El Mono Obeso Capítol 6

20
“EL MONO OBESO” Didier-Xavier Boguñà Protin Didac Amat Puigsech Josep Corderas Espona Carles Novellas Corretja

description

capitul 6

Transcript of El Mono Obeso Capítol 6

Page 1: El Mono Obeso Capítol 6

“EL MONO OBESO”

Didier-Xavier Boguñà Protin

Didac Amat Puigsech

Josep Corderas Espona

Carles Novellas Corretja

Page 2: El Mono Obeso Capítol 6

El més sorprenent de l’evolució del cervell és la velocitat com ho està

fent

A passat d’ocupar 450cc dins el crani de l’Australopithecus afarensis a

ocupar-ne 1300 dins el nostre cap en només 3 milions i mig d’anys.

La qual cosa representa un creixement de 30 mm. cúbics cada

segle, i si considerem que entre una generació d’homínids i la següent han

de passar 30 anys arribem a la conclusió que entre cada generació i la posterior el volum del nostre cervell

augmenta uns 9 mm. cúbics.

La selecció natural va afavorir el creixement del volum cerebral dels

homínids ja que això els hi proporcionava avantatges respecte la

resta de criatures.

Page 3: El Mono Obeso Capítol 6

Homínid Cronologia Volum Cerebral

Australopithecus afarensis

Fa 3 milions i mig d’anys

450 centímetres cúbics

Homo habilis Fa 2 milions d’anys

600 centímetres cúbics

Homo ergaster Fa 1 milió i mig d’anys

900 centímetres cúbics

Homo sapiens Fa mig milió d’anys

1.150 centímetres cúbics

Homo sapiens sapiens

Actualitat 1.400 centímetres cúbics

Ximpanzé actual Actualitat 400 centímetres cúbics

Page 4: El Mono Obeso Capítol 6

El cervell d’un adult consumeix entre un 20% i un 25% del total de

la seva despesa energètica en repòs.

Utilitzant sempre que l'homínid en despongui 100 grams de glucosa

procedent dels hidrats de carboni al dia.

El cervell d’un lactant però, com que està en fase de creixement, consumeix aproximadament un 70% del total de la seva despesa

energètica en repòs.

Page 5: El Mono Obeso Capítol 6

Tot i això, la quantitat d'energia que els homínids poden ingerir en

forma d’aliments és limitada i per tant,si la selecció natural fa que es destini més energia al cervell, un

altre òrgan amb un consum d'energia similar, n’haurà de

disposarà menys.

El sistema que més s’ajusta a la despesa energètica del cervell és el

sistema digestiu.

Page 6: El Mono Obeso Capítol 6

L’any 1891, Sir. Alex Keit enuncià:

Relació inversa entre el tamany del cervell i el tamany de l’intestí al llarg de l’evolució

dels homínids

Completat l’any 1995 per L. Aiello i P. Wheeler que formulen:

La hipòtesis de l’òrgan costós: Augmentar la mida i l’activitat metabòlica del cervell només és

possible reduint la mida i l’activitat metabòlica de l’aparell amb una despesa energètica més similar, l‘aparell digestiu, que es pot reduir si disposem de una qualitat d’alimentació més alta, que és més fàcil de digerir. Per això, és creu que el creixement del volum del cervell va començar quan els homínids van abandonar la dieta únicament vegetariana, d’una qualitat baixa, i es va introduir la carn d’altres

animals en la dieta dels nostres avantpassats.

Page 7: El Mono Obeso Capítol 6

L'expansió evolutiva del cervell humà va ser deguda a la necessitat d’adaptació, la

complexitat social o les relacions interpersonals entre d’altres.

Però l’evolució del cervell no només va ser deguda a aquesta necessitat, sinó que

també va ser provocada pels aliments amb àcids grassos poliinsaturats de llarga

cadena. Aquests àcids són abundants en la carn, i sobretot en els aliments aquàtics

com peixos o mol·luscs.

El 90% d’aquests àcids grassos són araquidònics i docosahexànics.

Page 8: El Mono Obeso Capítol 6

L’entorn perfecte per desenvolupar el nostre cervell va ser a l’Àfrica, concretament la vall de Rift amb nombrosos llacs al

seu voltant.

Aquests llacs amb grans profunditats i extensions d’aigua s’omplien gràcies als nombrosos rius que i desembocaven. Als llacs hi trobaven els aliments rics en àcids grassos, els quals

proporcionaven altes quantitats d’energia, com els peixos o els mol·luscs

El cervell humà es va desenvolupar durant més de dos milions d’anys en aquesta zona de l’Àfrica. El seu entorn únic va

accelerar nombrosos canvis evolutius cap al Homo sapiens.

Page 9: El Mono Obeso Capítol 6
Page 11: El Mono Obeso Capítol 6

El bebè es troba en gestació

El bebè ja s’alimenta

El bebè acaba de néixer

Aportació nutricional materna

Pròpies reserves de greix

Nutrients mitjançant la lactància

Cervell en creixement, alt consum energètic

(50%-60% del consum metabòlic total)

Page 12: El Mono Obeso Capítol 6

Alimentació adequada

1ers mesos, s’incrementa el dipòsit de greix

9 mesos, s’arriba al pic d’adipositat quan el 25% del pes és greix

Entre 0-5 anys, utilitza 40%-80% del met. basal pel cervell

Entre 5-7 anys, “nadir prepuberal” patrons de distribució

Deficiència de l’alimentació a la infància

Pot causarSubnormalitat

Page 13: El Mono Obeso Capítol 6

Fill Homo ergaster, immaduresa i desvaliament durant 1 any

Mare

Atenció i cuidar contínuament

Alletar, lactància

Càrrega energètica

Page 14: El Mono Obeso Capítol 6

Conseqüències de la circumstància

Aliments d’alta densitat energètica

Abandonar els patrons d’alimentació amb vegetals

Recórrer als aliments animals

Especialització de l’alimentació de les cries

Page 15: El Mono Obeso Capítol 6

Reducció de l’aparell digestiu Immaduresa a la cria Dentició lenta

Ajuda constant de la mare per proporcionar l’aliment

Això fa que el nen (fill) prengui gran importància a l’evolució de l’espècie: els pares responien més amorosament al desemparament dels seus fills, criant-los amb més eficàcia, assegurant així la propagació dels seus gens inclosos els responsables del comportament amorós als fills

Page 16: El Mono Obeso Capítol 6

1 2 3 46

10

15

0

2

4

6

8

10

12

14

16

porc gat xai babuino lleó marí balena humàPercentatge de greix de les cries al néixer

Page 17: El Mono Obeso Capítol 6

Per mantenir la nostra temperatura constant s’ha d’eliminar el calor, l’evolució d’aquesta regulació va lligada a la bipedestració que va provocar:- canvi de pelatge- glàndules sudorípares(suor = refrigerant)

Teoria del radiador (D. Falk), el cervell es sensible a l’aportació de sang, que li aporta combustible i O2 i el refrigera. El cervell va poder créixer gràcies a un augment de la xarxa de venes cerebrals.

Page 18: El Mono Obeso Capítol 6

Per aconseguir un cervell més gran es van tenir que donar una sèrie de situacions:

- Van haver-hi canvis en la alimentació.

- Una reducció de la mida del aparell digestiu.

- Un alleugeriment dels ossos de la mandíbula.

- Un espai més gran en el crani.

- Una aportació d'àcids grassos poliinsaturats.

- Es va potenciar la insulinoresistència i la leptinoresistència.

La alimentació carnívora va reduir el dimorfisme sexual

Page 19: El Mono Obeso Capítol 6

L’Homo ergaster era nòmada.

Va abandonar Àfrica i es va estendre per Àsia i Europa. I van aparèixer noves espècies.

Això va implicar canvis radicals en l’estil de vida dels homínids.

Tots els que van abandonar Àfrica es van extingir.Els altres van donar lloc a la única espècie que pobla avui dia la terra, els Homo sapiens sapiens (nosaltres)

Page 20: El Mono Obeso Capítol 6