El món clàssic de hogwarts - seec.catseec.cat/wp-content/uploads/2012/04/segon_premi_H14.pdf ·...

Autor: Grace Chvez Vela | Curs: 2n Batxillerat

El mn clssic

de hogwarts

Referncies clssiques dins Harry Potter

El mn clssic de Hogwarts: referncies clssiques dins Harry Pter

0

ndex

1. INTRODUCCI ............................................................................................................................ 2

2. J.K ROWLING: EL GENI QUE HI HA DARRERE DE HARRY POTTER ......................... 4

3. ARGUMENTS DELS LLIBRES .................................................................................................. 6

3.1 Harry Potter i la pedra filosofal.................................................................................................. 6

3.2 Harry Potter i la cambra secreta ................................................................................................. 6

3.3 Harry Potter i el pres dAzkaban................................................................................................ 7

3.4 Harry Potter i el Calze de Foc .................................................................................................... 8

3.5 Harry Potter i lOrdre del Fnix ................................................................................................. 8

3.6 Harry Potter i el misteri del prncep ........................................................................................... 9

3.7 Harry Potter i les Relquies de la Mort .................................................................................... 10

4. ELS PERSONATGES MES DESTACATS ............................................................................... 12

4.1 Harry Potter .............................................................................................................................. 12

4.2 Ron Weasley ............................................................................................................................ 15

4.3 Hermione Granger.................................................................................................................... 17

4.4 Severus Snape .......................................................................................................................... 19

4.5 Lord Voldemort........................................................................................................................ 21

4.6 Albus Dumbledore ................................................................................................................... 23

5. ELS HEROIS GRECS I HARRY POTTER ............................................................................. 25

5.1 Introducci als herois clssics .................................................................................................. 25

5.2 El cam dun heroi i el cam de lheroi Harry Potter ................................................................ 25

5.4 Els herois de la mitologia grega reflectits en Harry Potter ...................................................... 28

6. HERMIONE O LA MODERNA ATENEA............................................................................... 33

6.1 Pallas Atenea .......................................................................................................................... 33

6.2 Les similituds ........................................................................................................................... 34


1

7. LORESTEA I LA SAGA POTTERIANA ................................................................................ 36

7.1 El mite dOrestes ...................................................................................................................... 36

7.2 Similituds entre Orestes i Harry ............................................................................................... 37

7.3 Similituds entre Electra i Hermione ......................................................................................... 38

7.4 Similituds entre Plades i Ron .................................................................................................. 39

8. ELEMENTS MITOLGICS DINS DEL MN DE HARRY POTTER ............................... 40

8.1 El Narcs contemporai: Gilbert Decors .................................................................................... 40

8.2 El mite dOrfeu a Harry Potter i la pedra filosofal .................................................................. 41

8.3 Matries amb regust clssic que simparteixen a Hogwarts .................................................... 43

8.4 Les contrasenyes a Hogwarts ................................................................................................... 47

8.5 Varetes, marmites i Circe ......................................................................................................... 48

8.6 Indrets i altres objectes ............................................................................................................. 49

9. NOMS PROPIS, CONJURS I POCIONS AMB REGUST CLSSIC ................................... 52

9.1 Introducci als antropnims, conjurs i pocions ....................................................................... 52

9.2 Antropnims............................................................................................................................. 52

9.3 Pocions ..................................................................................................................................... 64

9.4 Conjurs ..................................................................................................................................... 66

10. CRIATURES MITOLGIQUES I LA SEVA IMPORTNCIA EN LA SAGA ................ 77

11. CONCLUSI ............................................................................................................................. 93

12. VALORACI PERSONAL ...................................................................................................... 96

13. BIBLIOGRAFIA........................................................................................................................97

NDEX DANTROPNIMS ........................................................................................................... 98

NDEX DE CONJURS .................................................................................................................... 99


2

1. Introducci

Sempre mha interessat el mn clssic i des que era petita ja coneixia alguns dels dus olmpics

principals. Per va ser en el quart curs dESO, en escollir la modalitat de llat quan vaig poder

endinsar-me de veritat dins la cultura clssica i, de retruc, en la mitologia grecoromana. La

descoberta de totes aquelles divinitats i herois em va agradar molt i em permet conixer com era la

mentalitat de la gent daquella poca.

A ms a ms, el continu estudi de la cultura clssica ha provocat que ara em fixi molt ms en

qualsevol referncia que pugui haver-hi en els llibres que llegeixo o en les pellcules que veig. I

aquesta que ha estat la causa, en bona part, de la realitzaci daquest treball de recerca. Laltre

element decisiu ha estat el meu gust per la literatura fantstica.

En aquest punt he de dir que vaig descobrir fa relativament poc el mn mgic de Hogwarts, per el

fet de descobrir-lo tard no va impedir que els llibres em captivessin des del primer full llegit. La

primera vegada que vaig llegir la saga de Harry Potter no vaig adonar-me gens de la quantitat de

referncies al mn clssic que hi havia. Per aix va ser degut al fet que encara estava comenant a

estudiar tot all referent al mn clssic i no tenia els coneixements que tinc ara.

Aix doncs, la curiositat em va dur a plantejar-me la pregunta de quantes referncies al mn clssic

hi podia haver dins la saga de Harry Potter. I de la pregunta vaig passar a tot un treball de recerca.

Perqu aquest s el lobjectiu principal daquest treball de recerca: buscar i identificar cadascuna

daquestes referncies posant-les en relaci amb el mn clssic.

El mn mgic que ha creat J.K Rowling est ple criatures fantstiques aix com dun gran nombre

de personatges, dels quals els principals presenten una personalitat molt ben elaborada. Sembla,

doncs, poc possible que per crear un mn mgic tan ben definit aquesta autora no hagi begut duna

font dinspiraci tan important com s el mn clssic grecorom.

Per aix el meu propsit s demostrar que el mn clssic ha deixat una empremta molt important

dins la histria del petit mag Harry Potter, i amb aquesta finalitat em proposo fer un estudi de cada

aspecte important dins la saga: la trama dels llibres, les criatures fantstiques i el seu origen, els

conjurs i la seva etimologia, els personatges i lanlisi del seu carcter i del seu paper en la histria.


3

Mtode de treball

Per comenar aquesta recerca he partit dels meus coneixements sobre el mn antic i tamb del

parell dentrades referents al mn de Harry Potter que hi ha al blog Lombra dun somni. A partir

daqu he fet una cerca prvia a Internet i als llibres sobre el tema per tal de tenir una idea ms o

menys formada del que es pot trobar als llibres. En el transcurs daquesta cerca es va presentar el

primer problema: vaig trobar fora informaci incompleta, i tamb molta informaci sobre la saga

per gaireb res relacionat amb els referents clssics que jo volia estudiar.

El segent pas va ser tornar a llegir els llibres fixant-se en cada personatge, nom, conjur i criatura

que pugus ser una possible referncia. Mentre llegia anava classificant tot aix en petits grups.

Un cop feta la recopilaci de possibles referncies havia de comprovar si presentaven relaci amb el

mn clssic. Aqu es planteja el segon problema: treballar amb molta informaci i buscar fonts

fiables per tal de fer la comprovaci de cadascuna daquestes referncies.

En aquest punt, amb totes les referncies identificades i comprovades, vaig procedir a la tria de totes

aquelles referncies destacables, s a dir, les que presenten una relaci directa amb el mn antic. Un

cop feta aquesta tria, el darrer pas ha estat ordenar tots els resultats obtinguts en la recerca i

presentar-los seguint una estructura concreta.

Estructura del treball

En el primer apartat es troba la informaci necessria per tal que una persona que no conegui res

sobre el mn mgic de Hogwarts pugi entendre les referncies: hi ha un espai a la biografia de

lautora i a les circumstncies que van propiciar el naixement de Harry Potter com obra literria. A

continuaci el resum dels set llibres i finalment una anlisi dels personatges principals, qestions

que apareixen en el apartat quatre del treball.

A partir daqu, la resta dapartats estan dedicats a relacionar els diferents elements de la saga

potteriana amb el mn clssic. Aix, hi ha un apartat dedicat a la figura de Harry Potter com a heroi

clssic, uns altres dos apartats dedicats als seus amics, i la resta de punts que socupen de les

criatures mgiques, els antropnims, les conjurs i altres elements amb clar regust grecorom.

Finalment he elaborat les conclusions del treball tot presentant de forma ordenada els resultats de la

recerca i valorant el grau dassoliment de lobjectiu del treball.


4

2. J.K Rowling: el geni que hi ha darrere

de Harry Potter

Joanne Rowling neix el 31 de Juliol de1965, a Yate (Anglaterra). Filla duna mare aficionada a la

lectura i un pare professor, creix en un poble anomenat Chepstow oncomena a escriure contes.

Molts daquest contes sn escoltats per la seva germana petita, Dianne, una persona molt important

dins la vida de lautora (Harry Potter i la pedra filosofalest dedicat a ella).

Coneix el seu millor amic Sean Harris durant els seus anys a linstitut. Aquest amic lanima sempre

a continuar amb lescriptura. J.Rowling admetr desprs que el personatge den Ron est inspirat en

aquest amic, perqu en Sean t un gran sentit de lhumor i tamb un Ford Aglia de color turquesa.

Quan acaba linstitut ingressa en la universitat

dExeter, on estudia filologia Francesa i Clssica, fet

que explica els seus grans coneixements sobre el

mn clssic. Al seu ltim any destudis viatja cap a

Pars per perfeccionar el seu francs. Un cop

graduada es trasllada cap a Londres on t diversos

treballs per el que ms destaca s el treball com

investigadora a Amnistia Internacional.

La idea descriure un llibre sobre un petit mag

anomenat Harry Potter sorgeix durant un trajecte de tren des de Manchester a lestaci de Kings

Cross a Londres. El seu bolgraf no funciona i el tren porta retard a causa duna averia, per tant es

veu obligada a donar forma a la histria noms en el seu cap. Encara que lescriptora creu que

potser aix va ser el millor.

Creo que si hubiera tenido que frenar mis ideas a la velocidad de la escritura,

algunos de los detalles se habran perdido (aunque an pienso a veces en cuntas

cosas imaginadas durante ese viaje ya haba olvidado cuando empec a pasarlas al

papel.1

1 Fragment extret de lautobiografiapublicada a la web : http://www.jkrowling.com/


5

Durant els cinc anys segents va creant i perfeccionant la histria del petit mag i comena a escriure

el primer llibre. Per desgraciadament el 30 de Desembre de 1990 mor la seva mare a causa duna

esclerosis mltiple. Sn moments molt durs per a lescriptora i aix es veu reflectit en la tristesa que

sent en Harry per la prdua dels seus pares.

Posteriorment, intentant fugir daquella situaci dolorosa, es trasllada a Portugal on treballa com a

professora dangls. Coneix el seu primer marit amb qui t la seva primera filla, Jessica. Per la

relaci no funciona i Joanne decideix tornar al Regne Unit desprs de divorciar-se. Un cop a

Edimburg conclou Harry Potter i la pedra filosofal, alternant la seva tasca de mare amb

lescriptura. Sn moments de molta penria per a lescriptora que ha descriure en un caf, en els

moments que t lliures mentre la seva filla dorm.

Al principi t problemes per trobar un agent i una editorial que accepti publicar el llibre. Diversos

editors rebutgen el manuscrit. Per finalment s publicat per leditorial Bloomsbury Childrens

Books,el juny de 1997 amb el nom de J.Rowling. La K, de Kathleen, s el nom de la seva via

paterna, safegeix a petici del seu editor que creu que el nom duna dona no resulta atractiu per al

pblic infantil mascul per a qui va destinat el llibre.

Tot i les dificultats que envolten la seva publicaci, aquest primer llibre t un gran xit i grcies a

aix els segents llibres ocupen llocs molt alts en la llista dels llibres ms venuts.

Aix doncs, tot i que els inicis de la seva carrera no van ser precisament fcils, aix no va impedir

que la histria den Harry Potter veis la llum. Potser les penries han rebut just pagament, ja que

aquesta collecci de llibres i el seu gran xit arreu del mn han fet que lescriptora rebi una Ordre

de lImperi Britnic pel seu servei a la literatura infantil. Tamb ha guanyat el premi Prncipe de

Asturias de la Concordia la Legion de Honor Francesa i el Premio Hans Christian Andersen.

En lactualitat Joanne Rowling viu una vida feli amb la seva famlia;s considerada una de les

millors escriptores del gnere fantstic i els seus llibres han sigut traduts a molts idiomes i coneguts

arreu del mn.Sn moltes les persones que ja shan endinsat en el mn daquest petit mag i encara

falten moltes ms perqu probablement aquesta collecci de llibres es convertir en una part clau

dins el gnere fantstic i per tant dins la histria de la literatura.


6

3. Arguments dels llibres

3.1 Harry Potter i la pedra filosofal

En Harry Potter s un noi orfe que viu amb els seus oncles i el seu cos,

lnica famlia que li queda per que el tracta com si fos un criat. En Harry

ha de fer les feines de casa i viu en un petit espai que hi ha sota les escales.

Ell pensa que s un noi normal i que el seu dest s crixer suportant el mal

geni dels seus oncles. Per sequivoca.

Els canvis comencen amb larribada duna carta del Collegi Hogwarts de

Mgia i Bruixeria. Un home molt alt i gran, anomenat Hagrid, s

lencarregat de portar en Harry cap a la Ronda dAll i explicar-li que ell s un bruixot i que els

seus pares van morir intentant salvar-lo dun bruixot molt poders que volia matar-lo. Desprs

dassabentar-se de la veritat sobre la mort dels seus pares i de quina s la seva veritable naturalesa,

viatja en tren cap a Hogwarts on lespera un mn completament desconegut. Durant el viatge en

tren coneix els que aviat es convertiran en els seus millors amics: lHermione i en Ron.

Un cop arriba a Hogwarts el Barret que Tria lassigna a la casa de Gryffindor amb els seus nous

amics. Amb ells viu un munt daventures i comena la seva lluita contra el malvat Lord Voldemort,

el buixot que ha assassinat els seus pares.

En Harry i els seus amics amb noms onze anys han denfrontar-se a un perills troll, sortejar la

vigilncia d'un gos de tres caps, en Pelut, i superar altres proves per arribar a la pedra filosofal, per

evitar que altres mans se napropin. Aquesta pedra permet a qui begui el seu elixir adquirir la

immortalitat i per aix s tan desitjada per en Lord Voldemort, que ha enviatel seu sbdit, Quirrell,

a buscar-la.

3.2 Harry Potter i la cambra secreta

Ja s el segon curs den Harry a Hogwarts i igual que el primer est

ple daventures i perills. Primerament un elf domstic intenta

impedir que torni a Hogwarts per s rescatat de casa dels seus

oncles pel seu amic Ron Weasley, en un Ford Aglia turquesa.


7

Desprs, ja durant el curs, molts alumnes sn petrificats i quan tota lescola comena a pensar que

el culpable s en Harry, els tres amics es veuen obligats a investigar. Finalment lHermione s

petrificada tambi en Harry i en Ron es queden sols, quan lHermione ja havia trobat el culpable. s

tracta dun monstre llegendari (un basilisc) que est controlat per lhereu dSlytherin. Aquest hereu

resulta ser en Tod Roddle, ms conegut com Lord Voldemort, que vol netejar el collegi de tots

els fills de muggles.

En Lord Voldemort, que en aquest moment es troba molt dbil, recorre al tros dnima que havia

amagat en el seu diari de noi de disset anys. A travs del diari controla la Ginny Weasley i fa que

obri la Cambra dels Secrets on samaga el basilisc. Quan en Harry ho descobreix decideix salvar la

Ginny amb lajuda del seu millor amic. Finalment en Harry senfronta amb el basilisc i aconsegueix

salvar la Ginny i esborrar el record de lhereu dSlytherin.

3.3 Harry Potter i el pres dAzkaban

El tercer curs den Harry comena amb la notcia que al mn mgic sha

fugat un perills presoner anomenat Sirius Black que estava tancat a la

pres mgica dAzkaban. Els amics den Harry i en Dumbledore li donen

una protecci que en un principi en Harry no entn perqu ell creu que un

nen no hauria de ser important per a un assass com en Sirius. Per aviat

sassabenta que en Sirius Black s el seu padr i que en el pitjor moment va

trair els seus pares.

Hogwarts s vigilada pels demntors, uns monstres que xuclen lalegria i

que no agraden gens a en Harry. Per aix, el nou professor de Defensa Contra les Forces del Mal

lajuda a defensar-shi ensenyant-lo a fer el conjur Patronus, que en Harry aviat domina.

Ms tard, en Harry i els seus amics descobreixen que el professor Remus Lupin s un home llop i

que s amic den Sirius Black. Tamb sassabenten que en Sirius no va trair els pares den Harry,

sin que va ser en Cuapelada, el quart amic del grup.

Quan es troben amb en Srius descobreixen que en Cuapelada ha viscut amagat en forma de rata,

aprofitant la seva condici danimag, concretament la rata den Ron, lScabbers. Un cop descoberta

la veritat, els tres amics volen avisar la Conselleria dAfers Mgics per en Cuapelada aconsegueix

escapar i les demntors descobreixen en Sirius i el volen matar. Per en Harry i lHermione

aconsegueixen salvar-lo i en Sirius pot fugir.


8

3.4 Harry Potter i el Calze de Foc

Aquest quart curs tamb est ple daventures per a en Harry i els seus amics, ja que es veu

embolicat dins el Torneig dels Tres Bruixots que t lloc a Hogwarts i on participen altres escoles de

mgia darreu del mn.

En Harry haur de superar tres proves molt difcils. Senfrontar contra un

perills drac i grcies a la seva habilitat amb lescombra voladora

aconseguir acabar b la prova. A la segent prova sha de submergir al

llac de Hogwarts per salvar un preuat objecte que resultar ser en Ron,

per tamb salvar Gabrielle, la germana duna de les participants que no

ha pogut continuar amb la prova. Daquesta manera, un altre cop, obt una

fama que no busca. Lultima prova s un laberint en el qual hi ha tot un

ventall dssers que intenten de totes les formes possibles que en Harry no arribi a la meta.

Quan per fi en Harry juntament amb un altre palad de Hogwarts, en Cedric Diggory, troben i

agafen el trofeu, aquest resulta ser un portarreu (objecte que transporta aquell que el toca cap a un

altre lloc) que els porta a un cementiri. En aquest cementiri els esperaLord Voldemort i el seu

ajudant, en Cuapelada. En Cedric mor perqu no pot ser til per als plans den Lord Voldemort i en

Harry s immobilitzat. En Cuapelada extreu sang den Harry i lutilitza per fer enfortir el seu amo.

Una altra vegada en Harry sha denfrontar amb el bruixot obscur i un altre cop torna a sortir viu.

Amb el portarreu aconsegueix tornar a Hogwarts portant als seus braos el cos den Cedric. Un cop

a Hogwarts es descobreix tota la veritat: el nou professor de Defensa Contra les Forces del Mal no

s en realitat lAlastor Moddy, sin que s un sbdit den Voldemort, responsable que el nomden

Harry fos dins del Calze de Foc i del canvi del trofeu per un portarreu.

3.5 Harry Potter i lOrdre del Fnix

Ha passat tot un estiu des de la mort den Cedric Diggory i en Harry

encara no ha pogut treures de sobre la culpa que sent. A ms la

Conselleria dAfers Mgics (mxim rgan de goven del mn mgic)

nega el retorn de lord Voldemort.


9

Tanmateix, dies abans de tornar a lescola sassabenta que en Dumbledore ha tornat a activar

lanomenada Ordre del Fnix per lluitar contra en Voldemort i ell vol formar part, per no el deixen

perqu s massa petit.

Per una altra banda hi ha una nova professora de Defensa Contra les Forces del Mal que no agrada a

cap alumne a causa del seu pssim mtode per ensenyar. Es limita a llegir la teoria i deixar de banda

la prctica, un aspecte que s molt important en una matria com la Defensa Contra les Forces del

Mal. Per en Harry i els seus amics troben una soluci: funden un club anomenat lExrcit den

Dumbledore per tal de poder practicar els encanteris lliurement.

Daltra banda, en Harry t somnis que semblen molt reals sobre en Voldemort i el que fa; aviat

sadona que sn visions causades per Voldemort. I a causa duna visi que t den Sirius que

storturat per Voldemort, en Harry surt a salvar el seu padr. En aquesta aventura lacompanyen els

seus millors amics i tamb alguns membres de lExrcit den Dumbledore.

Quan arriben a la Conselleria dAfers Mgics descobreixen que tot ha sigut un engany den

Voldemort que volia aconseguir la profecia que parla sobre el seu dest i el den Harry. Els nois

senfronten als Cavallers de la Mort, i aviat arriben els membres de lOrdre del Fnix i els ajuden.

Per en aquesta lluita la Bellatrix Lestrange, la seguidora ms fidel den Lord Voldemort, mata en

Sirius. En Harry corre darrere della per venjar-se per en Voldemort apareix i ataca en Harry. En

Dumbledore arriba a temps de salvar en Harry i senfronta al malvat bruixot.

Finalment, tothom sassabenta que Lord Voldemort ha tornat.

3.6 Harry Potter i el misteri del prncep

Un nou curs comena i lombra de la mort den Sirius continua al

costat den Harry que ja no s un nen. Ara que tot el mn mgic sap

que en Voldemort ha tornat en Harry es veu obligat a enfrontar el seu

dest, un dest que lobliga a prendre decisions difcils. En Dumbledore

proposa a en Harry fer classes amb ell. En elles el que vol fer

realment s mostrar a en Harry tot el que sap sobre la vida den

Voldemort, perqu noms coneixent el seu passat en Harry podr

vncer el seu enemic. Per mitj de records en Harry sendinsa dins el

passat del seu enemic.


10

A travs del darrer professor contractat per ensenyar pocions,el professor Llagot (Horace Slughorn),

en Harry obt una informaci molt important sobre els horricreus: sn un tipus de mgia molt

obscura i difcil de realitzar que implica matar a una altra persona per tal de ficar un tros de la teva

nima dins un objecte. La creaci dhorricreus permet al seu creador no morir mai, tan sols pot

quedar redut a un espectre. s aquesta la ra per la qual en Voldemort no havia mort quan en

intentar matar el petit Harry, el malefici va rebotar cap a ell.Gaireb a finals de curs en Dumbledore

troba una pista sobre un dels horricreus i proposa a en Harry acompanyar-lo. Arriben fins a una

cova on samaga unun llac i una petita barca que els porta cap una pica on est amagat lhorricreu.

Abans dagafar-lo el director ha de beures un lquid que el fa patir molt, per, tot i els infers (morts

vivents) que viuen al llac, aconsegueixen allunyar-los i sortir de la cova amb lhorricreu.

Quan tornen a Hogwarts es troben que el collegi est sent atacat pels Cavallers de la Mort. A la

Torre dAstronomia en Harry s petrificat per en Dumbledore i tapat amb la capa invisible per tal

que cap Cavaller de la Mort el descobreixi. El director senfronta amb en Draco Malfoy, que ara s

Cavaller de la Mort i lencarregat de matar-lo. Finalment s en Severus Snape qui el mata, ja que en

altres temps lSnape havia sigut un servidor den Voldemort. En Harry amagat com est sota la capa

invisible no pot fer res per salvar el director.

La tornada den Voldemort no pot ser ms clara i tant en Harry com lescola i tot el mn mgic

queda consternat per la mort del gran bruixot Dumbledore.

3.7 Harry Potter i les Relquies de la Mort

La guerra ha comenat i en Harry i els seus amics saben que sense en

Dumbledore, Hogwarts ja no s un lloc segur i a ms tenen una

missi: han de trobar els horricreus restants per tal de destruir-los.

Decideixen que comenaran amb la missi desprs de la boda del

germ den Ron, per la notcia que la Conselleria dAfers Mgics

ha caigut els obliga a fugir precipitadament.

Es refugien a la casa que en Harry ha heretat den Sirius. En aquesta

casa planegen lentrada la Conselleria dAfers Mgics per fer-se amb

un horricreu. Arriben a aconseguir-lo per un Cavaller de la Mort els

descobreix el seu amagatall i es veuen obligats a fugir un altre cop.


11

Aquesta vegada es refugien en boscos diferents, per a causa de lainfluncia de lhorricreu i de la

desesperaci de no saber qu fer per continuar amb la recerca., la seva amistat comena a trontollar.

Aix provoca que en Ron sen vagi enfadat i els tres amics estiguin un temps separats. En un

moment clau (en Ron salva la vida den Harry) es tornen a reunir i tots junts aconsegueixen trobar

un altre horricreu i tamb larma que els pot destruir. Han de tornar a Hogwarts perqu saben que

all es troba amagat un altre horricreu. Per en Voldemort sassabenta del que volen fer i decideix

que s el moment de lluitar i matar finalment a en Harry.

Comena la batalla de Hogwarts i tots els amics den Harry suneixen per lluitar contra les forces

del mal mentre en Harry i els seus dos millors amics busquen els horricreus restants. Quan ja els

han destrut i noms queda la serp den Voldemort (que tamb s un horricreu) en Harry descobreix

grcies a la confessi del professor Snape el seu veritable dest i lnic cam que hi ha perqu tot

pugui acabar b. Ell ha de sacrificar-se, ja que mentre ell visqui en Voldemort continuar existint

perqu el boc de lnima den Voldemort que en Harry porta dins fa que es converteixi en el set

horricreu.

Aix doncs, en Harry decideix plantar cara a en Voldemort perqu no vol que els seus amics

continun morint. Amb gran esfor en Harry aconsegueix sobreviure al malefici mortal i torna

disposat a matar en Voldemort. Desprs dun duel molt difcil en Harry mata a linvencible

Voldemort i salva el mn mgic.


12

4. Els personatges ms destacats

4.1 Harry Potter

Harry James Potter neix el 31 de Juliol de 1980. s un mag de

sang mestissa fill de James Potter i Lily Evans. Els seus pares sn

uns mags molt reconeguts dins la societat mgica per moren

quan en Harry noms tenia un any. Des daquell fatdic dia viu

amb els seus oncles Vernon i Petnia Dursley i amb el seu

insuportable cos Dudley que sempre que pot li fa la vida

impossible. Durant molts anys ha portat una vida poc corrent per

a un nen petit perqu els seus oncles no el tracten gens b i fins i

tot el fan dormir en una minscula habitaci que hi ha sota les

escales, lobliguen a portar la roba vella den Dudley i a fer

moltes de les feines de casa.

En Harry s descrit com un nen petit i prim que t uns ulls verds idntics als de la seva mare i uns

cabells indomables com els del seu pare. Tamb porta unes ulleres negres i rodones igual que el seu

pare i t una cicatriu en forma de llamp al front, que se la va fer Lord Voldemort.

El Harry sempre havia estat baix i prim per la seva edat. s clar que semblava ms

baixet i ms prim del que era en realitat, perqu 'nic que tenia per posar-se era la

roba vella del Dudley, i el Dudley era unes quatre vegades ms gros que ell. El

Harry tenia la cara allargada, els genolls molt marcats, els cabells negres i un ulls

verds brillants. Portava unes ulleres rodones que s'aguantaven senceres grcies a

un munt de cello, dels innombrables cops de puny que el Dudley li havia donat al

nas. L'nica cosa que agradava al Harry de la seva aparena era una lleugera

cicatriu amb forma de llamp que tenia al front.2

Respecte a la personalitat podem dir que en Harry s molt lleial amb els seus amics i molt valent

quan es tracta de protegir-los. Fins i tot pot arribar a arriscar la seva vida per salvar la dels seus

amics.

2J.K.Rowling Harry Potter i la pedra filosofal, Empries. Captol 2


13

I no tan sols la dels seus amics sin tamb la vida de gent innocent. s per aix que el barret que

tria el posa a la casa de Gryffindor i no a la dSlytherin.

Per no s tan sols per aix, en Harry s un noi fort en laspecte psicolgic i molt lluitador. Si les

coses van malament el primer que fa s lluitar per aconseguir sobreviure isi cau saixeca una vegada

i una altra perqu lltima opci s rendir-se.

s una persona passional, en el sentit de qu s capa de sentir molt intensament cada sentiment: la

preocupaci, el dolor, lalegria, la fria... per el fet de ser una persona passional provoca que

moltes vegades actu de forma impulsiva. Aquesta impulsivitat fa que el castiguin diverses vegades

i que es fiqui en molts embolics.

Una altra caracterstica den Harry s que s altruista, sempre intenta ajudar els seus amics. Un clar

exemple s el seu acte de generositat quan ofereix a en Ron llaminadures en la seva primera trobada

al Hogwarts Express. Per s molt difcil ajudar-lo perqu en certs aspectes s molt reservat i fins i

tot a en Ron i lHermione els costa convncer-lo perqu accepti la seva ajuda.

Entre les moltes habilitats que t s troba la de parlar prsel( la llengua de les serps), habilitat que

t en com amb el seu gran enemic Lord Voldemort. Tamb sap volar molt b amb lescombra i

aix fa que al seu primer curs escolar sigui escollit com a caador. El Quidditch s el seu esport

preferit i durant el temps que estudia a Hogwarts fa guanyar molts partits a la seva casa.

Una altra de les seves habilitats s la de combatre les

forces del mal com b es pot veure al cinqu llibre on

crea un club (lexrcit den Dumbledore) per combatre la

dictadura de la professora Umbridge.Per no tot sn

habilitats, no se li dna gens b elaborar pocions i per

aix el professor Snape sempre que pot el ridiculitza a les

seves classes.

En Harry s una persona solitria, la solitud s el resultat

de les desgrcies que ha patit des del dia de la mort dels

seus pares: van morir i va quedar orfe, est obligat a viure amb uns oncles que no lestimen gens i

constantment li fan la vida impossible, ha tingut una infncia mancada dafecte familiar i sense

amics i no t res que sigui seu de veritat. A casa dels seus oncles viu en un entorn sense amor i est

sol perqu no el tracten com un membre ms de la famlia.


14

Tot i que per a en Harry els Dursley tampoc sn la seva veritable famlia perqu sempre intenten

amagar-lo dels vens, a causa de la seva obsessi per aparentar ser una famlia normal. Aquest

sentiment de solitud persisteix tot i trobar amics com lHermione o en Ron. Per a en Harrya vegades

resulta difcil veure la famlia tan unida den Ron i no imaginar-se com hauria pogut ser la seva vida

si els seus pares no haguessin mort. s per aix que oculta aquest sentiment i pateix en solitari el

dolor per la seva mort.

La seva vida esta marcada pel dest trgic dels seus pares, la mort dels quals suposa el

desencadenant i la causa de tot un seguit de factors que influeixen en la seva vida. El fet de quedar

orfe quan noms tenia un any i viure amb uns oncles que no laprecien, fa que es converteixi en un

noi fort psicolgicament per suportar els crits dels seus oncles i el maltractament del seu cos; lleial

i protector perqu no t ning a qui estimar de veritat. s per aix que en Harry cuida tan a les

persones que ms estima. El fet que sigui altruista s degut a qu mai ha tingut res per oferir i quan

sassabenta que els seus pares li han deixat en herncia una petita fortuna no dubta en compartir-la

amb els seus amics.

Durant tota la seva estada a Hogwarts en Harry viu moltes aventures perilloses on sha denfrontar

amb el seu enemic Voldemort i aix fa que es converteixi en una persona valenta i lluitadora que en

intenta no defallir en les situacions ms arriscades. Per moltes vegades les aventures no sn les que

criden a en Harry, ell va cap a elles a causa de la seva impulsivitat. La passi i la impulsivitat

formen part del seu carcteri sense aquestes dues caracterstiques en Harry no hauria viscut moltes

de les aventures que viu. Tot i que algunes vegades aquesta impulsivitat el porta a arriscar-se massa

i a no pensar amb claredat.

En Harry resulta ser molt hbil amb la mgia, aquesta habilitat lhereta dels seus pares que van ser

uns mags molt respectats per la seva traa i encara ara ho sn. De fet moltes de les persones que van

conixer a la Lily i en James han coincidit que en Harry vola igual de b que el seu pare i que t

tanta traa en lassignatura de Defensa contra les Forces del Mal com la seva mare.

Lamistat que t amb en Ron i lHermione el porta a conixer a moltes persones que al final acaben

convertint-se en la seva famlia. A part dels seus amics a lescola en Harry tamb coneix a la famlia

Weasley que des del primer moment el tracten com a un membre ms de la seva gran famlia. Al

seu tercer curs coneixlnic membre viu que li queda de la seva veritable famlia: el seu padr en

Sirius Black que va estar empresonat durant molts anys injustament a Azkaban.


15

Tamb est en Remus Lupin que amb en Sirius es converteixen enla figura paterna den Harry, ja

que van ser els millors amics den James i la Lily Potter i li expliquen moltes coses sobre com eren

els seus pares. Una altra persona molt important per a en Harry s en Hagrid, el guardabosc de

Hogwarts, s el seu salvador, la persona que li descobreix el mn de la mgia i tamb qui li regala la

seva inseparable liba Hedwing. Durant tots els llibres podem veure com en Harry es preocupa molt

pels embolics on en Hagrid mateix es fica.

A ms den Hagrid, a lescola hi ha dos professors que vetllen per la seguretat den Harry: la

professora McGonnagall i el director Dumbledore.Tots dos sempre han tingut en gran estima a en

Harry i no noms perqu ells havien estat de Gryffindor sin tamb perqu des del dia en qu el van

conixer van saber que s un noi valent i honest. Moltes vegades han ajudat a en Harry a sortir

dembolics que estan relacionats amb el seu enemic Draco Malfoy, un noi que pertany a la casa

dSlytherin i que sempre emprenya en Harry amb lajuda del professor Snape.

4.2 Ron Weasley

Ronald Bilius Weasley neix l1 de mar de1980. s el fill de

lArthur i la Molly Weasley i el sis de set germans. Viu ael Cau,

una casa situada la villa de Ottery St. Catchpole a Devon. T cinc

germans, en Bill, en Charlie, en Percy i els bessons Fred i George i

tamb una germana petita, la Ginny. Els Weasley sn una famlia

molt gran i el sou de lArthur no els permet tenir molts capricis. Per

tant, a en Ron sempre li toca heretar la roba, les mascotes o la vareta

dels seus germans. Aquest fet sempre ha avergonyit a en Ron tant

que sempre que en Draco Malfoy li ho recorda es torna vermell fins

a les orelles.

s alt i prim i, com tots els seus germans, s pl-roig. T les mans i els peus llargs, el nas tamb

llarg. T pigues per tota la cara i ulls blaus igual que alguns dels seus germans. Pertany a una

famlia de mags de sang pura i per tant s qui ensenya ms coses sobre el mn mgic a en Harry. s

el millor amic den Harry i per aix est molt present durant tota la histria.

La personalitat den Ron s extravertida i moltes vegades immadura. Fa bromes i moltes vegades

arriba a ser molt sarcstic, fins i tot quan es tracten temes que sn importants, per ho fa sense

adonar-sen.


16

I aquesta immaduresa seva sempre exasperalHermione que no pot entendre com pot fer broma en

moments crtics o com pot ser tan insensible amb certs aspectes. Per tot i ser una persona divertida

i alegre a vegades s molt insegur i nervis, amb excepcions puntuals.

s hbil amb els escacs mgics i ensenya a en Harry com jugar. Tamb sap volar molt b i juga

igual de b a la seva posici de porter al Quidditch (sempre que no es posi nervis). s menys hbil

en els estudis i quan ha de fer alguns encanteris. LHermione sempre li deixa els seus deures i

intenta ensenyar-li quina s la forma correcta de moure la vareta per realitzar diferents conjurs.

s un noi molt impulsiu, igual que en Harry, s per aix que sn millors amics. La seva relaci amb

en Harry s molt forta, es protegeixen i el fet dassemblar-se tant fa que sentenguin millor. De fet

s en Ron qui no dubta mai en acompanyar a en Harry en qualsevol de les seves aventures. Una

altra caracterstica que comparteix amb en Harry s la de protector. En Ron sempre intenta protegir

la seva famlia i amics, i els defensa sempre que alg els molesta.

La seva relaci amb lHermione s igual de forta que amb en Harry. De fet, s molt gels quan es

tracta della, no suporta que en Viktor Krum sacosti a lHermione. Per, encara que ell i

lHermione es barallen molt i sembla que mai es posaran dacord, en el fons sestimen molt i aix

es pot veure al sis llibre quan en Ron resulta enverinat i lHermione es preocupa molt per ell o

quan al set llibre lHermione s torturada per la Bellatrix Lestrange i en Ron es torna boig

dimpotncia per no poder salvar-la.

El fet de tenir uns germans que han deixat un gran rastre

dxits acadmics el deprimeix perqu encara que ell

triomfi no obtindr mai tant de mrit perqu ells ja ho han

fet abans.

Durant tota la histria es pot veure com en Ron t el

complex de sempre ser el segon en tot, i fins i tot senfada

amb en Harry quan al seu quart curs s escollit pel calze

de foc per participar en el Torneig dels Tres Bruixots. I a

vegades la rbia daquest complex la projecta en la seva

relaci amb en Harry perqu en Harry t moltes habilitats

i algunes vegades en Ron queda en segon pla.


17

Cinc va corregir Ron. Per alguna ra semblava deprimit. Sc el sis en

la nostra famlia que assisteix a Hogwarts. [...]

En Bill ien Charlie ja han acabat. En Bill va ser delegat de classe i en Charlie va ser

capit dequidditch. Araen Percy s prefecte. En Fred i en George sn molt

entremaliats, per malgrataix treuen molt bones notes i tots els consideren molt

divertits. Tots esperen queem vagi tan b com als altres, per si ho faig no ser gran

cosa, perqu ellsja ho van fet primer.A ms, mai tens res nou, amb cinc germans.

Emvan donar la tnica vella den Bill, la vareta vella den Charlie i la vella rata

den Percy.3

Al seu sis curs en Harry li fa creure que ha pres poci Felix Felicis per tal de pujar-li la moral i

fer que jugui b al seu partit de Quidditch. Lenganyresulta i en Ron juga un dels seus millors

partits com a porter.

Encara que en Ron pertany a una famlia de sang pura, sn considerats uns descastats per aquells

mags que defensen la puresa de sang, ja que lArthur Weasley sent una increble fascinaci pel mn

muggle, s a dir, el mn dels no-mgics. A ms la famlia Weasley ajuda molt en Harry a combatre

a Lord Voldemort i moltes vegades en Harry se salva grcies a ells.

Tot i que a vegades en Ron desitja que la seva famlia tingui ms diners, per tal que gent com en

Draco Malfoy deixi de burlar-se dell, se sent orgulls de la seva famlia i lestima molt. Amb els

seus germans t petites baralles per tots set germans es protegeixen sempre dels comentaris

maliciosos de la gent.

4.3 Hermione Granger

Hermione Jane Granger neix el 19 de Setembre de 1979, filla duns

muggles que treballen com a dentistes. s la millor amiga den Ron

i en Harry. s una noia molt intelligent i arribar a ser la millor del

seu curs perqu treballa molt intensament per mantenir les seves

bones notes.

3J.K.Rowling Harry Potter i la pedra filosofal, Empries. Captol 6


18

Fins i tot el barret que tria considera la possibilitat de posar-la a la casa de Ravenclaw en lloc de la

de Gryffindor. El seu sentit com i els seus coneixements salven en moltes ocasions la vida dels

seus amics. En Harry no se nhauria sortit de moltes de les seves aventures si no hagus sigut

perqu tenia al seu costat a lHermione i a en Ron.Per, a ms dajudar als seus amics quan es

troben en situacions difcils, tamb els ajuda amb els deures i fins i tot els elabora horaris destudi i

un any per Nadal els va regalar una agenda mgica que donava consells acadmics per tal que els

seus amics no es despistessin.

-Per per qu ha d'anar a la biblioteca?

-Perqu aix s el que lHermione fa quan t algun dubte, anar a la biblioteca.4

LHermione t els cabells llargs, castanys i esbullats. El seu aspecte fsic no s una de les coses per

les quals destaca, ja que no s fins a quart curs que els seus amics i la resta de lescola sadonen que

ha canviat molt. Un daquests canvis sn les seves dents davanteresque un principi eren una mica

ms llargues que la resta per que desprs de visitar a la infermera Pomfrey, a causa dun encanteri

que li llena en Draco perqu li creixin molt ms, es tornen ms curtes.

Treballa molt per mantenir la seva reputaci com la millor estudiant i aix moltes vegades fa que es

guanyi burles de la resta dels seus companys i molt habitualment den Draco Malfoy i del professor

Snape que la consideren una setcincies.

Encara que s molt llesta i aconsegueix fer encanteris dun

nivell molt superior al seu en el fons s una noia insegura i

sensible. A causa daquest sentiment de no sentir-se b

amb ella mateixa se centra a ser la millor estudiant per tal

de compensar-ho. Per aix arriba a projectar una confiana

en ella mateixa que no sent i s aix el que moltes vegades

molesta els seus companys. El seu carcter perfeccionista

la porta a desillusionar-se quan treu un Supera les

Expectatives al seu examen de Defensa Contra les Forces

del Mal i tamb a qu el seu impostorus sigui la professora

McGonagall dient-li que ha susps totes les assignatures.

4J.K.Rowling Harry Potter i la cambra secreta. Empries. Captol 14


19

Per deixant de banda aquesta inseguretat, lHermione s una noia amb el sentit de la justcia molt

arrelat i que sempre intenta ajudar els ms necessitats. Per exemple sempre ajuda a en Neville

Longbottom a les classes de pocions, a en Hagrid quan ha de preparar el judici per salvar a

lhipogrif BecBrau, o quan funda el P.E.T per tal de millorar les condicions de vida dels elfs

domstics.

s tota una Gryffindor i amb la seva intelligncia ajuda en moltes ocasions a en Harry. Al seu

primer curs utilitzala lgica per tal de descobrir lenigma de lSnape, a segon curs descobreix que el

monstre que atacala gent s un basilisc i que es mou per les canonades de lescola, a tercer

cursdescobreix que el professor Remus Lupin s un home llop, a quart curs ajuda a en Harry amb

les proves per al Torneig dels Tres Bruixots, a cinqu curs t la magnfica idea de fundar lE.D, a

sis curs descobreix a qui pertany el llibre de pocions del mig prncep i al set llibre planeja

lentrada al Ministeri de Mgia i a la cambra de Bellatrix Lestrange a Gringotts.

En Harry, en Ron i ella estan molt units i viuen moltes aventures junts. De fet lHermione s la veu

de la ra entre en Harry i en Ron. No s impulsiva com els seus amics sin que medita molt les

coses per tal que surtin b. De tots tres s la que sencarrega de planejar les sortides i la forma ms

segura de fer les coses. Per aix moltes vegades es baralla amb en Ron i en Harry perqu mentre

ells salten a laventura sense pensar en les conseqncies, ella pensa en el que s ms segur per tots

i el que s correcte.

4.4 Severus Snape

Severus Snape Prince neix el 9 de Gener de 1960, bruixot de

sang mestissa fill de la bruixa Eileen Prince i del muggle

Tobias Snape. La famlia Snape viu en una casa situada en un

barri muggle, al mateix barri que la famlia de la Lily Evans.

LSnape creix coneixent la mgia i lexistncia de lescola

Hogwarts on desitja anar al ms aviat possible per fugir de les

constants baralles dels seus pares. Coneix la Lily Evans poc

abans danar a Hogwarts i aviat es fan amics. LSnape explica

a la Lily moltes coses sobre el mn de la mgia i lescola

Hogwarts.


20

Per lSnape sempre ha guardat en secret els seus sentiments, ja que des del primer moment en qu

coneix la Lily senamora della i encara que en el transcurs dels seus anys a Hogwarts es distancien

molt i al final la Lily es casa amb en James, lSnape no deixa mai destimar-la com el primer dia.

LSnape s descrit als llibres com un home alt i molt prim, amb les dents torades, el cabell negre,

llarg i greixs i que sempre va vestit de negre, fet que provoca que molta gent el compari amb un

ratpenat. La seva aparena sempre ha sigut motiu de burlades de la seva infncia.

LSnape s un home solitari i fred, no t gaires amics perqu no s una persona molt sociable. s

misterisi passa la major part del temps a les masmorres on t el seu despatx. Acostuma a

ridiculitzar els alumnes daltres cases, per en canvi sempre afavoreix la casa dSlytherin, de qui s

cap. T un sentit de lhumor moltes vegades crueli molt sovint utilitza el sarcasme per adrear-se

sobretot als alumnes que menys li agraden, com en Harry o lHermione, a qui anomena

insuportable setcincies o tamb en Neville Longbottom, a qui ridiculitza molt sovint a les classes

de pocions.

Tot i ser un home amb una personalitat tan difcil t moltes habilitats. Ja de ben petit demostra el

seu gust per les arts obscures i amb el temps es converteix en un ents daquesta matria, tant per

combatre-la com per utilitzar-la, aix el converteix en un dels millors duelista que hi ha a Hogwarts.

Una altra de les seves habilitats s la dominaci de les arts obscures, cal dir que tamb dominava

loclumncia i lart de preparar pocions. Per lSnape t una habilitat molt notable: sap volar sense

utilitzar escombra. Aquesta habilitat laprn de Lord Voldemort quan suneix al seu exrcit.

Per per entendre de veritat la personalitat

de lSnape fa falta saber que t dues cares,

una delles s la del professor de Pocions

sever i cruel que anys enrere havia sigut un

cavaller de la mort i que sent una gran

fascinaci per les arts obscures, i una altra,

la de lhome que estima amb tot el seu cor

la Lily Evans. El fet que lSnape sigui un

home fred i aparentment amargat s el

resultat duna infncia difcil amb uns

pares que constantment es barallen i una adolescncia turmentada per un amor no correspost.


21

LSnape s tan cruel amb en Harry perqu li recorda en James Potter, que li havia fet la vida

impossible durant els seus anys a Hogwarts. Per tot i lantipatia que sent cap al noi mai intenta fer-

li mal com en Harry creu al seu primer curs a Hogwarts. Tot el contrari, intenta protegir-lo sempre i

no tan sols per les ordres que rebia del professor Dumbledore sintamb per lamor que encara sent

per la Lily.

En un moment de debilitat suneix als cavallers de la mort i escull defensar la puresa de sang abans

que la seva amistat amb la Lily. Aix comporta conseqnciesfatdiques per ella i lSnape es sent

culpable per aquell error. Si abans ja era una persona introvertida i solitria desprs de la mort de la

Lily aquesta personalitat tan difcil saccentua. Al final acaba convertint-se en una persona

turmentada per les seves decisions passades i les conseqncies daquestes.

4.5 Lord Voldemort

Tom Marvolo Riddle neix el 31 de Desembre de 1926, bruixot de

sang mestissa, fill de la bruixa Mrope Gaunti el muggle Tom

Riddle, descendent directe de la llarga nissaga del fams Salazar

Slytherin. El seu pare els abandona quan la seva mare es queda

embarassada i quan li deixa de fer efecte el potent filtre damor que

Mrope li dna perqu es cassi amb ella. Mrope mor desprs de

nixer Tom, aix doncs, ell es queda orfe i viu en un orfenat on no s

feli. Ms tard, desprs de rebre la visita den Dumbledore ingressa

Hogwarts, a la casa dSlytherin.

Durant la seva vida t dues aparences diferents: de jove s descrit com un noi ben plantat i molt

atractiu; quan es converteix en Senyor de les Forces del Mal el seu aspecte atractiu canvia al dun

monstre amb la pell molt blanca, aparena de calavera, els ulls vermells, orificis nasals com els de

les serps, cos esqueltic i mans de dits molt llargs i prims. Aquesta terrorfica aparena lajuda molt

alhora dintimidar als seus enemics.

A Hogwarts es guanya el respecte i la confiana de molts professors entre ells el professor Llagot i

tamb el director Dippet. Per a qui no aconsegueix convncer s a en Dumbledore, que no es creu

aquesta faana de noi simptic.


22

s una persona amb moltes habilitats, per la quedestaca ms s la de gran duelista. Domina les

forces del mal i sap com utilitzar-les. Sap parlar prsel ja que s descendent de Salazar Slytherin.

s tamb expert en oclumncia i legilimncia (pot llegir ments i bloquejar la seva prpia) i s lnic

bruixot conegut que ha sigut capa de crear fins a set horricreus i el primer bruixot que ha aprs a

volar sense la necessitat duna escombra o dun thestral.

En Tom s una persona sdica, malvada i cruel. De fet la seva personalitat est molt ben definida, s

un home idntic a Hitler. Tant per la personalitat cruel, com per la seva actitud elitista en defensa de

la puresa de sang, encara que ell no pertany a aquesta classe. s una persona amb dues cares,

aparenta ser un noi molt educat i seris per resulta que la realitat s completament diferent. T uns

grans dots per convncer a la gent i guanyar-se els seus favors, s a dir que s manipulador.

La seva por ms gran s la mort i s una de les raons per les

quals fa el que fa. Ambiciona la immortalitat i fa el que faci

falta per aconseguir-la. Li agrada el poder i la sensaci de

tenir a moltes persones que estan disposades a tot, fins i tot a

morir per ell i per all que defensa. Tant s la seva ambici i

tant arriba creures que s superior, que fins i tot es va

canviar el nom. Considera que s poc digne dun bruixot tan

talents com ell continuar portant el nom dun ordinari

muggle i sel canvia per lanagrama Lord Voldemort. Per els

canvis no acaben aqu, en Voldemort vol avanar uns quants

passos dins les arts obscures. Amb la informaci que

aconsegueix del professor Llagot divideix la seva nima en sis parts formant aix els horricreus que

lacostaran a la desitjada immortalitat. Vol esborrar tot rastre que luneixi amb els seus parents

muggles aix que mata a la famlia Riddle, a qui culpa dhaver-lo abandonat.

Voldemort t una vida difcil, la seva infncia no va ser gens agradable amb un pare que no

lestimava gens i una mare obsessionada i trastornada. El fet de crixer en un orfenat fa que

Voldemort sigui com s, tan cruel i egoista. Ha hagut daprendre a la fora com defensar-se i com

aconseguir all que desitja encara que els mtodes per fer-ho no siguin els correctes. Si tenim en

compte aquesta infncia difcil, mancada damor i afecte, i el fet que descendeix duna nissaga que

no es caracteritza per la seva bondat, dna com a resultat un home sdic i malvat a qui agrada veure

el patiment de les altres persones.


23

4.6 Albus Dumbledore

Albus Percival Wulfric Brian Dumbledore neix el 4 de Mar de 1881

en un poble mgic. Fill de Kendra i Percival Dumbledore. No t una

infncia i adolescncia especialment felices. Ja que la seva vida est

marcada per les tragdies familiars que comencen quan uns nois

mugglesataquenla seva germana petita Ariana perqu la

descobreixen fent mgia. El seu pare es venja daquells muggles i a

causa daix s empresonat a Azkaban on temps desprs mor. Ariana

queda emocional i mentalment marcada i mai torna a ser la mateixa

de sempre, els seus poders mgics tamb es veuen severament

afectats, noms utilitza la mgia en moments de mxima alteraci i

de forma sempre destructiva.A causa daquesta tragdia Kendra decideix traslladar la seva famlia

cap al Cau de Goldric per allunyar-se dels comentaris i els rumors dels altres bruixots.

La imatge den Dumbledore als llibres s la del vell savi i agradable. s alt i t els cabells i la barba

blancs i molt llargs. El nas el t tort i duu unes ulleres de mitja lluna. La seva figura i el seu aspecte

inspiren molta confiana i respecte a tothom qui el mira,pot ser pel seu somriure tranquillitzador i

amable.

El professor Dumbledore, tot i que era molt vell, era molt enrgic. Tenia uns cabells i

una barba platejats que feien uns quants pams de llarg, un nas molt tort, i duia unes

ulleres de mitja lluna. Deien que era el bruixot ms gran de lpoca, per no era per all

que el Harry el respectava, sin perqu lAlbus Dumbledore inspirava confiana, aix que

quan el Harry el va veure somriure als alumnes, es va sentir totalment assossegat per

primer cop den que el dementor havia entrat al compartiment.5

Dumbledore comena el seu primer any a Hogwarts amb el pes dall que el seu pare ha fet. s un

triomfador, ja que des del primer moment a Hogwarts ja destaca com a estudiant clebre i dotat

dunes capacitats extraordinries per a la mgia. Guanya diversospremisdurant els seus anys a

Hogwarts. Quan surt de lescola i es fa adult, guanya molts altres ttols i premis: una Ordre de Merl

de Primera Classe, ttol de Bruixot Suprem del Winzegamot, Guanyador del Premi Barnabus

Finkley de Demostracions Excepcionals dEncanteris i Guanyador de la Medalla dOr per la seva

innovadora contribuci a la Conferncia Internacional dAlqumia en el Cairo i descobreix els dotze

usos de la sang de drac.

5J.K.Rowling Harry Potter i el pres dAzkaban,Empries. Captol 5


24

Aix demostra que s un home molt hbil i que per aix s considerat el rival ms igualat que t

Lord Voldemort. Dumbledore sha enfrontat a ell en diverses ocasions i les seves forces estan

igualades, ja que Dumbledore s un gran duelista. A la lluita s caut i aix incrementa les seves

possibilitats de guanyar.

Es pot considerar en Dumbledore com un home savi, ple de coneixements i que utilitza la lgica per

enfrontar-se a situacions perilloses. De fet, a en Harry el salva dun cstig segur en diverses

ocasions.

En Dumbledore s una persona alegre i que poques vegades sel

pot veure trist. Per no sempre ha sigut aix.Ha tingut una vida

difcil amb una famlia colpejada constantment per les

desgrcies. La mort de la mare s una delles i la que comporta

ms problemes per a en Dumbledore, que t somnis i metes que

vol complir. Aquests somnis i metes es veuen frustrats per

lobligaci de fer-se crrec de la seva germana Ariana. s un

home amb un gran talent per limitat per aquest nou paper de

cap famlia.

Larribada de Gellert Grindelwald a la seva vida permet a en Dumbledore tenir al costat a una

persona amb la mateixa ambici que ell i el mateix talent. Lpoca amb en Grindelwald t com a

conseqncia la mort dArina i la desaparici de les ambicions obscures que es creen des de

larribada den Grindelwald.

Desprs daquesta etapa obscura i plena de desgrcies, en Dumbledore canvia alguns dels seus

ideals. Es converteix en un dels bruixots que ms ferventment defensa les condicions dels fills de

muggles. Sabem que en Dumbledore es penedeix de lpoca en qu va fer aquells plans amb en

Grindelwald i de la mort de la seva germana Ariana. De fet, J.Rowling va dir que el que veuria en

Dumbledore al mirall de Gised seria a la seva famlia viva i feli.

La relaci que t en Dumbledore amb en Harry s molt especial, ja que per al noi en Dumbledore s

el seu mentor i una persona de gran confiana de qui ha aprs moltes coses. Encara que en Harry no

sap fins al final tota la histria del seu professor, mai deixa de ser-li lleial, tot i que hi ha moltes

persones que tergiversen la histria de lAlbus Dumbledore. Per en Harry est convenut que el

seu professor s un bon home, que sempre mira de protegir-lo i que ha arribat a estimar-lo com a un

fill.


25

5. Els herois grecs i Harry Potter

5.1 Introducci als herois clssics

Per als antics grecs els dus olmpics eren molt importants per al voltant daquests dus hi havia

els herois tan famosos com el valers Aquilles o lintrpid Perseu. Aquests herois eren fruit de

luni entre un mortal i un du, per aix sn considerats semidus. Representaven lideal dhome

perfecte en tots els sentits, des de la bellesa fins la moral. Eren un exemple del comportament que

un home havia de tenir. Aquesta perfecci que mostraven els herois era deguda a la seva condici

de mestissos: la seva part humana els acostava als ssers humans i la seva part divina els feia

perfectes. Eren bells de rostre, de cos, dnima i de presencia, era impossible que passessin

desapercebuts. Buscaven lexcellencia, la fama per sobre tot. Un clar exemple el trobem en

Aquilles qui va escollir una vida gloriosa per curta a una vida llarga i sense gloria.

Els herois eren un reflex de les prioritats de lantiga societat grega, amb el temps aquests herois van

anar canviant igual que la societat.

5.2 El cam dun heroi i el cam de lheroi Harry Potter

Per fer aquesta comparaci hem de partir de lestudi

que va fer Christopher Vogler, qui estava convenut

que la gran diversitat d'arguments pics que havien

passat per les seves mans com a analista d'histries

de productores nord-americanes havien de tenir unes

arrels comunes que s'endinsaven en l'univers de la

cultura clssica. Va elaborar un paradigma

interpretatiu denominat el viatge de l'heroi on va

exposar les etapes per les quals han de transitar els herois literaris i les va denominar arquitrama.

Sn les segents:

1. Els herois sn presentats al MN ORDINARI, on

2. reben la CRIDA CAP A LAVENTURA

3. DUBTEN al principi o REBUTGEN LA CRIDA, per

4. sn animats per un MENTOR per


26

5. CREUAR EL PRIMER LLINDAR i penetrar al MN ESPECIAL, on

6. troben PROVES, ALIATS I ENEMICS

7. sencaminen cap a la GRUTA ABISMAL, creuen el SEGON LLINDAR

8. on senfronten a la PROVA SUPREMA

9. sapoderen de la seva RECOMPENSA

10. i sn perseguits en el CAM DE TORNADA cap al MN ORDINARI

11. creuen el TERCER LLINDAR, experimenten una RESURRECCI i queden transformats

desprs de lexperincia.

12. TORNEN AMB LELIXIR, benefici o tresor vital per al MN ORDINARI.

Si comparem aquest cam amb el den Harry Potter podem veure moltes similituds.

1. En Harry viu al MN ORDINARI (mn no-mgic), on

2. rep la CRIDA CAP A LAVENTURA (sassabenta que s un bruixot)

3. DUBTA al principi (no es creu que sigui un bruixot), per

4. s animat per un MENTOR (en aquest cas s en Hagrid que ha sigut enviat per en

Dumbledore, el mentor) per

5. CREUAR EL PRIMER LLINDAR (la Ronda dAll) i penetrar al MN ESPECIAL (mn

mgic), on

6. troba PROVES (lluita amb un basilisc, enfrontament amb un troll, el Torneig dels Tres

Bruixots etc.), ALIATS ( Hermione, Ron, Sirius Black etc.), ENEMICS (Draco Malfoy,

Voldemort etc.)

7. sencamina cap a la GRUTA ABISMAL (primeres prdues: mort den Sirius Black) creua el

SEGON LLINDAR

8. on senfronta a la PROVA SUPREMA (descens als inferns: viatja amb en Dumbledore a la

cova per buscar lhorricreu)

9. sapodera de la seva RECOMPENSA (en aquest cas no hi ha recompensa, mor en

Dumbledore i lhorricreu s fals)

10. CAM DE TORNADA cap al MN ORDINARI (en aquest cas aquest cam es pot

interpretar com lacceptaci del propi dest)

11. creua el TERCER LLINDAR, experimenta una RESURRECCI i queda transformat

desprs de lexperincia (mor a causa dun encanteri den Voldemort i ressuscita amb ms

forces).

12. TORNA AMB LELIXIR, benefici o tresor vital per al MN ORDINARI (mata en

Voldemort i aconsegueix la salvaci del mn mgic).


27

Esquema 1. Viatge den Harry Potter presentat com el viatge dun heroi

El viatge d'un heroi

Mn Ordinari

Crida cap a l'aventura

Dubte o rebuig a la crida

Trobada amb el Mentor

1r Llindar i mn especial

Proves, aliats i enemics

Gruta abismal

2n Llindar i prova suprema

Recompensa

Cam de tornada

3er Llindar i resurrecci

Tornada amb l'elixir o benefici

El viatge d'en Harry Potter

Mn no-mgic

Hagrid (enviat del Mentor)

Dubte sobre la seva naturalesa com bruixot

Hagrid l'anima a continuar

Ronda d'All i mn mgic

Torneig dels Tres Bruixots, Hermione, Ron i

Voldemort

Mort del seu padr

Descens als inferns (cova i horricreu)

No hi ha recompensa: mor en Dumbledore

Acceptaci del seu dest

Lluita amb en Voldemort i resurrecci

Victoria i salvaci del mn mgic


28

5.4 Els herois de la mitologia grega reflectits en Harry Potter

Ara que ja hem fet la comparaci del cam den Harry Potter amb el cam de qualsevol heroi de la

cultura clssica, podem comenar a parlar dels herois que es veuen clarament reflectits en el

personatge den Harry Potter. Sn els segents:

Aquilles:

Fill de Peleui Tetis, s el principal heroi grec de la guerra de

Troia. Quan era un nen, la seva mare el submergeix en la llacuna

Estgia. Aix el fa invulnerable, excepte en el tal, per on lagafa

la seva mare quan el submergeix. Aquilles s educat pel

centaure Quir que linstrueixen les arts de lequitaci, la caa,

la msica i la medecina. Amb el pas del temps Aquilles es

converteix en un noi molt fort i amb una gran habilitat per la

lluita.

Un dia un oracle prediu que els grecs no conqueriran Troia sense

lajuda dAquilles per que aquest moriren la batalla. En

conixer aquesta notcia, la seva mare el disfressa de noia i lamaga. Per no serveix de res, perqu

Aquilles acaba unint-se a la lluita.

Les similituds: La primera semblana que hi ha entre Aquilles i Harry Potter s el fet que tots dos

tenen un mentor que els instrueix i els guia en el cam: per Aquilles s Quiri per en Harry s en

Dumbledore. Laltra semblana que hi ha entre tots dos herois s el fet de tenir un dest que no

poden evitar facin el que facin: Aquilles ha de lluitar a la guerra de Troia per tal que els grecs

guanyin i en Harry ha denfrontar-se a en Voldemort tard o dhora. Tots dos estan subjectes a un

dest que no poden canviar.

Teseu:

s el gran heroi dAtenes. La seva mare s, amb seguretat, Etra, per el

seu pare no se sap si s Egeu, rei dAtenes, o Posid, ja que la seva mare

va compartir el llit amb tots dos la mateixa nit. Teseu creix sense saber

que s rei. s criat en secret per la seva mare i, als setze anys, se li revela

la seva veritable identitat.


29

Llavors Teseu marxa a buscar al seu pare a Atenes. Quan arriba a la ciutat lactual esposa dEgeu,

Medea, el vol enverinar per Teseu sobreviu i s reconegut pel seu pare.

Poc temps desprs parteix cap a Creta per tal de matar el Minotaure i alliberar Atenes de lobligaci

denviar catorze joves com a tribut per aquest monstre. Teseu planeja fer-se passar per tribut per tal

de poder entrar en el laberint on es troba el minotaure. Teseu mata el Minotaure i amb lajuda

dAriadna aconsegueix sortir del laberint i tornar cap Atenes.

Les similituds: Teseu descobreix tard quina s la seva veritable identitat igual que en Harry. A ms

a ms, tots dos herois estan relacionats per aquesta aventura amb el Minotaure. En el cas den Harry

al seu quart curs, quan participa al Torneig dels Tres Bruixots, lltima prova t lloc a un laberint on

ha denfrontar-se amb molts perills per tal daconseguir el trofeu.

Jason

Fill dson, que era el rei de Iolcos, de petit s confiat

al centaure Quir que leduca i li ensenya lart de la

lluita i la caa. Quan creix, Jason descobreix la seva

veritable identitat i marxa cap a Iolcos per obligar el

seu oncle atornar el regne al seu pare. Quan arriba, el

seu oncle Plias li diu que noms deixar que son

torni si Jason li porta el vell dor, que es troba a la

Clquida.Jason reuneix els ms valerosos herois i fa

construir una nau amb el nom Argo. Desprs de superar

grans perills, Jason i els seus companys arriben a la

Clquida, on es troba el vell dor, i, desprs de superar noves adversitats, aconsegueixen arribar

fins al preuat tresor.

Les similituds: Jason, igual que els anteriors herois, passa un temps sense saber quina era la seva

veritable identitat i quan la coneix, comena a viure grans aventures. La seva instrucci s guiada

pel centaure Quir, que fa el paper de mentor igual que en Dumbledore per a en Harry. Desprs viu

la recerca del vell dor, plena de perills,quees pot relacionar amb la recerca dels horricreus den

Harry i els seus dos amics. Tots dos herois busquen un tresor que s vital per a la continutat de la

seva vida: Jason ha de trobar el vell dor per salvar el seu pare i en Harry ha de trobar tots els

horricreus per salvar el mn mgic i la seva prpia vida.


30

Perseu:

Fill de Zeus i Danae que s filla del rei dArgos. Zeus suneix amb

Danae convertint-se en pluja daurada. Quan Argos sadona que

Danae est embarassada senfurisma molt i quan Perseu neix, tanca

la mare i el fill dins un arca de fusta i els llena al mar. Van a parar

a un illa on sn recollits per Polidectes, rei de la zona, qui

senamora de Danae. Quan Perseu arriba a la maduresa, Polidectes

lenvia a matar la Gorgona Medusa.

Aix noms s un engany per tal de poder unir-se amb Danae i

Polidectes espera que Perseu mori en el combat contra Medusa.

Per Perseu rep una srie dobjectes divins i amb aquests objectes

aconsegueixmatar Medusa. Quan torna del seu viatge salva a la donzella Andrmeda que esta a punt

de ser devorada per un monstre mar. Continua amb el seu cam i arriba a temps per salvar la seva

mare.

Temps desprs Perseu participa en la prova de llanament de disc duns jocs i un dels seus

llanaments mata el seu avi, que es troba entre el pblic. Perseu descobreix en aquell moment la

seva veritable identitat i avergonyit no satreveix a tornar a Argos i governa fins a morir en una altra

regi.

Les similituds: Perseu viu gaireb tota la seva vida sense saber que s fill del du suprem, igual que

en Harry viu onze anys de la seva vida sense saber que s un bruixot i desconeixent com van morir

veritablement els seus pares.

Daltra banda, Harry senfronta al basilisc, monstre que petrifica amb la mirada, i tot i que no lusa

ell directament, s Herminone qui utilitza el recurs del reflex de la mirada del monstre, com fa

Perseu amb la Medusa.

Odisseu:

s tracta dun dels herois ms coneguts de la mitologia grega. Fill de Laertes i Anticlea, Odisseu t

una participaci decisiva en la guerra de Troia i, posteriorment, protagonitza un dels viatges ms

fantstics que lhome ha pogut imaginar. Es converteix en rei dtaca i es casa amb Penlope, amb

qui t el seu nic fill Telmac. Poc temps desprs, quan Helena s raptada per Paris, Odisseu es veu

obligat a formar part de lexpedici contra la ciutat de Troia.


31

La seva participaci s molt important a la guerra,

ja que contribueix amb la seva astcia i

intelligncia. Per, si la guerra contra els troians

dura deu anys, Odisseu tarda deu anys ms en

tornar a casa. Una tempesta desvia la seva nau de

la ruta, el porta per mons desconeguts i lobliga a

superar grans adversitat. Una part daquest viatge

de tornada es caracteritza pel descens a linfern que

Odisseu fa seguint el consell de Circe. Ha de creuar

la llacuna Estgia en la barca conduda pel barquer

Caront i arribar fins a lendev Tirsias que li

profetitzar una tornada difcil.

Les similituds: Una de les similituds torna a ser la presncia del savi mentor que instrueix lheroi.

El savi mentor a la mitologia grega s per antonomsia Quir i dins la saga den Harry Potter s en

Dumbledore. Un altre fet que connecta tots dos herois s el descens a linfern. Odisseu fa aquest

viatge per parlar amb lendev Tirsias i conixer el seu dest.

En el cas den Harry, ho fa per aconseguir un dels horricreus den Voldemort: en el sis llibre en

Dumbledore demana a en Harry que lacompanyi a la cova on es troba lhorricreu. Un cop all han

de pagar un tribut de sang per tal de poder entrar dins la cova; aix ens recorda a les monedes dor

que havien de portar els morts per pagar al barquer Caront. Quan aconsegueixen entrar dins la cova

troben que hi ha una barca que els ha de conduir fins al centre de la llacuna, una altra similitud amb

el cam que sha de fer per arribar fins a lHades.

Daltra banda, en la recerca dhorricreus que ocupa tota la primera meitat del set llibre, Harry i els

seus amics viuen en mons estranys, allats de la resta del mn, cosa que els fa dalguna manera tan

irreals com els indrets que visita Odisseu en el seu viatge.

Daltra banda, en tota aquesta cerca, Harry dubta i es qestiona la seva missi: est a punt de perdre

el rumb en oblidar quin s el seu dest (com de fet, li passa a en Ron, que labandona). Aquesta s

tamb la principal amenaa que plana sobre el cap dOdisseu durant tot el seu periple: oblidar-se de

qui s i de quin s el seu dest.


32

Esquema 2. Relaci entre Harry Potter i els diferents herois grecs

Aquilles Dest inevitable

Instrut pel savi mentor

Teseu

Decoberta de la prpia identitat

El laberint del Minotaure

Jason

Decoberta de la identitat

Instrut pel savi mentor

Recerca del preuat tresor

Perseu

Descoberta de la identitat

Mirall: el reflex com a arma per enfrontar-se a un monstre que petrifica amb la mirada

Odisseu Descens a l'infern

Lluita contra l'oblit


33

6. Hermione o la moderna Atenea

6.1 Pallas Atenea

Zeus va tenir moltes amants tant mortals com immortals, una

daquestes amants va ser Metis, filla dels titans Oce i Tetis. Va ser

identificada com la deessa de lastcia. Quan Metis encara estava

embarassada, Zeus se la va empassar perqu un oracle lhavia advertit

que aquest fill el destronaria.

Per Atenea va aconseguir nixer dins el cap del seu pare. Aix va

provocar un gran dolor a Zeus que va demanar a Hefest que li obrs el

cap per veure qu passava. Hefest ho va fer i gran va ser la sorpresa

quan va sortir la deessa Atenea amb aspecte duna noia virginal,

armada amb un casc, una llana, un escut i una armadura de bronze.

Atenea va ser considerada la deessa ms intelligent de tots els dus i

deesses, i per aix amb el temps es va convertir en la deessa de la

saviesa. Atenea tenia la virtut dharmonitzar la fora fsica i la intelligncia, de forma que tothom

sentia un profund respecte per ella. Els seus atributs sn lolivera i lliba, tots dos relacionats amb

Atenes, ciutat de la qual era protectora.

A ms a ms, Atenea era una deessa virginal, encara que se li ha atribut un fill amb Hefest. El mite

diu que Hefest havia sigut enganyat per Posid. El du del mar li havia dit que Atenea desitjava que

suns amb ella i Hefest va voler prendre-la de forma violenta per Atenea el va rebutjar. Tot i aix

el du es va emocionar tant que al final va acabar ejaculant sobre la cama de la deessa. Ella es va

netejar amb un tros de llana, que desprs va tirar a terra. Daquesta llana tacada va nixer Erecteon,

de qui es va fer crrec Gea (la Mare Terra).

Tot i que va renunciar a la maternitat, va ser la mare adoptiva dherois molt destacats com Ulisses,

Teseu i Perseu. Va ajudar a Ulisses en la seva odissea per tornar a taca. Aquest heroi era el preferit

de la deessa perqu possea una gran astcia i intelligncia, i aix era un aspecte que Atena, com a

deessa de la saviesa, valorava molt.Va oferir consells a Perseu quan aquest marxava a decapitar a la

Gorgona Medusa. Teseu, com heroi dAtenes, tamb va beneficiar-se dels savis consells de la

deessa en la seva lluita contra el Minotaure.


34

Una de les aventures ms famoses de la deessa s la disputa amb Posid per ser el protector de la

ciutat dAtenes. Explica el mite que els dos dus havien doferir un tribut a la ciutat, Posid va

donar un cop a una pedra de lAcrpolis i va fer brollar una fabulosa font daigua salada, en canvi

Atenea va fer crixer una olivera.Els dus olmpics van considerar que el tribut donat per la deessa

era molt ms til pels habitants de la ciutat. Aix doncs, la deessa es va convertir en la protectora

dAtenes.

Un mite fams relacionat amb aquesta deessa s el dAracne. Aracne era una noia molt hbil en el

brodat que va desafiar la deessa dient que ella podia crear un brodat ms bonic que la deessa. I com

que Atenea s la deessa de les arts, va enfurismar-se i va decidir competir amb ella. Totes dues van

confeccionar un brodat per Aracne era molt hbil i el seu brodat va quedar molt b. Veient aix

Atenea va enfadar-se molt i la va convertir en una aranya.

6.2 Les similituds

Hem dit que la deessa Atenea representa la saviesa, la

intelligncia i lastcia. Tamb ha exercit el paper de consellera

dherois destacats dins la mitologia grega confeccionant plans

complexos que sempre surten b. Per tots aquests motius la podem

relacionar amb lHermione.

LHermione s una noia amb una gran intelligncia i que sap

utilitzar la lgica fins i tot en situacions de vida o mort. Sn

moltes les vegades que, grcies a lHermione, en Harry i en Ron

han pogut sortir vius de les seves aventures. Destaca per la seva

gran habilitat amb els encanteris (no hi ha cap conjur que

lHermione no aconsegueixi fer) i tamb per les seves bones notes.

De la mateixa manera que Atenea fa s de la seva gran saviesa per indicar quin s el cam correcte a

Teseu o Perseu, lHermione utilitza la lgica i els seus coneixements (que no sn pocs) per tal

dajudar els seus amics.

Per a en Harry i en Ron no resulta gens difcil lloar la seva intelligncia, tot el contrari, saben que

sense lHermione no haurien sortit ben parats de moltes situacions perilloses. Un exemple pot ser

laventura que viuen al seu segon curs a Hogwarts, quan han denfrontar-se a un monstre llegendari:

el basilisc. Passen moltes estones intentant esbrinar qui s el responsable de tots els crims comesos

a lescola i s lHermione qui finalment troba la resposta en un llibre de la biblioteca.


35

Un altre exemple el trobem al set llibre s ella qui planeja lentrada a la Conselleria dAfers

Mgics i a la cambra de la Bellatrix Lestrange a Gringotts, i en el darrer s Hermione qui prepara

lequipatge que els ser de gran valor, quan han de fugir i iniciar la cerca dels horricreus.

Podem dir, doncs, que quan parlem de lHermione visualitzem la imatge duna moderna Atenea,

que tot i no presentar laspecte duna deessa, t totes les virtuts i les habilitats daquesta. Si els

antics grecs van crear una deessa que simbolitzs un aspecte tan important com s la saviesa,

J.Rowling ha creat la seva versi daquesta deessa, molt ms propera a la realitat. Per no hem

doblidar el fonament clssic que presenta aquest personatge.


36

7. LOrestea i la saga Potteriana

7.1 El mite dOrestes

Orestes s el fill dAgammnon i

Clitemnestra, germ dElectra,

Cristemis i Ifigenia. Orestes s criat

nicament per la seva mare degut a

labsncia del seu pare, que es troba en

la guerra de Troia. Quan Agammnon

torna de la guerra, s assassinat per

Clitemnestra i el seu amant. En aquell

moment Orestes noms t deu anys i la

seva germana Electra el porta a la cort

dun rei amic per tal de salvar-lo dels

plans malvats de la seva mare. En

aquesta cort Orestes creix i coneix en Plades que es convertir en el seu millor amic.

Anys ms tard, Orestes consulta loracle de Delfos que li comunica la necessitat de venjar el seu

pare. Daltra banda, Electra insiteix en el seu deure cap a la memria del seu pare. Aix doncs,

Orestes es dirigeix a Micenes, on es disfressa destranger i diu que porta la notcia de la mort

dOrestes.Clitemnestra i Egist el creuen i se senten segurs. Daquesta manera, Orestes contacta

fcilment amb la seva germana Electra i entre tots dos planegen la mort de la mare i lamant. Poc

temps desprs, el pare de Clitemnestra acudeix a Micenes per exigir un cstig per Orestes, ja que

assegura que aquest sha excedit amb la venjana. Orestes s condemnat al desterrament i sen va

de Micenes perseguit per les Ernies. Aquestes el fan embogir i desprs de moltes penries,

aconsegueix recuperar la cordura i tornar a Micenes, desprs de sotmetres ajudici a Atenes on s

perdonat.


37

7.2 Similituds entre Orestes i Harry

Hi ha una srie de caracterstiques dOrestes que ens permet relacionar-lo amb en Harry. Sn les

segents:

Venjana: Orestes mata la seva mare perqu vol venjar la mor del seu pare. En el cas den Harry,

vol matar en Voldemort perqu ha assassinat els seus pares i est disposat a arriscar la seva vida per

aconseguir-ho.

Visita a la tomba dels pares: Orestes acompanyat de Plades, va a Argos, a la tomba

d'Agammnon, on consagra al seu pare un rnxol del seu cabell.

CORIFEU:Parla, que el cor m'est ballant de pnic.

ELECTRA: Doncs veig un rull tallat sobre del tmul.

CORIFEU: Potser s d'un home? O d'una noia esvelta?

ELECTRA: Tothom pot escatir-ho, perqu s fcil.

CORIFEU: Vella com sc, ho aprendr d'una jove?

ELECTRA: Si no sc jo, qui haur pogut tallar-se'l?

CORIFEU: Com plorar-lo amb cabells d'uns adversaris?

ELECTRA: Per mireu aquest rull com s'assembla...

CORIFEU: A quina cabellera? Vull saber-ho.

ELECTRA: s idntic, ho veus?, als meus mateixos.

CORIFEU: Qui sap si ha estat un do amagat d'Orestes?

ELECTRA: Ms que a cap altre als d'ell el rull s'assembla.

CORIFEU: Com s'ha atrevit a aquest lloc a arribar-se?

ELECTRA: O envi el rull tallat a honra del pare...6

En Harry tamb visita la tomba dels seus pares a la Vall de Godric i qui lacompanya s la seva

millor amiga, Hermione, qui fa sortir de la seva vareta una corona de flors.

L'Hermione li havia tornat a agafar la m, i l'hi estrenyia. Ell no podia mirar-la, per va

correspondre-li estrenyent-li tamb la m, i va fer unes quantes inspiracions profundes

per si l'aire nocturn el revifava i l'ajudava a recuperar el domini de si mateix. Hauria

hagut de portar alguna cosa per donar-los, i nohi havia pensat, i totes les plantes del

cementiri estaven glaades i sense fulles. Per l'Hermione va aixecar la vareta, amb la

punta va descriure un cercle a l'aire i una corona de roses de Nadal va sorgir davant seu.

En Harry la va agafar i la va dipositar sobre la tomba dels seus pares.7

6squil Orestada Cofores 167-180

7 J.K.Rowling Harry Potter i les Relquies de la Mort, Empries. Captol. 16


38

Mentor: Orestes t com a mentor el du Apollo. En Harry est rodejat de molts adults que es

preocupen per ell i li ensenyen coses noves per el seu mentor principal s en Dumbledore.

[...]Per en Harry tenia els ulls clavat en la persona de dintre el retrat ms gran, que era

darrere mateix de la cadira del director. De darrere les ulleres de muntura de mitja lluna,

les llgrimes li lliscaven fins a perdre's en aquella barba llarga i blanca, i l'orgull i

l'agrament que traspuava van resultar per en Harry tan balsmics com el cant del fnix8

Cal afegir que Orestes acaba casant-se amb Hermione, la filla dHelena i Menelau.

7.3 Similituds entre Electra i Hermione

Germanes fidels: Electra s la germana ms fidel dOrestes, s qui

comparteix el seu dolor i el seu desig de venjana. Pateix els sofriments del

seu germ i lluita al seu costat contra lhostilitat del poble. En el cas den

Harry, ell considera Hermione com una germana. Ella el protegeix, el cuida i

sempre intenta que no tingui problemes. Moltes vegades lenginy de

lHermione ha s

El món clàssic de hogwarts - seec.catseec.cat/wp-content/uploads/2012/04/segon_premi_H14.pdf ·...

Documents

Transcript of El món clàssic de hogwarts - seec.catseec.cat/wp-content/uploads/2012/04/segon_premi_H14.pdf ·...