Unitat 3ART CLÀSSIC II: ROMA

Context històric• L’àmbit geogràfic abasta tota la Mediterrània.

• Trobem la seva empremta en l’urbanisme, la cultura i l’art de tots els territoris que patiren la romanització.

• Dels pobles autòctons destaquen els etruscs.

• Periodització:

– MONARQUIA (domini etrusc)– REPÚBLICA– IMPERI (màxima expansió territorial)

MAPA DE L’IMPERI ROMÀ (117 d. C.)

Antecedents de l’art romà

1. El substrat indígena de les tribus itàliques

2. La civilització etrusca

3. La influència dels grecs establerts al sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), a més de les relacions que establí amb la mateixa Grècia.

L’art etrusc

• Arquitectura: utilitzaven l’arc de mig punt i la volta de canó i d’aresta, com farien més tard els romans, i introduïren la columna d’ordre toscà.

ORDRE TOSCÀ

• Les necròpolis etrusques constitueixen conjunts molt importants: fora de les ciutats amb estructura urbanística.

• Als enterraments són presents les pintures murals.

• L’escultura manté un cert paral·lelisme amb la del període arcaic grec: somriure arcaic, ulls ametllats... I són característiques les escultures de caire funerari.

NECRÒPOLIS DE CERVETERI

TOMBA DELS LLEOPARDS. NECRÒPOLIS DE TARQUINIA.

EL FLAUTISTA. TOMBA DELS LLEOPARDS. NECRÒPOLIS DE TARQUINIA.

SARCÒFAG DELS ESPOSOS. CERVETERI (520 a. C)

SARCÒFAG DELS ESPOSOS. CERVETERI (DETALL)

LUCIUS IUNIUS BRUTUS. (S. III a. C.)

L'influencia de l’art grec

• La formació i primera expansió de la República Romana coincideix amb el classicisme grec.

• La presència grega a Itàlia i Sicília (Magna Grècia) suposa un contacte directe i facilita la importació d’obres gregues.

• Artistes grecs treballen a la mateixa Roma, sigui com esclaus o com a artesans lliures.

• Al segle II aC es produeix la conquesta de Grècia pels romans.

Característiques de l’art romà– Caire eclèctic

– Practicitat arquitectònica i constructiva:• Capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius amb

una gran qualitat tècnica i una gran varietat de tècniques i materials.

– Poca elaboració teòrica.

– En les arts plàstiques hi ha una tendència al realisme i a la plasmació de les coses concretes i quotidianes (retrat).

- L’artista com a individualitat no té importància (solien ser esclaus o lliberts).

- Tendència a la industrialització de l’art.

– A l’època imperial l’art es converteix en un mitjà de representació i glorificació del poder.

– Importància de l’art romà en la formació de la cultura

estètica occidental.

Urbanisme i arquitectura

• Amb aquests dos elements s’homogeneïtza el territori.

• Noves ciutats: sistema de quadrícula.– Cardo (N-S)– Decumanus (E-O)– Fòrum reconstrucció fòrum romà (imatge)

ESQUEMA D’UNA CIUTAT ROMANA

vídeo d'un fòrum romà

Reconstrucció del Fòrum de Trajà a Roma

Altres construccions romanes

• Vies de comunicació – Via Augusta

• Obres d’enginyeria– Ponts– aqüeductes

Arquitectura religiosaEL TEMPLE

• Deriva del temple grec: una cel·la rectangular precedida d’un pòrtic amb columnes.

• Diferències: – tres cel·les quan el temple és dedicat a una tríada (Júpiter,

Juno i Minerva); – l’edifici s’aixeca damunt d’un pòdium amb escalinates

d’accés en un dels costats en el qual hi ha el pòrtic; – la columnata que envolta el temple resta adossada als

murs de la cel·la • perd la funció de suport (pseudoperípter), així es valora

especialment la façana.• Són freqüents els temples de planta circular, com el de Vesta a

Tívoli i el Panteó a Roma.

MAISON CARRÉE DE NIMES.(16 a. C.)

MAISON CARRÉE DE NIMES.(16 a. C)

MAISON CARRÉE DE NIMES. PLANTA

EL PANTEÓ. (s. I. d. C)

EL PANTEÓ. PLANTA

EL PANTEÓ. ALÇAT

EL PANTEÓ. INTERIOR

• vídeo Panteó

Temple de Vesta (Tívoli)

Arquitectura civil

Edificis privats

•Domus•Insulae•Vil.la•Palau

Edificis públics

•Termes•Teatre•Amfiteatre•Circ•Basílica

Monuments commemoratius

•Columnes commemoratives•Arcs de triomf

PLANTA I RECONSTRUCCIÓ D’UNA DOMUS I RECONSTRUCCIÓ DE LA DOMUS CASA DE DIANA

(OSTIA)

Reproducció d’una domus romana

Reproducció d’una insulae romana

VIL.LA D’ADRIÀ

TEATRE DE MÈRIDA.(16 a. C.)

CIRC DE TARRAGONA (FINALS S. I a. C.)

EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI (s. I d. C)

EL COLOSSEU. PLANTA

EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI (s. I d. C)

EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI VISTA AÈRIA

BASÍLICA DE MAXENCI (312 d. C.)

ARC DE TRIOMF DE TITUS (81 d. C.)

COLUMNES COMMEMORATIVES: COLUMNA TRAJANA (113 d. C.) I COLUMNA DE MARC AURELI (FINALS S. II

d. C.)

MOSAIC.CAVE CANEM . ( Segle I a. C.)

PINTURA: EL SACRIFICI D'IFIGÈNIA. (Segle I a. C.

PONT D’ALCÀNTARA (S. I)

AQUEDUCTE DE LES FERRERES. TARRAGONA(S. I a. C.)

AQUEDUCTE DE SEGOVIA.(90-105)

Escultura romanaEl relleu• La tradició (convencionalismes en la representació):

– frontalitat – dimensió més gran dels personatges principals – es renuncia a una especialitat il·lusòria – disposició dels personatges sobre un únic pla

• Si en el relleu és on l'escultura romana assoleix una personalitat definitiva, estudiarem les principals característiques dels que apareixen a la Columna trajana.

El retrat• Referències:

– escultura funerària etrusca– Escultura grega hel.lenística

• Posteriorment:– Època imperial:

Idealisme – Baix Imperi: simplificació de

les formes. Solemnització.

tipologies•Bust•Escultura exempta•Escultura eqüestre

ESTÀTUA BARBERINI (2ª ½ S. I a. C.)

AUGUST DE PRIMA PORTA. (Vers l’any 20 a. C)

AUGUST DE PRIMA PORTA. DETALL DE LA CUIRASSA D’AUGUST I FIGURES AL PEU.

RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI (173 d. C.)

CAP DE CONSTANTÍ EL GRAN (1ª ½ S. IV d. C.)

RELLEUS DE L’ARA PACIS.(9 a.C.)

RELLEUS DE L’ARA PACIS.(possible aspecte original)

RELLEUS DE L’ARA PACIS. DETALL

RELLEUS DE L’ARA PACIS. DETALL

ARC DE TRIOMF DE TITUS (81 d. C.)

ARC DE TRIOMF DE TITUS. DETALL

COLUMNA TRAJANA (113 d. C.)

COLUMNA TRAJANA. DETALL

COLUMNA TRAJANA. DETALL I HIPÒTESI DE POLICROMIA

COLUMNA DE MARC AURELI (FINALS S. II d. C.)

EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA. (20 a. C)

EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA. (20 a. C)

EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA. (20 a. C)

MOSAIC DE LA LLOBA CAPITOLINA ALLETANT A RÒMUL I REM. CÒRDOVA

EL SACRIFICI D'IFIGÈNIA. ( Segle I a. C.)