El lideratge polític en el marc de la governabilitat

Núria Galdón González

1. L’estat relacional i la 1. L’estat relacional i la governabilitatgovernabilitat

1.1 L’estat relacional i la corresponsabilitat (I) L’estat relacional deriva de l’estat L’estat relacional deriva de l’estat

liberal de dret i de l’estat del benestar.liberal de dret i de l’estat del benestar.

1.1 L’estat relacional i la corresponsabilitat (II)

Premisses que s’intenten superar:Premisses que s’intenten superar: La cerca de l’interés social és

patrimoni exclusiu de l’Estat. L’Estat és sempre capaç de resoldre

els problemes tot sol. La desconfiança intrínseca existent a

la societat civil i al món empresarial.

1.1 L’estat relacional i la corresponsabilitat (III)

Què es pretén: superar la idea que Què es pretén: superar la idea que “governar és gastar”.“governar és gastar”.

Sinònim de “governar” a l’estat relacional: Sinònim de “governar” a l’estat relacional: capacitat de lideratge, consens per capacitat de lideratge, consens per mobilitzar i donar respostes a les mobilitzar i donar respostes a les necessitats socialsnecessitats socials

Què vol aportar el model de l’estat Què vol aportar el model de l’estat relacional?:relacional?: Emfatitzar la complexitat i la interdependència dels problemes socials.

1.1 L’estat relacional i la corresponsabilitat (IV)

Quina necessitat sorgeix?:Quina necessitat sorgeix?:

Introduir la corresponsabilitat en l’Administració pública i la manera de governar.

1.2 La governabilitat: noves interaccions govern-societat (I)

Definició de “governabilitat”:Definició de “governabilitat”:

“El procés reuneix tots els actors que tenen peces d’un trencaclosques, que, un cop constituït, serà la imatge del futur d’aquesta comunitat” (Richardson, 2002).

1.2 La governabilitat: noves interaccions govern-societat (II)

“La capacitat d’autocoordinació pròpia de xarxes constituïdes per una constel.lació d’organitzacions i entitats privades i públiques, estatal i transestatals” (Rhodes, 1997).

1.2 La governabilitat: noves interaccions govern-societat (III)

Què caracteriza la governabilitat?:Què caracteriza la governabilitat?:

Els intercanvis cooperatius repetits entre els agents.

Una nova divisió de responsabilitats entre els sectors.

Superar la dicotomia públic/privat.

1.2 La governabilitat: noves interaccions govern-societat (IV)

Què fa necessari el marc polític Què fa necessari el marc polític de la governabilitat?:de la governabilitat?:Que els problemes per

assegurar un futur sostenible i una qualitat de vida acceptable són molt complexos.

1.2 La governabilitat: noves interaccions govern-societat (V)

Que la confiança en el mercat ha fracassat a l’hora d’aconseguir resultats ambientals i de qualitat de vida.

2. El lideratge dins del 2. El lideratge dins del marc polític de la marc polític de la governabilitatgovernabilitat

2.1 Les fonts de legitimitat (I)

Legitimitat legal (urnes)Legitimitat legal (urnes) Legitimitat socialLegitimitat social

2.1 Les fonts de legitimitat (II)

Què han d’assumir els governs?Què han d’assumir els governs?

Capacitat d’interlocució i obertura. Capacitat de liderar i d’obtenir

resultats. Transparència. Modèstia en el protagonisme.

2.2 El foment d’una actitud proactiva

Funcions d’un govern pel foment d’una Funcions d’un govern pel foment d’una actitud proactiva:actitud proactiva:

Gestionar la col.laboració entre actors.

Delimitar les funcions de cada sector.

Separar la crítica de la gestió.

2.3 Una nova manera d’entendre el lideratge polític (I)

Els governs tenen legitimació per Els governs tenen legitimació per assumir el lideratge estratègic.assumir el lideratge estratègic.

De què dependrà la capacitat de De què dependrà la capacitat de lideratge d’una institució pública en un lideratge d’una institució pública en un estat relacional?: estat relacional?:

De ser vista com una garantia de De ser vista com una garantia de pluralisme i de gestió estratègica.pluralisme i de gestió estratègica.

2.3 Una nova manera d’entendre el lideratge polític (II)

L’educació i l’aprenentatge: dos L’educació i l’aprenentatge: dos elements essencials de la elements essencials de la governabilitat.governabilitat.

Comportaments que desenvolupen Comportaments que desenvolupen l’educació i l’aprenentatge:l’educació i l’aprenentatge:

Fer preguntes.Fer preguntes. Suggerir idees i explorar opcions.Suggerir idees i explorar opcions. Assumir riscos i experimentar.Assumir riscos i experimentar.

2.3 Una nova manera d’entendre el lideratge polític (III)

Admetre la inadequació i els errors.Admetre la inadequació i els errors. Compartir el que s’aprés.Compartir el que s’aprés. Assumir responsabilitats sobre el Assumir responsabilitats sobre el

propi aprenentatge.propi aprenentatge. Convertir els errors en aprenentatge.Convertir els errors en aprenentatge.

3. Balanç i conclusions3. Balanç i conclusions L’estat relacional situa la relació

entre Estat i societat en el terreny de la corresponsabilitat.

Implicacions del terme “corresponsabilitat”: Existència d’objectius comuns Assumpció de responsabilitats

concretes. Articulació efectiva de responsabilitats

assumides.

Què estimula la societat civil a col.laborar amb l’Estat?: El grau de coincidència amb els

objectius d’una política pública. La manera d’implementar una política

pública. El polític i el gestor relacional

prefereixen perdre protagonisme institucional si es guanya eficàcia social.

Què ha d’assumir el líder polític?:

Capacitat d’interlocució i obertura. Capacitat d’interlocució i obertura. Capacitat de liderar estratègicament i

d’obtenir resultats. Transparència. Modèstia en el protagonisme. El foment d’una actitud proactiva. Capacitat d’assumir i delegar

responsabilitats.

Trets bàsics del líder polític en la governabilitat:

Aptitud per a la col.laboració i el diàleg. Confiança en ell mateix i en els altres. Prudència. Capacitat i voluntat negociadora. Senzillesa. Capacitat de gestió transversal.