Dones i la Guerra de Successió

21
DONES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

description

Treball de Liling Vilà de 4t d'ESO del Roig Tesàlia.

Transcript of Dones i la Guerra de Successió

Page 1: Dones i la Guerra de Successió

DONES DURANT

LA GUERRA

DE SUCCESSIÓ

Page 2: Dones i la Guerra de Successió

ÍNDEX

Introducció

Característiques

Dones

Conclusió

Bibliografia

Page 3: Dones i la Guerra de Successió

INTRODUCCIÓ:

• En molts estats hi havien moltes dones que podien ser reines del

seu país, com per exemple Anglaterra, que el cap de govern era la

reina Anna. Però també hi havia el cas de França, que tenien una

llei implantada en la qual les dones no podien governar, la llei

sàlica.

• Van haver moltes dones que van influir positivament durant el

transcurs de la Guerra de Successió i n‟hi ha d‟altres que per ajudar

al seu país es van dedicar a espiar el bàndol enemic.

Page 4: Dones i la Guerra de Successió

CARACTERÍSTIQUES:

• Les dones durant la història quedaven en un segon pla, és a dir, no se les

considerava iguals als homes. Podem classificar-les en dos tipus:

Les no privilegiades, que estaven obligades a fer feina de casa. Es casaven

amb la persona que l‟home de la família l‟obligués. No podien tenir accés a

la cultura. No tenien cap dret polític. No eren considerades ciutadanes.

Podien estar acusades de heretges.

Les privilegiades, no treballaven i per tan viuen de les seves propietats .

Tenien accés a la cultura. Estaven considerades ciutadanes. Són privilegiades

des de que neixen i són nobles o formen part del clero.

Page 5: Dones i la Guerra de Successió

MANUELA DESVALLS:

‐ Una dona austriacista nascuda el segle XVII.

‐ Va vestir l‟hàbit de religiosa en el monestir de Santa Maria de Vallbona.

‐ Era germana del governador de Cardona, Manel Desvalls.

‐ Es va vincular al cos d‟espionatge dels germans Lleonard, que anaven

amb consonància amb les estratègies militars dels Desvalls per tal de

socórrer Barcelona, assetjada per el mariscal francés Berwick.

‐ Quan la guerra va finalitzadar, Manuela des del monestir de Vallbona,

va continuar escrivint papers estimuladors per la resistència i de no

acceptació del Tractat d'Utrecht (1713), desafiant la repressió borbònica.

‐ Va morir el dia 27/03/1743

Page 6: Dones i la Guerra de Successió
Page 7: Dones i la Guerra de Successió

CATERINA ANDREU ORLANDIS:

‐ Filla d‟una família mallorquina nascuda l‟any 1695.

‐ Quan tenia dotze anys va ingressar al monestir de la Puríssima Concepció dePalma i es va fer monja al cap de cinc anys.

‐ Va ser una dona molt culta amb qualitats excepcionals.

‐ Va ser abadessa de la seva comunitat, escollida unànimement l‟any 19746.

‐ L'any 1759, en què Caterina va pregar al bisbe de Mallorca, Llorenç Despuig, quel'exonerés de l'ofici d'abadessa després de vint-i-cinc anys en el càrrec, durant elsquals impulsà decididament la construcció i el moblament del convent.

‐ Des del 1738 va promoure la devoció al Sagrat Cor de Jesús, potser per lesinfluències familiars, ja que el seu germà era jesuïta.

‐ Va morir el dia 07/04/1759.

Page 8: Dones i la Guerra de Successió
Page 9: Dones i la Guerra de Successió

M. ANNA JOSEPA PIGNATELLI:

‐ Una dona austriacista nascuda l‟any 1689.

‐ Era filla de Domingo de Pignatelli, marquès de Sant Vicenç, d'origennapolità, el qual va establir-se a Barcelona a mitjans del segle XVII

‐ La seva mare, la barcelonina Anna Aymerich i Cruïlles, era la primogènita delmarquès d'Aymerich, exdiputat militar de la Generalitat.

‐ M. Anna Josepa l'any 1709 va contraure matrimoni amb Miquel Joan

‐ Va quedar viuda al 1722 i després de la pèrdua del seu marit, va mantenir unaforta confiança amb l‟emperador Carles, per la qual cosa es va parlar d‟unapossible amant.

‐ Va morir el dia 01/03/1755

Page 10: Dones i la Guerra de Successió
Page 11: Dones i la Guerra de Successió

ELISABET DE BRUNSWIC:‐ Va ser una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel, Alemanya.

‐ Nascuda el dia 28 d„agost de 1691.

‐ Va contraure matrimoni amb l‟emperador Carles VI.

‐ Es van traslladar a Barcelona al 1708 per reforçar la causa austriacista.

‐ Ente l‟any 1711 i 1713 va ocupar el càrrec lloctinent a Catalunya.

‐ Al 1713 va tornar cap a Viena.

‐ Va desenvolupar una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla

Maria Teresa I d'Àustria.

‐ Elisabet Cristina morí a Viena el dia 21 de desembre de 1750 a l'edat de 59 anys.

Page 12: Dones i la Guerra de Successió
Page 13: Dones i la Guerra de Successió

ANNA DE LA GRAN BRETANYA:

‐ Nascuda a Londres el 6 de febrer de 1665.

‐ Va ser l'última sobirana de la Casa dels Estuart.

‐ Va contraure matrimoni amb Jordi de Dinamarca.

‐ Van tenir dos fills però cap d‟aquests van sobreviure.

‐ Durant el seu regnat es va produir la unió del regne d'Anglaterra i el regne

d'Escòcia.

‐ Va participar a la Guerra de Successió Espanyola en suport del bàndol

austriacista.

‐ Va morir l‟1 de agost del 1714.

Page 14: Dones i la Guerra de Successió
Page 15: Dones i la Guerra de Successió

MARIA LLUÏSA GABRIELA DE SAVOIA:‐ Nascuda a Torí, Savoia, el dia 17 de setembre del 1688.

‐ Es va casar a Figueres el 3 de novembre de 1701 amb Felip V.

‐ Va tenir quatre fills.

‐ Durant la Guerra de Successió va influir al rei de no respectar les

constitucions de Catalunya i tampoc les dels altres regnes de la Corona

d'Aragó.

‐ Manifesta un rebuig contra els catalans.

‐ Es va convertir en reina consort d„ Espanya.

‐ Morí pocs mesos abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V. ( al 14

de febrer de 1714 als 25 anys).

Page 16: Dones i la Guerra de Successió
Page 17: Dones i la Guerra de Successió

ISABEL FARNESE:

‐ Nascuda a Parma l‟any 1692.

‐ Reina consort d'Espanya (1714-1746) pel seu matrimoni amb el rei Felip V.

‐ La nova reina representà una molèstia per a la cort espanyola i per els fills

del primer matrimoni de Felip.

‐ Va rebre el sobrenom de la “Parmesana”, fent referència al seu origen.

‐ Quan va enviudar el seu fillastre i nou rei, Ferran VI, la va apartar de la cort

i la confirmà a La Granja de San Ildefons.

‐ Va morir a Aranjuez, l‟11 de juliol de 1766.

Page 18: Dones i la Guerra de Successió

• Va ser descrita com:

“Se trata de una buena muchacha de

veintidós años, feúcha, insignificante, que

se atiborra de mantequilla y de queso

parmesano y que jamás ha oído hablar de

nada que no sea coser o bordar”.

Page 19: Dones i la Guerra de Successió

CONCLUSIÓ:

• He pogut observar i aprendre que la dona encara és inferior vers als homes, però

que ja no ho és tan. Es reflecteix en el paper polític que tenen moltes d‟elles, com

per exemple Elisabet de Brunswic, que intenta ajudar facilitant-li les coses a la

seva filla durant la seva candidatura. També la crueltat de Maria Lluïsa de Savoia,

que va declarar que preferia veure els seus fills morts abans de veure la

constitució a Catalunya.

• La situació de la dona ha millorat molt durant els darrers anys, ja que en

l‟antiguitat era impensable que tinguessin a veure amb algun aspecte polític.

Durant la guerra de successió es veu l‟actiu paper que tenen les dones

privilegiades, quan surten al carrer per defensar Barcelona. En canvi el paper que

fan les privilegiades no ho és tan.

Page 20: Dones i la Guerra de Successió

BIBLIOGRAFIA:

Diccionari de dones

Viquipèdia

Google

Page 21: Dones i la Guerra de Successió

LILING VILÀ ROVIRA