DIMECRES · 20 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14916 - AVUI / Any XLI. Núm. 13786 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

2043

26Q

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

EL PAÍS DE PAU CASALS ·Jordi Turull evidencia la feblesaargumental de la fiscalia i li etzibaque el poble català “és pacífic”

Desfent l’acusacióA L’OFENSIVA · Raül Romevadenuncia un judici polític i fauna extensa defensa del dret al’autodeterminació i el pacifisme

Rajoy, Santamaría,Mas o Colau, citatsper la setmana vinent

P6-17

“Una democràciaque limita els dretsés una democràciafràgil i dèbil”

Jordi Turull.Exconseller dela Presidència “No té sentit el relat

que vol presentar lasocietat catalanacom a violenta”

Raül Romeva.Exconseller

d’AfersExteriors

L’ESPORTIU

Leo Messi iguala Andrés Iniesta, ambel seu 130è partit en la Champions

El Barça dominaperò no passa del’empat a Lió (0-0)

Lopes i Messi ■ EFE

FutbolAvui ambEl Punt Avui

Tot el judici de l’1-O,a El Punt Avui TV

Avui a partir deles 10.00 h

Entrevista Sergi Perelló P16Vicesecretari general de la Intersindical-CSC

“La vaga téuna motivaciólaboral”Opinió

Joan Rueda

L’ALTRA CARADEL JUDICI“S’evidencia el poc

rigor de la fiscalia”Jaume Alonso-Cuevillas

Nota al lector L’assemblea de treballadors i treballadores d’El Punt Avui va decidir per una àmplia majoria adherir-se a lavaga general convocada per demà en solidaritat amb els presos polítics que són jutjats al Tribunal Suprem per l’1-O. L’objectiude la plantilla és que els diversos productes de dijous (diari en paper, web i televisió) reflecteixin la voluntat dels treballadors.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 20192 |

questes accionsde Ciutadans

d’anar a arrencar lla-ços grocs, com lad’Amer dissabte pas-sat o la d’Alella

d’aquest estiu, per citar-ne nomésdues, són pura gesticulació que buscacobertura mediàtica. I provocar. Ja hosabem. Però sovint els acaba sortint eltret per la culata. I no n’aprenen. S’en-testen a fer lectures tergiversades d’unfet que tothom veu, excepte ells, i ésque no els volen enlloc. Al Maresme,segur que ho recorden, es van trobaramb el carnisser del poble que els vaparar els peus. I a la localitat selvatana,poble natal del president Puigdemont,la delegació del partit taronja es va tro-bar amb una lliçó de seny, de respon-sabilitat i de bones maneres. Sí, de mo-dus que en dèiem abans. Perquè, aveure, no ens enganyem, ha passat to-ta la vida que quan a casa teva se t’hipresenta algú que no l’has convidat,pots fer dues coses: o li obres la porta ifas el paperot. O tires les persianes,tanques portes i finestres i fas la teva,

que dins de casa tothom és lliure defer el que vulgui. Sense més explica-cions. Cal fer veure que dones la ben-vinguda a algú que no creus que esmereixi una càlida rebuda? I dic queels van donar una lliçó de maneresperquè haurien pogut, com es feia an-tigament, tancar el poble i que no hiaccedissin. Però com que els d’Amersón gent de pau, digna i educada, esvan limitar a deixar-los fer. Lliurement.Que voltessin pels carrers, al seu aire.Sense coartar-los. No crec pas que es-peressin una comitiva amb fanfara, ca-tifa i banderetes. No. Ara, també pensoque sort que no hi va haver cap rebu-da. Perquè com que coneixen tan pocaquesta Catalunya que es vanten dedir que representen. Penso... Què hau-ria passat, si els veïns els haguessinofert un dels seus dolços més recone-guts, els Rocs d’Amer? Encara hauriensortit a dir que els havien agredit per-què com que no van ser rebuts com ellsvoldrien... M’imagino algun dels seusdirigents queixant-se i insinuant que sen’havien hagut d’anar amb la cua entrecames per por de ser apedregats. I elque queden és ben retratats.

A

Keep calmMartí Gironell i Gamero

Retratats

Com que els d’Amer són gentde pau, digna i educada, esvan limitar a deixar-los fer.Lliurement

afael Jorba, periodista, analistaagudíssim i amic, ve a presen-tar Política&Prosa, una revista

mensual –en paper– que pretén intro-duir reflexió i mesura en mig de l’exci-tació general i les balances desequili-brades, també les de la justícia. Expli-ca un fet que resumeix les intencionsde la publicació. Fins al primer d’octu-bre del 2017, als balcons del bloc de pi-sos on viu només es veien banderes es-telades. A partir d’aquell dia, algunsbalcons van estendre les espanyoles.Semblaria que els propietaris de lesunes i les altres haguessin d’estar en-frontats, que no s’haguessin de parlarquan es troben al replà o a l’ascensor.Arriba, però, el dia de la reunió de ve-ïns que ha de decidir si s’ha de posaruna rampa al graó de l’entrada, il’acord és possible perquè tots van oacabaran anant coixos. La paràbolaaportada per Jorba va més enllà: si elgovern treballés per tothom i no no-més pensant en els de les estelades, laconfluència social seria més fàcil. Mésencara, i no sé si aquesta és la intencióde la revista: un govern independen-tista solvent eixamplaria “la base” que

R

ara troba a faltar. El “prosista” Jorbacompleta les intencions de la revistarecitant L’ametller de Joan Maragall:“A mig aire de la serra/ veig un amet-ller florit./ Déu te guard bandera blan-ca/ dies ha que t’he delit./ Ets la pauque s’anuncia/ entre sol, núvols ivents./ No ets encara el millor temps/però en tens tota l’alegria.”

Jorba parla de Jordi Pujol. Primerde manera neutra i després deixantanar un elogi sincer. Com que l’audito-ri és format majoritàriament per gentdel PSC, un membre del qual ha orga-nitzat l’acte, espero gesticulacions dedesaprovació. Totes són d’adhesió.

Quan Pujol governava, els socialistescatalans li van contraposar la figurade Tarradellas per fer-lo enrabiar i per-què trobaven que el superava en per-sonalitat política. Ara els socialistesesgrimeixen Pujol davant Puigdemonti Torra. És una maniobra intenciona-da, és una manera d’optar per l’auto-nomia –o el federalisme, ep– en con-tra de l’independentisme, però Pujol,abandonat pels seus, mai no hauriacalculat que els socialistes sortirien arescatar-lo. O que ho faria ERC, comdèiem ahir parlant del discurs d’OriolJunqueras al judici. En vuitanta-vuitanys, que són els que Pujol té, se’n ve-uen de totes, i no ens hauríem de mo-rir mai per seguir-ne veient. A la sorti-da algú rememora els hospitals i esco-les que els governs de Pujol van cons-truir. “I TV3!”

Política&Prosa mentre es desenvo-lupa a Madrid el judici. Haurà d’apor-tar també molta poesia, molts amet-llers florits, per trobar la pau que demoment no s’anuncia. Hi ha un altreMaragall, com sap Jorba: “Espanya:has desaprès d’entendre els teus fills?”Per ara, coixos i sense rampa al portal.

“On poden coincidirels de l’esteladai els del’espanyola?

Vuits i nous

La rampa del portalManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019

a frase del dia d’ahir en el judicide l’1-O al Tribunal Suprem no lava pronunciar cap acusat ni cap

advocat. La va articular el mateix presi-dent del tribunal i va ser paradigmàti-ca: “Jo ja m’he perdut”, va etzibar Ma-nuel Marchena a l’advocada de l’Estatdavant una enrevessada pregunta sen-se solta ni volta que Rosa María Seoaneva formular a Jordi Turull, el qual va re-blar el clau: “Jo també”, va rematarl’exconseller. Marchena i els seus cava-llers togats de la trista figura s’han per-dut pel camí marcat per un Oriol Jun-queras i un Raül Romeva que amb unadialèctica magistral i contundent handefensat el dret a l’autodeterminació ievidenciat que aquest és un judici polí-tic. Mentre que Quim Forn i Jordi Tu-rull palesaven les evidents carències ar-gumentals, i garrafals errors, dels dosfiscals i de l’anodina advocada de l’Es-tat que fa la impressió d’estar en viamorta, mai millor dit pensant en el seu

L “La feblesa deles acusacionsprovoca malestar enel jutge perquèdificulta vestir lasentència prevista

últim treball a Adif.Marchena ha trepitjat merda, amb

perdó. Primer va ser el famós What-sapp que el va descavalcar de la totpo-derosa presidència de la judicatura es-panyola des d’on, segons Cosidó, haviade controlar el Suprem per la porta deldarrere per al PP. Ara, Pedro Sánchezha decidit complicar-li encara més

l’operació salvapàtria situant uneseleccions generals en ple judici. I a so-bre, les acusacions li fan figa. Per això,a ningú se li escapa el malestar del su-perjutge amb elles. I això que encara nohem vist Vox en acció. No pas, evident-ment, per cap simpatia amb els diri-gents independentistes asseguts albanc dels acusats. Ni tan sols per labonhomia i equanimitat que falsamentintenta projectar entre Madrid i Estra-sburg. El malestar de Marchena rau enel fet que els fiscals i la resta d’acusa-cions són els col·laboradors necessarisen aquesta paròdia de judici per vestirla sentència condemnatòria que el ma-gistrat té a la recambra de l’escopetanacional. I a hores d’ara ja podem dirque a Marchena li ha sortit el tret per laculata, perquè l’aparença d’imparciali-tat es dilueix davant la feblesa acusatò-ria d’uns togats que disparen amb pól-vora del rei, però pólvora mullada alcap i a la fi.

Marchena ja s’ha perdutFerran Espada / fespada@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

A pocs dies de la cita firal més important que es faa Barcelona (el Mobile), els responsables de Firade Barcelona llancen el projecte de creixement del’entitat amb una considerable ampliació del re-cinte firal, que es vol inaugurar coincidint amb elcentenari de l’Exposició Universal del 1929.

EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA

La Fira creix

L’exconseller de la Presidència, a banda de defensaramb fermesa l’absència de violència en el procéssobiranista, la no utilització de diner públic per ferl’1-O o la seva condició de soci d’Òmnium, també vaenumerar les 25 sentències del TC incomplertes pelgovern espanyol entre el 2012 i el 2017.

-+=

-+=

Convicció per banderaRaül Romeva

Defensa sense fissuresJordi Turull

-+=

Pau Relat

L’exconseller d’Exteriors va respondre només alseu advocat i va dedicar la intervenció a defensarl’autodeterminació com a dret, el caràcter pacíficde tot el procés i la legalitat de l’acció exterior dela Generalitat. Va acusar els polítics espanyols detraspassar aquest procés als jutges.

EXCONSELLER D’AFERS EXTERIORS I TRANSPARÈNCIA

PRESIDENT DE LA FIRA DE BARCELONA

Milers de persones es van ma-nifestar ahir a París per mos-

trar el rebuig frontal de la societatfrancesa al rebrot de l’antisemitis-me, que s’ha evidenciat a través delsprop de tres mil atacs verbals o físicscontra membres de la comunitatjueva de França, la més nombrosad’Europa, registrats entre 2014 i2018. Les dades oficials de l’any pas-sat, amb un increment del 74%d’aquests incidents respecte al 2017,han encès totes les alarmes i hanmobilitzat tots els partits polítics ex-cepte els d’ultradreta per llançar unmissatge unitari de tolerància zeroamb el racisme antisemita.

El problema és greu. La tragèdiade l’holocaust jueu del segle passatsembla que ha perdut part de la se-va força dissuasiva en determinatssectors socials. Les dades oficialssobre l’increment dels insults, ame-naces i agressions a jueus així hocertifiquen. I el creixement del su-port social als partits d’ultradretaxenòfobs com el RassemblementNational de Marine Le Pen és un al-tre símptoma d’un fenomen no úni-cament francès, sinó d’abast euro-peu, perquè a Alemanya el 2018 esva tancar amb 1.646 atacs a jueus,amb un increment del 60% de lesaccions violentes.

És necessari fer pinya contra elracisme, la intolerància i la falta derespecte a la diversitat racial i cultu-ral i, per tant, també contra l’antise-mitisme. En aquest sentit és positi-va la imatge de la manifestaciód’ahir, però caldrà anar més enllàper traslladar aquest consens a me-sures concretes i alhora globals, queataquin d’arrel el problema, teninten compte, per exemple, que el 70%dels enquestats per l’Agència deDrets Fonamentals de la UE creuenque els països membres de la Unióno fan prou esforços o són inefica-ços per erradicar l’antisemitisme.

Torna laxacraantisemita

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Ser socid’Òmnium

s soci d’Òmnium o de l’ANC?” Era una de lesprimeres preguntes que formulava el fiscal Jaime

Moreno a l’exconseller de la Presidència. “Soc socid’Òmnium Cultural, de Càritas, de la Fundació Catalanade l’Esplai, d’Intermón Oxfam, del RACC, també”,contestava Jordi Turull. Afegia que de l’entitat arapresidida per Jordi Cuixart n’és des de fa més de vintanys. “I no em consta que ser-ne sigui delicte, no ho eradurant el franquisme, em sorprèn que em faci aquestapregunta ara”, reblava. La qüestió no li venia de nou. De

forma similar la va plantejar el fiscalFidel Cadena a l’exconsellerd’Interior, Joaquim Forn.No es jutgen idees, diuen. Peròinsisteixen a demanar alsexconsellers si són socis d’entitatssense ànim de lucre. Ho fan perquèdefensen, les dues, laindependència de Catalunya. Pagar

la quota d’Òmnium o de l’ANC penalitza.L’entitat que presideix Cuixart, amb més de 57 anys

d’història en favor de la llengua i la cultura catalanes, tégairebé 137.000 socis. L’Assemblea en suma uns40.000 de ple dret des que es va constituir el 2012. Sóntots ells sospitosos? Els inclouran en el suposat trianglede la inversemblant organització criminal que intentenprovar les acusacions? Els fiscals farien bé d’esborrar lapregunta d’Òmnium i l’ANC dels seus qüestionaris. Éscriminalitzadora i una evidència més que estem davantd’un judici polític.

“É

Queda clarque pagar laquota de socid’Òmnium ode l’ANCpenalitza

http://epa.cat/c/mrv3ld

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Lamela acusa el major delsMossos, Josep Lluis Trapero,d’un segon delicte de sediciópel seu paper en l’1-O i el citaper divendres.

10anys

20anys

La trama del PP esquitxaFrancisco Camps. La fiscaliatroba indicis de delicte enl’actuació del presidentvalencià.

El president serbi, SlobodanMilosevic, desafia Occidentpoques hores abans que acabil’ultimàtum per aconseguir unacord de pau per a Kosovo.

En el punt de mira Camps, esquitxat Nou desafiamentTal diacomavui fa...

uin és el raona-ment mental que

porta un policia a can-tar l’A por ellos dinsdel furgó policial camícap a Catalunya poc

abans d’un referèndum? Quina és lajustificació ideològica o moral que lipermet colpejar una massa humanadesarmada que s’ha plantat i es mantéquieta, ferma i passiva davant d’uncol·legi electoral? D’on sorgeix l’impulsde cridar dins d’un hotel de la costaque els deixin actuar, quan aquest ac-tuar vol dir sortir a atonyinar els mani-festants que protesten contra la sevaactuació als entorns de l’establiment?Parlem només dels policies, i deixemde banda jutges, fiscals i altres agentsdel poder coercitiu de l’Estat, que tam-bé han actuat, i estan actuant ara ma-teix, amb un impuls desbocat que vamolt més enllà del simple exercici neu-tral de les seves funcions. Què els vamoure a actuar així?

La pregunta és bastant irrellevant, oalmenys ho és per al conjunt de la de-mocràcia espanyola, que en cap cass’ha mostrat mínimament preocupadapel comportament i la manera d’exer-cir el monopoli de la violència i els seusaparells coercitius. El rei va respondreel 3 d’octubre del 2017 a l’A por ellosposant-se ell en primera línia, i des dellavors ningú ha qüestionat des del’Es-tat espanyol que aquests comporta-ments i actituds d’odi ideològic des deles mateixes entranyes del poder haginde qüestionar-se. Al contrari: la foto-grafia de Pedro Sánchez assegut ambels representants del govern català perdialogar sobre relators externs ha es-tat tan insuportable per a sectors delmateix PSOE que els barons regionals iels antics gerros xinesos han posatpunt final a la legislatura.

I, amb tot això, l’altre dia un ministredel PSOE, José Luis Ábalos, va ser in-sultat i increpat per un agent de policiaque el va reconèixer quan anava a ferun toc en un bar nocturn d’Extremadu-ra. Sort que anava amb escorta, que vahaver d’intervenir. Què li passa pel cap,a un policia, per permetre’s veure enun ministre socialista un enemic de lapàtria, algú que mereix ser insultat iagredit verbalment i físicament?Doncs passa que l’A por ellos que ellsvan ignorar, i en algun cas alimentar,quan afectava joves d’Altsasu o inde-pendentistes catalans, està tan incrus-tat en el sistema polític espanyol quecomença a estendre’s com una infec-ció que ni les pastilles màgiques deldoctor Borrell podran aturar.

Q

Full de rutaDavid Marín

L’‘A por ellos’i el ministre

“Caldrà seguirfent relacionsdiplomàtiques arreudel món

ualsevol que reflexioni sobre el pro-cés català, després del cop d’estatdel PP de Mariano Rajoy contra

l’Estatut del 2006 i ratificat pel TC el 2010,pot constatar que, sobtadament, els cata-lans deixàrem de ser mesells i, des d’ales-hores, estem mobilitzats pacíficament,democràticament i majoritàriament, percontrarestar la impúdica actitud espanyo-la, la qual tingué el punt més repressiu l’1-O del 2017. Els esforços foren i són moltlloables, però cal tenir clar que ens enfron-tem a un Estat superb i venjatiu, que gau-deix de la impunitat que li atorga la UE.Malgrat la brutal repressió de GC i PN, elscatalans no només no ens vam arronsar,sinó que ara tots sabem quines són les se-ves inquisidores i autoritàries maneresque de nou mostraren quan els derrotà-rem el 27-D: empresonant el govern ambun relat fals que els tribunals europeus vandesmuntar per als exiliats. Els dirigents dela UE, però, ens han decebut en actuarcom uns mercenaris al servei dels interes-sos dels grans estats.

EL GOVERN DE RAJOY fou denigrant, comho és el del poruc Pedro Sánchez, que ha

Q preferit el putxinel·li del TS contra el pro-cés català (una autèntica farsa jurídica)perquè està pressionat i no sap, ni vol re-soldre’l com es requereix: políticament.Consegüentment, negociar i pactaracords amb Espanya és impossible, comtambé ho és amb la UE actual! Caldrà, fo-calitzar els punts febles del règim del 78,així com els punts afins existents a Euro-pa i arreu del món per, uns i altres, desen-volupar-los i, aplicar-los quan els ventsens siguin més favorables. Hi ha, però,dues vies que no podem menystenir: 1)presentar candidatures a les propereseleccions europees, tot esperant que no

guanyin les dretes, cosa que ens seria po-sitiva. 2) és indefugible, per a més llargtermini, fer camí vers el Tribunal d’Es-trasburg, car no cal esperar res del TS iTC. Consegüentment, caldrà seguir fentrelacions diplomàtiques, arreu del món,per incrementar el nombre de països fa-vorables a la causa de Catalunya.

AQUELLS QUE REPETEIXEN com un mantracarregós l’adequació de llistes unitàries,proposant sigles noves en cada contesa,amb el desig que la CUP no s’hi adhereixi,caldrà que tinguin cura de: 1.- que la so-cietat és diversa, socialment i ideològica-ment, cosa que fa que –de manera natu-ral– ens agrupem allà on hi trobem afini-tats. 2.- el que cal és tenir objectius, estra-tègies i generositat comuns, sense demo-nitzar presentar-se amb candidaturesseparades car, en cap cas, es tanca la por-ta a unificar el vot, quan sigui imprescin-dible, com pot ser en un referèndum o enuna proposta de llei al Parlament, car ésen aquests moments quan cal la unitatd’acció. O és que hi ha altres interessos,entre els promotors de sigles noves pervendre l’espai convergent?

Jaume Rocabert i Cabruja. Membre de Justícia i Pau

No farem marxa enrere!Tribuna

Se’ls veu elllautó!b El Sr. Casado, del PP alCongrés de Diputats, s’hatret la careta i ha mostrat laseva autèntica cara.

Ha dit que gràcies al seupartit, “el judici té lloc aMadrid i no al TSJC, els jut-ges del qual estan nome-nats pels partits polítics”.Vol dir que els jutges delTSJC no són imparcials peraixò? Els jutges dels tribu-nals de l’Estat qui els no-mena, l’esperit sant?

En fi, que se’ls veu el llau-tó.JOAN PLANELLA JUVENTENYSitges (Garraf)

Ramon Fuster iRabésb El 2016 va tenir lloc elcentenari de Ramon Fusteri Rabés, un reconegut pe-dagog que va néixer a Bell-lloc d’Urgell el 17 de març

del 1916 i va morir a Barce-lona el 26 d’agost del 1976.Un càncer va arrabassar-lila vida als 60 anys, a lesportes del canvi polític, imolts dels somnis pelsquals havia treballat i lluitatno els va poder veure fetsrealitat. El que sí va realit-zar plenament fou la sevatasca en l’àmbit pedagògic,tant pel que fa a l’Escola deJardineres com a l’EscolaTagore de Bellaterra.

L’efemèride dels 100anys d’en Fuster i Rabés vaser el punt de partida per-què en Genís Sinca iniciésl’escriptura de la seva bio-grafia. El perfil discret delpersonatge li comporta, pe-rò, serioses dificultats al’hora de documentar totauna vida de treball, sordaperò punyent. Entre aques-tes dificultats, la manca dedocumentació del seu Ta-gore. És per això que desd’aquesta secció de cartesal director faig una crida a

aquells que tinguin infor-mació perquè ens la facinarribar. Sobretot als que fo-ren mestres i professors del’escola, tota una plèiade depersones compromesesamb aquell bell i recordatprojecte pedagògic. Grà-cies.IGNASI RODA FÀBREGAS, alum-ne de l’Escola Tagore.Cerdanyola (Vallès Occidental)

Des de Tortosafins a Amerb Fer un Tortosa. Aquestafrase va sorgir quan unaconcentració del partit Ciu-dadanos es va presentar aTortosa per muntar un en-renou i els tortosins vanfer-los un buit total. El dis-sabte 16, Arrimadas, Carri-zosa i companyia es varenpalplantar davant de la ca-sa dels pares del presidentPuigdemont, cridant “Liber-tad” i arrencant llaçosgrocs; molts comerços te-

nien les persianes abaixa-des i en algunes fotos esveu una persona fregant elterra, suposo que seria perdesinfectar la plaça d’Amer.Es pot recomanar barrejaraigua amb lleixiu o amb sal-fumant i per fer marxar lapudor de fatxes de l’atmos-fera, amb ambientadord’olor de roses, per desem-pudegar l’aire d’Amer. A lesparets, hi havia cartells ondeia “El festival de circ és aGirona.” Quan als de Ciuda-danos se’ls va titllar de fo-rasters, ja van tenir on aga-far-se per muntar el seucirc (sic) i van denunciarque l’expressió del presi-dent Torra era supremacis-ta. No en tenen ni idea delcorrecte sentit de les pa-raules, haurien de saberque tots nosaltres som fo-rasters en tots els pobles iciutats on no vivim. Quinapatuleia!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019

Ernest Maragall, CANDIDAT A L’ALCALDIA DE BARCELONA (ERC)

“L’Estat espanyol pagarà un preu molt alt per aquestabarbaritat antidemocràtica”

La frase del dia

“La relació entreel govern i el Concaestà cridada, de fatemps, a generar unpotent cercle virtuósde servei públic enfavor de la culturacatalana

ultura i política conformen un bi-nomi alhora necessari i perillós. Unbinomi necessari, perquè és vital el

compromís del poder democràtic amb lacultura, amb l’accés de la ciutadania alsbéns culturals i a la iniciativa cultural,amb la creació i la producció artístiques...I un binomi perillós, perquè el poder polí-tic depèn de l’hegemonia cultural que esdona a la societat, raó per la qual, de vega-des, se sent irremissiblement impel·lit ainstrumentalitzar la cultura; i, en els ex-trems, a generar una estètica oficial, alservei del poder absolut, fora de la qualnomés hi ha “art degenerat”; així va seramb el feixisme com amb l’estalinisme.De vegades, alguns mandarinatges civilsfan un camí semblant. No cal anar als ex-trems ni gaire lluny. El nostre Noucentis-me, tan decisiu per a la institucionalitza-ció de la cultura catalana i amb una po-tent imatgeria que assoliria una granprojecció popular i fins i tot republicana,no va deixar de comportar, en els seusinicis, en mans de l’inefable Xènius (“elPantarca”), una ortodòxia a voltes asfi-xiant, que va engegar molts modernistesa l’infern de l’exili interior i que va acabardonant molts versos i molt poca novel·la,posseït com estava per l’enravenamentapol·lini, ignorant de la pulsió dionisíacaque també habita l’ànima humana.

TOTS ELS PODERS, en un moment o altre,han assajat d’embridar la cultura. És elcabdill de la tribu que enyora els bons ser-veis del bruixot. Sí, cal un fort compro-mís del poder democràtic amb la cultura,però sense que aquesta sucumbeixi enl’abraçada. Aquest era un dels propòsitsque hi va haver darrere del virtuós PacteCultural de 1985. Joan Rigol va comen-çar reconeixent la pluralitat del catala-nisme i en va deduir la necessitat d’unaampla entesa que reunís voluntats i re-cursos al servei de la cultura i que fos ca-paç també de salvaguardar-ne l’autono-mia. Hi vam col·laborar amb entusiasme.Però va durar poc. Va donar, això sí, al-

C guns resultats importants i el seu esperitva perdurar i va créixer fins a convertir-se en un clamor. Així va ser com va co-mençar a reivindicar-se la creació d’unArts Council català. L’any 1999, al vol-tant de Pasqual Maragall, esbossaríemun primer projecte de Consell de la Cultu-ra i de les Arts. El 2004, vindria l’encàrrecdel govern a Josep M. Bricall, que en fariauna sàvia i rigorosa formulació definiti-va. Finalment, el 2008, una llei del Parla-ment creava el Consell de la Cultura i deles Arts (Conca).

NO VA SER UN DECANTAMENT cap al modelanglosaxó. Aquest, d’influència protes-tant, situava la cultura –com la lecturade la Bíblia pels fidels i la seva lliure in-terpretació– en el terreny estrictamentprivat, lluny de tuteles sacerdotals o po-lítiques. En els casos més extrems(EUA), de fet, abandonava la cultura alspoders econòmics. En alguns llocs, elsArts Council havien corregit aquesta

tendència inicial: serien els organismespúblics responsables de les polítiquesculturals, sempre des d’una posició au-tònoma, no governamentals. El balançresultaria positiu, encara que no falta-rien les crítiques: periòdicament, se sen-tirien els marrameus que acusaven con-nivències amb uns o altres interessos. Iés que, entre els humans, ja se sap, totapoma tendeix a criar algun petit cuc ro-segador. D’aquí, la conveniència demo-cràtica dels contrapesos.

EL NOSTRE CONCA tampoc no es dissenya-ria a la mida dels Arts Council. De bon co-mençament, va situar-se en un terrenyintermedi, que integrava dues nocions:1. La democratització i la iniciativa cul-turals, enteses com a drets universals,fan imprescindibles les polítiques de go-vern i, doncs, un Ministeri o Conselleriade Cultura. 2. Cal complementar aques-ta instància governamental amb una al-tra instància pública no governamental,autònoma, dotada d’un paper prescrip-tor, que aporti coneixement, capacitatavaluadora, rigor tècnic, a les polítiquesculturals, encara tan poc pautades, i quevetlli per l’autonomia de la cultura, assu-mint especialment la promoció de lacreació artística en la seva pluralitat.

DES DEL 2008, els reiterats canvis al go-vern no han afavorit gens l’assentamentòptim del model. Això ha fet que la in-gent tasca de Carles Duarte i el seuequip, meritòria per tantes raons, hagiresultat de vegades una mica ranque-jant. La relació entre la Conselleria i elConca està cridada, de fa temps, a gene-rar un potent cercle virtuós. Caldrà su-perar, però, el cercle viciós al qual ten-dim quan ens limitem a ensumar i defen-sar els respectius territoris. En els balls ados, cal un esforç per no trepitjar-se, calaprendre’s bé els passos i cal sobretotdeixar-se endur per la música. En aquestcas, per la voluntat compartida de serveipúblic en favor de la cultura catalana.

Jordi Font. Excoordinador de Cultura de la Diputació de Barcelona i exdirector de l’Institut del Teatre

Cercle virtuósTribuna

SísifJordiSoler

sigui, la cambrade representa-

ció territorial, comdiu l’article 69 de laConstitució Espa-nyola, la “intocable”,

diuen, tot i que ja ha estat modifica-da, en un article important, amb unasimple votació al Congrés dels Dipu-tats, quan el PP hi tenia majoria ab-soluta. Són moltes les veus que con-sideren el Senat una eina política ar-nada. A l’hora de plantejar-ne la re-forma, ningú no s’hi posa. El veiemmés com una nosa, massa cara, percert, que no pas un òrgan per disse-nyar polítiques efectives de reequili-bris exigibles. De sobte, però, ensadonem que el Senat pot ser, enmans del govern de l’Estat, una einagairebé perversa. Quan el governRajoy decideix aplicar, com a res-posta a la legítima aspiració de l’in-dependentisme, l’article 155, ensadonem que la seva aplicació éspossible “amb l’aprovació de la ma-joria absoluta del Senat”. I així va ser–per cert, amb el vot favorable tam-bé dels socialistes–. Ara alguns delsnous aspirants a manar han conver-tit aquest article 155 en una amena-ça permanent. És a dir: no s’hi val abadar! En les primeres eleccions defa quaranta anys, la candidatura alSenat de la circumscripció barceloni-na, amb el nom de l’Entesa dels Ca-talans, va convertir en senadors treshomes cultes: Benet, Candel i Cirici(més tard, s’hi va afegir Lluís MariaXirinacs). Doncs bé: les interven-cions al Senat nou de trinca de JosepBenet són, encara avui, materials po-lítics notables, tant per les anàlisisque contenen, per la seva modernitattransformadora i per les propostesde futur per a la nostra petita pàtria.Ep! Haurem de votar, amb seny i ambrauxa, també per a un nou Senat.

O

De set en setIgnasi Riera

I el Senat?

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 20196 |

Es reformarà elrecinte de Montjuïci s’ampliarà l’espaide Gran Via 2a l’Hospitalet

Insta els jutges atornar el conflicte ala política desprésde recordar el seuacreditat pacifisme

Declaració deRaül Romevadavant elSuprem

Fira deBarcelonamira cap al2029Nacional

Els exconsellers de la Pre-sidència i d’Afers ExteriorsJordi Turull i Raül Rome-va, respectivament, vandeclarar ahir amb fermesaque van defensar la inde-pendència de Catalunyasempre buscant el diàlegamb el govern espanyol,“sense impulsar la violèn-cia i sense menystenir laConstitució”. Ho van sos-tenir durant la quarta ses-sió del judici al TribunalSuprem contra els inde-pendentistes catalans, elsquals van tornar a tenir elsuport de parlamentaris idiputats catalans (ERC i elPDeCAT) i bascos (EH Bil-du i el PNB) entre el públicde la sala. “Avui fa un anyque estic en presó preven-tiva per haver defensat unreferèndum que no és de-licte des del 2005 i que espot encaixar en la Cons-titució”, sostenia Turull,mentre que Romeva es vapresentar com a “pres po-lític”. Tots dos es van quei-xar al tribunal que no po-den declarar en català.

Turull –boicotejat peljutge Pablo Llarena per po-der ser votat com a presi-dent de la Generalitat ambel dictamen de la seva pre-só preventiva el 23 demarç del 2018– va respon-dre amb seguretat a l’in-terrogatori del fiscal Jai-me Moreno, al qual va acu-sar d’“haver fet un relatdelirant” del que va passara Catalunya entre el se-tembre i l’octubre del2017. “La violència no vaamb cap partit de Catalu-nya. La gent a Catalunya

és pacífica, sigui indepen-dentista o no. Som el paísde Pau Casals”, va reivin-dicar l’exconseller de laPresidència i actual dipu-tat de JxCat, suspès pelSuprem, quan el fiscal li vapreguntar sobre si temia“un creixement de la vio-lència” a partir dels escor-colls a departaments i lesmanifestacions del 20 desetembre del 2017. “Mai,mai hem apel·lat a la vio-lència, ni vam fer una cri-da a l’alçament; les úni-ques armes eren les de laGuàrdia Civil”, va insistirl’exconseller Romeva alseu advocat, el penalistaAndreu van den Eynde,ja que, com el presidentd’ERC, Oriol Junqueras,va optar per no respondrea les acusacions distorsio-nades de la fiscalia.

Abans, el fiscal Moreno(com ja va fer el fiscal FidelCadena amb l’exconsellerQuim Forn) va preguntara Turull si era soci d’Òmni-um. “Sí, fa vint anys, i noera delicte ni amb el fran-quisme! A més, soc soci deCàritas i d’Oxfam”, li vacontestar amb duresa. Vaconfirmar que primer vaser portaveu del grup deJxSí i, des del juliol del2017, conseller de la Pre-sidència en substitució deNeus Munté, i es va negara respondre què va pensardel canvi de l’exconsellerai de l’exconseller d’InteriorJordi Gené. “Només res-ponc pels meus actes”, vaetzibar diversos cops l’ex-conseller al representantdel ministeri públic.

Pel que fa a l’acció políti-ca, Turull va explicar queen divuit ocasions s’ha de-

manat al govern espanyolabordar el dret a decidir,com en la intervenció coma parlamentari català queva fer en nom de CiU, i jun-tament amb Marta Roviraper ERC i Joan Herrera per

ICV-Verd, al Congrés el2014, i refusada. Per això,en les eleccions del 2015 esvan presentar amb la siglaJunts pel Sí, en què clara-ment promovien el camícap a la independència. “I

la fiscalia no ens ho va pro-hibir.” Fent pedagogia, vadetallar que “el Pacte Na-cional pel Referèndum elvan signar més de 4.000entitats, sindicats i partitspolítics”, i com que no hi

havia prou suport en elspressupostos van haver denegociar amb la CUP i elpresident Artur Mas va ha-ver de deixar el càrrec. És adir, que no hi havia pas capfull de ruta per actuar de

FERM L’exconseller Turull replica queel poble català “és pacífic” i que el dreta l’autodeterminació “es pot encaixaren la Constitució” ANY Turull i Romevadenuncien els seus 365 dies a la presó

“Som el país de Pa

M. Piulachs / D. PortabellaBARCELONA / MADRID

L’exconseller Turull, durant el seuinterrogatori al Tribunal Suprem. A dalt,a la dreta, els fiscals Madrigal i Moreno.A sota, els observadors d’ITW ■ EFE / ACN

❝El dretd’autodeterminaciósí que té encaix en laConstitució si hi havoluntat política i no se’nfa una lectura restringida

La violència no va ambcap partit de Catalunya.La gent de Catalunyaés pacífica, sigui o noindependent. El relatacusatori és delirant

❝ ❝El 27 d’octubre vamvotar al Parlamentl’expressió d’unavoluntat jurídica.Era una declaraciópolítica

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 7

A mig gas amb gentde pau

L’APUNT vern que pretenia donar sortida política a la riada quees desbordava i canalitzar-la. Tampoc els convenceràRomeva, que, com Turull, ahir complia un any de presói que probablement serà el pres que més ha treballat,estudiat, dialogat, debatut i promogut la pau que maicap jutge del Suprem haurà tingut davant seu. Els fis-cals no s’hi escarrassen perquè saben que no els cal.Carles Sabaté

El fiscal del Suprem Moreno, vist el desconeixementdel seu company Zaragoza, s’entestava ahir a equipa-rar un acte massiu amb violència. Fins i tot les piula-des lloant el civisme de Turull les pretenia convertir encrides a la revolta. El relat el tenen escrit i no els con-venceran que el procés català és pacífic i “de baix adalt”, com definia el mateix Turull, membre d’un go-

manera unilateral des debon començament.

En aquest sentit, els dosdiputats suspesos van ne-gar conèixer el documentEnfocats, que la GuàrdiaCivil va trobar a casa delsecretari general d’Econo-mia i amb el qual les acusa-cions estructuren la pre-sumpta rebel·lió. Turull iRomeva van manifestarque “mai s’han amagat” deles seves actuacions polí-tiques, i es va citar com aexemple el Llibre blanc dela transició nacional deCatalunya, presentat perla Generalitat el 2014 i in-clòs per les acusacions, “elqual –segons Turull– posa

ciència a molts tòpics”, vaassenyalar responent alseu lletrat, Jordi Pina.

Quant als advertimentsdel Tribunal Constitucio-nal (TC) als membres delgovern i del Parlament, Tu-rull va explicar que el 12 desetembre del 2017 va re-bre “un únic” avís i, “totseguit, una querella pre-ventiva per desobediènciacontinuada”. Hi va afegirque aquests advertimentses feien quan l’acció ja esta-va acabada, com en el casde la comissió d’estudi perimplementar la República,i que van complir tots elsmandats dictats per la ma-gistrada del TSJC. Turull

va recriminar al governespanyol que “del 2012 al2017” hagi “incomplertsentències del TC, com ladel 0,7; això vol dir que lallei no és igual per a tothomcom diuen”. L’advocada del’Estat Rosa María Seoaneli va insistir sobre la sus-pensió del referèndum perpart del TC. “Un governantsempre ha de ponderar ivam defensar l’acció invio-lable del Parlament per ferun referèndum despenalit-zat”, va respondre Turull.

Pel que fa a l’acusacióde malversació de fons pú-blics (xifra que balla entreels 3,2 milions de la fiscaliai els 1,6 de l’advocacia de

l’Estat), els exconsellersTurull i Romeva van negarcap despesa signada desdels seus departaments.Turull no va voler aclarir sisap qui va finançar les ur-nes i el cens universal queva presentar en roda depremsa, i és que als dos di-putats la fiscalia els dema-na 16 anys de presó pel de-licte de rebel·lió.

Romeva també va feruna exposició pedagògicaal tribunal sobre què és elDiplocat, una entitat pu-blicoprivada en què parti-cipen tant La Caixa comel Barça, i que té la finali-tat de promoure Catalu-nya a l’exterior. Va lamen-tar que es considerin mal-versació de fons unes con-ferències al ParlamentEuropeu o convidar dipu-tats europeus a Catalu-nya, els quals “s’entrevis-ten amb tots els partits”.

La DUI, “política”Després del referèndumde l’1-O, l’exconseller Tu-rull va afirmar que la de-claració unilateral d’inde-pendència, la DUI, del 27d’octubre del 2017, va ser“l’expressió d’una volun-tat jurídica; era una de-claració política i es feienuns encàrrecs”, desprésde “totes les portes tan-cades i telèfons penjats”,en paraules de Romeva.L’exconseller, que va insis-tir que no considerava de-lictiu el que van dur a ter-me, va demanar al tribu-nal que “torni aquesta car-peta a la política.”

En acabar, Turull i Ro-meva van rebre copetsd’ànims dels companysdel banc dels acusats, quel’exvicepresident Junque-ras ha abandonat, ja queara s’asseu darrere del seuadvocat, com ha permès elSuprem a tots. Avui els in-terrogatoris començaranamb l’exconseller de Terri-tori Josep Rull, que res-pondrà a totes les acusa-cions, menys a Vox. ■

au Casals”

La plataforma catalanaInternational TrialWatch informa queaquesta setmana en eljudici hi haurà quatrejuristes per vigilar elcompliment de garan-

ties. Són: John Philpot, expert en dret penal alCanadà, que va actuar en la Cort Penal Interna-cional a la Haia, a Kenya i al tribunal a Ruanda;Paul Newman, doctor en filosofia per la Universi-tat de Bangalore (Índia); Bill Bowring, professor ala Universitat de Birkbeck, i membre de l’Euro-pean Association of Lawyers for Democracy &World Human Rights i del Col·legi d’Advocatsd’Anglaterra i Gal·les, i Joaquín Urías, professortitular de dret constitucional. Ahir, tots van en-trar a la sala del Suprem, amb els penalistes d’Irí-dia, Anaïs Franquesa i Andrés García Berrio.

Els quatre fiscals del Tri-bunal Suprem que esvan repartir la instruc-ció de la causa contra elsindependentistes cata-lans també ho fan en eljudici. La primera set-

mana es va poder escoltar els fiscals Javier Zara-goza i Fidel Cadena, la intervenció dels quals vaser criticada per poc treballada, i perquè conteniaerrors i un llenguatge bel·licista, amb els ja fa-mosos “murs humans” i cotxes “devastats”. Ahir,amb un to més pausat, es va escoltar l’interrogato-ri de Jaime Moreno, per al qual l’exconseller Tu-rull va fer de traductor del català al castellà, tot ique el primer va afirmar que ja havia practicat unamica amb el judici del 9-N. I la fiscal Consuelo Ma-drigal subratllava amb un retolador fosforescentverd, ahir, mentre esperava interrogar els excon-sellers Raül Romeva i Josep Rull.

“No seré amb vosaltresquan la Marta faci 18anys”, va lamentar JordiTurull amb la famíliaabans d’acudir a Madridamb la sospita que el23 de març del 2018 se-

ria de nou empresonat pel jutge Pablo Llarena.L’aniversari és dissabte i Turull ho va tenir pre-sent en el primer recés de l’interrogatori, en quèva saludar Blanca Bragulat i les filles, Laura i Mar-ta. “Guapa, que dissabte fas 18 anys i aprofito araper felicitar-te”, li va dir abans de saludar la conse-llera de la Presidència, Elsa Artadi. A més d’ells idel conseller Damià Calvet, a la sala hi havia els di-putats Míriam Nogueras (PDeCAT) i Joan Olòriz(ERC) i, vinguts del País Basc, Maddalen Iriarte(EH Bildu) i Joseba Egibar (PNB), un dels primersa lluir fora de Catalunya el llaç groc a la solapa i queahir també el lluïa a Madrid.

La Marta fa 18 anysL’exconsellerTurull felicitala sevafilla petita

JaimeMoreno iConsueloMadrigal

Canvi de fiscals

Nous observadors en el judiciQuatrejuristesvigilen l’acciódel Suprem

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

“Els demano humilmentque retornin la carpeta ca-talana, encara que siguiincòmoda, a l’àmbit delqual no hauria d’haver sor-tit, que és la política.” Con-vençut que res del que hafet és delicte, l’exconsellerd’Afers Exteriors Raül Ro-meva va cloure amb aques-ta invitació la seva decla-ració ahir al Tribunal Su-prem després de negar ro-tundament qualsevol tipusde violència per la bandacatalana i de qualificar de“delirants” les acusacionsque li imputen. “Demanoque algú em digui quan elmeu departament o el go-vern de la Generalitat vafer alguna d’aquestes trescoses: representar l’Estat,firmar un tractat inter-nacional d’àmbit estatal ofer tasques consulars”, vareptar qui va ser el cap dellista de Junts pel Sí.

Només veient les cre-dencials de Romeva en re-solució i prevenció de con-flictes, construcció de pau

i desarmament, i el seucurrículum com a doctoren relacions internacio-nals, objector de conscièn-cia, investigador per la paual centre Unesco de Cata-lunya i a l’Escola de Cultu-ra de Pau de la UB, coordi-nador de campanyes per aldesarmament i prevencióde conflictes d’Intermón,responsable de l’oficina dela Unesco a Bòsnia i super-visor en diversos proces-sos electorals per l’OSCE,ja quedaven desmuntatsels intents d’atribuir-li capdelicte relacionat amb laviolència.

Igual que Oriol Junque-ras, Romeva va preferir no

respondre les preguntesde la fiscalia, l’advocaciade l’Estat ni Vox. Contes-tant al seu advocat, An-dreu van den Eynde, es vadescriure com un home depau i, en la línia del presi-dent d’ERC, es consideraun pres polític. Ahir feiajust un any que és a la pre-só. Des de la seva perspec-tiva internacional com adiputat durant deu anys alParlament Europeu, Ro-meva va defensar l’Europade les llibertats davant del’auge de l’extrema dreta iva subratllar la paradoxaque els que defensen lesconviccions republicanes,democràtiques i europeis-

tes seguin al banc dels acu-sats, mentre que “els queamenacen aquests valorss’asseuen avui entre lesacusacions”, amb referèn-cia a l’ultradretà Vox.

Durant l’hora i mitjade declaració, el diputatd’ERC va oferir tambéuna lliçó d’història sobrel’exercici del dret a l’auto-determinació al món perrebatre una intervenciódel ministeri fiscal la set-mana passada: és un dretque evoluciona i no hi hacap tractat internacionalque el prohibeixi, tampocla Constitució espanyola.“És qüestió de voluntat po-lítica que es pugui trobar

la fórmula per exerciraquest dret”, va constatar,abans de qualificar d’“in-concebible” perseguir pe-nalment la defensa públi-ca de l’autodeterminació.De fet, va remarcar que elsrepresentants del governespanyol, quan feien accióexterior, també defensa-ven la seva visió del dret al’autodeterminació, enca-ra que des d’una interpre-tació diferent. “Si fer unreferèndum no és un delic-te, si s’enquadra perfec-tament en el principi de le-gitimitat democràtica, i amés responíem com a po-der constituït a la deman-da cívica, pacífica, reitera-

da i persistent del 80% dela població, ¿per què ha-víem de renunciar al refe-rèndum si el dret a votarestà reconegut en tota de-mocràcia?”, va resumir.En aquest sentit, va cons-tatar que l’estat de dret noes pot imposar sobre elprincipi democràtic.

Romeva va enquadrarl’origen del procés inde-pendentista –i del seutrànsit des de posicions fe-deralistes cap a l’indepen-dentisme– en la rupturadel pacte constitucionaldel 78, el 2010, amb la sen-tència contra l’Estatutper part del polititzat Tri-bunal Constitucional, i vaevocar la vintena d’intentsde diàleg amb el govern es-panyol per abordar l’auto-determinació. En aquestcontext, va reproduir lesparaules del seu excom-pany d’ICV Joan Herrera–“que no és independen-tista, però és un demòcra-ta”– quan va anar a recla-mar la cessió de la compe-tència per organitzar refe-rèndums al Congrés al cos-tat de Marta Rovira i JordiTurull el 2014: “Qui trencaEspanya són aquells queneguen el caràcter pluri-nacional de l’Estat mésplurinacional que hi ha aEuropa.”

Sobre els pretesos tu-mults del 20 de setembredavant de la seu d’Econo-mia, el processat va espe-cificar que a Madrid tambéhi va haver molta gent quees va manifestar aquell diasense ser independentistaen exercici del legítim dreta la protesta. “Manifestar-se no és alçar-se, protestarno és un tumult i opinar noés delicte”, va reblar.

Pel que fa al Diplocat,va recordar que es tractad’un consorci publicopri-vat integrat per adminis-tracions públiques i enti-tats privades, com La Cai-xa, el Barça, sindicats i pa-tronals, i que els visitantsinternacionals que aquestens convidava per conèi-xer la realitat catalana esreunien amb independen-tistes, però també amb So-cietat Civil Catalana, el PPi Ciutadans.

D’altra banda, Romevava negar que conegui el do-cument Enfocats i queformi part de cap “comitèestratègic” que s’esmentien aquest text, requisatdurant un escorcoll orde-nat pel jutjat d’instrucciónúmero 13 de Barcelona:“No conec cap comitè es-tratègic, no puc formarpart de res que ni tan solssé que existeix.” ■

Romeva convida el Suprema tornar la pilota a la políticaa L’exconseller es declara pres polític i home de pau i defensa que cap tractat internacional ni laConstitució prohibeixen el dret a l’autodeterminació a Carrega contra la presència de Vox en el judici

Emili BellaBARCELONA

L’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva, declarant ahir al Tribunal Suprem ■ ACN

Avui, a partir deles 10 h

❝Manifestar-seno és alçar-se,protestar no ésun tumult iopinar no és delicte

L’estat de dret no espot imposar sobre elprincipi de legitimitatdemocràtica. El queés sensat, en aquestscasos, és negociar

❝ ❝Des de quandefensar el dret al’autodeterminacióés delicte? Com espot perseguir això?És inconcebible

“S’evidencia lapoca rigorositatde la fiscalia”

LA COLUMNA

mpecables. Així va qualificar l’advocatJaume Alonso-Cuevillas, en la seva anàli-

si setmanal a L’illa de Robinson,d’El PuntAvui TV, les declaracions de Jordi Turull i Ra-ül Romeva. En relació amb el fet que OriolJunqueras i Raül Romeva només van con-testar als seus advocats, a diferència deJoaquim Forn i Jordi Turull, que van respon-dre a totes les parts excepte a Vox, Cuevillasva recordar que es tracta de “línies de de-fensa complementàries i completamentvàlides totes dues”. També va assenyalarque l’actuació dels acusats i les defenses haestat “molt millor” que les dels “fiscals i lesacusacions”. Sobre l’actuació dels fiscals, ellletrat va reconèixer que, a diferència de lamajoria dels espectadors, no l’ha sorprès“el poc rigor amb què estan actuant” tenint

I en compte que els advocats personats enla causa fa mesos que ho havien detectat,tant en la querella de la fiscalia com en elstràmits orals i escrits, entre d’altres. JaumeAlonso Cuevillas va recalcar que no deixade ser “sorprenent” que en un “assumpted’aquesta transcendència, en el qual es de-manen penes tan elevades, amb una granatenció mediàtica, la fiscalia vagi tan pocpreparada, amb proves fàctiques tan evi-dents”. En general, Cuevillas va reblar ques’evidencia un cop més “la pressa del presi-dent del tribunal” per “enllestir-ho com mésaviat millor”. Ho va exemplificar amb els lí-mits en el temps d’exposició dels advocats,amb les qüestions prèvies, “que no emsembla correcte quan s’estan demanantpenes tan elevades” i en els límits de proves

de la defensa. Va voler destacar un tercerpunt i “molt important”, i és el de limitar elsobjectes d’interrogatori: “El president va dirque no permetria que els interrogatoriss’estenguessin sobre punts que fossin rela-tius a la validesa de la instrucció i sobre laviolència policial de l’1-O, argumentant queno és l’objecte d’aquest judici, ja que es re-sol en altres jutjats”. Cuevillas, advocat delpresident Puigdemont, va explicar tambéque els motius de seguretat al·legats per nopoder fer la conferència al Parlament Euro-peu eren “ficticis”. Tot i això, va dir Cuevillas,no ha “eclipsat el contingut”: “La conferèn-cia ha estat un gran èxit, tant el presidentTorra com el president Puigdemont han es-tat contundents en la seva denúncia delque passa a Espanya.”

JAUME ALONSO-CUEVILLAS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

L’ILLA DE ROBINSONGEMMA BUSQUETS

“S’estàcriminalitzantla mobilitzaciópacífica; ésmolt greu”

L’ENTREVISTA TXELL BONET

mb positivitat i amb una acti-tud molt ferma. Així encarala seva declaració Jordi Cui-

xart, el president d’Òmnium, se-gons va assenyalar la seva compa-nya, Txell Bonet, en l’entrevistad’ahir a L’illa de Robinson, d’ElPunt Avui TV.

Com ha vist aquests primers diesde judici? I les declaracions de Jor-di Turull i de Raül Romeva?La majoria de les preguntes que hafet el fiscal estaven orientades capa la desobediència o la malversació ino on hi ha la violència i l’alçament.Penso que, quan ha arribat al mo-ment que tot això s’ha de provar,evidentment se’ls fa difícil.

Com està Jordi Cuixart a l’horad’encarar la declaració?Són unes imatges que heu pogutveure tots. A la sala del Supremen el moment que s’ha girat persaludar el públic heu vist el seusomriure. Ell és una persona moltpositiva. Sempre ha encarat totaixò d’una manera molt ferma. I

A

ara és el moment dels advocats idels acusats de poder fer sentir laseva veu. La seva prioritat, amburgència, ara mateix, no és sortirde la presó, sinó demostrar quetotes les coses de les quals l’acu-sen, en el fons, són una vulnera-ció de drets fonamentals. En elseu cas no hi pot haver ni unadesobediència ni una malversacióperquè no és cap responsable pú-blic de cap govern. Aquell 20 desetembre exercia, com tants d’al-tres, drets tan bàsics com els demanifestació, expressió i reunió.

Cuixart té decidit què farà? Si res-pondrà només al seu advocat?És un detall que amb franquesa no

conec. Penso que al mateix tempspots denunciar que és un judici po-lític i fer una defensa en una líniamés jurídica.

Què li ha semblat que el fiscal pre-gunti si s’és soci d’Òmnium?És greu com s’intenta criminalitzarl’ associació cultural que té més so-cis de tota Europa, més de 135.000persones. Però el que em semblamés greu, perquè potser molta gentno n’és sòcia i no se senten directa-ment apel·lats, és que s’intenti cri-minalitzar la mobilització pacífica.Molts dels manifestants no són so-cis ni d’Omnium ni de l’ANC. És la-mentable que es pregunti d’aquestamanera acusatòria.”

Igor Llongueres

FOTO: JOAN SABATER

QÜESTIONS TÈCNIQUES

Fiscalia recriminada itestimonis “contaminats”

advocat penalista Yago Aubanell va destacar ques’havia vist “un interrogatori llarg, exhaustiu i en algun

moment dur” del fiscal Javier Moreno, tot i que també “al-guna mancança”. En aquest sentit, “quan ha volgut fer pre-guntes sobre documents no ha sabut referenciar-los”. L’ad-vocat va voler incidir en un fet “especial” que “no sol passaren la fiscalia” i és que ha estat recriminada pel mateix presi-dent de la sala, que li ha indicat que fes preguntes “concre-tes sobre fets concretes”. Yago Aubanell va explicar que enl’argot dels advocats d’aquesta actitud se’n diu “pescar ollençar la xarxa” i que demostra que té alguns punts de la se-va acusació “molt dèbils”. Va incidir en el fet que es van ferpoques preguntes sobre la rebel·lió. En relacióa la declaració dels testimonis, Aubanell vaexplicar que “el judici és públic i hi ha undret a la informació veraç” i que “pot ha-ver-hi testimonis molt contaminats, so-bretot en els casos dels policies”.

L’

YAGO AUBANELL

LA TRUCADA

“L’estratègia és una:desmantellar la falsedat”

Joan Ignasi Elena va matisar, en relacióamb les estratègies de les defenses, que sóndues tècniques diferents amb un mateix ob-jectiu i seguint un únic fil conductor: “Des-mantellar la falsedat d’aquesta instrucció.”Sobre la fiscalia va recordar que fa seguidis-

me de Vox, que “ha marcat el ritme de la instrucció”. Ele-na va valorar les declaracions de Junqueras i de Romevacom un gran al·legat a favor dels drets fonamentals. “Ro-meva ha fet un gran al·legat a favor de la cultura de la pau.”

JOAN IGNASI ELENA PORTAVEU JURÍDIC D’ERC

LA TERTÚLIA

“Turull ha atacat l’Estatamb ‘jo acuso’; ha deixatclar que elsindependentistes nosom ovelles”

“Lliçó magistral deRomeva del dret al’autodeterminació; haanat a l’origen, el 2010”

JAUME MARFANYExvicepresident de l’ANC

“Jordi Turull ha entratal cos a cos amb lafiscalia i n’ha sortitvictoriós”

SERGI BLÀZQUEZAdvocat i president de Drets

“El tarannà del fiscalMoreno és mordaç,incisiu, un gos de presa,mossega i no deixa anar;hi ha un canvi”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 201912 | Nacional |

passeig Recoletos com la setmana pas-sada. Aquesta concentració diària estroba amb les que van fent cada dia col-lectius diversos, com ara els partits i lesentitats independentistes.

Els membres del col·lectiu Silenci, Re-bel·leu-vos, nascut a Tarragona per cri-dar l’atenció sobre jutges, fiscals i advo-cats arran de la repressió de què és ob-jecte Catalunya, han dut la seva protes-

El col·lectiu Silenci protesta cada dia a tocar del Tribunal Suprem

“Érem Junts pel Sí, pel sí ala independència, no ‘Juntsperquè Sí’, i no vam tenir capimpugnació de la fiscalia”

“Els ciutadans de Catalunya no són ovelles ni són gent militaritzada. La gent, independentistao no, d’esquerres o de dretes, té criteri”

“El movimentindependentista a Catalunyava de baix cap a dalt. Elspartits intentem donar-hisortida política”

JORDI TURULLExconseller de Presidència

“Si algú creu que el dret al’autodeterminació és unaquimera o alguna cosaanecdòtica, una dada: des del1900 s’han fet 106 referèndumsd’autodeterminació,54 dels quals des del 1991.I, dels quals, 26 s’han fetsense el consentiment del’estat matriu”

“Els que amenacen elsvalors europeus estan entre les acusacions [amb referència a Vox]”

“Jo, fins al 2010, com moltaaltra gent, no vaig serindependentista, erafederalista. La sentència del’Estatut va ser el que vatrencar el règim del 78”

RAÜL ROMEVAExconseller d’Afers Exteriors

“No és el moment de retrets.Quan sigui el moment,ja podrà desfogar-se[adreçant-se a Turull]”

MANUEL MARCHENAPresident del Tribunal Suprem

ta al Tribunal Suprem, a Madrid, cadadia de judici, de deu del matí a sis de latarda. Ahir, durant les declaracions deJordi Turull i Raül Romeva, la concen-tració es va fer al carrer Gènova i no al

LA CARA I LA CREU

AL CARRER

Clarament derrotats pelscasos de Llanes i Lanzarotei la precampanya del 28-A

LA PARABÒLICA

Sense cap prova de laviolència i la malversació

El judici als membres del govern noméses pot veure en directe a la televisió d’ElPunt Avui, sempre; a TV3, ahir, i a ladesconnexió per a Catalunya del canal24 Horas de TVE. Ahir, però, declaravendos dels principals acusats. Tot i això,les cadenes espanyoles no van fer cas deljudici. Al matí, els programes informa-tius de Tele 5 i Antena 3 van dedicar elseu temps a la detenció dels presumptesassassins del regidor d’IU a Llanes i a lesnovetats sobre el cas de Romina, una jo-ve desapareguda a Lanzarote l’1 de ge-ner. L’única referència al judici, a Ante-na 3, va ser per assegurar que “se l’ente-nia perfectament” tot i haver demanatdeclarar en català. A La Sexta, tant almatí com a la tarda, l’interès majoritariva ser per a la precampanya i el pretèstrasllat de les restes de Franco.

LA LLENGUA

Declaren el dia que fa unany que són a la presó

Els presos polítics tornen ademanar poder declarar encatalà, una llengua oficialEls dos presos polítics que van declararahir al Tribunal Suprem, l’exconseller dela Presidència Jordi Turull i l’exconsellerd’Afers Exteriors Raül Romeva, van rei-terar la seva demanda de poder-ho feren la seva llengua materna, el català,amb traducció simultània. Turull va ex-plicar que la petició no era per qüestions“sentimentals” com s’hi havia referit Ma-nuel Marchena, sinó per garantir elsseus drets, amb l’argument, com ja ha-vien assenyalat Oriol Junqueras i Joa-quim Forn, i com va fer constar tambéRomeva, que en català, també llenguaoficial, s’expressarien millor. Durant ladeclaració, Turull va traduir frases en ca-talà al fiscal, Jaime Moreno, que li va res-pondre que ja havia practicat en el judicidel 9-N, en què va ser un dels interroga-dors de l’exconseller Francesc Homs.

En la fase d’instrucció, una sospita ja serveix perpoder investigar algú per uns fets. En un judici, pe-rò, no es pot condemnar ningú sense proves, és adir, per una sospita. La fiscalia de l’Estat sosté queels presos polítics catalans han de ser condemnats

per rebel·lió, una tipologia que porta associada la violència. Itambé els acusa de malversació de fons. Ahir, com ja va passardijous, la fiscalia, en el seu interrogatori, no va aportar cap pro-va de cap dels dos delictes, més enllà d’insistir en la notícia dels“set cotxes devastats” davant la conselleria d’Economia. No-més va ser capaç de presentar una factura proforma.

Jordi Turull i Raül Romeva van declarar davantdel Tribunal Suprem el dia que complien 365 diesa la presó, sumant els dos períodes en què hi hanestat tancats. Tots dos ho van denunciar a la sala iels altres encausats que ahir van arribar a aquesta

vergonyosa xifra, a les xarxes socials. Si Romeva es va declararpres polític, Turull va deixar clar que s’estaven jutjant idees al-legant que ell és a la presó “per una interlocutòria, una provi-dència, del Tribunal Constitucional (TC), no per una resolucióraonada, mentre que l’Estat ha incomplert almenys 25 sentèn-cies del TC”. Allò que la llei és igual per a tothom...

Una de les concentracions del col·lectiu Silenci, Rebel·leu-vos, a tocar del Tribunal Suprem de Madrid ■ EL PUNT AVUI

LES FRASES

L’ALTRA CARA DEL JUDICIJOAN RUEDA

Els principals responsa-bles del govern espanyoldurant el 20-S i el referèn-dum de l’1-O del 2017 –elpresident Rajoy, la vice-presidenta Sáenz de San-tamaría i els ministresZoido i Montoro– declara-ran com a testimonis enla causa del Suprem de di-marts a dijous de la setma-na vinent. La sala de l’alttribunal que jutja els pre-sos polítics catalans va co-municar ahir el calendaride la setmana entrant, enquè pretén escoltar el tes-timoni dels protagonistespolítics principals.

Imprevist amb TorrentA condició que el tribunalpugui enllestir aquestasetmana, tal com pretén,tots els interrogatoris alsacusats, dimarts, 26 de fe-brer, el diputat d’ERC alCongrés Joan Tardà seràel primer testimoni cridata declarar, a les deu delmatí. Mitja hora més tard,ho hauria de fer el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, però aquesta pre-visió planteja una incòg-nita en el calendari que elSuprem haurà de resoldre.Torrent hauria de presidirel ple convocat per a la set-mana vinent al Parlamenti la cambra podria sol·lici-tar canviar el dia de la sevadeclaració al Suprem. Estàprevist que a les onze del

matí de dimarts declaril’expresident Artur Mas ique la sessió de la tarda esreprengui amb un dels in-terrogatoris més esperats,el de l’expresident Rajoy.L’excoordinadora del PDe-CAT Marta Pascal i l’exdi-putat al Congrés de Cata-lunya en Comú Xavier Do-mènech tancarien la ses-sió del dia.

Dimecres, 27 de febrer,la vista es reprendria ambl’exvicepresidenta SorayaSáenz de Santamaría, icompletarien un matí claupel que fa a les versions delgovern espanyol els testi-monis dels exministresd’Hisenda i d’Interior Cris-tóbal Montoro i Juan Igna-cio Zoido. A la tarda des-taca el testimoni de JosepGinesta, secretari generalde Treball de la Generali-tat, que també està inves-tigat en la causa del jutjat13 de Barcelona i que, pertant, ho farà emparat peraquest dret de ser un in-vestigat. També ho faràl’exdiputada de la CUP du-rant els fets de la tardordel 2017 Eulàlia Reguant.

Dijous, 28 de febrer, se-ria el torn del lehendakariIñigo Urkullu, que va ferde mediador entre go-verns per evitar el 155 i ladeclaració d’independèn-cia del 27-O, així com el di-putat d’ERC al CongrésGabriel Rufián, l’exdipu-tat al Parlament Dante Fa-chín, i l’alcaldessa de Bar-celona, Ada Colau. ■

a El tribunal cita de dimarts a dijousels exministres Zoido i Montoro i laresta de testimonis polítics principals

Xavier MiróBARCELONA

La setmanaque ve, Rajoyi Santamaría

Calendari de declaració de testimonis polítics al Suprem GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Dimarts 26

10.00h

JoanTardà

Diputat d'ERC al Congrés

10.30h

RogerTorrent

President del Parlament

11.00h

ArturMas

Expresident de la Generalitat

Dimecres 27 Dijous 28

10.00h

Soraya Sáenzde SantamaríaExvicepresidenta

espanyola

10.30h

Cristóbal MontoroExministred'Hisenda

11.00h

Juan Ignacio Zoido

Exministrede l'Interior

16.00h

MarianoRajoy

Expresidentespanyol

16.30h

MartaPascal

Excoordinadora general del PDeCAT

17.00h

Xavier Domènech,

Exdiputat al Congrés i expresident de

Catalunya en Comú

16.00h Núria de Gispert, expresidenta del ParlamentEulàlia Reguant, exdiputada de la CUP

16.30h Antonio Baños, exdiputat de la CUPJosep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies

17.00h Francesc Iglesias, secretari d'Afers Socials i FamíliesAdrià Comella, director del Servei Català de la Salut

10.00h Iñigo Urkullu, lehendakari basc

16.00h Ernest Benach, expresident del Parlament

16.30h Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

10.30h Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés

11.00h Albano Dante-Fachin, exdiputat del Parlament i expresident de Podem Catalunya

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019

119001-1205321Q

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 201914 | Nacional |

Després de llançar la pre-campanya amb Espanyaa l’eslògan, Pedro Sánchezva carregar contra els par-tits independentistes queel van fer president en lamoció de censura de l’1 dejuny del 2018 i els va culpardel fracàs del diàleg al·le-gant que “viuen millor ambel PP al govern”. “No emvinguin amb discursos in-fantils; mai van voler dialo-gar”, va dir Sánchez abansde retreure’ls que tenen“por que els elements mésradicals de l’independen-tisme els assenyalin i elstitllin de traïdors per haverenganyat durant deu anysla societat catalana”.

Des que Sánchez vaavançar les eleccions al 28d’abril, les Corts són unaarena electoral preferent.En la sessió de control alSenat, el senador d’ERCJoaquim Ayats va culparSánchez de “l’abandó uni-lateral” de la mesa de dià-leg amb el govern català.

“Els devorarà el tigre”Després de culpar ERC iels independentistes de“continuar amb un viatgecap a enlloc” i de convidar-los a “enfrontar-se als seuspropis fantasmes”, Sán-chez va esmolar la rèplicaa ERC. “Cavalquen sobreel tigre de l’independentis-me, i ja els ho adverteixo:els passarà el mateix queal PDeCAT, que el tigre de

l’independentisme els de-vorarà”, va alertar.

Després d’assegurar quela societat catalana “ja hadit que no vol independèn-cia, sinó una altra cosa, que

és més autogovern”, Sán-chez va constatar que “elsextrems es toquen” pel nodel PP i Cs, juntament ambERC i el PDeCAT, als pres-supostos del 2019, i va la-

mentar que es parli d’un“estat opressor” quan “Es-panya és una de les millorsdemocràcies del món”. “Ino ho dic jo, ho diuen els ob-servadors internacionals”,

va reblar. Sánchez tambéva tenir la rèplica del porta-veu del PP al Senat, IgnacioCosidó: “Entre els CDR i laConstitució no hi ha espaisde diàleg, no els busqui.”

No al Codi Penal d’AznarSi el Senat donava cabudaa l’esclat verbal per la fi deldiàleg, el Congrés, al seutorn, tombava la proposiciódel PP de ressuscitar l’arti-cle 506 bis del Codi Penalque el 2003 va ser introduïtpel president popular JoséMaría Aznar –pensant enel pla Ibarretxe– per casti-gar amb penes de presód’entre tres i cinc anys laconvocatòria de referèn-dums i que el 2005 va serderogat pel socialista JoséLuis Rodríguez Zapatero.En el seu afany de tornar al2003, però, els únics aliatsvan ser el PP i Cs, aïllats perla majoria del Congrés.

La portaveu del PSOE,Adriana Lastra, argumen-tava el vot en contra al·lu-dint al judici al TribunalSuprem. “La proposició delPP ve a dir que el que hanfet els polítics presos no ésun delicte. Si tenim políticspresos per haver provocatun conflicte secessionistai haver convocat un refe-rèndum il·legal i la fiscaliademana 25 anys, què fa elPP? El ridícul”, va raonarLastra. Des d’ERC, Caroli-na Telechea va agrair al PPque els “doni la raó i que ad-meti que el judici és una far-sa” i va ironitzar amb el fet“curiós” que el partit quevol endurir el Codi Penal ésel mateix PP “condemnatcom a organització crimi-nal”. “Que no tenien ben lli-gat el tema català ambl’acusació de rebel·lió? Ensreconeixen que no?”, va et-zibar el diputat del PDe-CAT Feliu Guillaumes alPP. Des de Cs, IgnacioPrendes va fer costat al PP,perquè “la democràcia s’hade defensar dels enemics”,com ara “la cinquena co-lumna dels independentis-tes”, però ho va fer amb dursretrets al PP: “Senyors delPP, arriben una mica tard.Què feien quan els prepara-ven dues consultes il·legals ibuscaven urnes que no tro-baven?”, exigia Prendes. ■

David PortabellaMADRID

a El president retreu als independentistes que són “infantils” i que tenen “por de dialogar i de ser titllatsde traïdors pels més radicals” a El Congrés aïlla el PP i Cs i tomba la pena de presó pels referèndums

Sánchez culpa ERC i el PDeCATde “viure millor amb el PP”

“Això que «milloramb el PP» no és cert.Vostè és aquí per unamoció de censura queERC també va votar”Joaquim AyatsSENADOR D’ERC

“Sembla que el PPvingui a dir que no ésdelicte el que han fetels polítics presos pelconflicte secessionista”Adriana LastraPORTAVEU DEL PSOE

Sánchez responia ahir al senador d’ERC Joaquim Ayats en la sessió de control a l’executiu celebrada al Senat ■ KIKO HUESCA / EFE

“La democràcia s’hade defensar dels seusenemics i aquí lacinquena columna sónels independentistes”Ignacio PrendesPORTAVEU DE CIUTADANS

“No em vinguin ambdiscursos infantils;mai van voler dialogar.Viuen millor en elconflicte i amb el PP”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

“Que no tenien benlligat el tema catalàamb l’acusació derebel·lió? Ens estanreconeixent que no?”Feliu GuillaumesDIPUTAT DEL PDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Senyor Sánchez,entre els CDR i laConstitució no hi haespais de diàleg,no els busqui”Ignacio CosidóPORTAVEU DEL PP AL SENAT

Coincidint amb l’arribada ales llibreries del seu Manualde resistencia, el presidentPedro Sánchez es va vestirde candidat a la reelecció i vallançar una precampanya queté com a eslògan L’Espanyaque vols per convidar l’electora escollir entre una Espanya“de llum” i que “avança”, queseria la seva, o bé una Espa-nya “en blanc i negre” i que“retrocedeix”, la de les dretes.

Amb una cura especial enel màrqueting i la posada enescena, Sánchez es va feracompanyar per gairebé totsels ministres –dels disset, no-més n’hi faltaven quatre: Fer-nando Grande-Marlaska (In-terior), Teresa Rivera (Transi-ció Ecològica), Pedro Duque(Ciència) i Luis Planas (Agri-cultura)– com a senyal inequí-voc de qui integrarà les sevesllistes en les eleccions del 28

d’abril. Amb versions de can-çons cèlebres dels setantacom ara Mi querida España,de Cecilia, i Como yo te amo,de Raphael, entre d’altres,com a so ambient, Sánchezes referia a Albert Rivera (Cs)i al seu vet a qualsevol pacteamb el PSOE. “Ho sento, peròcap cordó sanitari resistirà lavoluntat de la majoria i les ga-nes de transformar i canviaraquest país”, avisa Sánchez.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PSOE i ‘L’Espanya que vols’, amb tots els ministres

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 15

1180

96-1

2054

17Q

Elisenda Alamany, que vaser la portaveu del grupparlamentari de Catalu-nya en Comú i mà dreta deXavier Domènech, aban-dona la formació de l’alcal-dessa de Barcelona, AdaColau, mesos després quepresentés la plataformaSobiranistes, que compar-teix amb el també diputatJoan Josep Nuet i ambl’horitzó de les eleccionsestatals del 28 d’abril a lavista.

Des de Sobiranistes esjustifica la sortida d’Ala-many pel fet que s’ha arri-bat a la conclusió que laplataforma no aconsegui-

rà la seva pretensió de re-dreçar cap al sobiranismeel rumb estratègic d’unaCatalunya en Comú queconsideren que preténmarcar distàncies ambl’esquerra independentis-ta i reforçar les posicionsfederalistes. Presenten elpas d’Alamany com l’últimgest individual i anuncienun gest col·lectiu immi-nent d’altres persones del’òrbita de Catalunya enComú per construir un es-pai polític a imatge del queestan fent diverses con-fluències d’esquerres i so-biranistes als municipis.

La setmana passada,una quinzena de llistesd’esquerres i sobiranistesanunciaven que es presen-

tarien a les eleccions mu-nicipals en ciutats impor-tants com ara Badalona,Girona, Ripollet, Cerda-nyola, Sant Boi, SantAdrià o Santa Coloma deGramenet amb l’objectiude compartir també repre-sentació de cara als con-sells comarcals i a les dipu-tacions, sota la marca Mu-nicipalistes per la Repúbli-ca. En aquest sentit, cal re-cordar que llistes com araGuanyem, que encapçalaDolors Sabater a Badalonao Carles Escolà a Cerda-nyola, són resultat d’a-cords locals amb ERC i laCUP, a més d’altres col-lectius; i que el 26 de maigs’enfrontaran a les urnesamb candidatures de l’òr-bita de Catalunya en Co-mú. Des de Sobiranistes esdescarta que Alamany tin-gui un paper en aquestprojecte municipalista toti que hi dona suport.

En canvi, no descartenque el nou espai d’aparicióimminent pugui arribar aacords preelectorals ambforces com ara ERC o laCUP en l’àmbit nacionalde cara a les eleccions ge-nerals. ■

Xavier MiróBARCELONA

Alamany deixa Catalunyaen Comú a la porta del 28-Aa Qui va ser la número dos de Xavier Domènech tanca així la seva etapa en la formació de Colau a Lamarxa obre la possibilitat d’acords de Sobiranistes amb formacions independentistes d’esquerres

Elisenda Alamany, en una compareixença davant de la premsa al Parlament quan era laportaveu del grup de Catalunya en Comú ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 201916 | Nacional |

Sergi Perelló Vicesecretari general i portaveu de la Intersindical-CSC

ÒPTICA · “Ens correspon abordar els interessos dels treballadors” CLAM ·“Ens oposem a la suspensió de les lleis socials aprovades pel nostre Parlament”CRIDA · “Les aturades afecten l’economia de la gent, però cal implicació”

a Intersindical-CSC ha lide-rat la convocatòria de vagageneral de demà, una inicia-tiva a la qual s’han adherit

l’ANC, Òmnium Cultural, els par-tits sobiranistes i altres organitza-cions d’estudiants i de docents.Fins i tot la Generalitat ha suspèsl’agenda d’actes polítics i s’ha decla-rat “sensible” amb la convocatòria.

La vaga es planteja com una rei-vindicació social i laboral, peròcosta deixar de banda el contextpolític convuls i el rerefons del ju-dici als presos polítics...Nosaltres som un sindicat republi-cà i la nostra funció és defensar elsinteressos de la gent treballadora.Estem veient com l’Estat espanyolinfligeix diverses agressions aaquest poble. Sense anar méslluny, la suspensió d’una munió delleis amb contingut social i laboralaprovades pel Parlament, unes lleispensades per millorar la vida delsciutadans. Disset lleis només l’any2017. Deixant de banda la reformalaboral, la judicatura espanyola hasuspès la llei d’igualtat d’homes idones, i un projecte important comla creació de l’Agència Catalana deProtecció Social; també ha bloque-jat la llei d’horaris comercials, queajudava a conciliar la vida laboral ifamiliar, especialment la de les do-nes, i té suspesa en part la llei depobresa energètica i emergènciahabitacional. Totes havien d’afavo-rir els treballadors i en molts casoss’han copiat en altres territoris del’Estat sense problemes. Tots sa-bem que hi ha un conflicte polític isocial que ha dut gent a la presó. Ala Intersindical-CSC ens toca res-pondre en el camp que ens pertoca,el laboral i el social, mentre que al-tres sectors afortunadament reac-cionen quan es vulneren drets ci-vils i polítics, iniciatives a les quals,evidentment, donem suport.

Quines coincidències hi ha ambvagues anteriors?Les reivindicacions són també, amés de la derogació de les últimesreformes laborals, l’establiment

L

“La vaga té unamotivació laboral”

M. MorenoBARCELONA

d’un salari mínim català de 1.200euros, la retirada de les impugna-cions de lleis socials del Parla-ment, la derogació del decret defuga d’empreses...

En quina situació està el recursinterposat per Foment a la sen-tència del TSJC respecte a la vagadel 8 de novembre?Estem pendents de la resolució delSuprem. La sentència del TSJC de-ia que la vaga del 8-N era legal, mal-grat que Foment al·legava que erauna vaga política. Vam deixar clarque la convocàvem sobretot com aprotesta per la promulgació del de-cret que permetia la deslocalitzaciód’empreses. El que va fer política vaser Foment i les pressions que vaexercir sobre el govern del PP.

Teniu alguna perspectiva del se-guiment que tindrà la vaga demà?No tenim l’estructura dels sindicats

majoritaris, que s’han posat de per-fil i no faran aturada. Hem duplicatl’afiliació en un any i mig, però te-nim uns 4.000 afiliats i uns mitjanslimitats. Amb tot, creiem que la jor-nada ens augura un cert èxit, teninten compte el context estructural iles adhesions que hem rebut. Potserno serà com la del 3 d’octubre, enquè veníem de ser atonyinats, peròel seguiment podria ser significatiu.

Hi ha una nova aturada convocadaper algunes organitzacions per al8 de març. Quina serà la vostraposició?Hem debatut la qüestió amb els òr-gans del sindicat. Hi donem suporti també farem convocatòria i enshi implicarem. Som conscients quemoltes vagues seguides afectenl’economia de la gent. No demanembarricades ni assaltar el Palau d’Hi-vern, però sí implicació. Si volemaconseguir coses, calen sacrificis. ■

Nació i feinaEl 21 de febrer coin-cideix amb els centanys de l’inici de lavaga de La Cana-denca, que va durardies i que va acon-seguir la jornada devuit hores. SergiPerelló és conscientde l’esforç que com-porta una vaga ge-neral, i també de lesdificultats d’un sin-dicat encara minori-tari per obtenir di-fusió. Reivindica elssindicats nacionals,“com els que hi haal País Basc, Còrse-ga i el Quebec”, i escongratula pel fetque “les contradic-cions” que ha fetaflorar el conflicteentre Catalunya il’Estat i les cessionsdels grans sindicatshagin fet que moltagent giri la miradacap a organitza-cions com la se-va. ■ O.D. / ARXIU

Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC ■ O. DURAN

El Departament de Tre-ball, Afers Socials i Famí-lies va dictar ahir els ser-veis mínims per a la vagageneral de demà. Entre al-tres indicacions, Treballdetermina que hi hauràun 33% durant tot el dia aRodalies i Regionals de Ca-talunya operats per Renfei del 50% al metro i bus deBarcelona i a Ferrocarrilsde la Generalitat durantles hores punta. Forad’aquestes franges, els ser-veis mínims seran del25%.

En l’àmbit de la sanitat,s’estableix el normal fun-cionament de les urgèn-cies i de les unitats de cu-res intensives, així com elstractaments de radioterà-pia i quimioteràpia en si-tuacions de necessitat vi-tal i les intervencions qui-rúrgiques inajornables.Als serveis assistencials,menjadors i atenció a do-micili el servei serà el ma-teix que en cap de setma-na, bo i garantint l’atencióde persones amb necessi-tats urgents o que no espoden retardar. A les resi-dències de gent gran el

servei serà com el d’un fes-tiu, un servei mínim quetambé s’aplicarà als cen-tres penitenciaris. Els jut-jats de guàrdia, però, hau-ran de funcionar al 100%de les seves funcions.

Centres educatiusD’altra banda, a les esco-les, hi ha d’haver una per-sona de l’equip directiuper centre de treball i undocent per a cada sis aulesd’alumnes d’infantil i pri-mària; un docent per a ca-da quatre aules per alscentres d’educació espe-cial de tres a setze anys iun terç de la plantilla alsmenjadors, activitats es-colars complementàries ia les llars d’infants.

Per la seva banda, elconseller d’Interior, Mi-quel Buch, com a portaveuprovisional del govern, vaexplicar ahir que l’execu-tiu respectarà el dret a va-ga com sempre, però vaadmetre que en aquestaocasió era “més sensible”pel motiu de la convocatò-ria i que suspendria l’agen-da política pública delsconsellers, tot i que va des-cartar que aquests assis-teixin als actes i concen-tracions de la jornada. ■

La Generalitatestableix elsserveis mínimsper a la jornada

RedaccióBARCELONA

a El govern suspèn l’agenda políticapública dels consellers a Metro i busde Barcelona, al 50% en hora punta

Autopista C-32, tallada durant la vaga general del 8 denovembre del 2017 ■ ELENA FERRAN / ARXIU

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 17

1972

90-1

2054

19Q

El govern de la Generalitatno té previst aprovar deforma imminent la pro-posta de pressupostos del2019 fins que el president,Quim Torra, i el vicepresi-dent i conseller d’Econo-mia, Pere Aragonès, n’ex-posin el contingut a la ses-sió plenària del Parlamentde dimarts i dimecres vi-nent. “Som en la fase depoder explicar el pressu-post i no en el de l’aprova-ció”, va comentar ahir elconseller d’Interior, Mi-quel Buch, fent les fun-

cions de portaveu del go-vern per l’absència d’ElsaArtadi, que seguia el judicide l’1-O a Madrid, un copacabada la reunió de l’ex-ecutiu. Buch va deixar clarque no es tractava de si elgovern es creia o no elsseus propis números, sinóque no era una condició in-dispensable tenir-los apro-vats per poder-ne infor-mar del contingut. I és queel govern continua espe-rant poder convèncer elgrup de Catalunya En Co-mú-Podem (CatECP) per-què li donin suport abansde començar el camí de latramitació i, d’aquesta

manera, assegurar-nel’aprovació al Parlament.Buch va instar-los que tor-nin a la taula de negocia-cions i va desvincular la se-va tramitació dels calen-daris electorals.

De fet, CatECP va regis-trar ahir dues proposi-cions de llei de reforma deltram autonòmic de l’IRPFperquè les persones ambrendes superiors a120.000 euros paguin 60

euros més al mes, i una al-tra sobre l’impost de suc-cessions i donacions perposar fi a les bonificacions.L’objectiu és augmentar larecaptació de la Generali-tat i van en la línia de lespropostes que van fer algovern durant les negocia-cions i que “no afecten lesclasses mitjanes i treballa-dores”, va explicar el dipu-tat David Cid. La seva por-taveu, Susanna Segovia,també va lamentar que lacompareixença de Torraper explicar els comptes ésuna “reacció” a les peti-cions del seu grup, Cs i elPSC, i va lamentar que hofaran a “cegues” perquè notenen cap paper ni contra-proposta. Els comuns novolen més reunions sobrepressupostos, tot i estar“oberts a treballar conjun-tament”, i reclamen a l’ex-ecutiu de Torra que facipública la seva propostaamb “llums i taquígrafs”.

De la seva banda, la por-taveu del grup del PSC,Eva Granados, va instarTorra que si no aconse-gueix suport per als pres-supostos convoqui elec-cions. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

Torra explicarà elscomptes abans queel govern els aprovia Torra i Aragonès n’informaran el Parlament la setmanaque ve i insten CatECP a reprendre les negociacions

El conseller d’Interior, Miquel Buch, atén els mitjans ahirdesprés de la reunió del govern ■ GUILLEM ROSET/ACN

El Ministeri de l’Interior va de-negar per carta la petició delconseller Buch perquè es res-titueixin els escortes delsMossos en els viatges que fa-cin el president i els conse-llers fins a la reunió del 4 demarç de la comissió mixta deseguretat. Allà els informarandels motius del canvi de cri-teri, que pel conseller semblaque “responguin més a crite-ris” que de seguretat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

No es restituirantemporalmentels escortes