PERE CALDERSCròniques de la veritat oculta

MARINA SÁNCHEZ CASTELO

FEBLESA DE CARÀCTER

Feblesa de caràcterARGUMENT

Un home es desperta a mitjanit perquè ha sentit sorolls. Es tracta d'un lladre. L’amo de la casa, el senyor Calders, intenta que el lladre abandoni la seva actitud però aquest li diu que no hi podrà fer res per la força ja que ell és més fort. Llavors l’amo li contesta que es tracta de moral, que la gent no ha de robar. Seguidament el lladre li explica la seva vida, ja que afirma que sent una mica de llàstima pel senyor Calders; explica que ell mateix havia estat un home honrat tota la vida i tenia una família feliç, un bon negoci i un bon nom en el barri. Tenia la consciència tant neta que fins i tot el confessor s’esgarrifa de l’avorrit que era. Un dia es va adonar que el seu fill de 14 anys havia fugit amb la minyona i al anar a explicar-li a la seva dona es va trobar amb una carta seva que deia que estava cansada del seu ensopiment i que marxava amb un altre senyor. A més a més, el seu soci li va prendre el negoci i la gent del barri se’n reia d’ell. Llavors va decidir canviar de vida. Ara, un cop s'ha fet lladre, tothom el respecta. Així que el senyor Calders decideix marxar amb ell.

Feblesa de caràcterPERSONATGESPrincipals:

El lladre, que és un personatge rodó, ja que al principi és un home que sempre fa el que creu que és correcte, però més tard s'adona que per molt que faci el correcte les coses no li van bé i decideix canviar de vida.

“Com podeu comprendre, era un bon moment per a fer balanç de la meva vida i trobar que, fins aleshores, havia errat.”

L'amo de la casa, que resulta ser Calders. També es un personatge rodó, primerament pensa com el lladre, però després s'hi deixa convèncer i creu en la seva nova forma de veure el món.

“- Vinc amb vós!- vaig dir-li-. Em sabria molt de greu ésser víctima d’una decisió tardana”

Feblesa de caràcterPersonatges

Secundaris:

El fill del lladre, que té 14 anys i fuig amb la minyona: “Un dia el meu fill , que acabava de fer catorze anys, va fugir amb la minyona.”La minyona que cuida el fill i fuig amb ell. La dona del lladre que l'abandona deixant-li una carta: “Vaig trobar una carta seva en la qual m’explicava que, cansada del meu ensopiment, se n’anava a viure amb un senyor del tercer pis. ”El veí del tercer, que és l’home amb fuig la dona: “se n’anava a viure amb un senyor del tercer pis, que ell sí que era simpàtic i sabia viure.”L'amic, que és el soci que li pren el negoci: “el meu amic del cor, valent-se d’una maniobra comercial, me l’havia pres.”El confessor, a qui el lladre li demana consell i li diu que tot és culpa seva: “Sense pensar-s’hi gens em digué que tota la culpa era meva i em va passar una penitència d’aquelles que et deixen baldat.”El barri, que actua com a personatge col·lectiu: “quan jo passava pel carrer, la gent es girava mirar-me i reia”

Feblesa de caràcterEspai

L'espai majoritàriament transcorre a la casa del senyor Calders on mantenen una llarga conversa, exactament al despatx, encara que al principi l'amo és al dormitori.“Va despertar-me un soroll que venia del meu despatx”

Temps

Implícit: l’acció s’inicia a mitjanit i transcorre una estona fins que el lladre i l’amo decideixen marxar junts. Explícit: temps contemporani a l’autor

Feblesa de caràcterTècniques de locució

Diàleg: -Ep! Parlem-ne… - li vaig dir-No cal. Jo us guanyo. Així calculant-ho a ull, pesouns quilograms més que vós. Aquest avantatge natural m’estalvia tota mena d’explicacions. Porteu armes?-No.-Raó de més

Narració:“Un dia, trobant-me dormint com he dormit tantes i tantes vegades, va despertar-me un soroll que venia del meui despatx”

Feblesa de caràcterElements absurd i l’imaginari

Com a elements absurd trobem que la reacció de l’amo de la casa al topar el lladre. A aquest no li sobta trobar-se amb el lladre i voldrà parlar amb el lladre per a que modifiqui la seva conducta. El lladre sent llàstima per ell, ja que creu en la moral, fa que s’assegui i li explica al senyor Calders el motiu pel qual es dedica a robar.

Desprès de explicar-li la història el senyor Calders vol marxar de casa i se’n va amb el lladre. Es convenç de les paraules del lladre i decideix marxar amb ell per a no cometre una errada i deixar passar aquesta oportunitat.

Feblesa de caràcterENSENYAMENT MORAL

Es tracta d'una reflexió sobre la realitat de la condició humana plantejada amb una certa simpatia, però també d'una manera irònica. Calders en aquest conte exagera irònicament les conseqüències que pot portar el seguir una determinada moral al peu de la lletra.La moralina que traiem desprès d’haver llegit el conte és que si ens prenem una cosa molt seriosament és possible que els efectes siguin contraproduents, és a dir, que per a dur una bona i feliç vida no cal seguim sempre una moral que ens dicti el que hem de fer, sinó que també ens deixem espai per gaudir de la vida, no obstant això, sempre s'han de tenir uns principis bàsics.

RASPALL (conte infantil)

RaspallArgument

Aquest conte infantil explica la fantàstica història d’un nen i la seva mascota.En Turc, un cadellet, es menja el barret del senyor Sala així que la senyora Sala, farta del gos, reuneix a tota la família per a demanar-los el seu parer i, finalment, decideixen que la noia casada del jardiner es farà càrrec del Turc.Això provoca una gran tristesa al nen Sala que no sap què fer amb tot l’afecte que l’absència del gos ha deixat vacant. El nen prova de dedicar la seva estimació al canari de la seva tieta, al llum de peu de la biblioteca, a una pilota de roba, a un manyoc de cordill, a una baldufa americana, a una herba nova del jardí i a una canya llarga però no cap d’aquests objectes no li serveix de res perquè la diferència entre aquests i un gos és massa gran. El nen recorre tota la casa i a les golfes troba un vell raspall i al passar la mà per damunt del pèl s’adona que fa el mateix efecte que acariciar el llom d’un gos, així que decideix lligar-lo d’un cordill i fer-lo el seu nou gos de raça estranya. A l’hora d’anar a dormir no el vol deixar sol i el porta al llit per a que dormin junts. Llavors s’adona que el raspall està viu i li fa carícies. El nen Sala li explica a la mare però se’n riu, aquest li explica al pare i tampoc s’ho creu. Però, a la nit següent un crit del Raspall el desperta i sent la veu del seu pare que demana socors. Un lladre intenta ferir el senyor Sala i el Raspall el mossega fent així que marxi. Els pares, llavors, decideixen fer-li una caseta.

RaspallPersonatges

Principals:

El nen Sala, és el protagonista del conte que estarà molt trist per l’absència del Turc i buscarà un substitut; al trobar el Raspall i veure que té vida se sorprendrà però s’emocionarà i quan els seus pares no li fan cas creu que tard o d’hora podran comprovar el que diu: “el nen no va replicar, perquè ja sabia que la justícia sempre s’obre camí, i esperava que , tard o d’hora, tothom podria comprovar que hi ha coses que no fan riure tant com sembla.”

El Raspall, és un raspall vell que es trobava a les golfes però que es converteix en gos: “el nen va adonar-se que el raspall irradiava calor de vida, que es premia contra el seu cos cercant una carícia”.

RaspallPersonatges

Secundaris

El senyor Sala, és el pare del nen i amo del barret que en Turc es menja. Al principi no es creurà el que el seu fill diu, però una nit serà atacat per un lladre i el Raspall el salvarà, així que estarà tant agraït que li farà un caseta.

La senyora Sala, és la mare del nen i qui decideix que la noia casada del jardiner es farà càrrec del Turc. Al principi se’n riurà del seu fill: “no siguis beneit i llença aquest andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir més seny”.

El Turc, és el cadell de gos d’en nen Sala que es menja el barret del senyor Sala: “El Turc- un cadell de gos- es va menjar el barret del senyor Sala”.

La noia casada del jardiner serà la que es farà càrrec del Turc i se l’endurà a casa seva.

RaspallEspai

Temps

L’acció esdevé durant tot el conte a la casa dels senyors Sala. Es diferencien diferents espais com l’habitació del nen, les golfes, el menjador …“En un racó de les golfes va trobar un raspall passat de moda”

Implícit l’acció transcorre en un parell o tres de dies, quan el nen està sol sense el Turc i li busca un substitut fins que la policia s’emporta el lladre.“Va rendir-se de seguida i fou lliurat a la policia lligat de peus i mans”

Explícit temps contemporani a l’autor

RaspallTècniques de locució

Diàleg:

“Mireu, mare –va dir-li-. He trobat un raspall que en realitat és un gos. Es belluga, coneix la meva veu i porta puces.La mare se’l va mirar sense deixar la feina i li respongué:-No siguis beneit i llença aquesta andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir més seny.”

Narració:

“Va recórrer la casa de dalt a baix, regirà tots els armaris i tots els calaixos i, finalment, en un racó de les golfes va trobar un gran raspall passat de moda, definitivament bandejat de les necessitats de la família. Aclucant els ulls, va passar-li la mà plana per damunt del pèl, i és ben de debò que va fer-li l’efecte que acariciava el llom d’un gos. Per ésser una primera prova va resultar tan bona, que el nen Sala va creure que no li calia cercar més.”

RaspallElements absurds i l’imaginari

El nen prova de dedicar la seva estimació al canari de la seva tieta, al llum de peu de la biblioteca, a una pilota de roba, a un manyoc de cordill, a una baldufa americana, a una herba nova del jardí i a una canya llarga.El fet absurd que veiem en aquest conte és la transformació d’un vell raspall en un gos per la il·lusió que el nen té al haver trobat un nou company. Al principi al nen li sobta aquest fet inesperat però està molt content.

RaspallENSENYAMENT MORAL

Pere Calders amb aquest conte infantil ens fa creure que tot és possible. La moralina que traiem és que tot és possible si creiem fermament en una cosa i ho desitgem molt. La il·lusió és el que mou la vida. El desig del nen Sala per tenir un altre company fa que el vell raspall arribi a cobrar vida i esdevenir un gos.

Intenta donar una lliçó als adults, Calders esmenta que la superioritat dels adults fa que aquests es creguin els més savis i no siguin capaços de creure els nens perquè són molt innocents i viuen en un món de fantasia.

UN CRIM

Un crimArgument

El narrador-personatge ens explica el perquè del seu crim i com va anar tot el procés. Va succeir a Reus, al Teatre Principal, durant el segon entreacte de l’obra teatral Amunt, germans. Els mossos d’Esquadra van facilitar dades als diaris perquè donessin la informació en les seves publicacions.Resulta que durant set anys ell havia tingut relacions formals amb una noia de Reus. Aquella noia només tenia una parent, una tia vella que volia saber quan es pensaven casar, que es deia senyora Purificació.Tot seguit, explica com va anar l’assassinat i ho està explicant a la policia quan s’està confessant. Van anar al teatre i abans de començar el tercer acte, la víctima (la senyora Purificació) li va dir quelcom que va ser el fet definitiu que el va fer decidir de matar-la. Però cal esmentar que, abans de marxar de casa, havia agafat la destral. Es confessa i reconeix que quan un home de bona mena arriba a matar, és que deu tenir les seves raons, al criminal nat, tant li fa. Així,el seu advocat intenta exculpar-lo de la seva acció criminal. Ell és un criminal honrat perquè en té motius.Finalment, demana a la justícia que sigui absolt lliurement. El condemnen només a pagar trenta pessetes per haver mancat una llei que fa referència a l’espectacle públic. Aquell mateix vespre, ja corria pel carrer lliure, content de saber que una conducta recta sempre té premi.

Un crimPersonatges

Principals

L’assassí, és de Barcelona i fa de narrador en primera persona Té una relació amb una noia de Reus. Aquest explica que té la intenció de casar-se quan el negoci d’olis vagi bé. Passen set anys i encara està esperant per això la senyora Purificació no para de preguntar quan es casaran i llavors la mata: “Explicaré amb quatre paraules el mòbil del crim, per tal de dedicar més atenció al procés, que és el que em fa quedar bé”

Un crimPersonatges

Secundaris

La senyora Purificació, és la víctima. És una senyora vella, tia de la noia i molt estimada pel poble: “Una vella esberlada amb una destral”

La noia de Reus, és la xicota de l’assassí i la neboda de la víctima: “durant set anys havia tingut una relació formal amb una noia de Reus, bonica i de bon veure”.

Els dos advocats dels jutjats, un és el que defensa l’assassí i l’altre el vol condemnar.

El públic del teatre, està present a la sala dels jutjats.

La policia, porta el cas de l’assassinat.

Un crim

Espai

Temps

L’espai es redueix, essencialment, en dues escenes: el Teatre Principal, on es representa l’obra Amunt, germans; i els jutjats. No se'ns descriu ni l'hotel on s'allotja el narrador, ni el teatre ni la ciutat de Reus.

Implícit: l’assassinat es du a terlme en una nit.

Explícit:  temps contemporani a l’autor.

Un crimTècniques de locució

Descripció

“Ja se sap com és el negoci d’olis. S’ha d’anar amb peus de plom, no es pot fer a la impensada i com més es deixa madurar millor”.

Narració

“Em comdemnaren només a pagar trenta pessetes per haver mnacat a no sé quina llei d’espectacles públics.Però aquell mateix vespre ja era al carrer deixat anat, content de saber que una conducta recta sempre té premi ”

Un crimElements absurd i l’imaginari

L’home talla per la meitat a la senyora Purificació amb una sola destral, fet força irreal, ja que és impossible.Trobem força irònica l’explicació que fa l’advocat defensor en què diu coses com ara “Imaginem l’acusat arribat a reus [...]. A cop calent, va i compra una destral. Però és un home honest [...] i deixa la destral abandonada a l’hotel”, o bé “És possible que [...] arribi a imaginar un acudit: <<La destral no paga entrada. Que s’esbargeixi!>>”. Amb tot això, hi ha tocs d’ironia exemplificats en el fet que per haver matat una persona no és acusat per haver estat sempre una bona persona, però, en canvi, ha de pagar una indemnització de trenta pessetes per no respectar una llei, aplicada als espectacles públics. Aquest és el fet més absurd d’aquest petit conte de Calders. Ja que només pel motiu que té, que és que el caràcter de la senyora Purificació el va fer cometre l’assassinat, és deixat en llibertat el mateix vespre del judici.

Un crimENSENYAMENT MORAL

En aquest últim conte la vista judicial no serveix per a demostrar la innocència d’un acusat-víctima ni per a demostrar la culpabilitat d’un assassí, sinó per absoldre el criminal, amb la qual cosa, la moralitat final pot concloure irònicament que “una conducte recta sempre té premi”. Les al·legacions de l’advocat defensor distorsionen els arguments lògics.Calders ens demostra que la llei és totalment arbitrària, i que, per tant, no és sempre justa ja que cada cas és diferent i es jutja de manera diferent.

PERE CALDERS

MARINA SÁNCHEZ CASTELO