Raspall versió lectura fàcil definitva
4
Raspall de Pere Calders En Turc era el cadell de gos del nen Sala. Un dia, en Turc es va menjar el barret del senyor Sala. La senyora Sala, enfadada, va donar el gos a la filla casada del jardiner. El nen Sala va tenir un disgust de mort. El nen va decidir jugar amb: - el canari de la seva tia, - el llum de peu de la biblioteca, - una pilota de roba, - un manyoc de cordill, - una baldufa, - una herba nova del jardí i - una canya de pescar. La diferència entre totes aquelles coses i un gos era molt gran. LLEGIM PERE CALDERS NOM: DATA:
-
Upload
escola-segimon-comas-sant-quirze-de-besora -
Category
Education
-
view
380 -
download
6
Transcript of Raspall versió lectura fàcil definitva
Raspall de Pere Calders
En Turc era el cadell de gos del nen Sala.
Un dia, en Turc es va menjar el barret del
senyor Sala.
La senyora Sala, enfadada, va donar el gos
a la filla casada del jardiner.
El nen Sala va tenir un disgust de mort.
El nen va decidir jugar amb:
- el canari de la seva tia,
- el llum de peu de la biblioteca,
- una pilota de roba,
- un manyoc de cordill,
- una baldufa,
- una herba nova del jardí i
- una canya de pescar.
La diferència entre totes aquelles coses i un gos era molt gran.
LLEGIM PERE CALDERS
NOM:
DATA:
Cap joc l'ajudava a oblidar en Turc.
Va decidir buscar un substitut de gos.
Regirà la casa de dalt a baix.
A les golfes va trobar
un raspall passat de moda.
El va tocar aclucant els ulls
i li va recordar en Turc.
El nen Sala ja no va buscar més.
El nen Sala va decidir convertir aquell raspall en el seu gos.
Va lligar-lo amb un cordill.
El raspall seguia el nen amunt i avall de casa seva.
Al vespre, el nen s'emportà
el raspall a dormir amb ell.
Abans d’adormir-se, el nen va veure
que el raspall tenia vida.
Es movia com un gos, saltava i
es posava panxa enlaire.
El raspall tenia forma de raspall, però s’havia transformat
en un gos de veritat.
El nen Sala no va poder dormir en tota la nit.
Al matí, el nen ho va explicar
a la seva mare:
―Mare –va dir-, he trobat un raspall que en realitat és un gos. Es belluga,
coneix la meva veu i porta puces.
La mare no se'l va creure:
—No siguis beneit i llença aquesta andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir
més seny.
El nen es va enfadar molt
i es va emportar en Raspall
a la seva habitació.
Es va passar tot el dia sol i trist.
El pare tampoc se’l va creure.
Al vespre el nen Sala se'n va anar a dormir
amb en Raspall.
Un ronc del gos el despertà.
Va sentir sorolls de baralla.
Va sentir la veu del seu pare:
—Auxili!
El nen va saltar del llit i
va baixar les escales.
Va veure com un lladre es barallava amb el seu pare.
Raspall va córrer com el vent i va mossegar el lladre.
El lladre es va quedar sorprès per l’agressió d’en Raspall
i es va rendir de seguida.
La família Sala va entregar el lladre a la policia lligat de peus i mans.
La mare va prometre que sempre més es creuria el seu fill.
I el pare va dir:
—Li farem una caseta al jardí, amb tot el confort de les
darreres descobertes. Damunt la porta, hi farem pintar
unes lletres que diguin:
“NO ÉS SEGUR QUE HO SIGUI, PERÒ MEREIXERIA SER-HO”
RASPALL Pere Calders
Il·lustradora: Carme Solé Vendrell
