didaskalia II
Transcript of didaskalia II
![Page 1: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/1.jpg)
Les interpretacions de Gauguin, Die Brücke i Picasso
El cànon primitivista: l’art prehistòric com a model per a l’art contemporani
![Page 2: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/2.jpg)
![Page 3: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/3.jpg)
Gauguin viatja a Tahití, mogut per un sentiment romàntic de la “senzilla i paradisíaca vida dels pobles primitius”. Aquest ideal es veu estroncat per la realitat de la illa.
Tahití no tenia una escultura pròpia, axí com un art en general; era una cultura de tradició oral, motiu per el qual el pintor se sent decebut.
Es proposa reinventar-ne una a base del folklore popular i les converses amb Tehamana.
![Page 4: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/4.jpg)
Paul Gauguin, Mata Mua (En un altre temps) (1892)
![Page 5: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/6.jpg)
- El moviment artístic Die Brücke es caracteritza per la voluntat de reunir formes d’expressió primitiva amb l’art del seu temps, és a dir, recuperar el sentiment, la expressió subjectiva de l’artista com a intèrpret i no copista d’una realitat.
- Per aconseguir-ho van intentar recuperar mètodes “autèntics”, directes, sincers en la seva comunicació amb l’espectador: art dels primitius alemanys, l’Art Brut..., l’art del Pacífic, Oceania i Àfrica.
El resultat van ser una sèrie de pintures abruptes i plenes de força que evocaven aquest Món Nou en consonància amb l’adaptació als temps moderns de les vanguardes.
![Page 7: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/7.jpg)
Max Pechstein, Al aire libre
Emil Nolde, Danza alrededor del becerro de oro
Emil Nolde, Máscaras
![Page 8: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/8.jpg)
![Page 9: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/9.jpg)
Picasso coneix el descubriment de l’escultura ibérica “La Dama Oferent” i, inmers en el corrent cubista creauna estatua que porta el mateix nom.
La creació de Picasso no te res a veure amb l’esculturaibérica, pero comparteix grans semblançes amb lesvenus prehistóriques.
![Page 10: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/10.jpg)
Pablo Picasso, “Dama oferent”
![Page 11: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/11.jpg)
A les Senyores d’Avinyó, el primer gran quadre cubistade Picasso, veiem com aquest s’inspira en les màscaresrituals africanes per pintar les cares.
La funció que es donava a aquestes máscares en el seu context era la ritual. No tenien una funció estética.
Picasso utilitza el disseny de la máscara com unaformalitat dins l’estética de l’obra.
![Page 12: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/12.jpg)
Pablo Picasso, “Les dones del carrer d’Avignon”
![Page 13: didaskalia II](https://reader035.fdocuments.ec/reader035/viewer/2022062705/55669cb9d8b42acd288b46b8/html5/thumbnails/13.jpg)
Julio Gonzalez, la ballarina de la marguerita