PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Any II. N9 46 Divendres 22 d'abril de 1994 Preu. 1 0 0 Pies.

Valldoreix aprovarà dijous un pressupost de 1.100 milions

L'Entitat Municipal Des­centralitzada de Valldoreix aprovarà, gairebé amb tota se­guretat el proper dijous, un pressupost de prop de 1.100 milions de pessetes per a aquests any.

Fonts pròximes a L'EMD han indicat que gairebé la mei­tat del pressupost es destinarà a inversions. D'aquesta mane­ra, gairebé 600 milions s'in­vertiran en la urbanització i enllumenat de carrers així com en el condicionament dels Ca­sals i de les zones esportives.

I f

Pàgina 18

Sant Jordi, una data recordada

En la diada de Sant Jordi de 1978 es va posar una senyera en el Mones­tir que encara avui és re­cordada per molts ciuta­dans per la magnitud dels fets, sobretot tenint en compte els moments polí­tics que el país vivia. La senyera va ser col·locada per un grup de joves amb esperit de muntanyenc més que no pas polític.

Setze anys després els "joves atrevits" expliquen l'aventura que va suposar col·locar aquella senyera.

Pàgina 3

Ple ordinari del mes d'abril a l'Ajuntament de Sant Cugat

Pàgs4

S'inaugura oficialment el Parc Central de Sant Domènec-El Colomer Pàg centrals

SUMARI

# Especial Sant Jordi amb selecció de llibres de santcugatencs i entrevista amb Baltasar Porcel

PÀGs. 3 1 , 32 i 33

• H M y v % ^ \ a3minutc

Í 5 i w S ^ Preciós apai R ^ ^ l O % f c > Financi

N RUBÍ >s de la estackin F C C .

•tir de

11.000.000.-ación personaHzada

• H M y v % ^ \ a3minutc

Í 5 i w S ^ Preciós apai R ^ ^ l O % f c > Financi

ARTUR1

IMMOBILIÀRIA j

1 ^^"^É^^w • *Vwk»

1 «HL .-

cl. Pitàgores, 5 Escala A entrs. 4*

(D 588 57 08 FAX. 588 56 96

R U B Í

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

P O L I C L I N I C TORREBLANCA b A N I L i U l à A I

e l s i n f o r m a d e l es

Farmàcies deTorn D e l 2 2 a l 2 9 - 0 4 - 9 4

Divendres

22 1 Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

M O R A

D O Dissabte M E N F 23 C Sant Magí, 50 H Tel. 674 33 53

L Diumenge

I 24 N Sta. Maria, 27 s Tel. 67415 31

c Dilluns

L 25 ! Pg. Diputació, 1

Tel. 674 03 64

D Dimarts

I E R 26 A Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

^ Dimecres A

;27 K S. Rusinol, 38 T Tel. 674 06 45

Dijous

28 X I

D FtW. del Celler, 97 ° Tel. 674 77 49

Divendres

29 Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Els dissabtes tot el dia i diumenges al

matí, també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -

Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol ,

Pg. Baixador, 7 8 - T e l . 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLINIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Horari Autobusos I.-I

S-WT Cl (. VI • MIRA-SOL • MAS JANER

Dt·sdt'MxS.lxNKK la «'ti'.dj IXi.l -117 l Oh i als lli minul·. de

..i.L !s i.i'ni-1L-> -2 l'h I -.niu se-u-i f.-.j!il/ae I seu reeorregut a

IVsu. "üc l (II de sani Caçat Dissabte» i festius U Sortida

IC li: MK ;nl·i uK FI nunuls de cada hora l'iris ,es 22.1(16 L'últim

sersei 'inaal.'a : seu re.nrree.ut a lestaetn de F (i C de Sant Cugat.

Sortides des de AV. ALFONS SALA feiners excepte dissabtes.

la S.Ttida ' i ; i | oTSoh i a!s 51! tninius deeada hora fins les

21 ^ í-, Dissabtes i festius 1 a Sortida 1í? 51) - 08 50h. i als 50 mintus

de eada hora fins ies : 1.50 h RKCORREGl T: Mas Janer, Esuctü

M :,:„•• l'I Cantade-ia I-.staei.i V (.usat, Mcrca! Tem Blanca. CAP.

AM-- Si a (Vi Cadena. Istae e- M.:a -oi. Mas Janer

L- 2 M (LI IRBÀ DE SANT CIGAT

Des de SANT DOMÈNEC la sortida: 06.16 - 06 46ti. i als 1614*

mmtus de eada hi ira fins els 22.1 Ni. Dissabtes i festius, la. Sortida

INlh • i'l 46h i ais ld : 46 mmtus de cada hora fins les 22 lòh.

Sortides des de SANT FRANCESC Feiners excepte dissabtes la.

S.iniJa llri 2* Itfo.sh i a! s 2 31 \3 mintus de cada hora fins les

22.2.* Dissabtes i festius la. Sortida: 0M.2? • I» 5'h i als 2? 15?

rnin:us de cada hora fins ic* 22.2;h

Sortides des de l.'LST ACFO FGC Feiners excepte dissabtes, la. Sonada 1)6 05 ' tes ^h i aK :is i ís mintus de cada hora fins les 22 sSh Dissabtes i fesitus I a Sonda IN.1)5 • m 55h. i als 05 i .15 mintus de cada hora tiris les 22 !5h RFCORREGl'T: Sant Domènec. IXI' Sant Fra-cesi. PI ' ell Me-.al Fíre Blanca. Monestir. F.slaoó ll< t'..io'iii-.sar,·U·-ie;ie,

SANT Cl CxT - LA HORRSTA - LES PLANES

Des de F. COLOM Sortides Cada nora i mitja

la .. tttda 'i - ' i - aalnDisvibiesilesttusjlesMlDhi

I In-asor-la 2' ;l h ili-ss.ihiesilestiusaks2l.s0hl.

Dt-sdtTFSTxClO sv.mdes Caüa hora i uniu.

la „ , r tda ' 2;ill mal Ulssariies IcstlUs ... .es S.50 hi.

'. li m.isi ni.i,- :: :>•'•• i ' ' s , . : l · i c s i v . i . , - j k - s 22 2t>h. RFCOKRKI.l 1:11 ol·if 1 .• Floresta I' Centre. Mercat. CAP Xlton-s., |.. I-.-.,.. , PI ( anlre l.al ;l.,-esla. F Colom

A-.l SANT Cl'GAT • Rl Bl - TERRASSA

De dilluns a disendres la sortida ales 5 4lt-6 25h. i als 25 minuts de

Latiu hora fins '.es 22 2;h Sort.des addiciotiais oioniés capaTerrassji:

h " h 7.5Sh i' « h |i|,s.ihles. diumenses i l'estius la sortida: 6.25

i a's 2< r -i:.is,.le.adahorit"insles 22 25h.

\-.> SANI Cl 'GAI'- BARCELONA

De dl! ans a diuïidrcs '..i sortida a les 5.15-5 41 Hi. l als 40 minuts de

.adahora 'nis l'alluna sortida a les 22.10 Sortides addicionals fins

i ei -.ansol.! ales 22 4l.h i 2sh. Dissabtes la. sor.ida 5 15-sii-

<> i'l- i ah lo muní:-d; cada hora lins l'ultima sortida a-es 22 lor

Sor'.ula addion-a! luis C.-rdair.ola 2 ; h Diumenges i festius 'a sor

;H:,I .I les " :nb • al- [:l 111111110 de cada nora tins l'ultur.a sortida a e-

22 l·lli Sortida acídaieiia. l:-:sCetJain.ilaales25h.

DF BARI KLONxA SANT Cl G\T: De dilluns a divendres !.,

si-ilida ; -t'l' : als h i - s minuts de cada '-.ora :ïns l'ultima soitioa .:

i-21-sii Sor.da'insCe-dat'M'la ales 22'.5h Dissabtes !a si.ni-

,1a ^ 4S 1 ais '- -:.n..:s .le .a.la hola l'ois i'uKillta sortida j les 2! 45

l·iaineni.·es icsino L sortida .1 les 0 4>h 1 ah -5 minttis Je cada

hora l-nsi'"'!.!!!.-. sortida l l e s 2 i 4-h

R E F R A N Y E R CATALÀ

_ vȒ d e l " i b r e

Joan Amades

Quedar-se a la lluna de València Defraudar-se un projecte, no assolir un

desig, no obtenir una cosa esperada

Li són atrbuïts diversos orígens. Vora la ciutat de València hi ha una platja en forma de mitja lluna, coneguda popularment per la Lluna. Llavors de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume, els sarraïns fugitius es concentraven en aquesta platja i d'allí embarcaren cap a l'Àfrica. Les naus de què disposaven no bastaren per a embarcar a tothom, i en quedaren una gran part esperant el retorn de les naus en un segon viatge. Mentre esperaven, els cristians fanàtics els van assas­sinar. Hom també diu que part de fora de les muralles de València hi havia un hostal! anomenat de la Lluna, on s'havien de quedar a per­noctar els qui arribaven a la ciutat quan els portals ja eren tancats. Hom també diu que la tal lluna no era un hostal, sinó una plaça en forma de mitja lluna que hi havia davant del portal dels Serrans, on havien de romandre al ras, esperant que l'obris­sin, els que arribaven a la ciutat quan ja era tan­cat. També s'ha dit que aqueixa lluna és el golf de València o de Sant Vicens, que té forma de mitja lluna, que antigament era així anomenat, on la navegació és difícil i hi quedaven moltes naus. La dita és coneguda per tota la Mediterrània i és molt possible que tingui origen mariner.

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT • AIGUA • GAS

• AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carrer Can Matas. 6 -SANT CUGAT- Pels. 6 7 4 8 0 3 9 mòbil 9 0 8 8 9 7 8 8 2

El Temps Tendència per al cap de setmana

Temps inestable per al cap de j, setmana causat per l'increment de núvols que portaran ruixats a les /ones de l'interior. Previsible augment de les temperatures que poden produir fenòmens tempestuosos a la tarda. Diumenge canvi de temps provocat per l'entrada d'aires de ponent. Infurimn u'i fat iliuula pel Centre

Me;e{>rtil<ií!Ír Í/C Cuíalutna

PERRUQUERIA SALÓ D'ESTÈTICA }jt)/uTJü3oj düiíU-SS 5 TJ3TJ3

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3' Edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

TELÈFONS D'INTERES SKRVEIS

Altinlüirii·iit Ambulatori Les Planes

- Bombers Bdlaterra

- Bombers Generalitat

• Bombers Rubí

-C.A.P

- C A P Urgències

- Casa de Cultura

- Casal Valldoreix

- Catalana de Gas

- Centre Cívic La Floresta

- Centre Cívic Les Planes

- Centre Cultural Mtra-Sol

- Cinemes Sani Cugat iReservesi..

• Correus

- Creu Roja Sant Cucal

- Creu Roja Valldoreix

- Dispensari La Floresta

- Hnl. Municipal Descentralitzada..

-KNHERiRubíl

-FL.C.S.A

.. 589 22 88

. .675 51 05

. 6 9 2 8(180

085

.699 80 80

...5891122

...5894455

. 5 8 9 1 3 8 2

. 6 7 4 4 5 99

. 7 2 5 2944

.5890847

.6755105

.5892018

...5890941

.6747096

.67412 34

.674 24 59

...6747615

...6742719

.6991892

...58912 26

-SAURí Aigües! 589 00 21

-Valldoreix l parada i 67411 II

-F.F.C.C 6741934

- Funerària 6740525

-Grua 6743371

-G. Civil (Mira-soli 67423 79

-Hisenda 5891155

-Jutjat 6746696

- Oficina Municipal La Floresta 5890847 - Parròquia Sant Pere Octavià 674 1163

- Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia Valldoreix 6740569

- Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55

- Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58

-Lrgències 091

- Policia Municipal 092

- Voluntaris Protecció civil _ 092

- Policia Municipal (Valldoreix) 9087951 25

- Comissaria de Policia 674 7612

- Taxis tparada! 67409 97

-Radio Taxi 5894422

-Repsol-Butà 6741580

- Sant Cugat Comerç 6740322

IT11.S

- Aiiües La Floresta 67420 89

-AÀPPiVVMira-sol 674 2018

•AAVVVeree Carme Mira-SoI 6741003 - AAV V Saní Joan Mira-SoI 674 7103

- AAPPi VV Valldoreix 674 21 97

- AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 21 05

- AAPP i VV Can Majo Valldoreix 674 50 49

- AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89

- AA.VV Aiguallonsa La Floresta 674 51 29

- Ass. Consumidors 268 45 67

- Alcohòlics Anònims 317 77 77

-D.N.llCitaprèviai 589 3080

-Greenpeace |91) 54347 04

- H. General de Catalunya 589 12 12

- H.Vall d'Hebron 427 2000

FLSant Joan de Déu 20340 00

-Unitat Coronària 24810 40

-Tel. de l'Esperança 4144848

- lnf. Carreteres 2042247

-Inf. Aeroport 478 50 00

- lnf RENFE 4900202

- ln f Port 318 87 50

-OMIC 589 31 88

- Policlínic Torreblanca 589 IS 88

-PROML'SA 589 17 32

ENTITATS

-ASD1 675 35 03

- Arxiu Gavin 674 2570

- Casal d'Avis S.C 58916 38

-Llar d'Avis Parròquia 5890598

- Club Muntanvenc 674 53 96 -Coral La Unió 674 10 06

- Esbart Sant Cugat 675 26 52

-El Tot Sant Cugat 6748661

-GrupSup. Immierants 67493 14

- Ràdio.Sant Cucat 67559 59

- Televisió Sant Cueal 589 04 38

-Els 4 Cantons 58914 01

»,. .».,o 5 8 9 44 22 SANT 674 92 12 C U G A T SERVEI DIA I NIT -servei de Gruo-

I VALLDOREIX Cobrament anb Targetes de Crèdit i Telelot

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

Servei Recollida de Voluminosos 589 28 17

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. -ET 674 95 84 - 674 9612 CASAS PARTKULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUAUFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ctra. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3

Setze anys de la primera onejada de la senyera al Monestir

Una diada de Sant Jordi per al record Montse Sant

Era la diada de Sant Jordi i en el Monestir es preparava ce­lebrar l'aplec de Sardanes. Això era l'any 1978. Els santcuga-tencs més matiners van veure amb certa sorpresa com una im­mensa senyera voleiava per so­bre la teulada del Monestir, des del campanar fins al cimbori.

Algú podia pensar que ha­via estat un grupet de "delin­qüents" que durant la nit havien escalat el Monestir per tal de ce­lebrar, d'aquesta manera, la festa tot col·locant la senyera.

En Vicenç Soto, muntan­yenc de tota la vida, va ser el di­rector de l'escamot d'afeccionats a l'escalada, tots socis del C.M.S.C, autors del fet.

Vicenç Soto diu "Eren uns anys en què es restaurava la de­mocràcia, poc a poc. Semblava que les coses començaven a rut­llar. Els catalans, que durant tans anys havien patit la perse-cusió i privació dels seus signes, començaven a exterioritzar-los cada cop més. Nosaltres no érem pas polítics però, teníem il·lusió i ens agradava la idea de posar una senyera tan gran en un lloc tan simbòlic com el nos­tre Monestir. Feia poc havíem tornat del Perú, de fer escalada, en total deu o dotze. De seguida s'hi van afegir d'altres; Manel Garrell, Joan Farrés, Rovira, en Navarro, en Barberà i els ger­mans Pros.

A les dotze de la nit tots al Monestir

"La majoria vam sopar ple­gats i ens vam trobar amb els al­tres a les dotze de la nit. La veri­tat és que no vam pujar fent es­calada, com molts es pensen. Ens malfiàvem de l'estat de les parets i vam entrar per una peti­ta finestra del claustre, després per una trampella que hi havia a les golfes, al sostre del Mones­tir, on hi una portella que dóna al campanar".

Amb escales de pintor fins al cimbori Unes escales de pintor, dei­

xades per en Barberà van servir per arribar de la taulada del Mo­nestir fins al cimbori. Vicenç Soto i en Josep Pros no es can­sen d'explicar anècdotes d'aque­lla nit, "un parell de nosaltres, des de baix, vigilava que ningú no ens veiés i dirigien l'opera­ció. Teníem un aparell de "wal-kis" per comunicar-nos". També cal dir que vam pagar la novata-da, perquè es van oblidar de fer uns forats a la senyera i al mig­dia la força del vent la va fer caure. Per sort es va trencar per una punta arran del campanar. A migdia van haver de recórrrer a Mossèn Juli per pujar i arreglar-la. Aquesta va ser la circumstàn­cia que els va descobrir.

"Mossèn Juli, ens va reunir a tots a la sacristia, per fer-nos una estirada d'orelles. Semblava

ungall de panses, primer va cri­dar molt, però quan li vàrem as­segurar que durant la nit no ha­víem entrat per l'església va dei­xar-nos fer i vam poder arreglar la senyera tornant a pujar al campanar.

La del Monestir va ser la primera

Aquesta va ser la primera senyera que va penjar el grup del Club Muntanyec. Des d'a­quell Sant Jordi, de fa 16 anys, hem penjat moltes senyeres. Algunes de molt vistoses. Hem penjat senyeres al 'Gorro FrigP al 'Cavall Bernat" i a d'altres. La del sostre de l'abadia quan la Flama Olímpica va pujar a Montserrat, també la vam penjar nosaltres.

Són moltes senyeres a molts llocs però, la de fa 16 anys al Monestir va ser la primera i la que més recordem. •

La nova llei d'incendis atorga als bombers funcions de policia

Redacció

Segons la nova llei els bombers tindran status de po­licies en el desenvolupament de les seves tasques. Amb aquesta llei la Generalitat pot cobrar als ciutatans el cost del serveis de salvament i protec­

ció del cos de bombers. En el cas d'ajuntaments aquestes previsions han estat ajornades per acord parlamentari.

Segons els sindicats aques­ta llei afavorirà que els bom­bers puguin fer la seva tasca amb més efectivitat. •

Obert el període de preinscripció a les escoles bressol Municipals

Redacció

Del 20 al 29 d'abril, queda oberta la preinscripció de les escoles bressol municipals. Aquestes escoles són Gargot a

Sant Cugat, Niu a Mira-sol i Mimosa a Floresta. Les preinscripcions es poden fer en els Centres Cívics dels dis­trictes o al mateix Ajuntamen de Sant Cugat. •

f f EUROPA: QUE HI HEM APORTAT I QUE ENS APORTA"

A càrrec de JOSEP VERDE I ALDEA, vice-president del Parlament Europeu.

Dilluns dia 25 d'abril, a les 8.15 hores de la tarda, al local del PSC. Avinguda Rius i Taulet, 6 -lr.2a.

Cicle: ASSABENTEM-NOS-ENI DIGUEM-HI LA NOSTRA

AGRUPACIÓ SANT CUGAT DEL VALLÈS

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC - PSOE) S S r ^ ' * "umxí

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Ple ordinari del mes d'abril de l'Ajuntament de Sant Cugat

Nous noms de carrers, places i rambles per a Sant Cugat Veïns de Can Barata en desacord amb el cost de la urbanització del barri J o a n - M a r c de Sent i r

Sant Cugat ja te nous noms per als taiiers. places i rambles de iiin;i creació. L'Ajuntament va aprovar en el transcurs de ple del dia lò la nova nomenclatura de v ies urbanes en sol urbà i en diversos sectors de sòl urbanit­zable.

l.s tracta d'un primer paquet de proposta de noms de nous ca­rrers i|ue han sorgit com a con­seqüència del creixement dels daiiers anvs i que no temen as­signada cap denominació.

D'aquesta manera, s'han ba­tejat en el casc urbà de Sant Cug.it tres vials o places. La plaça del (entre Cultural es dirà l'laca del Centre Cultural , la [llaça que neix a conseqüència d'una edificació entre el carrer Colom i el carrer d'Alfons Sala es dirà Plaça de la l'nió -ja que dona per darrera del teatre de la l'nió Santcugatenca-. l'n tercer punt seria la plaça que neix des­prés de la creació del Parc Cen­tral de Sant Domenech-Ll Colo­mer i que es denominarà Plaça del 50è an iversar i del Club Muntanyenc on també s'ubicarà un monòlit recordant aquesta data tant important per al centre excursionista i per a tota la ciu­tat.

I na rambla per a Jaume Sàbat

I. Ajuntament també va deci­dir homenatge al Mestre-Pastis-ser Jaume Sàbat -mort enguany-dedicant- l i una rambla de la nostra ciutat. lis tracta de l'espai comprès entre la Rambla del Celler i el carrer dos de maig que cobreix part de la Riera de Sant Cugat a la part del polies-portiu i que se li donaria el nom de Jaume Sàbat.

La resta de sectors que re­bran nous noms serien el de Can Trah.il. La Guinardera i Coll Lava Segons va manifestar el Tinent d'Alcalde d'ITbanisme. lo.ni franquesa. "el criteri que s'ha seguit ha sigut esgotar els toponímics de les /ones, incor­porar persona tges en sentit genèric de cultura catalana des d'arquitectes, escultors, poetes o escriptors". Així. per exemple a Can Irabal hi hauran carrers dedicats a Lduard Balcells. Jo­sep Pàllach o Josep Llimona, a La Guinardera es crearan dues avingudes, de la Via Augusta i d'Luropa i a Coll Lava tindrem carrers dedicats a Miquel Costa Llobera. Josep Vicenç boix o Jaon Salvat Papasseit.

Reclamacions dels veïns de Can Barata

Ln finalil/ar el ple i durant el torn de precs i preguntes, al­guns veïns de Can Barata van prendre la paraula per exposar la

Aquest és l 'aspecte de la recentment batejada Plaça de la Unió

seva oposició al preu de la urbà- lions de pessetes que costen els nit/avciói del barri.

Lis veïns a traves de la seva portaveu. Carme Ortega, no van mostrar el desacord amb el fet que s'urbanitzi el barri sinó en el cost que això suposa per als veïns. LI pressupost provisional previst per l'Ajuntament és de 350 milions de pessets que se­gons la senyora Ortega "esta per sobre de les nostres possibili­tats".

Carme Ortega va instar als membres de l'Ajuntament a visi-tar el barri perquè 's'adonin de la realitat que Can Barata no és un barri d'alt "standing" sinó un lloc on residex gent treballadora i persones de la tercera edat.

LI Tinent d'Alcalde d'l Tha-nisme. Joan franquesa. va res­pondre als veïns convidant-los a

terrejiys que tormen el "cinturó forestal" que envolta Can Bara­ta.

15 anys d'ajuntaments democràtics

Dimarts 19. dia del Ple de l'Ajuntament, es van celebrar els quinze anys de la constitució dels ajuntaments democràtics a Espanya.

L'Alcalde de Sant Cugat, Jo­an Aymerich, va fer menció al fet a l'inici del ple. Per la seva banda, l'actual regidor del Partit Popular i alcalde del període de la transició política entre el rè­gim franquista i la democràcia. Francesc Llatjós. va voler retre homenatge a tot l'equip de per­sones que van estar amb ell a

reunir-se amb ell per parlar del l 'Ajuntament durant aquel ls

tema de manera mes reposada. Joan Franquesa va senvalar que les quantitats que han de pagar els veïns eren lotalemenl provi­sionals ja que el projecte no ha estat aprovat pel ple.

Fls veïns van insistir en el fet que no haurien de ser ells que paguessin els quaranta mi-

mys. Ln resposta a aquesta par­ticipació. l'Alcalde va fer un re­cordatori a Francesc Llatjós dient-li que que no havia volgut assistir a la constitució del pri­mer ajuntament democrà t i c l'any 1"79. •

Sansa (PSC): "Acceptem el vot de Carme Pérez a Valldoreix"

Maria Sansa va manifestar que el PSC no tenia constància que 1C s'hagués deslligat de la Candidatura de Progrés per a Valldoreix. Respecte al vot fa­vorable als er i te i is pel mare competènc ia! presentats per l'KMD de Carme Pérez, Vocal a l 'LMD per !a Candidatura de Progrés, Sansa va afegir que creia que 'Valldoreix fa una oferta que és diferenciada i que la nostra representant allà defen­sa el que ella creu que es millor per a Valldoreix". "Penso que és una falta de respecte de la Con­sellera de Governació quan fa dos mesos i mig ens va fer pro­nunciar d'una manera ràpida i encara no sabem què en pensa. Això ens crea conflictes amb Valldoreix".

"La meva preocupació -con­tinuà la portaveu socialista- està més en el que digui la Conselle-

Maria Sansa

ra i no en el que diguin Valldo­reix o San Cugat. Nosaltres ac­ceptem el vot de Carme Pere/.. no com a PSC sinó com a Can­didatura de Progrés on hi ha molts independents que volien que es fes aquesta votació. Sansa va finalitzar dient que "de mo­ment no ens hem plantejat des­lligar-nos de la Candidatura".

L UV^ U U 1 U V ^ U g U l

L'Ajuntament demana subvencions per a plans d'ocupació d'aturats J-M de S. uue fa referència a J-M de S.

1. Ajuntament de Sant Cugat va aprovar en el ple del passat dimarts la sol·licitud de subven­cions per valor de 58 milions de pessetes a l'Inem per posar en marxa cinc projectes de plans que pretenen donar feina perso­nes aturades de la nostra ciutat.

Aquests projectes de plans d'ocupació afectarien a 33 per­sones. cinc durant sis mesos i vint-i-vuit durant dotze mesos. Si s'atorgués la subvenció. l'A­jun tament hauria de fer una aportació de 7,2 milions pujant el total del cost del programa a 65 milions.

FI pla més ambiciós és el que rep el nom de "Aprenentat­ge integral d'oficis" destinat a vint-i-cine joves que no hagin acabat la secundària. El progra­ma vol ensenyar a aquests jo­ves oficis de pintor, jardiner, lampista, mà d'obra i fuster per integrar-los a la Brigada Muni­cipal.

L'n altre dels projecte és el

que fa referència a elaborar un estudi per eliminar les barreres arquitectòniques a les vies pu­bliques i als edificis municipals de Sant Cugat. Aquest pla ha estat pensat per a dues persones amb minusvàlties que realitza­rien l'estudi que pretén millorar la qualitat de vida de la pobla­ció. Aquest projecte ja es va presenta l'any passat.

La resta de projectes es resu­meixen en el reforçament de la inserció) laboral d'usuaris de ser­veis socials, la dimamit/ació de la gent gran del barri de les Pla­nes i finalment la digitaliizacio en "Autocad" d instruments de planejament i obres.

FÍ Tinent d'Alcalde de Per­sonal i Serveis Interns, Pasqual d'Ossó va destacar que "és una proposta ambiciosa tenint en compte que l'any passat vam re­bre tres milions de pessetes que es va destinar a l'aprenentatge integral d'oficis. Esperem que aquest any ens donin major par­ticipació". •

i "i'

i/

i t V i i

• ,\i,; iwinMIflÉi • ,\i,;

M**BhSS

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem

les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

Si l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix no acatés la resolució de la Conselleria de Governació TíMCSi Ullft d l t F d

L'Ajuntament podria arribar a exercir la í galeria d'art competència d'urbanisme a Valldoreix L'alcalde ho considera un mal menor si s'arribés apactar la construcció d'uns 500 habitatges a la Torre Negra

Redacció

Joan-Marc de Semir

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, en el transcurs d'una roda de premsa del passat diven­dres 15 d'abril, va fer un breu repàs de les notícies i fets més importants que s'estan produint a la nostra ciutat.

L'alcalde va iniciar la seva exposició centrant-se en el tema que després es demostraria ser el principal com és el de Valldoreix. El dia abans l'Entitat Muni­cipal Descentralitzada aprovava el crite­ris marc que han de determinar les com­petències que ha d'exercir Valldoreix. Aymerich va celebrar que els vocals que CiU té a Valldoreix votessin negativa­ment a la proposta feta des de l'equip de govern de l'EMD per considerar-la "un paragrafàs i sense base jurídica". "L'ú­nic que els interressa és mantenir les competències d'urbanisme", va afegir l'Alcalde.

Fent al.lusió al vot de Carme Pérez, l'alcalde va declarar que "és més cohe­rent el vot de CiU a Valldoreix que al­tres que ja no sé qui representen -el grup socialista que és on milita la senyora Pérez- o bé no sé qui. L'alcalde va asse­gurar que sabia que tant Maria Sansa com Jordi Casas li havien manifestat el rebuig al text presentat per Valldoreix.

Segons Aymerich, "l'EMD de Vall­doreix vol tenir les mateixes competèn­cies que un municipi i per això el que han de fer és demanar la segregació. Ahir (dijous 14) ho van fer de manera encoberta. En la nostra proposta, nosal­tres érem més generosos que la pròpia legislació i si després d'això encara el que se'ns demana des de Valldoreix tot

allò que no es pot donar o tenen uns mals assessors o te­nen una voluntat que s'hagi de fer una resolució per força i que no s'adapti al conveni que van aprovar ahir (dijous 14). Això faria que e l'EMD promovés un recurs que paralitza­ria la resolució de la pròpia Conselleria de Governació. Aquest recurs podria trigar uns tres anys.

L'Alcalde va avançar el que pen­sava fer des de l'Ajuntament de Sant Cugat. La primera seria buscar un acord polític amb totes les forces representa­des a l'Ajuntament de Sant Cugat o amb totes aquelles que pugui. Segon, buscar fer un calendari de què hem de fer en­front a aquesta situació un cop recurre-guda la resolució de Governació. De ca­ra a les eleccions municipals de l'any vinent aquets fets no han de servir a Valldoreix com una plataforma anar a buscar aquells vots que algú es pensa que trobaran, defensant que l'EMD ha de tenir més competències, encara sa­bent que no respecten el marc legal vi­gent.

L'Alcalde va assegurar que "si la re­solució arriba un dia i provoca el recurs de l'EMD estic disposat, amb el suport dels altres grups a l'Ajuntament, a mi­rar d'exercir les competències munici­pals com seguretat ciutadana, transports urbans i urbanisme".

"Jo veig un mal final d'aquest equip de govern de Valldoreix.-continuà dient

Joan Aymerich en el moment de signar el crèdit

Joan Aymerich- perquè la senyora Pé­rez vol acabar sent Presidenta de l'EMD provocant un desmarcament po­lític de la resta de l'equip de govern i portar una crisi interna molt important".

Kampio

L'Ajuntament signa el refïnançament de 1.800 milions L'Ajuntament de Sant Cugat va signar el passat divendres el refïnançament de

crèdits de 1.800 milions a través de diferents entitats bancàries i caixes. Es tracta d'un crèdit sindicat on l'entitat emissora és La Caixa que aporta 600 milions. Altres entitats són la Caixa del Penedès amb 600 milions més, la Caixa de Terrassa amb 300, Banca Catalana amb 100 i el Banc de Sabadell amb 200 milions. Aquest refï­nançament permetrà a l'Ajuntament reduir la càrrega financera fins A un 15 per cent com es va anunciar en l'aprovació dels pressupostos municipals ja que els inte-rressos que es paguen pels crèdits passaran d'un 14 per cent a un 8,60. La duració del crèdit és de deu anys amb dos anys de carència (el que significa que no es pa­guen amortitzacions durant els primers dos anys).

Aymerich va reconèixer que ha tin­gut molts contactes amb els promotors del centre comercial i que s'estan bus­cant solucions al tema que no són la im­plantació d'aquesta zona comercial a Sant Domènec.

L'alcalde va assegurar que si la Ge­neralitat no donava el permís a Kampio perquè no ho creia convenient, l'Ajunta­ment de Sant Cugat tampoc ho faria en el cas que els promotors decidissin re­duir els metres quadrats dedicats a co­mercial. Aymerich va argumentar que "si la Generalitat veu que és contrapro­duent un equipament d'aquest tipus a Sant Cugat, jo el que dic és que també és dolent per a l'Ajuntament i no se'ls hi donarà el permís".

Torre Negra L'alcalde també es va referir a la

problemàtica de la Torre Negra. Ayme­rich va reconèixer que no entenia aques­ta "moguda" i no sabia perquè sortia ara. "Suposo que deu ser perquè venen eleccions municipals", va dir. L'alcalde va insistir que "no sé a que obeeix. És el moment menys indicat perquè hi hagi un moviment d'aquest tipus".

L'alcalde va afegir que "al Pla Gene­ral Metropolità preveu que allà s'hi po­den fer cases. Reconeixem que tot i po­der-se fer cases no seria bo per a Sant Cugat fer tota la ocupació. A mi em cos­ta molt poc fer un projecte de requalifi-cació de la zona però qui té la darrera paraula és la Generalitat. Això és molt difícil perquè hi ha una sèrie de propie­tats que s'hauran d'indenmitzar i això val molts diners. No entenc aquesta 'moguda' a no ser que vingui promoguda políticament per tal d'intentar fer veure que l'equip de govern -que no és veri­tat- vulgi fer cases a Torre Negra".

L'alcalde va finalitzar la seva expo­sició dient que "si nosaltres arribéssim a pactar de fer 500 vivendes dins de l'àm­bit de la Torre Negra, al costat de la ca­rretera de Cerdanyola, o a la Rabassada al costat del Club Natació i posar-hi les mínimes cases possibles, preservant -que ara no ho està- el triangle comprès entre Sant Medir, Torre Negra i Pi d'en Xandri, fins i tot seria positiu". •

La Galeria d'art ARSENAL ha tancat definitivament les portes al pú­blic. En pocs mesos la ciutat ha perdut quasi totes les seves galeries públi­ques. En aquests moments només hi ha oberta, de manera contínua, la Ga­leria Rusinol, les altres dues, Canals i Febo ho fan espaiadament.

Aquesta situació, propiciada per l'actual situació econòmica, serà deba­tuda en una propera reunió el proper 25 d'abril amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Franquesa, jun­tament amb diferents representans de les galeries i gent relacionada amb el món de l'art. En dita reunió es vol fer conèixer una àmplia informació sobre el Llibre Blanc que el Ministerio de Cultura prepara per evitar el continu deteriorament de l'art a l'estat espan­yol. També seran exposades, al regi­dor de cultura, les mesures que a Sant Cugat es podrien emprendre per tro­bar una solució al continu deteriora­ment en aquest sector. •

LUCAS DIESEL, un treballador es veu afectat per l'últim atemptat d'ETA

L'empresa Lucas Diesel ha tramès un comunicat als mitjans d'informació en el qual manifesta el seu sentiment pel dolor d'un dels seus treballadors que s'ha vist afectat per l'últim atemp­tat d'ETA a Barcelona, la família de Vicente Beti.

Es la segona vegada que un atemptat de l'organització terrorista ETA afecta treballadors de l'empresa. L'anterior ho va ser en l'atemptat de Hipercor. Els diferents col·lectius d'a­questa empresa han expressat la seva indignació pels fets. •

Per Sani Jordi ;;;: ~ nTí@<? /r.;& S>niffit v ,7/4

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

Signat el conveni de col·laboració entre els mitjans d'informació i la Fundació Eugeni Canas ,|.C l·ii l'acut de la siiinaiura lli pro vinculat a la cultura i Ics

varen assist ir cl Diicclm de tradicions, tant de Sant Cugat l i i els local-- de IT.shai t l 'Hsbart. Joan Rmi í . i . acmn- com també de Catalunya, va

Sani Cugat cl passat dissabte es panyat per Jordi l-raiupiesa, deixar empremta com a home \a procedir a la signatura d un Regidor de Cultura de I' \ jun- de bé en moltes de les seves conveni de col·laboració entre lament de Sant Cugat . Lluís dedicacions, especialment Ics la l·iuulacio l·iigcm ( anas i els Puig. representant al lleparia- relacionades amb l'Hsbart Sant mitjans d'intormacio. I,K cjua- ment de Cultura de la (lenerali- Cugat . Avui. doncs , aquesta tic mitjans locals: Radio Sant tal. i diversos membres de la entitat ha volgut retre el seu Cuga t . IV Sant Cuga t . Tot Junta de l'Hsbart Sant Cugat. homenat rge donant- l i el seu Sant Cugat i el nostre setmana Hn el parlament. Joan Ro\i- nom a la Fundació. ri F.ls 4 Cantons. També s'hi ra i Francesc Franquesa \aren Jordi Franquesa, regidor de varen atcgn. Catalunya Radio. fer una petita glossa de la per- Cultura, va dir: "és difícil tro-els diaris A\iu i lerrassa l'ois sima d 'Fugeni Canas que els bar una altra fundació més en­dollaren suport :i la tasca, tant familiars, presents a la sala. va- certada que aquesta. Nosaltres. tem segurs ampliarà els seus Tot seguit, es va fer un re-de promoció, com de divulga- ren agrair sensiblement emo- des de l ' e q u i p de gove rn , camps no només en la música conegui per les noves instal·la­ció. dels actes que la Fundació cionats. veiem amb il.lusió i esperança sinó que contribuirà a fer ciutat cions. actualment en fase de generi a partir d'ara. Hugeni Canas. home sem- la seva projecció, la qual. es- i país". construcció. •

HI president de I' Hsbat Sant Cugat aconipanval per Jnrdi Franques, regidor de Cultura de f Ajuntament de Sant Cugat i Lluís Fuig del departament de Cullura de la GeneraliUit de Catalunva i una filla d'Funein Canas

L'acle reivindicatiu es va completar amb l'aixecament d'un fals mur

La plataforma Torre Negra presenta el seu manifest Xavi Cava

Fa Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies va presentar aquest di l luns el manifest que ser­virà com a base per a la seva campanya de recollida de sig­natures en contra de la urba­nització de la /ona de la To­rre Negra. La plataforma va organitzar un peculiar acte de reivindicació i protesta en els mate ixos te r renys suscept i ­bles de ser edificats, molt a prop de l'edifici de la Torre Negra. Rodejats per un pai­satge que incloïa els camps al vo l tan t del Pi d ' e n Xandr i fins al centre Borja, un grup de nois i noies, subjectant ca­

dascú una gran lletra, forma­ren la frase "NO M ' U R B A ­N I T Z E U " en una p a n c a r t a col·lectiva. Mentre un mem­bre de la plataforma explica­va als presents els objectius d'aquest moviment cívic, dos suposats "paletes" aixecaven ceremoniosament un mur que s imbol i tzava l ' ag res s ió que podria patir aquell paratge en cas de ser urbanitzat. Per tal d 'evi tar suspicàcies, van as­segurar que un cop finalitzat l 'acte recollirien tots els tot­xos sense deixar cap rastre de la "construcció".

Un cop enllestit el mur, els membres de la plataforma varen oferir el text del mani­fest als r e p r e s e n t a n t s de la

"NO M'URBANITZEU" El lem de la p lataform i el planel l de la s i tuació de la Torre Negra.

premsa i els curiosos congre- banització Torre Negra", fent a dir el conjunt de terrenys gats al voltant. L'ambientació referència als diversos indrets propietat de l'empresa Nufïez

que es poden veure afectats per les obres d'edificació.

Amb aquest acte la plata­forma cívica vol que el pro­blema de la "queixalada", es

es completava amb uns sen­yals indicadors de direcció amb rètols com "cap a la plaça del Pi d 'en Xandri". "Carretera de Cornisa", o "ur-

y Navarro susceptible de ser urbanitzat, tingui un ressò més enllà dels límits de Sant Cugat. •

l

Estudiant universitari

d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C+\ Assembler,

Cobol, SVL, Pas­cal i Clipper en

concepte de pràctiques

Truqueu al telèfon 674 96 25

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC

Fabricación pròpia M. LOMENA ,S.L

URSSA SISTEMAS PVC

VISITE NUESTRA EXPOSICION EN SANT CUGAT

c/. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir) FABRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel. 67415 02

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

Tel. 780 29 24 -Fax. 788 07 19 EXPOSICION: Arquímedes. 150 Tel. 73314 05 -TERRASSA-

R K P A R A ( . Ï 0 1 YKNM I)K

MAQUNAR1A PORTÀTIL

I ARTltI IS |)K IKRRKTKRIA

Taller. Kxposició i Venda: Pi :V;-> \ L-nlura k\int carrvr Ndiie>

cl l .u r.74%78 "M '•*.! Sant í \

PELUQUERIA

J. G A R C I A

CABALLER0S

.eserve nora por i Tel. 674 00'

C7 Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR

CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

ESCALERAS • BANOS

COCINA - FACHADAS

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí)

RUBÍ Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT • FONTANERIA - CALEFACCIÓ

l lar , c o m u n i t a t s i e m p r e s e s Instal·lació i manteniment

INSTAL·LACIONS MINGO S.C.P.

demanin's pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1 9 9 4 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

EDITORIAL A l'empremta d'Eugeni Canas

m 111 va ajudar a apropar les tra-r j dicions del nostre país als

» -^ santcugatencs. Va ajudar a mantenir, contra el temps, els nostres costums. Va col·laborar a promoure-les i a mantenir-les. Per això volem ajudar a apropar la seva figura a la societat actual. I ho fem subscribint aquest acord amb la Fundació que porta el seu nom. Eugeni Canas, fou un home compromès amb els seus ide­als i amb els seus amics, va treballar per treballar, i avui això és difícil d'entendre en una societat on tot té un preu o un favor. Per a ell, moltes ve­gades, el plaer de la pròpia autosatis-facció era el preu just.

UEsbart Sant Cugat li ret home­natge, posant-li el seu nom a la Fun­dació, però cal dir que el millor de la seva tasca té una continuïtat en la se­va família, continuïtat, que sense cap mena de dubtes, és la millor de les gratificacions que l'Eugeni esperava. La nostra col·laboració serà d'agraï­ment envers a la seva persona.

"Mangoneos ixanxulios" finsalgorro

m "m e la corrupció n'hem parlat i m M continuarem parlant-ne. Rara

JL^r és la setmana que no ens as­sabentem d'un "xanxullo", que a Ma­drid en diuen "arte de mangonear". Una setmana darrera Valtra els escàndols van deixant pas a una fa-rum que per la seva intensitat fa pen­sar que hi ha molta merda sota la ca­tifa.

Potser algú pensa que ha arribat el moment de començar a fer "dissabte",

a les portes d'unes properes eleccions, les Europees. Alguns partits s'han afanyat a estirar la manta i la catifa tot junt.

Com ja és habitual, en les pre-cam-panyes, els "motors" s'escalfen abans d'hora i una manera de fer-ho és treu­re tot allò que més pugui desqualificar el contrari. Si a més es dona el cas que el "camp" està tan "abonat" re­sulta fàcil de treure a la llum escàn­dols un darrera l'altre.

Què en pensa el ciutadà de tot aquest espectacle? Potser, no el que hauria de pensar realment. Doncs les informacions li arriben com es vol que li arribin. No ens enganyem. Quan els polítics ho volen ens fan ballar el "ball "que més els interessa que ba­llem i que poques vegades és el que més ens agradaria ballar. I Això que moltes vegades el "so de la música" el sentim desafinat però sempre aca­bem ballant la "dansa dels mussols"

La setmana passada el nostre amic Jimmi Jazz, dibuixant del còmic en el nostre setmanari la va encertar ben encertada. Té tota la raó quan inter­preta que un "xoriço " pot romandre a la presó mes anys que no pas un "lla­dre de guants blancs". És com aquell dit que diu "corromp, corromp que al­guna cosa queda "... -un moment, que sembla que ens rectifiquen - el dit no diu així, sinó "Injúria que algo queda ir

Ja és hora que la societat es pro­nunciï i digui prou a tanta corrupció, que per sort ja comencem a adonar-nos de qui són els que roben i els que injurien. Estem farts de "xanxullos " i de "mangoneos". En les properes eleccions al Parlament d'Europa tin­drem una bona ocasió de dir-hi la nostra.

EI 23 d'abril Ronald Puppo

Hi ha dues coses que em sem­blen remarcables del 23 d'abril als Països Catalans. Primer, i simple­ment, els llibres; però també el fet -que al foraster no li deixa de sor­prendre- que hi hagi tot un dia de­dicat a ells. .

Els llibres, la lectura, la litera­tura: l'objecte, l'activitat, el con­cepte. En anglès, el concepte de "literatura" denota, a més de l'art d'escriure i llegir, el significat ad­dicional d'"i mpresos", "fullets", o "informació impresa", Terrible­ment pràctics els anglòfons, si un compra un equip de so, un PC o un minipímer, de l'acompanyant paperam també adquirit se'n diu "literatura": la pura utilitat de la qual cap comprador no posaria mai en dubte.

Els francesos, qui sap si a cò­pia d'haver portat durant tants se­gles el pes de la inèrcia "civilitza­dora" a l'Europa continental, han afegit a l'accepció habitual un sig­nificat menyspreador: «Et tout le reste est littérature» escrigué amb ironia el mateix Paul Verlaine. I aquest sentit despectiu de la pa­

raula "literatura", també hi és (per culpa dels

^ | francesos?) en \ < . català.

Però jo diria que la literatura i,

en par­ticu­

lar, l'obra que anomenem "ficció", moltes vegades ens apropa molt més a les realitats concretes, a les vivències reals, als problemes més comuns i profunds, que no pas altres tipus de discursos i es­crits. Avui dia podem, a través d'un llibre de ficció com és ara una novel·la, contactar molt més directament amb la realitat que no pas escoltant discursos polítics, o limitant-nos a la lectura habitual del diari, o només mirant telere-portatges: que també són interes­sants, sens dubte, però que no es­tableixen cap vincle íntim amb el lector o espectador, ni fan treba­llar la imaginació de la mateixa manera. A la televisió, per exem­ple, les imatges ja són donades to­tes: no cal que l'espectador s'ima­gini res; les imatges ja hi són... per tant, no cal que treballi la imaginació.

Tanmateix, és el segon aspec­te de la diada de Sant Jordi el que trobo més interessant. I és el fet que hi ha, en torn del llibre -la lectura, la literatura- tot un dia festiu. Crec que és un dels motius de festa més encertats que hi ha. Es més: trobo encertadíssim que el llegendari sant i màrtir Jordi, que habità les terres palestines probablement al segle IV, en sigui el patró. Exemplifica el paladí, el cavaller a la recerca de la justícia, que ens recorda que la vida no és ben bé un regal sinó un quest. Que cal que busquem sempre més

enllà d'allò que ens donen tot fet, de les creences i pre­judicis que ens tapen els ulls, de les respostes de sempre.

Que no hàgim de veure el dia en què l'amor pels lli­bres es faci pagar amb una penyora de sang... amb la rosa vertadera sempre hi ha el perill de les espines. •

La Pujada dels Caçadors, 18 de Juliol o l'Endavallada, on el cnvi és evident amb el temps no només amb els noms sinó

també amb la imatge. El que no ha canviat és la diferència que existeix entre el fet de conèixer el lloc com a quatre cantons i que realment hi ha cinc carrers.

8 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

La llista de Schindler J.N. Santaeulàlia

£ £ M " i una cosa ens ^ ^ . e n s e n v a la histò-si Pk-^r ria es que 1 ho

me. fora de la gàbia de la ei vilil/aeió. llançat dins l'espi ral de la ignomínia, pot arri bar a límits tic malson".

Aquesta simfonia d 'ho rrors ens commou d'una ma riera especial. Potser perquè els sabem re­als. I en blanc i ne­gre. com els testimo­nis de l'època, enca­ra ho semblen mes. No són pas fruit. com tantes \ egades. dels des \ ari s d ' un guionista al·lucinat. falses orgies d'escor­xador. galledades de sang per a la nostra set. Aquí ass is t im. eslereïls. a un espec­tacle d i ferent . Hls plors dels infants, les mirades de terror, els espasmes de 1 ago­nia. la sang tenyint la neu. cl fible de l'odi, les bó­tes dels soldats, els lladrucs ilels gossos, el fum de la si­nistra xemeneia... Tot això. en aquesta pel·lícula, una au­ra de \ crilat que esborrona.

Amb tot. hi ha una cosa en- devenen, en paraules de Jo-cara més horripilant. 1 és el sep Pla. "ramats de cecs diri-monstre que Spielberg ens gits per folls", la nostra ea-posa davant dels ulls. molt paeitat per a l 'abjeeeió és més terrorífic que cap "Tira- il·limitada. Els botxins itn-nosaurus Rex" . Aquest plaeables del film no són monstre és la criatura humà- monstres perquè siguin na­na: som nosaltres, tal com /.is. sinó perquè són humans. podríem ser. Si una cosa ens (Oskar Schindler. en canvi. ensenya la historia és que és inhumà per massa bo). l'home fora de la gàbia de la Sortint del cinema, ens assal­

ta la sospita que. per més que avancem. sempre som a un pas de l'horda i de la jun­gla. Els caps de l'hi­dra rebroten arreu on bufen vents de follia. arreu on una causa al l ibera les feres. Ahir eren na/is; avui poden ser milicians serbis o -quina para­doxa!- soldats israe­lians.

Recordar el pas­sat, tenir-lo ben pre­sent és la millor arma contra la demència col·lectiva. La llista de Schindler és un

bon antídot contra l'oblit. Es bo que l'art, de vegades, si­gui també sotrac i commo­ció. un cop de puny a la nos­tra consciència. •

Bibiana Pedemonte

civilització, llançat dins l'es­piral de la ingomínia. pot arribar a límits de malson. Quan els problemes entren en estat de "delír iuni tre-mens", quan les masses es-

Rèplica a las

"Cartas del Diablo" M. Mercader

Desde haee dos semanas que en "Els 4 Can­tons". por otra parte un

periòdico magnifico, se vienen publicando unas "Cartas del Diablo a la Família" que me asombran que se publiquen.

Soy eatólico y practicante. asisto a la Santa Misa y me siento integrado en la conumi-dad parroquial.

La primera carta del seiïor J.M. Giménez era "carca", ten­denciosa y absurda: me hi/o reir. petisé que era un despro-pósito que tachasen una músi­ca alegre y rítmica eomo vehí-eulo del diablo.

Debò confesar que cuando asisto a la Santa Misa. yo par­ticipo plenamente en lo que para nosotros es el mas impor-tante momento de la jornada, si las canciones son las moder-nas. para aclarar: las espiritua-les negras. las "roek". las lle-nas de ritmo. Muchas veces si-go el ritmo con el cuerpo y no me siento en absoluto poseido por el diablo al hacerlo.

El canto gregoriano es be-llo y solemne, però no es parti­cipativa. escucharlo es oir un concierto. Una experiència es­piritual. però fría. alejada de mi.

Esta semana, "la carta" del dichoso diablo es peor. es una carta insultante y cruel. Hiere.

(".Dónde esta la Caridad. se­iïor José Martín Giménez?

Habla de la ordenaeión de las mujeres sacerdotes Angli-eanas. L'n paso valiente dado por un grupo de cristianos que no siguen las viejas normas obsoletas de una iglesia estan­cada.

En SLI eserito. tacha a los Pastores Anglicanos de sim­ples delegados de la comuni-dad. con desprecio: los Sacer­dotes son otra cosa, son los Elegidos de Dios.

Olvidando que los Anglica­nos son cristianos. que siis pastores son sacerdotes y que lo son de tal manera, que el sa-cramento lo ha reconocido im-plieítamente el Papa. al decir que los anglicanos que se ha-gan eatólieos conservaran la dignidad sacerdotal en el se no de la Iglesia Catòlica.

Evidentemente. yo no soy teólogo eomo usted. però la Iglesia. estimado seiïor. no la fundo un teólogo. sinó un po­bre earpintero que nos dijo muy claro que lo que euenta solo es una cosa: Amor. y todo lo de mas son reglas humanas. disfraces y pinturas de guerra. En resumen: NADA. •

Superpoblació i religió C armen Pèrdues

Actualment a la terra hi ha 3.701) milions d'éssers humans. Si continuem

com fins ara. d'aquí a vint anys arribarem als 10.000 milions d'habitants. Són xifres que par­len per si mateixes. D'aquests gairebé d.000 milions, el 75 per cent viuen en països del que ano­menem Tercer Món. que no és més que l'altra cara de la moneda del que nosaltres gaudim i i del que en diem països occidentals.

L'augment de població allà on la gent és més pobre, resulta cada dia niés nombrosa Misèria, fam. malalties infeccioses, mi­lions i milions de nens que cada any moren al món. Aquesta si­tuació requereix una resposta in­ternacional que miri de posar-hi l're. lïns i lot, sembla que per pri­mera vegada uns organismes com l'ONf s'han decidit a parlar decididament que cal un esforç de cooperació nord-sud que acce­leri un desenvolupament de les zones mes sotsdesenvolupades que permeti a la població servir-se dels recursos de què disposen d'una manera equilibrada, con­servant-los i fent-los servir racio­nalment.

Aquest objectiu ha de passar forçosament per l'estabilitat de la població mundial, i això exclusi­vament. s'aconsegueix a través de la planificació familiar, i per tant, dels mitjans anticonceptius. L'ONU. està posant en marxa un pla que persegueix l'estabilitza­ció de la població en uns 7.200 milions d'habitants per a l'any 2050. per tal d'afavorir aquests objectius que ens haurien de pre­ocupar a tols.

Aquest és un tema en el qual tota persona amb una mica de sentit comú hauria d'estar d'acord. Fins i tot des del punt de vista de la naturalesa, hem de te­nir en compte que estem malme­tent la terra i que els recursos na­turals s'estan esgotant. Però a banda d'un necessari millor ús d'aquests recursos, tornem al te­ma central que ens ocupa: la po­blació humana s'ha d'estabilit/ar per al bé comú.

Així doncs, polític--, cientí­fics. economistes i tot un llarg etcètera, semblen convençuts de­ia trascendència que en la solució d'aquest problema té el control rigorós de la natalitat. Doncs bé. resulta que no tothom està cons­ciència! d'aquest greu problema. Al voltant de les declaracions de

la conferència de l'ONU sobre població i desenvolupament en aquest sentit, han sortit veus en desacord. I qui podria estar en contra de planificar el naixement de criatures per a les quals no es garanteix ni una mica de farina de blat? Naturalment l'església. concretament les esglésies catòli­ca i islàmica.

És lamentable que, per fona-mentalisme, surti el mateix Papa dient (en contra dels mitjans anti­conceptius), que s'han de defen­sar els valors de la veritable fa­mília. Quina família'?, la que no pot més que veure morir el seu fill de gana'.', i des de quin punt de vista'.' des de l'Estat del Va­ticà'? Estic segura que molts cris­tians. molta gent "gent del ca­rrer" defensen la família. Però davant de la més que dramàtica situació d'aquestes famílies que viuen en la més profunda misè­ria, allà al Tercer Món, misèria. ja no material, sinó humana, es­taran plenament convençuts de la necessitat de portar a terme un control -el més rigorós possible-de la natalitat en aquests països, per tal de poder ajudar en el que sigui possible la vida d'aquells infants que. avui per avui. ja hi són aquí, al mon real. •

Estonià Ronald Puppo

Independent de l'antiga Unió Soviètica des del 1991, Estonià, amb 1,57 milions d'habitants, és el més pe­tit dels països bàltics. I és la primera de totes les en

altre temps "repúbliques" soviètiques que dóna senyals d'una clara millora econòmica. Gens sorprenent. La ca­sa Viisnurk. a Parnu, produeix 250.000 parells d'esquis cada any: el 99% dels quals e'exporten a països occi­dentals. A Finlàndia, la majoria d'esquis que es venen són de Viisnurk, tot i que porten diverses etiquetes fine­ses.

Des del 1992 Estonià també encunya la seva pròpia moneda, i amb 370 milions de dòlars al darrera, el krun està estabilitzat pel marc alemany, evitant així la hipe-rinflació de les monedes de l'est. La seva llengua -a di­ferència de les de Letònia i Lituània- se sembla al finès, i tant els finesos com els suecs s'hi apunten cada vegada més per negocis i vacances.

Tanmateix, no tot són flors i violes. Alguns obrers es queixen que amb el seu sou -uns 14 mil pessetes men­suals- ja no hi arriben, mentre que alguns preus ja han assolit nivells occidentals. Els pagesos -que no reben subvencions- difícilment poden competir amb productes d'importació. I les pensions... algun treballador jubilat compta amb només 3500 pessetes al mes.

De totes maneres, l'alliberament polític i econòmic d'Estonià comença a donar resultat: la seva economia creix. Que duri. Amb totes les conseqüències. •

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 9

Vargas Llosa," el llepacrestes peruà" Víctor Alexandre Periodista

Les recents declaracions de Mario Vargas Llosa alertant Espanya contra Catalunya, amb motiu

d'haver estat nomenat membre de la Real Acadèmia Espanola de la Lengua, així com la seva bufonesa rebequeria contra la revista "Ajoblanco" per haver-li con­cedit el premi "Jeta", han confirmat a ca­sa nostra les sospites que d'un temps ençà teniem en relació al gir reaccionari que els darrers anys ha experimentat la ideologia d'aquest escriptor nacionalitzat espanyol. És per aquest motiu que, supe­rada ja la primera i natural reacció d'enuig i fent una lectura més reflexiva de les seves paraules, podem adonar-nos que treuen a llum un corrent de pensa­ment que, lluny del seu proòsit, ha de ser altament encoratjador per a nosaltres els catalans. Veiem-ho sinó. El senyor Var­gas Llosa,

"Los nacionalismos son un problema que Espana vive con varias caras: una cara violenta, que es la mas terrible en lo inmediato, però la menos peligrosa a la larga, y otra mas sutil, mas eficaz, que es la del nacionalismo catalàn. Allí creo que hay un proceso peligroso, porqué es un nacionalismo de gentes muy hàbiles, que no utilizan la pistola, que tienen una presencia muy tolerante y democràtica, però que, en realidad, estan creando unas estructuras cerradas ".

Amb d'altres paraules, aquest nou i espontani àngel de la guarda de la "uni-dad de destino en lo universal" ve a dir que Espanya no ha de mirar amb recel Euskadi, ja que els afanys independentis­tes d'aquell país es redueixen a un seguit d'accions armades amb un nombre la­mentable, però perfectament quantifica-ble de morts la majoria dels quals són, al capdavall, membres d'unes forces que te­nen com a missió el manteniment d'un designi diví: la unitat d'allò que el vence­dor entén com a pàtria indivisible. L'autèntic perill, és clar, rau en la intel·ligència i subtilesa catalanes. Per a entendren's, mentre el País Basc és com una mena de gos esquifit els lladrucs del qual no tenen altre objectiu que amagar les pròpies mancances; Catalunya, en canvi, és el llop amb pell d'anyell a qui cal tenir ben controlat si no es vol caure en el parany de les seves múrries estratè­gies.

És evident que aquesta manera de pensar traspua un tuf inequívocament fei-xistoide, però com dic, lluny de reaccio­nar amb indignació, els catalans ens hem de sentir afalagats perquè, sense adonar-se'n, el senyor Vargas Llosa referma i en-

Vingut de les terres del Perú, colonitzades per aquells a qui avui tant honora, el senyor Vargas Llosa fa la impressió de voler ser el deixeble que

supera el mestre en aspectes que, a aquest, per ra­ons de centenària senilitat, se li escapen.

forteix les nostres conviccions tot estimu­lant-nos a continuar avançant pel mateix camí. Ves per on, aquest escriptor, que els ciutadans del seu país varen rebut­jar amb molta saviesa quan es va pre­sentar com a candidat a la presidència, no només fracassa com a polític sinó que, a més, ho fa en un terreny que se li suposa propi, el de les paraules.

Víctima d'aquestes, mentre es lamen-

transcorreguts d'ençà que se'n va anar de Catalunya on, si si quedava, no li hauria estat tan fàcil instruir-se en l'ús del jou i les fletxes de la intolerància.

Tot i això, però, hi ha un component divertit en el discurs d'aquest defensor de la "hispanidad", un component que no es troba en les paraules emprades, sinó en el rerafons de la ideologia que l'empeny a dir-les.

ta que no hi hagi a Catalunya una lluita armada que ens criminalitzi davant del món legitimant així la intervenció de les forces de seguretat espanyoles, no s'ado­na que ens està dient que el llenguatge de la violència, per més justa que sigui la causa que el generi i lícita la fita a asso­lir, esdevé sempre una arma de doble tall que, tard o d'hora, acaba ferint qui la branda. Obsessionat com està a accionar els mecanismes que aturin l'avenç de Ca­talunya, l'escriptor fa un crit a la societat espanyola advertint-la que els catalans te­nim molt clar que només la fermesa res­pectuosa amb els principis democràtics acaba erosionant la moral triomfalista de qui es creu en possessió de la veritat pel simple fet d'haver mantingut inalterades les regles d'un joc entre vencedors i vençuts al llarg de gairebé tres segles.

No es pot negar, arribats aquí, que al senyor Vargas Llosa, fent honor al seu segon cognom, li pesen els vint anys

El que ell no sap és que l'Alerta Ro­ja contra Catalunya ja fou activada anteriorment per un guru anomenat Alfonso Guerra, quan va advertir que "el País Vasco es un problema de la Guardia Civil, Catalunya es un problema político". Calia una major capacitat de síntesi?

Certament, són moltes les coses que el deixeble peruà ignora, però amb les quals estaria d'acord si hom el posés al dia de les línies de pensament que circu­len entre els nous apòstols de l'espanyo­lisme en relació a una "solidaritat" que, segons ells, només es pot entendre com un sacrifici dels fets diferencials. Avui, per exemple, un dels elements més em­prats en aquest àmbit és el de la demagò­gia sense rubor consistent a no negar el dret a la llibertat, però qualificant aquesta de reaccionària si el seu exercici trenca l'harmonia. Com que, malauradament, el que és harmònic per als uns no ho és tant

per als altres, el conflicte està servit. És per això que el nacionalisme expansiu es guarda ben bé prou de no utilitzar mai el verb colonitzar. Per què hauria de fer-ho si el llenguatge modern li'ni ofereix un altre de més subtil que es diu "harmonit­zar".

El rostre més galdós del cinisme, això no obstant, no és el que ens ofereix el deixeble peruà, sinó el d'un altre guru del nacionalisme espanyol anomenat Txiqui Benegas, autor de la següent declaració de principis:

"En el caso de un supuesto referèn­dum sobre la independència de Catalun­ya o el País Vasco, los votos deberían re-flejar no tan solo la opinión de catalanes v vascos, sinó la de todos los espanoles."

Es a dir, que el dret a la llibertat no podrà ser exercit pel colonitzat sinó compta amb el vist-i-plau del colonitza­dor, i com que aquest és i serà sempre su­perior en nombre, queda definitivament tancada tota possibilitat de canvi. Posa­des així les coses, quins elements haurien de confluir per tal que el colonitzador de­cidís desprendre's un dia de les seves colònies? Sens dubte, quan el manteni­ment de la colònia li resultés més costós que el preu de la seva llibertat. És clar que això voldria dir també que, quan la porta de la gàbia s'obrís, el colonitzat, com l'ocellet domèstic, s'adonaria que ja no disposa dels elements imprescindibles per a l'exercici de la plena independèn­cia. És per això que els gurus espanyols i el seu deixeble peruà tenen tanta por de la pressió social a Catalunya, perquè sa­ben molt bé que s'hi materialitza la iden­titat d'una nació que té molt clar que el seu lloc en el món no té res a veure amb el que Espanya li atorga.

A Vargas Llosa, que escriu pròlegs de llibres per al senyor Vidal Quadras, li fa vergonya que l'acusin de feixista o de na­cionalista espanyol i, per a evitar-ho, no se li acut res millor que definir-se com a internacionalista. És possible que els seus coneixements etimològics siguin tan mi­grats que ignori que no hi ha intencionali­tat sense nacionalitat?

És possible que ignorí que Catalun­ya és una nació i que en dret polític això suposa la facultat de dotar-se d'institucions pròpies i} si s'escau, de constituir-se en estat? És possible que ignori que intrenacionalisme vol dir so­lidaritat entre nacions sobre la base d'uns drets i uns interessos comuns en un pla de plena igualtat i llibertat? És possible que la defensa emocional de les seves idees li hagi fet perdre el sen­tit comú? És possible. •

El llibre de Sant Jordi per als amants de l'art

Títol: Royo a Miró a Sant Cugat (80 pàgi­nes) Any: 1993, desembre Autor: Josep Canals i Gual Editor: Andrés Morón -Edicions- per l'A­juntament de Sant Cugat. Preu: 4.800 pessetes

Venda exclusiva a: Canals-Galeria d'Art, a la Casa de Cultura i a totes les llibreries de Sant Cugat.

I^!Ü!SÍM0GÍN6RÍ Llibreria especialitzada en infantil i juvenil Jocs didàctics

C/ Major, 25 B1 589 00 73 - 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÉS

1 0 ELS 4 CANTONS^ O P I N I Ó DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

CARTES DELS LECTORS

Carta al pintor Miquel Cabanas

Estimat amic Miquel. Moltes felicitats! La \ ostra

exposició és un regal per a la vista i un goig per als sentits. Divendres Sant vaig estar a Sant Cugat i la vaig visitar al matí. Hi ha molta teca. però tota molt se­lecta. Km varen impressionar molt els temes vistos per les fi­nestres. Les composicions són molt reeixides i originals, i els colorits, sobretot els rogencs, són generosos amb matitsacions exquisides. Sou un gran mestre! Vostre discurs, és íntim i agosa­rat alhora, desinvolt en la realit­zació i sumament estructurat. LI més sorprenent de tot és la faci­litat com administreu la pinze­llada. Ln general hi ha una apa­rent despreocupació, fruit d'una experimentada maduresa creati­va.

Sou una meravella! Hi ha una espontaneïtat generalitzada que ho la tot fàcil i comprensiu. LI misteri desapareix ofegat per la màgia d'una poesia intimisia i tamiliar. Ln tota la vostra obra. sempre el llenguatge plàstic està sucat amb poesia, aquesta condi­ció li dona una identitat molt original i encomanadissa que rà­pidament capta l'atenció de l'es­pectador.

Ln sort i i. jo atuiv a amb l'amic Colom, escultor de Bella-tcira. i v aig tenir Li sensació

d'haver deixat un món entranya­blement suggestiu i familiar. Ln món reviscut per la delicadesa dels vostres pinzel ls , curulls d'enyorances plàstiques i sensa­cions íntimes. LK impressionis­tes francesos, els postimpressio-nistes es passejaven per les vos­tres construccions, per les vos­tres arquitectures com si fossin a casa seva.

Matisse. Bonnard. Braque, Duífi, tots es passejaven per la vostra exposició del nostre braç. Contents i satisfets de trobar-se a casa. De trobar-se amb els ob­jectes que els eren tan familiars i reviure cels i clarors estimades. cadires, taules, butaques, flors i fruites compartides durant dies i vetllades meravelloses.

Tot això li ho explicava a l'amic Colom i envejava fins a cert punt la vostra capacitat cre­ativa, al mateix temps que us agraïa la generositat amb què amb tants temes i les seves tan­tes variacions, m'havíeu donat l'oportunitat de lliurar la meva fantasia a un exquisit món de tants i tants suggeriments plàs­tics.

Una força abraçada, amic Miquel, i rebeu l'admiració i el respecte del vostre amic. Felici­tats! 1 per molts anys'

Llorenç Alier Protessor de hormilcio de

Conceptes de l'Art de l'E\enla de Belles Arts de Barcelona

El teatre de Sant Cugat

Parlem aquesta vegada del magnífic teatre que tenim a Sant Cugat. Malgrat tot, les seves magnífiques instal·lacions no aconsegueixen amagar els seus defectes: en aquest cas. la sono­rització.

Hi he estat diverses vegades: la música se sent perfectament, no així el teatre: o sigui, la pa­raula. No obstant el sonor va re­sultar molt bé amb el "La/.arillo de Tormes" i alguna altra.

Però, no gens amb "La mort i la donzella"; la Sílvia Munt la vaig perdre en la meitat de les paraules, llàstima, perquè el dià­leg havia de ser molt interessant. Tampoc no va anar massa bé amb "Les amistats perilloses", que havia vist al cinema, i que era bona de debò.

Haurien de mirar d'arrenjar-ho perquè les obres s'ho merei­xen, i si no s'escolten bé, el pú­blic no fa més que avorrir-se.

Pilar Oristrell

£/ Claustre del Monestir

Gràcies per deixar-me dir la meva en el tema del Claustre del Monestir, Estic segur que

STOP

Aques'. espai esta pensat per 'ecolur. a tall oe flash, aquelles pevies coses que passen en una ciutat com la nostra. en que ae vegades cal cnaar I atenció de petits fets. no forçosament amb ànim només de crítica, sinó també que pu-cju:n .i,udar a millorar ta convivència ciutadana. Aquesta secció es oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves observacions.

Això també és

per plorar La setmana passada dèiem

que posar cartells, sense c a p nom que se'n faci r e s ­ponsab le . no ens s emb lava bé. Fè iem referència a una ca lave ra p lo ranera que ens convidava a visitar el claus­tre del Monestir.

Doncs mira qu ins Sants ous!! Aquests cartells de les f o t o g r a f i e s sí q u e p o r t e n nom de l 'empresa anunciant. i hem de continuar dient que aquestes no són maneres d'a­nunciar qualsevol espectacle empastifant parets o façanes. A q u e s t és un mal c o s t u m que cal posar-hi cura.

La coíuMfteÚa L'economia al relentí

el meu parer no serà compartit per molts dels seus lectors. Se­gueixo el seu diari i puc obser­var com majoritàriament hi ha un cert rebuig a les obres rea­litzades al claustre. També he observat certes campanyes de despres t ig i , als treballs fets. que no comparteixo. D'acord que crida l'atenció bo­

na part de la feina feta. però correspon al nostre temps. No­saltres sóm del segle XX i això no podem canviar-ho. Crec que ha estat una solució necessària, ens agradi o no. Es clar que tot són gustos i maneres d'enten­dre la cul tura . Jo prefere ixo veure el claustre com està. o millor dit com quedarà, que no en ruïnes.

Joaquim Torn Rei La Floresta

Les cartes destinades a aquesta sec­ció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou da­des per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Can­tons es reserva el dret de publicar­ies, senceres o bé resumides. Adre­ceu les vostres cartes a: Rbla. del Celler. 91- 08190 Sant Cugat

Serà fàcil oblidar l'.m> I W Malgrat tot. serà difícil lambe esborrar de la memòria l'exercici anterior, lan negre, per a tots els sectors de la producció. Donar un cop d'ull al quadre macroeconómic convi­da a plorar, i moll!

La inversió va caure i continuarà fent-ho. si /es coses continuen així i no s'eviten els greus problemes de la corrupció, per tomar la confiança als inversors, reforma laboral, competitivitat, sindicats represen­tatius i capaços de negociar a l'alçada de les circumstàncies, i d'altres.

La recessió ha portat l'economia es­panyola a un PIB negatiu de 0,9 punts i encara avui l'atur és un autèntic drama. malgrat el modest canvi de sentit a la bai­xa. que afecta 24 ciutadans de cada KM) en edal de treballar.

Les successives desvaloracions de la pesseta han pogut ajudar una mica l'evolu­ció interna, però no es del tol cert, ja que lluny de les nostres fronteres també hi ha crisi, en els mercats dels dot/e. també s'han encongir

Això vol dir que la marxa de la nostra economia va de la mà de la resta de socis de la Comunitat Europea.

La caiguda dels tipus d'inlerès. que el Banc d'Lspanya xifra en 4.5 punts, durant tot el I W . tampoc sembla que hagi ajudat a aturar l'impacte de la recessió a nivell general, tot i que cal fer algunes diferèn­cies entre diversos sectors econòmics i in­dustrials.

Vol dir això, que ja eslem deixant la crisi enrera':' \l voltant hi ha massa inte­ressos. Les tradicionals locomotores de l'economia europea, especialment l'ale­manya. estan al relentí. i només des de l"altre costat de l'Atlàntic, des dels HE.L'I', arriben senyals de netes recupera­cions. No perdem l'esperança, això no es pol aguantar més temps. •

Només fa 4 dies Í'Í )'M . • '"> /• i * a'.'lv. fi ;> i : "l'iC'iMcn ili ;><7'V",'ie> i ïiüitiin i/i« i initruriiWWi:!;.'' ÍÍ.'IÍ' t '• '..'.ï'i;;,1,'' :: '" c ' liiicii mi íciíi/'A ritr:, ,'ÍÍI i! tir n-in·'tliír /'cr IÍ nini·s. l)c \v;ihit '"(/ei' l·ii.er i 'ui! ohlidtiw (KI.V l'Wli !\"v wv/.Mg/iíiMo di lo 'ni·niiriii t ili'iir..: u'u' ';.':

li'iC.'íl'í ull'

la veu de

Article ptihliiiit tt"l.ci Veu de San! Citrat", Butlletí de l'Ajuntunicti! de Soni Citrat, ni'tni. 15 de l'auv SI - \innova /' l·ililoniil IC\ ah iilile Aui;el Ccisiis.

Carta al poble La greu situació a què va

arribar l 'empresa "Tapissos i Catifes Aymat". que obligà a tancar la indústria i procedir a la seva l iquidació per tal de poder indemnit/ar els seus tre­balladors. ha portat l 'Ajunta­ment a la decis ió d ' adqu i r i r l ' esmentada empresa. La raó d'aquesta decisió és triple.

Lín primer lloc. que la pro­pietat pogttés indemnitzar els treballadors: en segon terme. adquirir per al poble el patri­moni històric, artístic i senti­mental que Aymat representa.

Finalment, poden destinar el terreny i l ' immoble -degu­dament condicionats- a la ubi­cació de l'Escola d'Art i Músi­ca, auditòrium per música, tea­

tre i d 'altres activitats artísti­ques i culturals, incloses les de l'Esbart Sant Cugat.

L 'abast d ' aques t projecte no s'amida pel seu cost econò­mic, superior als 45 milions de pessetes, sinó per la unànime acceptac ió amb què ha estat rebut, tant per part dels treba­lladors, com per part del poble en general i dels partits inte­grants del Consistori, que han votat favorablement la propos­ta.

Aquesta ha estat per a mi una de les decisions més agra­dables, ja que saber que tot el poble ho vol i que tots els par­tits ho han acceptat, representa una cosa important d'aconse­guir...

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 1 1

Cap on va l'EJVLD. de Valldoreix? Jordi Casas Regidor d'IC i membre de la Comissió Mixta Sant Cugat-Valldoreix

Contràriament al que havia anun­ciat la representant de l'Equip de govern que l'E.M.D. de Vall­

doreix al Ple del proppassat 25 de ge­ner, el Conveni-marc de distribució de competències, aprovat per aquesta insti­tució la setmana passada, no és comple­mentari a l'aprovat per l'Ajuntament en el Ple esmentat. Al contrari, s'hi enfron­ta clarament en tres temes: urbanisme, hisenda i transport públic.

Jordi Casas

En el primer i tercer ho fa en termes competencials; en el segon, per comis­sió de qüestions cabdals.

No és admissible -pels motius que vaig exposar en un article publicat al número 36 d'aquesta revista i que no cal repetir -que l'E.M.D. reclami l'aprova­ció de plans parcials i la retenció del 10 per cent d'aprofitament mitjà que se'n deriva.

Tampoc no és acceptable que condi­cioni la titularitat de l'Ajuntament en matèria de transport públic, reconeguda dos cops per la Generalitat, al compli­ment d'una sèrie de requisits que són més propis d'acords posteriors de caràc­ter tècnic. I, per últim però no menys important, no és de rebut -i a més molt sospitós- que l'esmentat Conveni-marc quan parla d'hisenda, malgrat reclamar insistentment ingressos, no faci cap re­ferència a l'estudi del C.E.P. (valorant les prestacions de l'Ajuntament envers Valldoreix) i no parli de la necessitat de revisar en profunditat els criteris del conveni fiscal del 1982. Resta molt lluny del text aprovat per l'Ajuntament demanant-ne la revisió integral, per tal d'evitar "greuges comparatius entre la població resident a l'àmbit de l'E.M.D. i els habitants de la resta del municipi".

Cal dir que malgrat que l'urbanis­me ha estat i, probablement, conti­nuarà essent el tema estrella, el rovell de l'ou de l'afer és de caire econòmic. No debades l 'Equip de govern de l'E.M.D. ha impugnat la partida del pressupost de l'Ajuntament que recull la transferència que aquest fa a l'entitat valldoreixina. A part que la impugnació és absolutament inconsistent, no es pot acceptar -independentment de qui hagi tingut més responsabilitat en la manca d'acord entre ambdues institucions- que s'impugni una transferència que supera en uns 80 milions la quantitat que hau­ria de rebre l'E.M.D. si s'apliquessin els coeficients actuals.

A aquestes alçades, crec que aquest contenciós competencial ha de ser trac­tat sense embuts i en aquest sentit, i des d'una òptica estrictament personal, plantejo les següents línies de reflexió:

1) S'hauria de saber diferenciar el sentiment de pertinença a Valldoreix,

Sóc conscient que la brevetat que exigeix aquest article fa augmentar la contundència d'algunes afirma­

cions, afirmacions que evidentment són discutibles, però en tot cas no se'm en negarà la claredat. Claredat

que seria exigible, si més no desitjable, que tots empréssim en parlar d'aquest tema.

que ningú no qüestiona i que cada veí pot sentir amb més o menys vehemèn­cia, de l'organització administrativa amb la qual es dota. El que hi ha en dis­cussió és com organitzar de la millor manera possible -a nivell municipal i de l'E.M.D.- les competències pròpies de l'administració local i no la identitat de Valldoreix. Cal dir clarament, pels mo­tius que apuntaré en el següent punt. que l'horitzó competencial de Valldo­reix hauria d'apropar-se més al que pre­veu el títol cinquè del Reglemant Orgà­nic Municipal sobre desconcentració administrativa -segons la lletra i l'espe­rit amb què fou aprovat el febrer del 1989, i no com s'ha aplicat durant els darrers anys-que no pas a la dinàmica competencial que pretén consolidar el text aprovat per l'E.M.D. Això no vol dir que hagi de desaparèixer forçosa­ment com a institució.

2) Abans he dit que el nucli de la qüestió és de caire econòmic, anem a veure-ho. Si el pressupost de l'E.M.D. d'enguany està equilibrat, és perquè hi ha un ingrés provinent de l'Ajuntament, superior en uns 80 milions al que co­rrespondria segons els coeficients ac­tuals, quantitat que representa un no menyspreable 18 per cent dels seus in­gressos ordinaris. Això fa possible que el nivell de despeses per Valldoreix si­gui quasi idèntic a la mitjana municipal, però aquest nivell de despeses no inclou l'actualització de la transferència feta per l'E.M.D. a l'Ajuntament en concep­te dels serveis que aquest presta a Vall­doreix (l'estudi del C.E.P. esmentat). I, per descomptat, no inclou les presta­cions de l'Ajuntament no previstes en el conveni del 1982, la quantitat econòmi­ca de les quals -jo he fet números, però me'ls reservo- és considerable. Dit en altres paraules i atenent-nos als ingres­sos reials de l'E.M.D., l'Ajuntament "subvenciona" enguany, aproximada­ment el 20 per cent de les seves despe­ses ordinàries (sense tenir en compte els

serveis no previstos en el conveni del 1982). Això posa damunt la taula dos fets cabdals: a) Amb l'actual dinàmica i per les deseconomies d'escala que gene­ra, l'E.M.D. és econòmicament inviable sense finançament extern; i b) En con­seqüència, es produeix una redistribució dels ingressos municipals a favor de l'E.M.D., redistribució regressiva si te­nim en compte el factor renda.

3) les forces polítiques que vàrem donar suport al Conveni-marc aprovat per l'Ajuntament (CiU, PSC i IC) som majoritàries a Valldoreix (63 per cent dels vots), malgrat això els que marquen el pas a l'E.M.D. són un President que només disposa del 32 per cent dels vots i una força política (UNÍS) que només en té el 17,5 per cent.

Això és possible gràcies a l'existència d'un pèssim sistema d'elecció, sistema que no ens és possible canviar, almenys a curt

termini. Però allò que podem fer aquelles

forces que apostem per una E.M.D. di­ferent a la que planteja l'actual Equip de govern, que no és altra que la que es re-cull al Conveni-marc aprovat per l'Ajuntament el proppassat 25 de gener, i és el següent: a) Fer d'aquest acord un compromís institucional a impulsar des de l'Ajuntament, independentment que arribi o no la resolució de la Conselleria de Governació de la Generalitat (que tot sigui dit, és la principal responsable de la situació actual); b) Traslladar aquest tema al si de la societat civil santeuga-tenca i valldorexina, cal que surti de les quatre parets d'àmbdues institucions; i c) Fer-ne un element important dels propers programes electorals, per tal que un cop refrendats pels electors, po-guem actuar des de Sant Cugat i des de Valldoreix en la línia recollida en l'acord que he anat esmentant. •

- La Primmirada -

Dirigents Fina Pérez

Els entesos en la matèria ens expli­quen que cal comprendre molt bé el paper dels nostres dirigents —

polítics i alts càrrecs servidors de vostès i jo— i la relació que tenen amb el públic en general, del qual deriven els seus po­ders... reflexió oportuna per si les mos­ques succeís algun cas. posem per cas, «Ro» o «Ru».

Ras i curt: la relació dirigent-ciutadà és equivalent a la relació servidor-servit. Qui serveix i qui està servit. Però no és una relació "contractual" (vincle propi de l'esfera privada i que implica drets i obligacions per ambdues parts), sinó que es tracta d'una relació més aviat "fideïco-missària".

Parlant clar, això vol dir que tots els drets estan a la banda dels beneficiaris, és a dir, els ciutadans. Els dirigents no tenen cap dret que no sigui els de simple ciutadà. I si tenen alguns poders espe­cials no és per cap propòsit sinó per ga­rantir, en tant que bons servidors, els drets dels servits.

De manera que la (segons per a qui) crisi econòmica potser no és altra cosa que una crisi de dirigents. Primer en sen­tit literal: perquè se'n va la riquesa, ge­nerada per l'esforç de la societat, a les butxaques dels servidors de vostès i jo. Però també en un sentit més ample: sen­se dirigents i alts càrrecs corruptes les oportunitats econòmiques serien reparti­des de manera molt més equitativa, la factura que ens passarien seria molt més reduïda, no ens escanyarien a cops d'im­postos, les empreses petites i mitjanes prosperarien, i la gran majoria no haurí­em de pagar els actes criminals d'uns quants que han abusat de la seva situació privilegiada.

Tot el progrés de la història moderna no significa res, si no hi figura en primer pla la inversió absoluta de la relació en­tre el poble i els seus dirigents. Dic: el poble i els seus dirigents... no els oficials d'una galera i la seva tripulació de rema-dors. •

Seu de la Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat. S.L. Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat del Vallès CIF :B60281367

Director: Josep M. Cabrerizo Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1 405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Víctor Morera.Talo, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs. Adolf. Anna Borau.Núria de Mas. Fina Pérez, N. Artigas. Rosa Carrasco. Montse Sant, Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès

Redacció: 589 14 01

Publicitat: Tel i Fax 674 02 04

Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la co­lumna editorial. Els comentaristes exerceixen Ja seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsa­bles. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rè­plica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès ge­neral, sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

1 2 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Continuen els actes de commemoració del mil·lenari de Sant Cugat

Conferència sobre la Parròquia de Sant Pere Octavià Xa vi Cava

l·ls actes amb els quals es commemora el mil·lenari de Sani C iiy.it van cont inuar el passat dia 14 amb una con­ferencia a càrrec de l'historia­dor Joan Auladell i Serraho-gunva . organitzada per l 'As­sociació d'Amics de la l'iiesco Valldoieix-Sant Cugat, que es va celebrar a la Casa de Cultu­ra. I ' ac te t a m b é comptav a a m b la c o l · l a b o r a c i ó de l'Ajuntament, el Club Muntan­yenc Sant C u g a t , el G r u p d" Estudis Locals, la parròquia de Sant Pere i l'Arxiu Gavin. La conferencia, que tenia per títol " l a parròquia de Sant Pe­re ()cta\ia: \ is io històrica", va apropar els assistents als prin­cipals esdeveniments que van deixar la seva empremta en el que al llarg dels segles fou el centre parroquial de Sant Cu­gat. Partint dels seus inicis. Au lade l l va fer un inspi ra t repàs de la historia de la parrò­quia de Sant Pere. que segons fonts documentals es trobava a la /ona sud de la mateixa plaça d'Oclavia.

La parròquia va desaparèi­xer com a tal el segle passat. com a resultat de la desamor­t i tzació de béns ec les iàs t ics

que significa I expropiació per part de l'Estat de bona part de les terres i els edificis de l'Es­glésia. que posteriorment eren venuts a particulars. Ja el 1833 es va decidir traslladar l'altar de la pa r ròqu ia al mones t i r quan. en el curs de les guerres carlines. l'exèrcit va convertir l 'església en guarnic ió . Dos anys després, amb la segona desamortització, l 'església, la casa rectoral i el vell cementi­ri. que formaven el conjunt pa­r r o q u i a l . foren e x p r o p i a t s . També es \ a traslladar el re­taule de l'església, del qual no es conserva cap reproducció.

ja que va ser des t ruï t l ' any 1936 amb l'esclat de la guerra civil,

Però la pa r ròqu ia havia viscut ja abans èpoques molt difícils. Les guerres i pestes del segle XVIII van colpejar Sant Cugat com arreu. El 1752 un exèrcit francès, s'acantonà prop de la nostre vila i l'esglé­sia de Sant Pere es va conver­tir en presó, on es custodiaren uns SO espanyols detinguts a Terrassa. Per aquestes dates es va declarar una epidèmia de pesta bubònica que provocà n o m b r o s e s mor t s en t r e e ls veïns. •

Alumnes de La Farga solidaris amb el tercer món Montse Sant

Per segon any els alum­nes de COC de la Farga or-ganil/en una campanya sota el lema "Al imen t s per a 1000 nens", africans i ibero­americans durant un mes. Aquesta eampanva es ta per conscicnciar els joves estu­diants de les mancances que te el tercer món a causa de l'opulència del països niés rics. La campanya està ges­tionada pels mateixos alum­nes i superv isada per un grup de professors. Els nois invesiigen i trien les orga­nitzacions a les quals des­prés faran arribar els diners.

Enguany la campanya ha escollit Intermón. Prodeïm i Mans Unides. Les raons de triar aquestes entitats, segons el por­taveu dels alumnes, "és perquè són organitzacions docents que ajuden el desenvolupament dels països pobres per mitjà de crea­ció d'escoles i tallers, i creiem que és important no tan sols do­nar ajuda per aliments sinó tam-

Els alumnes de COU de La Farga, han fet de la solidaritat el seu mi­llor projecte

be l'ensenyament, per exemple La recaptació d'aquesta cam-eonrear la terra i aprofitar els panya. passa de les tres-centes propis recursos. mil pessetes, i ha estat entregada

Aquesta experiència -segons a les organitzacions escollides. membres del professorat- fa Mans Unides ha fet arribar que els alumnes descobreixin el mitjantcant Els 4 Cantons el seu \alor de la solidaritat entre les agraïment als alumnes i profes-persones. Els ajuda a experi- sors de COL' del col·legi la Far-nienlar practicant i gestionant la ga. • comissió que ells mateixos han creat per al projecte.

Sant Cugat té des de fa un any un cens voluntari d'animals domèstics L'any 95 serà obligatori censar aquests animals Anna Cabassa

A partir de gener de l'any v inent tots els ajuntaments de Cata­lunya hauran de crear un cens en el qual s'enrregistrarà els gos­sos, les seves dades , així com les dels seus p rop ie ta r i s . Els ani­m a l s . p r è v i a m e n t , hauran de ser identifi­cats nut janaçant un tatuatge a la pell o la implan­tació d'un xip electrònic.

L'Ajuntament de Sant Cu­gat ja compta des de fa un any amb un cens d'animals domès­tics. però de caràcter volunta­ri. Fils propietaris poden cen­sar els seus animals sense que això els reporti cap mena de despesa.

La nova n o r m a t i v a es desprèn de la reforma de la llei de protecció d'animals del Parlament de Catalunya apro­vada el passat 6 d'abril i que va tenir el suport de tots els grups parlamentaris. A partir de les dades que s'incorporin en aquests cens el Deparament d'Agricultura de la Generalitat

e laborarà el Registre d 'Ani­mals de Companyia de Cata­lunya.

La normat iva no només a fec ta rà als g o s s o s , ja que també a partir de l'any vinent tots els gats que hagin estat adquirits en botigues especia­litzades hauran d'incorporar-se a l'esmentat cens. Si els gats tenen una altra procedència no hauran de ser censats fins d'a­quí quatre anys.

Tots els animals quedaran d'aquesta manera enregistrats. com a màxim tres mesos més tard del seu naixement o ad-q u i s i s c i ó . i se rà més fàcil identificar-los en cas de pèr­dua o robatori. •

La Nansa

Fregidoria Marisqueria

Ctra. Sabadell.47 - Rubí -Telèfon 69911 52

Conill escabetxat

Ingredients: 1 conill, 1 cabeça d'alls, julivert, oli, sal, pebre negre, vi­nagre.

Es talla el conill a trossos ben petits, es sala, s'espolsa amb pebre ne­gre i es fregeix fins que queda ben ros. Es retira el conill, i a la mateixa paella, es sofregeixen els alls i el julivert ben picats. Quan els alls aga­fin eleolor daurat, s'hi afegeix unatassa petita de vinagre. Es remena uns segons i s'hi posa el conill donant-li unes voltes fins que agafi ben bé el gust. Es deixa reposar una mica i ja es pot servir.

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 3

Comencen a construir-se les primeres vivendes de Coll Fava El preu d'alguns pisos de la zona superaran els vint milions de pessetes

Els Papers de Paper

Anna Cabassa

Un dels projectes urbanístics més ambiciosos de Sant Cugat comença ja a materialitzar-se. Es tracta de Coll Fava, la zona delimitada per l'actual nucli urbà, la circumvalació nord i la línia de RENFE Mollet-El Pa­piol. De moment només l'em­presa Vertix ha iniciat ja les obres de construcció dels pri­mers edificis que no superaran les cinc plantes.

El projecte aprovat l'any pas­sat preveia la construcció d'un total de 1.500 vivendes. El pro­jecte, però, també preveia la hi­potètica instal·lació de l'estació de l'AVE, una aspiració de l'a­juntament que finalment no va materialitzar-se i que ara podria modificar alguns aspectes del polígon residencial de Coll Fava.

Segons responsables de l'empresa Vertix, "el pla no serà

modificat encara que ja no hi vagi l'estació de l'AVE". Aquest mateix responsable no va voler especificar al nostre diari què es farà dels cinquanta mil metres quadrats de sostre edificable que el projecte reser­vava per a activitats terciàries, com oficines i hotels, en el cas que s'instal.lés l'esmentada esta­ció a Coll Fava.

Creix el casc urbà El casc urbà de Sant Cugat

creixerà entre un 20 i un 25 per cent quan quedi acabat definiti­vament aquest projecte de Coll Fava, que suposa la urbanització d'un total de 54 hectàrees, 23 de les quals es destinaran a parc urbà. Aquestes darreres hectàre­es seran cobertes de gespa i s'hi plantarà uns dos mil pollancres. Ja fa un any el regidor d'urba­nisme, Joan Franquesa, va afir­mar que la posta en marxa del pla suposaria "un dels més grans

creixement urbanístics de Cata­lunya".

Sant Cugat podrà acollir un cop acabat el pla unes cinc mil persones més. Es tracta, però, del pla menys el.litista de Sant Cugat, segons paraules de Joan Franquesa publicades al diari "La Vanguardia" el mes de gener de l'any passat.

Els pisos no haurien de su­perar els vint milions de pesse­tes, segons afirmacions del propi regidor. El representant de l'empresa Vertix, no obstant, va respondre a la pregunta de si es mantenia aquest límit per als preus que això "depenia de les característiques dels pisos".

Tot i que el pla preveia la fi-nalització de les obres per l'a­gost d'aquest any, el cert és que el vuitè mes de l'any difícilment veurà tot el projecte acabat. Fins ara, com hem dit, només una empresa, Vertix, ha començat ha treballar-hi. •

Redacció

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, el Centre d'Ecolo­gia i Projectes Alternatius (CEPA), amb el suport de l'Ajuntament i la col·laboració dels Centres d'Ensenyament de Sant Cugat, presenta una exposició de diferents tallers fets amb paper reciclat. La mostra, amb el nom de "Els Papers de Paper: una volta pel món del paper"; la podeu veu­re del 19 al 29 d'abril a la Ca­sa de Cultura.

L 'exposició vol fer a conèixer les diferents possibi­litats del paper des del punt de vista de la recuperació. Per aquesta raó es presenta una mostra artística d'Hermínia Garbacho, professora i mem­bre d'Ensenyants per a l'Edu­cació Medi-Ambiental (EE-MA), amb diversos treballs que ens faran veure la vessant artística d'aquest material. El

P A P E R * t % i D U í M

CEPA ha preparat diversos murals explicatius sobre el te­ma.

També hi haurà exposats alguns treballs realitzats per diferents cursos d'escoles i instituts de Sant Cugat, fruit de la coordinació i de la cam­panya d'educació ambiental que està portant a terme el CEPA dins del Projecte Resi­du Mínim. •

Dimenge es celebra el Dia de la Terra El Patronat de Collserola celebra una jornada d'educació medio ambiental

Vertix és, de moment, l'única empresa que ha començat a vendre pisos a la zona de Coll Fava

Montse Sant

El proper dia 24 d'abril es celebra el Dia de la Terra. El Patronat del Parc de Collsero­la vol commemorar-ho amb una jornada d'educació am­biental oberta a tothom.

Amb aquest motiu a l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, al baixador del FFCC, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia es rea­litzaran diferents activitats com la selecció i reciclatge d'escombraries segons les se­

ves característiques: llaunes, papers, vidres, etc.

La segona activitat serà un supermercat en el qual, sobre un menú prefixat, s'escolliran el productes segons els seus embocalls per tal de triar aquells més fàcilment recica-bles i que produexin menys deixalles.

Aquestes activitas estaran guiades pel Grup la Vola, es­pecialista en educació medio-ambiental, i són obertes a tot­hom. •

rCRRCTERIA SUBMINISTRAMENTS

INDUSTRIALS

MAQUINARIA

ELECTRICITAT

BRICOLATGE

JARDINERIA

» 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TAIXEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Sant Cugat ^ 6 7 4 5 8 6 2

CREACIÓ 1 DISSENY

/<9/£ OCTAVIO SARDA

IAICDC TAI i C D P n n n n m PRESS<JP0ST0S SENSE COMPROMÍS JUIfcno - lALLbnb rRUPIS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB

LES MILLORS MARQUES

^çW- üf fg) MEGA jfk BREITLING H a m i l t o n KRONOS tfJUNGHANS mourice locroix

1884

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

1 4 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Conferència a la Casa de Cultura

"Com ensenyar avui perquè els infants aprenguin?" Nií riu di' Mas

Pilar Benejam. professora de la l'Afí. va ^ci I encarregada ile ter aquesta xcn.ida. melosa en el 111 Ciele de conferències sobre lemes educatius organit/al per l'Ajunta-nieni. l i s i. ,m\ is en el eamp de l'Educacio i 1 anàlisi de la base Ien l'iea sobic 1.1 qual descansa la luUira Reluima educativa vau eentrar el discurs de la e> MileieiKaanl

Benejam \a asscnvalar que per entendre avui l'I .iiscnv amem i la Reforma \al la pena conèixer be en quins piineipiN ès supoila. perquè "la practica neeessiia de la teoria: si nu. un la les coses per costum sense saber ne el perquè".

Tal inni \ a vlir-se. la Reforma pren enm a base les propostes de l 'anomenat Coiistrucliv isme. se­gons el qual "per ensenyar cal ler intervenir dues variables: el que s'aprèn i ciència i i qui ho aprèn. conceptes que tamhe han canviat profundament al llar;: del temps obligant nos a modificar la manera d'cnsenvar".

Avui "no es pot entendre la Ciència com indiscutible o estable. sinó que es humana, carn iant i. per tant. històrica". Això vol dir que la Ciència, definida com el conjunt de respostes que la comunitat científi­ca dona als problemes a cada mo­ment, canvia quan canvien les cir­cumstancies. i canvia perquè es fe­ta per persones que interpreten el mon d'una determinada manera a cada moment i en el seu temps.

Com .i conseqüència, "ni els professors ni els pares no poden ensenvai de la mateixa manera que quan es considerava la Ciència com a quelcom objectiu i invaria­ble'. Ja no es tracta de traspassar el que sabem com a quelcom acabat o final, sinó que "rumies es pol en­senyar dialècticament, es a dir. pre­sentant i discutint les coses a traves del diàleg". Aquesta manera de pensar sobre la ciència, anahl/ant-la i posant la com a qüestió, no sig­nifica. però. dubtar de les coses, si­nó simplement "presentar-les com a problemes".

Pel que fa a la persona que aprèn, la eonlereneianl va destacar el tel que el concepte que s'ensen­

ya resulta diferent en passar per les estructures mentals de cada alum­ne. Aquest procés ha estat estudiat per grups d' investigadors de les operacions de la meni humana, anomenats cognitiv istes.

HI Cognitiv isme afirma que qualsevol impressió que rep una persona es grava en una cèl.lula ce­rebral. Pensar implica relacionar conceptes adquirits prèviament: "quan es posen en contacte unes idees i es combinen conceptes la persona comprèn, pensa", aquesta comprensió "fa que la persona en­tengui el món i actuï millor".

Però, segons va comentar Pilar Betiejam. una gran part dels nostres judicis "han entrat per contacte, per experiència": s'aprenen "pel fet de viure amb els altres". Per tant. el comportament dels pares i dels mestres juga un paper decisiu a l'hora d'cnsenvar els nens i nenes perquè aprenguin. "L'esforç per ser coherent és importantíssim en l'En-senyament: el que hom diu no té forc.a si no va acompanv at del que hom fa".

Així doncs, les estructures men­tals de cada persona, que han entrat per experiència o perquè algü les hi ha ensenyat, "guien els processos de selecció del coneixement". Ks a dir. "segons el que hom sap. hom entén el que aprèn". Cadascú entén i interpreta un discurs d'una mane­ra diferent. "Si no esbrinem com els nens i nenes interpreten les co­

ses. podem entrar en un diàleg de sords", va dir Benejam. D'aquí, la importància també del deixar par­lar. D'aquesta manera els mestres i els pares poden in terveni r per "completar aquest coneixement previ tot afinant-lo i apropant-lo cap al coneixement científic".

Motivar, problematitzar i repetir

Responent a la pregunta de com s'ha d'ensenyar perquè els alumnes aprenguin, Benejam va explicar que en primer lloc cal motivar-los molt. i el mestre és el professional que sap com aconsegu i r -ho . "Aprendre ha estat lligat sempre a la il·lusió i a l'interès: pel càstig no s'aprèn res". En segon lloc. les co­ses s'han de "plantejar com a pro­blemes oberts, mai com a situa­cions tancades" perquè "si la per­sona hi participa s'interessa, i si li agrada continuarà aprenent tota la vida". En tercer lloc. va dir que no s'aprèn més que per repetició. Mi­ca en mica i a força de sentir una mateixa explicació diverses vega­des, les idees es van resituant i van agafant sentit, i arriba un moment que l'alumne les entén. Finalment cal acceptar que aprendre és una feina "enormement difícil i lenta" per tot el que comporta (posar en dubte el que hom creu, considerar les coses noves, comparar i quedar-se amb el que té més raons). •

M * | W H |

Irt i l ·p ·ndèncta i unió

Independència i unió d'Estats Units d'Amèrica Traducció i introducció de Ronald Puppo

Editorial 1"Index. 118 pàg. 1145 pessetes. Vuit textos clàssics polítics i literaris.

Inclou la Declaració d ' Independència i altres escrits de Jetïerson, Franklin. Madison i altres, com també el cèlebre conte de Washington Irving.

"Rip Van Winkle". índex de continguts, notes i cronologia.

Al rerafons d 'aquest llibre hi ha una inquietud: la llibertat de pensament. de consciència moral i religiosa com elements necessaris per a una societat lliure. Els textos clàssics triats i traduïts al català segueixen a grans trets la construcció d 'una República federal amb garanties constitucionals per als ciu­tadans i estats membres.

En el llibre s'hi barregen textos polítics i literaris, ja que, segons Ronald Puppo, sovint la "ficció" ens apropa molt més a la realitat que no pas els es­

crits o programes estrictament polítics. Fm tot cas. és l 'obra literària la que ha d ' informar i enriquir el pensament polític: no a l ' inrevés.

Successos Dos detinguts a la zona de Chic Marc de Rojas

El passat dia 17 a les (IS.4? del matí una dota­ció de la Policia Local va procedir a la detenció d 'A.M.CA de 24 anys i de C M . l i de 23 anys , tots dos amb domicili a Sant Cugat.

FI l'et va ser motivat en rebre's a la centraleta del 092 una trucada te­lefònica en la qual es comunicava que a l'Av. CJraells i al carrer Vic hi h a v i e n dos i n d i v i d u s

forçant els vehicles esta­cionats. Membres de la Po l i c i a F o c a l v an fer una batuda per la /ona. local i l / a n t e ls de l in ­qüents prop de la disco­teca Ch ic . En aques ta batuda es van recuperar diversos objectes robats. com r à t l i o - c a s s e t t e s . procedents dels 10 cot­xes lorçats.

Hores d e s p r é s els dos detinguts \an passar a disposició de l'aulori-tat uidicial. •

Detinguts dos traficants de drogues a Les Planes M a r c de Rojas

FI passat dimarts una dotació de la Prefectura del cos de Policia Na­cional va detenir dos in­dividus que acabaven de comprar droga a un co­negut traficant que actua per la / ona de les Pla­nes.

Els fets van succeir, quan dos individus,que estaven sota vigilància p o l i c i a ! , es van d e s ­plaçar fins a les Planes per comprar droga amb la intenció de vendre-la

o consumir -la. Quan es t robaven a prop de la plaça de la creu. una do­tació de la Policia Na­cional va procedir deter-n i r - l o s . i n c a u t a n t - l o s q u a t r e p a p e r i n e s que contenien quatre dosis d'heroïna.

Els detinguts corres­ponents amb les inicials P.B.R i J . A . M , de 30 anys r e s p e c t i v a m e n t . que tenen el seu domici­li fora de Sant Cuga t . van passar a disposició judicial. •

Apredregat un tren dels FFCC

Redacció

El passat dilluns 18, el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat proce­dent de Barcelona que arriba a Sant Cugat a les 18 hores, va ser apedre­gat en el t ram en què circula a cel obert entre les estacions de Sarrià i Peu del Funicular, pro­bablement des d'un dels ponts superiors.

La p e d r a d ' u n s 15 cm de diàmetre.va tren­car un dels vidres ante­rior del vagó c e n t r a l , d ' u n a c o m p o s i c i ó de t res u n i t a t s . Per sor t ,

aquest vagó era del ti­pus furgó, amb una pla­taforma a la que el pú­blic no hi té accés, per la qual cosa ni la pedra ni els vidres qual es van despendre no causaren mal a ningú i els desper­fectes no passaren del vidre trencat. Alrament. h a g u é s p o g u t c a u s a r d a n y s d ' i m p o r t à n c i a . L'estrèpit de l ' impacte va ser advertit pels pas­satgers. que comentaren la gravetat del fet. si no hi hagués concor regu t aques ta c i r cums tànc i a casual. •

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 I v

ELS 4 CANTONS 1 5

Bellesa, estètica i salut

LA CEL·LULITIS Yolanda Ventura INSTITUT DE BELLESA 1LEHUS

La cel.lulitis apareix quan el greix que consti­tueix la hipodermis s'infiltra a través de la dermrs, que dóna lloc al mal funcionament de la circulació linfàtica de la zona afectada, modificant l'aspecte extern en aparèixer el que tots coneixem com "pell de taronja". Normalment els nòduls que es formen al pessigar-los són dolorosos, sobretot en teixit cel.lulític dur. Aquesta afecció sempre provoca mala circu­lació a causa de la pressió que exerceix el greix acumulat sobre la circulació venosa, obstaculitzant la normal fluïdesa e intercanvi sanguini. Les causes poden ser: tiroides, hormones, stress, defectes posturals, l'abús de peces ajustades, etc... Per combatre-la l'esteticista disposa de molts mitjans realment efectius i sobretot, la predisposició i ajut de la persona a qui es tracta.

Solànittm

*)*4tttut de Selteú*

Tractaments corporals i facials Diagnòstic gratuït de la pell

.fi.Jjr-

Carrer del Carme, 37 (junt Santiago Russinyol) TP 675 21 55 rff

Valldoraix, 76 b - Tel. 589 07 08 - M1SD Sant Cugat - Baroalon*

MJHÀS P E l U O U E f t O

Dona • Home - Nens Estèt ica

Sant Jordi , 25 Tel. 674 89 15

Sant Cugat

LA PELVQVERIA

difusión

Sant Jordi, 33 Tel. 675 33 01

Sant Cugat

Tel. 589 33 62

SANT JORDI, 19 SANT CUGAT

/ \ NOVA ESTÈTICA / k > x S I L V I A CARTOIXÀ

1 L JP ] Gimnàs , [L·rT ,o9a

\ h m fv. Centre ! \ d'estètica

\ St. Domènec, 22 \ Ttt l .5892580

ROSARA su BHLLFZA

OosdeMoyo,22 12° Tel. 674 43 47

Sant Cugat

ID C N N A Centre d'Estètica

Major, 36 1er Tel. 6 7 5 5 2 54 Sant Cugat

Quiromasajistas diplomados JUAN MONTERO AURORA BUXADÉ

ESTETICISTA DEPILACION ELÈCTRICA INDOLORA

DRENAJE LINFATICO MANUAL

JAQUECAS-CELULITIS

STRESS - LINFOTERAPIA

Hosp i ta l , 25 3° 2 a - Sant Cugat Tel. 674 94 25

°MAi^yEi^ Ma Luisa Vera Romeo

Tel. 589 18 26 Valldoreix

CavtU i Botcü p • i i D q u c i »

Solàrium Í/W alta pressió

Depilació higiènica Jroctaments facials

Diagnòstic i tractaments capil·lars personalitzats HORES C0HVIN6UDES

Francesc Moragas, 23 bis, 1er Tel. 674 08 83 Sant Cugat

Maniiïll

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA

Dilluns tarda obert - Descomptes 3a edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos -Sant Cugat-

Tel. 675 16 51

jj&s^ CUIDADOS DE BELLEZA Y ESTÈTICA

Pous, 10. bajos l." Tel. 674 SO 54 (Hora» a conven ir ) 08190 SANT CUGAT D E L VAUUBS • > \

16 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

L'ambient cultural en Padolescència de l'Eugeni Canas Joan Aukidill i Si'rralx>j»umà

L.i l l a r g a d è c a d a que co

hrc iv c k an>- del l11:.i al

l'J ' 5 . en ki q u a l s ' i nsc -

i c i \ . si la i i i n ' l. i. la UI ILUICILI i

adolescència ik ' l recordat Lugc

n i (" LI n;is i A u l a d c l I I 1 k> I S

I ' 'SN). co r respon a una c lapa de

I In i c u l i v m > \ at i n c u l t i u , d de !

pals. impu lsada pet una c i l ' J ie -

Cudoi 'Ll e c l o s i ó p o l í t i c a I l l c CIU

ladania ( 'uk i lunv a i la nostra \ i

la. Sant ( ' t igat . I: u ï rc i i d ' u n a l -

L'K!. il lu-oonat i p i og rcss iu perí­

ode d o l ç Cjiie. i n a l a u r a d a n i c n l .

remulla , M apça.l. c o k l u p s a l de l

l o l . per l 'ens i iK iL idn del IM.'fv

K c m c m o i a m e m b r c n m e n l

qu ines l o i e n le- man i tc - . tac ions

mes destacades que emmarca ren

i. sens d u h l c . i n f l u ï r e n dec i ss i -

v u m c n l en ki f o r m a c i ó h u m a n a

de l ' E u g e n i Canas més en l là del

cerc le f a m i l i a r i de l ' esco la , un

de l s mes g e n u ï n s I r ep resen ta ­

t ius t ru i l s d 'aque l les c i r c u m s i a n -

cies ge i i c rac iona ls .

"En Patufet" i els "Pomells de Joventut"

En uns temps de tan migrada sensibilitat social per al lleure dels infants. sense altra expansió que els |ocs de carrer, una publi­cació setmanal atreia petits i grans i era esperada i llegida amb delit a totes les comarques CLitiikmes: el "Patufet". Els acu-dils, els contes, els ninots, però sobretot les "Pàgines viscudes" d'en Folch i Torres, exemplars. es t imulants , formatives, amb l'insubstituïble complement dels dibuixos d'en Junceda. eren es­cola de l'idioma, dels costums i tradicions, saborosa menja espi­ritual que nodria i enfortia.

Des de les seves pàgines. Jo­sep Via. Folch i Torres , el L) d'octubre del ll)20. havia propa­gat la decisió d'aplegar els in­fants en "Pomells de Joventut". I. en electe, esperonats pel "Po-mell CatLilà" de Molins de Rei. format per Serra i l'strell. secre­tari del directori, en sorgiren rà­pidament arreu del país capti­vats per l'alt i generós ideal que els impulsava: l 'amor a Déu i l'amor a la Patna. Catalunya.

1 ."himne, lletra del fundador i musica del mestre Miquel

B l a n c h , de l ' " ( ) r l e o P a t n a " de

M o l i n s de Ke i . ho p i o c ! a m . t \ :r

l'er l'amor del bon Deu

i de la nostra l'àtria.

en cada cor d'infant

una flor hi ha esclaludu.

l'er dos amors sagrat \

són sos perfums i flaire^

per l'amor del bon Deu

i de la nostra l'àtria.

Sota el mantell piotcclor de la Mare de I Vn de Montserrat. els "Pomells" agermanaren el binomi religió i nacionalisme català, dues tacetes essencials en la lormació del jovent de l'cpo-ca k.l pollaven en tou ia icvisla "Àmfora".

1 'abadia moniscrraliiia pu­blica. dins la Biblioteca Popular Litúrgica. l'"Lucologi deU Po­mells de Joventut" l l l '22i que incloïa les misses de la Mare de Deu de Montserrat, la de Sant Jordi, i cants litúrgics amb nota­ció gregoriana.

A Sant Cugat , l 'es t iu del \i)2\ quedava orgLinit/at el po-mell "Garba de flors", de noies. i l'any següent, quan la dol/ena inicial haviLi passat a les cent cinquanta, cl pomell "Sant Me-dir". de nois. Units l'raternal-ment als de Rubí -on destacava el santeugatenc Pau Muínv i Castanyer, de can Castanyer, del grup "Fortitud" -publicaren con­juntament "Endavant", la prime­ra publicació periòdica aparegu­da a la nostra vila. si be radicada a la població veïna.

La testa inaugural se celebrà el 5 de juny del 1922. dilluns de Pasqua, amb missa de comunió, les pomellistes, amb la caputxe-ta característica, i plàtica per mossèn Xercavins. Hi assistiren el patriarca Josep Ma. Lolch i Torres, que fou rebut oficial­ment a la Casa de la Vila, i l'ac­tiu rector de Rubí. Dr. Guardiet.

Es procedí, en presència de les Autoritats i llegida Lacta de l'acord municipal, a imposar el nom de "Plaça dels Pomells de Joventut", segon cas a Catalun­ya. a la que avui és de Pep Ven­tura. coklocant hi una placa de marbre.

Pronunciaren parlaments els fundadors Folch i "Porres i Serra

Diada de "Els Pomells de Joventut", any 1923. Foto Arxiu Municipal

i Ustrell. A la tarda, sardanes al Parc

Municipal amb un ple a vessar. cançons, patriòtics parlaments. belles poesies i representació de "Flors i Joventut", de mossèn Malats. En retornar a l'Estació els pomellistes forans animaren

mellistes de "Garba de flors" aconseguiren el seu mestratge i assessorament per a les danses populars catalanes.

Entre els elements més ac­t ius . conduï t s pel consi l iar i mossèn Guillo i delegat el metge Aeus t í Ga l t e s , es t roben

Any X X . N.° IOC3-Preu : 15 cònts.. of riso sun'ernent 10 Barcelona 3 novembre 1923

Il·lustració de la revista "En Patufet", 3 de novembre de 1923

els car rers amb el Vi ro la i . l 'Himne dels Pomells i el cant d'Els Segadors.

Va crear-se L"Orfeó de Sant Medir", any 1922. amb el jove Miquel Oristrell de director, for­mat per seccions d'homes, sen­yoretes, nens i nenes, fins a se­tanta cinc orfeonistes.

La primera audició, a base de cançons nostres les oferí el 2 de febrer del 1923. en la "Diada Pomellisla"

Atenent una oferta del mes­tre Rigall, director de l'Esbart Folklore de Catalunya, els po-

L Eduard Rodó. president, Pere San, Ribas. Antònia Musella. E. Reguli. Ramona Puigvert. Fran­cesc Vila i Trabal. Dolors Ros. Maria Codonyés, etc.

La "Diada Pomellista" del dia de la Candelera a què ens hem referit, fou organitzada pels pomells barcelonins "La Llar", "L'Escó". "Cors blancs" i "Ca­liu de la Pàtria" amb l'adhesió dels rubinencs, en homenatge als nostres per haver obtingut la dedicació de la Plaça, exemple que havia de ser imitat en d'al­tres poblacions. Presidí l 'acte.

una vegada més, en Folch i To­rres amb l'esposa i fills. Serra i l'strell, i el regidor nacionalista Joaquim Degollada, que apadri­naren les banderes. Una munió de blanques caputxetes i roges barretines emplenà el temple, on predicà el canonge Cardo; dan­ses i sardanes a la Plaça dels Po­mells i a la Plaça Major, per l'Esbart Català. Dinar de germa­nor amb cent-cinquanta comen­sals; parlaments. Festa patriòtica a la Sala del Parc Municipal amb actuació del novell "Orfeó de Sant Medi r" ; més parla­ments...

El 20 de maig ass i s t i ren . sent-hi presents el Sometent ar­mat i les autoritats, a la instal·la­ció canònica de la Confraria de Nostra Senyora de Montserrat, a l'església monasterial. En foren promotors l 'Avel.lina Casade­vall, Melcior Mas. Bertomeu Tortosa, Francesc Rifà, Mufio/. i Castanyer, Joan Cabanas, Pere Vila, Montserrat Garriga, Maria Ursul...

Un ordre governatiu de la Dictadura de Primo de Rivera va dissoldre els "Pomells de Joven­tut ", el setembre del 1923, degut al seu caire catalanista.

Amb tot, en algun lloc. com ara Rubí, pogueren encara sub­sistir: Lincrebantable Dr. Guar-

T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF

Divendres a les 21 hores LA REDACCIÓ en directe

Recull de l'informatiu de l'actualitat local

LA PEL·LÍCULA DEL DIVENDRES

El Paraiso del Tiburon

Repetició a les 10.00 - 14.00 • 21.00 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns

NOU TELÈFON 589 04 38 Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 REPORTATGE ELS 4 CANTONS 1 7

Catalunya i la nostra vila, Sant Cugat, fruïren a primers de segle, d'un àlgid període de temps progressiu, dolç i il·lusionat diet mantingué la joventut, l'obra i el portaveu "Endavant", aixoplugats al "Casal Popular" parroquial. Els entrebancs ofi­cials no foren prou per a esmor­teir del tot l'empenta del movi­ment.

Anys després de la forçada dissolució, el 1931, el líquid so­brant de caixa, 2.250,65 ptes., fou lliurat a l'"Associació Pro­tectora de l'Ensenyança Catala­na", secretari Folch i Torres, per a ser invertit en premis dels con­cursos juvenils de coneixements d'Història de Catalunya.

"L'Esbart Dansaire" És en aquelles favorables

circumstàncies que apareix a Sant Cugat el primer Esbart Dansaire, any 1923. L'inicià el mestre Peracaula, acreditat fol­klorista que havia estat cridat a Rubí i que a la nostra vila creà un grup en el qual aviat destacà Manuel Farrés.

L'Isidre Gimferrer féu a conèixer el "Ball de Bastons" que, com ha recordat un dels in­tegrants, Francesc Cabanas, ac­tuà arreu amb gran acceptació,

fins i tot en la processó del Cor­pus de Barcelona.

La Unió Paral·lelament, la Societat

coral claveriana "La Unió", en l'estatge social que encar tenia en contrucció, cultivava el cant i, amb cura i encert, el teatre.

El 9 de juliol del 1922 ha­vien celebrat una "Festa patriòti­ca i cultural" en la qual partici­paren la "Schola Orfeònica", l'esbart dansarie "Pàtria" amb sardanes per "La Principal Bar­celonina". Entitats i participants havien estat rebuts corporativa-ment a l'estació per l'Ajunta­ment.

Joan Berenguer i Dausà, tèc­nic electricista establert aquí a Rubí on dirigia els pomellistes "Sant Muç" (1921), profund co­neixedor de l'art escènic, realit­zava representacions excel·lents i espectaculars. Hom recorda encara uns "Pastorets" a "La Unió" o "El sometent d'Iguala­da" a Rubí amb uns efectes lu-minotècnics tan impressionants que ni a Barcelona es podrien trobar.

Recepció i homenatge d'Angel Guimerà a l'antic Ajuntament, any 1922

Portaveu * la Swírtat <*w*t • LA UN!«5 S A N T C U O A T E N C A

Adduïm novament el testi­moni d'un jove participant, Francesc Cabanas, després artis­ta pintor i dramaturg: "En entrar a l'Elenc Artístic Juvenil de La Unió, sota la ingent direcció de

Joan Berenguer, vaig penetrar en un món nou. Per pri­mera vegada en la meva adolescència vaig copsar uns se­guit de coses que se succeïen les unes a les altres, meravelloses".

El 1922, l'enti­tat va promoure 1'-homnatge local a l'Àngel Guimerà, que assistí a la re­presentació de

"Terra Baixa" i a l'obertura del passeig que du el seu nom. El 1926, a Santiago Rusinol amb la interpretació de l'"Auca del sen­yor Esteve" i imposició del nom al carrer de Baix, dit del Prín­cep.

En aquestes dates actuaven dins la Societat l'Agrupació Ar­tística", l'"Elenc Artístic Juve­nil" i un grup d'antics afeccio­nats encapçalats i dirigits per Roc Codó.

Cap al 1929 inicià uns cur­sets estables de solfeig i de mú­sica instrumental a cura dels mestres Oristrell i Magrans. Els alumnes -germans Ansón, flau­ta, Bascaran, saxó, etc- reeixi­ren en formar una orquestrina que animà i revitalitzà les ses­sions del ball familiar. També hi

rebé les primeres nocions musi­cals, del seu oncle, en Xavier Azqueta i Magrans amb d'altres condeixebles del col·legi patern com ara el signant d'aquest es­crit.

El 1930, l'estrena del nou es­tendard, disseny i realització d'Aymat, va ser motiu de con­gregar els cors claverians i de col·locar una placa al carrer que donava nom al de Josep A. Cla-vé.

La Societat comptava amb una nodrida biblioteca i sala de lectura. S'hi acolliren el "Centre Republicà Federal", "Esquerra Republicana", els Rabassaires -Ramon Mas hi edità "L'Avenir", setmanari-, i altres com el Grup d'Esperanto. •

Continuarà la propera setmana

? úmíM, m púè mirmm

A D'iiOíbsm %MtMí%7 s'hi poden trobar fotografies per explicar als néts o als nouvinguts com era el Sant Cugat d'ahir

1 8 ELS 4 CANTONS D I S T R I C T E S DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Valldoreix vol aprovar el dia 28 un pressupost d'uns 1.100 milions

L'EMD destinarà enguany gairebé 600 milions de pessetes a inversions

Valldoreix

Joan-Vlart de Semir

1 .'equip ilc govern de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix aprovarà. gairebé amb iota seguretat cl proper dia 2.X. un pressupost anual por al l ' W que ^nara al voltant dels 1.1(10 mi­lions de pessetes.

l e s primeres informacions anuncien que quasi la meitat del pressupostat, es a dir uns óOO mi­lions, es destinarà a inversions en tres grans àrees: I' urbanística. l'enllumenat de carrers així com la potenciació de I esport i dels casals.

A nivell urbanís t ic , l 'obra mes important serà el cobriment de la riera de Saladngucs i l'ur­banització de dilerents carrers de Valldoreix. L'enllumenat lambe ocuparà un lloc privilegiat en les despeses de l'EMD.

I ,a tercera gran part d'inversió per part de l'EMD anirà cap a la millora de les instal·lacions es­portives -com l'arranjament de la pista poliesportiva i les piscines-i culturals -els casals d'avis i de cultura-. Al Casal de Cultura. aprofitant les obres d'urbanitza-ció dels carrers dels voltants que s'estan portant a terme actual­ment. es acondicionaran els lava­bos.

D'altra banda, el proper di­jous es vol donar llum verda a una operació de tresoreria que tregui l'EMD de l'ad/ucac econò­mic en que es troba actualment.

l·ls altres punts de l'ordre del dia seran la presentació per a la seva aprovació dels preus públics de l'escola Bressol i de la contra-tació de l'obra de cobriment de la riera de Saladrituies. •

El Casal de Cultura serà acondicionat durant el 94

Masanés i Custodio signen l'acord amb una encaixada de mans

L'EMD obté préstecs preferencials per als veïns afectats per les urbanitzacions

Aquesta setmana el President de l'Entitat Municipal Descen­tralitzada, Miquel Masanés, ha signat un acord amb el director re­gional del Banc NatWest, Modest Custodio. D'aquesta manera, el banc es compromet a facilitar préstecs a interès preferencial als veïns de Valldoreix que així ho sol·licitin per tal de fer front a les despeses d'urbanització previstes.

La Generalitat estudia la prevenció d'incendis a la Floresta i les Planes Pep Català

La Direcció General del Me­di Natural de la Conse l le r ia d'Agricultura. Ramaderia i Pes­ca ha realitzat un estudi per a la prevenció d'incendis al Parc de Collserola inclòs al terme muni­cipal de Sant Cugat del Vallès. segons va informar el tinent d'alcalde de descentralització i participació ciutadana. Josep Romero, als vocals dels consells de districte de la Floresta i les Planes.

.Aquest projecte contempla un seguit d'actuacions per dis­minuir el perill de foc: instal·la­ció de boques hidrants a diver­sos llocs per prendre l 'aigua. neteja dels boscos i l'adequació dels camins tallafocs. Romero no va donar més detalls de 1"as­sumpte perqtie va assenyalar que ell no havia vist encara el contingut del treball, però que si que coneixia quines eren les lí­

nies generals que s'havien se­guit i pensava que eren les co­rrectes.

Josep Romero va assenyalar que amb tota probabilitat el pro­jecte podrà presentar-se d'aquí un mes i serà un pas important per als districtes. Va assegurar als vocals que ells en tindran la

informació adient per conèixer el contingut i estudiar-ho a les comissions sectorials.

Kl tinent d'alcalde va infor­mar que l'aplicació d'aquest pla es finançarà amb les subven­cions que demanin a d'altres ad­ministracions.•

Les obres de Can Monmany s'iniciaran a finals de maig El cost total de la urbanització serà de 148 milions Joan-Marc de Semir

l.es obres d'urbanització del barri de Can Monmany de Vall­doreix començaran a finals de maig. L'obra costarà uns 14X milions de pessetes i és previst que duri tot un any tot i que es-podria acabar en vuit mesos.

Finalment sembla que els veïns afectats i l'Entitat Munici­pal Descentralitzada de Valldo­reix han arribat a un principi d'acord després de les desavi­nences inicials dels veïns a ha­ver de pagar les contribucions especials que representen un 90 per cent del cost total de l'obra mentre que l'EMD només es fa càrrec del 10 per cent restant.

El principal punt pel qual s'ha tirat endavant el projecte -i motiu de satisfacció dels veïns-ha estat hi reducció del pressu­post inicial des dels 325 milions previstos per l'EMD, respecte a preus de mercat, fins al 148 que es pagaran finalment a l'empresa PROYNOSA a la qual s'adjudi­carà l'obra. De l'import total els veïns hauran de pagar uns 120 milions en concepte de contri­bucions especials mentre que la Cooperativa d'Aigües de Vall­doreix i FECSA també han de fer font a contribucions espe­cials amb 7 i 6 milions respecti­vament. Del 10 per cent restant,

es a dir uns 15 milions, se'n tarà càrrec l'Entitat Municipal Des­centralitzada.

EMD i veïns estan ara discu­tint la forma en què s'hauran de pagar les contribucions espe­cials. l.a voluntat dels veïns es la de poder fragmentar el paga­ment donant un 20/30 per cent a l'inici de les obres i la resta una vegada finalitzin aquestes. D'al­tra banda l'EMD té la intenció de demanar als veïns el paga­ment inicial del 60 per cent de les obres.

Els veïns afectats per la ur­banització es van unir en una as­sociació de nova creació -que serà reconeguda legalment i ofi­cialment per l'EMD en la prope­ra sessió plenària del dia 2N-amb el nom d"'Associació admi­nistrativa de contr ibuents de contribucions especials del barri de Monmany de Valldoreix". El seu president. Xavier Lecina, va manifestar al nostre setmanari que "la nostra associació es po­driu disoldre quan s'acabin les obres ja que s'ha constituït per fer un seguiment del tema pun­tual de la urbanització del barri i de les obres.Tot i això hi hauria una altra possibilitat, poc proba­ble, com seria la de formar una nova assoc iac ió de veïns de Monmany". •

L'EMD informa als veïns sobre el marc competencial Redació

L'Entitat Municipal Descen­tralitzada de Valldoreix va in­formar dimecres al vespre als veïns dels punts més importants sobre les competències que vol mantenir i delegar respecte a l'Ajuntament de Sant Cugat.

L'equip de govern va desta­

car la necessitat de mantenir les competències d'urbanisme per poder preservar el model de vi­da (ciutat-jardí).

La Junta de Govern pretén. d'aquesta forma, mantenir infor­mats als veïns ja que "la qüestió competencial i les seves futures repercussions són cabdals per a Valldoreix". •

Sopar literari a Valldoreix Redacció

El proper dia 30 tindrà lloc un sopar literari al restaurant La Reserva. En el transcurs de la vetllada es farà el lliurament del premi Literari organitzat per

l'Entitat Municipal Desentralit-zada de Valldoreix.

El preu és de 3710 pessetes i els tickets es poden passar a re­collir al mateix restaurant o a l'EMD fins al dia 25 d'abril. •

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 D I S T R I C T E S ELS 4 CANTONS 1 9

Consell de districte de la Floresta

Els representants veïnals volen triar els membres dels consells per votació popular Pep Català

Els representants veïnals de la Floresta van demanar al tinent d'alcalde de descentralització i participació ciutadana, Josep Romero, la legitimació dels con­sells de districte mitjançant l'e­lecció popular dels seus mem­bres, durant la celebració de la sessió ordinària del mes d'abril.

La raó de la petició es basa que els veïns fan responsables als vocals, membres de diferents associacions ciutadanes, de les actuacions que desenvolupa l'Ajuntament a la Floresta, i els representants veïnals volen dei­xar clar que la seva tasca es pu­rament consultiva i no decidei­xen res, segons va ressaltar Joa­quim García, vocal de l'Associa­ció de Veïns de la Floresta.

Aquesta reivindicació va sortir després de la valoració fe­ta per Josep Romero dels cinc anys de funcionament d'aquests organismes. Tal i com va desta­car a Mir-Sol, el tinent d'alcalde va subratllar que els consells de districte eren una eina útil, mal­grat les mancances d'informació que havien sofert fins ara.

Josep Romero va assenyalar quins eren els trets fonamentals per donar una nova vida a aquests organismes: la necessi­tat de potenciar les comissions sectorials, va animar-los a conti­nuar la tasca de participació i fiscalització de les agrupacions ciutadanes, i va subratllar l'am­pliació dels serveis que s'havia fet a les oficines dels consells de districte.

Manca d'informació Darrerament, un per un tots

els representants de les diferents agrupacions i entitats represen­tades al consell de districte van dir-hi la seva sobre aquest punt. Tots van coincidir en el decensís que patien per la mancança d'in­formació sobre els assumptes

que es tractaven als consells de districte i que estaven cansats de tornar cada mes a parlar dels mateixos temes sense veure so­lucions. També van ressaltar els representants que ja estava bé que les diferents àrees de l'A­juntament es prenguessin serios-sament als consells de districte, "però que era molt trist a aques­tes alçades", segons va subrat­llar Raquel Gonzàlez,.

El tinent d'alcalde va respon­dre que la proposta d'escollir per votació els vocals era inte­ressant, però que "ara no és el moment de fer canvis qualitatius als consells de districte sinó de potenciar la fiscalització de la tasca que es fa".

Centre polivalent El centre polivalent de la

Floresta s'inaugurarà cap a la tardor, si les previsions del ti­nent d'alcalde Josep Romero es fan bones. Resten alguns detalls, segons va informar i realitzar la urbanització de l'entorn de l'equipament. També va assen­yalar que s'havien invertit nou

milions més per introduir millo­res i modificacions per augmen­tar la qualitat del centre, com per exemple l'acondicionament de les finestres.

Els veïns van posar en dubte que el treball que s'havia fet amb la sala d'actes era el previst en els plànols del primer projec­te, on segons els vocals el pen­dent del pati de butaques era més pronunciat que el que s'ha­via fet.

Els representants munici­pals els van portar els plànols que demanaren perquè els po­guessin estudiar.

Associació per als avis El tinent d'alcalde també va

anunciar la propera convocatò­ria de tota la gent gran de la Flo­resta perquè s'associïn provisio­nalment en una entitat pròpia. La reunió se celebrarà el proper dissabte dia 30 d'abril.

Prèviament, hi haurà una reunió de la comissió sectorial de benestar social per definir els trets fonamentals que assolirà.•

La Colònia Monserrat de Valldoreix fa el trencaclosques més gran de Catalunya Montse Sant

El dissabte, diada de Sant Jordi, a les 12 h del matí el casal de la Colònia Montserrat de Valldoreix presantarà oficial­ment el trencaclosques gegant compost de 8000 peces i que té el rècord de Catalunya. El rè­cord internacional està establert per la Casa Diset amb una por­tada de un diari realitzada du­rant les olimpíades del 92, any de l'estadi Olímpic de Barcelo­na.

El trencaclosques, de la casa Educa, té la particularitat de ser el més gran dels que es poden trobar de sèrie, és a dir que es pot adquirir en qualsevol botiga i ha estat homologat com el més gran d'aquestes caraterístiques fet a Catalunya. Ha estat muntat

amb la col·laboració de tota la colònia especialment de les ne­nes. S'ha trigat quasi un any per fer-lo.

Ara emmarcart i protegit per un vidre decorarà una de les sales de l'edifici. •

Consell de districte de les Planes

Els veïns es lamenten de la manca d'informació de lfAjuntament Pep Català

Josep Romero, tinent d'al­calde de descentralització i par­ticipació ciutadana, va repetir per tercera vegada la seva pro­posta per potenciar els consells de districte. El lloc va ser a les Planes, durant la reunió del con­sell de districte del mes d'abril a aquest sector de Sant Cugat.

També per tercera vegada va rebre les crítiques per la man­cança de comunicació sobre els diferents assumptes que es trac­ten en aquestes assemblees de zona que es celebren cada mes.

Els representants veïnals de les Planes van recordar a Rome­ro tots el temes pendents que hi havia als sector: la urbanització de carrers, la qüestió de la lega­lització d'un grup de vivendes que s'arrossega des de fa anys i la construcció de les depurado­res que es necessiten entre d'al­tres punts, que segons una re­presentant de l'Associació de Veïns de Les Planes, "són prop del 80 per cent de les reivindi­cacions que es fan consell da­rrere consell, algunes des de fa ja tres anys". Fins i tot, un veí va afirmar en el torn de prec i preguntes que "la proposta de dinamitzar els consells de dis­tricte té bones intencions, però aquest organisme és un para-cops de l'Ajuntament. No té po­testat per fer res i vosaltres ma­teixos com a representants mu­nicipals -referint-se a Josep Ro­mero, Maria Sansa, vice-presi-denta del consell i Bellauvi, se­cretari- us heu de sentir frustrats per sentir sempre les mateixes preguntes i no portar solucions"

El tinent d'alcalde Romero va insistir que els veïns estu­diessin la proposta de potenciar les comissions sectorials, recla­

mar la presència dels tècnics quan faci falta i fer conèixer l'ampliació de serveis que serà una petita conquesta de cara a un millor futur.

Malestar Malgrat les crítiques coinci­

dents dels representants veï­nals, es notava una certa tensió a l'ambient entre els vocals de l'A. VV. de les Planes i el res­ponsable de la sectorial d'es­ports, Cristóbal Melero, contra els representants de l'agrupació veïnal de Can Burrull i un vo­cal independent, Centeno, per qüestions de les tasques que ca­da vocal ha de fer a les dife­rents sectorials que existeixen. Tots van negar l'enfrontament, però fins i tot algú del públic va apreciar la discòrdia i ho va ressaltar.

El poliesportiu i la seva uti­lització per totes les entitats que ho vulguin fer servir, pro­posat pel tinent d'alcalde i la seva actitud decidida a tallar les intervencions quan pujaven de to, va aconseguir refredar els ànims, i que passessin a parlar de col·laborar en la pla­nificació de l'ús que es farà de l'equipament.

Altra preocupació dels veïns és l'increment de vehi­cles que passen pel carrer Ma­ria Antònia, i la velocitat que porten, que segons es va apun­tar pot ocasionar un tràgic acci­dent greu qualsevol dia. El veïns van reclamar que se sen­yalés la zona i s'augmentessin la vigilància perquè els auto­mobilistes anessin més a poc a poc.

Josep Romero va anunciar que l'alcalde presidirà el proper consell de districte igualement com farà amb els altres dos, el de Mira-Sol i la Floresta. •

COMERÇ LÍDER DEL SECTOR DECORACIÓ - INTERIORISME

necessita

I N T E R I O R I S T A Es requereix

Persona de 20-30 anys amb bona presència i tracte afable. Català parlat i escrit. Coneixe­ments de dibuix i deco­ració d'interiors. Es valo­rarà titulació.

• Incorporació immediata a plantilla.

. Alta Seguretat Social. • Sou a convenir, segons

vàlua del candidat. . Bon ambient de treball.

Persones interessades enviar historial detallat adjuntant fo­tografia recent i telèfon de contacte a la següent adreça:

Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès- Ret 4 C

2 0 ELS 4 CANTONS RUBÍ DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Surt el primer llibre del "Rubí a l'Abast" dedicat a les ciències socials El projecte és un estudi afons de les característiques i història de la locali­tat amb un contingut didàctic

Pep Català

HI primer volum del projecte ""Rubí a l'Abast" es cl producte de deu anys d'esíoiço-, investigadors d'un equip for­mat per deu persones, la majoria relacio­nades anih l'àmbit de l'ensenyament. coordinats per Àngela Mas. La presenta­ció d'aquest llibre es tara avui diven­dres.

"Rubí a l'Abast" recull una àmplia informació sobre la ciutat pel què fa a la seva historia, geografia, demografia. agricultura, indústria, art. i les festes i tradicions rubinenques. Totes aquestes informacions són desglossades en mes de 200 pàgines, acompanyades per 1 IX fotografies, tret/e plànols i 5? quadres estadístics. HI volum té un gran interès didàctic i està pensat especialment per­què els docents tinguin una eina útil al seu abast.

HI pressupost de l'obra, que edita l'Ajunta­ment de Rubí. ha costat cinc milions de pessetes i el finançament ha estat a càrrec de la Diputació de Barcelona, que ha posat 1.200.000 pessetes, el Consell Comarcal del Vallès Occidental. 400.1)00. i el mateix Ajuntament de Rubí, la resta. Els cinc milions ha estat el que costava l'edició dels 2000 exemplars, ja que els autors del treball investiga­dor no han cobrat res per la feina, segons que va informar la regidora d'ensenyament. Núria Bue-naventura, que a més a més, va destacar la gran tasca de recerca que s'havia fet i el valuós suport tècnic i material de l'Institut de Ciències de l'Hdu-cació de la Universitat Autònoma de Barcelona i de les 29 persones i nou entitats que hi han prestat col·laboració.

Hls autors d'aquest primer volum dedicat a les ciències socials han estat: Ramon Batalla, llicen­ciat en història; Glòria Camarero. doctora en història de l'art i llicenciada en dret; Lluís García, mestre d'HGB especialista en ciències; Josepa Ciardenyes. mestra d'HGB especialista en ciències

socials; Maria Margarit, mestra d'HGB i postgrau d'educació física; Hrancesc Margenat, mestre in­dustrial i investigador local; Jorge A. Martín, mes­tre d'HGB especialista en ciències socials; Agus-tin Martínez, estudiós de metereologia; Joan Mi­quel Merino, investigador local; i Miquel L'rroz, mestre d'EGB especialista en ciències humanes i llicenciat en ciències empresarials.

Veus al desert Durant deu anys, els promotors d'aquest pro­

jecte han estat donat veus en el desert de les insti­tucions perquè financessin la idea. L'n deceni gai­rebé han trigat a aconseguir els diners que calien per a editar un treball que ja s'havia començat sense esperar res a canvi que no fos la gratificació personal que la tasca que es feia no s'esfumés, se­gons van fer a entendre tant els autors com la co­ordinadora del projecte, que, a més, va recordar que estava en preparació un segon volum, dedicat a les ciències naturals. Àngela Mas i Joan Miquel Merino van desitjar que les institucions no tri­guessin uns altres deu anvs a interessar-s'hi. •

L'Associació d'Amistat amb Guatemala demana suport econòmic a Rubí Solidari p. t .

1.'Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala va pre­sentar a Rubí el seu projecte, l'objectiu del qual és el retorn dels refugiats guatemaltcncs que es troben al sud de Mèxic. La presentació es va fer a l'antiga estació dels Herrocarrils de la Generalitat de Catalunya diven­dres passat, en un acte organit­zat per l'entitat Rubí Solidari.

Joan Hont, membre de l'As­sociació d'Amistat amb cl Poble de Guatemala, va subratllar que el retorn dels refugiats és una tasca difícil pels bastons a la ro­da que posa el govern militar del país centreamericà.

1:1 projecte considera l'esta­da d'almenys dues persones amb els refugiats durant aquests dos anys. 93 i 94, amb la missió) d'ajudar-los a tornar al seu país d'origen i integrar-s'hi.

Les funcions que fan aques­tes persones són dues bàsica­ment. segons Joan Hont. l'na,

donar protecció simbòlica, és a dir que el fet que hi hagin es­trangers apoiats per les seves ambaixades és la garantia per­què l'exèrcit no faci malbé el procés d'integració i espatlli el treball que porten a terme aquestes comunitats per adaptar-se a la situació del país. La se­gona és ajudar-los en tot el que està al seu abast, la qual cosa significa fer de conductors. acompanyar-los a presentar les denúncies que calguin comra els militars que no compleixen el pacte signat de no molestar les comunitats i escriure a màquina els documents que necessiten. entre d'altres tasques.

Brigadistes l'n altre tema que es va trac­

tar a la conferencia va ser la pre­paració de brigades de treball solidari per a diferents països d'Amèrica Llatina, com són Cu­ba i Nicaragua entre d'altres.

Aquestes brigades aniran a l'estiu a treballar als llocs que

hagin escollit els seus integrants i donaran suport en diverses tas­ques a les poblacions on vagin destinats.

Començant el maig, s'inicia­ran les reunions perquè tots els que vulguin apuntar-se. puguin informar-se sobre Ics condicions per fer-se brigadista i quins se­ran els treballs solidaris que de­senvoluparan. •

L'Institut Català del Consum premia la cap de l'OMIC Redacció

La directora de l'Oficina Municipal d 'Informació al Consumidor de Rubí (OMIC), Maria Jesús Cayue-la. ha estat premiada a títol particular per l'Institut Català de Consum (ICC) amb un accèssit.

"Hls punts negres tle la llar" és el nom del treball que la directora de l'OMIC rea­litzà i on s'analitza els acci­dents que es produeixen a les vivendes i com evitar-los. No només tracta dels petits cops i problemes que es poden pro­duir habitualment, sinó també de les intoxicacions que es

produeixen per usar uns pro­ductes específics per netejar.

Aquest estudi l'havia fet Maria Jesús Cayuela per l'Institut Català de la Dona (1CD) -que és el que va pre­sentar el treball al concurs-, on imparteix cursets sobre aquest tema específic. La di­rectora de l'OMIC va assen­yalar que és un dossier que s'havia fet per a les classes i no sap si l'ICD té intencions de donar-li forma de publica­ció.

La tasca que es realitza des de l'OMIC de Rubí ha es­tat premiada dues vegades anteriorment, una el 1990 i la segona el 1991. •

Ferrovial paralitza les obres de Can Solà per falta de pagament p. c.

Les obres d'urbanització de Can Solà s'han aturat per falta de liquidesa de la Junta de Compensació que ha pro­vocat un endarreriment en el pagament de les certifica­cions que supera els cent mi­lions de pessetes i encara queden treballs per fer per un valor d'altres cent milions.

L'empresa Ferrovial, adju­dicatària de les obres ha dei­xat de treballar fins que no s'arribi a una solució que faci desaparèixer el deute i garan­teixi el pagament dels se­güents rebuts.

La falta de liquidesa l'ha provocat, per un banda, el deute que mantenen un grup de vint propietaris que s'opo­sen a la tasca realitzada pels membres de la Junta de Com­pensació, i en segon lloc per­què el patrimoni (parcel·les i equipaments) que va cedir l 'antic propietar i dels te­rrenys. Solà Saladrigues. en­cara no s'han venut.

HI sistema de compensa­ció per realitzar unes obres d'urbanització deixen tota la direcció i capacitat de sanció a la junta directiva. Es per això. que els membres d ' aques ta han buscat que l'Ajuntament faci de mitjan­cer per ajudar-los a buscar sortides pel problema de l'empresa constructora.

Nerviosisme

Aquesta paralització dels treballs va provocar una as­semblea de parcel·listes tor-mentosa per la no assistència de cap representant municipal a la reunió, que es celebrà el 9 d'abril, fent que els assis­tents anessin a les portes de l 'Ajuntament a reclamar la presència de l'alcalde o de la regidora d'Urbanisme. El 9 d'abril era dissabte i no hi ha­via ningú. Aleshores , van convocar-se altre cop per al dilluns, dia 11, per parlar amb els responsables municipals.

El dilluns van reunir-se prop d'una trentena de perso­nes davant del Consistori per buscar solucions.

La regidora va parlar amb els membres de la junta sola­ment per dir-los que no hi ha­vien assistit perquè no porta­rien solucions concretes i no era qüestió d'augmentar el nerviosisme. La regidora es va comprometre amb la direc­ció de la Junta de Compensa­ció per buscar nous avals bancaris o mirar si era possi­ble formalitzar una pòlissa de crèdit per superar la situació. Al mateix temps, la regidora va assenyalar que parlaria amb la vintena de parcel·lis­tes que no volen pagar les se­ves quotes per disconformitat amb els membres de la Junta de Compensació. •

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 1

L'UESC fa presentació dels seus projectes

Neix la Mitja Marató sobre "patins en línia" Marc Codó

El dissabte passat, a les 12 del migdia, es va celebrar al lo­cal de la UESC, una roda de premsa per tal de fer conèixer els nous projectes del club, des­prés de la fusió amb el Club Bàsquet Sant Cugat.

El president de la Unió Es­portiva, Jaume Espina, i el sots-president, Emilio Peralta, ens varen parlar de l'entrada d'uns canvis en l'estructura i equips del club.

A nivell organitzatiu, la lí­nia a seguir serà la ja marcada des dels inicis de la UESC. La d'intentar superar els pressu­postos d'enguany i dels vinents, amb l'esforç propi del club. Es pretén una base sòlida econòmi­ca mitjançant una fundació. Aquesta figura salvaguarda el patrimoni de l'entitat i garan­teix un seguit d'avantatges fis­cals amb la nova llei sobre fun­dacions, pendent d'aprovació en uns mesos. Es tracta de ga­rantir el futur de la Unió Espor­tiva en un futur a llarg termini.

"Podrem disposar d'uns 16 o 17 milions de pressupost per al proper any", assegura el president. Enguany, el pressu­post era de 13 milions de pesse­tes.

A l'esquerra de la fotografia, Jaume Espina, presindent de l'UESC

La presentació oficial de la Fundació es farà en un ter­

mini de tres mesos

A nivell esportiu, es va co­mentar la creació d'una comisi-só CB-UESC, per tal de tutelar el club fins a final de tempora­da, i treballar de cara a l'any vi­nent. L'absorció del CB per part de la UESC, no significarà cap canvi de filosofia en aquesta úl­tima, que seguirà sent la de tre­ballar amb gent del poble i de forma amateur. Aquesta comis­sió té dues vessants.

La tècnica, que s'ocuparà de tot el que faci referència a l'or­ganització del club, i l'esporti-va, encapçalada per en Marcel·lí Massafred, i formada per un se­guit d'entrenadors de la casa i nous, com Artur Barros, ex-en-trenador del CB.

Aquesta comissió treballarà partint del bàsquet base, és a dir, dels equips de promoció de la UESC i del CB. En Jaume Espi­na ho explica: "pretenem acon­seguir un estil propi, obtenint el màxim rendiment possible, sen­se recórrer a la recerca de figu­res".

En la secció de handbol, hi ha prevista la incorporació d'un seguit de jugadors de categoria júnior a l'equip sènior, per tal de reforçar-lo. A més, hi ha el projecte de formar dos equips juvenils i dos més de cadets, procurant garantir el futur d'aquesta secció. El tennis-taula també fou un punt tractat en la roda de premsa, i es va comen­tar la poca participació que té a nivell competitiu, tot i que a ni­vell lúdic, l'interès augmenta considerablement.

La nova secció per a la pro­pera temporada serà la de

gimnàstica rítmica, de forma gairebé segura. A proposta del Centre d'Alt Rendiment, el club estudia la creació d'una escola dedicada a aquest es­port, i seria oberta a tothom que ho volgués. Esdevindria un grup de promoció. D'altra ban­da, hi hauria un altre grup de tecnificació que treballaria a les instal·lacions del CAR amb tècnics de la federació Catalana de Gimnàstica. Ambdós grups però, estarien sota la disciplina de la UESC.

Activitats Per al dia 29 del proper mes,

es prepara una mitja-marató so­bre patins, amb el nom de "Pa­tins en línia". Aquesta seria, de ben segur, la primera que es fes a Catalunya, i possiblement també a Espanya. Constarà de 21 quilòmetres, amb un recorre­gut de mitjana dificultat. El que encara és un tema a decidir és la col·locació, o no, de límits d'edat en la participació de la cursa.

Serà tot un matí dedicat al patinatge, ja que a més, hi hau­ran curses de cent metres per als més petits i exhibicions d'slà-lom, promogudes per la Federa­ció Catalana de Patinatge.

"El còmic del gat Rodamón" també va tenir aparició en la ro­da de premsa convocada per la directiva de la UESC. Es va avançar que el lloc destinat a la fita podria ser el Parc Central, on el volum de trànsit no seria perillós i les condicions, en ge­neral, serien òptimes. •

Handbol

L'UESC lidera el tercer grup de la Copa Catalana

Martorell 19 • UESC 28

Bàsquet

Derrotes en els seus compro­misos per al CB. i l'UESC

Montgat 104 • CB. Sant Cugat 76

Idgie T.

Els jugadors de handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat tornen a estar en un bon mo­ment i així ho van demostrar en el partit disputat a la darrera jornada contra el Martorell.

La superioritat de l'equip santcugatenc va quedar clara des de l'inici del partit, tot i que la primera meitat va ser força igualada. El Martorell es resistia a perdre i el conjunt de la nostra localitat no acabava d'aprofitar les oportunitats que el seu amfitrió li oferia. Però tot i això, l'UESC va marxar al descans amb un avantatge de tres gols: 10-13.

A la segona meitat, els ju­gadors de Ramon Grau van sortir decidits a tot i van co­mençar a fer de les seves apro­fitant la baixada en la línia de joc que va presentar l'equip

Redacció

Els jugadors d'Albert Viella no van poder fer res contra la inspiració encistelladora del seu amfitrió. Tot i que l'encontre va començar d'una manera iguala­da, amb un Club Bàsquet que mantenia el capteniment, el Montgat va marcar les diferèn­cies, escapant-se en el marcador gràcies als encerts dels seus ju­gadors des de la línia de 6'25. Així marxarien al descans amb un parcial de 58-41, que posava difícils als de Sant Cugat repetir

les victòries que havien obtingut contra aquest conjunt en les fa­ses anteriors.

A la segona meitat el Mont­gat va sortir decidit a tot i ho va aconseguir, perquè tot i que el Sant Cugat volia remuntar, no va poder fer-ho atès que passat l'equador d'aquest darrer perío­de el Montgat havia aconseguit una diferència més que conside­rable i a dos minuts per al final ja havia sentenciat, guanyant per 22 punts que van augmentar fins a 28 en el temps restant. •

La Salle Condal 87 - UESC 53

que jugava a casa. Així, apro­fitant els forats defensius del seu oponent, l'UESC s'escapa­va al marcador, mentre el Mar­torell no aprofitava les seves ocasions, fallant-ne algunes de molt clares. Al final un con­tundent 19 a 28 que posa al

conjunt de la nostra localitat en la primera posició de la tau­la, lloc que podrà seguir ocu­pant si supera aquest cap de setmana l'equip de Sant Este­ve Sesrovires, a qui rebrà a ca­sa. •

Els jugadors de l'UESC per la seva banda continuen perdent els seus encontres, aquest últim disputat contra el La Salle la seva pista.

La Salle no va deixar de pressionar en cap moment els santcugatencs i tot i que ja al descans guanyava per 51-18, no

va donar opció als de l'UESC que van sortir a la segona meitat amb intenció de remuntar. En aquesta segona meitat el joc dels jugadors de l'Enric Tomàs va millorar, però el La Salle va continuar sense baixar el ritme fins al final, quan es va acabar imposant per 87 a 53. •

2 2 KLS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES. 22 ABRIL 1994

Futbol Sala Hoquei herba

Un gol a l'últim minut de Mauri trenca les aspiracions del Premià

Sant Cugat 4 - Premià 3 Kaubó

1.1 Premia ho \ a prov ar. pi'i'o no va poder. Tot i que \a aconseguir marcar al pri­mer minut , gràcies al gol aconseguit per Lluís (jugador que lana eK tres gols pel Pre­mia i l 'equip visitant no va poder fer front a la reacció del Sani Cugat que va deixar ben clar qui es el líder de la I .i divisió nacional de futbol sala.

II Premià \ i sortir a la pi sia coneixedor de les seves possibilitats i també de les del seu rival: es per aquest motm que \a començar el joc d 'una manera molt forta. pivsNionat a la deleiisa i es­sent constant a l'atac el qual li va donar el primer Iruil només començar el matx. Desprès del primer gol. l 'equip v isitant \a continuar amb la mateixa línia però no \a impedir la reacció dels homes de Carlos Navarro. que aconseguirien l'empat 4 mi-nuts després i tot seguit es posa­rien al davant. 1.1 Sant Cugat, un cop feta la volta al marcador, va seguir amb una forta defensa per a no deixar cap opció al Premià que es veuria obligat a jugar des

de fora veient com els locals creaven moltes opor tuni ta ts . Abans del descans David faria pujar a l'electrònic el tercer gol pels de la nostra localitat.

Tot i el resultat que hi havia a la mitja part. els visitants no van donar per perdut l'encontre i van posar un xic més d'emoció al duel dels primers classificats començant la remuntada i acon­seguint l 'empat a tres gols. Kl Sant Cugat va passar un mo­ment de nerviosisme però no va

perdre els papers en cap mo­ment i lot i que v a desaprofitar moltes oportunitats va aconse­guir el gol de la victòria gràcies a Mauri, quan transcorria ja el compte enrere per a la conclusió del matx.

Així doncs, importantíssima la victòria del Futbol Sala Sant Cugat contra el segon classifi­cat. que ara es situa a tres punts. La propera jornada el Tracoinsa rebrà l'equip que. si res no can­via, promocionarà aquest any. •

Futbol

El Sant Cugat no guanya el cuer Lloret 1 - Sant Cugat 0

Redacció

l'n l.l.oret que fins a aquesta da­rrera jornada no havia guanyat cap partit a la lliga es va saber imposar a un Sant Cugat sorprès per la seriositat del seu amfitrió. A la primera meitat el Lloret va sortir al terreny de joc amb un plantejament molt correcte, so­

bretot a la defensa, la qual cosa impossibilitava als de Sant Cu­gat fer efectius els seus atacs i facilitava als de casa sortir al contracop. Així van transcórrer els pr imers 45 minuts , però abans del descans els jugadors del Lloret havien aconseguit ja fer pujar al marcador el seu pri­mer gol, el qual seria, a posterio­

ri. el definitiu. Al segon període, tot i l'expulsió del porter local per agressió, el Sant Cugat va continuar nul a l'atac, mentre el seu rival s'afe­rrava a la idea d'aconseguir la primera victòria en el campio­nat. Al final del matx victòria per al Lloret contra un Sant Cu­gat molt poc inspirat. •

El Valdeluz s'imposa a Sant Cugat

Júnior 2 - San Pablo Valdeluz 5

Idgie T.

LI Valdeluz es va imposar al Júnior a domicili fent-li en­caixar cinc gols que l'obliguen a renunciar a les seves aspira­cions de quedar quarts en la taula clasificadora de la Divi­sió d'Honor d'enguany.

HI Júnior no va poder fer front a l'esperit golejador del

en aquest aspecte. Gràcies a una bona jugada confecciona­da des de la /ona mitjana els madrilenys van aconseguir cl 0-2, però el gol qtie Hoffman va aconseguir abans del des­cans encara els feia mantenir les esperances.

Malgrat a ixò. el Valdeluz no es va deixar impressionar i només començar el segon pen­

seu r i v a l . Tot i que va c o ­mençar el partit dominant, els jugadors del club santeugatenc no van poder evitar l'encaixar el gol transformat per Iglesia, i amb el 0-1 tot va canviar. A partir d 'aquí qui va agafar el control del joc va ser el con­junt visitant, superior al Júnior

ode va deixar palès el que ha­via vingut a fer. Així es van es­capar en el marcador amb l ' l a 4 i van seguir pressionant des­prés del segon gol del Júnior per a aconseguir, a un minut del final el cinquè i definitiu gol del matx. •

IVIOTO

CJLUB

II SANT CUGAT

500 SORTIDA EN MOTO DISSABTE, DIA 30 D'ABRIL DE 1994

Recorregut secret per 500 km de carretera

INSCRIPCIONS Socis Moto Club Sant Cugat 5.000 PTA No-sods 6.000 PTA Acompanyant 3.000 PTA

INCLOU Esmorzar, dinar i obsequi

C/C "la Caixa" Núm. 2100-0343-13-0200194048

LLIURAMENT ROAD-BOOK 7.30 h, a la plaça del cinema

PRE-INSCRIPCIÓ Moto Club Sant Cugat

Fax: 589 43 49

INFORMACIÓ Els dilluns de 20.30 a 22 h

Moto Club Sant Cugat Rambla del Celler, 99

08190 Sant Cugat Tel. 589 43 49

Els 4 Cantons Tel. 674 14 01

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3

Tennis

6è Concurs de tennis Nacional Obert Redacció

S'està disputant al Club Es­portiu Valldoreix la fase final del Concurs de Tennis Nacional Obert del 1994. Aquesta sisena edició del torneig ha aplegat la participació d'uns 256 tennistes, essent els caps de sèrie Neus Àvila, Sílvia Ramon, Yolanda Clemot i Eva Bes en les proves femenines i Tino Anda, José Maria Arenas. David Valeriano i Juanjo Flexas en les masculines. El Concurs d'enguany atorga als guanyadors 815.000 pessetes de premis en metàl'lic i en les edi­

cions anteriors ha tingut els se­güents vencedors: 1988 Carles Costa i Marisa Sànchez Vicario, al 1989 Jesús Colàs i Margarita Vaquero, al 1990 Federico Sàn­chez i Sílvia Ramon, al 1991 Juan Alberto Viloca i Eva Bes i al 1992 Fèlix Mantilla i Yolanda Clemot.

Després de no tenir lloc al 1993, l'edició d'enguany del campionat ha despertat moltes espectatives, tot i que encara no se sap qui accedirà a les finals que tindran lloc el proper diu­menge 24 d'abril. •

El Júnior serà la seu del Campionat d'Espanya de veterans júniors 1994 Redacció

Les instal·lacions del Júnior F.C. acolliran les proves d'en­guany del Campionat d'Espan­ya de veterans júniors. El tor­neig començarà el dia 9 de maig, data a partir de la qual es disputaran les eliminatòries dels individuals, masculí i femení, dels dobles i del doble mixt, es­sent el dia 15 de maig quan es tancarà el Campionat amb les fi­nals.

Aquest torneig està obert a tots els jugadors amb nacionali­

tat espanyola que hagin com­plert al 93' els 35 anys i que tin­guin en vigència la llicència fe­derativa. El campionat reuneix any rera any el bo i millor del tennis estatal a nivell de vete­rans i enguany la classificació en aquesta categoria està en­capçalada per: Fernando Luna, Ernesto Vàzquez, José López i Miguel Mir en la secció mascu­lina i Mana Angeles Estradera, Carmen Chillida, Argentina Ca­rril i Mana Pilar Duenas pel que fa a les fèmines. •

Jordi Ortiga i Elisabeth Mateos, guanyadors del Campionat Social del Club Natació Redacció

El Campionat Social del Club Natació Sant Cugat ha arribat a la seva fi. Tal i com us anunciàvem al darrer número de Els 4 Cantons, les finals d'aquest torneig van tenir lloc el proppassat diumenge 17 d'abril en les quals hi van participar, en la final individual masculina Jordi Ortiga i Sergi Domènech i en la femenina Elisabeth Mate­os i Tània Sanz.

Jordi Ortiga es va imposar a Sergi Domènech en un partit molt disputat, en el qual es van haver de jugar els tres sets. Orti­ga va vèncer el seu rival per 6-

3, 3-6 i 6-1 durant el qual ja va quedar clar qui seria el guanya­dor. Pel que fa a la final femeni­na, Tània Sanz va sortir molt forta al primer set, on va plantar cara a la campiona de Catalunya Elisabeth Mateos, però aquesta darrera es va adjudicar el set per 7-5, mentre al segon no va do­nar cap oportunitat a la seva oponent, guanyant-la per un clar 6-1.

En la final de consolació masculina, Jorge Valdés va ser el vencedor després de guanyar el primer set per 6-4 i de guan­yar el segon per 4-1, atès que Joan Olivé va haver d'abando­nar a causa d'una lesió. •

Campionat de Catalunya de Veterans sèniors per equips El Club Tennis Horta no va deixar cap opció a l'equip de vete­

rans del Club Natació Sant Cugat, imposant-se per 3-1 i fent perdre al club santcugatenc qualsevol possibilitat de continuar endavant en aquest torneig.

SI QUIERES UN COCHE YA NO NECESITAS COGER EL TREN O EL AUTOBÚS PARA IR A LA

S I Q U I E R E S

C I U D A D . VEN A MOTOR RALLY Y ELIGE, CON TODA C O M O D I D A D Y SIN TENER QUE

U N C O C H E

DESPLAZARTE, EL COCHE QUE SIEMPRE HAS QUERIDO ENTRE TODA LA GAMA PEUGEOT.

«jJPOR Q U É C O G E S

Y ADEMAS, CON UN EXCELENTE SERVICIO POSTVENTA QUE TE PROPORCIONARÀ TODO

E)L T R E N

LO Q U E N E C E S I T E S P A R A D I S F R U T A R TU N U E V O P E U G E O T S I E M P R E A P U N T O .

O E L A U T O B Ú S ?

VEN A MOTOR RALLY. TU AGENTE PEUGEOT EN SANT CUGAT DEL VALLÈS

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventes) SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU AGENTE PEUGEOT PEUGEOT

2 4 ELS 4 CANTONS MOW 0 w Antoni Lla ver ía Nueva versión para Mayo

PEUGEOT 106 XSi

DIVENDRES. 22 ABRIL 1994

Ahora el XSi con motor 1.6 de 105 cv., neumàticos 175/60 montados en llanta 14, con una velocidad punta de 195 Km./h. y aceleración de 0/100 en

10" con un consumo medio de 7,6 li-tros. En opción equipa dirección asistida, ABS, techo corredizo y aire acondicionado.

• •• breves •• • A la subvención de 100.000 ptas. ofrecida por el gobierno para todos los interesados en comprar un coche nuevo

siempre que entreguen un vehículo de mas de 10 anos para desguace, se anade la oferta de la mayoría de los fa-bricantes de otras 100.000 ptas. de descuento, mante-niéndose en la mayoría de los casos las promocionales que ya tenían programadas como

el aire acondicionado gratis, etc... HONDA CÍVIC CRX VTi Atractivo para dos plazas. Su techo convertible tipo targa le confiere una gran originali-dad. A Espana solo nos llega con el motor mas potente, un 1.6 de 160 cv. con el que se puede alcanzar los 207 Km./H., acelerando de o/100 en 9,2" y con un consumo promedio por debajo de los 9 litros. Su equipamiento es completo, interior agradable y cómodo, aunque el maletero queda muy reducido al guar­dar los elementos del techo desmontables.

• ^ ^ • ^ f ^ j - "^

CASAS i G. SL. GESTORIA

• Administració i gestió empresarial • Renda i tributació en general

• Fiscal • Assegurances

• Laboral • Vehicles

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 - 674 14 97 Fax. 589 40 09

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

BOLSA DEL M O T O R FILACAR 589 09 91

I \NCIA V-I0I .X . ' (Ml

i \ M Ï \ \ - I D I . . M ; I ' |i Kk ;^n .•«>'

I . \ M Ï \ ^-lOinOOHKK H IK -_1; 10: H \ l l NU I'l KRO

l l \ l l NO 1.3 li M l •- "KK I

KORDMKS1 \ l.MMKSH H H ,<SII.<«:

HIKDOKIOS l.fti I! i\ ir- <>

( ll'ROKN l \ C T

-• 'i K ^ H < I I K I I I - S \ \ 1.1

W\ (,OI K . l H i I S ^ I H K '

M / l k ï SWI'VNV li l i N .. . ? H ' 1KM1

( I1KOI.M -15 \l k l s U I Vl>\

H 11)1 .. 4SH <«'

SKVI ) ' \ M ) \ l'K.RRV

i-, MM ,uiM,i..,.l.i ^*tm-

AUTOMÒBILS TMG

675 56 53 FORl) KSl'OR'l"C.ihru I

hi.„x H4W-M

K)RI )SIKRR\2. i 4x4

-• - n I I 3 : I - - JM

ora k\nn SR :> i.— B-MiW-l

/ •

PERE(ANALS 674 63 fi »2

St'at Panda \ cniicll R HM

1 annaHI'i::<iiKI

\ulohiaiK'hi A: 1'

B I A

li \'A

l·irtl hi-tu !:< )'A

Krnault K ~- n n\

V •

yummmm

SERVEIS ADMINISTRATIUS *--—- CIMON S L ^tra' Csrdanyola, 24-26 - ^ ciu ívrn, J · I ^ · Te|s 674 5216/66 Fax^58g Q7 32

f \ SEPAUTO Y

SERVICIOS, S.A. ('aiiií Jo (\\n CaiJors. I

Sani CUÍJ; - 674 34 75

C:,i Jc MiiU.aJj. y»l

TCIT.I^Í·. - 785 23 0(1

H I R C i O N K l K S

KORIHOIRIKR li-M/

nvrnrc vro Cmiihi b li NU

FORI) TRÀNSIT

l M i | . " T l k l;. K l '

CWIIOIVKCO

" ' i - l - , H J N

v. J

CONDUCIR SIN DERROCHAR GASOLINA La gasolina tras su combustión en el motor produce la potencia necesaria para mover nuestro coche. Tanto al frenar como acelerar bruscamente, patinar, etc..., el motor no aprovecha totalmente la energia de la mezcla aire/gasolina. Si quie-re conducir económicamente, deberà actuar siempre con suavidad el pedal del acelerador, así como pasar de marcha sin prisa, escuchando el ruido del motor y observando que éste acelera progresivamente. Procure frenar con la antelación suficiente sin apurar los frenos y reemprenda la marcha con suavidad. Deberà utilizarse siempre, durante el mayor tiempo posible, la marcha màs larga (4 0 5 ) en regíme-nes de par motor ( la mitad o algo mas de la velocidad mà­xima del coche). No debe caer en el error de mantener la velocidad màs larga durante una subida con el pedal a fondo, es preferi­ble una marcha mas corta con lo que el motor girarà con màs alegria. sehal de que apro­vecha mejor toda la gasolina que se le proporciona.•

TELEFÓNICA SERVEIS MÒBILS

MoviLine

&tsi Ctra. Cerdanyola - i !

I el 6 7 4 0 6 6 6 -Sant Cugat

ÍDiverses modalitats d'abonament.

Línia des de 2.200 ptes. al mes.'

Telèfons mòbils des de 59.900 ptes.

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

T0DAS LAS C0MPANIAS

T0D0 TIPO DE SEGUROS PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

PAGO FRACCIONADO

SE RESPETAN BONIFICACIONES

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

Tei. 675 42 03 Fax 589 48 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 CULTURA '% &, ELS 4 CANTONS 2 5

Concert de Sant Jordi a l'Auditori amb la Jove Orquestra Sant Cugat Agustí Visa

Demà dissabte, dia 23 d'abril, a les 22 hores

La Jove Orquestra oferirà un concert al Teatre-Auditori del Centre Cultu­ral. Aquesta serà la primera vegada que l'Orquestra actua dins la campa­na acústica. En el concert s'estrena­ran diferents obres compostes expres­sament per a la Jove Orquestra.

Música del passat i del present El concert que ens presentaran

consta de dues parts. A la primera (música del passat) tindrem obres de D. Cimarosa, C.F. Abel, A. Dvorak i A. Vivaldi. en la qual podem destacar d'aquest darrer autor la intervenció de dos solistes, Santiago Burgos (pro­fessor del Conservatori Victòria dels Àngels, de Sant Cugat) i de Joan Fi­gueres (col·laborador habitual de l'Esbart Sant Cugat), que ens inter­pretaran el Concert núm. 3 per a dues mandolines i orquestra.

A la segona part, (música del pre­sent), iniciarà el concert la sonatina prima per a cordes de H. Genzmer, Dansa del Nord-est d'E. Eckart (es­trena), composta expressament per a la jove formació, Música urbana (es­trena), del compositor T. Xuclà, autor de la música de "Històries de Sant Cugat" que va presentar Fila Zero, i la sardana Sant Cugat, composta pel mestre Cohí Grau.

Com és habitual, comptem amb el pianista santcugatenc Eloi Jové, que des del seu inici ha participat en totes les activitats de la Jove Orquestra i de l'Orquestra de Cambra, la col·labora­ció del Dr. Josep Carbonell, que és assessor musical de l'AOSC, i el di­

rector Josep Ferré. La Jove Orquestra de l'Associació

Orquestra Sant Cugat, va néixer ara fa dos anys, i al llarg d'aquest temps ha anat creixent fins arribar actual­ment a un nombre important de mú­sics. La majoria d'aquests joves són

santcugatencs i la resta tenen relació amb les escoles de música de Sant Cugat i de la comarca. Ha actuat a Sant Cugat del Vallès en els actes d'inauguració del Centre Cultural i a diferents ciutats catalanes. Recent­ment ha actuat a Sevilla. •

Viatge a Sevilla El passat 15 d'abril, la Jove

Orquestra va oferir dos concerts, amb motiu de la inauguració dels nous equipaments de l'Hospital de Miraflores de Sevilla. Al migdia, l'orquestra va tocar uns minuts a l'aire lliure davant d'un gran nom­bre d'assistents. Cal destacar la presència del Bisbe de Sevilla, Monsenyor Rodríguez de la Bor­bolla, representants de la UNES­CO, de la Diputació de Sevilla, metges, etc. L'acte fou organitzat

per ADDEPOS. A la nit, a l'anne-xe de l'Hospital, que té una capa­citat per a 700 persones, la Jove Orquestra va interpretar el concert amb molt d'èxit. Els aplaudiments varen obligar l'orquestra a fer un bis.

La valoració final fou molt po­sitiva, tant en l'aspecte musical, com el que representa la convivèn­cia i integració dels joves músics de l'orquestra.

Els membre de la Jove Orquestra en un assaig al Centre Miraflores de Sevilla

Preestrena de "La Gateta i el Mussol" en el Teatre del Centre Cultural

Ser feliç amb cara de pomes agres E.A

El passat divendres, dia 14 d'abril, el Teatre Auditori del Centre Cultural va acollir la preestrena de l'obra tea­tral "La Gateta i el Mussol". Aquesta obra de l'escriptor Bill Manhoff ha es­tat adaptada i dirigida per Ricard Re-guant. El seus protagonistes, Montse Guallar en el paper de Doris, i Enric Majó com en Fèlix, són els respons-bles d'introduir en l'espectador els conflictes sentimentals, morals i so­cials que esdevenen en aquesta comè­dia.

Fèlix, dependent d'una llibreria, té el somni d'arribar a ser un escriptor de gran talla professioal, dedicació que omple les seves nit en l'apartament. Al costat hi viu la Doris, una jove prostituta que rep les visites a casa se­va. El batibull de les nits és motiu de queixa per part d'en Fèlix, que cansat de les gresques del costat decideix parlar amb el llogater. A partir d'aquí, les vides de tots dos protagonistes es troben, ja que la Doris culpa al Fèlix

d'haver-la deixat al carrer.

Entre ells nai­xerà una història on el diàleg provocarà situacions divertides i insòlites, alhora que es manifestaren com dues persones infelices del seu en­torn professional. En Fèlix intentarà apro­ximar la Doris al seu nivell cultural, modificant i corre­gint-li contínuament la seva parla. Poc a poc, la siceritat de tots dos personatges s'endinsarà en les seves manifestacions. La Doris, ingè­nua i somniadora, creu que algun dia aconseguirà ser una model de gran fa­ma, es passa els dies mirant la televi­sió i imitant els gestos de les models i actrius més famoses. Tots dos s'ado­naren compte que malgrat les seves vivències i habilitats, han d'oblidar

aquests somnis i deixar pas a la crua realitat. Només així aconseguiren ser feliços encara que ells mateixos conti­nuaren estant immersos en el seu gran fracàs.

Aquesta comèdia teatral ens apro­xima aquests conflictes universals, propis de desnivells socials, culturals i morals. •

Res-so de primavera a la Sala Res

Torna Luciano Federico amb \Porca Misèria!

Redacció

L'actor Luciano Federico torna a actuar a la Sala Res amb l'obra jPorca Misèria!, concreta­ment, el dimats 26 i dijous 28 d'abril.

L'obra és un monòleg que va tenir molt d'e-xit quan fou representada ara fa un any a la mateixa Sala Res. L'actor Luciano Federico ha realitzat col·laboracions i ha protagonitzat i di­rigit espectacles de teare, cinema i televisió. Aquest espectacle està dedicat a Mauricio Zan-chi.

Durant el mes de maig la Sala Res tornarà a oferir espectacles teatrals i concerts de música amb grups de rock de casa.

A finals de maig, es representarà l'especta­cle de gags Moltes Gràcies de Poca Conya.

Els 4 Cantons us en mantindrà informats.

Avui divendres dia 22 d'abril

Recital de poesia a la Casa de Cultura Redacció

La Col·lecció de Poesia , El Bardo" ha pre­parat per avui divendres un recital de poesia a càrrec de Rodolfo Hassler. M. Cinta Montagut, José M. de la Pezuela i Fco. José Cantero. L'ac­te serà presentat per Conxa Garcia a les 20. 30 hores a la Casa de Cultura.

L'acte compta amb la col·laboració de l'A­juntament de Sant Cugat. •

Francesc de R Llatjós í García

SANT CUGAT DEL VALLÈS De vila rural a chriat moderna u

(0

ca 03

T3 ©

43

classificats ADMINISTRACIOl '• A ,

DE FINQUES; I ^ S U Z U K I

- un repte -

J. Guix E3 674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0

Francesc Moragas. 42

08190 Sant Cugat

CONSTRUCCIONS MATERIALS!

>. .'à. l i jHt > rl Viíraan i-'- '

Sarti ' .V

D O L C E R I E S

D R O G U E R I E S

FUSTERIES!

ESI ANTONI CAMPOS... Francesc Moragas, 21

FRUITERIES I

ittiom.l

-L.··-.R· r V.ARASA. CnRC'EN c'an:esc Mcra-ji; '1

ADVOCATS

BT RUBIO Villa. 1 Local 5

EQ

A U T O S E R V E I S ALIMENTACIÓ VK

. V RFT 675 55 53 ELECTRODOMÈSTICS Mercal ~rr.:i a-ca rs-ajai-42

ALTA FIDELITAT

' J05E : :BL"S 585 44 8' :;. , 6^4 06 5" '-'e-:::',: Pe'O Sar farala ,123

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

LOGIC b r o t h e r

CONTRO. .•\,!'^..',\'.',\C'-.:['.-.

k, i -^ i l · i . ,ï: l'.n'sns, u s i ' M San'. ( uaal

I el. 6 7 5 I') 11

t a \ . ft75 37 11

:a_.E=~ECNOJjGiCS A .589 33 5L Dac3Lnc 3

MIIMÍS I Í

ELABORACIONEN

MÀRMOLESYGRANITOS

NATURALES

*ïï 699 38 98

lax- 588 24 53 (' IITL·IL·I.I de T C I M ^ J . '>""

(IV.'M Kl "HI

ÒPTIQUES

ÒPTICA AtIKA-SOL òptics diplomats

L'endavallada. 15 Tel. 674 58 46

INSTRUMENTS DE MÚSICA

BARS C A F E T E R I E S

_ARSA 563 32^1

ENSENYAMENT

^ ^ GAS - ELECTRICITAT "A.LFDAP CCf..

ALUMINI - VIDRESÍ 5 S'PO . Rarrtla JeiCeaer 3"

EOKATAS : ara PospiB 35-37

NTj

674 53 32

J A R D I N E R I A

4 56 62 [ í í l j MATALASSERlESl ' Qr£|\ |TRF Ò P T I C

S A L D O N 9 5 6

AMBI I.ANCIES

rpv CHBALLL =E~

• IÍ "a j -e : 13

CREP Carrer Valldoreix

-8 U

3

ANIMALS Perruqueria. Carrer o> la Creu, 33 Local 2

BELLES ARTS 4> ^

i ' ~ ANIMALS •] | "S '-

VETERINARIS^ E,E__ESAP~S CA3ANAS : - ' . • — r. Sanraga Pas rel, 54 (j

OTAF" 6 - •= 55

CENTRE

AUTORITZAT

MÈTODE IRENEU

SEGARRA

Canovas del Castillo, 14

Te 675 11 94

LA BOMBETA, S.L

ELECTRICIDAD

GARRELL

Av. Catalunya, 3

Tel, 674 00 24

San? Cugat del Va!les

D OLERA. ELECT= CITA" v 4 - 5 4;

A-< Caslekí T3 -VALLCOPEIX-

MINGO 5 C P 674 41 44 Onent. 41

MEDECINA F I S I O T E R À P I A

SJSAN NANICCLET~I ,, 5?í 74 T 5aa; Anaan 74 aa xa; Fisoie·apla

ELjfcvCedro Cons:ricc,ons - Manteniment de iarems • oiscines - Regs per aspersic : , ai i't ai I va. I.' la.a

' . Sa j">-,l I, ' i . . . ' 'I|S -'. : c c :

; S ' ' . . | ' \ ; : Í ; ( ..3.3 •:.•: \ a l c

MISSATGERS

1

Hspedalistc. on

lonis (.l'alia do l'i nio i ó

l·iar'.ja, \ -L · :L .O .K4

le' iv.^ d" 5-l ^ l ' I U S a l i ; CllE.il

MRW Sani Cuca'

^ ^ P A S T I S S E R I E S

MOBLES - DECORACIÓ

H..= ' . ' I6E„ESA"S 675 20 01 W'"-,:ra:. 3'

BICICLETES

INFORMÀTICA MUSICAL i r nl.-.j.:.-

..nonon'itr

tu GALERIES D'ART

ARTS G R A F i g U E S j

COPISTERIESj niC -S CAFiDCNA

Valdcreix.41

EQ BODEGUES - VINS

IM( I Dl M H S ( ' I R S ( ) S C A l ) \

TRIMKSTRK

X NS NOE 5 A

a«aca SarrI Sever 4

Cànovas del

l·lSÏO Castillo, 20 589-9 83 , , . , ; , , , . . C8-90 Sant Cugat

Tel. 589 41 7 7 - 5 8 9 2819

ARTSENAL Va Idcreix. 58

SALA RUSINOL Santiago Busino INDUBRUC

CANALS GALEF A j APT .. 675 49 02 Carrer de la Crea '6 J '•' 3 ''7.b.''a can vcÇ

A. -arvai 1,3.0- 036 1v ~. | .„aa ri" aa. v2 t v.;^ ap -

HERBOLARIS DI3ETÈTICA

CASAJUANA

GALERIES SANT JORDI Void.iaicr.2l-V. T d 674 2195

Mobies 1 Decoració

Mobles de c^aar r -da

Matalassos SOTI-CS

San-iacc FLsuao, 37

Tel 589 22 32 Carrer Ma>or, 6 T e 674 1(5 OC

San: Cugat ce Valies

\ \ eoV a

1.22 Sani Cuu.il Tel. 674 mi

P E I X A T E R I E S

DECMO DECORACIÓ 674 38 92 Francesc Moragas, 4

ASSLMPC.C Monestir 33

ROSrA =c Rac-i. 113 -VALLDOREIX-

GERD - SANR'EP ,574 OC 60 3laça Pe>e Sar S J O G U I N E S

CASA DE LES CORTINES .697 20 71 i » Víctor Balaguer. 26 R'JBI

P E R R U Q U E R I E S

TO ASSEGURANCES

CALEFACCIÓ

|J|f ESPORTS - GIMNASOS

HIDROCULTIUS

D.G. D ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del celler. 95

.VJ-.iA'.HA. ^Ela.ROE I I - 1

M NGC, S C c

Crent 4- CLAPAÍ/'.NT'NS' vOGA 674 2103 Faa - '5 aa <::a

HOROFLOF ,,674 75 98 Av .oan Bonàs 54 -VALLDOREIX-

..OGUINES MARGA., 674 15 32 Santa Mana 44

DIDO JOGUINES.. Vinyoles. 10

FALGUERA Villa, 1 local 2

MODA I CONFECCIÓ

CARBONERIESi GIMNÀS CLIMPO 6'5 37 C7

H I P i g U E S

,.,3CA - HAN'_ NO 6753

A S S E S S O R I E S G E S T O R I E S

CARBONERIA NURI S.L.

i -(iasolb A 1 C

-Petroli

-Servei a donnoi.i l iRA'UTl

.ii-.ib 0J-iViii>ii-.-cislern.i 1 .n;ih

oip'.adi'rüe litres

(.'.irhí'riv 1 l ieme^de loiainena

aL'Olm,32-58000IS C/Sania Maria, s/n-692 Oh 94

082"» CERDANYOLA

SA-.TCJGi 'ES^P'S 674 72 15 Rartaaflaaler 25

SOUASH SANT CUGAT 674 98 62 Sant Jordi. 33-35

h °ICASEVEPINC , 574H 4c Pg. Ca!aoo 12

f i l IDIOMES

JOIERIES RELLOTGERIES

CAMPMANY... Valldoreix 16

674 14 82

PRESENZA 589 46 5' Martorell 20

MARVER 589 13 25 Pg. Rubí, 110 -VALLDOREIX-

PERSIANES

ESTANCS

," MONESTIF 674 0174

niava 3

E S T È T I C A

C A R N I S S E R I E S P O L L A S T R E R I E S

ACTOESCOLESl

AUTOMÒBILS

FERRETERIES MAQUINÀRIA

S P R I N T

CENTRE D'ESTUDI

DE LLENGÜES

Francesc Moragas, 8

Tel. 589 22 64

Santiago Rusinol, 2 Tel.

67415 01

INFORMÀTICA;

JO'ERIATOUS 675 52 52 Roia Riibatallada, 24 C

AJGJET 674 58 54 Santiago Rusinol. 40

SANBER-5 674 45 71 Anselm Clavé 20

MOTOS

CASTELLVÍ HONDA 589 32 11 Rosselló 15

PNEUMÀTICS

,674 07 73

L O T E R I E S

MOTO TRÀFIC Alfonso Sala, 2

MOTO 77 SANT CUGAT 674 17 59 l £ £ J Castellví 27

TREN SANT MAGÍ Estape, 2

PUBLICITAT

NETEGES

ELS 4 CANTONS 58914 01 Rbla. del Celler. 91

ADM NISTRACiO N 2 674 0' 74 Va or, 33liurl Worestir,

L L E N C E R I E S M E R C E R I E S

PAMOBES.L Sort. 32 1er. 1a.

VALLÈS NET

Sant Ramor 4

: * u tí:í,©aa¥;i'»3Ba».}i

,674 8918

3 Me Sud*

: «to riwtrtoi fenmmSP

C A T I F E S

CAPICL-VE'.LA NE"E„A- 674 55 03 Caaav?.;ae Caslil:, 4

FORNS DE PA

^iï C I S T E L L E R I E S J>

CANBL-A . A'.'b LIS ViLLES 675-3.1 C a r .e r j e _a Tn're a C '.., 24

674 07 4-

N ESAN -Cí.'AN

H;NAL ••Ai.".ERSA : ; , " i ' . - - I i "Va Vi ; 5

CONSULTORIS DISPENSARIS

^V",':í;:, vF -^JVlf ORDIN A S O F Ï Informàtica d'Empresa

I FOTOGRAFIA - VÍDEOj i "Hardware. Software i

r,i;np'erneri!* Informàtic! H 569 26 49 CL. DENTAL BANARES 67418 77

Francesc Moragas. 8 2on.

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

FOTOViDEO-F 674; Pa'-.r.ladelCeler 93

WPlk C/San t Antoni, 19

674 00 97 Sant Cugat del

Vallès

OBRES I CONSTRUCCIONS

PROMJSA 58917 32 A. 'orreolanca. 2-3

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL Rbia Can Vora. 9

Tei Fax 675 32 03

„ a . ; f ° M S 3 * . , MAPI/OLESSANTCUGA- 675 5-08 J8__9a0_ban1 e,jgat del Va' e_s_ _ car-wa-ncr ' 2 Nau 3

REFORMAS INTEGRALES DE

LA VIVIENDA BANO - COCINAS

PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA

Presupudlos sin compromiso

^Tel. 209 14Ï0" Sr. Ferran

RVS 589 04 38

Els seus

| anuncis i

l spots a

Cinemes

Sant Cugat

Carrer Montseny. IS Tol. 5S4 4U Ui ,

Sani CtiL-aUlci Valle- :

o f •# UP 4M UP *w ABRIL 1994

PUNTS DE SERVEI FECSA

EL MOLÍ 5891740 TINTORERIA SANT CUGAT..67411 83 P. Pep Ventura, 3 Santiago Rusinol, 35

V.yVlAnrt- s.l

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Carrer dos de Maig, 25-Local 4A

Tels. 675 5010 908 89 79 50 (mèvil)

08190 Sant Cugat del Vallès

Fax 675 50 58

REPARTIDOS DE l t l s j CORRESPONDÈNCIA

MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10 - baixos

SABATERIES

TATERS 67555 06 Sant Antoni, 62

O TALLERS MECÀNICS

TINTORERIA SANT CUGAT .674 11 82 Sant Antoni, 1

TINTORERIA SANT CUGAT..675 22 28 Rambla Ribatallada, 34

TINTORERIA SANT CUGAT .674 41 67 Alfons Sala, 21

TRANSPORTS

DANVIL MOTOS, S.L 6751606 Sabadell, 32 B

INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn CintoVerdaguer,18. Valldoreix

MANTSERV.S.A 674 60 58 Av. Catalunya, 18

QUEVIURES

PERE CANALS 6746362 Sant Llorenç, 27

TALLERESMENA 674 5301 passeig Torreblanca, 13

F.X. Servei Of. BOSCH 674 56 78 Castellví, 25

42232F WOMDWIDM COI/fffFS

ENVIOS URBANOS, NACIONALES

EINTERNACIONALES

Paqueteria

urgente a r

toda

Espana

675 11)11-90(1300 400 FRANCESC SITGES PINA ....674 01 44 Martorell, 55

RESTAURANTS

TELEFONIA XARCUTERIES

INDEX de SECCIONS

LINEA DIRECTA. 5890374 C A F E S p £ R E ^ ^ ^ 6 7 „ , 5 2 4

LABOLERA 67416 75 Baixada de L'Alba, 20

CASABLANCA 674 5307 Sabadell, 47

ELMESON 6741047 P. Octavià, 5

Enrique Granados, 15 • Local 8

TINTORERIES

Francesc Moragas, 5

CRISTO FRAN, S.L 6740211 Carme,32

SOL-NET 6744149 P. Torreblanca, 52

• # C v

Ets 4 cm®m. '5é9lèòli

01 Administració Finques

02 Advocats

03 Alumini-Vidres

04 Ambulàncies

05 Animals i Veterinaris

06 Arts Gràfiques-Copisteries

07 Assegurances

08 Assessories Gestories

09 Autoescoles

10 Automòbils

11 Alimentació

12 Bors - Cafeteries

13 Belles Arts

14 Bicicletes

15 Bodegues • Vins

16 Calefacció

17 Carboneries

18 Carniceries

19 Catifes

20 Cistelleries

21 Consultoris • Dispensaris

22 Construccions-Materials

23 Dolceries

24 Drogueries

25 Electrodomèstics-Alta Fidelitat

26 Ensenyament

27 Esports - Gimnasos

28 Estancs

29 Estètica

30 Ferreteries - Maquinaria

31 Forns de Pà

32 Fotografia i Video

33 Fusteries

34 Fruiteries

35 Gas - Electricitat

36 Galeries d'Art

37 Herbolaris • Dietètica

38 Hidrocultius

39 Hípiques

40 Informàtica

41 Idiomes

42 Instruments Música

43 Jardineria

44 Joguines

45 Joieries - Rellotgeries

46 Loteries

47 Llenceries - Merceries

48 Marbres - Pedra Artificial

49 Marcs

50 Matalasseries

51 Metges

52 Missatgers

53 Mobles i Decoració

54 Moda i Confecció

55 Motos

56 Netejes

57 Obres - Construccions

58 Òptiques

59 Pastisseries

60 Peixateries

61 Perruqueries

62 Persianes

63 Pneumàtics

64 Publicitat

65 Punts de servei FECSA

66 Queviures

67 Restaurants

68 Repartidors correspondència

69 Sabateries

70 Tallers Mecànics

71 Telefonia

12 Tintoreries

73 Transports

74 Xarcuteries

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^

alimentació

.tóií

tuw* Mercado Mercado Pere San Torreblanca

Parada 120 Parada 1-5 Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

xarcuteries

FELIU GRIFUL Plaça Pere San, 11 T. 675 56 63

Mercat Pere San T. 675 52 67

.Mercat Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55

Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 321)6

Sant Cugat del Vallès

SUPERMERCAT VILARÓ

589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M

5892929-5893535

vans

CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas

674 6 3 0 8

3b$efrutís

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81

classificats BORSA DEL

TREBALL ofertes

Se ofrece chica para cai guros. Sra. Pilar. Tel. 674 87 88 (Noches)

Se dan clases de Francés, ni vel 1. Sabados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres

Mayorga. Tel. 589 20 04

Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dona classes de Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87

Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

Me ofrezco para trabajar en cualquier cosa, bar, parada, en un mercado, canguros... Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)

Pintor estucador. Pressupostos econòmics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08

Lampista. Atendemos sabados y domingos. Únicamente urgéneias. Tel. 733 14 25

LLOGUERS-VENDES Venc Montesa Cota 311. Tel. 588 20 01 Lluís

Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., baiïo. aseo, calefacción, telefono, pàr-quing. Impecable. Tel. 674 94 97

pàrquings

Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

DIVERSOS Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic. Tel. 675 24 42 i 675 27 37

Senyor gran vend RENAULT 11

verd. Com nou, amb 51.000 Kms.

Sempre garatge.

425.000.- ptes. Tels. 788 8816 - 783 23 59

assificats

VICOMÇA AP\

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EN VENDA Sant Cugat - \ alldoreiv.il u i su t <k

l ^ : ^ : , - I ! ( ' ( UMun\ i= Ci<> m . MMC

l'Hi in . IIK'II! -Ad ik^ídr .M'in . aniui.

4 tuf' 2 \ n > - , lla: >lc U\, •.niniLuio i

M^l. '- i'V^L'l I L ' M *

Sant Cugat - \ a l ldor t ix / o n a I'.is

M-'IÍ.' Knhi I.TU- I II" ni . kTrcm . Hl in .

:ikT:|,iJ,o[. sai.i ,1 L'V.!I, aim.i n i i k c :

ilurniil'Tis. .' t\1ii\s. L'FUJI. ^alt'ÚLLio.

IMl ' lC \HI I

Sant Cugat V a l l d o r e i x , /una M.^

K.-1J. ( i f n k i r M ' i \ r KÏTVIU it^:>

in . :I»ÜC l ' 'i T • .impikihk'si. mcniador,

• j | „ ilVslai u n i u . ^ h.ih . h.un . tak*

kiL^i'i ü.Mc;. : i !^i :u amb depuradora..

Sant Cugat, /ona c/. Crano l lm, torre

.kJ-'-^.-..í.i j.ini.Micr.i. 24U ni . nienia

iloí a ima Mi \])2 sala d'esL-.r 5ll m . 4

iliiimiions i ! vjiioi. du- k m \ v un -er

•.ei. eal letaeuit. l-.ab . pLuivar, trasiei.

iard, pi:\ ,il amb ;ÜHI'I .I

Sant Cugat - Valldoreix, /"iia Kam

M.i \eidainier . leiiein 1 I ; ^ m . torre

."S'í in mediador -ala d esKir 4ll m .

.unia r.lliLC equipada. ,ï dormitoris do-

hles. e-ludi ^ ui , dos k invv servei.

,J lelaeeio. llar de kv .

San Cugat - Mas Janer, terren\ WX)

;ii . torre l*0 ni . meniador -ala de-tar.

amia equipada, tre- hab.. banv i tra--

!er

Sant Cugat - / o n a Kl Colomer, torre

adossada li Hi ni . menjador sala d'estar,

euina olïice. 5 liab., (una -uitei. sala

d'esiar. ties hanvv MTUM. estudi amb

solàrium, armaris eneastats amb inte­

riors. luralge. tres u > l \ e \ -atarei^, tras-

ter sistema de tele -eguretat i e a u a

lona

Sant Cugat - Zona d. Orquídia, easa

de disseny torenv MM) m . torre 300

m . meniador sala d'estar 50 nv, eine

doiitntoris (una suilel, euma-oí t ice .

do- banys. st.-r\ei, cak'ïaccio. garatge

tres cotxe- i -alareig.

Sant Cugat - Valldoreix, /ona R b . -

>.au4a. terreny 141)5 m . torre 2M? nv

en una sola planta, menjador 16 nv i

-ala d estar 50 m , euina-office 15 nv". 4

dormitori- dobles, dos banys, dos tras-

lers. celler rebost, golfes, calefacció,

parquet, garatge 32 m . piscina amb de­

puradora.

PISOS EN VENDfl Zona Mercat Torreblanca, S4 m .

Mk'ii|.ulur s.il.i Jostar amb parquet, aire

c.'iKlieu'ïKit. A's dormilnriv aniUi-oft'i-

a \ kinv o m p l e r t . a r m a r i encasUlv

parquins, 14 5IK1.IKKI

/ o n a Mercat Torreblanca. Í2.1 in ,

menador -.ala J'esiar }() nv. aire eonJi-

uini.it. ' h a b luna Miitei. uiiiia-otTiee.

ilm runs v ^aletaeeHi a ^as. armaris en

eavlais. parqunli; l1 ' M

APARTAMENTSVENDfl WI.I .VIDRKRA, 135 nr, menjador

vila J 'e.lar 5S m , cuina americana 4

ni . 2 hab , doble-,, estudi. han\ . calc-

l'.icci.', pre in.tal.lació llar de toc

S \ N T ( K i V l - LA FLORKSTV

l'Hi ;r de |ar,li. meniador sala destar.

uiina. ilos dorimioris. banv, llai de toc

• \ 1

TERRENYS EN VENDfl SANT U ' Í Í A T - ZONA LA BON A-

N O \ A. Solai de NW m . e\ccl lent

oricnlauo

SANI C U J A T - LA r ï . O R K S T V

solar 7*•>) in . onctllauo sud. u - ta e\

.el lent

SANT t l C i \ I solar de HM ni a

Ullin ml- sortida 4 TúncU de . a l l u

dieta I \ C l i n M S D I P U i W I I N T

Incusarte

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

=IS05-TORPES-LOCALS-"E^RENVS

Aamimst'aciode linques

Lloguers i Comunitats de Ve ns

Gabinet J-,':dic

Agepts d Assegu'ances

C & F CASAS FERRERAS, S I .

GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL -COMPTABLE

Estimació objectiva

Mòduls IVA .

Imp. Societats Imp Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Social i Nòmines

Autònoms

Pensions: -Jubilacions

-Viudetat

-I.L.T.

Magistratura: -Conciliacions

-Acomiadaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala 22. bj 2. Apar­

tat de correus. 12

Sant Cugat del Vallès

67415 66-674 10 54

Oc ton» i

Av. Barcelona, 70

Tel 699 65 48 RUBI

OFERTflS fILQUILERES

sant cugat

Alfonso Sala, 1 12m , 4 h;th., bano y aseo, piso e\t. 90.00()ptas/mes. Piso amuehlado Carrer Gorina 100m2. 3 hab. (Isuite). 1 bano. ca-letacción, balcón. arma-n o s empo t r ados . l)?.0()()ptas/mes 1 Àtit'o dúplex 100m:, 4 hab., bano y aseo, cale-t'acción. A 5 minutos es-tación. 1(X).(K)0 ptas/mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m2. 2 hab., bano y aseo, calefacción. cocina equipada, terra/a uso exclusivo, pàrking. Desde 90.000 ptas/mes. Amueb lado 110.000. -ptas/mes Piso 80 m\ 2 hab., 1 ba­no, 1 aseo, calefacc. Cen­tro Pueblo . 75 .000 Ptas/mes

TORRES

Torre individual semi-nueva, inmejorable zona. 250m\ 4hab., 2 banos, 1 aseo, bodega, pàrking. buhardilla, jardín y pisci­na. Buen precio.

HIDROCULTIU Plantes sense terra

més fàcils de conservar

Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

Av Joan Borràs, 54*:Valldoreix tel 674 75 98

Piso Masnou céntrico. 4 habitaciones. todo exterior. 2 terrazas.2 banos, parket, calefacción.

16.000.000.-Ptes.

Tel. 555 50 18

674 12 04 Plaça Augusta, 4

Torres - Locales Terrenos

Apartamentos en

Venta y Alquiler

Administración de Fincas

Consúltenos!

Finques

674 67 15 589 33 68

PISOS EN VENDfl Zona estació, e/ Villa, 85im;, 4h. lbany. laseti amb dutxa, exterior, lerras. par­ket. calefa., 16 M. Zona Mercat nou, àtie K()m:. 4()nr terrassa, 3h, 1 bany, luseu amb dutxa. nous, calela, parket tot el pis. 17 M. Zona Mercat nou, 45ni . 3h. parket, ealet'a.. lbany i aseos nous. En pert'eete es­tat tot el pis. 16,5 M. Ctra. Cerdanyola, Hünr. 4h. lbanv, nienj. cuina, te-rras. 1 1 M. Pg. Torreblanca, 70nr, 3h, lbany, laseo, calefacc., ar­maris encastats. 13 M.

PISOS LLOGUER Zona estació, c/ Villa, so-bre-àtic, 3h. 1 bany ext, te­rrassa. Tot exterior, calefa., 80.000 Ptes/mes. Zona estació. Alfons Sala, 90m:, 3h. lbany, calefa., bon estat, sol matí. 75.000 Ptes/mes

Plana l'Hospital. 10

674 72 54 674 74 66

VENDA I

LLOGUER DE:

TORRES LOCALS

TERRENYS PISOS

I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

{Extensa cartera amb molt bones

ofertes!

A 14 K m . de FIGUERES

Molí antic restaurat 300m2, enmig d ' l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat.

Gran taller artístic i sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central.

Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.Ples. Part. a part. 674 87 40

Guia immobiliària ELS 4 CANTONS

Particulars i professionals V e n d a , l loguers,

traspassos. . . Consulti els professionals

d 'aquesta guia

674 02 04

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 CULTURA i ART ELS 4 CANTONS 2 9

"Calidoscopi", una combinació de ciència, art i jocs L· Casa de Cultura acull una exposició centrada en els calidoscopis Anna Cabassa

La Casa de Cultura de Sant Cugat acull fins al dia 29 d'a­bril "Calidoscopi, instants mà­gics de bellesa irrepetible", una de les exposicions més originals de la temporada. Es tracta d'una mostra d'aquests curiosos artilugis, inventats l'any 1817, i que de moment aconsegueixen captivar grans i petits.

L'exposició, obra dels au­tors Joan Serra i Alfons Llobet de Sabadell, ha viatjat al llarg de dos anys per diferents in­drets de Catalunya i ha estat visitada per més de 20 mil per­sones. "Arreu on hem estat tot­hom ha sortit al·lucinat, tot­hom té la mateixa resposta tot i que ens visita gent molt dife­

rent", diu Joan Serra. Aquesta coincidència és, segons expli­ca, perquè l'exposició toca una fibra humana que captiva a tothom. Calidoscopi excita el punt màgic, irracional de les persones, "perquè combina una sensació de caos amb una altra de serenitat", explica Se­rra.

Una mostra per a tothom

L'exposició combina l'as-pect lúdic, centrat en diferents jocs amb els calidoscpis, la llum, les imatges i diverses fi­gures, amb una lectura més científica i, fins i tot, artística. "Aquesta exposició és també art", diu Joan Serra,"perquè juga amb la composició de lí­nies, amb les llums, és poesia

Un dels mobles amb calidoscopi exposat a la Casa de Cultura

de la imatge". Dins la part científica, destaca un racó on hi ha instal·lada la "calitaula", un moble on dos professors de la Universitat Autònoma han materialitzat els seus estudis sobre la llum, la reflexió i les imatges reals i virtuals.

L'exposició combina aquestes diverses lectures de manera que podria estar ins­tal·lada tant a festes, com a sa­les d'art com a museus cientí­fics. I és per aquest mateix motiu que l'interès que desper­ta no només afecta els més jo­ves. "Calidoscopi és una expo­sició per a tothom, i de fet. moltes vegades són els nens els qui han de treure els pa­res", explica el seu creador.

Entre les peces més curio­ses destaquen el calidoscopi

més llarg que fa 6,8 metres, els jocs òptics amb miralls, una taula de jocs amb llums del segle XVI i material on s'explica la creació de la imatge cali-doscòpica.

L'exposició de Sant Cugat ja ha rebut de mo­ment la visita de més de dues mil persones a les quals cal sumar les escoles que cada dia la visi­ten, tant de Sant Cugat com de al­tres ciutats. •

A finals de mes es presentarà l'Associació del Llibre Gegant

El Llibre Gegant de l'any passat va aplegar molta gent

A. C.

EI proper dia 28 d'abril l'"Associació del Llibre Gegant" es presentarà oficialment al Cafè Auditori del Centre Cultu­ral. Es tracta d'una organització que neix amb l'objectiu de do­nar continuïtat a una de les fes­tes que poc a poc va tornant-se més popular a la nostra ciutat.

L'associació sortejarà, al llarg d'aquest acte de presenta­ció, l'obra "Peixos" del pintor de Sant Cugat Paco Minuesa per tal de recaptar fons per a l'e­dició d'enguany.

Ja fa tres any que al llarg de la diada de Sant Jordi s'elabora

a Sant Cugat el Llibre Gegant, un acte amb un fort poder de convocatòria i en el qual partici­pen nens i nenes de la ciutat juntament amb diferents profes­sionals de la il·lustració. Els pri­mers s'inventen les històries, els segons s'encarreguen de dibui-xar-les en una plana del llibre.

Del treball conjunt entre els més menuts i els dibuixant sor­geix cada any un llibre de di­mensions enormes en el qual es troben diversos contes, històries i pensaments. És el fruit d'una experiència de participació col·lectiva que es realitza a la plaça Barcelona. •

J. SANTACANA del 28 d'abril al 10 de maig

Sala iusínol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82 Exposició Calidoscopi

" Joan Serra i Renom i Alfons Llobet i Plantada" (Instants mà­gics de bellesa irrepetible). Fins

al 29 abril

Exposició de treballs amb paper reciclat.

Escoles públiques de St. Cugat Fins al 29 d'abril.

Org. CEPA-Ajuntament.

Exposició fotogràfica i de material de la vida del CMSC Fins al 15 de maig. org. CMSC.

Col. Ajuntament

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52

Tel. 675 47 51 CABANACH. Obra recent

Fins al 26 d'abril

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors).

DelOal3h.idel7a20h.

CANALS GALERIA D'ART C/de la Creu, 16 Tel. 675 49 02

"Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica

sobre paper) Fins al 30 dabril

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES Sant Bartomeu. Tel. 674 24 50

"Harry Tozer" (Titellaire). Exposició sobre els titelles Fins

al 30 d'abril

A N A L GALERIA D'ART

UCLES Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

3 0 ELS 4 CANTONS A G E N D A C U L T U R A L DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Divendres 22

VI Cl RS D*APROXIMACIÓ AL TERCER MÓN

"Lis \alors de l'educació". Taula rodo­na inauuiiral, amb la presència de Victòria Camps. Catedràtica d'Ètica de la l'AB. i Jaume (unes. psicopedagog i periodista. A Ics 18 hores. Casa de Cultura

PREMI GAUSAC DE RECERCA Lliurament de premis i \errada-col.to­qui. A les 19 hores a la Casa de Cultura

RECITAL DE POESIA A càrrec de Rodolfo Hàssler, Ma. Cinta Montagut, José M. de la Pezuela i Fco. José Cantero. Acte presentat per Conxa García. A les 20.30 hores, Casa de Cultura

CONCERT DE MUSICA JOVE Actuació dels grups Rythm & Veus, Antibiòtics. Strawberrys. A les 22 hores als Jardins del Mones­tir (al costat de la Casa de Cultura)

SANTCLGATENCS DE L'ANY 94 Actuació del Cos de Ball de l'Escola Eusió i de La Jove Orquestra Sant Cu­gat. A les 22.30 hores al Centre Cultural

MUSICA A LA FLORESTA Amb cançons d'or i de sempre: Ac­tuació del Grup Hansoom i Lautaro. A les 23 hores a la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta

Dissabte 23

I CURSA DE PATINS A les 11 hores, sortida del Mercat To­rreblanca. Int". i inscripcions a l'OMET. C/ Sant Antoni, 10, tel. 589 09 37. de 5 a 8.

III CONCURS HÍPIC DE PRIMAVERA

Doma, tècnica d'enganxada i salts. A les 11 hores a la zona Torre Blanca

AUDICIÓ DE SARDANES Amb la Cobla-Orquestra Costa Brava. A les 12 a la Plaça Octavià

CERCAVILA amb animació del Grup Mira-sol i els Grallers de Santa Perpè­tua. A les 12 hores des de la plaça pe-re San (sortida i arribada)

CERCAVILES DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Cercavila del Drac: A les 17 hores a la Rbla del Celler. Cercavila de la Princesa: A les 17 ho­res a la Plaça Pere San. Cercavila de Sant Jordi: A les 17 ho­res a la Plaça Dr. Galtes. (Totes les cercaviles es trobaran als jar­dins del Monestir)

XOCOLATADA I ANIMACIÓ INFANTIL

Actuació del grup "Tirotitaina". A les 18.30 hores als Jardins del Monestir.

MÚSICA A LA FLORESTA Concert de pop-rock amb el Grup Ta-

basco. A les 22.30 hores a la Unió Re creativa Esports La Floresta.

Diumenge 24

CERCAVILA DE DOLÇAINERS

Cercavila del Grup de Dolçainers de La Sénia. Concentració a les 12 hores a la Plaça del Centre Cultural. Org. Coral Bella Harmonia

ACTES INAUGURACIÓ PARC CENTRAL

A les 12 hores descobriment de la pla­ca commemorativa a l'estany del parc

CINQUANTENARI DEL CMSC - Inauguració del monòlit commemora­tiu. A les 13 hores al Llac del Parc d'El Colomer

- Parlaments i actuació de la Coral La Lira. Els Bastoners de l'Esbart i els Ge-ganters de St Cugat

- Inauguració de l'exposició: "50 anys del CMSC" i presentació del llibre del Cinquantenari. A les 17 hores a la Casa de Cultura.

XXVII TROBADA DE CORALS INFANTILS DE CATALUNYA

Participació de les corals: El Rierol de Sant Jaume dels Domenys, Coral Bella Harmonia de Sant Cugat, i el Grup Ins­trumental de Joventuts Unides de La Sénia. (Entrada lliure). A les 17 hores a l'Aula Magna del Conservatori. Org. Coral Bella Harmonia de Sant Cugat. Col. Ajuntament

Ji^

III TROBADA DE POETES A L'ATENEU SANTCUGATENC

Actuació del cantautor Jordi Alguero i el grup de Poesia Viva de la Cova del Drac de Barcelona. A les 18.30 hores a l'Ateneu Santcugatenc Org. Ateneu Santcugatenc. Col. Ajuntament

Dijous 28

1 HORA DE MUSICA Amb Xavier Ribes, tenor, i Antoni Fon­tanals, llaüd. A les 19.30 hores a l'Au­la Magna Conservatori Municipal

PARRÒQUIA DE SANT PERE D'OCTAVIÀ

CONFERÈNCIA: "Una mirada als orígens: Les excavacions del monestir". Per Pere-Lluís Artigas, Mònica Blasco. Maria Sardà, arqueòlegs. A la Casa de Cultura, a les 19.30 hores. Org. Asso­ciació Amics Unesco Valldoreix-St Cu­gat Col. Ajuntament-CMSC-G. Estudis Locals-Parròquia St Pere-Arxiu Gavín

TltTKl Dissabte 23

TEATRE AL CASAI. CULTURAL DE MIRA-SOL Mira-sol Teatre presenta a Tabula Rasa. amb l'obra "La Dispesera" de ('. (ioldoni. A les 22.30 hores. Org. Mira-sol Teatre. Col. Ajt.

MOSTRA I)F. TEATRE A VALLDOREIX "teatre de poetes" amb Cia Klaka i Grup Teatre Espiral. A les 21.30 hores. Casal de Valldoreix. Or». G. Teatre Espiral

Diumenge 24 MOSTRA DE TEATRE A VALLDOREIX

"Teatre de poetes" amb Cia. Klaka i Grup teatre Espiral. A les IS hores al Casal de Valldoreix. Org. Grup teatre Espiral

TEATRE AL CASAL CULTURAL DE MIRA-SOL Mira-sol teatre presenta a Tabula Rasa amb l'obra "Ea Dispesera" de C. (ioldoni. Org. Mira-sol Teatre.

Dissabte, 23 d'abril a les 22 hores Diumenge, 24 d'abril a les 18 hores

Dimarts 26 RES.SÒ DE PRIMAVERA A LA SALA RES

Teatre: "Porca Misèria" amb I.ueiano Eederieo. A les 23 hores a la Sa­la Res (Sant Domènec. 19. T. 589 33 19). Ors:. Sala Res

Dijous 28 SALA RES. Teatre: "Porca Misèria" amb Luciano Federico. A les 23 hores a la Sala Res

NIL

ALTRES ACTIVITATS CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTICA". Dirigit

per: Dalibor Majdenic. Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

I CURSA DE PATINS A SANT CUGAT. Dia 23 d'abril a les 11 hores. Zona Mercat Torre

Blanca. Quota 300 Ptes. Inf. i inscripcions a partir del 14 de març a l'OMET (C/ St, Antoni. 10.Tel. 589 09 73 de 17 a 20h.) Sant Cugat Esports, Plaça Quatre Cantons, s/n

FIRA D'ART AL CARER: "FIRART" Cada diumenge de d'11 a 14 hores a la plaça Octa­vià.

CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVE-Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

FESTA MAJOR 94 Concurs de Cartells de la Festa Major. Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Lliurament de cartells fins al 4 de maig. Org. Comissió de Festes Sant Cugat.

Concurs-adjudicació instal·lació Bars de Festa Major. Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Org. Comissió de Festes Sant Cugat

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 (Sant Jordi ELS 4 CANTONS 3 1

Baltasar Porcel, escriptor i ciutadà L'escriptor Baltasar Porcel,

prou conegut en els àmbits litera­ris i periodístics per la seva feina en tots dos camps, ens va obrir les portes de casa seva, a Valldo­reix, el passat cap de setmana.

En una breu entrevista vam poder conèixer les seves activitats professionals com escriptor lite­rari i articulista de La Vanguar-dia. També ens va explicar les da­rreres tasques que s'estan realit­zant a l'Institut d'Estudis Medita-rranis, entitat que ell mateix va crear.

Guanyador de diversos i im­portants premis literaris, acaba de publicar el seu darrer llibre "Lola i els peixos morts ".

Emma Ansola

S'ha dit del llibre que representa una conseqüència directa d'un canvi d'actitud del seu autor. Ha canviat, re­alment, la seva visió del món?

"El llibre reflecteix, efectivament, un canvi, però en el terreny de l'expressió. Aquest llibre s'assembla a"Les pomes d'of que vaig publicar als anys setanta sobre la violència moral, física i sexual. Aquest està en aquesta línia, però aplicat al món de Barcelona i el que jo he viscut aquests anys. Crec que el món de Mallor­ca, com a centre dels meus llibres, està acabat, però no pel que fa els seus ele­ments. En "Lola i els peixos morts" he gi­rat el prisma i l'he centrat en una visió més directa de la societat.

Des del punt de vista estilístic conti­nua existint la meva riquesa expressiva però alhora amb un element de llenguat­ge viu, directe i a estones brutal.

Pel que fa al contingut, és un llibre molt obert perquè hi ha aspectes lírics, filosòfics, sexuals, mítics i existencials.

El que predomina és un tipus fracas­sat que viu a Barcelona i que ha sublimat aquest fracàs, aquella obsessió sexual, a través del cinisme."

Tots els personatges de la novel·la tenen un passat trist, quina és la rela­ció del protagonista Helios amb la res­ta de personatges?

"Tothom que l'envolta és igual que ell. La Lola, però, és qui resulta, al final, més llesta que ell, té una personalitat molt dura i ha pogut canviar la seva vida, ell, en canvi, continua penjat. De fet, però, el món és tal i com nosaltres el veiem i d'aquí la visió cínica del protago­nista.

Com a escriptor en llengua catala­na, com li afecten les darerres manifes­tacions que s'han fet sobre el català?

En la problemàtica de la llengua hi ha moltes coses, però jo crec que sóc una de les persones amb més propietat per parlar del tema que molts dels polítics d'avui, perquè jo escric en català. L'ús que es fa de la llengua implica, alhora, la seva ca­pacitat de créixer, per això a mi m'afecta molt més que el 90 per cent de la pobla­ció catalana."

La política catalana

Què opina del tarannà de la política catalana i estatal dels darrers any?

Fa temps que vaig escriure tres petits llibrets sobre Pujol, Tarradellas i Pallach. Tarradellas i Pujol varen arribar a la Ge­neralitat, Pallach va morir aleshores, però

J.A.Mula

Baltasar Porcel acaba de publicar la seva novel·la "Lola i els peixos morts"

el socialisme que defensava és el que ha triomfat, no el que defensaven els socia­listes d'ara. Per tant crec que vaig ser cla­rivident del que passaria en aquest país.

Com veu el paper transformador de la Catalunya actual?

Catalunya ha conquistat uns espais de poder, desenvolupament i llibertat que no tenia des de feia 500 anys. Anem en­davant malgrat que hi ha problemes,com l'economia, que provoquem que la tradi­ció literària i cultural quedi molt estanca­da. Es imprescindible, per tant, la seva projecció. A més hi ha gent que confon l'autonomia o les llibertats de Catalunya amb un tancament en el reduccionisme. Crec que l'única manera de tirar enda­vant un país, i amb més força com més petit sigui, és convertir-se en més inter­nacional, més obert i creador.

Vostè que ha estat un dels creadors de l'Institut d'Estudis Mediterranis, ens podria explicar quines són les tas­ques que s'hi estan efectuant?

L'Institut dels Estudis Mediterranis és una de les institucions més importants en estudis pluridisciplinars. Estudiem, fona­mentalment, la relació de Catalunya amb el Mediterrani i aquest amb Espanya. So­bretot amb el Mediterrani Occidental. Un dels problemes més importants que hi ha a França i que comença a ser impor­tant a Catalunya és l'emigració que arri­ba del nord d'Africa. Doncs bé, nosaltres som un dels especialistes europeus més importants en aquest tema. Una altra de les feines és l'estudi del sistema de valors de les poblacions més joves. Un altre te­ma important de treball és l'estudi del fu­tur de Catalunya i Espanya en relació aquest arc polític que conformen Itàlia, França i Espanya.

La zona del Magreb, també és molt important per a nosaltres, més que l'Eu­ropa de l'Est. La seva economia, la seva població, la seva estabilitat política i les seves institucions són la base de la nos­tra pau o guerra futura.

"A Sant Cugat s'ha fet un urbanisme excessiu i sovint mal fet"

Sent veí de Valldoreix, com valora

que l'Entitat Municipal Descentralitza­da reivindiqui les competències d'Ur­banisme a l'Ajuntament de Sant Cu­gat?

Crec que a Sant Cugat s'ha fet un ur­banisme excessiu i sovint mal fet. Sem­bla que l'Ajuntament de Sant Cugat no­més tingui la intenció d'edificar, creant, així, una mena de situació suburbial de la Barcelona caòtica. S'ha d'entendre abso­lutament que l'EMD de Valldoreix no vulgui entrar en aquest sistema d'urbanis­me. Sant Cugat és un poble molt agrada­ble que té el perill de convertir-se en su­burbi d'una gran ciutat.

Considerant el sentit democràtic, no entenc, a més, com hem estat lluitant contra el centralisme espanyol, i després vénen ells i fan centralisme aquí.

Les 6.000 persones que vivim aquí hem de poder opinar sobre el que volem i no subjectar-nos als criteris que vénen determinats per l'alcaldia de Sant Cugat.

A punt d'acabar l'entrevista, l'escrip­tor català va voler manifestar-se com un

ciutadà més de Valldoreix conscient d'u­na greu manca d'urbanitat.

"El 50 per cent dels cotxes que circu­len per aquesta rambla no compleixen cap de les normatives vigents pel que fa a la velocitat. No entenc, primer, per què la gent és tan dement quan puja al cotxe i, segon, per què no se'ls "cus" a multes, quan no compleixen les normes. Una al­tra de les queixes és la quantitat de brutí­cia que s'acumula en els solars buits d'aquesta mateixa rambla. No comprenc que no es netegi.

"Els 4 Cantons té nervi"

Acabada la nostra conversació, vam preguntar-li l'opinió que li mereix el nos­tre diari, segons Porcel, "Me'l llegeixo i crec que és la millor publicació que es fa aquí. Reflecteix la vida local, però penso, evidentment, que s'ha de millorar. Té un determinat grau d'independència i se'l veu amb nervi. •

"Lola i els peixos morts" Últim llibre de Baltasar Porcel

"Les possibilitats que pot oferir la vida constitueixen un gran cercle invi­sible que es va obrint, fins que ben visible es va tancant: ja l'estic veient, ja es tanca...' escriu Baltasar Porcel en la seva obra en indicacions del personatge central. Amb aquest nou llibre, Porcel introdueix una nova vissió del món on la violència i la crueltat dels personat­ges està a flor de pell. Hèlios, el seu personat­ge reflexiona del que ha estat el seus darrers vint-i-cinc anys a par­tir del seu encontre amb una vella amis-tad, la Lola. Les reflexions protagonista inclouen el seus conflic­tes amorosos, sexuals, professionals i

socials. Arran d'aquestes reflexions el protagonista ens evoca un món sòr­did, cruel i egoista. El seu fracàs, a

més, es veure augmentat després del seu en­contre amb la Lola.

En definitiva, un món on tots els es­trats socials es visio-

nen des d'una perspec­tiva cínica i que arriben al lector d'una forma

brutal a través de la ri-quessa expressiva que demostra l 'autor per mitjà del llenguatge.

NOVEL·LA EDICIONS PROA

384 PÀGINES - 2.600PTS. BARCELONA, ABRIL 94

3 2 ELS 4 CANTONS *&mt Jordi DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

Sant Cugat escriu per Sant Jordi Sant Cugat, abans d'ara

de Montserrat Runibau Pròleg a càrrec de Joan Aymerich Presentació de Josep VI. Ainaud de Lasarte. Edicions Ramon Grau. 123 pàgines. 2.800 pessetes.

Set;ons Montserra t Rumbau. "aquest lli­bre nu pretén ser la historia completa de Sant ( ueat. I s un re-eull ilel que ha estat el nos i ie poble al 11 ai IJ deN an\ s: del que lia passat o del que ens pensem que ha passat. 1.1 llibre \ oi ser aeeessihle a tothom, tant per als peti ts com per als tirans, i intenta, so­bre to t . ser un text ante' i fàcil de llegir".

El llibre conte una amplia mostra gràfica de fotogra­fies del Sant Cugat de principis de segle.

s.nil ( nu^l. iihüixs (í'ani

rí

El Gran Libro del Dragón Text Montse Sant. Il·lustració de Ciruelo Hditorial Timun Mas. 126 pàg. 3.800 ptes. Traduït a l'anglès per Ros Scinvartz.

Aquest llibre des­criu minuc iosa ­ment el mon dels dracs, les seves ca-racter is t iques fi­siològiques i psi­cològiques. el seu entorn, interessos i aleceions. A més. inclou Lina relació de les mes famo­ses llegendes que tenen com a prin­cipal protagonista un I )rac.

Los conflictos yugoslavos Introducció de José Carlos Lechado i Carlos Taibo, professors de la l 'A Madridi de la Universitat de la Pau Ed. Fundamentos. 147 pàgines. 1.200 ptes.

Informació bàsica per una compren­sió tilohal dels conflictes iotiuslaus

lm vatlam «asos»***

*

La Gran Contradicción. Príapo de Clytoris

Antologia de poetas griegos de los siglos VII al III a. J.C.Versió de José M. de la Pe-zuela. Ed. Libros de la frontera. Col. El Bar-do. 96 pàgines. 1250 pessetes.

José M. de la Pe/uela. ha estat el descobridor casual d'aquesta antologia i autor de la \ersió. l'Ou a Festiu de 1990, durant unes excavacions arque­ològiques en una casa totalment en ruïnes de la ciutat sagrada de Delfos. que es trobà un exemplar complet d'aquesta antologia. Aquest antologia conté l'obra de quaranta-dos poetes que varen viatjar, estudiar i treba­llar a Hgipte Mesopotàmia i l'índia.

Poesia anglesa i nord-ameri-cana contemporània

Antologia a cura de D. Sam Abrams Edicions 62. 411 pàgines. 2752 pessetes

Abrams, professor, escriptor i traductor nord-americà afincat a Sant Cugat ja fa anys, ha publicat nombroses traduccions de poesia catalana a l'anglès. Resideix a Catalunya des dels 70. i ha col·laborat estretament amb poetes catalans com ara Agustí Bartra. Joan Vin-yoli. Marià Manem i al­tres. Imparteix cada any a l ' Inst i tut d 'Es tudis Nord-americans el cicle de conferències literàries Ralph Waldo Emerson. L'antòleg ha estat molt atent i sensible a les mi­nories nacionals , ètni­ques o d'altres tipus que s'amagen darrera la de­nominac ió general de "poesia anglesa i nord-americana".

Records d'infant i Coses de Gran

de Jaume Grau Edicions R.G.P. 184 pàgines. 2.000 pessetes

Relats que arrencat de la infantesa fins ja passat el servei militar. Són re­cords escrits en el viver de plantes Riera amb un clar sentiment envers el poble de Sant Cugat. Es el llibre de l'home que cerca, per sobre de qües­t ions mater ia ls deixar quelcom mes a la història d'un poble, el seu.

Les presons de Catalunya eduquen o castiguen?

Autors: Rafael Battestini, Helena Bosch, M.Costa, M. Lluïsa Fernàndez, F. Xa­vier Moreno, P. Sànchez, M. Tho-mas, Grup Dona i Presó, Col·lectiu Porta Oberta. Prolèg de Lluís M. Xirinacs Centre d'estudis

Joan Bardina. Edita Difusora Eu­ropea. 123 pàgines.

"La intenció del llibre és pensar una mica en veu alta i oferir, a qui vulgui participar-hi, uns quants arguments i experiències que puguin facilitar un debat obert so­bre el tema de les presons", escriuen els autors del lli­bre entre els quals es troba Helena Bosch resident a Sant Cugat, mestra de català i secretària de direcció al col·legi d'Arquitectes de Barcelona

eduquen o castiguen l

Carenejant per la Serra de Collserola

de Josep Barberà i Jordi Roca Edicions Ramon Grau. 35 • • • ^

pàgines. 500 pessetes.

• • Una travessa per la Serra en què els excursionistes santeugatencs vam aprendre a caminar.

S 'Aixeca el Teló Autor Joan Tortosa Editat per l'Ajuntament de Sant Cugat Vallès 149 pàgines.

Aquest llibre és un ho­menatge esplèndid a la gent que ha fet teatre a Sant Cugat a traves de l 'Agrupac ió Teatral Maragall i fins a arri­bar a Fila Zero 1949-1993. El llibre conta fil per randa fets i vivèn­cies del teatre a la nos­tre ciutat.

Sant Jordi,

23 d'abril

L me* ' rc \ : ! tw :Í i o 1 nibl c tnó* :id. ta!

l v • a la Jc >iKi t i k > f.N ;no^i

i cl marit me* *.TVÍ cial

k' c\\\ cad la

anv li vM

.librcria

vi la

•"Xa Txefra. mmm Rambla del Celler, 97

(cant. Passeig Torre Blanca) Tel. 674 08 85

TLORS I PLANTES DEL^ALLÈS (JliAÍKf CANTONS

30

\ &

' f e k J E W 674 46 46 ^* JÈST 6 7 4 7 3 7 3

^mw 674 57 87

PAPERERIA

GflLfl QUIOSC

PARADA EXTERIOR DIVENDRES I DISSABTE

Mercat Torre Blanca Local 2-15

Telèfon 589 01 99

Floristeria Sant Jordi

Sant Jordi, 39 Tel.674 10 53

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 flant Jordi ELS 4 CANTONS 3 3

Llibres amb paraula Màrmara

de Maria de la Pau Janer Edicions 62. 250 pàg. 2.300 pessetes. Premi Sant Joan 1993

Amb el seu nou llibre, Maria de la Pau Janer recrea el mite de la Bella i la Bèstia. Una noia jove coneix en una botiga del Barri Vell de Mallorca, un artesà xueta, més aviat lleig i ja gran que és el millor orfebre del món. D'aquest encontre naixerà un amor màgic, es­trany i difícil entre la bella i la bèstia, entre la bellesa i la saviesa, en una història plena de lirisme.

Vescrivent i altres contes de Maria Mercè Roca Ed. Columna. 133 pàgines. 1350 pessetes. Premi Sant Jordi de novel·la 1992 per l'obra Cames de seda

Marí&Mf!€& Roca Després de l 'èxit de Ca­mes de seda, l'escrivent i al­tres contes tor­na a incidir en el tempestuós però inevitable mar de les re­lacions huma­nes. Un estudiant es guanya la vida fent d'es­crivent a la Rambla: copia documents, cartes comer­

cials i, de tant en tant cartes d'amor. Cada cop li és més difícil separar la seva vida de la feina professional i s'implica en una història d'amor que no és la seva.

El Joc del Mentider

de Lluís M. Todó Ed Columna. 286 pàgines. 1975 pessetes. Finalista Premi Sant Jordi de Novel·la 1993

Aquesta és la segona novel.la que escriu després de l'èxit de critica i de públic que va tenir Els Plaers Fic­ticis. Lluís M. Todó és doctorat en Filologia Francesa. Ha traduí al català obres d'autors france­sos: Bossuet, Balzac, Maupassant, Flaubert de qui traduir Madame Bovary, en una esplèn­dida versió molt reco­neguda en el món lite­rari. Aquesta és una narració dura i apas­sionant on succeeixen seduccions, enganys, intrigues, erotisme i re­flexions morals dels seus tres protagonistes.

Llu is M*. Todó

l·L JOC DEL M L N T 1 D E R

Finalista Premi Sant Jordi de Novel·la 1993

El Virrei de Josep Antich És Jordi Pujol un fidel aliat de la Corona o un cavall de Troia dins de la Zarzuela? Editorial Planeta. Col. Ramon Llull. 421 pàg.- 2.500 pessetes

Amb el Virrei, el periodista Jo sep Antich ofereix un apassionant i implacable reco­rregut a través de l'univers polític sorgit de la transició espanyola que té a Catalunya el seu escenari i en Jordi Pujol el seu protagonista. L'autor combina, en el seu text, la crònica periodística, l'anàlisi política i la narració novel·lada, imprimint en el conjunt de l'obra un rigor absolut.

El asesinato del perdedor de Camilo José Cela Editorial Seix Barral. Biblioteca Breve. 238 pàgines. 1700 pessetes.

Aquesta és la seva primera novè.la publicada després d'haver obtingut el Premi Nobel de Literatura. Es una obra singular, al mateix temps que plenament ca­racterística de l'autor. La història narra com un ésser inerme és empès al suicidi per una hipòcrita i brutal reacció social i repressiva a causa de l'eufòria amatoria. Es la vida la que l'ha convertit en perdedor. En el relat també s'entrellacen cada una de les històries que configuren els altres per­sonatges de la novel.la.

Els Jívaros, caçadors de somnis de Josep M. Fericgla Ed. La Campana. 57 pàgines. 2.300 pessetes.

Josep M. Fericgla va viure llargues tempora­des entre els shuar, co­neguts amb el nom de jívaros per la seva anti­ga costum guerrera de reduir els caps dels ene­mics morts en combat. L'autor va investigar quins són els pocessos que duen els shuar a conèixer i interpretar el món d'una determinada manera i la importància decisiva que hi tenen les substàncies al.lu-cinògenes, avui anomenades enteògenes, element fo­namental en la cultura i la mentalitat dels shuar.

El Hermano Pequeno de Manuel Vàzquez Montalbàn Sèrie Carvalho. Editorial Planeta. 221 pàgines. 1500 pessetes.

Amb l'última de les no­velles de M. Vàzquez Montalbàn, el policia Pepe Carvalho investiga els actes de corrupció que han traïcionat la vi­da i els ideals d'honeste­dat d'un dels personatges de la novel.la. En la novel.la s'ajunten els elements propis del Car­valho més essencial, l'humor, el sarcasme i la melan-colia.

El tamano de mi esperanza de Jorge Luís Borges Editorial Seix i Barral. Biblioteca Breve. 137 pàgines. 1200 pessetes.

Fins ara aquest llibre no es trobava en la seva única edició, publicada a Buenos Aires al 1926. Ha estat Maria Kodama que ha rescatat per al pú­blic de parla espanyo­la un dels títols que conté les arrels i el desenvolupament d'algunes de les preo­cupacions literàries i morals més caracte­rístiques de l'autor argentí. La intel·ligència, la seva sabiduria estilís­tica i el seu món pro­pi apareixen reflectits perfectament en El tamano de mi espe­ranza.

|< ü'iy.' Liiis Borges t.mtano de mi cs|X'i.tn/j

Sri» BSuo! -wS>t>tH>trSo Breve

Llibres per Sant Jordi

LLIBRERIA

Smtugo Rusi/lol, 40 Jtl. 67403 M - Fmx S89093S 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

U.AB. Econòmiques - T»l. 5811260 U.A.B. Ciències - T»t. 58 í 1036 08193 BELL ATERRA

3 4 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V . DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Cartellera de Cinema F " ^ C Ï Tn»

**;ws#KïWI SALA1

Misterioso asesinato en Manhattan Una nova comèdia de Wooüy AHen aquest cop amb tocs d ntriga pobc'aca

Amb Diane Keaton (Apta)

Horaris: 16.30,19.35,22.35

SALA 2 Mi padre ;que ligue!

Comèdia i r ie 'ptetaca ser Kathe'ine Heig , una colescer: decic da .-. •"ores-

; ona- a se.. '.'".'-:• .r ' . 'n

(Apta)

Horaris: 16.35,18.30, 20.30. 22.45

SALA 3 Entre dos mujeres

d . ' d ce t" a n c i à ' entre un bo~"e casat iR c \ i r c Gere; la seva dc:-a iSbaron Stc-e i la seva amant iLolita Daviaov cr

Ni va v·"sn: r'ord-a."-ercana d i r antic melod rarra francès (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.25,18.30, 20.35, 22.45

r

SALA 4 En tierra peligrosa

D v a natal a oer salvar els temtons salvatges d'Alaska i protegir al seu poble nterpretaaa per Steven Seagal i Michael Came

(Majors de 18 anys)

Horaris: 16.20,18.25, 20.30, 22.35

"RANKING"

DE LES PEL·LÍCULES DE

VÍDEOS MÉS LLOGADES

1 - Màximo riesgo 2- El fugitivo 3- Bambi 4- Un proposición indecente 5- El ultimo gran héroe 6- Pasajero 57 7- Sin testigos 8- Como agua para chocolate 9- Este muerto esta muy vivo II

10- Un abril encantado

video-cldb sant cugat

« %

Alfons.Sala, 52

Tel. 674 66 49 Sant Cugat

W -De07ha 9.30h. "El Gall del Monestir" . . * * . Revista d'informada despertador, noticies de Sant Cu RADIO SANI CUGAT gat i el Món, la tertúlia. De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Mogozine Del3h.ol3.30h. "Sant Cugat Avw" L'informatiu. De l3 .30h.a l4h . "La tertúlia" (Repetició) De 14h a 15h. "La gramola" Les cançons de la teva vida. De 15h. a 19h. "Vol de tarda" El plaer de la música i res més. De l9h.a21h. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. Tesport iu" 10 minuts amb tot I esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.

P íOPMJOth i l

Dilluns. De 23h a 24h "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. "L'estaleta" Un espai de lectura de cartes. Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi ambient

Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cop de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programo de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Musico per amenitzar la nit

Programació cop de setmana

Dissabte: -8.00h. "Nosequeting1 -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" 11,00h. "Això es pot salvar" -12.00h. "Lestafeta" -I3.00h. ' Avant-Motx" -14.00h. "Un pam de mon" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. "Marató" 23.00h. "Et sona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics1

(Racó delo poesia, Sardones, La sarsuela, Lo música de sempre) -14.( en marxa" -15.00h. "Súper DJ" -18.00h. " Ho m'agraden els dilluns "Esports en marxa" -22.30H. 'Històries'

'Esports

Comentari de cinema

Ernesto "Che" Gerónimo Gerónimo

Títol original: Gcronimo-An American Legend Director: Walter HiII. Guió: John Militis i Larry Gross.Argument de John Milius. Producció: Walter Hill i Neil Canton. Fotografia: Lloyd Ahern. Música: Ry Cooder. Intèrprets: Jason Patrick. Robert Duvall, Gcne Haekman. Wes Studi.

Xavier Borràs

Al seu llibre liury my Iwart al Woundcd Knee (probablement, el més complert estudi històric so-hre el genocidi de l'indi nord-americà), Dee Brown ja deixava ben clar que Goiathlai (conegut com Gerónimo) no era pas un gran cabdill amb un projecte po­lític definit, com Cotxís. Brau Assegut o Cavall Esperit (cone­gut com Cavall Foll), sinó un lí­der guerrer sotmès, que de tant en tant t'eia incursions per robar ca-\alls o bestiar, (o senzillament per tornar a paladejar l'antiga lli­bertat). no el guerriller revolucio-nari-subversíu en guerra total contra l'home blanc que la prem­sa de l'època publicitava.

Però aquesta darrera \ isió és la que han escollit el director Walter Hill [Forajidos de Leyen-(hi. Calles de Fuego) i el guio­nista John Militis \Apocalypse \oH\ FI viento v el léon, Adiós al Rey !. HI seu Gerónimo és un guerriller carismàtic, romàntic i idealista, una mena de Che Cïue-

vara en versió apatxe. Fins i tot la imatge inicial, quan apareix el tí­tol. mostra un retrat de Gerónimo amb el mateix posat que el Che al seu famós pòster. Es a dir, la ve­ritat històrica, tot i que hi és pre­sent, es subordina a la llegenda (de fet. el títol original és "An American Legend". una llegenda americana) I per què no? Al cap­davall això és un western, i el western és llegenda, epopeia i mite. com l'Odissea, les històries de cavalleries o les de samurais. I la veritat històrica no té res a veure amb el valor de Gerónimo com a símbol d'orgull pel poble indi. Però per ser un film pro-indi té el mateix gran defecte que Bailando con lobos: Tenir blancs com a protagonistes principals, el que inevitablement vicia el punt de vista del relat. Així. no veiem la història de Gerónimo, sinó la visió) que l'oficial Al Sieber (Ro­bert Duvall), el general Crook

Llop Gris1' i Gcne Haekman) i el tinent Charles Gatevvood "Capità Gran Nas" (Jason Patrick). també personatges històrics, i els verita­

bles protagonistes del film. tenien d'ell. De fet. als títols de crèdit. els noms de Patrick. Duvall i Haekman surten els primers, i el de Wes Studi. l'actor d'ètnia txe-roki que personifica Gerónimo-Goiathlai. el darrer. La publicitat presumeix que tots els indis són interpretats pers actors indis, però encara sembla llunyà el dia en què un actor indi protagonit/i un film de Hollywood. (Burt Rey­nolds és mig txeroki . però ho porta molt amagat).

El film encara té un altre gran defecte: tot i que, tros per tros, és molt atractiu i ben realitzat (Wal­ter Hill demostra, més que mai, el seu deute amb Sam Peckin-pah), el conjunt global no acaba de quedar ben arrodoni t . Les parts estan bé, però el conjunt fa­lla, com una maionesa tallada. L'n defecte de guió. que fa quedar aquest Gerónimo per sota de films sobre el problema indi com Pequeno Gran Hombre d'Arthut Penn, o sobretot com Apache o la colpidora IM venganza de Vlza-na, de Robert Aldrich. •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1 9 9 4 PASSATEMPS E L S 4 CANTONS 3 5

HORÒSCOP Per: Lin Mithal-Hir

MOTS ENCREUATS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 BALANÇA (22-9/22-10) $

f* Si llences a terra la fruita podrida i ^^™ veus que un pobre afamat la recull, |

no et tombis; ans deixa'l fer i dis­simula, però aleshores, llença rera teu la

ÀRIES (21-3/2-4) S\/V Has de ser agosarat i encetar de f\ bell nou el teu camí; fes-ho sense

girar els ulls enrera ni plorar per allò que podies ser i no ho vares ser. No­més així podràs conèixer de veritat el teu fruita més dolça i l'ajudaràs, sense ferir- »

a>

potencial com a home.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ El que va lligat als verals del carro ^ ^ j no és el qui el mena, però el seu

esforç fa moure tot el pes. Hi ha homes per a menar i n'hi han per arrosse­gar les càrregues. Pensa bé de quina mena vols ser i canvia segons et sembli.

BESSONS (21-5/21-6) ta^ Al desert més val una sola gota 11 d'aigua que tots els brillants del

món; per a ser feliç més val una espurna d'amor veritable que tots els tre­sors amagats al fons de la terra.

CRANC (22-6 / 22-7) ^ 0 ^ Encara que fossis l'home més po-W ^ k derós de la terra i a les teves ordres ^mJ hi haguessin tots els exèrcits del món, ni tot el teu poder podria tornar a la vida la més insignificant de les formigues. Si tan feble és el poder, per què el cerques?

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ k Si veus que el front del teu germà

rk I està solcat pel dolor i l'angoixa, no » tanquis els ulls per a no veure el

seu patiment. Ans estén el teu braç i acompanya'l, si no pots fer res més. Més val plorar junts que tombar-te d'esquena.

VERGE (23-8/21-9) fyy» Com vols que els altres t'ajudin si I \w n o s a P s demanar aJut? El demanar

no avergonyeix si ho fas amb na­turalitat. Tots hem de manester ajut un dia o altre, i és això el que ens agermana.

lo, en la seva desvalguda situació.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) | jMk Et queixes de no tenir amics de J I I I * debò, però els amics no es com- > • I " pren, es guanyen. Per a tenir -# amics has de ser el primer en brindar I amistat. Sigues sincer, que moltes vega- 5 des, el somriure és el millor regal. #

SAGITARI (22-11/20-12) • Et sents el rei del món, tot sembla .

j ^ venir de cara i ja no te'n recordes , que molts et varen ajudar per arri­

bar fins on ets. Reflexiona, no vinguin ^ aquells que et varen triar i enfonsin d'un sol cop la teva sort.

CAPRICORN (21-12/19-1) _ j . Vols canviar, però tens por de fer-

j ^ \ ho. Però el canvi ens envolta sem-^ ^ pre; pensa que ningú no és una illa i no pots restar sol. Sigues valent i fes la primera passa, veuràs com a poc a poc avances sense gairebé sentir-ho.

AQUARI (20-1/18-2) _ ^ L'home savi cerca primer la seva * ^ ^ » pau interior, sense fer cas del que

marca la moda. És més fàcil dei­xar-se endur que nedar contra corrent, però els que gosen fer-ho són sempre els que fan avançar el món.

PEIXOS (19-2/20-3) » * L'home savi és com els joncs que

• f t es dobleguen amb la ventada, però passat l'huracà tornen a aixecar-se,

mentre els arbres més forts amb els troncs ben rígids són arrencats de socarrel i des­prés, només són llenya seca i morta.

Horitzontals - 1 . Embotit fet amb carn de porc - 2. Nom genèric de beguda alcohòlica. Que ha existit sempre.- 3. Al revés, porta. Recipient usat per beure. Ala bastarda.- 4. Individu de cara mitjana. Vocal oberta. Toix.- 5. Terminació d'infinitiu Fruit de la morera. El punt més elevat d'una muntanya-6. Símbol del nitrogen. Al revés, contrari de dolent Al revés, elnom de la perpendiculardel vèrtex a la base - 7 Les dues primeres lletres de l'abecedari. Em faria un tip de riure. Consonant dental- 8. Plural, part del cotxe que toca a terra. Forma prefixada procedent del llatí relacionada amb càrrecs i honors passats. Corden- 9. Al revés, conjunt de troncs que baixaven lligats pel riu. Astre que ens dóna llum. Tractament que s'anteposa al nom d'una religiosa- 10. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Domini ple i absolut sobre béns immobles Objecte format per cera i un ble.-11 Femení, que depèn d'algú.

Verticals - 1. Plural, conjunt de llums- 2. Persona que sedueix. Serpent famosa relacionada amb el Petit Príncep. Vocal tancada.- 3. Mascle de l'oca. Símbol del sofre. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Al revés, entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.- 4. El nom d'un mes. Article usat per la gent de parla occidental- 5. Element que forma part de l'espiga. Símbol de l'oxigen. Al revés, cavall de mitjana qualitat- 6. Vocal oberta. Festa amb ball inclòs. Al revés, conjunt de dues persones- 7. Abreviatura de nord-est. Part soterrada d'una planta. Vocal tancada- 8. Al revés, col loquialment, Nativitat. Forat gros d'una bóta. Consonants - 9. Femení i singular, dit de les coses millors. Forma arcaica de sigui.-10. Al revés i plural, begudes amb un contingut important d'alcohol. Cadascun dels ferros que sostenen la volada d'un balcó. -11. Matèria hipotètica formada per antipartlcules

Prediccions biològiques per a la propera setmana

Els vents de llevant fan augmentar la humitat de l'ambient i netegen la vegetació i la pols ambiental. Els reumàtics es poden veure afectats per aquesta humitat. La frui­ta, especialment els maduixots, són en millor moment i són molt recomanats per a to­tes aquelles persones de pell sensible, igualment que els tomàquets i les pastanagues. La fatiga crònica es pot veure incrementada per l'augment de les temperatures. Igual­ment, l'eufòria de primavera i les migranyes.

SOLUCIONS

l l O I 6 8 £ 9 S f r C

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER

PILAR HEREDIA ESTILISTA

PARTES DEL C A B E L L O El cabeilo lo componen tres zonas per-fectamente diferencíadas: Cutt'cula, Córtexy Médula.

Cutícula. (parte exterior), denominada también epidermícula, està constituida por células planas cuyos núcleos estan atro-fiados, estando dispuestos a manera de teja, con la extremidad libre dirigida hacia atràs. En la cutícula se encuentra la que-ratina, matèria dura y transparente, pri­mordial en los tejidos orgànicos. Córtex (parte intermèdia). El córtex rodea

CANAL MEDULAR a la médula del cabeilo a manera de tubo hueco y, cuando esta falta, constituye por si sola la parte del cabeilo. Està formada por numerosas células alargadas en for­ma de hueso, colocadas transversalmente las unas con las otras, sujetas por puen-tes cistínicos formando una masa fibrosa. La Médula o canal medular (que puede no contener médula en la parte exterior) se encuentra en fa parte interior del cabe­ilo. La médula està compuesta por células voluminosas a veces retraídas y unidas entre si por delgados puentes.

cl. Elías Rogent 18 A (junto mercado Torre Blanca) T e l . 6 7 5 4 0 0 6 Sant Cugat

Marta Balaguer... il·lustra que il·lustraràs

Pere Pkh Rosell

Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas.

••?,

^

uan recordem contes com la Blanca-neus, el Gat amb Botes o els Tres Os­sos, ens vénen al cap dibuixos fantàs­tics que complementaven perfectament les històries; il·lustracions que donaven

cara i ulls a la Ventafocs i al Príncep Valent, o que do­naven sentit a les situacions més inversemblants, com la sortida victoriosa d'en Patufet de la panxa del bou.

Aquestes il·lustracions, foren el complement i l'ajut imprescindible per a introduir-nos en el món enreves­sat de les lletres i de les paraules; sense elles, els lli­bres esdevenien laberints infranquejables.

D'un temps ençà, s'ha produït una important reno­vació dels contes, han aparegut nous personatges i noves històries adients a la realitat actual de les ne­nes i els nens. Una de les més importants dibuixants d'aquests nous corrents de la il·lustració és Marta Ba­laguer, que viu a la nostra ciutat des de fa deu anys; el seu treball ha estat reconegut amb els premis "Críti­ca Serra d'Or", "Apel·les Mestres" i "Lazarillo", entre els oficials, i amb una llàntia d'or i una sabata de cris­tall, entre els màgics.

Marta Balaguer estudià Història de l'Art, però la se­va afició per explicar històries, la mateixa que tenia la narradora de les mil i una nits, va fer que de molt peti­ta, amb deu anys, fes la seva pròpia editorial, "Nord-Est" en què seria un joc premonitori, el d'explicar i di­buixar contes.

La relació de Marta Balaguer amb Sant Cugat, és més de la que va tenir la rateta amb la seva escaleta, perquè va col·laborar en el naixement d'un dels grups més interessants, el "Triangle Taller d'Expressió"; la nostra ciutat li serveix de referència, en contes com "Quina nit de Reis" on apareixen edificis, colors i for­mes dels nostres carrers.

Els dibuixos de Marta Balaguer, realitzats amb la mateixa sensibilitat de Geppetto tallant el ninot de fus­ta que es transforma en Pinotxo, són dibuixos descrip­tius, plens de detalls i de racons; un dels seus últims treballs, és la il·lustració de "La Bíblia pas a pas", pu­blicada per l'Abadia de Montserrat, tres llibres que es­tan dibuixats tenint en compte els colors dels llocs on succeeixen les històries bíbliques.Cal recordar, que com la Ventafocs, Marta Balaguer es transforma i dei­xa en alguns moments els estris de la il·lustració i es converteix en una artista que realitza gravats, que po­dem veure en les seves diferents exposicions.

/ cric-crac, el conte s'ha acabat.

El cinquè cantó

S.I.D.A. Per Víctor M. Morera

Síndrome de Inmunodeficiencia Ad­quirida. Esa es hoy todavía la gran lacra de nuestra Sociedad a nivel mundial. Jamàs en un 5è. Cantó,

había tocado este tema. ni siquiera de refi-lón. No había oportunidad para ello, o tal vez inconscientemente quería eludir el pro­blema sin mas explicaciones. Las cosas cambian cuando lo vives de cer­ca, cuando conoces la realidad a tu lado. Un buen amigo mío, de esos que se pueden contar "con los dedos de una oreja" tiene SIDA. Lo supo ayer. La prueba fría y siste­màtica no ofrece duda alguna. Hacía meses que se encontraba realmente mal, y en su inconsciència, cabia la posibilidad de que su enfermedad fuera el temido síndrome. Su condición de homosexual, le llevaba a ello. Però aún con todo conservaba la espe-ranza de que todo pasara por una mala ra-cha de salud. Antes de saber de su enferme­dad, compartimos un cafè la semana pasada en "El Mesón". Los cafès con mi amigo eran siempre largos, desde las cuatro hasta cerca de las siete y media de la tarde habla-mos de la familia, de los amigos, de la pro-fesión mía y suya, del dinero, de los im-puestos, de futbol, y hasta del futuro de nuestro país.

Ayer, con gran entereza él siguió hablando del futbol, del país y de los impuestos, yo no. Él comento, que se había él hecho al animo, que podia viviot todavía un ano o ano y medio y que sabia que su final seria difícil però, procuraria que su familia, sus padres y hermanos no lo vieran en estado terminal. Yo escuchaba y callaba. Me comento que se iba lejos de su ciudad, lejos de su familia, que iba a resultar para todos una "fuga por amor". Yo callaba y lloraba.

Hoy sé que ya no esti en la ciudad. Al des-pedirse, en el mismo lugar donde casi siempre tomàbamos cafè, me entregó un sobre cerrado, un par de efectos personales y una carta dirigida a alguien. La carta està entregada, los efectos personales, me rogó que me los quedarà, en el sobre cerrado que prometí abrir esa misma noche, està su di-rección actual, un telefono, y otro sobre màs pequeno, para abrir cuando la enfer­medad termine con él. El sobre tiene en su portada el siguiente lema: "Para publicar en tu periódico cuando yo no esté". Lucharé. Te lo juro. •

PÜMíïCITAT

mwm AMB PRODUCTES NATURALS PEP AL JAPDÍ

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí

Tel. 5 8 9 0 0 23 Sant Cugat del Vallès INDUBRUC, S A .

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994 ELS 4 CARTONS

El proper 24 d'abril

wtft ©wm& (éfeOI WüQO El parc es troba situat en un dels punts

estratègics que pertanyen als espais agrícoles residuals compresos entre la

trama urbana existent. Es el sector que limita amb el propi nucli urbà de Sant Cugat, la ca­rretera de Vallvidrera, la carretera de Rubí i el "Turó del Colomer". El Parc Central s'ha projectat amb la idea de connectar l'espai verd que va des del nucli de Sant Cugat fins al "Turó de Can Matas" a tra­vés del "Torrent de la Bomba". Aquest parc té com objectiu ordenar i consoli­dar les zones adjacents a l'antic torrent que travessa la zona. Per aconseguir això, les actuacions que s'­han realitzat són: 1. S'ha sanejat i consolidat el torrent procu-cant-hi l'arribada d'aigua que l'alimenti. 2. S'ha traçat un camí sensiblement paral·lel al torrent que recorre tot l'àmbit del parc en sentit longitudinal. Aquest camí s'ha fet en asfalt ritmat amb peces de pedra artificial. És

un camí mixt, per a vianantsi bicicletes, i està il·luminat i vorejat per arbres. 3. Disposa d'un passeig paral·lel i tangent al carrer Manuel Farrés, pavimentat amb totxo i adequat amb bancs i mobiliari urbà que es constitueix en una alternativa més urbana de passeig pel Parc i, al mateix temps, es con­verteix en un mirador d'aquest. Així mateix resol la seva ubicació un proble­ma de cotes entre el carrer Manuel Farrés i el Parc, en situar-se a mitja pendent. Des d'a­quest passeig s'accedeix al Parc mitjançant escales i rampes. 4. S'ha traçat un sistema de camins que, a di­ferència del camí central i del passeig, que són longitudinals al sentit del Parc, són sensi­blement transversals i permeten la comunica­ció entre els dos costats. 5. L'aigua de pluja es recull a través de dife­rents tipus de cunetes i es condueix al to­rrent. Aquest torrent acaba en un llac artificial de 0.60 m.de fondària mitjana.

La vegetació del Parc La vegetació ha estat tractada a dos nivells: Arbrat L'arbrat triat reforça les dues idees bàsiques del pro­jecte. El torrent i el camí del Parc s'arbren amb un arbre de rivera típic de fons de torrentera. Prats Les zones compreses entre camins s'han tractat com a prats de gespa i gramínies en la seva totalitat. Només algunes de aquestes peces s'han plantat amb abustos. Tocant al carrer de Pere Serra s'ha plantat una devesa de plàtans i, al costat del llac, s'ha fet un bosc de pi i alsina. Per tal d'incorporar els dos polígons del sector Sant Domènec-Colomer, s'ha contruït un petit pont sota la via que permet continuïtat física tant al torrent com al camí del Parc.

Fotos IVf. Vallès

ACTES D'INAUGURACIÓ Diumenge 24 d'abril a les 12 h. a l'estany

12 hores. Descobriment de la placa commemorativa a l'estany del Parc a càrrec de l'Alcalde de Sant Cugat del Vallès i dels Presidents de les Juntes de Compensació.

13 hores. Inauguració del monòlit en motiu del cinquan-tenari del Club Muntanyenc de Sant Cugat a càrrec de l'Alcalde Sant Cugat del Vallès i del president del Club Muntanyenc.

13.30 hores. Actuació de la Coral La Lira i dels Bastoners de L'Esbart de Sant Cugat i Gegants de Sant Cugat.

ï] Ajuntament \f de Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 22 ABRIL 199T

DADES TÈCNIQUES

CARACTERÍSTIQUES EMPRESES PROMOTORES Camí asfaltat (4m) 775 m. Empresa Municipal PROMUSA Camí secundari (2m) 577 m. CENTRAL PARC Passeig (10m) 780 m. ICOSA Riera 490 m. i les Juntes de Compensació del Colomer Prat 47.240 m2 Carretra Vallvidrera i la de Sant Domènech Estany 1.675 m2 El Colomer. Devesa 8.740 m2

Arbres 1.360 unitats EMPRESA URBANITZADORA SUPERFÍCIE TOTAL 72.209 m2 FERROVIAL

, - ' • • • · * - ; V > / . - ·

* .J/i' » • *F --••,

=*.*\ v,.

> x < / : i & :

AUTORS DEL PROJECTE: Enric Batlle i Joan Roig, arquitectes. Lluís Jobert, arquitecte col·laborador. Lluís Roig, arquitecte tècnic. Manel Colomines, enginyer tècnic agrícola.

INVERSIÓ: Parc Central 600 milions, resta zona Sant Domènec-Colomer 1.400 milions.

..j'ii*-' .-,

— r ~ r

* ' *" n-OT^S L t ^ « ^ * " "

•~'S

W^M '"** UÈ&

#'£K'.íl·" /$ i

t^sy^::

DIVENDRES. 22 ABRIL 1994 ELS 4 CANTONS

Diumenge ple d'activitats

El Club Muntanyenc de Sant Cugat en el punt àlgid dels actes del Cinquantenari L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich intervindrà en eh diferents actes programats per l'entitat !• mina Ansola

El Club Muntanyec de Sant Cugat ho té tot a punt per cele­brar el cmquantanari de l'enti­tat. Aquesta c o m m e m o r a c i ó compta amh diferents activi­tats que s'aniran desenvolu­pant al llar de tol el diumenge 24 d'abril.

I K actes començaran a la 13 hores amb la inauguració del l'arc Central, organitzada per l'Ajuntament de Sant Cu-;jal. 1 ai aqtiest mateix acte. es commemorarà el cmquanlcna-ii del Club amb la col·locació d'un monòlit de marbre, obra de l'artista gallec Xavier Cos­ta. I alcalde de Sant Cugat Jo­an Aymerich i el president del C l u b M u n t a n y e c . s e n y o r Eduard So le r i n t e r v i n d r a n ambdós en llurs par laments . En l'acte. també hi participarà la coral "La I.ira", centenària del Club.

S e g o n s Lrancesc C a r b ó . membre del Club. i que ens explica el desenvolupament de

les activitats, "aquest monòlit és una obra d'art per al poble de Sant Cugat i perquè recor­di el Cinquantenari del Club".

Més tard cap a les 14.30 tindrà lloc en el Pavelló Es­portiu de Valldoreix, el dinar animal del soci que enguany té que lcom més a celebrar, l'n aquest dinar es ll iuraran les ensenyes d'or i argent als asso­ciats que pertanyen al CMSC des de fa cinquanta i v int-i-cinc anys respectivament.I.'ar­tista Círau i Garriga ha realit­za! una litografia commemora­tiva ilel ('inquaiUenari.

Els socis que rebran l'ensenya d'or són:

Pere Hordes i Camps Pere Esiape i Pila Octavi Galceran i Peguem Josep Rius i Venien Miquel furiosa i Sola Josep Casaiuana i faries Josep Ivrre i Jove Jaiiuii Pila i Pila

Joan Servera i Chaeón •\nioni Vihalonga i Pablo

I n cop acabat l'apat. apro­ximadament cap a les 17.30 hores, està previst presentar el llibre del Cinquantenari i inau­gurà l'exposició retrospectiva fotogràfica i d'objectes de les diferents activitats que ha rea­litzat el Club al llarg d'aquests cinquanta anys.

Aquest darrer acte tindrà lloc a la Sala d'Actes de a Ca­sa de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat.

L ' e x p o s i c i ó ha c o m p t a t amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, la Diputació de Barcelona i el fotògraf M \ P L Kodak.

Sant Cugat acull l'Assemblea de la

Federació d'Kntitats Excursionistes de Catalunya

Amb motiu del Cinquantè- seva Assemblea General. nari de C l u b . la f e d e r a c i ó La reunió tindrà lloc al tru d 'Lnti tals Excurs ionis tes de tí a la Sal d'Actes de la Cas Catalunya ha escollit aquest de Cultura • any Sant Cugat per celebrar la

Ara et convidem a veure els partits del Barca

Volem premiar la fidelitat dels nostres subscriptors regalant entrades per als partits del Barca»

Previ sorteig, els premiats amb dues entrades per al

Barca - Sportinq

J