Diagnosi indústria agroalimentària berguedà moinès_solsonès

DIAGNOSI DE LA INDÚSTRIAAGROALIMENTÀRIA

A LES COMARQUES

DEL BERGUEDÀ,EL MOIANÈS

I EL SOLSONÈS.

EDICIÓ:CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC)Ctra. Sant Llorenç, Km 2 (Direcció Port del Compte)25280 Solsona

AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ:Rosa M. Florensa i Guiu

AUTORIA:Isabel Rodríguez Castillo, Francesc Altès i Nolla, Paloma Hernández Sánchez.

COL·LABORACIÓ:Àngels Montilla i Maldonado i Mònica Romero i Ruiz

FOTOS: © CFI Cercs-Berguedà

DISSENY:Departament de Comunicació CTFC

Dipòsit Legal: L. 1406-2011

ÍNDEx

1. Introducció

2. Objectius

3. Metodologia

4 El sector de la indústria agroalimentària a Catalunya

4.1 Presentació del sector

4.2 Subsectors agroalimentaris

4.3 El sector en xifres

4.4 Anàlisi DAFO del sector

5. Els sistema d’innovació en el sector agroalimentari a Catalunya

6. El sector de la indústria agroalimentària al Catcentral 2.0

6.1. Iniciatives existents als tres territoris: Berguedà, Moianès i Solsonès

6.2. Anàlisi de resultats

7. Conclusions

8. Propostes d’actuació

Bibliografia

Annexos

I. Model de qüestionari

II. Índex de taules

III. Índex de figures

5

7

7

10

10

11

12

13

15

20

20

22

67

73

99

101

119

120

Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, el Departament d’Empresa i Ocupació, el Fons Social Europeu

5

Aquesta diagnosi s’ha realitzat dins del marc del Projecte

Innovador “CatCentral 2.0 Innovació i Talent” del

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat

de Catalunya, per els anys 2010-2011. En formen part

el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà

(Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del

Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de

Catalunya (Solsonès).

Aquestes entitats entenen la ruralitat com un espai

amb activitat econòmica dinàmica i diversificada,

infraestructures i serveis suficients i de qualitat, que

preservin el territori i les seves riqueses naturals i

culturals.

En aquesta diagnosi s’analitza el sector agroa-

limentari, de les tres comarques objecte

d’estudi, com un sector bàsic per l’economia

rural, com altres activitats no agràries, amb la

perspectiva de fomentar la innovació i aquells

elements que incentivin el dinamisme econò-

mic i la competitivitat de les activitats empre-

sarials.

El grup de treball és conscient de la importància

econòmica que representa el sector agroalimentari a

Catalunya. En primer lloc, segons l’European Cluster

Observatory, Catalunya és un dels principals clústers

agroalimentaris europeus juntament amb la regió de

Lombardia.

Tenint en compte les dades del DIRCE (Directorio

central de Empresas) de l’any 2009, la indústria catalana

de l’alimentació i begudes ha comptat amb un total de

3.638 empreses que representen el 11,8% sobre el total

d’indústries alimentàries de l’Estat Espanyol. El pes

d’aquest sector a Espanya en termes d’ocupació, arriba

al 20,4% i al 23,4% en termes d’ingressos d’explotació,

(INE, 2008). Aquestes xifres situen Catalunya com

la principal Comunitat Autònoma en la indústria

agroalimentària.

Respecte al sector industrial català, la xifra de negoci de

la indústria agroalimentària representa el 15%, només

superat per la indústria química. El 13% de les persones

ocupades en el sector industrial català, pertanyen a la

indústria agroalimentària. (Idescat, 2007).

Malgrat tot, segons l’Informe Avançat de la Indústria

Agroalimentària de Catalunya 20091, el decreixement

econòmic registrat l’any 2009, que va afectar

principalment a les economies més avançades ha

engolit també la indústria de l’alimentació i les

begudes, que fins a les hores era un dels sectors que

es mantenia estable enfront al deteriorament de la

situació econòmica. La menor renda disponible ha

comportat un menor consum i per tant una disminució

de la demanda i la producció. La tendència registrada

l’any 2009 apunta que en termes d’ingressos i vendes

hi ha hagut un decreixement superior al 3% en el

sector industrial alimentari català.

1Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009. Funda-ció del Món Rural

1. INTRODUCCIÓ

7

L’objectiu principal d’aquesta diagnosi, és conèixer la situació actual de les empreses del sector de la in-

dústria agroalimentària, al territori objecte d’actuació, i detectar alguns dels elements més rellevants en el

present i en el futur d’aquest sector.

Per poder assolir aquest objectiu principal, s’han establert els següents objectius específics:

1. Identificar els elements que ajudin a incentivar el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats

empresarials, de les empreses de les tres comarques.

2. Definir propostes operatives, per tal de reforçar diferents factors, que afavoreixin el desenvolupament de

les empreses agroalimentàries, del territori objecte d’actuació

3. METODOLOGIA

La metodologia de treball utilitzada, es divideix en les següents fases:

Fase 1. Fase documental o fase prèvia.

L’anàlisi bibliogràfica, documental i estadística ha servit per contextualitzar l’estudi i per elaborar el marc teòric.

S’han consultat fonts secundàries d’informació, és a dir, altres estudis i informes, amb continguts relacionats amb

la Indústria Agroalimentària del territori objecte d’estudi i estadístiques oficials.

Al llarg d’aquesta fase s’ha:

- Desenvolupat una exhaustiva tasca de recerca, recopilació i anàlisis de tota la documentació i informació que

ja estava disponible en estudis i publicacions sobre el sector de la indústria agroalimentària i totes aquelles

anàlisis similars realitzades a nivell autonòmic.

- Definit els subsectors objecte d’estudi.

- Dissenyat l’enquesta. Aquest s’ha dissenyat conjuntament entre les tres entitats que participen en el projecte.

El Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del

Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).

Fase 2. Fase experimental.

Aquesta fase agrupa totes les actuacions pròpies del treball de camp. Els seus objectius principals són:

- Revisió de la metodologia plantejada, fonamentalment els qüestionaris, basant-se en mostrejos pretest.

- Selecció de les empreses agroalimentàries del territori objecte d’actuació (Berguedà, Moianès i Solsonès).

Per seleccionar les empreses s’ha comptat amb la col·laboració de les tres entitats que participen en el projecte, el

Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis del Moianès

(Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès).

S’han seleccionat les empreses a partir de les bases de dades que disposava cada una de les entitats i a partir de la

seva experiència i coneixement del territori.

- Desenvolupament del treball de camp quantitatiu:

L’enquesta “Emprenedoria, innovació i Talent en el teixit empresarial” s’ha dissenyat tenint en compte, d’una banda els

2. OBJECTIUS

8 9

objectius de l’estudi i d’altra els objectius d’una altra acció

del projecte “Catcentral 2.0. Innovació i Talent”. Aquesta

consisteix en la elaboració d’una diagnosi per conèixer la

situació dels tres territoris, integrats en el projecte, per tal

d’identificar la competitivitat de les empreses de tots els

sectors, i el talent en la població, en aquests territoris.

Per a la validació s’ha realitzat una proba pilot, passant les

preguntes a cinc persones expertes en el tema. S’han adjuntat

altres preguntes de valoració sobre la mateixa enquesta. En

funció de les opinions recollides en la valoració s’ha procedit

a la depuració i l’enquesta definitiva ha estat l’instrument

principal de recollida de dades per a l’obtenció de resultats.

Conté un total de 54 preguntes, la majoria d’elles

tancades, multiresposta o dicotòmiques, altres amb

opcions a respostes obertes

A través de les enquestes s’ha recollit informació sobre

els següents àmbits:

A. Característiques de l’empresa

B. Activitats relacionades amb el procés de creació

de l’empresa i capital relacional (consideracions

específiques sobre la transferència de coneixement,

la col·laboració amb altres entitats i empreses, les

relacions comercials i ampliació de nous mercats)

C. Activitats relacionades amb la gestió empresarial

D. Activitats relacionades amb el procés

d’internacionalització

E. Activitats relacionades amb la qualitat

F. Activitats relacionades amb el capital tecnològic

(innovació i inversió tecnològica. Activitats de valor afegit)

G. Capital humà (plantilla, perfil professional,

requeriments i necessitats futures en matèria de

recursos humans)

H. Infraestructures i comunicació

Annex I: Específic per al sector agroalimentari

Les preguntes proposades eren, en la seva majoria,

tancades. El subjecte havia de seleccionar una o vàries

opcions, segons el cas, entre una sèrie preassignada

de categories, considerant les escollides aquelles

que millor s’aproximen a la seva opinió o situació.

En algunes de les preguntes s’han deixat una de les

opcions obertes, d’aquesta manera s’ha intentat no

limitar la informació i ampliar així el coneixement del

marc de referència en el que s’han desenvolupat les

opinions i les actituds dels subjectes enquestats.

Es va creure més adient que cada una de les entitats

que participen en el projecte “Catcentral 2.0.

Innovació i Talent”, fossin les responsables de

realitzar les enquestes al seu territori. En primer lloc

pel coneixement que cada una té de la realitat del seu

territori, i en segon lloc perquè el teixit empresarial

i altres entitats de promoció econòmica d’aquests

territoris col·laboren habitualment amb aquestes

entitats, coneixen la seva manera de treballar i a les

persones de referència que formen l’equip de treball;

això ha facilitat molt la realització de les enquestes.

En un primer moment es va contactar, telefònicament,

amb cada una de les empreses objecte d’estudi,

amb la finalitat d’informar-les sobre el projecte,

i particularment sobre l’estudi, i conèixer la seva

disponibilitat a l’hora de participar.

Si l’empresa es mostrava interessada, se li feia arribar, a

través del correu electrònic, l’enquesta juntament amb

un tríptic informatiu sobre el projecte “Catcentral

2.0. Innovació i Talent”. La majoria de les enquestes

s’han fet de manera presencial, excepte alguna d’elles,

que per exprés desig de la persona interessada, l’ha

contestat ella mateixa i ens l’ha retornat per correu

electrònic o bé s’ha realitzat telefònicament.

L’àmbit d’aquesta anàlisi comprèn totes les empreses

que desenvolupen la seva activitat dins de la indústria de

l’alimentació i les begudes a les comarques del Berguedà, el

Moianès i el Solsonès. És a dir, aquelles empreses l’activitat

principal o secundària de les quals està relacionada amb la

transformació, conservació i/o manipulació de productes

agraris destinats a l’alimentació.

Al Solsonès estan catalogades 40 empreses, 53 al

Berguedà i 97 al Moianès.

Concretament, s’han identificat 16 subsectors dins

d’aquesta indústria, seguint la classificació de l’informe

anual elaborat pel DAR.

Aquests subsectors estan delimitats pels codis de la

classificació catalana d’activitats econòmiques 2009

(CCAE-09 (cat)), i es mostren a la taula següent

Taula 3.1 Classificació dels subsectors per codis CCAE-09

Subsector Codi CCAE-09 Descripció de les activitats del codi CCAE-09

Indústria Càrnia 101Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració de productes carnis

Indústria del peix, crustacis i mol·luscos 102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscosIndústria de les fruites i les hortalisses 103 Preparació i conservació de fruites i hortalissesFabricació d’olis i greixos 104 Fabricació d’olis i greixos vegetals i animalsIndústria làctia 105 Fabricació de productes lactisIndústria de la molineria, midons i productes amilacis

106 Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis

Fabricació d’alimentació animal 109 Fabricació de productes per l’alimentació animal

Indústria del pa, galetes i pastisseria 1071 i 1072- Fabricació de pa i productes de fleca i pastisseria- Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria de llarga durada

Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria

1082 Fabricació de cacau, xocolata i productes de confiteria

Indústria de pastes i similars 1073 Fabricació de pastes alimentàries, cuscús i productes similars Indústria del cafè, te i infusions 1083 Elaboració de cafè, té i infusionsIndústria d’alimentació infantil i preparats dietètics

1086Elaboració de preparats per a l’alimentació infantil i preparats dietètics

Indústria de la resta de productes1081, 1084, 1085 i 1089

- Fabricació de sucres- Elaboració d’espècies, salses i condiments- Elaboració de menjars i plats preparats- Elaboració d’altres productes alimentaris no classificats anteriorment.

Indústria vinícola 1102 Elaboració de vins

Indústria d’altres begudes alcohòliques1101, 1103, 1104, 1105 i

1106

- Destil·lació i mescla de begudes alcohòliques- Elaboració de sidra i begudes fermentades de fruites- Elaboració d’altres begudes no destil·lades, fermentades- Fabricació de cervesa- Fabricació de malt

Indústria de begudes no alcohòliques 1107 Fabricació de begudes analcohòliques; aigües minerals

Font: Elaboració pròpia

Fase 3. Fase d’anàlisis o fase d’explotació de la informació i avaluació de resultats.

Aquesta fase agrupa tant les tasques d’anàlisis dels resultats de l’estudi com la informació recollida en la fase

documental i en la fase experimental precedents i ha donat lloc a l’informe final.

En aquesta fase s’han processat les dades i la informació obtingudes, generades tant a la indagació documental

com a la recopilació a través de les enquestes.

Finalment s’ha realitzat el tractament estadístic de les dades obtingudes.

10 11

4.1 Presentació del Sector

Segons la definició de Boucher i Riverson2 la indús-

tria agroalimentària es defineix com l’activitat on

es dóna un procés d’adaptació, conservació, trans-

formació i comercialització que utilitza la matèria

primera agropecuària.

Altres autors defineixen la indústria agroalimentària

com el sector que agrupa el conjunt de les operacions

de transformació, conservació, preparació i

condicionament dels productes agraris i alimentaris,

efectuades en unitats de producció industrial.

Segons l’Informe Indústrial del Sectorial

Agroalimentari que fa el Centre de Recerca en

Economia i Desenvolupament Agroalimentari

(CREDA), l’últim trimestre de 2010, a Catalunya, la

indústria agroalimentària és una de les més importants

del sector secundari, doncs és la primera en volum

de negoci, amb 23.699 milions d’euros (inclou el

tabac), segons dades de l’Idescat, per davant de la

indústria química. També és la primera indústria en

termes d’ocupació, amb quasi 75.000 persones que

hi treballen i més de 2700 empreses (Idescat 2009),

per davant de la indústria de fabricació de productes

metàl·lics. A més, també destaca en el conjunt estatal,

aportant el 23,4% del volum de negoci de la indústria

agroalimentària (incloent el tabac) espanyola.

La rellevància de la indústria agroalimentària, es veu

augmentada per la seva directa vinculació amb el

sector agrícola i ramader (la indústria alimentària

consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el

70% de les produccions primàries, agràries i pesqueres

catalanes), i amb la distribució.

Cal dir, que la indústria agroalimentària catalana

es configura com un sector dual. Existeix un reduït

nombre de grans empreses que concentren una

important quota de mercat en determinats subsectors

(sobretot elaboració de peix, hortalisses i olis), i que

normalment es localitzen properes als grans nuclis

urbans, tractant de gestionar la consolidació d’una

part important de la seva demanda. Mentre que en

l’altre extrem, apareixen un gran nombre de petits

establiments agroindustrials, generalment més

lligats al medi rural, que desenvolupen, normalment,

activitats de primera transformació, el que els permet

impulsar la terciarització de l’economia rural en serveis

que, freqüentment, són aprofitats per la pròpia activitat

agrària.

Si parlem de la indústria transformadora alimentària

des d’un punt de vista de subsector, cal destacar la

importància en volum de vendes de la indústria càrnia,

la qual concentra més del 30% de la facturació del

total de la indústria agroalimentària a Catalunya. En

els següents llocs, trobaríem l’alimentació animal, la

indústria del pa i les galetes, i el segment de begudes,

on té també una importància especial el segment de

vins i caves3.

Segons l’Observatori de Clústers Europeu (European

Cluster Observatory), Catalunya és el primer clúster

agroalimentari europeu, seguit de la regió italiana de

Lombardia.

4. EL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA A CATALUNYA.

4 Totes les xifres que apareixen en aquest apartat són dades del 2008

2 Boucher, F. , Riveros, H. (2000). Agroindustria y agroindustria rural, elementos conceptuales y de reflexión. Serie Documentos de trabajo PRODAR, 12. 3 Informe de Vigilancia Tecnológica. Industria agroalimentaria y economía rural: competitividad y sostenibilidad. Serie Informes de tecnologías claves de la Comisión Europea.

4.2. Subsectors agroalimentaris4

Els subsectors que millor han resistit la crisis actual

són el del “cacau, xocolata i confiteria”, el de “pastes

alimentàries”, la “indústria làctia” i el de “resta de

productes alimentaris”. Els que han evolucionat pitjor

en aquest període són: la “indústria de la molineria”

i la “indústria vinícola”. La resta han patit descensos

similars als de la mitjana del sector agroalimentari.

Indústria càrnia

La indústria càrnia està formada pels escorxadors de

bestiar (boví, porcí, oví i similars), per les empreses

industrials que produeixen, preparen i envasen carn

fresca, refrigerada i/o congelada, i per les empreses que

produeixen elaborats carnis (llonganissa, paté, pernils,

etc.). Aporta el 30,4% de vendes i ocupa al 36,2% del

total de la indústria agroalimentària catalana.

Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscs

Aquest subsector comprèn totes les empreses que

elaboren productes congelats, ultracongelats i/o

refrigerats de peix, crustacis, mol·luscs i/o altres

recursos marins, i també les empreses que fabriquen

conserves de peix. Aquesta indústria, a Catalunya

aportava el 0,6% del total de vendes de producte de la

indústria agroalimentària catalana.

Indústria de les fruita i les hortalisses

Aquest subsector inclou les empreses de la indústria

alimentària que preparen i conserven patates, elaboren

sucs, preparen i/o conserven fruites i/o hortalisses. A

Catalunya, aporta el 2,7% de vendes de producte de la

indústria agroalimentària.

Fabricació d’olis i greixos animals i vegetals

Amb un 7,3% de vendes de producte sobre el total

de la indústria agroalimentària catalana, i només un

1,8% de les persones totals ocupades, és el subsector

agroalimentari amb major rati vendes de producte

per persona ocupada, amb 1.033 milers d’euros

per persona ocupada. Compta amb la fabricació de

margarines o greixos similars, així com olis (tant d’oliva

com d’altres).

Indústria làctia

La indústria làctia esta constituïda tant per les empreses

de preparació de llet, com per les que fabriquen gelats,

formatges i altres derivats lactis (iogurt, nata, etc...).

Aquestes empreses aporten el 6,5% de vendes de

producte a la indústria agroalimentària catalana.

Indústria de la molineria, midons i productes

amilacis

Aquesta indústria es dedica a la fabricació de

productes de molineria (farinetes, sèmoles), així com a

la fabricació de midons i amilacis.

Aquest subsector elabora productes intermedis

que són utilitzats per altres indústries alimentàries

(sobretot l’elaboració de productes de fleca i de pastes

alimentàries). Col·labora en un 2,4% de les vendes de

producte agroalimentari a Catalunya.

Fabricació de productes per a l’alimentació animal

Inclou totes les empreses que es dediquen a

l’elaboració de productes per a l’alimentació animal,

tant per animals de granja com de companyia. Donat

que aporta les matèries primeres a la indústria càrnia,

les seves vendes de producte es troben en segona

posició, amb el 12,5% sobre el total de la indústria

agroalimentària catalana, però en ocupació només

aporta el 4,1% del total.

Fabricació d’altres productes alimentaris

El conjunt de la indústria d’altres productes alimentaris

aportava un 21,8% de les vendes de producte a

Catalunya l’any 2008. Aquesta indústria es subdivideix

en:

· Indústria del pa i les galetes

· Indústria de pastes alimentàries

Són les indústries que aporten major ocupació al

sector, amb el 19,6% de la ocupació total de la indústria

agroalimentària, darrera de la industria càrnia.

· Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria

· Indústria del cafè, te i infusions

12 13

· Indústria d’aliments infantils i dietètics

· Resta de productes alimentaris

Inclou totes les empreses que no han pogut ser

agrupades en cap dels altres grups d’indústries

alimentàries. Així doncs, hi apareix una gran diversitat

d’indústries, des de les empreses que elaboren

espècies, salses i condiments (incloent sal i vinagre),

la fabricació del sucre, l’elaboració de plats preparats

(sopes i brous, pizzes precuinades o congelades), etc.

Les indústries d’elaboració de begudes

Amb 2.386 milions d’euros, aporten el 11,9% de les vendes

de producte de la indústria agroalimentària catalana

· Indústria vinícola

· Indústria d’elaboració d’altres begudes alcohòliques

· Indústria d’elaboració d’altres begudes no alcohòliques

4.3. El sector en xifres

Dades econòmiques

L’informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de

Catalunya 2009, ressenya l’evolució de la indústria

alimentària de Catalunya en quant a diferents variables

que permeten valorar la seva situació actual. En el

sector es van experimentar caigudes del -3,1% en el

cas dels ingressos d’explotació i del -3,4% en el cas de

les vendes, dades totes dues referides a l’àmbit català.

Pel que fa a l’índex de Producció Industrial (IPI) en

el sector agroalimentari espanyol ha baixat el -2,9%

durant el 2009, respecte a 2008, molt per sota de la

baixada del -16,2% en el cas d’Espanya, i del -15,7% per

Catalunya que ha tingut la indústria en general.

Pel que fa a vendes netes i a ingressos d’explotació la

tendència també és a un lleuger descens entre l’-1 i el

-5%, amb excepcions com ara el sector indústria de la

“molineria” (més del -10%) i la “vinícola” (entre -6% i -10%).

En la variable de vendes netes i ingressos d’explotació,

només trobem dades positives en el subsector del “cacau,

xocolata i productes de confiteria”, el “lacti”, el de “pastes i

similars” i el de “la resta de productes”.

El principal subsector de la indústria agroalimentària a

general que s’ha situat a Catalunya en un -1%. A nivell

general, les marques blanques o del distribuïdor

(MDD) han guanyat pes en el mercat de l’alimentació

i de les begudes.

L’actual conjuntura econòmica, ha afectat a la

indústria agroalimentària però aquesta s’ha sabut

ajustar millor a causa de la tipologia de productes

de primera necessitat i de la possibilitat d’adquirir

marques blanques, que s’adapten al poder adquisitiu

de les persones consumidores.

Dades d’ocupació

En ocupació la tendència general és de lleuger

descens entre l’-1 i el -5% a tots els subsectors. La

caiguda de l’ocupació ha estat més suau en el sector

agroalimentari (un -4,5% a Espanya, i un -2,8% a

Catalunya), en comparació a l’-11,3% de la indústria

catalana en general.

El 44,5% de les persones ocupades a la indústria

agroalimentària i de begudes es troba a la regió

metropolitana de Barcelona i el 57,1% a la província

de Barcelona.

El subsector que major ocupació presentava a

Catalunya a l’any 2008, era la indústria càrnia, seguit

de la fabricació de pa, pastisseria i pastes alimentàries

4.4. Anàlisi DAFO del sector6

Debilitats

Es dóna una gran atomització del sector, degut a què

la majoria d’empreses familiars estan poc inclinades a

guanyar dimensió. La indústria agroalimentària ha de

continuar la seva cursa per la mida, no és però, una

tasca fàcil, degut al caràcter familiar de gran part de

les empreses de mitja i petita dimensió, generalment

molt arrelades al seu territori, i per a les que aquests

processos poden suposar una pèrdua d’identitat.

La capitalització del sector és baixa, el que s’explica

per les poques inversions que realitzen les empreses.

La reduïda dimensió mitjana de les empreses

agroindustrials dificulta la seva capacitat per realitzar

fortes inversions en noves tecnologies.

En general, el sector es caracteritza per una baixa

capacitat exportadora. En general, la propensió

exportadora de la indústria alimentària catalana,

llevat d’excepcions notables, és relativament baixa i

circumscrita a l’àmbit geogràfic més pròxim.

Amenaces

A Espanya, els consumidors i consumidores són

molt més cautelosos, donat que han après dels

escàndols alimentaris del passat, i també són cada

vegada més sensibles al preu.

La globalització comercial està provocant l’aparició

de nous competidors en el context internacional

(Brasil, Argentina, Xile, Nova Zelanda), de manera que

s’espera un creixement de la competitivitat en els

mercats mundials d’aliments.

En els darrers anys, s’ha donat una gran volatilitat

en els preus de l’energia, d’altres matèries primeres

i, en general, dels factors productius, la qual cosa

ha impactat sobre la indústria agroalimentària,

incrementant els seus costos de producció.

Es tracta d’un sector amb forta competència,

principalment entre marques de gran consum amb

molta publicitat i marques blanques, pel que en els

darrers anys s’ha observat una creixent competitivitat

via preus. Les empreses de mitjana dimensió

s’enfronten, per tant, a una major competència en el

mercat espanyol i català.

Pel que fa a absorcions d’empreses catalanes per part

d’empreses estrangeres, encara que aquesta tendència

no es produeix únicament en l’àmbit català, s’està

produint una progressiva desaparició d’empreses

familiars de tercera i quarta generació que no estan

sent absorbides per empreses catalanes, sinó per

empreses internacionals que, fonamentalment,

busquen consolidar estructures de comercialització.

La conseqüència és una pèrdua de la capacitat de

presa de decisions del sector a Catalunya.

5 És l’acrònim d’Hostaleria, Restauració i Cafès i fa referència a tot allò relacionat amb la distribució comercial d’aquest tipus de clients, ja sigui de maqui-nària, subministraments o matèries primes d’alimentació. 6 Informe sectorial indústria agroalimentària (2010). Centre de recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentarai (CREDA).

Catalunya és el “carni”, amb 6.105 milions de volum de

vendes l’any 2008, seguit dels productes d’alimentació

animal.

A Catalunya i a l’any 2009, el valor de les exportacions

de productes agroalimentaris va ser de 5.213 milions

d’euros, mentre que les importacions van ser de 7.144

milions d’euros.

El subsector agroalimentari que més exportacions va

assolir l’any 2009 va ser el de la carn amb 1.653 milions

d’euros en exportació de productes. Per altra banda, el

que més importacions compta és el del sucre, cafè i

cacau, amb 962 milions d’euros.

L’exportació és una altra variable amb descensos del

-10% o majors en la majoria dels sectors, com ara el

“carni” o el de “begudes”. Amb tot hi ha excepcions,

els subsectors de l’“alimentació animal”; de “pastes i

similars”; els “aliments infantils i dietètics” pugen per

sobre del 6% i d’“altres begudes alcohòliques” i el de “

pa, galetes i pastisseria” es mantenen estables.

L’any 2008, el volum de negoci de la indústria

agroalimentària catalana va ser de 23.698 milions

d’euros (incloent el tabac). Aquest volum de negoci es

va distribuir en un 47,4% a Catalunya, un 35,6% a la

resta d’Espanya i un 17% a l’estranger.

El valor afegit brut de la indústria agroalimentària

a Catalunya va ser de 3.671 milions per a la indústria

alimentària.

El nombre total d’establiments ubicats a Catalunya

l’any 2008 va ser de 2.448 establiments en el cas de la

indústria alimentària i de 422 en el cas de la indústria

de fabricació de begudes i tabac.

El subsector de la indústria agroalimentària a

Catalunya que més valor afegit aporta, per persona

ocupada, és el dels greixos i olis, seguit de la fabricació

de productes per a l’alimentació animal.

El consum intern a Catalunya el 2009, ha experimentat

una caiguda, sobretot, en el cas del canal Horeca5, un

-10,2 %, major que el descens de consum alimentari

14 15

Concentració de la distribució i importància de la

marca blanca. El sector haurà de fer front a reptes com

la forta competència i la poca capacitat negociadora,

davant de les grans cadenes de distribució. Per tant, els

i les professionals del sector hauran de tenir la capacitat

de conèixer i preveure aquests canvis.

La gran distribució s’ha llançat a una competència

bastant agressiva en preus que ha generat ajustos

estructurals importants en moltes empreses.

Fortaleses

Es tracta d’un sector amb una llarga tradició a Catalunya.

Dins d’Espanya, Catalunya ocupa el primer lloc en

vendes de la indústria alimentària i és un important

clúster agroalimentari.

Existeixen importants empreses catalanes, algunes

d’elles multinacionals, i també destaca la presència de

centres de producció o de decisió de multinacionals

estrangeres.

La capacitat emprenedora i el bon nivell de formació

de la mà d’obra, són també elements que caracteritzen

el sector a Catalunya

Existeix un sector agrari pròxim i diversificat. El

sector agrari (agrícola i ramader) està suficientment

diversificat com per a proporcionar la matèria prima

necessària que requereix la indústria agroalimentària

catalana.

El sector ha d’aprofitar els recursos existents, com els

centres de recerca (l’IRTA, per exemple) i la presència

d’importants fires internacionals.

Oportunitats

Un dels grans reptes per a la indústria alimentària és

saber adaptar-se als nous hàbits i preferències dels

consumidors i consumidores, fruit dels canvis socials

i demogràfics que experimenta la nostra societat

(envelliment de la població, immigració, incorporació

de la dona al mercat laboral, noves estructures familiars,

increment de la renda, preocupació per la salut, etc.).

Els hàbits alimentaris de la població van canviant,

adaptant-se a les noves condicions de vida i a les

informacions que van apareixent en els mitjans de

comunicació, principal font de la informació utilitzada

pels consumidors i consumidores segons tots els

estudis de mercat recents. Entre aquests nous hàbits

i preferències, podem destacar la preocupació per la

salut, l’exigència per productes de qualitat (assegurant

la traçabilitat dels aliments), etc....

Hi ha un progressiu increment de la demanda

mundial a països emergents, com són l’Índia i la Xina.

En els darrers anys han sorgit una sèrie de països,

denominats emergents, que estan començant a

demandar aliments en mercats internacionals per a

satisfer a una demanda creixent i amb major poder

adquisitiu (Brasil, per exemple).

Les empreses que subministren maquinària a la

indústria agroalimentària, es troben en un constant

procés d’innovació amb l’objectiu de ser capaces

d’innovar en el procés productiu per tal de reduir

costos.

La innovació és un dels factors més importants per

mantenir la competitivitat en el sector agroalimentari

(Rama 1996). De fet, l’evidència empírica demostra

que els beneficis de les empreses agroalimentàries

depenen de la seva capacitat innovadora (Connor

1981, Alfranca i altres. 2003).

En el cas de Catalunya, tenint en compte l’actual situació

de crisi, moltes empreses opten per la innovació com

a estratègia per sortir d’aquesta situació. Tal i com

indiquen les dades del “Baròmetre de la situació i les

estratègies del sector agroalimentari a Catalunya (4t

trimestre de 2009)”, més del 20% de les empreses de

la indústria agroalimentària a Catalunya aposten per la

innovació com a estratègia de sortida de la crisi.

Un sistema d’innovació pot definir-se com el conjunt

de les organitzacions institucionals i empresarials que,

dins d’un determinat àmbit geogràfic, interactuen

entre si amb la finalitat d’assignar recursos a la

realització i difusió de coneixements sobre les quals es

basen els processos d’innovació (Buesa 2002). Per tant,

dins del sistema d’innovació inclouríem no tant sols les

empreses, sinó també totes aquelles institucions que

contribueixen a la creació i difusió del coneixement

(universitats, centres de recerca, centre tecnològics,

etc.). De la mateixa manera cal destacar la importància

que té la interrelació entre els diferents agents, la

qual cosa facilita la generació, difusió i aplicació de la

innovació. 7

Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural, parlar d’innovació

en el context en la indústria agroalimentària i

alimentària artesanal implica parlar de noves maneres

d’organització, noves funcionalitats i usos per

als productes existents, així com la creació de nous

productes i serveis, però, també és parlar d’integrar

noves tecnologies en els processos de fabricació i de la

gestió de la informació per una millor presa de decisió.

Un element que pren cada dia més importància en

quant a innovació és com emprar el coneixement

intern de l’empresa per la generació de nous productes

i serveis.

Tot plegat per satisfer una necessitat de mercat que

aporti un valor superior al consumidor i rendibilitat a

l’empresa de la què en generi beneficis.

Existeixen moltes definicions però totes elles

coincideixen en dos elements que doten de sentit al

concepte d’innovació, alhora que el distingeixen del de

la recerca. Concretament ens referim a:

• Tota acció innovadora està orientada a

transformar una idea en valor per al client i en

beneficis sostenibles per a l’empresa.

• No consisteix, necessàriament, en grans invencions

o grans descobriments. Només cal que sigui nou i

profitós per a l’empresa que ho aplica.

Aquestes dues característiques diferencien innovació

de recerca doncs, la recerca no genera necessàriament

un profit econòmic. El seu objectiu és generar

coneixement, ampliar l’horitzó intel·lectual i científic

sense que d’aquest nou coneixement se n’hagi

d’extreure un profit econòmic.

Quant a tipologies d’innovació, les més conegudes són

les següents:

• Innovació en el producte: considerat com

la introducció d’un bé o servei que és nou o

significativament millorat respecte de les seves

característiques i usos.

• Innovació en el procés: considerat com la

introducció d’un nou, o significativament millorat,

procés de producció o subministrament.

• Innovació en la comercialització: considerat com

la utilització d’un nou mètode que impliqui canvis

significatius en la distribució i posicionament en els

canals i punts de venda del producte o del servei.

• Innovació per al mercat: innovacions que

superen l’estat de l’art en què es troba el mercat i,

en conseqüència, la competència.

• Innovació per a l’empresa: innovacions que

acosten a l’empresa a l’estat de l’art en què es

5. EL SISTEMA D’INNOVACIÓ EN EL SECTOR AGROALI-MENTARI A CATALUNYA

7 Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègies i resultats. INNOVA Càtedra. Universitat Rovira i Virgili (2009).

16 17

troba el mercat, en conseqüència, esdevé més

competitiva.

• Eco-innovació: es fonamenta en la creació de

productes, serveis, tecnologies que millorin l’ús

dels recursos naturals disminuint o anul·lant

l’empremta ecològica, per tant, respectant l’entorn

alhora que generant activitat econòmica.

• Open Innovation: terme creat per Henry

Chesbrough, professor de la Universitat de

Berkeley, que es centra en la idea en què una

empresa no disposa del tot el coneixement

necessari per generar innovacions, en aquest

context col·laborar amb d’altres agents (fins i

tot competidors, clients i proveïdors) esdevé la

fórmula òptima de mantenir i millorar la seva

posició en el mercat.

Un clúster és un grup d’empreses del mateix negoci

que comparteixen reptes estratègics. El clúster és un

instrument altament efectiu per endegar iniciatives

per reforçar la competitivitat de les empreses ja que

permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies,

relacions en xarxa entre els fabricants, la clientela i els

proveïdors. Els principals protagonistes dels clústers

són els empresaris, en formen la base i en parlen en

clau d’estratègia competitiva.

El treball de dinamització de clústers permet

incrementar la competitivitat de les empreses a partir

de la detecció i implementació de les estratègies d’èxit

del negoci. Està àmpliament constatat que no hi ha

sectors d’èxit, ni sectors en crisi, sinó estratègies

guanyadores, i estratègies obsoletes en tots el

sectors.

Tot i que l’estructura de clúster afavoreix la innovació

en el territori, l’existència d’un sistema d’innovació

regional, ben coordinat, contribueix a innovar en una

zona determinada i ha de facilitar la generació i la

difusió de tecnologia entre les empreses integrants del

clúster.

Els clústers treballats des d’ACC1Ó� estan identificats

en diferents focus, un d’ells és el de l’Alimentació.

La Industria de l’alimentació és una de les principals

especialitzacions productives a Catalunya, ofereix

un important know-how en producció i tecnologia

alimentària i és líder en proveïdors d’ingredients i en

empreses d’empaquetatge i tecnologies de procés.

Tot plegat fa de Catalunya un clúster avançat en

alimentació.

El paper d’ACC1Ó és la coordinació dels clústers que en

formen part i fer aflorar projectes transversals entre ells:

Clúster Alimentació Gourmet

El producte gourmet és aquell que aconsegueix un

posicionament diferencial en el mercat i això el permet

fixar un preu significatiu.

La seva diferenciació pot venir donada per diferents

atributs:

• Qualitat superior

• Exclusivitat: a quin canal de venda es troba

• Packaging sofisticat i diferencial

• Història que hi ha al darrera (origen, persona, ...)

Actualment a Catalunya aquest sector aglutina a més

de 280 empreses que facturen al voltant de 300 milions

d’euros i donen ocupació a 4.000 persones. Aquestes

empreses estan repartides en un 41% com alimentació

gourmet i un 58% com vins i caves gourmet.

Es tracta d’un clúster multiproducte: indústria càrnia,

olis, xocolates, fumats, indústria làctia.

Aquest clúster està format per un gran nombre

d’empreses petites que utilitzen mètodes de producció

artesanal. El 80% de les vendes es realitzen en l’àmbit

local, per tant, es tracta d’un segment amb un grau

d’internacionalització baix. Tot i que les empreses

tenen taxes de creixement importants.

Clúster d’alimentació al Camp de Tarragona

Clúster d’alimentació vinculat amb les activitats

agrícoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.). Té potencial

en R+D i especialitzacions: alimentació humana,

productes de qualitat saludables i alimentació animal.

Constitueix el tercer negoci del Camp de Tarragona,

amb una facturació total de 1.000 milions d’euros i

dóna feina a 3.241 persones.

Clúster de la indústria auxiliar i de l’alimentació

Els agents d’Innovació de la Conca de Ripoll, ubicada

al Vallès Occidental i els del Vallès Oriental. estan

treballant conjuntament les sinèrgies i potencialitats

que ofereix la comarca en aquests camps.

La indústria alimentària i el seu sistema de valor,

concentra a la Conca de Ripoll gairebé 300 empreses

amb una facturació del voltant de 2.600 milions

d’euros. Addicionalment, a la zona es concentra un

subclúster de l’alimentació: el del packaging i indústria

auxiliar d’alimentació, que és el segon més important

a escala europea juntament amb el de la regió de

l’Öresund (Dinamarca i Suècia).

La indústria de l’alimentació és actualment la primera

activitat de negoci del Vallès Oriental, amb un volum

de negoci de més de 3.000 milions d’euros i més de 120

empreses implicades. En aquest sector, el pla preveu

actuacions com reforçar la indústria de producte

ecològic des del Vallès Oriental i potenciar projectes

de R+D al llarg de la cadena. Altres característiques

significatives del clúster són:

• Pes molt important de fabricants de productes

alimentaris.

• Certa especialització en segments creixents del

sector alimentari: productes ecològics i plats

preparats.

• Indústria auxiliar amb empreses líders

internacionalment i amb fort component valor afegit.

Clúster en gastronomia industrial (indústria

alimentària, turisme i gastronomia)

El projecte determina tres grans eixos d’actuació

complementaris i amb objectius comuns:

1. Desenvolupament i posicionament del territori,

implica dos projectes:

• Disseny i creació d’un centre del territori i

de l’aliment que posi en valor els actius del

territori, vinculant alimentació, turisme i

gastronomia.

• Creació d’una comunitat de treball composada

per agents de diferents disciplines per al

desenvolupament d’iniciatives en experiència

i sensibilització dels actius del territori.

2. Sistema d’Innovació del clúster, amb l’objectiu

de crear un entorn d’ innovació que permeti

desenvolupar nous productes i serveis dins el negoci

de la gama X alimentaria, sempre prioritzant el treball

en xarxa amb les entitats que ja existeixen:

• Disseny d’un centre d’innovació gastronòmica

industrial

• Pla de viabilitat d’un centre de capacitació

gastronòmica industrial

3. Desenvolupament econòmic i mercats. Aquest eix

té per objectiu accelerar i reduir el risc d’ entrada

al mercat dels nous productes desenvolupats en

l’àmbit de la Gama X alimentària. Els projectes per

aconseguir aquests objectius són:

• Agrupació empresarial innovadora en

gastronomia industrial.

• Definició i desenvolupament de serveis

compartits d’industrialització.

• Extensió del concepte “Retail”.

Clúster del sector carni porcí català

Compta amb una agrupació d’empreses innovadores,

INNOVACC que té per objectiu promoure la

competitivitat de les empreses mitjançant la innovació

i la cooperació. Està formada per 44 Pimes del sector

carni porcí i auxiliar i 17 institucions d’ Osona, La

Garrotxa i altres comarques gironines. Pertany al

registre d’Associacions d’Empreses Innovadores (AEI) i

actua com a agent dinamitzador del clúster.

INNOVACC representa el 32% del sector carni porcí

a l’Estat Espanyol, mentre que el clúster del sector

representa un 39% del sector carni porcí de l’Estat

Espanyol.

Clúster Vitivinícola català

Compta amb una agrupació d’ empreses innovadores,

INNOVI. Es va crear l’ any 2009 per incidir en la millora de

la competitivitat de les empreses del territori, mitjançat

el desenvolupament de projectes d’innovació en

cooperació. En l’ actualitat, està formada per 16

empreses i 8 més han manifestat la seva voluntat de

formar part.

El sector del vi i el cava representa en l’ actualitat el

tercer sector de la industria agroalimentària catalana.

Es troba localitzat a les comarques de l’Alt Penedès

(amb capital a Vilafranca del Penedès), Baix Penedès (El

Vendrell) i Garraf (Vilanova i la Geltrú).

Si bé és cert, que la seva localització es troba a

Vilafranca del Penedès, no es restringeixen a la regió

abans descrita i van més enllà, englobant altres

Denominacions d’Origen i altres empreses del sector

de tota Catalunya.

18 19

Clúster Suro

Actualment, aquest sector representa una setantena

de firmes de grandària mitjana i petita, que ocupen

prop de 1.200 persones treballadores directes i que

fabriquen cada any, entorn, d’uns 2.700 milions de

taps. Catalunya és capdavantera dins d’Espanya, ja

que concentra prop del 60% de l’activitat de taps per

a cava i vins escumosos a nivell mundial i el 10% de

la producció mundial de taps per a la resta de vins.

Les empreses es localitzen, fonamentalment, a quatre

comarques gironines, que són el Gironès, el Baix

Empordà, la Selva i l’Alt Empordà, i, més concretament,

a les poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera,

Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Santa

Coloma de Farners i Figueres.

Els segments més importants del sector surer a

Catalunya, són el de la fabricació de taps per a cava i vins

escumosos i el de la fabricació de taps per a vins tranquils.

Conjuntament aquests aporten aproximadament el

87% de la facturació total de l’activitat. Així, doncs, el

comportament de la indústria del suro a Catalunya

està molt condicionada pel dinamisme de les activitats

productores del cava i del vi.

El sector català, que es caracteritza per una llarga

tradició productiva i per l’elaboració d’un article de

qualitat molt elevada, concentra més del 60% de les

empreses de l’Estat.

Malgrat que el clúster agroalimentari català no és

dels més innovadors, d’acord amb la classificació

dels clústers europeus, el sector de la indústria

agroalimentària catalana presenta més capacitat

innovadora que el de la indústria espanyola.

Actualment, s’està fent un esforç important tant des

del sector privat, com des de l’administració pública,

per potenciar la innovació en el sector.

Tant les despeses públiques com privades en R+D+I

en el sector agroalimentari, s’han incrementat de

forma substancial en els darrers anys. (INE. Enquesta

sobre recerca i desenvolupament i Enquesta d’Innovació

Tecnològica a les Empreses)

Al marge de la major dotació pressupostària, també

s’han engegat una sèrie d’iniciatives per fomentar el

procés innovador de les empreses agroalimentàries

catalanes.

Una d’aquestes iniciatives va sorgir fruit de “l’Acord

estratègic per a la internacionalització, la qualitat de

l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”8,

impulsat per la Generalitat de Catalunya i amb l’acord

de les organitzacions empresarials i sindicats.

Aquest document és un full de ruta de 86 mesures, per

canviar el model de competitivitat català i adequar-lo

al nou marc internacional. Aquest acord s’ha executat

en dos períodes diferents 2005-2007 i 2008-2011.

L’Acord Estratègic de l’últim període, recull una sèrie

de novetats respecte al text anterior, els signants

de l’Acord han decidit posar l’accent en una sèrie

d’àmbits on es fa necessari dur a terme actuacions

transformadores per impulsar la productivitat i la

competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de la

seva ocupació. D’aquesta manera, en aquest nou text

s’han desenvolupat 10 continguts dels quals volem

destacar el número 4. Aposta per la innovació i la

transferència tecnològica com un dels pilars de la

nova política industrial; on es proposen mesures

com el reforçament dels centres tecnològics, la

valorització de la recerca, la consolidació d’universitats

emprenedores, la promoció de la innovació

empresarial, la millora del vincle universitat-empresa o

la promoció de l’R+D+I a través de la compra pública.

Durant el primer període, 2005-2007, es van posar en

marxa una sèrie de mesures per tal d’augmentar la

competitivitat de l’economia catalana a través de la

millora de la productivitat. Entre aquestes mesures, es

va donar rellevància a aquelles destinades a fomentar

la innovació i millora de la competitivitat industrial a

través de l’increment de la despesa en R+D+I, i de la

creació de les xarxes de transferència tecnològica,

per coordinar les organitzacions que presten serveis

tecnològics a les empreses.

Aquest Acord, va posar de manifest les deficiències en

el suport a la innovació en diversos sectors estratègics,

com el sector alimentari. Fruit del reconeixement del

potencial del sector alimentari català i del seu pes

econòmic en el total de la indústria catalana, en va

sorgir la idea d’impulsar l’Anella de l’Agroindústria,

una xarxa nodal de tres centres tecnològics, per tal de

donar un suport tecnològic i científic a les empreses

de la branca agroalimentària en diferents àmbits

geogràfics:

- Fruitcentre, ubicat al Parc Científic i Tecnològic

Agroalimentari de Lleida i vinculat a l’IRTA, té com

a objectius la investigació i la innovació aplicada al

sector fructícola.

- Centre de Noves Tecnologies i Processos

Alimentaris (CENTA) de Monells (Girona), amb

l’objectiu de facilitar a les empreses el coneixement

de les noves tecnologies agroalimentàries i les seves

aplicacions.

- Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) de

Reus, ofereix a les empreses agroalimentàries serveis

científics i tecnològics en tot el que està relacionat

amb el consum alimentari i la salut, i especialment

en el camp dels aliments funcionals

Però a Catalunya, a més dels centres tecnològics, també

existeixen altres estructures de recerca i innovació

en l’àmbit agroalimentari com els parcs científics i

tecnològics, els centres de difusió tecnològica, els

grups de recerca de les diferents universitats i els

centres de recerca amb competències en aquest camp,

entre els quals destaca l’Institut de Recerca i Tecnologia

Agroalimentàries (IRTA), que depèn del Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi

Natural.

A més, l’agència ACC1Ó de suport a la competitivitat

de l’empresa catalana, està especialitzada en el

foment de la innovació i la internacionalització

empresarial i duu a terme una activitat de foment en

matèria de desenvolupament tecnològic i transferència

tecnològica a les empreses, amb la finalitat de coordinar

els móns de la ciència, la tecnologia i l’empresa, amb el

suport de l’administració pública.

D’acord amb aquest objectiu, l’any 2008, va integrar els

agents tecnològics que en depenien i va crear una única

marca que les engloba a totes i s’anomena TECNIO.

Aquesta marca, aglutina els principals agents experts

en investigació aplicada i transferència tecnològica de

Catalunya.

TECNIO neix amb dues missions, d’una banda,

consolidar i potenciar el model de transferència

tecnològica per generar un mercat tecnològic català que

aporti competitivitat a l’empresa. Actualment, integra

centres tecnològics, centres de difusió tecnològica

i grups universitaris, i té prevista la incorporació de

nous agents, com fundacions de recerca hospitalàries

i centres de recerca.

I d’altra banda, dotar de tecnologia les empreses per

aportar valor afegit als seus projectes i esdevenir un

trampolí de projecció exterior per a les mateixes. Amb

l’objectiu d’augmentar la competitivitat empresarial,

TECNIO detecta les necessitats de l’empresa catalana

i li acosta les capacitats tecnològiques dels agents de

la Xarxa. L’empresa hi pot trobar el seu aliat tecnològic

per desenvolupar projectes d’R+D i d’innovació, per

resoldre les seves necessitats tecnològiques i per rebre

suport en la gestió d’ajuts i projectes.

El Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013 és

l’instrument, mitjançant el qual, l’Administració

de la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de

planificació, foment i coordinació de la recerca i

la innovació de Catalunya. És, també, l’instrument

fonamental en què se sustenta el desenvolupament

del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI),

durant els propers anys.

Aquest Pla abasta un període que arriba fins al

2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la

planificació europea (7è Programa marc de recerca i

desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE).

La contribució interdepartamental a aquest Pla, ha estat

decisiva per assolir la perseguida integració horitzontal

dels objectius i les polítiques d’R+D+I.

8 Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2005-2007 i 2008-2011.

20 21

6.1 Iniciatives existents als tres territoris: Berguedà, Moianès i Solsonès

Els territoris que formen part del projecte Catcentral

2.0: Innovació i Talent, fa temps que treballen donant

suport a diverses iniciatives a nivell local i comarcal per

tal de promoure diferents sectors, com el turístic o el

de la indústria agroalimentària, que contribueixen al

desenvolupament econòmic del territori.

Moltes vegades, aquestes iniciatives les promouen o i

participen les mateixes entitats que desenvolupen el

projecte Catcentral 2.0: Innovació i Talent.

El Berguedà

Des del Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-

Berguedà, treballen per posar en valor els productes

agroalimentaris de la comarca del Berguedà, al voltant

d’una estratègia integral: Berguedà comarca de

qualitat

En aquest sentit, els objectius específics que s’han

plantejat són:

- Donar suport a l’Associació de Productors

Agroalimentaris del Berguedà.

- Impulsar una marca col·lectiva que aglutini els

productes agroalimentaris de la comarca.

- Fomentar una cultura saludable entre la població

local.

- Crear vincles entre el sector agroalimentari i el

turístic, el sector privat i el sector públic.

- Fomentar el coneixement, ús i consum dels

productes locals a través de la seva promoció.

Les principals iniciatives que duen a terme per assolir

aquests objectius són:

1. El 2007, el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-

Berguedà va posar en marxa un projecte de suport a

les iniciatives turístiques de la comarca del Berguedà;

col·laborant, assessorant, incentivant i gestionant,

si s’esqueia, les diverses iniciatives a nivell local i

comarcal. per tal d’aconseguir una comarca turística

de qualitat que suposés, a l’hora, un desenvolupament

econòmic pel Berguedà.

En aquest sentit es va engegar un Projecte pilot

d’artesania alimentaria, el qual va esdevenir un cop

aconseguits els seus objectius de creació, el projecte

“Posa el Berguedà al teu plat”. Aquesta iniciativa

té com a finalitat potenciar i donar a conèixer

els productes dels productors i productores

agroalimentaris del Berguedà, tant en la pròpia

comarca, com en el territori català, espanyol i europeu.

Per aquest motiu, organitzen tant fires, com mercats

de productes, xerrades i jornades divulgatives i

altres moltes activitats, i han creat un punt de suport

permanent al productor agroalimentari.

Actualment, col·laboren amb uns 95 productors i

productores, aquesta iniciativa forma part de la “xarxa

de Productes de la Terra”, una agrupació voluntària

d’ens locals d’àmbit comarcal impulsada i coordinada

per la Diputació de Barcelona.

La seva finalitat és ajudar i impulsar a les persones

productores i artesanes del Berguedà, a aconseguir la

màxima difusió possible, la instauració dins del mercat

alimentari i assolir l’activació d’una agrobotiga a

la comarca i implantar una marca col·lectiva de

productes del Berguedà.

Durant l’any 2011, s’ha realitzat la proposta del nom de

la marca i el seu logotip, està previst que a principis de

2012 es doni a conèixer el reglament d’ús de la marca

i s’iniciï la promoció i difusió de la mateixa. També

s’ha col·laborat amb la Fundació Alicia, entre altres

actuacions, per tal de potenciar la qualitat. Pel que fa a

l’optimització de la gestió empresarial, s’ha començat a

introduir la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en

la gestió empresarial de les empreses agroalimentàries,

també està previst dur a terme programes de formació

i sensibilització i activar l’agrobotiga.

6. El SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA AL CATCENTRAL 2.0

2. El “Club dels Sabors del Berguedà”, és una

associació integrada per restauradors/es i

productors/es agroalimentaris berguedans,

que treballen en la promoció dels productes i

plats autòctons, sota la premissa de la qualitat,

l’autenticitat i la tradició.

El Club vol descobrir a les persones visitants, els

productes dels agricultors i productors, a més de

donar a conèixer els restaurants de la comarca que

treballen amb aquests productes. Alhora, el Club dels

Sabors ,contribueix a la sostenibilitat i preservació del

territori, potenciant-ne, no només les seus productes,

sinó també l’entorn que els acompanya, així com

també els béns culturals i patrimonials de la comarca.

Amb aquest mateix objectiu, el Club dels Sabors,

participa en els actes que durant l’any s’organitzen a

la comarca vinculats amb la gastronomia i coordina

el món de la gastronomia i el món dels productors,

garantint una imatge i qualitat de marca en tots els

actes i manifestacions que en aquest sentit es fan al

Berguedà.

El Club dels Sabors del Berguedà, s’identifica per un

segell que es pot trobar en els restaurants i en els

productes agroalimentaris, aquest segell mostra una

voluntat de treball de qualitat i vinculació al territori

que els diferencia.

Dins del Club dels Sabors i Rutes gastronòmiques, es

crearan 5 audiovisuals de les 5 rutes gastronòmiques

(la ruta dels formatges, la dels embotits i la carn, la de

les tradicions, la dels bolets i la del pa, la pastisseria i els

dolços). Aquesta iniciativa està prevista que entre en

funcionament entre desembre de 2011 i febrer de 2012.

3. “Associació de productors agraolimentaris del

Berguedà”:

Es va constituir el gener del 2008, i està formada per 13

socis i sòcies de diferents sectors: formatges,embotits,

bolets, conserves, pastisseria i licors

Les finalitats de l’associació són:

- Vetllar per oferir un aliment d’alta qualitat, avalat per

tots, sent també curosos en el procés d’el·laboració

del producte i amb la seva presentació.

- Promoure el coneixement i difusió de la qualitat

dels aliments del Berguedà a nivell local i fomentar

el seu consum

- Millorar els canals de comercialització dels aliments,

impulsar una marca de productes de qualitat.

-Crear vincles entre el sector alimentari i el turístic.

El Moianès

La producció agroalimentària té un pes cada vegada

més important al Moianès, des d’explotacions agrícoles

i ramaderes que produeixen vedella, porc, aviram,

convencional o ecològic, passant per la gran tradició

de cansaladeries, forns, pastisseries, xocolateries,

formatgeries i elaboradors de productes derivats de la

soja, fins a distribuïdors i restauradors especialitzats en

aquests productes de qualitat.

Cal destacar El “Pla d’Acció del Moianès, 2008-2011”,

on el programa operatiu número 1: dinamització del

sector primari, els serveis turístics, els productes locals i

l’ecomuseu, recull diverses activitats relacionades amb

les següents línies d’actuació:

Línia 1.- Diversificar i dinamitzar el sector agrari

Línia 2.- Implantar el “Moianès Ve de Gust”

Línia 3.- Crear i gestionar l’Ecomuseu

Algunes de les principals iniciatives relacionades

amb el desenvolupament del sector agroalimentari,

que s’estan duent a terme en aquest territori, estan

impulsades pel Consorci del Moianès, destaquem les

següents:

1. La marca “El Moianès ve de gust”, ha afavorit que,

en els darrers anys, els productes d’aquesta comarca

i els plats que se’n deriven, s’hagin convertit en un

important element turístic i en un dinamitzador

econòmic per als municipis del Moianès.

2. Al voltant d’aquests productes de qualitat del

territori, s’ha dissenyat la campanya “Tasta’m”. La

campanya vol ser una manera d’entendre la relació

entre el productor i el consumidor i una eina al servei

dels productors del camp i dels oficis de l’alimentació.

3. S’han establert 4 línies estratègiques per

desenvolupar el sector ecològic d’aquest territori:

22 23

Línia 1. Informació i sensibilització

Línia 2. Assessorament i formació al sector

Línia 3. Promoció i comercialització

Línia 4. Planificació

4. Impuls de l’”Associació empresarial per l’agricultura

ecològica”. L’associació és una organització d’àmbit

català, sense ànim de lucre que vol integrar a tots aquells

elaboradors i comercialitzadors que estiguin inscrits al

Consell Català de la Producció Agrària Ecològica que és,

a dia d’avui, l’autoritat certificadora a Catalunya

El Solsonès

El Solsonès és una comarca tradicionalment agrícola i

ramadera, però la necessitat de diversificació econòmica

en el sector primari, ha comportat el naixement de

noves fonts d’ingressos per a les economies rurals;

així com l’agroturisme, la producció i/o elaboració de

productes agroalimentaris i ecològics.

Aquestes activitats, tenen com a objectiu comú

posar en valor els recursos locals, així, els productes

tradicionals, artesanals i de proximitat garanteixen una

millor qualitat del producte final.

Les principals iniciatives relacionades amb el

desenvolupament del sector agroalimentari, que s’estan

duent a terme en aquest territori, estan impulsades pel

Centre de desenvolupament Integrat de Catalunya

(Cedricat) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

(CTFC), algunes d’elles són:

1. El Cedricat, amb col·laboració amb el CTFC, va

elaborar i editar a finals de 2009, la “Guia de productes

locals de qualitat del Solsonès”. La guia incorpora

prop d’una quarantena de productors i elaboradors

alimentaris de la comarca. D’aquests, una desena

ofereixen carns i derivats i deu més pa i pastisseria.

També hi ha el contacte de la dotzena de productors

de patates de Cambrils i d’Odèn i els cinc productors

ecològics de carn, així com quatre productors d’horta,

molts dels quals també ecològica. Elaboradors de

formatges, conserves i patés completen la llista

d’empreses agroalimentàries de la comarca.

La guia té com a finalitat promocionar, donar a conèixer

i sobretot impulsar un sector que valoritza i potencia

l’economia local.

2. “El projecte Innovador Llavorae.cat” impulsat

per l’Ajuntament de Manresa conjuntament amb el

CEDRICAT, APRODISCA i DINAMIS, que compta amb

el cofinançament del Servei d’Ocupació de Catalunya,

i que té com a objectiu la generació de nous llocs de

treball en el sector de la producció ecològica i local.

En el marc d’aquest projecte el Cedricat impulsa la

iniciativa “El producte i la cuina de casa nostra”,

són sessions per la debat i l’intercanvi amb la finalitat

de contribuir a fer un pas endavant en la promoció

dels productes agroalimentaris locals de qualitat

a la comarca del Solsonès, en especial al sector

de l’hostaleria i la restauració. S’adreça a persones

restauradores, cuineres, productores del sector

agroalimentari i altres agents que puguin tenir interès

en la promoció dels productes locals (representants de

les administracions, comerços locals, cooperatives de

consum, etc). Consisteix en un cicle de 3 sessions en

les quals s’han abordat diferents aspectes vinculats al

binomi productes locals-restauració.

3. El Consell Comarcal del Solsonès, està treballant

per impulsar la creació d’una marca de garantia per

als productes locals de qualitat de la comarca, amb

l’objectiu de diferenciar i valoritzar els productes del

Solsonès.

6.2. Anàlisi dels resultats

A través de les enquestes s’ha recollit informació i s’han

analitzat els següents ítems

A. Característiques de les empreses

B. Activitats relacionades amb el procés de creació

de l’empresa i capital relacional (Consideracions

específiques sobre la transferència de coneixement,

la col·laboració amb altres entitats i empreses, les

relacions comercials i l’ampliació de nous mercats)

C. Activitats relacionades amb la gestió

empresarial

D. Activitats relacionades amb el procés

d’internacionalització


F. Activitats relacionades amb el capital tecnològic (Innovació i inversió tecnològica. Activitats de valor afegit)

G. Capital humà (Plantilla, perfil professional, requeriments i necessitats futures en matèria de recursos humans)

H. Infraestructures i comunicació del territori

A. Característiques de les empreses

Han contestat l’enquesta un total de 24 empreses distribuïdes, pel territori objecte d’actuació, de la següent

manera:

Taula 6.1. Distribució territorial de les empreseDistribució territorial empreses

Berguedà 9Moianès 4Solsonès 11

24


Pel que fa a l’activitat principal de les empreses, el 26% basen la seva activitat en la “Indústria Càrnia”, i el 23% en

la “Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria”.

El 17% de les empreses pertanyen a la “Indústria del pa, galetes i pastisseria”, el 13% són empreses de la “Indústria

làctia”, el 9% de la “Indústria de pastes i similars”, el mateix percentatge són “Indústria de la resta de productes” i el

4% restant pertanyen a la “Indústria de fruites i hortalisses”.

Figura 6.1. Activitat principal de les empreses


24 25

Els tipus de productes que ofereixen les empreses, segons l’activitat principal d’aquestes, són:

Indústria Càrnia: Embotits curats i cuits, derivats carnis del porc (Canal-tall fresc- curats), carn de cabrit,

Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria: Rebosteria, bombons.

Indústria del pa, galetes i pastisseria:Pastisseria sortida i coques, pans diversos, pizzes i panninis, galetes, torrons

i neules, panellets

Indústria de pastes i similars: Pastes d’alimentació

Indústria de la resta de productes:Plats precuinats, ingredients per a postres, neules i torrons, snacks, fruits secs,

patates xips, cereals, melmelades, confitures, codonyat.

Indústria de fruites i hortalisses: Conserves vegetals (Bolets, escalivada, samfaina, tòfona, etc).

La gran majoria d’empreses dels tres territoris ofereixen algun producte estrella, destaca el Moianès on el 100% de

les empreses enquestades ofereixen algun d’aquests productes. Aquests són molt variats, en funció de l’activitat

principal de les empreses, destaquem la llonganissa, llesques tipus pizza, galetes de cep, coca de croissant,

panettone, neules i torrons, mató, màquina expenedora de llet fresca, pasta d’espelta ecològica, escalivada,

canelons, rissotos i crispetes per a microones.

Figura 6.2. Productes estrella que ofereixen les empreses per comarques


La majoria d’empreses del Solsonès, no tenen previst oferir nous productes a curt termini, al Moianès la meitat

de les empreses pensen oferir nous productes i l’altra meitat no s’ho han plantejat com un objectiu a curt termini.

Per contra, a la comarca del Berguedà més del 80% de les empreses tenen previst, a curt termini, oferir nous

productes.

Alguns d’aquests nous productes són: hamburgueses de peus de porc, pa de fetge i sobrassada, embotits cuits,

pastes amb bolets, lioneses, formatge de cabra, olis i sal trufada i melmelada de cafè.

Figura 6.3. Previsió d’oferir algun producte estrella per territori


El 65% de les empreses afirmen haver canviat, ampliat o variat l’oferta dels seus productes, en els darrers tres

anys.

En molts casos, aquests canvis han consistit en ampliar els productes oferts, introduint noves línies d’elaboració, o

modernitzant les existents i millorant la qualitat dels productes que ja ofereixen.

Figura 6.4. Variació dels productes estrella, en els darrers tres anys


El 74% de les empreses no formen part de cap marca de qualitat local o comarcal de productes agroalimentaris.

El 25% restant, formen part de les marques promogudes des dels territoris del Moianès i del Berguedà.

26 27

Figura 6.7. Àmbit territorial de la venda dels seus productes


L’àmbit territorial que avarca les vendes de les empreses, varia segon la comarca. Més del 80% de les empreses

del Moianès, venen els seus productes en els mercats locals, comarcals, catalans o espanyols, aquest percentatge

està distribuït de manera bastant proporcional entre tots els àmbits territorials. Aquesta és una característica que

només es dóna al Moianès, a les altres dues comarques la distribució no és tant proporcional.

Pel que fa al Berguedà, el 80% de les seves empreses venen els seus productes als mercat comarcal o català, el 70%

de les empreses del Solsonès segueix una tendència semblant.

Figura 6.8. Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (I)


Figura 6.5. Participació en marques de qualitat de productes agroalimentaris.


El 69% de les empreses, no consideren adient unificar totes les empreses de la zona que es dediquen a la mateixa

activitat econòmica, o similar, sota una sola marca.

Els motius principals són diversos, algunes opinen que el producte que s’ofereix no és prou homogeni i que la

matèria primera que s’utilitza per elaborar el producte final pot ser molt diferent, cada obrador fabrica el seu propi

producte i això els fa ser diferent els uns dels altres. Altres causes que justifiquen la no necessitat d’agrupar-se sota

una mateixa marca, és que aquesta no contribueix, necessariament, a obtenir un posicionament en el mercat,

també defensen la independència de cada empresa per treballar com considerin més adient i el desinterès per fer

projectes conjunts.

El 39% de les empreses que veuen positiu agrupar-se sota una mateixa marca, creuen que aquesta iniciativa els

ajudaria a millorar aspectes com la promoció, la difusió i la comercialització dels seus productes i a millorar costos

i reduir serveis.

Algunes opinen que hi estan d’acord, sempre que es mantinguin uns criteris de qualitat, servei, preus, etc...

Figura 6.6. Agrupació de les empreses sota una sola marca


Més del 60% de les empreses enquestades, dels tres territoris, realitzen les vendes del seus productes en un

àmbit comarcal (32%) o a Catalunya (30%). Només el 10% venen a la resta d’Europa o del món.

28 29

Figura 6.9. Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (II)


L’evolució de les vendes dels productes, dels darrers tres anys, és positiva per les empreses de les tres comarques.

El 44% afirmen que “Ha augmentat moderadament” les vendes i el 12% les “Ha augmentat àmpliament”, també cal

tenir en compte que quasi una quarta part les “Ha mantingut” i només el 20% de les empreses “Ha disminuït” les

seves vendes, en major o menor grau.

Figura 6.10. Evolució de les vendes dels productes en els darrers tres anys


Un vegada analitzats els factors de competitivitat de les empreses de les tres comarques, totes elles coincideixen,

en que els dos factors en les que són més competitives, són la “Qualitat” i el “Producte o servei”.

El 75% de les empreses del Berguedà, opinen que són més competitives en aspectes com la “Qualitat” (44%),

seguit del “Producte o servei” (31%).

Figura 6.11. Factors de competitivitat de les empreses del Berguedà


El 89% de les empreses del Moianès, consideren que són més competitives, quasi a parts iguals, en el “Producte o

servei” (45%) i en la “Qualitat” (44%).

Figura 6.12. Factors de competitivitat de les empreses del Moianès


El Solsonès, presenta unes característiques molt similars, el 86% de les empreses d’aquesta comarca consideren

que són més competitives en aspectes com la “Qualitat” (45%), seguit del “Producte o servei” (41%).

30 31

Figura 6.13. Factors de competitivitat de les empreses del Solsonès


Pel que fa a l‘evolució del número de persones treballadores, des de la creació de l’empresa fins a l’actualitat, la

majoria d’empreses dels tres territoris “han mantingut” la plantilla o bé l’”han augmentat lleugerament”.

En el cas del Solsonès, el 50% de les empreses “han mantingut” al seu personal i el 25% “ha augmentat lleugerament”

el número de persones treballadores, des de la seva creació. Un 9% de les empreses d’aquesta comarca, “han

disminuït lleugerament” la seva plantilla, aquesta realitat només es dóna al Solsonès.

En el cas del Moianès, el percentatge d’empreses “Que han mantingut” i “Que han augmentat lleugerament” el

personal, coincideix en un 27%.

Destaca el Berguedà, on més de la meitat de les empreses enquestades, el 56%, ha augmentat la seva plantilla des

dels seus inicis.

Figura 6.14. Evolució del personal contractat per comarques.


Aquesta tendència dels tres territoris, de l’evolució positiva del personal contractat, des de la fundació de les

empreses fins a l’actualitat, es pot veure més clarament a les figures 6.15, 6.16 i 6.17.

La majoria d’empreses del Berguedà, el 62%, van començar amb una plantilla d’entre 2 i 5 persones, actualment

aquest percentatge s’ha reduït fins el 45%.

Cal destacar que, l’evolució del personal contractat al Berguedà ha estat positiva ja que, en l’actualitat, el 22% de

les empreses tenen entre 6 i 10 treballadors i el 33% tenen més de 20 persones en plantilla.

Figura 6.15. Evolució del personal contractat al Berguedà


En el cas del Moianès, la tendència és semblant que al Berguedà. El 33% van iniciar el seu projecte empresarial amb

1 sola persona treballadora,el 67% restant de les empreses van començar amb una plantilla d’entre 2 i 5 persones.

Actualment només una quarta part de les empreses tenen entre 2 i 5 persones treballadores.

L’evolució del personal contractat al Moianès també ha esta positiva ja que, en l’actualitat, el 25% de les empreses

tenen entre 6 i 10 treballadors, el 25% tenen entre 10 i 20 persones i el 25% restant, tenen més de 20 persones en

plantilla.

Figura 6.16. Evolució del personal contractat al Moianès


32 33

En el cas del Solsonès, el número de persones treballadores que tenien les empreses en la seva fundació és

semblant que al Moianès, tot i que la seva evolució ha estat significativament diferent. El 73% de les empreses van

començar amb una plantilla d’entre 2 i 5 persones i el 27% restant van iniciar el seu projecte empresarial amb 1

sola persona treballadora. Actualment un percentatge petit d’empreses, el 9%, continua tenint una única persona

treballadora, el 46% tenen entre 2 i 5 persones treballadores, el 27% entre 6 i 10 persones i el 18% tenen entre 10

i 20 persones en plantilla. En aquesta comarca l’evolució del personal contractat també es pot considerar positiva.

Figura 6.17. Evolució del personal contractat al Solsonès


B. Activitats relacionades amb el procés de creació de l’empresa i capital relacional

Els empresaris i empresàries que han participat en l’enquesta, han escollit diferents motius pels quals van crear

la seva pròpia empresa, però n’hi ha dos que destaquen per sobre dels altres. Els que més es repeteixen són, en

primer lloc, per “Posar en pràctica les meves idees” i en segon lloc per “Tradició Familiar”.

Figura 6.18. Motius pels quals van crear l’empresa


Si fem l’anàlisi per comarques, els resultats són molt similars, els motius principals per crear l’empresa són, en

major o menor percentatge, per “Tradició familiar” i per “Posar en pràctica les meves idees”.

Figura 6.19. Motius pels quals va crear l’empresa per comarques


Com a principals inconvenients a l’hora de crear una empresa, les empreses enquestades destaquen, en primer

lloc, la “Situació econòmica actual”, seguida de la “Falta de capital inicial”, el “Risc massa elevat” i les “Càrregues

fiscals”.

Figura 6.20. Inconvenients a l’hora de crear l’empresa


34 35

Les empreses del Berguedà, consideren que el principal inconvenient a l’hora de crear empreses és la “falta de

capital inicial”, en canvi per les empreses del Solsonès, principalment, ho és la “situació econòmica actual”, la qual

destaca per sobre de la resta d’inconvenients. Cal destacar, que les empreses del Moianès, redueixen a tres els

principals inconvenients per crear una nova empresa, coincidint els dos primers amb els principals entrebancs que

trobem al Berguedà i al Solsonès, el tercer és la “Competència o sector”

Figura 6.21. Inconvenients a l’hora de crear l’empresa per comarques


El 77% de les empreses enquestades dels tres territoris, opinen que actualment és més difícil crear una empresa.

Cal destacar que a la comarca del Solsonès, aquesta és una opinió generalitzada, ja que la totalitat de les empreses

enquestades ho creuen.

Figura 6.22. Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa


Figura 6.23. Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa per comarques


Més de la meitat (57%) de les empreses dels tres territoris, van demanar suport a l’hora de crear l’empresa. Amb

l’objectiu d’obtenir informació sobre temes relacionats amb el procés de creació de les empreses, aquestes van

contactar amb persones i/o organismes especialitzats.

La resposta és molt diversa en funció de la comarca. Al Berguedà, les empreses es van decantar per demanar suport

a “Organismes oficials promoguts per la Generalitat, la Diputació, els Ajuntaments”, etc.. o al mateix “Consorci de

Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (CFI)”.

Al Moianès, en canvi, les empreses han demanat suport, a parts iguals, a les seves “amistats” i “col·legues

professionals”, també ho han fet al mateix “Consorci del Moianès (CMM)”.

Al Solsonès, les empreses han confiat més en els “familiars” i els “col·legues professionals”.

Figura 6.24. Demanda de suport institucional durant el procés de creació de l’empresa


36 37

Figura 6.25. Contactes realitzats en el procés de creació de l’empresa per comarques


L’existència de programes especialitzats i/o d’ajudes públiques,no contribueix favorablement a l’hora de crear

una empresa, aquesta és una opinió bastant generalitzada de l’empresariat de les tres comarques, ja que el 80%

han manifestat aqueta opinió.

Figura 6.26. Ajudes públiques a l’hora de crear l’empresa


En relació al grau de valoració sobre els serveis i programes relacionats amb la creació d’empreses als tres

territoris, d’una banda la valoració és positiva, ja que més del 50% de les empreses estan “d’acord” en que aquests

serveis, “Són adequats a les necessitats de l’empresariat”, “Els considero encertats i útils” o “Col·laboren a tenir èxit

en el procés de creació d’una empresa”. Cal destacar, però, que el 40% de les empreses està en “desacord” amb

aqueta última afirmació.

D’altra banda , més del 70% de les empreses també estan “d’acord” en que aquests serveis “No s’utilitzen gaire”, o

“No es promocionen de forma eficient” ni “Són prou coneguts”.

Figura 6.27. Grau de valoració dels serveis i programes de creació d’empreses


Pel que fa a les estratègies que les empreses consideren més importants, perquè la seva empresa sigui

competitiva, cal destacar que més del 90% consideren com a “Molt important” la “Qualitat del producte/servei”.

El 60% o més, troben “Molt important”, altres estratègies relacionades amb el productes i/o servei com, “Oferir

productes/serveis diferenciats”, “Oferir serveis/productes que altres empreses no ofereixen” i “Oferir productes/

serveis atractius i adequats a les necessitats actuals”. El 60% de les empreses també consideren “Molt important”

“L’adaptació a la clientela”.

Figura 6.28. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat


38 39

Figura 6.30. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Moianès


Les empreses del Solsonès també consideren com a “Molt important” o “Important”, perquè la empresa sigui

competitiva, aspectes relacionats amb el Producte i/o servei i amb l’“Adaptació a la clientela” i l’”Experiència tècnica

i científica de l’empresa”

Figura 6.31. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Solsonès


Les empreses del Berguedà, tendeixen a considerar com a “Molt important”, perquè la empresa sigui competitiva,

aspectes relacionats amb el producte. El 100% opinen que ho és la “Qualitat del producte/servei” i “Oferir productes/

serveis diferenciats” i el 80% opinen que és “Molt important” “Oferir serveis/productes que altres empreses no

ofereixen” i “Oferir productes/serveis atractius i adequats a les necessitats actuals”.

Figura 6.29. Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Berguedà.


Igualment, les empreses del Moianès, consideren com a “Molt important”, perquè la empresa sigui competitiva,

aspectes relacionats amb el producte, el 100% opinen que ho és la “Qualitat del producte/servei”, i el 70% o més,

consideren “Important” “Oferir serveis/productes que altres empreses no ofereixen” i “Oferir productes/serveis

atractius i adequats a les necessitats actuals” i “Adaptació a la clientela”. Cal destacar que és l’únic territori on

la totalitat de les empreses consideren “Important” altres aspectes com, l’”Experiència tècnica i científica de

l’empresa” i també que el 100% de les empreses consideren “Poc important” la “Localització de l’empresa”.

40 41

C. Activitats relacionades amb la gestió empresarial

El 71% de les empreses enquestades, afirmen que no tenen cap pla estratègic definit, per als propers tres anys.

Figura 6.33. Existència d’un pla estratègic


Pel que fa al número absolut de clients registrats, el 41% de les empreses tenen una cartera de més de 100

clients, d’aquestes el 12% tenen de 101 a 200 i el 29% més de 200 clients.

El 59% restant, tenen menys de 100 clients registrats, d’aquestes el 12% tenen entre 51 i 100, el 41% tenen entre

26 i 50 clients i el 6% tenen registrats menys de 25 clients.

Figura 6.32. Número de clients registrats


Al Berguedà, la majoria d’empreses enquestades, tenen més de 200 clients registrats, al Moianès les empreses

estan repartides al 50%, la meitat tenen més de 200 clients i l’altra meitat entre 26 i 50.

En canvi al Solsonès, destaquen molt per sobre, les empreses amb una cartera de clients entre 26 i 50.

Figura 6.34. Número de clients registrats per comarques


En referència a la tipologia de la clientela de les empreses dels territoris, objecte d’actuació, aquesta està molt

repartida. El 29% de les empreses confirmen que la seva clientela, majoritària, és la “Població en general”, seguit

del 19%, les quals opinen que ho és una clientela “Familiar”.

Figura 6.35. Tipologia de la clientela


El perfil de la clientela de les empreses del Berguedà, és majoritàriament, “Població en general” i “Col·lectius

específics”, en canvi al Moianès, destaquen com a clients de les seves empreses “Altres activitats empresarials”.

Les empreses de la comarca del Solsonès, són les que presenten una tipologia de clientela més diversa (població

en general, famílies, activitats empresarials, jovent, tercera edat, etc..), però els clients que més destaquen són la

“Població en general” i la “Familiar”.

42 43

Figura 6.36. Tipologia de la clientela per comarques


Les empreses tenen la percepció que els aspectes que més valoren la seva clientela són, en primer lloc, “La

qualitat” del producte; seguit del “Bon tracte i l’amabilitat del personal” i de “Les característiques diferenciades del

producte/servei”.

Les empreses de les tres comarques, coincideixen en que aquest tres són els aspectes que més valoren la seva

clientela, en major o menor grau. (veure figura 6.37)

Aquesta percepció, coincideix amb l’opinió de les empreses sobre la importància de la “Qualitat del producte/

servei”, com a l’estratègia més important perquè la seva empresa sigui competitiva.

Figura 6.37. Aspectes que més valora la clientela


Figura 6.38. Aspectes que més valora la clientela per comarques.


Els canals de distribució que utilitzen les empreses dels tres territoris, són molt diversos, cal destacar que el 31% de

les empreses fan “Venta directa”, seguides del 18% que utilitzen el “Comerç de proximitat”. És important remarcar la

següent dada, un 11% de les empreses enquestades, utilitzen “Internet” per la venda dels seus productes o serveis.

Figura 6.39. Canals de distribució més utilitzats


L’origen dels proveïdors de la majoria d’empreses (82%), són d’àmbit nacional, ja sigui local (16%), comarcal

(20%), català (28%) o de la resta de l’estat espanyol (18%). Tant sols el 18% de les empreses tenen proveïdors

d’àmbit Internacional.

Si fem l’anàlisi per comarques la tendència és molt similar (veure figura 6.40)

44 45

Figura 6.40. Origen dels proveïdors


Figura 6.41. Origen dels proveïdors per comarques


A la majoria d’empreses enquestades, un 64%, no les subcontracten, es a dir, no produeixen per a altres empreses

del sector més grans.

Figura 6.42. Producció per a altres empreses del sector


D.Activitats relacionades amb el procés d’Internacionalització

El 81% de les empreses enquestades no exporten. Del 19% d’empreses que afirmen que exporten, el 9% opina

que el percentatge de facturació que correspon a l’exportació és “Moderat (5-30%)”, el 5% opina que és “Alt (<

50%)” i el 5% restant opina que és “Baix (0-5%)”.

Figura 6.43. Percentatge de facturació corresponen a l’exportació


Del 19% d’empreses que exporten, la meitat ho fan a la Unió Europea, el 17% a Àfrica i Àsia, el 16% a EEUU i el 17%

restant ho fan a altres països.

46 47

Figura 6.46. Eines de suport al procés d’externacionalització



El 69% de les empreses enquestades, no té cap tipus de certificació de qualitat.

El 35% restant, disposen de certificats de qualitat com el diploma de mestre artesà, la certificació Ecològica del

Consell Català de Producció Agrària Ecològica, la certificació de gestió de la qualitat (ISO 9001) o la de sistemes de

gestió mediambiental (ISO 14000), o la Q de Qualitat Turística.

Figura 6.47. Certificats de qualitat


Gairebé la meitat d’empreses (48%), que consideren que la certificació de qualitat contribueix a obtenir un

posicionament diferenciat al mercat, opinen que el segell de certificació els hi pot oferir avantatges per

“Augmentar el prestigi de l’empresa i/o com a eina de promoció”. Altres de les avantatges que més destaquen són,

“incrementar la clientela i/o la seva fidelització” (16%) i “garantir la qualitat dels productes o serveis” (14%).

Figura 6.44. Països al quals exporten


Més del 90% de les empreses, afirmen que no han rebut cap ajuda o subvenció per al desenvolupament del seu

procés d’internacionalització.

Figura 6.45. Ajudes rebudes en el procés d’internacionalització


Els mecanismes de suport a l’exportació, que les empreses utilitzen en el procés d’internacionalització, són

diversos. El 33% de les empreses “Participa en fires internacionals” i el mateix percentatge rep “Assessorament i

orientació per consultories privades”, el 17% “Participa en fires estatals” i, igualment, el mateix percentatge utilitza

“Altres” mecanismes de suport.

48 49

Figura 6.48. Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat


Si analitzem les dades per comarques, els resultats són molt similars, tal i com es pot veure a la figura 6.48

Figura 6.49. Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat per comarques


El 67% del total d’empreses enquestades, no aplica criteris de Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

Figura 6.50. Aplicació de criteris de RSE


F. Activitats relacionades amb el capital tecnològic.

Tres quartes parts de les empreses, no realitzen cap tipus d’activitat o intercanvi amb universitats, associacions

o altres empreses del sector. Cal destacar que el Berguedà és la comarca que més relació té amb aquestes

entitats, ja que gairebé un 45% de les empreses d’aquest territori, afirmen que realitzen algun tipus d’activitat

amb l’Associació de Productors Agroalimentaris del Berguedà.

També cal destacar, que menys del 10% de les empreses del Solsonès, afirmen tenir relacions amb la universitat

quan alguns alumnes fan el projecte de fi de carrera a la seva empresa, la qual està relacionada amb el sector de la

ramaderia. Aquesta dada, situa al Solsonès en la comarca on les empreses tenen menys relació amb aquests tipus

d’entitats.

Figura 6.51. Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector


50 51

Figura 6.52. Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector per comarques


Més de la meitat de les empreses (56%) destinen alguna partida pressupostaria en concepte de R+D+I. En aquest

àmbit destaca àmpliament el Berguedà, ja que prop del 80% de les seves empreses, afirmen que destinen alguna

partida pressupostària per R+D+I. El percentatge que hi destinen va de l’1% al 10%, passant pel 2% i el 5%.

Figura 6.53. Partida pressupostària dedicada a R+D+I


Figura 6.54. Partida pressupostària dedicada a R+D+I per comarques


El 62% del total de les empreses, forma part d’alguna associació o gremi. Els principals avantatges, que li ofereixen

formar part d’aquestes associacions o gremis són, ”Rebre informació i assessorament” (30%), “Representar el

sector” (20%), i “Buscar nous canals de promoció i comercialització”(17%).

Algunes de les empreses que no formen part de cap gremi o associació, opinen que no hi ha cap motiu important

per no fer-ho, simplement no s’ha donat l’oportunitat.

Figura 6.55. Convenis de col·laboració amb gremis o associacions


Figura 6.56. Avantatges que li ofereixen el convenis de col·laboració amb gremis o associacions


52 53

Pel que fa a la inversió tecnològica, el 73% de les empreses enquestades, han realitzat algun tipus d’inversió

en els darrers tres anys. Cal destacar que el principal objectiu d’aquesta inversió ha estat la “Millora del procés

productiu” (33%), seguit de la “Seguretat alimentària” (22%) i la “Qualitat” (19%). Només un 3% d’aquetes empreses

han invertit en “Aspectes ambientals”.

Figura 6.57. Inversió tecnològica realitzada en els darrers tres anys


Figura 6.58. Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada


Si fem l’anàlisi per demarcacions, els objectius principals de la inversió tecnològica realitzada coincideixen.

Figura 6.59. Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada per comarques


El 67% de les empreses enquestades, no utilitza patents, drets de propietat o tecnologia pròpia.

Taula 6.2. Utilització de patents, drets de propietat o tecnologia pròpiaUTILITZA PATENTS, DRETS DE PROPIETAT O TECNOLOGIA PRÒPIA

SI 29%NO 67%NC 4%

100%


Pel que fa l’ús de les TIC per donar a conèixer els seus productes o serveis i fer transferències de tipus comercial,

especialment l’ús d’Internet, les xarxes socials i el comerç electrònic, el 62% de les empreses afirma que les utilitza.

La distribució per comarques no és massa uniforme, ja que poc més del 20% de les empreses del Solsonès utilitzen

les TIC i Internet, enfront de més del 80% de les empreses del Berguedà o el 100% de les del Moianès.

54 55

Aquestes dades també coincideixen, quan es fa l’anàlisi per comarques.

Figura 6.63. Canals de comunicació utilitzats per comarques


El 71 % de les empreses no tenen definit un pla de màrqueting. Si fem l’anàlisi per comarques, aquest percentatge

augmenta fins el 80% a les comarques del Berguedà i el Moianès, en canvi al Solsonès es redueix fins al 65%.

Figura 6.64. Existència d’un pla de màrqueting


Figura 6.60. Ús de les TIC per accions de tipus comercial


Figura 6.61. Ús de les TIC per accions de tipus comercial per comarques


Els canals que més utilitzen les empreses per interactuar amb la seva clientela, són les “visites comercials”, el 26%,

seguit de la “telefonia” i el “correu electrònic” que utilitzen el 23% i el 22% de les empreses, respectivament. El 17%

utilitza el “Web” per interactuar amb la seva clientela.

Figura 6.62. Canals de comunicació utilitzats


56 57

Figura 6.65. Existència de un pla de màrqueting per comarques


La meitat de les empreses assisteixen a fires i/o congressos “Moltes vegades” (12%) o “Alguna vegada” (38%) i

l’altra meitat, hi assisteixen “Poques vegades” (33%) o “Cap” (17%).

Figura 6.66. Assistència a fires o congressos


G. Capital humà

Les empreses enquestades estan distribuïdes, segons el tipus de contracte laboral dels treballadors i treballadores,

de la següent manera:

El 38% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes “indefinits a temps complet” i la majoria

d’aquestes (19% sobre el total d’empreses) tenen entre 2 i 5 persones amb aquest tipus de contracte.

El 26% de les empreses, estan formades per “autònoms”, d’aquestes (el 14% sobre el total d’empreses) tenen 1 sola

persona treballadora com a autònoma.

El 19% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes “indefinits a temps parcial” i la majoria

d’aquestes (12% sobre el total d’empreses) tenen entre 2 i 5 persones en plantilla, amb aquest modalitat de

contractació.

El 8% de les empreses, tenen persones contractades amb contractes “temporals a temps complet”, el percentatge

d’aquestes empreses amb 1 sola persona treballadora, entre 2-5, entre 6-10 i entre 11-20, coincideix en un 2% del

total d’empreses.

El 7% de les empreses, tenen personal contractat amb contractes ·temporals a temps parcial.

El 2% de les empreses, tenen personal contractat amb la tipologia de contracte “indefinit fix discontinu”.

Figura 6.67. Distribució del personal segons tipus de contracte


58 59

Nota tipus de contracte: Aut: Autònoms, TTC: Temporal temps complet; TTP: Temporal temps, parcial, ITC: Indefinit

temps complet, ITP: Indefinit temps parcial, IFD: Indefinit fix discontinu.

Per comarques, les empreses del Berguedà destaquen per tenir molts més contractes de la modalitat “Indefinit a

temps complet”. A les empreses del Moianès la tipologia de contractes és més variada, “Indefinit a temps complet”,

“Indefinits a temps parcial”, “Temporals a temps complet i parcial” i “Autònoms”. A les empreses del Solsonès, és on

es quantifiquen més persones treballadores autònomes.

Figura 6.68. Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques


Les empreses enquestades estan distribuïdes, segons el nivell d’estudis que té la plantilla, de la següent manera:

El 34% de les empreses, tenen personal amb estudis de “Formació professional de grau superior”, el 22% del total

de les empreses tenen entre 2-5 persones treballadores amb aquest nivell d’estudis.

El 24% de les empreses, tenen personal amb estudis de “Formació professional de grau mitjà”, el 9% del total de

les empreses tenen entre 2-5 persones treballadores, el 6% entre 6-10 persones treballadores i el 3% entre 11-20

persones treballadores amb aquest nivell d’estudis.

El 12% de les empreses tenen persones contractades amb “Estudis Universitaris de grau superior” (Doctorat,

enginyeria, llicenciatura), d’aquestes el 9% del total d’empreses només té contractada 1 persona amb estudis

universitaris.

El 28% de les empreses, tenen persones contractades amb “Altres” estudis, generalment de formació bàsica, entre

2-5 persones el 16%, entre 6-10 persones el 3% i entre 11-20 persones el 3%, del total de les empreses.

Figura 6.69. Distribució del personal segons tipus de nivell formatiu


Nota nivell d’estudis: Us:Universitaris grau superior, UM: Universitaris grau mig, FPS: Formació professional grau

superior, FPM: Formació professional grau mig, ALT: Altres.

Per comarques, a les empreses del Berguedà hi ha més persones amb “Altres” estudis i a les empreses del Moianès

trobem que el nivell d’estudi, dels treballadors i treballadores, està repartit equitativament, entre “Universitaris

superiors”, “Formació Professional” i “Altres”.

La majoria de persones contractades de les empreses del Solsonès, tenen estudis de “Formació professional”.

60 61

Figura 6.70. Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques


Més de la meitat de les empreses (56%), consideren que tenen els diferents perfils professionals coberts.

Al Moianès, aquest percentatge puja fins a més del 75%, per contra a la comarca del Solsonès només el 25% de les

empreses, opinen que tenen els perfils professionals coberts.

El 44% del total de les empreses que creuen que no tenen els perfils professionals coberts, opinen que els

perfils necessaris pel futur de l’empresa, estan relacionats amb l’àmbit comercial, d’administració i comptabilitat,

d’internacionalització i peons industrials.

Figura 6.71. Perfils professionals coberts


Figura 6.72. Perfils professionals coberts per comarques


El 67% de les empreses enquestades, consideren que no tenen dificultats per trobar persones treballadores

qualificades i implicades a l’hora de cobrir els llocs de treball.

El 33% d’empreses restant, opinen que tenen dificultats per trobar personal qualificat en l’àmbit de la gestió

empresarial, personal amb coneixements d’idiomes, personal tècnic amb electromecànica, grangers i carnissers.

Pel que fa a la implicació del personal a l’empresa, algunes opinen que manca personal que treballi amb rigor.

Figura 6.73. Dificultat per trobar personal qualificat


Les empreses del Berguedà, són les que presenten més dificultats per trobar personal qualificat (55%); enfront del

22% de les empreses del Moianès o el 18% de les empreses del Solsonès.

62 63

Figura 6.76. Facilita la realització de formació al personal


Figura 6.77. Facilita la realització de formació al personal per comarques


El 41% de les empreses, ofereixen places de pràctiques professionalitzadores als centres formatius del territori.

Figura 6.78. Oferiment de pràctiques professionalitzadores


Figura 6.74. Dificultat per trobar personal qualificat per comarques


Pel que fa a la formació del personal de les empreses, el 83% d’aquestes té un pla de formació de forma informal

i el 17% restant, afirma que disposa d’un pla de formació de forma explicita.

Figura 6.75. Disposa de pla de formació


Més de la meitat de les empreses (59%), afirmen haver facilitat formació al seu personal, en el darrer any.

Les àrees formatives en que han realitzat formació aquestes empreses, són molt variades. Al Berguedà les

empreses han realitzat formació en “Altres”, “Hostaleria i recepció”, “Prevenció de riscos laborals”, “Gestió de recursos

humans” i “Promoció Innovació i noves tecnologies”.

Al Moianès, en canvi, les empreses només han realitzat formació en “Prevenció de riscos laborals”. I a la comarca del

Solsonès, les empreses han facilitat formació al seu personal, en “Altres”, “Prevenció de riscos laborals”.i “Qualitat o

medi ambient”.

64 65

Les empreses del tres territoris, valoren positivament els processos de pràctiques professionalitzadores. Les

consideren interessants i una molt bona opció, perquè els alumnes realitzin la formació pràctica directament a

les empreses. Algunes empreses opinen que, el fet de tenir alumnes en pràctiques, les obliga a millorar processos

interns.

H. Infraestructures i Comunicació

A continuació presentem la valoració, que han fet les empreses, sobre la qualitat i eficiència dels serveis i

recursos, que els ofereix la seva comarca. Els valors corresponen al percentatge d’empreses de la comarca que

han escollit cada una de les valoracions.

Taula 6.3. Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Berguedà

BERGUEDÀ Dolenta Regular Bona Molt bona

De transport (xarxa viària) 11% 33% 45% 11%

Logístics 22% 45% 22% 11%

De comunicacions (Telefonia mòbil, ADSL..) 37% 0% 50% 13%

De comerç nacional i internacional 17% 33% 50% 0%

De formació 12% 63% 25% 0%

De recerca i d’innovació (R+D+I) 25% 50% 12% 13%

De serveis empresarials 0% 50% 50% 0%

De tractament de residus 12% 25% 50% 13%

Sòl industrial 11% 22% 56% 11%


Al voltant del 50% de les empreses del Berguedà, valoren com a “Bona” la qualitat i eficiència dels serveis “De

transport”, “De comunicacions”, “De comerç nacional i internacional”, “De serveis empresarials”, “De tractament de

residus” i de “Sòl Industrial”.

I com a “Regular” els serveis “Logístics”, “De formació”, “De recerca i d’Innovació” i “De serveis empresarials”.

Més d’un terç (37%) de les empreses del Berguedà, fan una valoració “Dolenta” dels serveis “De comunicacions” i

una quarta part, valoren amb el mateix grau els serveis “De recerca i d’Innovació”

Taula 6.4. Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Moianès

MOIANÈS Dolenta Regular Bona Molt bona


Logístics 0% 50% 50% 0%


De comerç nacional i Internacional 0% 75% 25% 0%

De formació 25% 0% 75% 0%






Un percentatge molt alt de les empreses del Moianès, valoren com “Regular” la qualitat i eficiència de tots els

serveis que els hi ofereix la comarca, excepte el “De formació” que és el servei més ben valorat.

El 75% de les empreses, fan una valoració “Regular” dels serveis “De comerç nacional i internacional”, “De recerca

i d’Innovació”, “De serveis empresarials”, “De tractament de residus” i de “Sòl Industrial”. El 50% de les empreses, fan

la mateixa valoració dels serveis de “De transport”, “Logístics” i “de comunicacions”.

Les empreses del Moianès, fan una “Bona” valoració dels els serveis “De formació” (75%) de les empreses i els

“Logístics” (50%).

Cal destacar, que una quarta part de les empreses d’aquest territori valoren com a “Dolenta” la qualitat dels

serveis “De transport”, “De formació” i de “Sòl industrial”

Taula 6.5. Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Solsonès

SOLSONÈS Dolenta Regular Bona Molt bona


Logístics 9% 64% 27% 0%


De comerç nacional i Internacional 18% 46% 36% 0%

De formació 10% 50% 40% 0%






Entre el 40% i el 75% de les empreses del Solsonès, valoren com a “Regular” la qualitat i eficiència de tots els

serveis que els hi ofereix la comarca, excepte de dos; el “De serveis empresarials” i el “De tractament de residus”.

Entre el 37% i el 50% de les empreses, també valoren com a “Regular” els serveis de “De comunicacions” “De

tractament de residus” “De comerç nacional i internacional” i “De formació”.

66 67

Entre el 64% i el 75% de les empreses, fan la mateixa valoració dels serveis de “De transport”, “Logístics” “De recerca

i d’innovació” i de “Sòl industrial”. Aquest darrer serveis, és el pitjor valorat per les empreses del Solsonès.

Les empreses del Solsonès, fan una “Bona” valoració dels serveis “De serveis empresarials” (55%)i els “De

tractament de residus” (40%).

Cal destacar, que una quarta part de les empreses de la comarca valoren com a “Dolenta” la qualitat dels serveis

“De transport”, “De comunicacions” i de “Sòl industrial”

La opinió sobre el serveis “De comunicacions”, està molt repartida, ja que un terç de les empreses,la valoren com a

“Dolenta”, i la mateixa proporció com a “Regular” i “Bona”

A continuació, presentem la opinió de les empreses de les tres comarques, sobre els reptes més importants que,

creuen que haurà d’afrontar el sector, en un futur proper i els obstacles amb que es troba actualment.

Principals Obstacles:

- La burocràcia administrativa. Una opinió, bastant generalitzada, es que s’haurien de diferenciar les empreses

artesanes de les grans indústries, pel que fa als tràmits fiscals i les condicions sanitàries i als requisits a l’hora

de crear una nova empresa.

- La població, en general, valora poc els productes de proximitat. Existeix la percepció que són més cars.

- Les dificultats econòmiques: falta de liquiditat, manca de finançament necessari per obtenir crèdits.

- La disminució de les vendes, que pot arribar a produir un abaratiment dels preus de venda.

- La competència de les grans superfícies i dels productes envasats, molts d’ells importats de la Xina.

- La baixa qualificació de les persones que comencen a treballar en el sector, juntament amb la poca

experiència professional.

Principals Reptes:

- Aconseguir la valorització dels productes de proximitat. Promoure els productes de qualitat i de proximitat.

- Millorar la professionalització del sector.

- Millorar els costos.

- Aconseguir la diferenciació del producte comarcal.

- Millorar la comercialització dels productes.

- Produir nous productes.

- Promoure l’esperit empresarial.

- Redefinir el concepte “Artesania”.

L’activitat econòmica amb més pes, entre les empreses

objecte d’estudi, és la “Indústria Càrnia”, la qual

representa un 26% del total, i la “Indústria del cacau,

xocolata i productes de confiteria” que representa el

23%.

La resta d’empreses basen la seva activitat en, el 17%

pertanyen a la “Indústria del pa, galetes i pastisseria”, el

13% són empreses de la “Indústria làctia”, el 9% de la

“Indústria de pastes i similars”, el mateix percentatge

són “Indústria de la resta de productes” i el 4% restant

pertanyen a la “Indústria de fruites i hortalisses”.

El perfil d’empreses agroalimentàries que ha participat

en l’estudi, és el de una petita empresa, amb un

número de persones treballadores entre 2 i 5, la majoria

autònomes o amb un contracte de treball “Indefinit a

temps complet” i amb un nivell formatiu de formació

professional, de grau mig o superior, o estudis de

formació bàsica.

En general, es tracten d’empreses de caràcter familiar,

de petita i mitja dimensió.

En aquests territoris, igual que passa a nivell català,

es dóna una gran atomització del sector, degut a que

la majoria d’aquestes empreses familiars estan poc

inclinades a guanyar dimensió.

Des de la fundació de les empreses fins a l’actualitat, la

majoria d’elles “han mantingut” el número de persones

treballadores o bé l’”han augmentat lleugerament”,

existeix doncs, una evolució positiva del personal

contractat.

Per comarques, les empreses del Berguedà destaquen

per tenir molts més contractes de la modalitat “Indefinit

a temps complet”. A les empreses del Moianès. la

tipologia de contractes és més variada, “Indefinit a

temps complet”, “Indefinits a temps parcial”, “Temporals

a temps complet i parcial” i “Autònoms”. A les empreses

del Solsonès, és on es quantifiquen més persones

treballadores autònomes.

Pel que fa al nivell d’estudis del personal, per comarques,

a les empreses del Berguedà hi ha més persones amb

“Altres” estudis i a les empreses del Moianès trobem

que el nivell d’estudis, està repartit equitativament,

entre “Universitaris superiors”, “Formació Professional”

i “Altres”.

Les empreses del Solsonès, destaquen perquè la

majoria de persones contractades, tenen estudis de

“Formació professional”.

Més de la meitat de les empreses, el 56%, consideren

que tenen els diferents perfils professionals coberts.

Al Moianès, aquest percentatge puja fins a més del

75%, per contra a la comarca del Solsonès només

tenen aquesta opinió el 25% de les empreses. Les

empreses consideren que els perfils professionals que

no estant coberts, però que són necessaris pel futur

de l’empresa, estan relacionats amb l’àmbit comercial,

d’administració i comptabilitat, d’internacionalització i

peons industrials.

Relacionat amb aquestes dades, el 33% de les

empreses, opinen que tenen dificultats per trobar

personal qualificat en l’àmbit de la gestió empresarial,

personal amb coneixements d’idiomes, personal tècnic

amb electromecànica, grangers i carnissers.

Per comarques, les empreses del Berguedà, són les que

presenten més dificultats per trobar personal qualificat

(55%); enfront del 22% de les empreses del Moianès o

el 18% de les empreses del Solsonès.

La gran majoria de les empreses, el 83%, tenen

implantat un pla de formació de manera informal i el

17% disposa d’un pla de formació, de forma explicita.

En el darrer any el 59% de les empreses, han facilitat

al seu personal l’accés a diferents accions de formació,

en les àrees formatives de, “Hostaleria i recepció”,

“Prevenció de riscos laborals”, “Gestió de recursos

humans” i “Promoció Innovació i noves tecnologies”,

al Berguedà. “Prevenció de riscos laborals”, al Moianès.

I “Prevenció de riscos laborals”.i “Qualitat o medi

ambient”, a la comarca del Solsonès.

7. CONCLUSIONS

68 69

Les empreses del tres territoris, valoren positivament

els processos de pràctiques professionalitzadores. Les

consideren interessants i una molt bona opció, perquè

l’alumnat realitzi la formació pràctica directament a les

empreses. En aquest sentit, el 41% de les empreses,

ofereixen places de pràctiques professionalitzadores,

als centres formatius del territori.

Més de la meitat de les empreses, el 65%, han canviat,

ampliat o variat l’oferta dels seus productes, en els

darrers tres anys. Aquests canvis estan relacionats,

principalment, amb l’ampliació dels productes

oferts, la introducció de noves línies d’elaboració, o la

modernització de les existents i la millora de la qualitat

dels productes que ja ofereixen.

Al Moianès, la meitat de les empreses pensen oferir

nous productes i a la comarca del Berguedà, aquest

percentatge augmenta fins el 80%. En canvia al

Solsonès, la majoria d’empreses, no tenen previst oferir

nous productes a curt termini.

La gran majoria d’empreses de les tres comarques,

ofereixen algun producte estrella, destaca la llonganissa,

llesques tipus pizza, galetes de cep, coca de croissant,

panettone, neules i torrons, mató, màquina expenedora

de llet fresca, pasta d’espelta ecològica, escalivada,

canelons, rissotos i crispetes per a microones.

La majoria de les empreses, el 74%, no formen part de

cap marca de qualitat local o comarcal de productes

agroalimentaris. I, majoritàriament, no consideren adient

unificar totes les empreses de la zona, que es dediquen a la

mateixa activitat econòmica, o similar, sota una sola marca.

Al Berguedà està previst que , un cop creada i

constituïda la Marca de Qualitat del Berguedà, hi formin

part unes 10 empreses de l’Associació de productors

agroalimentaris de la comarca, ja que per poder obtenir

la marca comarcal de qualitat és necessari formar part

de l’associació.

Els motius principals són diversos, algunes empreses

opinen que el producte que s’ofereix no és prou

homogeni i que la matèria primera que s’utilitza per

elaborar el producte final pot ser molt diferent, cada

obrador fabrica el seu propi producte i això els fa ser

diferent els uns dels altres.

Altres causes que justifiquen la no necessitat

d’agrupar-se sota una mateixa marca, és que

aquesta no contribueix, necessariament, a obtenir

un posicionament en el mercat, també defensen la

independència de cada empresa per treballar com

consideri més adient i el desinterès, que existeix als

territoris, per realitzar projectes conjunts.

El 39% de les empreses, que veuen positiu agrupar-se

sota una mateixa marca, creuen que aquesta iniciativa

els ajudaria a millorar la promoció, la difusió i la

comercialització dels seus productes i a millorar costos i

reduir serveis. En aquest cas, creuen necessari, mantenir

uns criteris de qualitat, servei, preus, etc...

Quasi tres quartes parts de les empreses, el 74%, venen

els seus productes en un àmbit local, comarcal, o català.

Només el 10% venen a la resta d’Europa o del món.

En els darrers tres anys, l’evolució de les vendes dels

productes, ha estat positiva per les empreses de les tres

comarques. El 44% “Ha augmentat moderadament” les

vendes i el 12% les “Ha augmentat àmpliament”, i quasi

una quarta part les “Ha mantingut”.

En relació amb el procés de creació de l’empresa, la majoria

de l’empresariat afirma que els motius principals, pels

quals van crear la seva pròpia empresa, són per “Posar en

pràctica les seves idees” i per “Tradició Familiar”.

Igualment, l’empresariat destaca, com a principals

inconvenients a l’hora de crear una empresa, en primer

lloc, la “Situació econòmica actual”, seguida de la “Falta de

capital inicial”, el “Risc massa elevat” i les “Càrregues fiscals”.

Més de les tres quartes parts de les empreses, el 77%,

dels tres territoris, opinen que actualment és més difícil

crear una empresa.

Més de la meitat, el 57% de les empreses dels tres

territoris, van demanar suport a l’hora de crear el seu

propi negoci. Amb l’objectiu d’obtenir informació sobre

diferents temes relacionats amb el procés de creació de

les empreses, aquestes van contactar amb persones i/o

organismes especialitzats

Al Berguedà, les empreses es van decantar per

demanar suport a “Organismes oficials promoguts per

la Generalitat, la diputació, els ajuntaments”, etc.. o

al mateix “Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-

Berguedà (CFI)”.

Al Moianès, en canvi, les empreses van demanar

suport, a parts iguals, a les seves “amistats” i “col·legues

professionals”, també ho van fer al mateix “Consorci del

Moianès (CMM)”.

Al Solsonès, les empreses van confiar més en els

“familiars” i els “col·legues professionals”.

L’opinió que mereixen els serveis i programes

relacionats amb la creació d’empreses,a l’empresariat,

és diversa.

La meitat de les empreses estan “d’acord” en que

aquests serveis, “Són adequats a les necessitats

de l’empresariat”, “Els considero encertats i útils” o

“Col·laboren a tenir èxit en el procés de creació d’una

empresa”.

Per contra, quasi l’altra meitat de les empreses, el

40%, estan en “desacord” amb que aquests serveis

“Col·laboren a tenir èxit en el procés de creació d’una

empresa”.

D’altra banda, existeix una opinió bastant generalitzada,

entre les empreses (més del 70%), de que els serveis

i programes relacionats amb la creació d’empreses,

“No s’utilitzen gaire”, o “No es promocionen de forma

eficient” ni “Són prou coneguts”.

Una gran majoria de les empreses, el 80%, opinen que

l’existència de programes especialitzats i/o d’ajudes

públiques, no contribueix favorablement a l’hora de

crear una empresa.

D’una banda, la “Qualitat” i el “Producte o servei”, són els

factors en el que les empreses, de les tres comarques,

consideren que són més competitives.

D’altra banda, la gran majoria d’empreses, consideren

“Molt important” diferents estratègies perquè el seu

negoci sigui més competitiu. Aquestes estratègies

estan relacionades, principalment, amb el producte

com la “Qualitat del producte”, “Oferir productes

diferenciats”, “Oferir productes que altres empreses no

ofereixen” i “Oferir productes atractius i adequats a les

necessitats actuals”.

La majoria de les empreses, el 71%, afirmen que no

tenen cap pla estratègic definit, per als propers tres

anys.

La tipologia de la clientela de les empreses és molt

variada. El 29%, afirmen que la seva clientela majoritària

és la “Població en general”, seguit del 19%, les quals

opinen que ho és una clientela “Familiar”.

Pel que fa al número absolut de clients registrats, el

41% de les empreses tenen una cartera de més de 100

clients, d’aquestes el 12% tenen de 101 a 200 i el 29%

més de 200 clients.

El 59% restant, tenen menys de 100 clients registrats,

d’aquestes el 12% tenen entre 51 i 100, el 41% tenen entre

26 i 50 clients i el 6% tenen registrats menys de 25 clients.

Les empreses tenen la percepció, que els aspectes

que més valoren la seva clientela són, en primer lloc,

“La qualitat” del producte; seguit del “Bon tracte i

l’amabilitat del personal” i de “Les característiques

diferenciades del producte”.

Les empreses de les tres comarques, coincideixen en

que aquest tres són els aspectes que més valoren la

seva clientela, en major o menor grau.

Aquesta percepció, coincideix amb l’opinió de les

empreses sobre la importància de la “Qualitat del

producte”, com a l’estratègia més important perquè la

seva empresa sigui més competitiva.

Els canals de distribució, que més utilitzen les empreses,

són la “Venta directa” i el “Comerç de proximitat”.

Pel que fa a l’origen dels proveïdors de la majoria

d’empreses, el 82%, són d’àmbit nacional, ja sigui

local, comarcal, català o de la resta de l’estat espanyol.

I el 64% de les empreses no produeixen per a altres

empreses del sector més grans.

En general, les empreses es caracteritzen per una baixa

capacitat exportadora, igual que passa amb el sector

en general, a nivell català. La propensió exportadora

de la indústria agroalimentària, és relativament baixa i

circumscrita a l’àmbit geogràfic més pròxim.

El 81% de les empreses, de les tres comarques no

exporten. De les empreses que exporten els seus

productes, el 9%, opinen que el percentatge de

facturació que correspon a l’exportació és “Moderat (5-

30%)”, el 5% opinen que és “Alt (< 50%)” i el 5% restant,

creu que és “Baix (0-5%)”.

70 71

De les poques empreses que exporten, la meitat ho fan

a la Unió Europea, i la resta a Àfrica i Àsia, EEUU o altres

països del món.

Els mecanismes de suport a l’exportació, que més utilitzen

les empreses en el procés d’internacionalització són els

següents; el 33% “Participa en fires internacionals” i el

mateix percentatge rep “Assessorament i orientació

per consultories privades”, el 17% “Participa en fires

estatals” i, igualment, el mateix percentatge utilitza

“Altres” mecanismes de suport.

Més del 90% de les empreses, no han rebut cap ajuda

o subvenció per al desenvolupament del seu procés

d’internacionalització.

Més del 60% de les empreses enquestades, no té cap

tipus de certificació de qualitat, ni aplica criteris de

Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

Malgrat aquesta dada, quasi la meitat de les empreses

opinen, que el segell de certificació els hi pot oferir

avantatges per “Augmentar el prestigi de l’empresa i/o

com a eina de promoció”.

Els certificats de qualitat que tenen les empreses, de

les tres comarques, són; el diploma de mestre artesà, la

certificació Ecològica del Consell Català de Producció

Agrària Ecològica, la certificació de gestió de la qualitat

(ISO 9001) o la de sistemes de gestió mediambiental

(ISO 14000), o la Q de Qualitat Turística.

Pel que fa a les activitats relacionades amb el capital

tecnològic, el 73% de les empreses enquestades,

han realitzat algun tipus d’inversió tecnològica en els

darrers tres anys. Els principals objectius d’aquesta

inversió han estat, la “Millora del procés productiu”, la

“Seguretat alimentària” i la “Qualitat”. Aquests objectius

coincideixen a les tres comarques.

El 67% de les empreses, no utilitza patents, drets de

propietat o tecnologia pròpia. I el 75% de les empreses,

no realitzen cap tipus d’activitat o intercanvi amb

universitats, associacions o altres empreses del sector.

Sent les empreses de la comarca del Solsonès, les que

menys relació tenen amb aquestes entitats.

Malgrat tot, més de la meitat de les empreses destinen

alguna partida pressupostaria en concepte de R+D+I,

en el cas del Berguedà aquest percentatge augmenta

fins el 80%. El percentatge que hi destinen, va de l’1%

al 10%, segons els casos. La reduïda dimensió de les

empreses, dificulta la seva capacitat per realitzar fortes

inversions en noves tecnologies.

Més de la meitat de les empreses, el 62%, formen

part d’alguna associació o gremi i els principals

avantatges que els hi aporten són, ”Rebre informació

i assessorament”, “Representar el sector”, i “Buscar nous

canals de promoció i comercialització”.

Algunes de les empreses que no formen part de cap

gremi o associació, opinen que no hi ha cap motiu

important per no fer-ho, simplement no s’ha donat

l’oportunitat.

El 62% de les empreses fan ús de les TIC per donar a

conèixer els seus productes o serveis i fer transferències

de tipus comercial, especialment l’ús d’Internet, les

xarxes socials i el comerç electrònic. La distribució

territorial no és massa uniforme, ja que poc més del

20% de les empreses del Solsonès, utilitzen les TIC i

Internet, enfront de més del 80% de les empreses del

Berguedà o el 100% de les del Moianès.

Els canals que més utilitzen les empreses per interactuar

amb la seva clientela són, les “visites comercials”, la

“telefonia”, el “correu electrònic” i el “Web”. Aquestes

dades també coincideixen, quan es fa l’anàlisi per

comarques.

L’assistència a fires i/o congressos, per part de les

empreses, està molt repartida ja que la meitat

assisteixen “Moltes vegades” o “Alguna vegada” i l’altra

meitat, hi assisteixen “Poques vegades” o “Cap”.

El 71% de les empreses, no tenen pla de màrqueting.

Per comarques, aquest percentatge augmenta fins el

80% al Berguedà i al Moianès, en canvi al Solsonès es

redueix fins al 65%.

La valoració, que han fet les empreses, sobre la qualitat

i eficiència dels serveis i recursos, que els ofereix la seva

comarca no és massa positiva.

Al Berguedà, al voltant del 50% de les empreses,

valoren com a “Bona” la qualitat i eficiència dels

serveis “De transport”, “De comunicacions”, “De comerç

nacional i internacional”, “De serveis empresarials”,

“De tractament de residus” i de “Sòl Industrial”. I com

a “Regular” els serveis “Logístics”, “De formació”, “De

recerca i d’Innovació” i “De serveis empresarials”.

El serveis que pitjor valoren els empreses del Berguedà

són els “De comunicacions” i “De recerca i d’Innovació”.

Un percentatge molt alt de les empreses del Moianès,

en alguns casos fins el 75%, valoren com “Regular” la

qualitat i eficiència de tots els serveis que els hi ofereix

la comarca, excepte el “De formació” que és el servei

més ben valorat.

El 25% de les empreses del Moianès, valoren com a

“Dolenta” la qualitat dels serveis “De transport” i de “Sòl

industrial”.

La gran majoria de les empreses del Solsonès, valoren

com a “Regular” la qualitat i eficiència de tots els serveis

que els hi ofereix la comarca, excepte de dos; el “De

serveis empresarials” i el “De tractament de residus”,

que els valora com a “Bona”.

El 25% de les empreses del Solsonès, també fan una

valoració “Dolenta” de la qualitat dels serveis “De

transport”, “De comunicacions” i de “Sòl industrial”

La opinió de les empreses de les tres comarques, sobre

els principals obstacles amb que es troben actualment,

són:

• La burocràcia administrativa. Una opinió, bastant

generalitzada, es que s’haurien de diferenciar les

empreses artesanes de les grans indústries, pel

que fa als tràmits fiscals i les condicions sanitàries

i als requisits a l’hora de crear una nova empresa.

• La població, en general, valora poc els productes

de proximitat.

• Les dificultats econòmiques: falta de liquiditat,

manca de finançament necessari per obtenir

crèdits.

• La disminució de les vendes, que pot arribar a

produir un abaratiment dels preus de venda.

• La competència de les grans superfícies i dels

productes envasats, molts d’ells importats de la

Xina.

• La baixa qualificació de les persones que

comencen a treballar en el sector, juntament amb

la poca experiència professional.

La opinió de les empreses de les tres comarques, sobre

els reptes més importants que, creuen que haurà

d’afrontar el sector, en un futur proper, són:

• Aconseguir la valorització dels productes de

proximitat. Promoure els productes de qualitat i

de proximitat.

• Millorar la professionalització del sector.

• Millorar els costos.

• Aconseguir la diferenciació del producte comarcal.

• Millorar la comercialització dels productes.

• Produir nous productes.

• Promoure l’esperit empresarial.

• Redefinir el concepte “Artesania”

Els territoris que formen part del projecte Catcentral

2.0: Innovació i Talent, fa temps que treballen

donant suport a diverses iniciatives a nivell local i

comarcal per tal de promoure diferents sectors, com

el de la indústria agroalimentària, que contribueixen

al desenvolupament econòmic del territori. En aquest

sentit el Berguedà i el Moianès, porten certa avantatge

a la comarca del Solsonès, ja que fa molt més temps

que treballen per posar en valor els productes

agroalimentaris de les seves comarques i tenen més

experiència en la gestió d’inicatives relacionades amb

el desenvolupament del sector agroalimentari.

Algunes d’aquestes iniciatives, les quals estan

relacionades amb el suport a l’associacionisme o la

creació de vincles entre diferents sectors, l’impuls

de marques col·lectives, la promoció dels productes

locals, etc..., es podrien prendre com a model i adaptar-

les per establir diferents línies d’actuació a la comarca

del Solsonès, o a altres territoris de característiques

similars.

La indústria agroalimentària al territori objecte

d’actuació, es configura com un sector dual, amb un

petit nombre de grans empreses i un gran nombre

de Pimes, característica que trobem igualment a

la indústria agroalimentària catalana. Aquest fet

dificulta la competència en el sector de la distribució i

l’adaptació a les condicions canviants de l’entorn. Això

72 73

fa, que el principal impediment perquè les empreses

realitzin les inversions necessàries per modernitzar-se,

és l’atomització del mercat

La indústria agroalimentària, de les tres comarques

objecte d’actuació, com a projecte de futur, ha de

seguir adaptant-se al canvi d’hàbits i preferències de

la societat. Alguns dels elements més rellevants, en el

present i el futur del sector són, la diferenciació dels

productes a través de la qualitat i l’origen (traçabilitat),

els aliments saludables o funcionals, la comoditat d’ús,

els productes ecològics, la nova clientela com les noves

famílies, i l’alimentació com a factor cultural.

La globalització comercial està provocant l’aparició

de nous competidors en el context internacional, de

manera que s’espera un creixement de la competitivitat

en els mercats mundials.

És evident, que la competitivitat i el desenvolupament

econòmic futurs estan estretament lligats a la gestió

del talent i a la globalització del coneixement.

Cal tenir present que, la innovació és una de les claus de

l’èxit de la competitivitat. La situació actual evidencia,

que el foment de la innovació no depèn exclusivament

de la recerca i la transferència del coneixement, sinó

que se supedita al finançament, la internacionalització,

els mercats, les persones i el territori. En tot cas, la

millora de la innovació i la competitivitat del sector

agroalimentari depèn, en bona part, de la generació i

la transmissió o transferència del coneixement, és a dir,

de la gestió del coneixement i de la seva aplicació en

l’empresa, i de la professionalització dels agents que

intervenen en la cadena agroalimentària

Consideracions prèvies

Les línies d’actuació i accions que aquí es presenten es consideren accions prioritàries per al desenvolupament i la

diversificació del sector de la indústria agroalimentària del conjunt del territori objecte d’actuació, les comarca del

Berguedà el Moianès i el Solsonès. En aquest sentit, no són accions que s’hagin d’emprendre de manera unilateral

per alguna de les administracions públiques de la comarca, sinó pel conjunt d’agents (tant públics com privats)

que puguin tenir incidència sobre el territori

Cal tenir en compte que les competències i recursos de què disposen, actualment, les diferents administracions

públiques són limitats i, per tant, impedeixen que puguin desenvolupar totes les accions que es considerarien

convenients. Així, algunes d’aquestes accions poden ser promogudes de manera conjunta per diferents entitats

públiques i privades, exercint un paper de lideratge alguna d’elles.

És aquí on poden jugar un paper important les tres entitats promotores del projecte “CatCentral 2.0 Innovació i

Talent”, el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (Berguedà), el Consorci per la Promoció Municipis

del Moianès (Moianès) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsonès). Igualment, pot jugar un paper

important la “xarxa d’entitats de desenvolupament econòmic” que s’està impulsant des del mateix projecte.

Entenem la xarxa com un espai de relació institucional i tècnic- professionals al voltant del desenvolupament

econòmic, que tindrà per missió oferir eines de col·laboració que contribueixin a la millora dels projectes i

actuacions de les institucions i entitats públiques i privades del territori

En aquest cas, les tasques a desenvolupar per part de les tres entitats o de la xarxa, serien tant executives com de

pressió i de suport als agents principals encarregats de dur-les a terme.

Per un altre costat, les accions que s’apunten prenen en consideració no només les aportacions realitzades pels

agents que han participat al llarg de l’etapa de diagnosi, sinó també experiències d’altres territoris.

Aquest document presenta un seguit de línies estratègiques d’actuació que es podrien considerar sectorials

prioritàries i un conjunt d’actuacions de caràcter més transversal, és a dir, que poden tenir repercussions sobre els

diferents sectors d’activitat de les tres comarques, que caldria potenciar.

Les línies estratègiques s’estructuren segons les següents accions:

A. Accions de suport a les empreses del sector de la indústria agroalimentàriaArticular i coordinar els serveis existents i oferts per diferents agents a les empreses, amb la finalitat de crear una

coordinació i distribució efectiva d’aquests, per tal de no duplicar recursos i poder atendre les especialitzacions

concretes que demana la indústria agroalimentària, del territori objecte d’actuació.

Fomentar el coneixement, ús i consum dels productes locals a través de la seva promoció.

Donar a conèixer experiències d’altres territoris, que donin suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes

i serveis diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte

natural i artesanal.

Facilitar el contacte entre productors/es i elaboradors/es locals i el sector de l’hostaleria i la restauració, i

8. PROPOSTES D’ACTUACIÓ

74 75

proporcionar idees innovadores per a la incorporació d’aquests productes.

B. Accions formativesPromoure la formació de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres

comarques.

Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors de la

indústria agroalimentària, que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores,

de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori.

Promoure la validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral de les persones treballadores de les

tres comarques, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la

formació realitzada

C. Accions de promoció dels serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria.Promoure de forma eficient els serveis de creació d’empreses existents al territori.

Reforçar les eines i aquests serveis ja existents entorn l’emprenedoria, fent-los més eficients i útils per a la persona

emprenedora.

Coordinar el treball de tots els serveis públics i privats de les comarques per no duplicar esforços i assolir millors

resultats en conjunt.

Treballar amb els alumnes d’ESO, Batxillerat o Formació Professional, el foment de l’emprenedoria, l’esperit

empresarial i l’activació del talent, a través de la creació de projectes i apropant l’alumnat al coneixement de

les empreses del territori, als sectors d’activitat més representatius i als sectors emergents, que es podrien

implementar en un futur pròxim.

A títol esquemàtic, es presenten 19 fitxes on es descriuen les accions, atenent a la seva justificació i a la seva

implementació (temporalització, resultats, etc..), identificant els possibles agents implicats, tant interns com

externs al territori, les possibles vies de finançament, quan aquestes puguin ser diferents al finançament ordinari

del que depenen i el termini en el qual es poden implementar les accions (curt: 1 a 2 anys; mig: 2 a 4 anys; llarg:

més de 4 anys).

A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

Breu descripció i objectius

Articular i coordinar els serveis existents i oferts per diferents agents a les empreses, amb la finalitat de crear una coordinació i distribució efectiva d’aquests, per tal de no duplicar recursos i poder atendre les especialitzacions concretes que demana la indústria agroalimentària, del territori objecte d’actuació.Fomentar el coneixement, ús i consum dels productes locals a través de la seva promoció.Donar a conèixer experiències d’altres territoris, que donin suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes i serveis diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte natural i artesanal. Facilitar el contacte entre productors/es i elaboradors/es locals i el sector de l’hostaleria i la restauració, i proporcionar idees innovadores per a la incorporació d’aquests productes.

Actuacions Públic objectiu Agents i entitats responsables

A1. Accions de difusió, promoció i intercanvi d’experiències

A11. Campanya de promoció dels productes locals A12. Intercanvi d’experiències d’altres territorisA13. Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals

Empreses del sector de la indústria agroalimentària i del sector de l’hostaleria i la restauració.Productors/es i elaboradors/es

.Àrees de Promoció Econòmica, dels tres territoris

.CFI, CM i CTFC.Serveis d’assessorament a la gestió

empresarial, dels tres territoris..Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de

Barcelona.Associacions empresarials, de productors,

elaboradors, etc....Gremis d’hostaleria, etc...

A2. Servei d’acompanyament i/o assessorament al teixit empresarial

A21. Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existentsA22. Eines per millorar la gestió del sector

Empreses del sector de la indústria agroalimentàriaServeis d’assessorament empresarial

.CFI, CM i CTFC.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial

i a l’emprenedoria, dels tres territoris.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals

A3. Sistema local d’innovació (SLI)

Empreses del sector de la indústria agroalimentàriaUniversitatsCentres de recercaCentres de formacióAdministració local

.CFI, CM.CTFC: enfortint el projecte ‘Rural Living Lab,

reconegut com a ESDI (Espai Social de Innovació) i com a xarxa ENOLL (European Network of Living Labs)

. CEI Solsonès

A4. Millores estructurals dels serveis que ofereixen les tres comarques

Teixit empresarialAdministració local, comarcal i regional

. Diferents agents, públics i privats interns i externs, de les tres comarques

Termini Mig termini: A1 / A2 / A3Llarg termini: A4

Implementació

Altres ens, institucions i agents implicats externs a les tres comarques

Vies de finançament

.INCASOL.Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural.Cambra de Comerç i Indústria de

Barcelona i de Lleida.Patronat de Promoció Econòmica de la

Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO

Diversos programes i iniciatives per a la innovació i recerca

.Per a projectes de inversió de les empreses: ajuts Leader

76 77

Línia estratègica: A. ACCIONS DE SUPORT A LES EMPRESES DEL SECTOR DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA


Actuació:

A11 Campanya de promoció dels productes locals

Descripció

Fomentar el coneixement, ús i consum dels productes locals a través de la seva promoció.

Establir una campanya de promoció conjunta entre les empreses del sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques, aquesta campanya ha de contenir la temporalització i el pressupost de totes les activitats i ha de ser consensuada amb les empreses del sector.

Els mitjans a través dels quals es farà la promoció són

▪ Fires (Fira del Bolet, de la tòfona, jornades gastronòmiques, etc...)

▪ Comerços de les tres comarques

▪ Internet

▪ Xarxes socials

JustificacióLa col·laboració i diàleg conjunt entre els membres del mateix sector és bàsica per tal de crear un clima de creativitat, prosperitat i que sorgeixin noves alternatives i oportunitats de negoci entre l’empresariat.

Actuacions relacionadesA12.Intercanvi d’experiències d’altres territoris

A13. Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals

Vies de finançament i recursos humans destinats

Convocatòries de subvencions relacionades amb la promoció dels productes alimentaris artesanals

Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació

Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011

Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Anual Públic Objectiu:

Empreses

Productors/es i elaboradors/es localsAgents implicats:

.CFI, CM i CTFCÀrees de Promoció Econòmica, dels tres territoris.Serveis d’assessorament a la gestió empresarial, dels tres territoris..Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions empresarials, de productors, elaboradors, comerciants, etc....Gremis d’hostaleria, etc...

Resultats previstos

Campanya de promoció conjunta dels productes locals, de la indústria agroalimentària.Indicadors de seguimentNombre d’accions de promoció realitzadesNombre d’usuaris/es que assisteixen a les accions de promocióNombre d’empreses del sector que participen en la campanya de promoció



Actuació:

A12 Intercanvi d’experiències d’altres territoris

Descripció

Donar a conèixer experiències de territoris on s’hagi implantat una “marca”pròpia, amb la finalitat de valoritzar aquests territoris, mitjançant el suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes i serveis diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte natural i artesanal.

Per exemple: la “Marca Parque Natural de Andalucía.

Els intercanvis es planificaran de manera anual, entre els tres territoris objecte d’actuació i estaran adreçats al teixit empresarial, productors/es, artesans/es, etc.... Es buscaran experiències d’altres territoris de Catalunya, d’altres CCAA, del sud de França o de diferents països de la mediterrània.

Justificació

És necessari valoritzar aquests territoris, mitjançant el suport a iniciatives empresarials que ofereixin productes agroalimentaris diferenciats, associats als valors mediambientals del territori i que potenciïn la imatge d’un producte natural i artesanal. En els resultats de la diagnosi queda reflectit, com una part de les empreses del sector, veuen positiu agrupar-se sota una mateixa “marca”. Ja que aquesta iniciativa els ajudaria a millorar la promoció, la difusió i la comercialització dels seus productes.

Actuacions relacionadesA11. Campanya de promoció dels productes locals

A13. Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals


Interreg SUDOE (França i Espanya)Interreg IVC (zona mediterrània)Proyectos piloto (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.





Empreses


.CFI, CM i CTFCÀrees de Promoció Econòmica, dels tres territoris.Serveis d’assessorament a la gestió empresarial, dels tres territoris..Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions empresarials, de productors, elaboradors, comerciants, etc....Gremis d’hostaleria, etc...Altres CCAA

Resultats previstos

4 intercanvis d’experiències, per conèixer la implantació d’una “marca pròpia, d’altres territoris de Catalunya, altres CCAA,Sud de França i països de la mediterrània.

Indicadors de seguimentNombre d’intercanvis d’experiènciesNombre de productors/es, artesans/es, etc... que hi participen Nombre d’empreses del sector que hi participen

78 79


A1. Accions de difusió, promoció i intercanvi d’experiènciesActuació: A13 Accions de promoció dels productors/es i elaboradors/es locals

Descripció

Facilitar el contacte entre productors/es i elaboradors/es locals i el sector de l’hostaleria i la restauració, i proporcionar idees innovadores per a la incorporació d’aquests productes en els plats.

Organitzar trobades per posar en contacte les empreses productores i elaboradores de proximitat i els seus productes al sector de la restauració, a les escoles que ofereixin servei de menjador, als centres hospitalaris, residències d’avis/es, etc... ,. del territori.

Donar a conèixer experiències de cuiners/es que han apostat per la incorporació de productes agroalimentaris locals de qualitat com a estratègia de diferenciació.

Les accions es planificaran de manera anual, entre els tres territoris objecte d’actuació i aniran adreçades al teixit empresarial, productors/es, artesans/es, cuiners/es, restaurants etc..... El format pot ser divers, en funció de les necessitats (xerrades, demostracions, visites a restaurants, etc...).Es buscaran experiències d’altres territoris de Catalunya, d’altres CCAA, del sud de França o de diferents països de la mediterrània

Justificació

Amb aquesta acció es pretén facilitar eines i recursos per tal d’incorporar els productes locals de qualitat, a les cartes dels restaurants, de les escoles, dels centres hospitalaris, de les residencies d’avis, etc..., com un factor que contribueixi al desenvolupament de l’economia local, garanteixi la qualitat del producte i eviti les despeses i l’impacte ambiental que comporta importar productes d’altres països.

Aquesta darrera afirmació és una preocupació de les indústries agroalimentàries de es tres comarques, que queda palesa a la diagnosi.

Un dels reptes més important que es plantegen les empreses de les tres comarques, segons la diagnosi, és aconseguir la valorització dels productes de proximitat.

Actuacions relacionades

A11. Campanya de promoció dels productes locals

A12. Intercanvi d’experiències d’altres territoris


Interreg SUDOE (França i Espanya)Interreg IVC (zona mediterrània)Proyectos piloto (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.





Empreses de la indústria agroalimentària

Restauradors/es


.CFI, CM i CTFCÀrees de Promoció Econòmica.Serveis d’assessorament a la gestió empresarial.Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions empresarials, de productors, elaboradors, comerciants, etc....Gremis d’hostaleria, etc...Altres CCAA

Resultats previstos

4 accions per promoure els productors/es i elaboradors/es locals.Indicadors de seguimentNombre d’accions planificades i realitzadesNombre de productors/es i elaboradors/es localsNombre de restaurants, escoles, residències, centres hospitalaris, etc...



Actuació:

A21 Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existents

Descripció

Donar a conèixer, des del territori, els serveis existents que tenen la finalitat d’acompanyar les empreses, en els canvis continuats que han d’afrontar, en relació a:Professionalització del sector agroalimentari Transferència tecnològica i gestió del coneixementProcés d’internacionalitzacióFoment de la innovació.

Justificació

De la diagnosi es desprèn que existeix una opinió bastant generalitzada, entre les empreses del sector de les tres comarques, que els serveis d’assessorament empresarial, no són prou coneguts, ni es promocionen de manera eficient.

La col·laboració i diàleg conjunt entre els membres del mateix sector i els serveis especialitzats d’assessorament empresarial, existents al territori, és bàsica per tal d’acompanyar les empreses, en els canvis continuats que han d’afrontar, especialment pel que fa a la transferència tecnològica, al procés d’internacionalització i al foment de la innovació.

Actuacions relacionades A22. Eines per millorar la gestió del sector


Convocatòries de subvencions relacionades amb l’assessorament a les empreses i suport a l’emprenedoria






Empreses

Serveis d’assessorament empresarialAgents implicats:

CFI, CM i CTFC.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial i a l’emprenedoriaCambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi NaturalPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO

Resultats previstos

5 accions per difusió de i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses, existents al territori.

Augmentar la demanda de consultes realitzades per les empreses del sector, als serveis d’assessorament d’empreses del territori, sobre transferència tecnològica i gestió del coneixement i foment de la innovació.

Indicadors de seguimentNombre d’accions planificades i realitzadesNombre d’empreses que demanden els serveis d’assessorament d’empresesTipus de demanda realitzada

80 81



Actuació:

A22 Eines per millorar la gestió del sector

Descripció

Dissenyar eines per a la millora de la gestió i organització del sector. Eines per a la millora de la competitivitat, incidint, en la millora de la producció i la comercialització dels productes.

Justificació

En la diagnosi es fa palesa la preocupació de les empreses del sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques, per oferir uns productes de qualitat. Igualment tenen la percepció que aquest és un dels aspectes que més valoren la seva clientela i que, també la qualitat i el producte són els factors on les empreses són més competitives.

Actuacions relacionades A21. Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existents


Convocatòries de subvencions relacionades amb l’assessorament a les empreses i suport a l’emprenedoria






Empreses de la indústria agroalimentària

Serveis d’assessorament empresarialAgents implicats:

CFI, CM i CTFC.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial i a l’emprenedoriaCambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi NaturalPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO

Resultats previstos

5 accions per difusió de i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses, existents al territori.

Augmentar la demanda de consultes realitzades per les empreses del sector, als serveis d’assessorament d’empreses del territori, sobre transferència tecnològica i gestió del coneixement i foment de la innovació.

Indicadors de seguimentNombre d’accions planificades i realitzadesNombre d’empreses que demanden els serveis d’assessorament d’empresesTipus de demanda realitzada


A3. Sistema Local d’Innovació Actuació: A31 Sistema local d’innovació

Descripció

Promoure un Sistema Local d’Innovació (SLI) de referència per a les microempreses i Pimes del sector agroalimentari de les tres comarques, generador de processos capdavanters que aportin elements necessaris per a un posicionament competitiu.

Un SLI, entès com una concentració espacial d’empreses unides per una cadena de valor, que es combinen i coordinen per a crear nous productes, en una línea de negoci específica; amb la participació de Universitats, centres de recerca i formació, associacions empresarials,dels tres territoris i administració local.

Aquest sistema ha d’estructurar el recorregut de cada un dels agents participants en 5 fases successives i cícliques:

1. Garantir l’accés i crear l’entorn favorable2. Sensibilitzar 3. Formar4. Acompanyar5. Consolidar

Justificació

Ens referim a un Sistema d’Innovació Local, perquè la generació d’innovació sorgeix, en un entorn territorial, a partir d’un conjunt d’elements i agents que interactuen de manera harmònica per a produir la innovació.

Aquests agents són les persones, les empreses, els centres de coneixement, els recursos financers i les administracions del territori objecte d’actuació. Per aconseguir que el sistema tiri endavant, serà imprescindible aconseguir organitzar-los de manera que es retroalimentin, treballant conjuntament.

La situació actual evidencia, que el foment de la innovació no depèn, exclusivament, de la recerca i la transferència de coneixement, sinó que se supedita al finançament, la internacionalització, els mercats, les persones i el territori.


A21. Accions de difusió i promoció dels serveis d’assessorament d’empreses existents

A22. Eines per millorar la gestió del sectorVies de finançament i recursos humans destinats

Convocatòries de subvencions del departament d’Empresa i OcupacióEntitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació Catcentral 2.0Informe estratègic del Berguedà (projecte REPTE)Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà 2011-2013Pla d’acció territorial del Moianès 2008-2011

Any d’inici Durada de l’actuacióAny 2 Anual Públic Objectiu:Empreses UniversitatsCentres de recercaCentres de formacióAdministració local

Agents implicats:CFI, CM i CTFCUniversitatsCentres de recercaCentres de formació.Àrees de Promoció Econòmica.Servei d’assessorament a la gestió empresarial i a l’emprenedoriaCambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi NaturalPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona..ACC1Ó.TECNIO

Resultats previstosSistema local d’innovació, per la indústria del sector agroalimentari al territori Catcentral

Indicadors de seguimentGrau de consens a l’hora de planificar i dissenya el Sistema local d’innovacióNombre d’empreses que hi participenNombre d’universitats que hi participenNombre de centres de recerca i de formació que hi participen

82 83


A4. Millores estructurals

Actuació:

A41 Millores estructurals dels serveis que ofereixen les tres comarques

Descripció

Informar, a les autoritats competents, sobre la necessitat de millora d’alguns dels serveis i recursos que ofereixen les comarques. Aquests serveis són claus per afavorir la competitivitat de les empreses ,ubicades en aquests territoris. Les necessitats i prioritats, varien en funció de la comarca, a tall d’exemple fora necessari:Millorar les comunicacions Millorar el serveis de recerca i InnovacióMillorar el transportFacilitar l’adquisició de sòl industrial (formules bonificades)

JustificacióÉs necessari vetllar per la millora i modernització de les estructures i els serveis que s’ofereixen, des del territori, a les empreses per a la consecució dels objectius de millora de la competitivitat d’aquestes.



Convocatòries de subvencions dels departaments de la generalitat competentsEntitats locals, comarcals, regionals Personal tècnic dels centres de desenvolupament del territori.




Any 3 AnualPúblic Objectiu:

Teixit empresarial

Administració local, comarcal i regionalAgents implicats:

Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.Associacions professionals i gremisSindicats i patronals.Departaments de la Generalitat de Catalunya amb competènciesPatronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i de Barcelona.

Resultats previstos

Informe, adreçat a les autoritats competents, sobre la necessitat de millora d’alguns dels serveis i recursos que ofereixen les comarques.

Notes de premsaIndicadors de seguimentNombre d’accions de millora realitzades

B. ACCIONS FORMATIVES

Breu descripció i objectius

Promoure la formació de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques.Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors de la indústria agroalimentària, que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores, de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori.

Promoure la validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral de les persones treballadores de les tres comarques, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la formació realitzada.

Actuacions Públic objectiu Agents i entitats responsables

B1. Formació continua

B11. Accions formatives de caràcter sectorialPersones ocupadesEmpreses

.CFI, CM i CTFC EmpresesEntitats de formacióAssociacions professionals Centres i entitats de formacióSindicats i patronalsPatronats del Promoció EconòmicaAdministració pública

B2. Formació professional per a l’ocupació

B21. Accions de formació professionalitzadoraB22. PQPI: programes de qualificació professional inicial

Persones treballadores en situació d’atur Empreses

CFI, CM i CTFCEmpresesCentres i entitats de formació Associacions professionals Sindicats i patronalsOficines de Treball de la Generalitat

B3. Validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral

B31. Programa QUALIFICA’TB32. Programa ACREDITA’T

Persones ocupadesPersones treballadores en situació d’atur Empreses

CFI, CM i CTFC EmpresesCentres d’Educació SecundàriaCentres i entitats de formacióAssociacions professionals Sindicats i patronalsPatronats del Promoció EconòmicaAdministració pública

Àrees formatives prioritàries.(Informació extreta de la diagnosi)

Oficis:� Peons industrials� Tècnics/ques electromecànics/ques� Grangers/es� Carnissers/es

Indústria alimentària (INA)Administració i gestió (ADG):� Àrea Econòmica i financera, anàlisis de marges i costos� Tècniques de gestió empresarial� Comptabilitat� Anglès� FrancèsComerç i màrqueting (COM):� Venda/Comercial� Comerç exterior/InternacionalitzacióInformàtica i comunicacions (IFC):� TIC i Web 2.0

84 85

Termini

Curt termini: . Diagnosi i enquestes de necessitats formatives. Revisió de l’oferta formativa disponible al territori. Implementació d’accions de formació contínua i professionalitzadora, demandades: B1 / B2 Mig termini:. Implementació de programes PQPI: B2. Difusió dels programes QUALIFICA’T i ACREDITA’T: B3

Implementació

Altres ens, institucions i agents implicats externs a les tres comarques Vies de finançament

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).Consorci per a la formació contínua de

Catalunya.Fundación TripartitaProgrames d’Aprenentatge Permanent

(PAP)Departament d’EnsenyamentDepartament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural

Les ordinàries per a la formació ocupacional i continua

Accions generals complementàriesDiagnosi del perfil dels i les treballadores ocupades i aturades’, per conèixer

les necessitats formatives actuals del sector de la indústria agroalimentària. Col·laborant amb els centre de formació professional del territori i els serveis Territorials del Departament d’Ensenyament, del Departament d’Empresa i Ocupació i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Enquesta de necessitats formativesSeguiment i avaluació de la incidència de les accions formativesPublicació de resultats

Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB1. Formació contínua

Actuació:

B11 Accions formatives de caràcter sectorial

Descripció

Dissenyar i planificar un Pla de Formació sectorial, pel sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques.

Formació especialitzada que permeti l’adquisició de coneixements i/o habilitats en els diferents subsectors de la indústria agroalimentària; tant per a millorar la capacitació en les competències del personal treballador, com per cobrir problemes o necessitats de crisi.

A l’hora de dissenyar aquest Pla, es tindran en compte les necessitats de formació del sector que s’han detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les següents ocupacions:

▪ Grangers/es

▪ Carnissers/es

▪ Peons industrials

▪ Tècnics/ques electromecànics/ques

Justificació

Malgrat que ja existeixen incitatives similars a les tres comarques, caldria dissenyar un Pla de Formació Contínua als tres territoris, consensuat entre les parts implicades (empreses, entitats formatives, Consorci de Formació Contínua, sindicats i patronals). Aquest Pla serviria per ajustar l’oferta de formació contínua a les necessitats reals de formació, de les empreses del sector de la indústria agroalimentària i proporcionar a les persones treballadores els coneixements i pràctiques adequades a les competències professionals requerides a les necessitats de les empreses

El fet de dissenyar un Pla de Formació Continua conjunt per les tres comarques, faria que es pogués ampliar l’oferta formativa i s’optimitzessin els recursos econòmics .

Caldria incidir, especialment, en els àmbits on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat d’aquestes empreses.

Actuacions relacionades B2. Formació professional per a l’ocupació


Convocatòries de subvencions del SOC, del Consorci de Formació Contínua i de la Fundación Tripartita.



Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1 Anual o bianual (en funció de les convocatòries de subvenció) Públic Objectiu:

Persones ocupades del sector de la indústria agroalimentària

Empreses de la indústria agroalimentàriaAgents implicats:

CFI, CM i CTFC. Empreses. Centres i entitats de formació. Associacions professionals . Sindicats i patronalsOficines de Treball de la Generalitat

Resultats previstos

1 Pla de Formació Contínua pel sector de la indústria agroalimentària del Berguedà, Moianès i SolsonèsIndicadors de seguiment

Nivell de consens en el disseny del Pla de Formació, entre les entitats i els agents socials implicats.Nombre d’accions de formació planificadesNombre d’accions de formació realitzadesNombre de persones treballadores a qui van adreçades les accions formativesNombre de persones que realitzen les accions de formació

86 87

Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB2. Formació professional per a l’ocupació

Actuació: B21 Accions de formació professionalitzadora

Descripció

Planificar accions de formació professionalitzadora al territori objecte d’actuació: 24 accions formatives adreçades a 15 alumnes, cadascuna, la durada variarà en funció de cada acció.

Una formació que respongui a les necessitats, tant de les empreses com de les persones treballadores en situació d’atur, de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social del territori.

Les accions formatives s’agruparan en plans formatius de diferents àrees professionals i es duran a terme per entitats públiques i/o als centres de formació col·laboradors del SOC, del territori.

L’execució del pla formatiu es durà a terme amb la realització de les diferents accions formatives d’especialitats incloses dins l’àrea professional objecte del pla, amb l’objectiu que els alumnes adquireixen les competències técnico-professionals previstes en cada acció:

A l’hora de planificar les accions, es tindran en compte les necessitats de formació que s’han detectat en la diagnosi , i que estan relacionades amb les següents famílies professionals i especialitats formatives, subjectes al Catàleg de Qualificació Professional vigent:

Indústria alimentària (INA)Administració i gestió (ADG)� Àrea Econòmica i financera, anàlisis de marges i costos� Tècniques de gestió empresarial� Comptabilitat� Anglès� FrancèsComerç i màrqueting (COM)� Venda/Comercial� Comerç exterior/InternacionalitzacióInformàtica i comunicacions (IFC)� TIC i Web 2.0

Es prioritzaran les accions formatives que s’adrecin a l’obtenció de certificats de professionalitat, relacionats amb les famílies professionals demandades.

Justificació

Aquesta acció contribuirà a millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores en el sector de la indústria agroalimentària de les tres comarques, especialment d’aquelles que tenen més dificultats per a la seva inserció laboral o per al manteniment de la seva ocupació.Caldria incidir, especialment, en els àmbits on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, per tal de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses d’aquest sector..

Actuacions relacionades B1. Formació continua


Convocatòries de subvencions del SOCAltres convocatòries relacionades amb activitats de formacióProgrames d’Aprenentatge Permanent (PAP) Entitats locals Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.



Any 1 Anual o bianual (en funció de les convocatòries de subvenció) Públic Objectiu:

Persones treballadores en situació d’atur, del sector de la indústria agroalimentària

Empreses de la indústria agroalimentàriaAgents implicats:

CFI, CM i CTFC. Empreses.Centres i entitats de formació. Associacions professionals . Sindicats i patronalsOficines de Treball de la Generalitat

Resultats previstos

24 accions de formació professionalitzadora

360 persones formades en diferents famílies professionals (veure apartat de “descripció”)Indicadors de seguiment

Nivell de consens en la planificació de les accions, entre les entitats implicades.Nombre d’accions de formació planificadesNombre de persones treballadores en situació d’atur a qui van adreçades les accions formativesGrau d’implementació de les accions de formació.Nombre de persones que realitzen les accions de formacióGrau de satisfacció de les persones, al finalitzar l’acció

Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB2. Formació professional per a l’ocupació

Actuació:

B22 Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

Descripció

Planificar 3 PQPI, un a cada una de les comarques que formen el territori objecte d’actuació.

Els PQPI aniran adreçats a grups de 15 alumnes d’entre 16 i 24 anys, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i que estiguin en situació d’atur. El programa

tindrà una durada de 1900h, aproximadament, al llarg d’un curs escolar i es combinarà la formació teòrica amb pràctiques a les empreses del territori.

Els programes s’impartiran o en un IES o en una centre o entitat de formació inscrita en el Registre de centres i entitats de formació del Servei d’Ocupació de Catalunya que, prèviament, el Departament d’Ensenyament hagi autoritzat en la mateixa convocatòria.

Aquesta formació inclourà especialitats formatives o perfils, relacionats amb el sector de la indústria agroalimentària :A. Especialitats formatives amb perfil PQPI – no adreçades a l’obtenció de certificats de professionalitat- vinculades als programes formatius PQPI del Departament d’Ensenyament B. Perfils PQPI que incorporen certificats de professionalitat regulats pels Reials Decrets corresponents.

Justificació

Aquests programes permetran oferir a les persones joves d’aquests territoris, la formació bàsica i professional que els permeti una inserció social i laboral, en el sector de la indústria agroalimentària, o la seva continuïtat formativa en estudis superiors relacionats amb aquest àmbit professional.

La diagnosi posa de manifest que la majoria d’empreses, de les tres comarques, valoren positivament els processos de pràctiques professionalitzadores, les considera interessants i una molt bona opció perquè l’alumnat realitzi la formació pràctica directament a les empreses. Aquesta predisposició, facilitaria la col·laboració entre els centres de formació i el teixit empresarial a l’hora de planificar les pràctiques dels PQPI.

Caldria incidir, especialment, en les especialitats i perfils on les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat, amb la finalitat de contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses.

Aquesta actuació facilitaria la permanència del jovent al territori, i facilitaria la continuïtat generacional de moltes de les empreses familiars, de petita i mitjana dimensió, que existeixen al territori.

Actuacions relacionades B1. Formació continua


. Convocatòries de subvencions del SOC i del Departament d’EnsenyamentEntitats localsPersonal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.



Any 1 Curs escolar

88 89

Públic Objectiu:

Joves de 16 a 25 anys, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i que es trobin en situació d’atur.Agents implicats:

CFI, CM i CTFC. EmpresesCentres d’Educació Secundària.Centres i entitats de formació. Associacions professionals . Sindicats i patronals

Resultats previstos

45 joves formats (teoria i pràctiques en empreses) en especialitats o perfils relacionats amb el sector de la indústria agroalimentària, a través programes de qualificació professional inicial.Indicadors de seguiment

Grau de consens en la planificació dels PQPI, entre les entitats implicades.Nombre de PQPI planificatsNombre de Joves que es beneficiaran dels PQPIGrau d’implementació dels PQPIGrau de satisfacció de l’alumnatGrau de satisfacció de les empreses on han realitzat les pràctiques.Percentatge d’Inserció laboral, al finalitzar els programes.

Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB3. Validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral

Actuació:

B31Difusió del programa QUALIFICA’T

Descripció

Impulsar una campanya de difusió del programa QUALIFICA’T del Departament d’Ensenyament, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària, al territori objecte d’actuació:Xerrades informatives, per part del personal tècnic del Departament d’Ensenyament (STT

Catalunya Central)Díptic informatiuXarxes socials i Web

La finalitat de la campanya de difusió, és informar sobre els objectius del programa, els col·lectius a qui va adreçat, els tràmits necessaris, els centres acreditats del territori, i la normativa aplicable.

Totes les persones que participin en el programa, poden obtenir una certificació, parcial o total, que els facilitarà el reconeixement acadèmic de l’experiència laboral adquirida i la validació de la formació contínua realitzada a l’empresa.

Els tres àmbits d’acció del programa són: Validació de l’experiència laboralOferta de formació a col·lectius singulars (persones d’una empresa o entitat o persones

que no formen part de cap col·lectiu)Validació de formació impartida per empreses o entitats

Justificació

Aquest a acció permetrà posar en valor la formació rebuda al llarg de la vida o l’experiència laboral de moltes persones que han treballat, o treballen, en el sector de la indústria agroalimentària.

La diagnosi posa de manifest que més de la meitat de les empreses, de les tres comarques, han facilitat, en el darrer any, l’accés a diferents accions de formació. Aquesta formació, impartida per altres entitats, es podria validar amb l’objectiu d’establir vincles entre aquesta formació i la formació professional del sistema educatiu. El reconeixement d’aquests vincles faria possible que les persones que superin la formació puguin gaudir dels efectes acadèmics de la formació professional del sistema educatiu.

Actuacions relacionadesB1. Formació continua

B2. Formació professional per a l’ocupació


Entitats locals.Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.Administració pública



Any 2 Anual (en funció de la en funció de la convocatòria)Públic Objectiu:

Entitats, empreses i persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària.Agents implicats:

CFI, CM i CTFC. EmpresesCentres educatius autoritzats que participen en el programa QUALIFICA’T.Centres i entitats de formació. Associacions professionals. Sindicats i patronalsSOCDepartament d’Ensenyament

Resultats previstos

Augment de sol·licituds del programa QUALIFICA’T, a les tres comarquesAugment de persones treballadores que han validat la seva experiència laboralAugment de persones treballadores que han validat la formació rebuda per empreses o entitats

Indicadors de seguiment

Nombre de sol·licituds anuals d’inscripció al programa QUALIFICA’TNombre de persones treballadores, del sector de la indústria agroalimentària, que es beneficiaran del

programaNombre d’empreses, del sector de la indústria agroalimentària, que es beneficiaran del programaNombre de persones que validaran la seva formacióPercentatge de persones que superen la prova final de validació.Nombre d’unitats formatives, mòduls professionals o rèdits que es validenNombre de persones que validaran la seva experiència laboral

90 91

Línia estratègica: B. ACCIONS FORMATIVESB3. Validació i/o acreditació de la formació i l’experiència laboral

Actuació: B32 Difusió del programa ACREDITA’T

Descripció

Impulsar una campanya de difusió del programa ACREDITA’T de la Generalitat de Catalunya, entre les entitats i les empreses i les persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària, al territori objecte d’actuació.:Xerrades informatives, per part del personal tècnic del Departament d’Ensenyament (STT

Catalunya Central)Díptic informatiuXarxes socials i Web

La finalitat de la campanya de difusió, és informar sobre el procés d’acreditació, àmbits professionals, centres, calendari, etc...

Aquest procediment permet demostrar que la persona capacitada per desenvolupar una activitat professional en la qual ja té experiència pugui aconseguir una acreditació oficial.Aquest procediment consta de tres etapes:AssessoramentAvaluacióAcreditació de la Competència

Justificació

Moltes persones d’aquests territoris, fa temps que treballen en el sector de la indústria agroalimentària i han adquirit les seves competències professionals en el mateix lloc de treball, mitjançant la pràctica, l’experiència professional i vies no formals de formació. Per tant, són persones que tenen les competències, però no l’acreditació oficial.

Aquest procediment permet a les persones que hi participen, aconseguir una certificació que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un títol de formació professional o totes dues coses i facilita, d’aquesta manera, la seva integració laboral, la

promoció professional i el reconeixement social. Actuacions relacionades

B1. Formació continua

B2. Formació professional per a l’ocupacióVies de finançament i recursos humans destinats

Entitats locals.Personal tècnic dels centres de formació i desenvolupament del territori.Administració pública

Instruments de planificació en els que es recolza l’actuació Catcentral 2.0

Any d’inici Durada de l’actuacióAny 1 Anual (en funció de la convocatòria)Públic Objectiu:Entitats, empreses i persones treballadores del sector de la indústria agroalimentària.Agents implicats: CFI, CM i CTFC. EmpresesCentres educatius autoritzats que participen en el programa ACREDITA’T.Centres i entitats de formació. Associacions professionals. Sindicats i patronalsSOCDepartament d’EnsenyamentMnisterio de Educación, cultura y deporteMinisterio de Empleo y Seguridad Social

Resultats previstosAugment de sol·licituds del procediment ACREDITA’T, a les tres comarquesIncloure l’àmbit de la indústria agroalimentària, en la propera convocatòria de ACREDITA’TAugment de persones treballadores, del sector de la indústria agroalimentària, que han aconseguit la

certificació que acredita seva experiència laboralIndicadors de seguimentNombre de sol·licituds anuals al procediment ACREDITA’TNombre de persones treballadores, del sector de la indústria agroalimentària, que es beneficiaran del

programaNombre de persones que aconseguiran la certificació que acredita seva experiència laboral

C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIABreu descripció i objectius Promoure de forma eficient els serveis de creació d’empreses existents al territori.

Reforçar les eines i aquests serveis ja existents entorn l’emprenedoria, fent-los més eficients i útils per a la persona emprenedora.

Coordinar el treball de tots els serveis públics i privats de les comarques per no duplicar esforços i assolir millors resultats en conjunt.

Treballar amb els alumnes d’ESO, Batxillerat o Formació Professional, el foment de l’emprenedoria, l’esperit empresarial i l’activació del talent, a través de la creació de projectes i apropant l’alumnat al coneixement de les empreses del territori, als sectors d’activitat més representatius i als sectors emergents, que es podrien implementar en un futur pròxim.

Antecedents Públic objectiu Agents i entitats responsables

C1. Promoció del Serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria

C11. Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.

C12. Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central.

C13. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.

C14. Formació per a persones emprenedores.

• Població en general.

• Alumnat de secundària.

• Serveis d’assessorament i formació tant públics com privats.

• Persones emprenedores amb una idea de negoci o que l’hagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors .

• Empreses dels tres territoris.

• Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.

• CFI, CM i CTFC.

• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.

• Sindicats professionals.

• IES, Escoles de secundària.

• Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.

• Diputació de Barcelona i de Lleida

C2. Foment de l’esperit empresarial

C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu

C22. Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent

C23. Pràctiques en empreses

• Alumnat.

• Empreses dels tres territoris.

• IES, Escoles de secundària.• Associacions empresarials i

gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants, Gremis d’hostaleria, Associacions de Turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat).

• Sindicats agraris i no agraris.• Delegacions les Cambres de

Comerç i Indústria.• Administració local.

Termini Curt termini: C1 / C2

Implementació

Altres ens, institucions i agents implicats externs a les tres comarques

Vies de finançament

• Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

• Pla INICIA.

• Patronat de Promoció Econòmica del diferents territoris.

• Plans d’ocupació i/o línia de projectes innovadors del Departament de Treball.

• Línia de Filons d’ocupació i foment de l’economia social.

• Plan Avanza.

• Per a projectes d’inversió de les empreses: ajuts Leader.

92 93

Línia estratègica: C. ACCIONS DE PROMOCIÓ DELS SERVEIS DE CREACIÓ D’EMPRESES I FOMENT DE L’EMPRENEDORIA

C1. Promoció del Serveis de Creació d’empreses i foment de l’emprenedoria

Actuació:

C11Promoció dels serveis de creació d’empreses i del foment de l’emprenedoria existents al territori.

Descripció

Les actuacions per promoure i millorar l’impacte d’aquests serveis inclouen:

•Realitzar una jornada divulgativa sobre els serveis de creació d’empreses a les tres comarques:

- Pla inicia per la creació d’empreses- Programes europeus Leader + /Proder- Vivers d’empreses i centres d’empreses i innovació- Serveis d’iniciatives empresarials dels ajuntaments- Assessories i gestories privades

•Coordinar a nivell comarcal tots els agents públics i privats que treballen en l’àmbit de la creació d’empreses i foment de l’emprenedoria amb l’objectiu de coordinar i millorar de forma conjunta els serveis oferts.

• Elaborar un catàleg on-line conjunt de serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria adaptat a cada comarca.

•Participar a la fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.

Justificació

Tant la Generalitat de Catalunya, com les Diputacions i altres institucions comarcals i locals disposen de serveis d’ajuda a la creació d’empreses i de foment de l’emprenedoria, tal i com han constatat les enquestes realitzades tant la seva existència com els serveis i ajuda que poden oferir són força desconeguts per l’empresariat i la població en general. Aquests serveis, tot i tenir el mateix territori d’actuació no treballen de forma coordinada.

Actuacions relacionades C12. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central.


• Plans d’ocupació i/o línia de projectes Innovadors del Departament d’mpresa i Ocupació

• Línia de foment de l’economia social

• Plan Avanza

• Per a projectes d’inversió de les empreses: ajuts LeaderInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació

•Catcentral 2.0•Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà•Pla d’acció estratègic del Moianès•Pla estratègic del Centre de Negocis CEI Solsonès


Any 1

Any 1: Establiment de contactes i treball en xarxa

Any 2: Realització de la jornada i del catàleg on-line

Any 3 i posteriors: Continuïtat de les accionsPúblic objectiu

•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària• Empreses dels tres territoris

Agents implicats:•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris•CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria públics i privats dels tres territoris• Sindicats professionals i patronals• IES, Escoles de secundària•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.•Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos•Millora del la informació de la població sobre els recursos disponibles • Increment del nombre de persones que fan us d’aquests serveis•Augment del nombre d’empreses creades

Indicadors de seguiment•Nombre d’entitats que s’han involucrat en l’actuació•Nombre de reunions realitzades •Nombre d’assessoraments realitzats•Nombre d’empreses creades


C1. Promoció del Serveis de Creació d’empreses i foment de l’emprenedoriaActuació:

C12 Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central

Descripció

Establir les bases d’un premi de periodicitat anual destinat a premiar i donar rellevància al fet de l’emprenedoria a la Catalunya Central. El lliurament d’aquest premi, que pot comptar amb més d’una categoria (p. ex – Premi a l’emprenedor/a de l’any per iniciatives empresarials / Premi al treball de recerca en l’àmbit educatiu / Premi a la innovació...) en faria durant la fira de l’emprenedoria.

Justificació

El fet de poder optar a la consecució d’un premi, dóna un plus de motivació tant per les iniciatives empresarials com per l’alumnat que participa en aquestes experiències. Un premi suposa també una bona font de promoció mútua que resulta relativament econòmica en relació al seu impacte mediàtic.



C13. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central

C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiuVies de finançament i recursos humans destinats

• Patronats de Promoció Econòmica

• Ajuntaments i consells comarcalsInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació



Any 2

Any 1: Definició de categories / Dotació econòmica o tipus de premi / Planificació i difusió

Any 2: Primer edició dels premis coincidint amb la primera edició de la fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central

Any 3 i posteriors: AnualPúblic objectiu

•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària•A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys• Empreses dels tres territoris

Agents implicats:

•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.•Ajuntaments •CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.• Empreses i sindicats professionals.• IES, Escoles de secundària.•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.•Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos

•Difusió entre la població en general de l’emprenedoria i de les iniciatives que es porten a terme al propi territori •Creació d’un clima positiu envers la creació d’empreses i l’autoocupació• Increment de la motivació en nous emprenedors i alumnat


•Nombre d’inscrits al concurs•Nombre d’entitats implicades en la organització•Nombre d’impactes publicitaris generats (articles en diaris /notes de premsa / aparicions en ràdios, televisió,

internet,... generades per l’edició dels premis

94 95



C13 Fira de l’emprenedoria de la Catalunya Central

Descripció

Realitzar una fira itinerant que s’ubicarà cada any en una de les tres comarques. Es mostraran les experiències emprenedores de la mateixa comarca en diferents sectors, experiències exitoses d’altres comarques, i es donaran a conèixer els serveis de creació d’empreses i foment de l’emprenedoria.

Exposició dels treballs realitzats pels alumnes dels instituts que han participat en el projecte.

Entrega de premis del concurs a l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central

Com a activitats complementàries a la fira poden fer-se:

•Portes obertes als establiments turístics de la comarca

•Vals degustació- d’activitats i serveis turístics de la zona

•Vals degustació de productes agroalimentaris autòctons

• La fira pot anar acompanyada de degustacions de productes autòctons o àpats populars.

Justificació

Tal i com ha quedat reflectit a la diagnosi, a les tres comarques les fires i esdeveniments populars estan força arrelats entre la societat local. Donada aquesta idiosincràsia, de cara a arribar als diferents sectors socials una fira pot tenir un impacte molt major que altres tipus d’esdeveniment de promoció o informació.



C12. Concurs de l’emprenedor de l’any de la Catalunya Central

C21. Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiuVies de finançament i recursos humans destinats

• Patronats de Promoció Econòmica

• Ajuntaments i consells comarcalsInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació

•Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació

Any 2 AnualPúblic objectiu

•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària•A tota persona emprenedora en els darrers 3 o 4 anys• Serveis d’assessorament i formació tant locals com els de l’administració amb competències en la matèria.• Empreses dels tres territoris

Agents implicats:

•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris.•Ajuntaments •Club de Sabors del Berguedà / El Moianès ve de gust / Artesans del Solsonès•CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris.• Empreses i sindicats professionals.• IES, Escoles de secundària.•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona.•Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos

•Difusió entre la població en general de l’emprenedoria i dels serveis i ajuts dels quals es disposa•Creació d’un clima positiu envers la creació d’empreses i l’autoocupació•Aportar idees i generar sortides a l’actual crisi econòmica i de confiança


•Nombre d’expositors de la fira•Nombre d’assistents a la fira•Nombre d’activitats complementàries organitzades



C14 Formació per a persones emprenedores

Descripció

Generar una oferta formativa àmplia, que pot incloure cursos, xerrades, trobades,... i adaptada a les necessitats específiques de les comarques centrals de Catalunya, aquesta oferta es compondrà de:

• Formació general sobre l’emprenedoria, amb cursos genèrics com Aprèn a crear la teva empresa i gestionar el teu negoci adreçats a tots els emprenedors.

• Formació específica donant suport a àmbits concrets del sector turístic i del tipus de negoci que es vol emprendre.

Coordinar la formació amb totes les entitats que ofereixen formació a la comarca.

Publicar on-line un calendari de totes les accions planificades a les tres comarques.

Justificació

La formació és essencial per millorar les competències dels nous emprenedors. En aquest àmbit encara es fa més necessària si tenim en compte que la majoria de la població no ha rebut mai formació sobre gestió empresarial, ja que no està inclosa en el currículum dels ensenyaments obligatoris ni de la majoria d’ensenyaments universitaris del nostre país.


B11. Oferta adequada a la demanda en el Pla formatiu sectorial

B21. Cursos del SOC: diversitat d’oferta adequada a la demanda de les empreses.

B22. PQPI: programes de qualificació professional inicial.

B23. Programa QUALIFICA’T`.


• Associació Catalana de Municipis

• Consorci de formació continua de Catalunya.• Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).• Altres vies de finançament ordinari de formació


•Catcentral 2.0•Pla de dinamització de l’economia cooperativa del Berguedà•Pla d’acció estratègic del Moianès•Pla estratègic del Centre de Negocis EI Solsonès


Any 1 ContínuaPúblic objectiu

•Població en general, persones emprenedores i alumnat de secundària o universitari•Persones emprenedores amb una idea de negoci o que l’hagin iniciat en els 3 o 4 anys anteriors

Agents implicats:

•Àrees de Promoció Econòmica dels tres territoris•CFI, CM i CTFC• Serveis d’assessorament a l’emprenedoria dels tres territoris• Sindicats professionals• IES, Escoles de secundària, Universitats•Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i de Barcelona•Diputació de Barcelona i de Lleida

Resultats previstos

•Millora de les competències bàsiques en gestió empresarial•Contribució a l’èxit futur de les empreses de nova creació


•Nombre de cursos impartits•Nombre d’alumnes formats•Nombre d’institucions implicades en el procés formatiu

96 97


C2. Foment de l’esperit empresarial Actuació:

C21 Tallers d’emprenedoria en l’àmbit educatiu

Descripció

Elaborar un programa formatiu adreçat als alumnes d’instituts de secundària i de mòduls de formació professional de les tres comarques format per:

•Preparació de continguts específics dels material pedagògic “Coneix l’economia del Berguedà, Moianès o Solsonès”

• Taller pràctic d’emprenedoria a l’aula consistent en la creació d’un projecte empresarial a l’aula amb l’objectiu de difondre la cultura emprenedora entre l’alumnat. Es treballarà de manera transversal permetent als alumnes adquirir competències i valors bàsics com el treball en equip, aspectes de comunicació o la iniciativa en la presa de decisions.

•Visita a noves empreses en sectors tradicionals innovats i emergents.

•Oferta d’assessorament en els treballs de recerca de 2n de batxillerat per part de les entitats implicades en la promoció econòmica i gestió empresarial de cada comarca i de les empreses que s’hi ofereixin voluntàriament.

Justificació

El foment de l’esperit empresarial, de la creativitat personal i dels valors del treball ha estat oblidat en el nostre sistema educatiu. Aquests valors haurien de començar a incorporar-se en les primeres etapes de desenvolupament de la nostra societat. L’elaboració de tot un programa formatiu coherent, amb materials de suport i una temporalització d’activitats variades pot incidir molt positivament en l’acompliment d’aquest objectiu.

Actuacions relacionades C12. Fira de l’emprenedoria de la Catalunya CentralVies de finançament i recursos humans destinats

• Departament d’ensenyament

• Altres vies de finançament ordinari de formacióInstruments de planificació en els que es recolza l’actuació



Any 1

Any 1: Elaboració dels materials

Any 2: Inici de la impartició

Any 3 i posteriors: Continuïtat Públic objectiu

•Alumnat de les escoles de secundària i formació professional de les tres comarques• Empreses dels tres territoris

Agents implicats:

• IES, Escoles de secundària•Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants,

Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)• Sindicats •CFI, CM i CTFC•Departament d’ensenyament•Administració local

Resultats previstos

• Increment del coneixement sobre la realitat econòmica de la pròpia comarca i de les possibilitats d’ocupació futura, creació d’una visió positiva sobre l’autoocupació i emprenedoria


•Nombre de tallers realitzats•Nombre de centres que implementen el programa•Nombre d’alumnes formats



C22 Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent.

Descripció

Promoure als centres d’educació secundària obligatòria (ESO) tallers professionals per fomentar l’adquisició de coneixements per a facilitar la promoció social i laboral dels joves, que potenciïn l’èxit escolar i millorin les possibilitats d’accés al treball. S’elaboraran diferents productes a cada taller seguint un centre d’interès trimestral relacionat amb els continguts curriculars de l’ESO.

Justificació

L’educació formal no ha de deixar de banda el món del treball, especialment en l’etapa d’educació secundària obligatori, el fet de realitzar tallers professionals pot aportar als joves una altra visió, que millorarà les seves capacitats socials i laborals. L’escola d’aprenents pot millorar la formació i l’accés al món del treball dels joves, especialment d’aquells que finalitzen la seva etapa educativa amb la ESO.

Actuacions relacionades Aquesta actuació està estretament lligada amb la C23, el programa Escola-Empresa Vies de finançament i recursos humans destinats

• Departament d’Ensenyament


•Catcentral 2.0Any d’inici Durada de l’actuació

Any 1

Any 1: Preparació dels tallers

Any 2: Inici de les activitats

Any 3 i posteriors: Continuïtat Públic objectiu

•Alumnat • Empreses dels tres territoris

Agents implicats:

• IES, Escoles de secundària•Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants,

Gremis d’hostaleria, Associacions de turisme, Associacions d’artesans i productors de qualitat)• Sindicats •CFI, CM i CTFC•Departament d’ensenyament•Administració local

Resultats previstos

• Increment del coneixement sobre la realitat econòmica de la pròpia comarca i de les possibilitats d’ocupació futura, creació d’una visió positiva sobre l’autoocupació i emprenedoria.


•Nombre de centres que implementen el programa•Nombre d’alumnes participants •Nombre d’empreses implicades

98 99



C23 Pràctiques en empreses del sector Agroalimentari

Descripció

Promoure el programa escola-empresa per alumnat de 4art ESO.

Coordinar el programa entre els centres educatius de les tres comarques, els gremis i les empreses del sector agroalimentari.

Establir mecanismes per tal que les pràctiques resultin profitoses tant per l’alumne com per l’empresa.

Justificació

El programa escola-empresa facilita a l’alumnat desmotivat amb els estudis un sistema perquè continuï estudiant mitjançant un curs mixt que combina les classes teòriques als matins amb les pràctiques a diferents empreses a les tardes. D’aquesta manera els joves aprenen a valorar el treball i poden descobrir la seva vocació laboral i l’empresa obté uns serveis a baix cost i una futura borsa laboral.

Actuacions relacionades C22. Escola d’aprenents. Aprendre treballant i treballar aprenent.Vies de finançament i recursos humans destinats

• Departament d’Ensenyament




Any 1 ContínuaPúblic objectiu

•Alumnat • Empreses dels tres territoris

Agents implicats:

• IES, Escoles de secundària.•Associacions empresarials i gremis professionals, de les tres comarques (Associacions de Botiguers i Comerciants,

Gremis d’hostaleria, Associacions d’artesans i productors de qualitat)• Sindicats •CFI, CM i CTFC•Departament d’ensenyament

Resultats previstos

•Millora de la formació professional dels alumnes•Augment de talent en els alumnes d’ESO•Millora en el funcionament de les empreses


•Nombre d’alumnes que fan pràctiques a empeses del sector turístic•Nombre d’empreses que acullen persones en pràctiques•Hores de pràctiques efectuades.

Documents consultats

Centre de Recerca Econòmica i Social CRESC (2005). Detecció de necessitats de la indústria agroalimentària

d’Osona. Consell Comarcal d’Osona. Vic..

Centre de Recerca Econòmica i Social CRESC (2010). Informe sectorial indústria agroalimentària. Ajuntament de

Barcelona. Barcelona.

Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (2007). Informe anual de la indústria, la distribució i el

consum agroalimentaris a Catalunya. Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries. Barcelona.

Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (2010). Innovació al sector agroalimentari. Transferència

tecnològica, formació agrària i assessorament.

Downey, L. Indústria agroalimentaria y economía rural: competitividad y sostenibiltdad. Serie Informes de

Tecnologías Clave de la Comisión Europea.

Fundació del Món Rural (4t trimestre 2009). Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a

Catalunya. Lleida.

Generalitat de Catalunya. (2008). Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la

competitivitat de l’economia Catalana 2008-2011.

Jordana, J. (2006). El clúster català de la indústria agroalimentària. Ponència Congrés del Món Rural. Assemblea

de Vilafranca del Penedès, 24 de març de 2006.

Martín, M i altres. (2009). Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya. Estratègia i resultats. Innova Càtedra.

Universitat Rovira i Virgili i Diputació de Tarragona. Tarragona.

Pedrals, M i altres (2010). Estratègies de creixement a la indústria alimentària de Catalunya: productes gourmet

i servei al canal foodservice. Col·lecció “Les Diagnosis de l’Observatori de prospectiva Industrial”. Departament

d’Innovació Universitat i Empresa. Barcelona.

Rabetino, R i altres (2009). Informe avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya. Fundació del Món Rural.

Lleida.

Webs consultades

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

100 101

ACC1Ó. Competitivitat per l’empresahttp://www.acc10.cat/ACC1O/cat/

AlimenCathttp://www.ruralcat.net/web/guest/informacio.alimencat

CCPAE - Consell Català de la Producció Agrària Ecològicahttp://www.ccpae.org

CCPI - Consell Català de la Producció Integradahttp://www.producciointegrada.cat

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural de la Generalitat de Catalunyahttp://www20.gencat.cat/portal/site/DAR

Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunyahttp://www.gencat.cat/economia/ur/index.html

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunyahttp://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio

FCAC - Federació de Cooperatives Agràries de Catalunyahttp://www.fcac.coop/

FCPAQ - Federació Catalana de Productors d’Aliments de Qualitathttp://www.alimentsdorigen.ca

FIAB - Federación Española de Industrias de Alimentación y Bebidashttp://www.fiab.es/

Gastroteca - Portal per a la comercialització dels productes agroalimentaris catalans de qualitathttp://www.gastroteca.cat/

INCAVI - Institut Català de la Vinya i el Viwww.gencat.net/darp/incavi.htm

IRTA - Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàrieshttp://www.irta.cat/

Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marinohttp://www.mapa.es/

PRODECA – Promotora d’Exportacions Catalanes SAhttp://www.prodeca.cat/

RuralCat - La comunitat virtual agroalimentària i del món rural

http://www.ruralcat.net

ANNEx I

102 103

104 105

106 107

108 109

110 111

112 113

114 115

116 117

118 119

ANNEx II

Taula Pàg.

3.1 Classificació dels subsectors per codis CCAE-09 9

6.1 Distribució territorial de les empreses. 23

6.2 Utilització de patents, drets de propietat o tecnologia pròpia 53

6.3 Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Berguedà 64

6.4 Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Moianès 65

6.5 Valoració de la qualitat dels serveis i recursos del Solsonès 65

120 121

ANNEx III

Figura Pàg.

6.1 Activitat principal de les empreses 23

6.2 Productes estrella que ofereixen les empreses per comarques 24

6.3 Previsió d’oferir algun producte estrella per territori 25

6.4 Variació dels productes estrella, en els darrers tres anys 25

6.5 Participació en marques de qualitat de productes agroalimentaris. 26

6.6 Agrupació de les empreses sota una sola marca 26

6.7 Àmbit territorial de la venda dels seus productes 27

6.8 Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (I) 27

6.9 Àmbit territorial de la venda dels seus productes per comarques (II) 28

6.10 Evolució de les vendes dels productes en els darrers tres anys 28

6.11 Factors de competitivitat de les empreses del Berguedà 29

6.12 Factors de competitivitat de les empreses del Moianès 29

6.13 Factors de competitivitat de les empreses del Solsonès 30

6.14 Evolució del personal contractat per comarques. 30

6.15 Evolució del personal contractat al Berguedà 31

6.16 Evolució del personal contractat al Moianès 31

6.17 Evolució del personal contractat al Solsonès 32

6.18 Motius pels quals van crear l’empresa 32

6.19 Motius pels quals va crear l’empresa per comarques 33

6.20 Inconvenients a l’hora de crear l’empresa 33

6.21 Inconvenients a l’hora de crear l’empresa per comarques 34

6.22 Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa 34

6.23 Grau de dificultat a l’hora de crear l’empresa per comarques 35

6.24 Demanda de suport institucional durant el procés de creació de l’empresa 35

6.25 Contactes realitzats en el procés de creació de l’empresa per comarques 36

6.26 Ajudes públiques a l’hora de crear l’empresa 36

6.27 Grau de valoració dels serveis i programes de creació d’empreses 37

6.28 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat 37

6.29 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Berguedà. 38

6.30 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Moianès. 39

6.31 Grau de valoració de la importància de les estratègies de competitivitat del Solsonès 39

Figura Pàg.

6.32 Existència d’un pla estratègic 40

6.33 Número de clients registrats 40

6.34 Número de clients registrats per comarques 41

6.35 Tipologia de la clientela 41

6.36 Tipologia de la clientela per comarques 42

6.37 Aspectes que més valora la clientela 42

6.38 Aspectes que més valora la clientela per comarques. 43

6.39 Canals de distribució més utilitzats 43

6.40 Origen dels proveïdors 44

6.41 Origen dels proveïdors per comarques 44

6.42 Producció per a altres empreses del sector 45

6.43 Percentatge de facturació corresponen a l’exportació 45

6.44 Països al quals exporten 46

6.45 Ajudes rebudes en el procés d’internacionalització 46

6.46 Eines de suport al procés d’externacionalització 47

6.47 Certificats de qualitat 47

6.48 Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat 48

6.49 Avantatges que ofereixen els certificats de qualitat per comarques 48

6.50 Aplicació de criteris de RSE 49

6.51 Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector 49

6.52 Relació amb universitats, associacions o altres empreses del sector per comarques 50

6.53 Partida pressupostària dedicada a R+D+I 50

6.54 Partida pressupostària dedicada a R+D+I per comarques 50

6.55 Convenis de col·laboració amb gremis o associacions 51

6.56 Avantatges que li ofereixen el convenis de col·laboració amb gremis o associacions 51

6.57 Inversió tecnològica realitzada en els darrers tres anys 52

6.58 Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada 52

6.59 Objectius principals de la inversió tecnològica realitzada per comarques 53

6.60 Ús de les TIC per accions de tipus comercial 54

6.61 Ús de les TIC per accions de tipus comercial per comarques 54

6.62 Canals de comunicació utilitzats 54

6.63 Canals de comunicació utilitzats per comarques 55

6.64 Existència d’un pla de màrqueting 55

6.65 Existència de un pla de màrqueting per comarques 56

6.66 Assistència a fires o congressos 56

Figura Pàg.

6.67 Distribució del personal segons tipus de contracte 57

6.68 Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques 58

6.69 Distribució del personal segons tipus de nivell formatiu 59

6.70 Distribució del personal segons tipus de contracte per comarques 60

122 123

6.71 Perfils professionals coberts 60

6.72 Perfils professionals coberts per comarques 61

6.73 Dificultat per trobar personal qualificat 61

6.74 Dificultat per trobar personal qualificat per comarques 62

6.75 Disposa de pla de formació 62

6.76 Facilita la realització de formació al personal 63

6.77 Facilita la realització de formació al personal per comarques 63

6.78 Oferiment de pràctiques professionalitzadores 63

Diagnosi indústria agroalimentària berguedà moinès_solsonès

Documents

Transcript of Diagnosi indústria agroalimentària berguedà moinès_solsonès