Vm diagnosi xarxa

Autoria: Grup d’Investigació Antígona, Universitat Autònoma de Barcelona

Encarna Bodelón, Gemma Nicolás Lazo, Fernando Antón Alonso, Neus Tur, Maria Barcons Campmajó, Paula Arce, Cristina Fernàndez Bessa, Laura Álvarez,

Andrea Martínez i Sergi Salvador.

Juny 2016

RESUM: Diagnosi de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista.

2

Diagnosi de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclistaRESUM

1. PRESENTACIÓ

2. JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA

3. OBJECTIUS

4. METODOLOGIA

5. CONTINGUT DE L’INFORME

6. CONCLUSIONS

6.1.Puntdepartida:dificultatsperal’anàlisiquantitativa

6.2.Manifestacionsdeviolènciesmasclistesatesesperlaxarxaidiversitatdedones

6.3.Accionsdeprevencióisensibilitzaciódeviolènciamasclistaidetecció

6.4.Accionsd’atencióirecuperació

6.4.1.Laintervencióamblesfillesifillsdelesvíctimesdeviolènciamasclista

6.4.2.Elsproblemesd’accessibilitatdesdelaperspectivadelesllarguesdistànciesilafaltadetransport

6.4.3.Elsproblemesd’accessibilitatdesdelaperspectivadelesplacesdisponibles

6.4.4.Elsserveisd’acollimentd’urgències

6.4.5.Elsprotocolsd’urgències

6.4.6.Laintervencióenlainserciólaboral

6.4.7.Laintervencióenl’habitatge

6.5.SituaciólaboraldelsilesprofessionalsdelaXarxa

6.6.Protocols,coordinacióitreballenxarxa

6.6.1.Protocolsperaunaintervenciócoordinadacontralaviolènciamasclista

6.6.2.Lideratgeicomissionstècniquesdeseguimentdelsprotocolsterritorials

6.6.3.Treballenxarxaifluxosdederivacióentreserveis:duplicitatd’intervencionsirevictimització

4

4

6

7

14

15

15

16

22

23

23

25

26

27

30

31

33

35

38

38

40

41

3


6.6.4.L’articulaciódelsSIEalterritoriielsseusproblemesd’operativitat

6.6.5.ElsServeissocialsilaxarxad’atencióirecuperacióintegralperalesdonesquepateixenviolènciamasclista

7. PROPOSTES DE MILLORA

7.1.ManifestacionsdeviolènciesmasclistesatesesperlaXarxaidiversitatdedones

7.2.Accionsdeprevencióisensibilitzaciódeviolènciamasclista

7.3.Accionsd’atencióirecuperació

7.3.1.Laintervencióamblesfillesifillsdelesvíctimesdeviolènciamasclista

7.3.2.L’accessibilitatdesdelaperspectivadelesllarguesdistànciesilafaltadetransport

7.3.3.L’accessibilitatdesdelaperspectivadelesplacesdisponibles

7.3.4.L’atencióensituacionsd’urgència

7.3.5.Laintervencióenlainserciólaboral

7.3.6.Laintervencióenl’habitatge

7.4.SituaciólaboraldelsilesprofessionalsdelaXarxaiprevenciódelasíndromeburnout

7.5.Protocols,coordinacióitreballenxarxa

7.5.1.Protocolsperaunaintervenciócoordinadacontralaviolènciamasclistaicomissionsdeseguimentdelsprotocolsterritorials

7.5.2.Treballenxarxa,duplicitatd’intervencionsirevictimització.L’articulaciódelsSIEalterritori

7.5.3.Serveissocials

7.6.Lainformacióidadescompartides

8. BIBLIOGRAFIA

49

51

53

53

54

54

54

55

55

56

56

56

57

57

57

58

59

59

61

4


1. PRESENTACIÓ

L’informequeespresentaéselresultatdeldiagnòsticdelaXarxad’AtencióiRecuperacióIntegralperalesdonesensituacionsdeviolènciamasclista(VM),encàrrecdel’InstitutCatalàdelesDonesalGrupderecercaAntígona,delaUniversitatAutònomadeBarcelona,amblacol·laboraciódelDepartamentd’Interior,elDepartamentdeJustíciailaSecretariadeFamília.

2. JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA

Desde fapocmésdedeuanys, les legislacionsespecífiquesenmatèriadeviolènciacontralesdonesestandesenvolupantrecursos de prevenció, sensibilització, detecció, atenció irecuperaciódedonesvíctimesdeviolènciamasclista.Elmarcestatald’intervenciós’haconstruïtapartirdeLaLleiOrgànica1/2004de28dedesembre,demesuresdeproteccióintegralcontra laviolènciadegènere,quereconeixdretsa lesdonesvíctimesdeviolènciaen laparella idesenvolupa laprotecciópenalespecíficaenaquestaàrea.ACatalunya,laLlei5/2008,de24d’abril,deldretdelesdonesaeradicarlaviolènciamasclista,configura la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a lesdones en situacions de violènciamasclista. La Llei estableix,concretament, a l’art. 53que “ElGovernhadedesenvolupar

modelsd’intervencióintegralatotelterritorideCatalunyapermitjàd’unaxarxadeserveisdequalitatentotselsàmbits,quesigui capaç de donar respostes adequades, àgils, properes icoordinadesalesnecessitatsielsprocessosdelesdonesquesofreixenohanpatitsituacionsdeviolènciamasclista,itambéalessevesfillesifillsquansiguintestimonisivíctimes”.

Segonsl’art.54,laXarxaestàformadapelssegüentsserveis(esdefineixenbreument):

A. Serveid’AtencióTelefònicaEspecialitzada1

B. Serveisd’InformacióiAtencióalesDones(SIAD)2

C. Serveisd’AtencióiAcollidad’Urgències(SAAU)3

1. Eltelèfon900900120contralaVMésuntelèfongratuïticonfidencial.Funcionacadadiadel’any,24horesaldiaiofereixinformacióiassessorament.Estàgestionatperl’InstitutCatalàdelesDones(enendavant,ICD).

2. Ofereixen informació i atenció les Oficines d’atenció i informació de l’ICD i els Serveisd’InformacióiAtencióalesDones(SIAD)quedepenendelsensmunicipals.ElsSIADofereixenunaatenció,orientacióiassessoramentconsideratsgeneralistesperatoteslesdonesiposenespecialèmfasienlessituacionsdeVM.Treballenenlasensibilitzaciócomunitàriaenfavordelaigualtatefectivaentredonesihomes.Hihanoranta-vuitSIADdisseminatspertotelterritorideCatalunya.

3. Ofereixenacollimenttemporalifanlaprimeraatencióalesdonesialsseusfillsifillespergestionardemaneraurgentlasituaciódecrisiiferquelesdonespuguinprendrelesprimeresdecisions.Hihadiversosserveisd’atencióiacollimentd’urgènciesgestionatspelsenslocalsiundegestionatperlaSecretariadeFamíliadelaGeneralitatdeCatalunya.

5


D. Serveisd’AcollimentiRecuperació(SAR)4

E. Serveisd’AcollimentSubstitutòriadelaLlar(SAS)5

F. Serveisd’IntervencióEspecialitzada(SIE)6

G. ServeisTècnicsdePuntsdeTrobada(STPT)7

4. Sónserveisgratuïts,especialitzatsitemporalsqueofereixenacollimentresidencialiatencióintegralperferpossibleelprocésderecuperacióireparaciódelesdonesamblessevesfillesifillsdependentsquerequereixenunespaideproteccióacausadelasituacióderiscmotivadaperlaviolènciamasclista.Hihasisserveisd’acollimentirecuperaciógestionatsperlaSecretariadeFamíliadelaGeneralitatdeCatalunya.

5. Sónserveistemporalsqueactuencomasubstituciódelallarienelsqualshihaunsuportprofessional.Esdisposadevuit serveisd’acollimentsubstitutoride la llar,gestionatsper laSecretariadeFamíliadelaGeneralitatdeCatalunya.

6. Sónserveisespecialitzatsenviolènciamasclistaqueofereixenatencióintegralirecursosenelprocésderecuperacióireparaciódelesdonesquehansofertosofreixensituaciódeviolènciaitambéalsseusfillsifilles.Aquestsserveishand’incidirenlaprevenció,lasensibilitzacióilaimplicaciócomunitària.SónvuitelsSIEquehihaaCatalunyaiquegestionalaSecretariadeFamíliadelaGeneralitatdeCatalunya:Girona,Tarragona,AltPirineuAran,CatalunyaCentral,Terresdel’Ebre,BaixLlobregat,MaresmeiLleida.LaciutatdeBarcelonatéelseupropiserveiespecialitzat, el Serveid’Atenció,Recuperació iAcolliment (SARA), gestionatpelConsorcideServeisSocials.

7. Sónunrecursos l’objectiudelsqualsésrestablir lesrelacionspaternofilial imaternofilialambnens,nenesiadolescentsambel/laprogenitor/anocustodi/a,semprequesiguipossiblei, en concret, en el compliment de resolucions judicials o administratives. Habitualment,intervenenquanlesmarestenenmesuresdeprotecciórespecteelparedelsinfants.ElsServeisTècnicsdePuntsdeTrobadaestangestionatsmajoritàriamentperlaSecretariadeFamíliadelDepartamentdeBenestarSocialiFamília.N’hihaquatreaBarcelonaiunaBadalona,elCampde Tarragona, Tarragona, el Prat, Gavà, Manresa, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Girona,Figueres,Mataró,Tortosa,Vic iVilanovai laGeltrú.N’hihacincmésquesóngestionatspermunicipis:Granollers,Mollet,Sabadell,TerrassaiSantCugat.

H.Oficinesd’AtencióalaVíctimadelDelicte(OAVD)8

I. Serveisd’AtencióPolicial(Grupsd’AtencióalaVíctima)9

LaLlei5/2008posaèmfasienlacoordinacióilacol·laboracióadministrativa.Lesadministracionspúbliqueshandecoordinar-seeneltractamentdelespolítiquespúbliquesenmatèriadeviolènciamasclistailespolítiquesestablertesenaltresàmbits(educació, salut,ocupació, recerca imitjansdecomunicació).Tambécalqueescoordininelsrecursosd’atenció,assistència,protecció, recuperació i reparació entre si, amb els òrgansjurisdiccionalsilesforcesicossosdeseguretatiamblarestade recursos de les administracions públiques com Treball,Salut,ServeisSocials,etc.(art.77).

8. Són serveis que ofereixen atenció i assessorament telefònic i presencial als jutjats apersonesvíctimesdedelictesi,especialment,adonesvíctimesdeviolènciaenlaparella,jaquesónpuntdecoordinaciódelesordresdeproteccióialtresmesuresdeprotecciójudicials.N’hihacincenelterritorideCatalunya(Barcelona,Girona,Lleida,TarragonaiCampdeTarragona)iestangestionatspelDepartamentdeJustícia.

9. Recursos especialitzats de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra d’atenció iseguimentalesdonesialsseusfillsifillesensituaciódeviolènciamasclista.ACatalunyahiha85Grupsd’AtencióalaVíctimarepartitspertotelterritori.

6


Pertaldefacilitarlacoordinació,laLleiproposalacreaciódeprotocols(art.85)10quehand’inclouremesuresimecanismesdesuport,coordinacióicooperacióentreelsagentsimplicats.El Protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista (Protocol Marc), de 30 d’abril de 2009, ésl’instrumentquedónarespostaaaquestmanament legal.Ésuninstrumentactiuqueestableixlesbasesapartirdelesqualses defineix un model d’intervenció compatible amb el queestableixlaLlei.Aquestmodels’hadecompletarambeltreballinterinstitucionalques’estàdesenvolupantenl’àmbitterritorialiamblespràctiquesilesaportacionsdetotselsagentsiàmbitsimplicats.

FamésdecincanysqueesvedesenvolupantlaXarxais’hanfetrecentsampliacionscomelSIEdeMataróoelServeiTècnic

10. “Article85Protocolsperaunaintervenciócoordinadacontralaviolènciamasclista2.Elsobjectiusdelsprotocolsperaunaintervenciócoordinadacontralaviolènciamasclistahande:Garantirl’atenciócoordinadadelsdiferentsdepartamentsdelaGeneralitat,enslocalsiagentssocialsidelsserveisqueendepenen,idelimitarelsàmbitsd’actuacióquepodenintervenirenlesdiferentssituacionsdeviolènciamasclista.Establirelsmecanismesdecoordinacióicooperacióquepermetinunatransmissiód’informaciócontinuadaifluidaentreorganismesimplicats.Aplicarmetodologiesd’intervencióqueevitinlarevictimitzaciódelesdonesafectades.Garantirelsrecursosnecessarisperal’execucióilacontinuïtatdelprotocol.Dissenyarcircuitsd’atencióadequatsa lesdiferentssituacionsdeviolència i lesnecessitatsconcretesderivadesd’aquestessituacions.Establirunmodelúniciconsensuatderecollidadedadespertaldegarantirelconeixementdelarealitat.”

dePuntdeTrobadadeTarragona.Éspertinent, ara, ferunaavaluació conjunta de la Xarxa que en permeti conèixer lesfortalesesilesfeblesespelquefaalaprevencióisensibilitzaciócontralaviolènciamasclista,ladetecciódedonesensituaciódeviolència,lasevaatencióirecuperacióiladelsseusfillsifilles.Igualment,éstambéapropiatferunaavaluaciódelacoordinacióentreelsrecursos iserveisde laXarxa, imprescindibleperalbonfuncionamentdelconjunt.

3. OBJECTIUS

Objectiugeneral:

Analitzar el funcionament de la Xarxa d’Intervenció IntegralcontralaViolènciaMasclistaaCatalunyaendatade2015.

Objectiusespecífics:

• AvaluarelnivelldecoordinacióitreballenxarxasegonslesdiferènciesterritorialsianalitzarelscircuitsielsprotocolsenrelacióaldesplegamentdelProtocolMarc(principalmentenrelacióalsestàndardsdelcapítol7).

• DetectarsielscircuitsdecoordinaciórealsdelsrecursosdelaXarxasónelsdescritsperlaLlei5/2008ielProtocolMarc.

7


• Avaluar la intervenció que es fa amb les dones,adolescents i nens en situació de violència masclista oenriscdepatir-la,moltespecialmentlaquefareferènciaa la consecució d’un habitatge, la inserció laboral i elsacollimentsd’urgències.

• Identificarlesespecialitzacionsdelsidelesprofessionalsque intervenen a la Xarxa, la seva formació respectel’abordatge de la violència masclista, l’esgotamentprofessional que poden sofrir i les estratègiesdesenvolupadesperpoderprevenir-ho.

• Detectar lesfortaleses idebilitatsdel funcionamentdelaXarxa.

4. METODOLOGIA

La metodologia emprada per dur a terme l’avaluació de laXarxa d’Intervenció Integral contra la Violència Masclista vaser distribuïda i aplicada en quatre fases. Una primera faseexploratòria seguida d’una aproximació qualitativa (segonafase)iunaaltradequantitativa(tercerafase).Esvacontinuaramblaredacciódelsinformesiesvaacabaramblesconclusions

(quartafase).

Convé, en aquest apartat introductori, fer un incís sobre lajustificacióde lametodologiaemprada. En concret sobreelsaspectes eminentment metodològics empleats en l’obtenciód’informacióperal’avaluaciódelaXarxa.L’avaluaciós’habasatenlacombinaciódediferentsaproximacionsmetodològiques.L’articulació de les metodologies qualitativa i quantitativa,fonamentalmentpresentsenlesfasesIIiIII,hapermèsdefinirunarecercamultimètode,enquès’hanintegratl’entrevistaenprofunditatsemiestructurada,elgrupdediscussióil’enquestacomaprincipalstècniquesd’aproximacióalarealitatestudiada,peròtambél’anàlisidedocumentacióidedadessecundàries.El resultat de la implementació d’aquesta aproximaciómultimètode ha estat la riquesa de la informació obtinguda i lacomplementarietat d’aquesta a través de l’aplicació de lesdiferents tècniques. En conseqüència, el procés d’obtencióde la informaciónecessàriaper a l’avaluacióde la Xarxapotdefinir-secomadotatd’unaltnivelld’exhaustivitat.

8


Fase I. Exploratòria

La Fase I del projecte correspon a una recerca exploratòriaquehapermèsdibuixar elmarcnormatiu i teòric i conèixerlescaracterístiquesiubicaciódelsrecursosqueconformenlaXarxaquehanestatobjected’aquestestudi.TambéhapermèsdelinearlesfortalesesifeblesesdelaXarxaenelsquatreeixosenquèesplantejal’avaluació.

Lafaseexploratòrias’hadividitentresetapes:

a) Anàlisi de la documentació i dades secundàries.Aquestaetapavacomprendrel’estudidelesprincipalsreferències en què es desenvolupa la lluita contra laviolènciamasclista.Aquís’inclouenlanormativavigenten matèria de lluita contra la violència masclista; elProtocolMarcperaunaintervenciócoordinadacontrala violènciamasclista; l’informede la recercaAvaluació de la Xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Catalunya, elaborat per Spora Sinergies l’any2015, ialtresprotocols territorials isectorialspresentsalaXarxa.

b) Realització d’entrevistes exploratòries semi

estructuradesalescoordinadoresdelsdiferentsserveisdelaXarxa.Esvanentrevistarentotal7responsables11.

c)Elaboraciód’indicadors.L’anàliside ladocumentacióide lesdades secundàriesdisponibles, i tambéde lesentrevistes exploratòries, van permetre el dissenyd’indicadors destinats a guiar les dues fases següentsde l’avaluació: l’anàlisi qualitativa i quantitativa delfuncionamentdelaXarxa.

11. Responsable de la Unitat d’Actuacions contra la Violència Masclista del Departament deTreball,AssumptesSocials i Família. La importànciade la sevaparticipacióenaquesta faseexploratòriaradicaenel fetqued’aquestaunitatdepenenelsSIE,elsrecursosd’acollimenttemporalisubstitutorisdelallar,unrecursd’urgènciadelBaixLlobregatielsServeisTècnicsdePuntdeTrobada(STPT).TècniquesdelaUnitatd’ActuacionscontralaViolènciaMasclistaquetreballenenlagestiódelsrecursosd’acollimentidelsSIE.Tècnicade l’InstitutCatalàde lesDones,pertanyentalDepartamentdeTreball,AssumptesSocialsiFamíliadelaGeneralitatdeCatalunyairesponsabledelacoordinaciódelsSIADdeCatalunya.Coordinadoradeltelèfon900,quepertanyaunaempresaexternaresponsabledelagestiódelservei.Responsabledel’ÀreadeReparacióiAtencióalaVíctima,dependentdelaSubdireccióGeneraldeReparacióiExecucióPenalalaComunitat,delDepartamentdeJustíciadelaGeneralitatdeCatalunya.TècnicadelaUnitatdeSuportal’AtenciódeVíctimes,delaDireccióGenerald’AdministraciódeSeguretatdelDepartamentd’InteriordelaGeneralitatdeCatalunya.ResponsabledelaSecciódeProjectesiProgramesdel’OficinadePolítiquesd’IgualtatiDretsCivilsdelaDiputaciódeBarcelona.

9


Fase II. Aproximació qualitativa

LaFaseIIdel’avaluacióhaestatdestinadaal’anàlisidesd’unaperspectiva qualitativa. El disseny de l’anàlisi qualitativa s’hafonamentatenl’aplicaciódetrestècniques,mitjançantlesqualss’hapretèsaconseguirelmajorgraud’aproximacióaunarealitattancomplexacoméselfuncionamentdelaXarxa.S’harealitzatapartirdelsdiscursosdelsi Iesprincipalsconeixedors/esdelfuncionamentde la Xarxa: els seus i les sevesprofessionals.L’accésalsdiscursosdelespersonesprofessionalsdelaXarxas’ha fetmitjançant la realització d’entrevistes en profunditatsemi estructurades i grups de discussió. Aquestes tècniqueshananat acompanyades, enparal·lel, de l’estudi de casos. Acontinuació, s’explica detalladament com es va procedir enl’aplicaciódelestècniquesqualitatives.

L’entrevista en profunditat s’ha considerat un dels pilarssobre els quals es fonamenta l’obtenció d’informació per al’avaluacióde la intervenció contra la violènciamasclistaa laXarxacatalana.Atravésdel’entrevistas’haintentataccedirala informaciósobreel funcionamentde laXarxapartintd’undels seus principals actors, els/les professionals que duen atermelaintervencióenlesvíctimesdelaviolènciamasclistai,siescau,amblessevesfillesifills.Esvaoptarperl’entrevista

semiestructurada,endetrimentdelarealitzaciód’entrevistesestructurades i de lesnoestructuradesoobertes, atenent alanecessitatd’aconseguir informacióelmésprecisapossiblesobre tots els aspectes relacionats amb el funcionament dela Xarxa, però es va permetre, també, el fet que les pròpiespersonesinformantspoguessincontribuirambtotesaquellesaportacionsqueconsideressinpertinents.

Les entrevistes semi estructurades als/les professionals delsserveisdelaXarxaesvanrealitzarapartird’unmostreigquebuscava aquelles unitats amb un graumés gran de riquesainformativaaproporcionar.

Elnombrefinald’entrevistesrealitzadesvaserde86.Eltreballdecampesvadesenvoluparentrel’octubrede2015ielfebrerde2016.Eltempstotald’entrevistesésde80horesi56minuts,ambunamitjanadeduradapercadaentrevistade58minutsi30segons.Laméscurtavaserde9minutsilamésllargade2horesi7minuts.Latranscripciódelesentrevisteshasuposatelregistreescritde1.405pàgines12.Acontinuació,s’ofereixelllistatcompletd’entrevistesclassificadesperrecursos.

12. La tasca de transcripció de les entrevistes va ser duta a terme per Neus Tur, AndreaMartínez,SergiSalvador,LauraÁlvarez,GiselaFernández,CarlaMartínVerdaguer iOlímpiaTorres.

10


• 9 entrevistes a les directores dels SIE: Barcelona13, AltPirineu,BaixLlobregat,CatalunyaCentral,Girona,Lleida,Maresme,TarragonaiTerresdel’Ebre.

• 5 entrevistes a les representants de les delegacionsterritorialsdel’ICD:Barcelona,Girona,Lleida,TarragonaiTerresdel’Ebre.

• 3 entrevistes a tècniques d’atenció de las Oficinesd’InformaciódelesDonesdel’InstitutCatalàdelesDones(ICD):Barcelona,GironaiLleida.

• 17 entrevistes a persones coordinadores dels SIAD:Barcelona14,ElPratdeLlobregat,Girona,ConsellComarcaldelGironès15,Granollers,Igualada,L’HospitaletdeLlobregat,La Bisbal de l’Empordà, Lleida, Mataró, Montblanc, Seud’Urgell,Tarragona,Tàrrega,Terrassa,TortosaiVic.

• Entrevista a la tècnica coordinadora del Circuit deBarcelonacontralaViolènciaverslesDones.

13. EntrevistarealitzadaalatècnicacoordinadoradelServeid’Atenció,RecuperacióiAcolliment(SARA)delsrecursosdeacollimentdel’AjuntamentdeBarcelona.

14. Entrevistaalacoordinadoradels10PIADdel’AjuntamentdeBarcelona.

15. UbicatalmunicipideSalt.

• 6 entrevistes a coordinadores dels STPT: El Prat deLlobregat16, Lleida17, Tarragona18, Terrassa19, Tortosa20 i Vic21.

• 5entrevistesalescoordinadoresdelesOAVD:Barcelona,Girona,Lleida,TarragonaiTerresdel’Ebre.

• Entrevistaalaresponsabledel’ÀreaTècnicadeProximitatiSeguretatCiutadana(ATPROX)delDepartamentd’InteriordelaGeneralitatdeCatalunya.

• 7 entrevistes a responsables dels GRAV: Regió PolicialCampde Tarragona, RegióPolicial Central, RegióPolicialGirona, Regió Policial Metro Sud, Regió Policial PirineuOccidental,RegióPolicialPonent,RegióPolicialTerresdel’Ebre.

• 6 entrevistes a les Directores dels SAR: Àrea del Baix

16. TitularitatdelaGeneralitatdeCatalunya.



19. Titularitatmunicipal.



11


Llobregat,ÀreadelBarcelonès,ÀreadelGironès,ÀreadelSegrià,ÀreadelTarragonèsiÀreadelVallès.

• 8 entrevistes a les directores dels SAS: Àrea del BaixLlobregat, Àrea del Barcelonès 1, Àrea del Barcelonès 2,ÀreadelGironès,ÀreadelSegrià,ÀreadelTarragonès1,ÀreadelTarragonès2iÀreadelVallès.

• 8 entrevistes a responsables dels SAAU: coordinadoradel SAAU del Baix Llobregat, responsable del pisd’urgències socials de la Unitat de Suport Individual iFamiliar de Tarragona, responsable de Serveis Socials idelpisd’urgènciesdeTortosa, tècnicadeServeisSocialsresponsabledelpisd’urgènciesdeTerrassa,directoradelacasad’urgènciesdelaAnoia,directoradelacasad’urgènciaCalaMercè(delcircuitdeCatalunyaCentral)iresponsabledelServeid’AtencióiAcollimentd’UrgènciadeLleida(DonaSamaritana).

• 5 entrevistes a responsables de Serveis Socials:Responsable de Serveis Socials del Consorci Alt Urgell,entrevistaalacoordinadorai2treballadoressocialsdels

Serveis Socials de l’àrea delMaresme22 i 3 entrevistes aresponsablesdeServeisSocialsvinculatsalsSAAU.

• EntrevistaalDirectordeProgramesSocialsd’habitatgedel’Agènciadel’HabitatgedeCatalunya.

• 4entrevistesaresponsablesd’entitatssocialsvinculadesalaXarxa:ElSafareig(Igualada),Tamaia(Barcelona),Bida(Tortosa)23iUniversitatRoviraiVirgili(URV-Tarragona)24.

Unasegonatècnicaempradaperal’avaluaciódelfuncionamentdelaXarxahaestatl’estudidecasos.Aquestatècnicaconsisteixa fer una anàlisi sistemàtica i en profunditat d’un fenomensocial concret i específic i serveix per extreure conclusionsque ajudin al coneixement de la complexa realitat social i,també,perabordarlaintervencióques’hadeferenaquesta.Enaquestsentit,s’haconsideratpertinentlasevaincorporacióen l’avaluació amb l’objectiu d’abordar l’estudi dels casosespecíficsperanalitzar iavaluarel funcionamentde laXarxaen aquests. Es tractava d’aprofundir en el coneixement dedeterminatscircuitsterritorialsquepermetessininvestigarde

22. Ajuntamentsd’Argentona,CanetdeMariPremiàdeMar.

23. Entrevistanopresencialrealitzadaatravésdecorreuelectrònic.

24. Entrevistanopresencialrealitzadaatravésdecorreuelectrònic.

12


maneraexhaustivaalgunesdelesfacetesmésproblemàtiquesde la seva articulació. D’aquesta manera es podien saberdetalladament els eixos d’avaluació i detectar, en un àmbitterritorialreduït,bonesimalespràctiquesqueespodrienestarreproduintenaltrescircuitsdelterritoricatalà.

Els estudis de casos es van seleccionar atenent al criteri decontemplar, almenys, unmunicipi de cada zona-demarcaciódeCatalunyaambunSIEambl’objected’analitzarlainteraccióentreaquestilarestaderecursosdelaXarxa.Acadaterritoris’ha estudiat els serveis que hi ha, com es relacionen entresi, on dirigeixen les seves derivacions, els casos de violènciamasclista que atenen, les seves vies de coordinació, elsprotocols que tenen signats i el volum d’atenció que tenen,entrealtresqüestions.Finalment,elnombred’estudisdecasosvaserde8:Gironaciutat,Tortosa,Lleidaciutat,LaSeud’Urgell,Vic,Tarragonaciutat,ElPratdeLlobregatiTerrassa.

Tambéesvaconsiderarnecessariincorporaralametodologiala realització de grups de discussió. El grup de discussió ésuna tècnica qualitativa que permet la captació de discursoscol·lectius al voltant d’una sèrie de temes, deliberadamentseleccionats,segonsunguióesquemàticiobertalamodificació

enfunciódel’esdevenirdelmateixgrupamesuraqueaquestesdesenvolupa.Enelcasqueaquíenshaocupat,l’avaluaciódelfuncionamentdelaXarxad’intervenciócontralaviolènciamasclistaaCatalunya,elgrupdediscussióesdeveniaunatècnicaapropiadaperalconeixementdelscircuitsterritorialsitambépercontrastarlainformacióprocedentdelesentrevistessemiestructuradesalsilesprofessionalsdelaXarxa.Lareuniódelsilesprofessionalsdelscircuitsentornd’unataulaperabordarlesprincipalsqüestionssobrelasevaarticulacióifuncionaments’enteniacomaunaviapercaptaraquellesideesfonamentalssobrelesqualsexisteixconsensentreelsi lesprofessionalsitambéaquellesenquèesmanifestendiscrepàncies. La visióparticularobtingudadelesentrevistesindividualsensofereixvisionsparcials i subjectivesde la realitatquehanpogut sercontrastadesicomplementadesapartirdelavisióconjuntadeels/lesprofessionalsdecadaundelsgrupsdediscussió.

En total es van realitzar 8 grupsdediscussió. Tanmateix, enaquest sentit, cal apuntar que la configuració dels grups dediscussió va presentar dificultats per manca de respostad’alguns/es dels/les professionals a qui es va sol·licitarassistència.

13


Laduradatotaldelsgrupsdediscussióvaserde19horesi51minuts.Lamitjanadeduradaésde2horesi29minuts.Elgrupquevafermenyshoresenvaferunai6minutsielqueenvafermés,4horesi9minuts.Latranscripciódelsgrupshasuposatelregistreescritde242pàgines25.Elsgrupsdediscussiórealitzatsvanserelssegüents:

• Grupdediscussiód’elPratdeLlobregat:SIADd’ElPratdeLlobregat,ServeisSocialsd’elPratdeLlobregat,SARdelBaixLlobregatiGAVd’elPratdeLlobregat.

• Grup de discussió de Girona: SAS de la comarca delGironès,SIEdeGirona,STPTdeGirona,OAVDdeGironaiGAVdeGirona.

• Grup de discussió de La Seu d’Urgell: SIAD de La Seud’Urgell,SIEdel’àreadel’AltPirineu-AraniGAVdeSort.

• Grup de discussió de Lleida: SAAU de Lleida, SIAD deLleida,SARdeLleida,SASdeLleida,SIEdeLleida,STPTdeLleida,OAVDdeLleidaiGAVdeLleida.

• Grup de discussió de Tarragona: GAV de Tarragona,

25. LatascadetranscripciódelsgrupsvaserdutaatermeperGiselaFernández,CarlaMartínVerdagueriOlímpiaTorres.

Serveid’EmergènciesSocialsdeTarragona,ServeisSocialsd’atenció primària de Tarragona, Oficina d’informacióde ladelegació territorialdeTarragonade l’ICD,STPTdeTarragona,SIEdeTarragona,SIADdeTarragonaiSASdelacomarcadelTarragonès.

• GrupdediscussiódeTerrassa:SIADdeTerrassa,SAUdeTerrassaiGAVdeTerrassa.

• Grup de discussió de Tortosa: SIE de Terres de l’Ebre,SIADdeTortosa,SAAUdeTortosa,GAVdeTortosaiOficinad’informaciódeladelegacióterritorialdeTerresdel’Ebredel’ICD.

• Grup de discussió de Vic: SIE de la Catalunya Central,SIADVic-Osona,SAUd’Igualada,STPTdeViciGAVdeVic.

Fase III. Aproximació quantitativa

Laincorporaciódelametodologiaquantitativaal’avaluaciódelaXarxad’IntervencióIntegralcontralaviolènciamasclistaesva feramb l’objectiudepoderobtenir informacióprecisaentermesnumèricssobrealgunesqüestionsclauquedefineixenelbonomalfuncionamentdelaXarxa.Estractavad’ampliar

14


la informacióobtingudamitjançant l’aproximacióqualitativa iintentaraconseguirelcriteridetoteslespersonesprofessionalsdelaXarxa.Lesentrevistessemiestructuradesielsgrupsdediscussióenspermetienaproximar-nosalarealitatdelaXarxaa partir de determinades persones informants privilegiades,seleccionades en funció de les aportacions rellevants que,a priori, podien oferir per al coneixement del funcionamentde laXarxa.Lesconsideracionsqueaquestes informantsensofereixen es complementen amb tècniques quantitativesa partir de les quals es pot obtenir un coneixement mésexhaustiu i ampli del nombre més gran de membres de laXarxa.L’enquestaesvaconsiderarlatècnicaidòniaperobtenirinformaciódecaràcterquantitatiusobreeltipusd’intervencionsqueesdesenvolupen,lavaloraciód’aquestesintervencions,lescondicions laboralsdels i lesprofessionals i coms’articula lacoordinaciódelsrecursos,entrealtresqüestions.

Elmètodederecollidad’informacióvaserl’enquestaonline,jaqueestractad’unmètodedebaixcost iquepermetobtenirinformaciódelsilesprofessionalsenuntempsreduït.L’àmbitterritorialde l’enquestavaserCatalunya i l’universd’aquestavaestarconformatpel totaldeprofessionalsque integren laXarxa.

Fase IV. Informes

L’última fase de l’avaluació correspon a la dels resultatsobtingutsapartirdelestresfasesprèvies.

5. CONTINGUT DE L’INFORME

L’informeténoucapítolsiunannex.Elprimercapítolabordalapresentacióilametodologiajacomentades.

El Capítol II està dedicat a l’anàlisi dels protocols territorialsd’abordatgedelaviolènciamasclista,tantdedemarcació,comcomarcalsimunicipals.Explicacoms’organitzenelslideratgesd’aquestsprotocolsilescomissionsdeseguimenti,també,elsfluxosdederivacióentreserveis.

ElCapítol IIIaborda lesmanifestacionsdeviolènciamasclistaqueaténlaXarxa.Aquíesdescriul’atencióquelaXarxaatorgaalaviolènciaenlaparellaiaaltresviolènciescomlasexual,lesmutilacionsgenitalsfemenines,l’assetjamentsexualenl’àmbitlaboraloelsmatrimonisforçats.Tambédediquemunapartatd’aquestcapítolalainterseccionalitati,enconcret,al’atencióquerebendelaXarxalesnenesiadolescentsquesónvíctimesdeviolènciamasclista.

15


ElCapítolIVesdedicaalesaccionsdeprevencióisensibilitzacióque desenvolupen els recursos de la Xarxa com a eiximprescindibleenl’abordatgedelesviolènciesmasclistes.

El Capítol V s’ocupa de diversos temes sobre l’atenció i larecuperació.Enprimerlloc,del’atencióafillesifillsdedonesvíctimesdeviolènciamasclista.Ensegonlloc,del’accessibilitatalsrecursos,tantpelquefaaltransportcomaplacesdisponibles.Entercerlloc,del’atencióenlessituacionsd’urgènciaapartirdelsprotocolsexistentsidelsrecursosarbitratspelsenslocalsperl’acollimentdelesdonesidelsseusfillsifilles.Finalment,en quart i darrer lloc, ens ocupem de l’accés a l’habitatgeide la inserció laboral comapeces clauperaconseguirunarecuperacióintegraldelesdones.

ElCapítolVIanalitzalasituaciólaboraldelsilesprofessionalsdelaXarxaiposaèmfasientresqüestions:larotaciódepersonal,laformacióengènereienlaprevenciódelasíndromeburn out.

ElCapítolVIIreuneixestudisdecasdevuitmunicipis,unpercadademarcaciódeCatalunya iduesen ladeBarcelona.Elsmunicipis són: Girona ciutat, Tortosa, Lleida ciutat, La Seud’Urgell,Vic,Tarragonaciutat,ElPratdeLlobregatiTerrassa.

El Capítol VIII explica quines dades quantitatives existeixenfins el moment als diferents serveis de la xarxa. Indica lesdeficiències que hi ha en els sistemes existents i plantejapropostes per a l’homogeneïtzació de dades i la millora del’intercanvid’informació.

ElCapítolIXesdedicaalesconclusionsi,finalment,s’annexal’informerealitzatapartirdelsresultatsdel’enquestaenlíniaenviatatotsitoteslesprofessionalsdelaXarxa.

6. CONCLUSIONS

6.1. Punt de partida: dificultats per a l’anàlisi quantitativa

La informació i les dades compartides segueixen sent unescull per al bon funcionament del treball en xarxa i per ala coordinació. En aquest cas, és difícil la comparació entreterritorisperquènoesdisposadedadesquepuguinconnectar-se entre si per avaluar serveis, programes o intervencions.Aquestfetrepresentaunproblemadeconseqüènciescapitalsperquèimpedeixunaadequadaiajustadaavaluaciódelsserveisidelfuncionamentconjuntdelaxarxa.Aquestamancançaté,finalment,repercussionssobrelaimplementaciódepossibles

16


millores de les intervencions i la lluita contra la xacra de laviolènciamasclista.

ElProtocolMarc,enquès’assumeix la importànciad’aquestaqüestió i les dificultats que existeixen al territori, dedica uncapítolsencer,elcapítolVIII,alaprotecciódedadespersonalsenelscircuitsterritorialsiestableixinstruccionsperafavorireltreballenxarxaamblesgarantiesnecessàriesperalesdones,els adolescents i els nens i nenes. Tanmateix, i malgrat elsesforçosrealitzatsarrande l’aprovacióde laLlei ielProtocolMarc, cap circuit territorialdisposadedades comunesa capdelsaltresserveisquehioperen.S’had’aclarir,noobstant,quealgunsterritorisestanintentantpal·liaraquestadeficiència,talcomalgunstestimonisdelarecercaqualitativaafirmen.

Podemassenyalarduescausespelquefaal’absènciadedadescompartidesicomparablesentreelsserveisdelaXarxa.Primer,elsmitesdelanormativadeprotecciódedadesquefanqueels serveis no comparteixin la informació i, segon, l’absènciadecriteriscompartitsentreserveisd’unmateixcircuitoentreserveisambfuncionssimilarspertanyentsacircuitsdiferents.Malgrat que s’han desenvolupat algunes iniciatives fins almoment parcials, les administracions competents no han

consensuatelsindicadorscomunsperlarecollidadedadesperatotselsserveisdelaXarxaaCatalunya.

6.2. Manifestacions de violències masclistes ateses per la xarxa i diversitat de dones

Lesenquestesdevictimització catalana,espanyola i europeamostrenquelesviolènciesmasclistesafectenunagrandiversitatd’àmbitsienmaneresdiferents26.Aquestavarietatdesituacionsdeviolènciesmasclistesnoésencarasuficientmentatesaenlaxarxad’intervenció,jaquelagranmajoriadesituacionsdeviolènciamasclistaatesesperlaxarxahanestatviolènciesenl’àmbitdelaparella27.Enaquestessituacionsdeviolència,sibépredominalaviolènciapsicològica,lesprofessionalsdetecten

26. DELEGACIÓN GOBIERNO PARA LA VIOLENCIA DE GÉNERO (2015). Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2015.Madrid:MinisteriodeSanidad,PolíticaSocialeIgualdad.Centrode Publicaciones. Disponible a: http://www.violenciagenero.msssi.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/colecciones/pdf/Libro_22_Macroencuesta2015.pdfEUROPEAN UNION AGENCY FOR FUNDAMENTAL RIGHTS (2014). Violence against women:an EU-wide survey.Main results. Luxembourg: Publications Office of the European Union.Disponiblea:http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra-2014-vaw-survey-main-results-apr14_en.pdfGENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALSI PARTICIPACIÓ (2010). Enquesta de violència masclista a Catalunya. Disponible a: http://victimesviolencia.gencat.cat/web/.content/home/ms_-_pla_seguretat_i_atencio_victimes/03_materials_i_dades_sobre_violencia_masclista_i_domestica/documentacio_sobre_violencia_masclista_i_domestica_per_a_professionals/enquesta_de_violencia_masclista/PresentacioEVMC.pdf

27. Entreelsanys2009i2014lesdenúnciesperviolènciamasclistaenl’àmbitdelaparellaaCatalunyabaixenenconjunt,peròcalapuntarquecreixenenl’últimany.

http://www.violenciagenero.msssi.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/colecciones/pdf/Libro_22_Macroencuesta2015.pdf


http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra-2014-vaw-survey-main-results-apr14_en.pdf


http://victimesviolencia.gencat.cat/web/.content/home/ms_-_pla_seguretat_i_atencio_victimes/03_materials_i_dades_sobre_violencia_masclista_i_domestica/documentacio_sobre_violencia_masclista_i_domestica_per_a_professionals/enquesta_de_violencia_masclista/PresentacioEVMC.pdf





17


queengranpartdelscasosescombinenlesdiferentstipologiesdeviolència(psicològica,física,sexualieconòmica).Lesdadesdelestrucadesalserveitelefònicmostrencomenaquestserveielgruixdelestrucadesvénendel’àmbitdelaparellaisóndelatipologiadeviolènciapsicològica.

Taula:Àmbitsdelesviolènciesmasclistes.Trucadesrebudesalserveitelefònic900900120,(2015,2014,2013)

Font: http://dones.gencat.cat/ca/temes/violencia_masclista/estadistiques/ [Accés el 15 defebrerde2016]

Taula:Tipologiesdelesviolènciesmasclistes.TrucadesrebudesalServeiTelefònic900900120(2015,2014,2013)

Font: http://dones.gencat.cat/ca/temes/violencia_masclista/estadistiques/ [Accés el 15 defebrerde2016]

En un mateix sentit, les trucades rebudes pel telèfond’emergències 112 per violència masclista en l’àmbit de laparellahanestatlessegüents:

2013 47.524

2014 38.567

2015 44.337

Font:Departamentd’interior.

http://dones.gencat.cat/ca/temes/violencia_masclista/estadistiques/

http://dones.gencat.cat/ca/temes/violencia_masclista/estadistiques/

18


Les professionals de la Xarxa manifesten estar capacitadesperabordarorealitzarlesderivacionsoportunesenrelacióalessituacionsdeviolènciesenl’àmbitdelaparella.Percontra,algunes professionals de la xarxa manifesten no tenir lescompetències adequades o disposar dels recursos oportunsperferfrontaviolènciesmasclistestalscomlamutilaciógenitalfemeninaoelsmatrimonisforçats(exceptuantcertsserveisdelademarcaciódeGironaiCatalunyaCentral).Moltesmanifestenlasevavoluntatd’incorporarl’atencióaaquestessituacionsdeviolènciaenelsseuscircuits,peròunamancaderecursosperpoderferfrontatotelventallexistentdeviolènciesmasclistes.

Laviolènciasexual,encaraquelesielsprofessionalsendetecten28 enmoltessituacionsdeviolènciaenlaparella,ésunatipologiadeviolènciaquequedasubsumidaanivellestadísticenlade“violènciadegènere”.Lestipologies jurídiques,principalmentels tipus penals, contribueixen a la invisibilització d’aquestes

28. Tarragona: l’any 2014 el SIE de Tarragona va atendre a 8 dones (3%) que havien patitagressionssexualsi10donesquehavienpatitabusossexuals(4%).L’any2013,8agressionssexuals(3%)i7abusossexuals(2%)(DadesextretesdelesmemòriesdelSIE2013i2014).AltPirineuiAran:un1%delesdonesatesesalSIEhanpatitagressiósexual(DadesextretesdelaMemòriadelSIEAltPirineuiArandel’any2014).El Pratde Llobregat:durant l’any2014, s’hanatèsun totalde3 casosd’agressions sexualsidentificadescomatals,segonss’extreudelamemòriadelcircuitde2014(Serveid’InformacióiAtencióalesDones(SIAD)d’elPratdeLlobregat(2015).Circuit contra la violència masclista d’El Prat de Llobregat. Memòria 2014).

agressions com a violència masclista. En aquest sentit, elsserveis d’atenció policial, contràriament al que s’estableix enl’article4.1delaLlei5/2008,onesdiuquelaviolènciasexualielsabusoscomprenen“qualsevolactedenaturalesasexualnoconsentitperladona”[…]ambindependènciaquelapersonaagressora pugui tenir amb la dona o la menor una relacióconjugal,deparella,afectivaodeparentiu”,considerenqueenelscasosenquèexisteixiunarelaciósentimentalprèviaentrevíctima i agressor, l’agressió se sol considerar “violència degènere”,ésadir,violènciaalaparella,sensetenirencomptelaviolènciasexual.

ElsserveisdelaXarxanosónlaviaméshabitualperdetectari intervenir en situacions de tràfic i explotació sexual dedones inenes29.Enaquestàmbitdestacaeldesconeixementdel fenomend’algunesprofessionals i de recursos específicsen algunes demarcacions. En ocasions,malgrat els diferentsestàndardsde seguretat, els serveis d’acollimentde la Xarxahanestatutilitzatsperallotjaravíctimesdetràficensituació

29. Tortosa: la majoria dels serveis de Tortosa no han detectat cap cas de tràfic d’éssershumansambfinalitatsd’explotaciósexual.Lleida:eltràficambfinalitatsd’explotaciósexualésunatipologiadeVMquenoésdetectadapercapdelsserveisdelaciutatdeLleida,excepteelsMossosquesíquehanintervingutenalgunscasos.

19


derisc.Enconjunt,elscasosatesosperlaXarxahanestatmoltpocs,perlaqualcosalesprofessionalsesrefereixenal’atenciód’aquestscasosdemaneraanecdòtica.

Les mutilacions genitals femenines30 són poc detectadesi ateses per la Xarxa. En les demarcacions on existeix unnombremés gran de població de les ètnies que practiquenla mutilació (Girona i Maresme), el coneixement d’aquestatipologia de violència i els protocols de prevenció són mésamplisqueenaltresdemarcacions.Existeix lasensacióentrelesielsprofessionalsdelsserveisdelaXarxaquelesactuacionsrelatives a aquestes pràctiques corresponen sobretot a lesprofessionalsdel’àmbitsanitariieducatiuiqueeslimitenalaprevenció.Contràriamentalques’estableixcomaestàndarddequalitatrespecteelsserveisespecíficsenrelacióalaMGFalProtocolMarc,dinsdelaXarxanos’hamanifestatl’existènciade serveis específics per a la recuperació física, psicològica i

30. RegióPolicialdeGirona(RPG):6casosdeMGFennenes;RegióPolicialTerresde l’Ebre(RPTE):nohihahagutcapcasdeMGF(2014i2015);RegióPolicialPonent(RPP):2casosdeMGFennenes(2015)i1casdeMGFd’unanena(2014);RegióPolicialPirineuOccidental(RPPO):nohihahagutcapcasdeMGF(2014i2015);RegióPolicialCentral(RPC):nos’haregistratcapcasdeMGF(2014i2015);RegióPolicialCampdeTarragona(RPCT):2casos(2014)i3casosal llargdels9primersmesosdel2015;RegióPolicialMetropolitanaNord(RPMN):14nenes(2014)i4alllargdels9primersmesosdel2015.(Dadessobreviolènciamasclista2014i2015delDepartamentd’InteriordelaGeneralitatdeCatalunya).Lleida:tantdesdelSIEcomdesdelCIADnos’hadetectatcapcasdeMGF(DadesdelaMemòriadelSIEdeLleida2014yMemòriadelCIADLleida2014).

socialdelesdonesquejahansofertlamutilaciógenital.

El nombre de matrimonis forçats31 detectats i atesos perla Xarxa també ésmolt baix. Les sessions informatives i dedifusió en centres d’ensenyament constitueixen una bonapràcticaperalaprevencióidetecciódecasos,jaquepermetena les joves o adolescents que puguin trobar-se en aquestasituació identificar-la i conèixer els recursos disponibles peraccediraespecialistesqueelsdoninsuport.Ésimportantqueen aquestes actuacions, tal com estableixen els estàndardsdequalitatdelProtocolMarc,nos’estigmatitzin lesdiferentsmaneresdeviureelmatrimoni.

DiversesprofessionalsdelaXarxahandetectatl’existènciadematrimonisforçatsconsumatsenelmarcdelaviolènciaenlaparella.Enaquestessituacionss’hadetenirencompteaquesta

31. RegióPolicialGirona(RPG):durantel2015(dadesdelsprimers9mesosde l’any),s’hanregistrat2casosdeMFdenenesmenorsd’edati2casosdedones;RegióPolicialTerresdel’Ebre (RPTE):nohihahagutcapcasdeMF(2014) i2casosdenenesmenorsd’edat;RegióPolicialPonent(RPP):1casdeMFd’unanenamenord’edat(2015)i1casdeMFenunamajord’edat (2014);RegióPolicialPirineuOccidental (RPPO):nohihahagut capcasdeMF (2014i 2015);RegióPolicialCentral (RPC): cap cas (2014) i 1 casdeMFd’unanenamenord’edat(2015);RegióPolicialCampdeTarragona(RPCT):capcasdeMF(2014i2015);RegióPolicialMetropolitanaNord(RPMN):1casd’unadonamajord’edat(2014),1casd’unanenamenord’edati1casd’unadona(2015)(Dadessobreviolènciamasclista2014i2015delDepartamentd’InteriordelaGeneralitatdeCatalunya).Lleida:tantdesdelSIEcomdesdelCIADnos’hadetectatcapcasdeMF(DadesdelaMemòriadelSIEdeLleida2014yMemòriadelCIADLleida2014).

20


peculiaritat relacionada amb la violència comunitària en elsitinerarisderecuperacióde lesdones.Especialment, talcomestableixenelsestàndardsdequalitatespecíficsdelProtocolMarcenrelacióalsmatrimonisforçats,s’hade“vetllarperquèlesdones,adolescentsonenesquedecideixinohagindeferunarupturaamblessevesfamíliesiamblessevescomunitats,puguin restaurar i/o substituir les seves relacions afectives isocials”.

L’assetjamentsexualoassetjamentperraódegènereenl’àmbitlaboral32 constitueix una violència que només s’ha atès pelsserveisdelaXarxaencomptadesocasions.Enaquestsentit,calestablirmecanismesd’interacció entre les actuacionsqueesduenatermeenl’àmbitsindical(onelfenomenésàmpliamentconegut)ilesintervencionsdelaXarxa.

Com a conclusió, veiem que no s’assoliria l’estàndard delProtocol Marc de “Garantir el coneixement de les diversestipologies i àmbits de la violènciamasclista” a tota la Xarxa.En concret, no s’ofereixen suficients espais per compartirconeixements,bonespràctiquesieinesperaladeteccióenles

32. AltPirineuiArán:el3%delesdonesatesesalSIEhanpatitaquestaformadeVM(DadesextretesdelaMemòriadelSIEAltPirineuiArandel’any2014).

manifestacionsdeviolènciamasclistamenystreballadesperlaXarxa,aexcepciód’algunsterritoriscomGironairespectealaMGF i MF.

Segons els estàndards comuns de servei establerts pelProtocolMarcenrelacióalaintervencióendones,adolescentsinenesensituaciódeviolènciamasclistaoenriscdepatir-la,els paràmetres d’actuació handepartir de les diversitats delesdonesperdisminuirelsefectesestructuralsdelaviolènciamasclista i,alhora,hade tenirencompte ladiversitatde lesdonesilesespecificitatspròpiesdedeterminadestipologiesiàmbitsde laviolènciamasclista,ésadir, la intervencióde laxarxahadeserinterseccional.Lesespecificitatsdelesdonescamperoles, d’aquelles amb problemes de salut mental oaddiccions,lesqueestrobenenunasituaciósocioeconòmicamés vulnerable, les que pertanyen a determinades ètniesonacionalitats, de lesdonesmésgrans i de lesdones jovesrequereixen una atenció interseccional. No obstant això, lalimitació dels recursos disponibles implica que no es puguiaccedirals serveismésadequatspera lesnecessitatsde lesdonesenconcret,fetquepotsignificarqueladonaexperimentiunadoblediscriminació.

21


Lessituacionsmésexplícitesdedoblediscriminaciósónlesquesofreixenalgunesdonesmigrantsacausadelasevasituaciód’estrangeria i les dificultats comunicatives derivades deldesconeixementdel’idioma.Perunabanda,elsrecursosdelaxarxaatenen lesdones independentmentde lasevasituacióadministrativa,encomplimentd’allòestablertalsestàndardsdelProtocolMarc:“Garantirenqualsevolmomentdelprocéselrespectedelsdretsdelesdonesidelessevesfillesifills,desd’unaperspectivadelsdretshumansidegènere,independentmentde la seva situació administrativa”. Tanmateix, el fet de “notenirpapers”(trobar-seensituacióadministrativairregular)elspotcondicionaralmomentdedenunciardavantlesautoritatspolicialslasituaciódeviolència,atèsquesilasentèncianoéscondemnatòria,se’lspot incoarunprocedimentd’expulsió.Amés, els impedeix accedir a les prestacions socials (comperexemplelaRAI) i,pertant,arecursoseconòmicsquefacilitinlaseva independència.Finalment, lamancadecompetèncieslingüístiquesprovocamoltesvegadesimpossibilitatdeprestarassistènciapsicològica.

Respectealasituacióespecialdenenes,adolescentsijoves33,

33. Girona:el2014,desdelSIEdelGironèss’hanatès61casosdeVMenmenorsd’edat:el61%de7a12anysd’edat,el23%de13a18anys,16%de3a6anys(DadesextretesdelaMemòria

lesmemòriesdelsserveisde laXarxa iels i lesprofessionalsentrevistats/des consideren que el nombre de donesd’aquestafranjad’edatquepuguinsofrirviolènciesmasclistesiqueaccedeixenalsserveisdelaXarxaésmoltbaix.Aquestainfrarrepresentaciónosignificaquelesdonesjovesiadolescentsnopateixinsituacionsdeviolència,sinóqueelsserveisde laxarxadifícilmenthiarriben.

Les accions de sensibilització a les escoles, instituts o altrescentres formatius sobre les violències masclistes són unapossibleviaperferarribaralesjovesiadolescentselsserveisdelaXarxa,ferqueaquestespuguinidentificarlasevasituacióiquetinguinalseuabastserveispersortir-ne.Peraltrabanda,els serveis han d’adaptar-se a les diferents modalitats decomunicacióinecessitatsdelcol·lectiumésjove.

delSIE2014).Lleida:desdelSIEdeLleidaelpercentatgedemenorsde20anysd’edatatesesal2014ésd’un6%(envalorsabsolutrepresentaunes17nenes7adolescents)(DadesdelaMemòriadelSIEdeLleida2014).AltPirineu iAran:desdelSIEde l’AltPirineu iArans’hanatès26menorsal2014 (víctimesdirectesifills/es)idosvansercasosd’abússexual(DadesextretesdelaMemòriadelSIEAltPirineuiArandel’any2014).

22


6.3. Accions de prevenció i sensibilització de violència masclista i detecció

L’eixdelaprevencióisensibilitzaciócontralaviolènciamasclistanecessitaenfortir-seenlageneralitatdelterritorideCatalunya.El73,7%delsilesprofessionalsdediquenmenysd’un25%delasevajornadalaboralalaprevencióilasensibilització.Nomésun 10,7% de les professionals inverteixen i dediquen com amínimlameitatde laseva jornada laborala laprevenció i lasensibilització.Quin % dedica de la seva jornada laboral a prevenció/sensibilització?Elecció simple, respostes 353x, no resposta 1x

Font:Elaboraciópròpia-Enquestadel’AvaluaciódelaXarxad’IntervencióIntegralcontra laViolènciaMasclista.

Elsilesprofessionalsprioritzenl’eixdeprevencióisensibilitzacióen segon lloc, fet que demostra que consideren que és uneix fonamental malgrat dedicar-hi temps insuficient. Podemconclourequeprioritzenlaintervencióiqueambelsrecursosexistentsnorestaespaiperalaprevenció.

ElsserveismésimplicatssónSIAD,SIEielsserveisdePoliciadelaGeneralitat-Mossosd’Esquadra.Lesoficinesdel’ICDtambérealitzenalgunesaccionsdeprevencióisensibilització,encaraque ho fan en menys mesura que els serveis anteriormentesmentats.

ElSIADéselserveiqueassumeixelvolummésgrand’accionsdeprevencióisensibilitzacióprimàriaisecundària.Aixòsucceeixd’unamanerahomogèniaatotelterritorideCatalunya.Lagranmajoriadelesaccionsdeprevencióisensibilitzaciórealitzadesperpart dels SIAD sónaccionsque se centrenenunaúnicamanifestació de la violència masclista, la que succeeix enl’àmbit de la parella. Es realitzen i materialitzen a través dexerradesotallersdirigidesalapoblaciógeneralobéainstituts,moltesvegadesenrelacióalesefemèridesdel8demarçi25denovembre.Enalgunscasos,elsSIADdonensuportaaccionsqueorganitzenaltresserveisdelaXarxa.UnaminoriadeSIAD

23


no realitza cap tipus d’accions de prevenció i sensibilitzacióprimàriaisecundària.

Els SIE, com a serveis especialitzats, tenen assignades lesfuncionsdecol·laborariparticiparenlesaccionsdeprevenciói sensibilització, fet que realitzen principalment a través dexerradesitallers.Generalment,noliderenaquestesactivitats,sinó que se sumen i assessoren activitats organitzades peraltresserveisoentitats.

PoliciadelaGeneralitat-Mossosd’Esquadra,atravésdelGRAV,GAVilaORC,assumeixenunaquotasignificativaenrelacióales accions de prevenció i sensibilització que es realitzen alsdiferentsserveis.Lesaccionsdeprevencióisensibilitzaciósónprincipalmentxerradesqueesrealitzeneninstitutsapoblacióadolescentijove.

Hi ha consens entre lespersones entrevistadespel que fa alanecessitat imperiosadedirigirmésesforçosalaprevenciói sensibilització contra la violència masclista en la poblacióadolescent i jove, entre la qual és molt present la violènciamasclistairevesteix,també,novestipologies.Enaquestsentit,els i les professionals consideren que els serveis educatiushauriendeparticiparmésactivamentalaxarxaiquehaurien

dedestinar-semésrecursosa lacoeducació ia la realitzaciód’accions de prevenció de violència masclista als centreseducatius.

6.4. Accions d’atenció i recuperació

6.4.1. La intervenció amb les filles i fills de les víctimes de violència masclista

LaLlei5/2008ielProtocolMarcprescriuenquelesfillesifillsdelesvíctimesdeviolènciamasclistahandetenirelsmateixosdrets que les seves mares de ser subjectes de processosd’atenció, recuperació i reparació. El treball de recercaqualitativahaevidenciatquelanormativanoarribaacomplir-seenlapràcticailesfillesifillsdelesvíctimess’hanconvertitenunadelespartsmésvulnerablesdelaintervenciócontralaviolènciamasclista.

La deficitària atenció a fills i filles34 és en part el resultat de

34. Girona:durantl’any2014,desdelSIEdeGirona,s’hanatès79nenesi79nens(fillesifillsdelesdonesatesesalservei).S’hanrealitzat93processosderecuperaciódefills(61tancamentssatisfactòriamenti32encaranohanfinalitzat)(DadesdelaMemòriadelSIEdeGirona2014).Tortosa:l’any2013elSIEvaatendrea33fillsi33filles,delsquals20vansernovesentradesenelservei.Lamitjanadelprocésderecuperaciódelsfillsifillesenelserveivaserde24mesosi30dies,untempssubstancialmentsuperioraldelesdonesquesesituaen14mesosi4diesdemitjana.Lamajorpartdelsfillsifillesatesosestrobenentreels6i8anysiels12i14anys(DadesextretesdelaMemòriadelSIEdeTerresdel’Ebrede2013).Lleida:alSIEdeLleida,durantl’any2014,vanseratesosuntotalde50fills ifillesdedonesvíctimesdeVM.Un60%(30fillsifilles)vanestarentractamentiacudienalprogramad’atenció

24


l’organitzacióterritorialdelsrecursosdelaXarxaquedificultales derivacions cap als centres especialitzats en l’atenció delesfillesifillsperproblemesdemobilitat.LesderivacionscapalsSIEesconverteixend’aquestamaneraenproblemàtiquesis’optaperaltressolucionsd’atenciócompotserladerivaciócap a centres especialitzats en l’atenció a persones menorsd’edatquenoformenpartintegraldelaXarxa(CSMIJ,CDIAP),ol’atenciódesdecentresnoespecialitzatsenl’atencióapersonesmenorsd’edatcoméselcasdelsSIAD.Aquestessolucionstansolspermetenpal·liarelproblemadelafaltad’atenció,perònoaconsegueixenintervenirenelsparàmetresexigitsperlaLlei5/2008ielProtocolMarc.Manquenprofessionalsespecialitzats(en el cas que es tracti d’una intervenció en un recurs de laXarxa),sensibilitzatsiconeixedorsdelaperspectivadegènerei les repercussions negatives específiques que la violènciamasclista té sobre les i els filles i fills i apareixenproblemes

infantojuvenilambunaregularitatsetmanal,quinzenalomensualenfunciódel’evolució.Ladistribuciódesexesenlesmenorsateseséslasegüent:el56%denenesiel44%denens.El86%defillsifillesatesestenienmenysde16anys:un36%entre11i15anys,un36%entre8i10anysiun24%entre5a7anys(DadesdelaMemòriadelSIEdeLleida2014).Alt Pirineu i Aran: dels fills atesos pel SIE durant el 2014, un 92% havia patit violènciapsicològica iun19%violència física.A continuacióespotobservar la simptomatologiaquepresentenelsnensiadolescentsenarribaralSIE:agressivitat(23%),alteracionsdelson,baixaautoestima (31%),baix rendimentescolar, comportamentderisc,dificultatsdesocialització(27%), parentalització (31%), símptomes ansiosos (54%), símptomes depressius, símptomesregressius,somatitzacióitrastornperestrèsposttraumàtic(DadesextretesdelaMemòriadelSIEAltPirineuiArandel’any2014).

decoordinacióentreelsrecursosqueformenpartintegraldelaXarxaiaquellsque,encaraqueparticipendelaintervenció,sónexterns.

D’especial gravetat cal considerar-se l’atenció a les personesmenors d’edat en les situacions d’urgència, intervencionsquerepresentenunautèntictalód’Aquil·les.Sóndestacables,segonselterritorienquèesresideix,lamancadeprofessionalsespecialitzats en els moments de crisi i els problemes dedesarrelamentqueesprodueixenambeldesplaçamentdelsilesfillsifillesacentresd’atencióespecíficsforadelseuhàbitatquotidià.Amés,s’had’afegirlafaltad’espaishabilitatsiseparatsque s’adeqüinals requerimentsd’unaatencióambpersonesmenorsd’edat i tambéunaqüestiódevital importànciacomsónelsproblemesd’escolaritzaciódelsilesfillsifillesquansónallotjatsenaquesttipusderecursos,laqualcosaimplicaunavulneraciótemporaldelseudretal’educació.

Són particularment rellevants algunes de les febleses del’atenció en els STPT, sobre els quals recau una importantresponsabilitat sobre el benestar dels i les fills i filles en lesrelacions amb les seves mares i els seus pares. En aquestsrecursos,laintervenciópotestarcondicionadaperl’atencióen

25


espaisquenotenenlescondicionsnecessàriesperdecisionsjudicials que fan prevaler els drets dels progenitors, encaraquesiguielprogenitoragressor,sobreelsdela/delmenor.Laintervenció, també,està limitadaper l’escassa integraciódelsSTPTamblarestaderecursosdelaXarxasobrelabasedelasevanoparticipacióenelscircuitsdecoordinació.

Totesaquestesfeblesesnofansinócontribuiragenerarlaideacomunaentremoltsimoltesdelsilesprofessionalsquepartdels esforçosdestinats a lamillorade la intervenció integralcontra la violència masclista haurien de focalitzar-se en elperfeccionamentdel’atencióalesielsfillesifills.Aixíhoindicalainformacióquantitativarecaptadaapartirdel’enquestaquesitualaintervencióamblesfillesifillsdelesvíctimescomaundelspuntsmésfeblesdelaXarxa:el47,4%delsilesprofessionalsenquestatshovaassenyalarcomundelsaspectesamillorar.Tansolsl’accésal’habitatgeilainserciólaboralvanserapuntatsperunnombremésgrandeprofessionals.

L’atencióalesielsfillesifillsdelesvíctimes,queenaquestsmoments podria definir-se com a deficient i heterogèniadepenent dels circuits territorials, podria arribar fins i tot avulnerarelsseusdrets.

6.4.2. Els problemes d’accessibilitat des de la perspectiva de les llargues distàncies i la falta de transport

Elsproblemesd’accésderivatsde les llarguesdistànciesqueseparenalesvíctimesdelsrecursosidelafaltadetransportperaccedir-hiésunacaracterísticaquedefineixlaintervencióenelscircuitsdelaXarxa.L’organitzacióterritorialdeficientdelsrecursos,demésgravetatenelcasdelsespecialitzatscoméselSIE,implical’existènciadeprocessosd’atenció,recuperacióireparaciódiferenciatsperalesvíctimesenfunciódelseullocde residència. Són transcendents les febleses associades aaquestsfactorsquanesprecisad’unaderivaciód’unavíctimaque té fills i filles a càrrec que també requereixen d’unaatenció personalitzada i especialitzada. L’escàs nombre deserveisespecialitzatsalterritori, lasevadistribucióenaquesti la desconnexió territorial entre els recursos representa elprincipalproblemadel’accessibilitatdesdelaperspectivadelesdistàncies.

Els territoris perifèrics són les zones més afectades per lesdistànciesilafaltadetransport,perifèriesenelcontextcatalàrespectea leszonesmetropolitanesiperifèriesenelcontextdelscircuitsterritorialsparticulars.Lalocalitzaciódelsrecursos

26


determina la posició perifèrica o no dels territoris i la sevapossibledesconnexióiaïllamentdelaintervenció.

El resultat de les diferències en l’accés als recursos ésl’increment de les probabilitats d’abandó dels processos derecuperacióperpartdelesvíctimes,laincidènciadeprocessosde revictimització, una atenció deficient en recursos noespecialitzatsilasobrecàrregadetreballdelsilesprofessionalsd’aquests recursos no especialitzats. En definitiva, l’accésdiferencial als recursos implica una atenció que s’ofereix endesigualtatdecondicionsiqueacabadeteriorantelsdretsdelesvíctimesielsdelessevesfillesifills.

Elscircuitshan intentatpal·liarelsproblemesderivatsde lesdistànciesilafaltadetransportimplementantmesuresentreles quals destaquen les itineràncies i les videoconferències.Noobstantaixò,aquestesaccions,malgratelsbonsresultatsobtingutsenalgunsàmbitsterritorials,presentenfeblesesquefanreconsiderarl’extensiódelseuúsatotselsterritorisiperatoteslesvíctimes(dificultatsdevinculacióalaprofessionalpervideoconferència, problemes tecnològics, escassa presènciadels serveis itinerants en els nous territoris, etc.). Les dadesquantitatives procedents de l’enquesta aporten, en canvi,

un altre tipus de vies de cara a la resolució dels problemesd’accessibilitat, com la creació de més recursos al territori.Enaquestsentit,el62,9%delsi lesprofessionalsentrevistatsadvoquenperlacreaciódemésSIEalterritori.Amés,un35,2%delsilesprofessionalsdestacaquel’accésalsserveis(distància,transport,placesdisponibles)ésundelsaspectesamillorar.

6.4.3. Els problemes d’accessibilitat des de la perspectiva de les places disponibles

El treball qualitatiu ha aportat evidències de l’existència desaturació ide llistesd’esperaenalguns recursosde laXarxaid’altresserveisquenoformenpart integrald’aquesta,peròparticipenindirectamentenlesintervencionscontralaviolènciamasclista,coméselcasdelsrecursosdesalutmentalid’atencióapersonesmenorsd’edat.Aixíhocorroboratambélarecercaquantitativa,delaquals’extreulaconclusióqueel35,4%delsi les professionals enquestats apunten l’existència de llistesd’esperaenel serveiaquèpertany.Es tractad’unproblemahabitualpel20,4%delsilesprofessionals.D’aquestaexistènciadellistesd’esperaisaturaciódelsserveisesderivalapossiblefaltadeplacesdisponiblesperatendreifacilitarprocessosderecuperacióireparaciódelesvíctimesilessevesfillesifills.

27


El seu servei/recurs té llista d’espera?Elecció simple, respostes 353x, no resposta 1x


Des d’una perspectiva general, les causes que podrien estardarrere de les llistes d’espera, la saturació i falta de placesdisponibles en els recursos serien, d’una banda, de caràcterestructuralialièalfuncionamentdelscircuits.Entreaquestescaldriaconsiderarlacrisieconòmicail’existènciadeperíodesproclius a l’aparició de la violència masclista. Però tambétindrienelseuorigenenlainsuficiènciaderecursoshumansimaterials.

Les llistesd’espera, saturació i faltadeplacesdisponiblesnotenenunadistribucióhomogèniaenelsrecursosdelaXarxa.Lesielsprofessionalsdestaquenl’existènciad’aquestesllistesd’espera en els serveis d’acolliment temporal. Des d’unaperspectiva particular centrada en els serveis d’acollimenttemporal, les causes de les dificultats d’accés radiquen enlesmancancesde laXarxaperatendreperfilsambdiversitatde problemàtiques associades a la violència masclista queimpedeixenlasortidadelrecursd’acordamblesprescripcionsque determina el tractament de recuperació. La principalconseqüènciadelesllistesd’esperai lasaturaciódelsserveisdelaXarxaésl’obstaculitzaciódelsprocessosderecuperaciómitjançantlasevaralentitzacióoreversió.

6.4.4. Els serveis d’acolliment d’urgències

Es podrien distingir diferents recursos de SAAU: recursosespecífics, recursos específics no especialitzats i recursosnoespecífics.Enfunciódeltipusd’atencióques’ofereixa lesvíctimesencadaun,espotestabliruntipusd’escalaenfuncióde l’alineació de la intervenció ambel queprescriuen la Llei5/2008ielProtocolMarc.

28


ElserveimésproperalqueestableixlanormativaielProtocolserienelsrecursosespecífics (recursd’acollimentpropiperadonesvíctimesdeVMillursfillsifilles),seguitsdelsrecursosespecífics no especialitzats (recursos d’acolliment per acol·lectiusensituaciódevulnerabilitatsocial) i,finalment,elsnoespecífics(pensionsohotels).Aquestsúltimsnocomplirienambelsrequisitsmínimsacausade la inexistènciad’atenciópersonalitzadaconstantdelesvíctimesilessevesfillesifills.Perlasevabanda,elsespecíficsnoespecialitzatscomplirienambalgunsdelsrequisits,peròpresentenalgunesfeblesescomlaconvivènciadelesvíctimesambusuàriesiusuarisdediversosperfils,lamancad’atencióespecialitzadadesdel’enfocamentdegènere,lafaltadeprofessionalsespecialitzatsiespecialitzadesenl’atencióadonesvíctimesdeviolènciamasclista,lainexistènciade protocols específics, la no habilitació d’espais per a unaatenció d’aquestes característiques i la manca de seguretat.Els recursos específics especialitzats, malgrat representar elmàxim nivell d’aproximació a la norma i, per tant, elmodelideal d’atenció de les víctimes de violènciamasclista, tambépresentenfeblesescomlafaltadeprofessionalsespecialitzatsen l’atenciópsicològica i espaisadequatspera les víctimes ihabilitatsperaunaatenciópersonalitzada i separadade lespersonesmenorsd’edat.

Ladiversitatderecursosi,enconseqüència,d’atencionstornaa estar condicionada per la seva organització territorial. Ladistribució dels recursos és desigual al territori. En aquestsentit,lavulnerabilitatdelesvíctimesaugmentaenfunciódeles mancances del circuit al que pertanyen. Els recursos noespecíficssónlaprincipalmostrad’aquestafeblesailesvíctimesquehisónallotjades,lesmésvulnerablesalarecaigudaenlesdinàmiquesdelaviolènciamasclista.Lainexistènciaderecursosespecíficsendeterminatsterritorissuposaunfactord’exclusióque impedeix fer efectius els drets de totes les víctimes enigualtatdecondicionsindependentmentdelllocderesidència.

Focalitzant l’atencióenels recursosespecífics, aquests estancaracteritzatsperuna sèriedepunts feblesque vandesdelpobrefinançament,elsproblemespergarantirlaseguretatdelesvíctimesenrecursoscompartitsambaltrestipusdepoblació,la falta de places disponibles en determinades èpoques del’anyfinsaladesconnexióexistentamblarestaderecursosdelaXarxaacausadelanointegraciódelsilesprofessionalsdelSAAUalesreunionsdelscircuitsterritorials.

Les febleses dels recursos d’urgència, per tant, posen demanifestunamancançaclaradelaXarxa,incapaçdedotar-se

29


deserveisquepermetincompliramblesfuncionsespecífiquesque els són encomanades. Tots els elements esmentats decaracteritzaciódelsSAAUilesdadesprocedentsdel’enquestaelssituencomaundelsprincipalsaspectesamillorar(el45,2%delsilesprofessionalshoconsideren).

Quins d’aquests aspectes creu que haurien de millorar?Elecció múltiple, respostes 352x, no resposta 2x


30


6.4.5. Els protocols d’urgències

De manera excepcional, els circuits territorials disposen deprotocols d’urgències específics. En general, els protocolsd’urgències estan integrats en els protocols generalsd’intervenció.Enalgunsterritorisni tansolsexisteixprotocold’urgències. En aquests casos, els circuits tendeixen a basarel funcionament en cas d’urgència en una bona coordinaciódels recursos existents i en la implicació personal dels seusprofessionals. Aquest tipus d’organització sol tenir lloc enterritorisdereduïdesdimensionsdemogràfiques iescassetatde recursos disponibles, la qual cosa obliga a fer-ne un úsintensiu.

Lesintervencionsqueesrealitzensensel’existènciadeprotocolsclaramentdefinitsoambdefinicionsd’aquestsbasadesen laimprovisaciópodengenerarunaatenciódeficienttantde lesvíctimescomdelessevesfillesifills,laqualcosapotimplicarunavulneraciódelsseusdrets.

L’aplicaciódelsprotocolspresentaduesdificultats essencialsque poden impedir el seu correcte funcionament. Unad’aquestes és el desconeixement que tenen els principalsactors dels circuits d’urgències dels recursos disponibles en

casd’urgència.LaPoliciadelaGeneralitat-Mossosd’Esquadrahabitualment coneixen el protocol, escrit o no, d’urgències.L’altradificultatserialafaltad’atenciópsicològicaespecialitzadail’assessoramentnecessariperdotarlesvíctimesderecursosperquèpuguinafrontarelsprimersmomentsdelacrisisofertaambsuficientsgarantiesperquèelsseusdretsprevalguinsobreelsdelseuagressori,també,elsdretsdelsilesfillsifillesenelcasquehaginsofertelsefectesdelaviolència.

Enparal·lelalscircuitslocals,existeixlapossibilitatd’activarelServeid’IntervencióenCrisisGreusde l’àmbitde laviolènciamasclista.Malgratqueestractad’unrecursvaloratpositivamentperl’esperitqueelguia,queéslaintervencióencasosdecrisisgreusperproporcionarassistènciapsicològicaavíctimes, lessevesfillesifills,altresfamiliarsifinsitotprofessionalsdelaXarxa,eltreballqualitatiuharevelatqueelsmunicipisiconsellscomarcalsenfanunaescassaactivaciócomaconseqüènciadelallunyaniadeldispositiu.Comaconseqüènciad’unapossibleinoperànciad’aquestsistemad’emergències,alguns territorisprefereixen activar recursos propis i fer funcionar els seuspropis protocols basats en una implementació de dilatadatrajectòriaperproporcionarunarespostaràpidaalasituaciódecrisi.

31


6.4.6. La intervenció en la inserció laboral

La recerca ha permès constatar a través de la informacióproporcionada per les i els professionals que treballen a laXarxa que la inserció laboral és un dels principals esculls asuperar per aconseguir la recuperació i reparació completadelesdonesvíctimesdelaviolènciamasclista.Lainformacióquantitativa obtinguda a partir de l’enquesta a professionalsdelaXarxatambéapuntaenaquestsentit.Un69,3%delsilesprofessionalsvaassenyalar la inserció laboral comaundelsaspectesamillorar.Ocupa laprimeraposicióentre totes lesqüestionsaabordar,seguidaperl’habitatge(62,9%).Aaixòs’had’unir lavaloraciómajoritàriamentnegativade la intervencióenaquestsentit,ambun60,1%delsilesprofessionalsquelasuspenen.Un69,1%delsilesprofessionalscreuquehihauriad’haverunperfilprofessionald’inserciólaboralespecíficperaVM,jasiguiaunSIEoenaltresserveisespecíficsdelaXarxa.Ferefectiueldretal’ocupacióilaformacióocupacional,talcomprescriulaLlei5/2008,noéspossibleenl’actualitatperamoltesdelesdonesqueesveuenimmersesenlaviolènciamasclista.Les estructures de la Xarxa habilitades amb aquest propòsitesmostren inoperantsper aconseguir aquesta integració enunsnivellsquepuguinserqualificatscomaacceptables.Defet,

elsnivellsd’inserciódetotselscircuits,ambpetitesvariacionsterritorials,sónmínims,gairebénulsinoméss’aconsegueixeninsercionsdesdelainformalitatenlamajoriadelscasos.

Com valora el suport a la inserció laboral que reben les dones que han patit o estan patint VM?Grau de l’estrella, respostes 321x, no resposta 33xNúmerod’estrelles3,9/10

32


v


Part dels problemes d’aquesta ineficàcia es deuen a factorsinterns, propis de l’estructura de funcionament de la Xarxa.En certs casos estaríem davant elements que s’escapen delnivell d’intervenció, més dependents de factors externs, decaràcterestructural.Entreelsprimers,aquellssobreelsqualscaldriaincidirespecialment,jaquepodenserabordatsdesdelamillorade laXarxa,hi ha la faltade serveis especialitzats,la falta de sensibilitat d’algunes institucions públiques iels seus professionals, la manca de programes específics

d’ocupaciódestinatsadonesvíctimesdeviolènciamasclistaiels problemes associats als programesde formaciód’aquestcol·lectiu. Enaquest sentit, cal esmentar ladesaparicióde lafigurad’insertoralaboralalsSIE,fetvaloratmoltnegativamentperlesielsprofessionalsentrevistades.

Creu que hi hauria d’haver un perfil professional d’inserció laboral específic per a VM (al SIE o en altres serveis específics per a VM)?Elecció simple, respostes 353x, no resposta 1x


Enunsegonnivell,demésdifícilaproximació,caldriaesmentarel grau personal de deteriorament de les dones víctimes dela violènciamasclista i altres problemàtiques associades, elsperfilssocialsvulnerablesdelesvíctimesqueentrenaformarpart de la Xarxa, l’escassa presència d’entitats i empreses

33


sensibilitzades amb la perspectiva de gènere i la violènciamasclista i, finalment, encara que no de menys impacte,els problemes d’ocupació derivats de la falta d’activitatconseqüènciadelacrisieconòmicaifinancera.

Lesenormesdificultatsdelesvíctimesperaconseguirinserciólaboralnosóncompensadesamblesajudeseconòmiquesdel’Administració. Aquestes ajudes són insuficients per podersustentarelsprocessosderecuperació.UnadelesprincipalsfontsderecursoseconòmicsperalesvíctimeséslaRAI,nomésperadonesvíctimesdeviolènciamasclistaalaparellaoalafamília,dequantitateconòmicainsuficientperpodersufragarlesdespesesmínimesd’habitatgeialimentació.

L’accés a aquesta prestació representa una de les principalsqüestionsaabordarper lamilloradela intervenciócontra laviolènciamasclistaielsuportdelsprocessosderecuperaciódelesvíctimes.Moltesvíctimesaccedeixenalaprestació,encaraquealgunesdonesnon’aconsegueixenserbeneficiàriesacausadelasevasituaciód’irregularitatadministrativa,elsefectesquelaviolènciamasclistahaexercitsobreellesoelnocomplimentdels requisits mínims establerts per ser-ho, moltes vegadesinterpretatsdemaneraarbitràriaperpartde l’administració.

Pelquefaaaquestaúltimacircumstància,lavariableterritorialésclauperentendrelesdesigualtatsenl’accésa laRAI i,pertant,lamaneraenquèelsdretsdelesvíctimessónfetsefectius.AlgunesdelegacionsterritorialsdelServiciodeEmpleoPúblicoEstatal (SEPE),que téencarregada lagestióde laRAI, com ladelesTerresdel’Ebre,exigeixenmesuresdeproteccióvigents,cautelarsodefinitivesipertant,unprocedimentpenalobert.Altres,encanvi,acceptenuncertificatdelsserveisdelaXarxaque les acrediti com a víctimes de violència masclista (a laparellaoalafamília).

6.4.7. La intervenció en l’habitatge

L’avaluacióhapermèsconstatarelsproblemesdelesvíctimesde la violència masclista per poder fer efectiu el dret a unhabitatge digne. La negació d’aquest dret té implicacionsdirectesperalsseusprocessosderecuperacióireparacióquedeixendeserintegralssinoesconsiderenlainserciólaboralilaintegracióresidencial.ApesarquelaLlei5/2008estableixdretsen l’àmbitde l’habitatge, la intervenciódesde laXarxanohasuposatlasuperaciódelsseriososproblemesquetenenles víctimes per poder accedir a un habitatge digne. L’accésa l’habitatge després dels processos d’atenció, recuperació

34


i reparació en els diferents recursos de la Xarxa és un delsprincipals problemes que afronten les víctimes. La falta derecursoseconòmicss’erigeixcomaundelsprincipalsescullsa superar per aconseguir accedir a un habitatge i d’aquestamanerapossibilitar laculminaciódelprocésderecuperació ireparaciódelesvíctimes.Lainformacióquantitativaprocedentdel’enquestarealitzadaentreelsilesprofessionalsdelaXarxaafermala importànciade l’accésa l’habitatge iaporta la ideaqueaquest representaundelsprincipalsaspectesamillorarenlaintervencióamblesdonesvíctimesdeviolènciamasclista.Un 62,9% dels i les professionals assenyalen la necessitatde millorar l’accés a l’habitatge de les víctimes. Aquestaconsideració no és sorprenent tenint en compte la baixavaloraciódelaintervenciórespecteal’habitatge:el63,1%delsilesprofessionalslasuspèn.Com valora l’accés a l’habitatge de les dones que han patit o pateixen VM?Grau de l’estrella, respostes 311x, no resposta 43xNúmero d’estrelles 3,9/10


Malgrat que des d’un punt de vista teòric les víctimes tenenal seu abast un ventall de possibilitats més o menys amplide recursos residencials, la realitat és que són molt més

35


reduïts. Entre els recursos disponibles en un inici hi ha laTaulad’EmergènciesSocials,elsrecursosd’habitatgespúblicsmunicipals i comarcals, els recursos (principalment en règimde lloguer) d’organitzacions privades sense ànim de lucre iles ajudes econòmiques destinades a reduir els costos del’habitatge, als quals s’han d’afegir els recursos informalsmitjançantl’allotjamentenhabitatgesdefamiliars,amistatsoveïns/es.

Entre els recursos formals, la Taula és el més utilitzat perles i els professionals de la Xarxa perquè presenta un graud’accessibilitat més gran per a les víctimes. Altres tipus derecursos formals són escassos.Malgrat que és el quemillors’ajustaalesnecessitatsipossibilitatsdelesvíctimes,elrecursdelaTaulatéunasèriedevulnerabilitatsafegidesquedificultenunaccésàgiliinsuficientmentampliennombrepercobrirlesnecessitats potencials i ajustades als perfils de les víctimes.L’escassetatderecursos,lalocalitzacióperifèricaielsrequisitsd’accés constitueixen elements que generen retards en lesadjudicacions i perverteixen l’esperit del recurs. Incideixeni reincideixeneneldesarrelamentde les víctimes i exclouende tenir-hi accés alguns perfils de víctimes que presentensituacions d’especial vulnerabilitat. Aquestes circumstàncies

fan que hi hagi entre les i els professionals un sentimentd’ambivalènciapelquefaalrecurs.Esvaloramoltpositivamentla seva existència, però es lamenta la seva ineficàcia peraconseguir complir la sevamissiód’atencióa les víctimesdeviolènciamasclista.

6.5. Situació laboral dels i les professionals de la Xarxa

Existeixunconsenssobreelfetquelasituaciólaboraldelsilesprofessionalsafectalaqualitatdelaintervenció.LaprecarietatlaboralcondueixsistemàticamentaunareduccióenlaqualitatdelsserveisdelaXarxa.

Dinsdelmodelactualdegestióprivadadelsrecursospúblics,elsserveisdelaXarxaelsgestionen,cadavegadamés,entitatsprivades del tercer sector. El nivell d’externalització variasegons el tipus de servei. Per la seva banda, la gestió delsSIAD és diversa. Lamajoria de serveis tenen una estructuraenquèlatècnicareferentocoordinadoraéstreballadoradelmunicipioconsellcomarcal,mentrequelajuristaolapsicòlogasón professionals autònomes que facturen periòdicament.Tanmateix, cada vegadamés SIAD entren a concurs públic iofereixen la seva gestió a entitats del tercer sector. Tant SIEcom els recursos d’acolliment, el telèfon 900 i els STPT són

36


gestionats per entitats privades que guanyen els concursospúblics periòdicament. Finalment, les OAVD i els GAV estancompostespertreballadors/esdel’administraciópública.

Engeneraltots/esels/lesprofessionalscoincideixenadirqueésnecessàriaunamilloradelescondicionslaboralsespecialmentenl’àmbittècnic,jaque,talcomesderivadelapresentanàlisiqualitativa,existeixunadiferènciasignificativaentrelasituaciólaboral dels càrrecs de responsabilitat i coordinació i la delpersonaltècnicdelaXarxa.Engeneral,elscàrrecsdecoordinaciótenenméscontractes indefinits (normalment treballadorsdel’administració,funcionariatointerinatgeopersonalgestordelesentitatsprivades),jornadalaboralcompleta,mésantiguitatiunssalarismésalts.Enlesfigurestècniques,notreballadoresde l’administració, és on hi hamés precarietat laboral i, pertant,mésrotació.

Aquestadiferèncias’agreujasiposeml’atencióenlaformació.Pelmateixsistemadecontractaciópública,l’administraciónopot escollir perfils concrets, tan sols pot exigir els requisitsde formació bàsica (educació secundària, batxillerat i grau)necessarisperacadacategoria laboral.Per tant,elpersonalpropide l’administraciónosempre té formacióespecíficaen

gènere o en intervenció en violència masclista. En canvi, elpersonalcontractatperlesentitatsquegestionendemaneraprivadaelsserveispúblicsdesprésdelspertinentsconcursospúblicssoltenirformacióespecífica.Esprodueixlaparadoxaqueésprecisamentaquestpersonalmésespecialitzatelquesol tenirunescondicionsmésprecàries.Enaquestsentit,calapuntarfinsaquinpuntl’externalitzaciódeserveispúblicspotcontribuira laprecaritzaciódemàd’obra.Podemconcloure,per tant, que l’estàndard del Protocol Marc que obliga a laformacióicapacitacióperlaintervencióenviolènciamasclistade lespersonesprofessionalsde laXarxas’haassolitnomésparcialment iésdinsde l’administraciópúblicaonhihamésmancancesalrespecte.

Per totes aquestes raons, es considera adient la inclusió alcapítolVIIdelProtocolMarc,dedicatalsestàndardsdeserveis,demínimsrespectedelescondicionslaborals.Enelsestàndardsdeserveisnos’esmentaencapmomentlaimportànciad’unescondicionslaboralsnoprecàriesni larelacióentre laqualitatdelaintervencióilajornadalaboral.Tampocesfareferènciaal tipus de contracte i la conseqüent estabilitat laboral, ni al’antiguitat en el servei. Considerem que aquests elementshauriendeserinclososenelsestàndardsdeservei,jaque,de

37


l’anàlisiqualitativaproduïdaperlapresentrecercaesdesprènque, totes aquestes són qüestions que estan summamentrelacionades amb la qualitat de la intervenció dels i lesprofessionalsdelsserveis.

Finalment, cal destacar queper establir una xarxa territoriali coordinada que vetlli pel desenvolupament i la millorad’un model d’intervenció integral i minimitzi la victimitzaciósecundària de les dones en situació de violència masclista,és necessària la formació especialitzada de tots i totes lesprofessionalsiésnecessarievitarlarotacióperfacilitarméslacooperacióil’entenimententreelsagentsd’intervenció.

Respectealasíndromeburn out,malgratquemoltsdeserveisintervenenper prevenir-ho, com s’estableix al ProtocolMarcperatotselsserveisdelaXarxa,laprevencióvariamoltsegonsel tipusde servei. A grans trets, els serveisde laGeneralitattendeixenatenirmecanismesdesupervisióexterna.Nohofanaixíelsserveisgestionatspermunicipisoconsellscomarcals.En molts pocs casos estan protocol·litzats en els mateixosprocediments de treball com obliguen els estàndards delProtocolMarc.

EnlamajoriadeSIE,perexemple,esduuatermesupervisió

externamitjançantpsicòlegs/es,peròaquestasupervisiónoéslamateixaencadaSIE.Enalgunslaintervencióesduuatermecadamesocadadosmesos,perexemple.EnelsSARtambés’haobservatqueesprodueix supervisióexterna.ElsSTPTySAScadavegadatenenméssupervisióexterna.

Encanvi,enelsrecursosgestionatspelsenslocals,tantenalsSIADcomalsSAAU,aixònoescompleix.Moltpocsserveistenensupervisió externa. En molts d’aquests serveis la supervisiós’ofereixdemanera informalentreels/lesprofessionalsambreunionsd’equipoformacióexternaosimplementnoexisteixper lafaltadetempsi lapocacoincidènciahoràriaquehihaentrel’equip.

PelquerespectaalesOAVD,els/lesprofessionalstenenespaisdesupervisióexternaperiòdicament,encaraqueambmenysfreqüènciaqueabansdelacrisi.Enaquestessupervisionsestreballasobretotlafrustracióis’ofereixendiferentsformacionsenquèestreballenaspectescomlagestiód’emocionsilagestiódeconflictes.

Totaixòespotveurereflectitalesdadesquantitatives.Enlespreguntesdel’enquestareferentsalburn out, el73,7%delespersones enquestades han respost que no disposen de cap

38


accióomesuracontraeldesgastprofessional.Nomésun19,5%haditquesíiun6,8%quenohosap.Pelquefaalavaloraciódelmecanismedeprevencióenelcasqueexisteixi,lamajoriade respostes (68%) es troben entre l’aprovat i el notable. Lasaturacióielvolumdefeinafaquemoltsrecursosposinalacual’autocuradel’equipilaprevenciódelasíndromedelburn out.

Disposes d’alguna acció/mesura contra l’esgotament professional (burn out)?Elecció simple, respostes 353x, no resposta 1x


6.6. Protocols, coordinació i treball en xarxa

6.6.1. Protocols per a una intervenció coordinada contra la violència masclista

SegonslaLlei5/2008,deldretdelesdonesaeradicarlaviolènciamasclista, el govern de la Generalitat ha de desenvoluparmodels d’intervenció integral en tot el territori de Catalunyaa través d’una xarxa coordinada de serveis de qualitat. Enaquestmarc,corresponal’ICDl’impulsdelsprotocolsperaunaintervenciócoordinadacontralaviolènciamasclista.Elprimerpasd’aquestimpulsvaserlapromulgació,seguidadelaLlei,delProtocolMarcperaunaintervenciócoordinadacontralaviolènciamasclista,de30d’abrilde2009.Aquest instrumentestableix lesbasesapartirdelesqualsesdefineixunmodeld’intervenciócompatibleambelqueestableixlanorma.

La Llei i el Protocol van pretendre homogeneïtzar modelsd’intervencióiserveisqueexistiendesigualmentalterritorideCatalunyaenelmomentdelasevapromulgació.Ésbensabutque les polítiques públiques de dones han estat lideradesmolt especialment pels ens locals. Des d’abans del 2008existeixenprotocolsiserveisd’atencióalesdonesenmunicipisgrans, generalment a les àreesmetropolitanes deBarcelona

39


i Tarragona. Per aquestmotiu, l’esforç de l’administració dela Generalitat, en concret de l’ICD, es va dirigir a impulsarprotocolsa lesdemarcacionsonfinsaquellmoments’haviendesenvolupat escassament serveis i circuits d’atenció a lesdones.Així,alllargd’aquestsanysesvanpromulgarprotocolsalesdemarcacionsdeTerresdel’Ebre(2012),Lleida(2013),AltPirineuiAran(2013)iCatalunyaCentral(2014).ElreferentdedemarcacióvaserelpionerprotocoldeGironaquefuncionavaa la zona des del 2006. Aquestes demarcacions funcionenterritorialmenta travésd’equipsocomissionscomarcalsqueadaptenelprotocoldelademarcacióalterritoriconcret.

Tarragona, amb una tradició de protocols municipals a lesciutatsgrans,vaoptarperelaborarprotocolscomarcalsambelsuportdel’ICDinomésrecentmenthapromulgatelProtocolde la demarcació. Per la seva banda, Barcelona (sense teniren compte les comarques que corresponen a la Catalunyacentral), amb un gran protagonisme de l’administració localeneldesenvolupamentdepolítiquespúbliquesdedones,haseguit la tradició dels protocols municipals, adaptant-los, jadesprésdelallei,alconceptedeviolènciamasclistaiampliantelseuàmbitd’actuaciódelaviolènciaenlaparellaalarestademanifestacionsdeviolènciadelaLlei.Lamajoriadelsmunicipis

grans de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen els seuspropisprotocolscontra laVM.En l’actualitat, iambelsuportde l’OficinadePolítiquesd’Igualtat iDrets CivilsGerència deServeis d’Igualtat i Ciutadania Àrea d’Atenció als Personis delaDiputaciódeBarcelona,s’impulsenprotocolscomarcalsperaconseguiraccediralsmunicipispetitsquenotenendefinituncircuitd’actuació.

Podemafirmarquel’estàndarddelProtocolMarcqueobligaalaformalitzaciódelacoordinacióentrelesdiferentsinstitucions,administracions i entitats especialitzades a tot el territorimitjançantlacreaciód’espaisdecoordinacióinterdisciplinàriai de protocols i circuits específics d’intervenció i derivació,s’ha assolit majoritàriament, malgrat les possibilitats demillora. Actualment, i sobretot arrande la Llei i del ProtocolMarc, lamajoriadels territoris deCatalunya tenenprotocolsd’intervenció contra la VM, de demarcació, comarcals omunicipals,encaraquelaimmensamajorianomésabordenlaviolènciaalaparella.

40


6.6.2. Lideratge i comissions tècniques de seguiment dels protocols territorials

Lesielsprofessionalsentrevistatsconsiderenquesóndoselsfactorsclauqueinflueixendemaneradeterminantenellideratgedelsprotocolsterritorials.Enprimer lloc,elcompromíspolític,quehadeserclardesdelprincipiidesdedalt.Enaquestsentit,engeneral,toteslescomissionsdeseguimentdelsprotocolstenenunataulapolíticaonhandeprendre’slesdecisionsreferidesal’abordatgedelaVMenaquestterritoriiimpulsarcapavallelsacords.Aquestescomissionspolítiquesesreuneixenalterritoriambmésomenysfreqüènciaiestímul,segonslazonaielcolorpolític de les institucions. Del treball qualitatiu es desprèn lanecessitatcaptadaperlespersonesprofessionalsqueelscircuitsnecessitenmésimpulspolíticreal.

El segon factorque influeixenel lideratged’unprotocoléselformatpels recursoshumans imaterials que s’hi destinen. Elseguiment d’un protocol requereix partides pressupostàriesque incloguin la dedicació horària dels i les professionals aaquesta funció d’impuls i de participació en els circuits. Mésenllà d’aquesta qüestió objectiva, han de tenir-se en comptetambéaspectessubjectiuscomelcompromísilaimplicaciódeprofessionalsclauenelbonfuncionamentd’uncircuitterritorial.

No obstant això, aquests requisits es compleixen poc quanel lideratge tècnic dels circuits territorials recau sobreprofessionalsoequipssaturatsambunacapacitatmoltrelativaperaccedir,conèixeritreballartècnicamentalterritori.Ésmés,durantelsanysdel’austeritatpressupostària,justamentenpledesplegamentdelaLleiidelProtocolMarc,nos’handestinatelsrecursoshumansimaterialsinicialmentprogramatsperaldesenvolupamentdelaXarxad’AtencióiRecuperacióIntegral.Tanmateix,elspressupostosdestinatsalalluitacontralaVMnos’hanvisttanafectatscomlarestadepartidespressupostàriesdepolítiquesdedones,considerablementreduïdes.

En un plamés general de tota Catalunya, de les entrevistesrealitzadesesdesprènquel’InstitutCatalàdelesDoneshauriade tenir un paper més actiu en el lideratge dels protocolsterritorials,principalmentenaquellsllocsmésnecessitatsionelmateixICDtémenyspresència,comenlaCatalunyacentral(onl’ICDnotédelegació).

D’altrabanda,enaquestatascadelideratgeisuportalseguimentdelsprotocols,l’InstitutCatalàdelsDonespodriaaugmentarlacol·laboracióamblatascadedesenvolupal’OficinadePolítiquesd’IgualtatiDretsCivilsGerènciadeServeisd’IgualtatiCiutadania

41


Àread’AtencióalesPersonesdelaDiputaciódeBarcelonailad’algunsajuntamentsquedesenvolupenpolítiquescontralesviolènciesmasclistesmoltrellevants.

En els protocols territorials d’àmbit geogràfic municipal ocomarcal,el lideratge tècnicsol recaureendepartamentsdepolítiques d’igualtat de gènere, en els seus serveis, com elSIAD,oenserveissocials,segonselterritori.AlaprovínciadeBarcelona,onelsmunicipisdede l’àreametropolitanatenentrajectòriaenlespolítiquespúbliquesdedones,lamajoriadelsprotocolssónlideratspelsSIADopelsdepartamentsd’igualtat.Enaltreszones,comaLleida,GironaoTarragonaellideratgeilacoordinaciódelsequipsdeseguimentdelsprotocolsrecauhabitualmentsobreserveissocials.ElpaperdelSIEésdestacableenlacol·laboraciódellideratgeiseguimentdelsprotocolsenaquellsllocsonhapogutarticular-seambmésforça,comlesTerresdel’Ebre,lacomarcadel’AnoiaoelMaresme.

6.6.3. Treball en xarxa i fluxos de derivació entre serveis: duplicitat d’intervencions i revictimització

El treball en xarxa implica treballar amb una sistemàticacol·laboració i complementació entre tots els recursos d’unàmbit territorial concret. Treballar en xarxa té nombrosos

beneficis, entre els quals destaquen, en l’àmbit de la VM, lareducciódelavictimitzaciósecundàriadelesdonesilamilloraen laqualitatde l’abordatgede laVMen totselsseuseixos.DelamateixamaneraesrecullalsestàndardsdequalitatdelProtocolMarc.Noobstantaixò,treballarenxarxacontinuasentunrepteperalesinstitucionsipelsilesprofessionals,jaquexocaamblaculturadelesorganitzacions,quesegueixbasant-se en el treball vertical i en el protagonisme d’institucions ipersonesconcretes.Algunsfactorshanestatassenyalatsperlespersonesentrevistadescomafonamentalsperafavorireltreballenxarxaenelsseuscircuits: l’existènciad’espaisrealsde coordinació, la possibilitat de tenir accés directe als i lesaltresprofessionalsdelaxarxa,espaiscomunsdeformacióperconstruirconjuntamentconeixement,tempsperfer-hoipocarotacióentre lespersonesqueintegrenelcircuit.Engeneral,podemafirmarquel’estàndarddelProtocolMarc“d’assegurar,perpartdetotelpersonalprofessional,unconeixementacuratdelsrecursosipersonesdereferència”s’haassolitdemanerasuficient.Acontinuaciós’exposaaquestainformaciópercadaservei.

42


De quin servei li deriven les dones/adolescents/nenes?Elecció múltiple, respostes 352x, no resposta 2x


Pelquefaalsfluxosdederivacióentreserveis,elsSIE,comaservei especialitzat, i els SIAD, coma serveisespecíficsperadones,sónessencials.ElsSIEdediquenmolteshoresdelseutempsde treball a les coordinacions,aquestes i el treballenxarxa amb els altres serveis de la seva zona són l’encàrrecespecíficquetenenassignat.Escoordinenambtotselsserveispúblicsiprivatsdelaxarxaenfunciódelgraud’articulaciódelsSIEalterritori.

Els SIAD, sense model comú d’intervenció i herència delsrecursosqueexistienalterritoriabansdela llei ielprotocol,presenten grans heterogeneïtats. Respecte l’abordatge de la

43


violènciamasclista,lamajoriadelsSIADintervenendirectamentenviolènciaentotselseixos.SegonslarecentavaluaciódelsSIAD35,lameitataproximadad’aquestssecentrenenl’atencióalaVM,mentrequel’altrameitathofanenl’atenciógenèricaalesdones.MoltsSIAD,pertant,assumeixenl’atenciódeVMsensederivaralSIE.UnsaltresderivenalSIEoaserveissocials.En alguns territoris, les persones professionals descriuen larelació entre SIE i SIAD coma competència pelsmotius ques’exposaranmésendavant.

LesOAVD,comapuntdecoordinaciódelesordresdeprotecció,treballen coordinadament amb els centres penitenciariscatalans i tenen una constant relació amb jutjats. Rebenderivacionsdelsserveisdelscircuitsterritorialsperinformar-sesobrelesmesuresdeproteccióosobrelasituaciópenitenciàriadel’agressoripersol·licitaracompanyamentsalaseujudicial.Noobstant això, lamajoria d’acompanyaments s’ofereixen alescapitalsdelesprovínciesiaTortosa,ielsacompanyamentsalesguàrdiesdelsjutjatsdeviolènciadeviolènciaversladonaexclusivamentenaquestes.

Els GAV de la policia de la Generalitat - Mossos d’esquadra

35. Spora,2014.

són peces clau en els circuits territorials. Són essencials enladetecciódeVMisónviad’entradahabitualalsrecursosdela xarxa. Els i les professionals entrevistats han manifestatqueixessobreelfetquejanosiguinelsGAVelsquerecullenlesdenúnciesperVM.AlgunespolicieslocalstambéintervenenenVMipresentenunagranheterogeneïtatsegonselterritori.

Creu que les denúncies de VM les hauria de recollir un/a professional del GAV?Elecció simple, respostes 353x, no resposta 1x


ElsSARiSASgestionatsperlaUnitatd’Actuacionsenmatèriadeviolència familiarde laDireccióGeneraldeFamíliesde laGeneralitatdeCatalunyarebenlesderivacionsdelesdonesi

44


elsseusfillsifillesquehanestatsol·licitadesambpreviinformeper serveis socialsambel suport, cadavegadamésgran,deSIE o SIAD. En general, els SAR i SAS considerenque falla lacoordinació entre l’òrgan derivant i el recurs d’acollida i lapreparaciódelesdonesquederivenalrecursd’acolliment.TantelsserveissocialsderivantscomlapròpiaUnitatd’ActuacionsenmatèriadeviolènciafamiliardelaSecretariadeFamília,segonslespersonesprofessionalsentrevistades,hauriendetreballarmés els casos que deriven; conèixer-losmés a fons; valoraraltresopcionscomrecursoshabitacionalsperapersonesensituació d’exclusió social, si aquest és el factor determinantenladonaenconcretitreballarladecisiód’anaraunrecursd’acollimentotenirencomptelespersonesquejaestanvivintal SARoSAS, entred’altres.Cadavegadamés, els SAR i SASacullen a dones en situacions vinculades a l’exclusió social.Aquestfetéscausadelaprimaciaqueserveissocials,davantlamanca d’altres recursos, atorga a la necessitat econòmicai habitacional d’aquestadonaper sobredel risc concret quetécomavíctimadeVM.ElsSAR iSASconsiderenengeneralqueésunamancadelsistemael fetquenohihagirecursosespecíficsperadonesvíctimesdeVMambproblemesdesalutmentali/oambdrogodependències.

Creu que amb l’estança als Serveis d’Atenció i Recuperació (SAR) s’aconsegueix l’autonomia personal i econòmica de les dones?Elecció simple, respostes 351x, no resposta 3x


Creu que amb l’estança als pisos suport (SAS) s’aconsegueix l’autonomia personal i econòmica de les dones?Elecció simple, respostes 346x, no resposta 8x


45


Elsrecursosd’acollimenttemporaltambéqüestionenelmodeld’atenciópsicològica iassessorament jurídicenelsSIEde lesdonesqueestanallotjadesenelsSARiSASperladistànciaquepothaver-hientreelsserveis,lafaltadetransport,lasituaciódevulnerabilitatdelesdonesipelspropisprotocolsdelsSIEperaccediral’atenciópsicològica.Inicialment,alsSARiSAShihaviaunapsicòlogaiunajurista.AmbelsdesplegamentsdelSIE,esvaprocediracanviarelmodelqueenteniaqueerapositiuperalesdonesqueestanenunrecursd’acollimentqueesvinculinaunrecursexterncoméselSIE.

Les oficines d’informació de l’Institut Català de les Dones,situades a les capitals de província i a Tortosa, se sumen al’oferta de serveis d’informació i assessorament a les donesvíctimes de VM, justament a les capitals de província on esconcentrenelsrecursos.Esprodueix,pertant,unaduplicitatd’ofertad’atenció generalistano especialitzada en cap àmbit(com especialització per manifestació de VM, atenció a fillsi filles, serveis per a adolescents, etc.) que provoca que elsserveisentrinencertacompetència.

AlgunsdelsCIRDdemunicipisdemenysde20.000habitantstambé ofereixen atenció i recuperació de VM. De fet, a la

provínciadeBarcelona,onesvandesplegarnombrososCIRDambelsuportdelaDiputaciódeBarcelona,lamajoriadedonesateseshosónperviolènciamasclista.Noobstantaixò,noesconsiderenrecursosdelaXarxaatotselsefectes.

Elsserveisdesalutparticipenpocalsespaisdecoordinaciódelscircuits.Sónconvidatspels lídersdelseguimentdelprotocol,habitualment, però només s’involucra alguna professionalcompromesa. Tot i això, l’impacte dels serveis sanitaris enl’abordatgede laVMés tant,quemésde lameitatdels i lesprofessionalsenquestatsperaaquestarecercamarquenl’àmbitsanitaricomaunafontdelesdonesderivadesalsseusserveis.Amés,toteslespersonesentrevistadescoincideixenaafirmarqueelgranreptedelscircuitsterritorialséslaparticipaciórealdelscentreseducatius,delpoderjudicialidefiscalia.

Finalment, un servei que integra la xarxa segons la Llei iel Protocol, però que està totalment absent als circuits decoordinació és el dels punts de trobada. Els STPT gestionatsper la Direcció General de Famílies no es coordinen amb larestadeserveisdelaxarxa.Laprohibiciódecoordinacióprovéexpressamentdeladirecció,queconsideraqueperlesfuncionsque els STPT tenen assignades, si es coordinessin perdrien

46


“neutralitat”. No obstant això, els/les professionals de STPTentrevistats/es creuen que seria positiu coordinar-se amb larestadeserveisdelaxarxa.D’altrabanda,elsSTPTgestionatspermunicipis(alescomarquesdelVallès)síquehofan.

Consideremquetoteslesinstitucionsiserveisesmentatsqueestande factoabsentsdelscircuitsrealsdecoordinacióhauriend’implicar-s’hi activament. Des dels CIRD que funcionen a lapràcticamoltesvegadescomaSIAD,elsjutjatsilafiscaliaquesónclauenlaintervenciópenalencontradelaVM,elsserveissanitaris i l’àmbit educatiu, essencials per la detecció de laviolència, fins als STPTque formalment ja formenpartde laXarxa.

Lesderivacionsentre serveises fan sensefitxadederivació.Mésdelameitatdels/lesprofessionalsenquestatsafirmenmaiutilitzarfitxadederivacióopoquesvegadeshohafet.ElsSIEielsSARiSASsónelsserveisquemésl’utilitzen.Elsseguimentsque realitza la xarxa solen ser telefònics. En aquest sentit,només s’acompleix parcialment l’estàndard “d’acompanyarsempreenlesderivacionsdelscasosad’altresserveis”.Moltesvegadeslapressiódelafeinadiàriai lesdinàmiquesfanqueaquestsacompanyamentsesprodueixinpoc.

Com valora el funcionament de les derivacions que li fan al seu servei?Grau de l’estrella, respostes 345x, no resposta 9xNúmero d’estrelles 6,3/10

47



Eltreballenequipesprodueixmajoritàriamentalsserveismillordotats depersonal, on es pot treballarmésqualitativament.Així, SIE, SAR, SAS,OAVD,GAV i STPT disposen de temps decoordinació ide treballdecasos.Serveisdelsens localsméspetits,comelsSIAD,nosempredisposendetempspertreballarconjuntament.Enelscasosmésextrems,lesielsprofessionalsnocoincideixenalservei iesfa impossible lacoordinació.Enaquestssupòsits, l’estàndardde “Garantir,desdels recursos,elnecessariseguimentmultidisciplinaridelscasos,creantelsespaisd’intercanvinecessarispelsequips,quepermetranunavaloracióglobaliunaavaluaciócontinuadadelsprocediments”nos’assoleix.

Com ja s’ha avançat més amunt, la informació i les dadescompartidescontinuensentescullsperalbon funcionamentdeltreballenxarxailacoordinació.Elsserveisconsideren,engeneral,quelanormativadeprotecciódedadesésunlímital’existènciad’aquestesbasescomunesd’informaciósobre lesusuàries. En aquest sentit, es requereixmés formació sobrelaprotecciódedadesperdesfermitesiqueelsserveispuguincompartirinformacióperpreveniriintervenirensituacionsdeVM.

Disposen d’una base de dades sobre intervencions comuna entre serveis?Elecció simple, respostes 353x, no resposta 1x


48


Malgratelsesforçosdelesinstitucions,serveisiprofessionalsenelscircuitsterritorials,existeixenriscosderevictimitzaciódelesdones,principalmentperladuplicitatd’intervencions.Enl’anàlisidels fluxos de derivació entre serveis s’han detectat diversoselementsquenogaranteixenelprincipid’intervenciómínimaiquepodencausarrevictimització.Enalgunscircuitsterritorialsno queda ben delimitada la intervenció d’alguns serveis ies produeix aquesta duplicitat d’intervencions. Consideremque l’estàndard del ProtocolMarc que obliga a “Delimitar lesresponsabilitatsielslímitsdelaintervencióperacadaundelsàmbits iprofessionalsde laXarxa”s’haassolitmoltdèbilmentcoms’exposaràacontinuació.

Enl’àmbitdetotelterritorideCatalunyas’hadetectatquelesOAVDielsGAVsesolapenhabitualmentenelseguimentdelesdonesquetenenmesuresdeproteccióvigentsil’agressordelesqualsestàa lapresó.Encanvi, lesOAVD,comhemcomentat,nopodenoferirserveispresencialscoml’acompanyamentalesguàrdiesdelsjutjatsdeviolènciasobreladonaenlamajoriadepartitsjudicialsperquènotenenpresènciaatotelterritori,tansolsalescapitalsdeprovínciaiaTortosa.

Encircuits territorialsmésconcrets, la intervenciódelsserveis

d’atencióirecuperaciótampocestàbendelimitada.EnunmateixmunicipipotexistirunaOficinad’AtencióiInformaciódel’ICD,unSIADmunicipal,unSIADcomarcaliunSIE.Quanhad’intervenirunounaltrenoquedaclarquinhohadefer.Enalgunscircuitsterritorials,elsfluxosdederivacióobliguenapassarperunserveinecessàriamentabansd’arribaraunaltre.Aixòfaqueladonatinguidiversesvisitesenunserveiabansdeserderivadaalserveidedestinacióonrebràl’atencióquesol·licitaolateràpiaperalasevarecuperació.Siaaixòhiafegiml’agreujant,nogeneralitzatperòexistent,d’algunsretardspremeditatsen lesderivacions,elsefectesdelamulti-intervenciópodenmultiplicar-se.

Algunsdelsproblemesdetectatssónconseqüènciadelarivalitatentre serveis que exposen les persones entrevistades. S’handetectatrivalitatsentreSIEiSIAD,comveuremmésendavant,ientreSIEil’Oficinad’Informaciódel’ICD.Tambéenalgunsllocsambserveissocials.Algunespersonesentrevistadesapuntenelfetqueaquestarivalitatpotsercausadaofomentadapelfetqueaquestssóngestionatsperdiferentsequipsde l’administraciói inclús per diferents administracions (local, consell comarcal,diputacions,estatal,autonòmica).Enaquestsentit,esdesprènlanecessitatdemillorarlacoordinacióentrelaDireccióGeneraldeFamíliesil’InstitutCatalàdelsDones.

49


Finalment, una altra font de multi-intervenció segons lespersonesentrevistadescorrespondriaal’existènciadeprotocolsinternsd’atenciópsicològicamoltrígidsenelsSIE, fetquepotobligarunadonaquejahaestatatesadiversesvegadesaunaltreservei,comunSIAD,atornarapassarperunacollimentalSIEdurantdiversessessionsabansd’accediralateràpiapsicològica.

Les propostes per pal·liar aquestes dificultats apunten a unamilloraenlacoordinacióentreelsserveisenl’àmbitinstitucionaliunareordenacióméseficientdelsrecursosalterritori.

6.6.4. L’articulació dels SIE al territori i els seus problemes d’operativitatLaxarxad’atenció irecuperació integraldeviolènciamasclistapresenta problemes d’operativitat per la deficitària articulaciódelsServeisd’IntervencióEspecialitzadaalterritorideCatalunya.D’una banda, els SIE són incapaços d’abastar la VM de lesseveszonesdereferència,principalmentperdistància idèficitde transport públic i, d’una altra banda, els SIAD, molt mésnombrososilocalitzatsalterritori,hand’atendreforçosamentlaviolènciaentoteslessevesfases.

Alguns SIAD de municipis grans, generalment de l’àreametropolitana de Barcelona, estan preparats per atendreenmésomenysgrau laVM i estandotatsdepressupostos i

equips que poden oferir un bon servei. No obstant això,molts altresdemunicipisméspetitsnohoestan i tenenunacapacitat pressupostària i de recursos humans molt limitadaper fer recuperació. Un aspecte especialment problemàtic del’assumpciódelsSIADdel’atenciódelaviolènciaentoteslessevesfasesés la recuperaciódefills i filles. Engeneral, la immensamajoria dels SIAD no estan capacitats per fer recuperació anens/esiadolescents.Nodisposendepersonalespecialitzatnid’experiènciaenaquestaqüestió.

Totes les dones catalanes que han sofert violència masclistatenenelmateixdretalsserveisd’atencióirecuperacióintegralperaelles i lessevesfilles ifills,sensequeespuguinestablirprivilegissocialssegonselterritorideresidència.Alesdificultatsd’articulaciódelsSIEexposades,hemdesumar-hique,segonsinterpreten persones professionals entrevistades, els SIE i elsSIAD entren sovint en competència i es produeix una certarivalitat. Aquest conflicte es tradueix en resistències claresd’algunsSIADdederivardonesalsSIE.Comaconseqüènciadetotsdosfactors,elsSIEtenenunainfluènciadirectaenelmunicipionsesituenienalgunsmunicipisdelvoltantidevegadesalacomarca,nomésenllà.Tot iaixò, tambépresentendificultatssegonselterritori.

50


En la demarcació de Girona es produeix una molt feblearticulació del SIE. La introducció del SIE a la zona va tenirresistències, jaquees tractad’unterritorion feiamoltsanysque s’implementava del protocol i funcionava amb qualitati autonomia. Amb l’arribada del SIE, els serveis del voltantdeSalt,principalment,vanentrarenunarivalitatqueencaraperdura.LademarcaciódeTerresdel’EbreésonexisteixunaarticulaciómésefectivadelSIEalterritori,malgratquetenentambé dificultats. Principalment, les dones que atén són delacomarcadelMontsià,onestàsituat.L’articulaciódelsSIADambelSIEa lademarcaciódeLleidaesprodueix localment ihi ha disfuncionalitats entre els serveis que intervenen enVM.No queda clar el protocol sobre qui intervé en l’atenciópsicològicaadones,principalmenta la capital.A l’AltPirineuAran, l’articulació del SIE es produeix parcialment en duesde lescomarquesde l’AltPirineu.Principalmenta l’AltUrgell,on se situa el SIE, i, enmenormesura, a Pallars Jussà. A lademarcaciódeTarragona,esprodueixunaarticulacióparcialdelSIE,ambuna implementacióal territoridifícil.Elsserveis,segons persones professionals entrevistades, han entrat encompetència ihiharivalitat.A lademarcaciódelaCatalunyacentral es produeix una articulació del SIEmolt efectiva a lacomarca de l’Anoia, però gairebé inexistent en la resta de

comarques.LademarcaciódeBarcelonaésespecial.Barcelonaciutat, L’Hospitalet de Llobregat, i altres grans ciutats moltpobladesdeCatalunyatenenelsseuspropiscircuitsiserveis.Amés,forad’aquestespoblacions,existeixendosSIE.Alsud,elSIEdelBaixLlobregat,quetéunainfluènciarelativaatotalacomarca.Alnord,elSIEdelMaresme,recentmentimplantatperòenbonprocésd’articulació.

S’estan desenvolupant algunes propostes per amplificarl’impactedelapresènciadelSIEacadaunadelesdemarcacionsipal·liarl’articulaciódeficitària.D’unabanda,algunsSIEestancomençant a funcionar com a suport i supervisió d’altresequips menys especialitzats. També, s’estan desplaçant peralguns territorisperatendredones, in situ amb l’establimentd’antenes, per grups dematernatge o per videoconferència.TambéesplantejalacreaciódemésSIEenzonesquequedendesateses o la reconversió d’alguns SIAD amb competènciesmoltespecialitzadesenVMenSIE.

51


Creu que hi hauria d’haver més SIE?Elecció simple, respostes 353x, no resposta 1x


6.6.5. Els Serveis socials i la xarxa d’atenció i recuperació integral per a les dones que pateixen violència masclista

Els Serveis socials no integren la xarxa d’atenció i recuperació integral. Ni la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista ni el Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista defineixen aquests serveis com a tal. En aquesta decisió romania una voluntat política de desvincular la intervenció en violència masclista de l’assistència social. Tanmateix, la reglamentació posterior que havia de desvincular els serveis de la Xarxa de la cartera de serveis de

serveis socials no es va produir mai. Actualment, els serveis socials tenen un paper molt rellevant als circuits territorials.

El sorgiment de les polítiques públiques locals de dones, als anys vuitanta, va estar molt vinculat als departaments de benestar social o serveis socials. Posteriorment, quan es van crear departaments o regidories pròpies de dones molts dels programes i estructures per la igualtat d’homes i dones o contra la violència masclista van passar a ser gestionats des d’aquests organismes. Malgrat això, en els últims anys, amb la crisi financera i les retallades pressupostàries, ha tornat a augmentar el pes dels serveis socials en les polítiques contra la violència masclista.

Els serveis socials i els serveis especialitzats d’atenció a dones solen utilitzar paradigmes conceptuals d’intervenció diferents. Els segons tendeixen a treballar des de la perspectiva de gènere per apoderar les dones, respectant el seu relat i la seva autonomia. Els primers ho fan des d’una perspectiva més assistencial i condicionen moltes vegades les prestacions socials a determinats plans de treball. Es constata, d’una altra banda, que els serveis socials de base estan saturats i per aquest motiu treballen amb molta pressió i amb pocs recursos. L’absència de formació en gènere i en intervenció en VM seria clau en aquest desencaix de

52


models d’intervenció. La formació i sensibilització de serveis socials en la perspectiva de gènere i en violència masclista continua sent minoritària i, per tant, absolutament necessària.

També s’ha recollit al treball qualitatiu que els serveis socials compleixen dificultosament els estàndards que incideixen en la millora de l’entorn i dels espais d’intervenció. Per la seva pròpia infraestructura i dinàmica de funcionament, faciliten menys un espai d’atenció personalitzada i la lliure expressió de sentiments de la dona, garanteixen menys la confidencialitat i la seguretat d’espais i eviten menys la coincidència en el mateix espai físic del presumpte agressor amb la dona i les interrupcions durant la intervenció.

Malgrat que els serveis socials no integren la xarxa com a tal, són l’eix vertebrador dels circuits territorials en l’abordatge de la violència masclista. Són clau en la detecció, gestionen els recursos econòmics i materials, els recursos d’acolliment d’urgències, sol·liciten els recursos d’acolliment de llarga estada, permeten l’accés als programes d’habitatge social dels municipis i, en alguns llocs, també participen en els programes d’inserció laboral. A més, en no pocs llocs intervenen en l’atenció i recuperació de les dones víctimes de VM i amb els seus fills i filles. En aquest sentit,

es poden dibuixar diferents models de participació dels serveis socials en els circuits territorials d’abordatge de la VM.

» Model assimilat: aquell model en el qual els serveissocials i els serveisespecialitzatsd’atenció comparteixenunmateixequipifuncions.Noméstrobemunmodelcomaquest,excepcional,alterritorideCatalunya,eldelazonadel’AltPirineuAran.EnaquestterritorielSIEestàgestionatpelconsorcid’atencióalespersonesiformaungranequiponestrobenserveissocialsbàsics,elSIAD ielSIE,entred’altres.

» Model essencial: aquell en el qual els serveis socialsparticipen en la recuperació de dones que han sofertVM i lideren fins i tot el seu abordatge i, de vegades, elprotocolterritorial.ElcasparadigmàticseriaeldelaciutatdeTarragona,amblaUnitatdeSuportIndividualiFamiliar(USIF).

» Model rellevant: correspondria a aquells llocs en quèels serveis socials treballen juntament amb els serveisespecialitzatsen intervenciódeVM i realitzenseguimentdel cas. Seria el casde la comarcadelMaresmeode laciutatdeBarcelona.

53


» Model de complementarietat: aquell en què elsserveis especialitzats realitzen atenció i tractament delaVM iels serveis socialsatenen tansols lesnecessitatssocioeconòmiques.Éselcasdelacomarcadel’Anoia.

7. PROPOSTES DE MILLORA

Acontinuaciós’exposenalgunespropostesdemilloraenrelacióalesconclusionsextretesdel’avaluaciódelaXarxad’AtencióiRecuperacióIntegral.

7.1. Manifestacions de violències masclistes ateses per la Xarxa i diversitat de dones

LaLlei5/2008,de24d’abril,deldretde lesdonesaeradicarla violència masclista, estableix la necessitat d’atendre totsels àmbits i tipologies de les violències masclistes, però laXarxa d’invenció se centra, majoritàriament, en l’atenció acertestipologiesdeviolènciamasclistaenl’àmbitdelaparella(especialment la violència física i psicològica). Per abordaraquestadiversitatdeviolènciesésnecessariqueelsserveisdelaXarxaesdotindelsrecursosnecessaris:recursosmaterials,depersonal,formacióicapacitació.

S’hadeseguirtreballantenlacapacitaciódetoteslespersonesprofessionals de la Xarxa perquè tinguin les competènciesnecessàriesperarribaratoteslesmanifestacionsdeviolènciamasclista,nonomésalaviolènciaenl’àmbitdelaparella.

Pel que fa a les diverses manifestacions de les violènciesmasclistes,esproposa:

• DinslaXarxa,ferconèixerlaviolènciasexualcomaunamanifestacióconcretaenquèelsserveishand’intervenirespecíficament. En un mateix sentit, la intervenció ensituacions de tràfic de dones amb finalitat d’explotaciósexualhad’integrar-sedinslaXarxa,encaraqueladetecciód’aquesta manifestació de violència masclista la facinmajoritàriament altres serveis, com els cossos policialsi entitats que treballen en l’àmbit de treball sexual. Laintervencióensituacionsdemutilacionsgenitalsfemeninestambéhade ser contempladaper la Xarxa i nonomésen laprevenció.S’had’integraractivamentenelsàmbitsde sanitat i educació, ja que són els principals agentsactualmentdedetecció.Fanfaltaserveisespecíficsperalarecuperaciófísica,psicològicaisocialdelesdonesquejahansofert lamutilaciógenital,actualment inexistents.Les situacions dematrimonis forçats també han de ser

54


tractadesperlaXarxa,fetquerequereixuntreballconjuntambl’àmbiteducatiui,també,esforçosirecursosperferpossible la sevadetecció. LaXarxahad’interveniren lessituacionsd’assetjamentsexual,operraódesexeal’àmbitlaboral,mésdel que araho està fent. Es recomanaqueesdesenvolupincol·laboracionsambelssindicats,quesónelsactorsquemésintervenenactualment.

Calen més esforços i recursos per a la introducció de laperspectiva de la diversitat de les dones en els paràmetresd’actuacióde laXarxa.S’hand’elaborarprogramesespecíficsperadonesmigradesamblacol·laboraciódelteixitassociatiuperaqueaccedeixina laxarxasensediscriminació.S’handemillorarelsserveisd’intèrpretsquetélaXarxa,hauriend’estardisponiblesenmésserveisienmésidiomespergarantirunaintervenció de qualitat en les donesmigrants que no parlincatalàocastellà.Enunmateixsentit,calarbitrarsortidesperalesdonesvíctimesd’altresviolènciesmasclistesdiferentsaladelaparellaifamiliaroquequeestanensituacióadministrativairregulariqueperaquestmotiunopodenaccediralaRAI.

La Xarxa ha d’adaptar-se i aproximar-se a les nenes iadolescents i buscarmètodesnous i atractiusperaaquesta

secciódepoblació.Hadefer-hoambunaestretacoordinacióicol·laboracióambelscentreseducatius.

7.2.Accions de prevenció i sensibilització de violència masclista

L’eixdelaprevencióisensibilitzaciócontralaviolènciamasclistaha d’enfortir-se a tot el territori de Catalunya i atendre lesespecificitatsqueimplicalaprevenciódelesdiferentsviolènciesmasclistesiladiversitatdelesdones.Aquestenfortimentseràpossible,entred’altres, simillora ladotacióde recursosdelsserveis que permetin alliberar professionals de l’atenció pertreballarenlaprevencióisensibilització.

7.3. Accions d’atenció i recuperació

7.3.1. La intervenció amb les filles i fills de les víctimes de violència masclista

És necessari que l'atenció a fills i filles pugui garantir-se a tot el territori de Catalunya sense que es produeixin desigualtats territorials. Hi ha d’haver serveis específics i amb els recursos adequats a l'abast de tots i totes els fills i filles de víctimes de violència masclista, fet que requereix més recursos especialitzats, una distribució més eficient dels recursos i ajudes a la mobilitat

55


quan sigui necessari. Els recursos de salut mental infanto juvenil (CDIAP i CSMIJ) han de millorar la seva dotació i han d'incloure la perspectiva de gènere en les seves intervencions.

Cal incorporar els drets i interessos dels i les nens i nenes i adolescents en les intervencions d’urgència per violència masclista. Són necessaris professionals especialitzats per a aquest sector de població en els moments de crisi, espais adequats per a les seves necessitats. A més, cal garantir durant aquesta intervenció el seu dret a l’educació.

Els STPT han de seguir treballant en la incorporació de la perspectiva de gènere i treballar des de l’impacte que genera la violència masclista en infants i adolescents. Han d’intentar pal·liar les decisions judicials que no tenen aquesta perspectiva. En el mateix sentit, i amb un abast més general de la intervenció amb filles i fills de les víctimes de violència masclista, el poder judicial ha d’incorporar urgentment la perspectiva de gènere en les seves decisions.

7.3.2. L’accessibilitat des de la perspectiva de les llargues distàncies i la falta de transport

La Xarxa de recursos i la seva distribució pel territori s’had’ampliar i reordenar per evitar discriminacions per raó deterritori. Enaquesta reordenació cal tenir en compte la xarxa

públicadetransports,queesrecomanamillorarambcaràctergeneral,ilescomunicacionsentremunicipis.Pergarantirl’accésalsrecursosdelaXarxacal,també,oferirajudesaltransportialamobilitatquansiguinecessari.

Unaltreventalldepossibilitatsquenohad’excloure l’anteriorrecomanacióéseldesenvolupamentdeprojectesquejas’estanimplementantcomlaitinerànciadelsserveisespecialitzatil’úsdevideoconferències.

7.3.3. L’accessibilitat des de la perspectiva de les places disponibles

Calaugmentarrecursosiesforçosperreduirlesllistesd’esperad’accésals recursos i serveisde laXarxaa tempsassumibles,especialmentalsserveisd’atenciópsicològicadedonesid’infantsiadolescents.

S’han de destinar esforços a reduir el temps d’espera delsrecursosd’acollimentd’urgènciaitemporal.Calen,també,mésrecursosperfacilitarlasortidadelesdonesielsseusfillsifillesdelsserveisd’acollimenttemporal(accésaunhabitatge,aunafeinaremuneradadignamentiaajudessocials),fetquepermetràdesembussar-hil’accésiferelpaspelsrecursosd’urgènciesdeméscurtadurada.

56


7.3.4. L’atenció en situacions d’urgència

És necessari que les administracions competents entomin l'encàrrec de dissenyar i implementar un model de serveis d’acolliment i d’atenció d’urgències de violència masclista que compleixi amb els estàndards de qualitat del Protocol Marc. La Generalitat té la competència sobre el tema segons la Llei 5/2008. Tots els territoris haurien de tenir protocols específics i recursos específics per a dones i els seus fills i filles amb atenció de professionals especialitzats.

En un mateix sentit, caldria impulsar i adaptar, si s’escau, el Servei d’Intervenció en Crisis Greus de l’àmbit de la violència masclista per fer-lo de fàcil accés a tot el territori i realment útil per als municipis.

7.3.5. La intervenció en la inserció laboral

És d’imperiosa necessitat promoure programes específics que facilitin la inserció laboral de les dones que han patit violència masclista. Es proposa la implementació de figures específiques d’insertora laboral per a violència masclista als serveis específics de la Xarxa o als serveis generals d’inserció laboral. Cal garantir que les dones que han viscut violència masclista puguin trobar feina remunerada al mercat laboral formal amb condicions laborals dignes.

Per als casos en què la inserció laboral no és possible, o fins que aquesta arriba, han d’arbitrar-se ajudes socials per a les dones víctimes de violència masclista que els permeti viure amb dignitat amb els seus fills i filles. En aquest sentit, les dones en situació administrativa irregular han de poder accedir a aquestes ajudes socials sense discriminació.

Respecte la RAI, cal consensuar els requisits per a la seva concessió segons el marc legal i fer-los conèixer per totes les delegacions territorials del SEPE, acceptant la certificació expedida pels serveis d’atenció sense requerir mesures de protecció judicial vigents, augmentar la quantia econòmica de l’ajut i fer-la accessible per a les dones que tenen situació administrativa irregular.

7.3.6. La intervenció en l’habitatge

Ésurgentdissenyar i implementarprogramesespecíficsquegaranteixin l’accés a l’habitatge de les dones que han patitviolènciamasclistaielsseusfillsifilles.Enconcret,calreforçarla Taula d’Emergències Socials i facilitar que disposi demésparquetd’habitatgesdelloguersocialarreudeCatalunya.

57


7.4. Situació laboral dels i les professionals de la Xarxa i prevenció de la síndrome burn out

S’han de garantir condicions laborals favorables per a lespersonestreballadoresdelaXarxa.Enelscasosd’externalitzaciódeserveis,lesadministracionspúbliqueshandevetllarperquèles empreses concessionàries garanteixin condicions laboralsadequadesper a les sevespersones treballadores. En aquestsentitcaldriamillorar lescondicionsdelConvenid’AccióSocialamb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc, ambcondicionsprecàriesimantingudesdesde2012.

Es considera recomanable incloure al Capítol VII del ProtocolMarc dedicat als Estàndards de serveis clàusules respecte lescondicions laboralsmínimesde lespersones treballadoresdela Xarxa, ja que, entre altresmotius, repercuteixen claramentenlaprevenciódelasíndromeburn out.Tambéesrecomanenmecanismesdesupervisióisuportalsequipsentotselsserveisidemaneraperiòdica,nopuntual.

CalgarantirquetoteslespersonesquetreballenalaXarxatinguinformacióenperspectivadegènereienintervencióenviolènciesmasclistes,tambéal’administraciópúblicaonaquestaselecciónoéspossiblepelmateixsistemadecontractaciópública.

7.5. Protocols, coordinació i treball en xarxa

7.5.1. Protocols per a una intervenció coordinada contra la violència masclista i comissions de seguiment dels protocols territorials

MalgratquelamajoriadeterritorisdeCatalunyatenenprotocolsformalitzats, cal que tots els municipis i consells comarcalstinguinprotocolsper auna intervenció coordinada contra laviolènciamasclista.Enaquestsentit,calcontinuartreballantenelsterritorisonnoexisteixcapprotocol.

Elscircuitsterritorialsnecessitenmésimpulspolíticreal,quehadeconcretar-seenpresènciahabitualalscircuitsienladotacióde recursos per al seu funcionament. Per la seva banda, ellideratgetècnicdelscircuitsterritorialsnecessitaprofessionalsi equips amb capacitat real per accedir, conèixer i treballartècnicamentalterritori.Ésnecessariqueeltempsdelideratgeidecoordinaciósiguiprogramatdinsdelajornadalaboraldelsi les professionals de la Xarxa. Cal revertir la situació actuald’austeritat pressupostària, que ha perjudicat els recursosdestinatsaintervenirenviolènciamasclista.

Escreuquel’InstitutCatalàdelesDonesésl’organismeidoniperdesenvoluparunpaperactiuenellideratgedelsprotocols,

58


principalment en aquells territoris ambmésmancances. Perpoderfer-ho,l’Instituthad’estardotatdelsrecursossuficientsperaquestfi.

És recomanable, també, que el lideratge dels protocolsterritorialsmunicipalso comarcals recaigui endepartamentsqueincorporinlaperspectivadegènere.

7.5.2. Treball en xarxa, duplicitat d’intervencions i revictimització. L’articulació dels SIE al territori

S’hadeseguirtreballantenlamilloroperativitatdeltreballenxarxadelscircuitsterritorials.Enaquestsentit,esrequereixenespais reals de coordinació, garantir l’accés directe a altresprofessionals de la Xarxa, espais comuns de formacióper construir conjuntament coneixement, temps per a lacoordinacióipocarotacióentrelespersonesqueintegrenelscircuits.

És d’imperiosa necessitat que alguns serveis s’incorporinactivament als circuits i al treball en xarxa. Els STPT hand’integrar-sealaXarxatalcomestableixlaLleideldretdelesdonesaeradicarlaviolènciamasclista,assistintalesreunionsdeseguimentdelsprotocolsitreballantenxarxaamblarestaderecursosiserveis.ElsCIRD(Centred’InformacióiRecursos

pera lesDones)demunicipisdemenysde20.000habitantsde la província de Barcelona també intervenen en violènciamasclistaipertant,tambéhauriendeformarpartdelaXarxai integrar-se amb normalitat als circuits territorials. El Poderjudicialifiscalia,gransabsentsdelscircuits,tambéhauriendeparticipar-hiactivament.Educacióisanitat,engeneralpresentsde manera anecdòtica, haurien d’incorporar-se seriosamenti treballarenxarxa.Lesadministracionscompetentshauriendeposarenmarxaaquellesmesuresnecessàriesperferqueaquestsagentss’involucrinenelscircuitsitreballinenxarxa.

Cal fomentar la correcta derivació de casosd’un servei a unaltreimillorarl’acompanyamentdelesdonesenaquestprocés.Tambécalgarantirquetotselsserveistinguintempsdedicatexclusivamentalacoordinaciód’equipialarevisiódecasos.

S’han de reordenar de manera més eficient els recursosd’intervencióenviolènciamasclistaidelimitarmillorl’abastilacompetènciadecadaserveiencadacircuitterritorialperevitarduplicitatd’intervencions.Peraconseguiraquestobjectiu, caltambémillorarlacoordinacióentreinstitucionsievitarrivalitatsquedesprésestraslladenalscircuitsterritorials.

59


Enconcret,GAV iOAVDhauriendedelimitar les funcionsdecadaservei ievitarduplicaralgunesde les intervencionsquerealitzen.TambéhauriendedestinarelsrecursosalliberatsacobrirenelcasdelesOAVDnousterritorisonnoaccedeixpernomés operar presencialment en les capitals de províncies iTortosa.

Enunmateixsentit,caldriareordenarlesfuncionsdediversosserveis,sobretotsicomparteixenzonageogràfica,comelcasde SIADmunicipal, SIAD comarcal, SIE i Oficina d’Informaciódel’ICD.Unapropostadereordenarserial’especialitzaciódelsserveisenalgunaspectedelaintervenció,comlaintervencióambinfantsiadolescents,l’atenciópsicològica,laintervencióenunamanifestacióconcretadeviolènciamasclistaolaprevencióisensibilització.

Calmillorarl’articulaciódelsSIEalterritoriigarantirquetoteslesdonesdeCatalunyaielsseusfillsifillestinguinlapossibilitatd’accedir en igualtat de condicions sense discriminació a unservei especialitzat en intervencióen violènciamasclista. Peraconseguiraquestobjectiunonoméscal lareordenacióméseficient dels recursos que esmentàvem més amunt, sinómésrecursosespecialitzats,jasiguilacreaciódemésSIEola

conversió de SIAD en SIE. També calmillorar la coordinacióentre SIAD i SIE.

Esvalorencomapositius iesproposadesenvoluparméselsprojectesdelsSIEdesuportisupervisiód’altresequipsmenysespecialitzats, els equips itinerants com antenes i l’ús devideoconferències.

7.5.3. Serveis socials

Elsserveissocials,comaagentsclauenelscircuitsterritorials,handeformarpartdelaXarxai,enconseqüència,incorporarla perspectiva de gènere en les seves actuacions, acomplirelsestàndardsmínimsdeserveidelProtocolMarc i treballarcoordinadamentamblarestadeserveisexistents.Lespersonesprofessionals de serveis socials han de tenir la capacitacióadequada en perspectiva de gènere i en intervenció enviolènciesmasclistes,itreballarconjuntamentambelsserveisespecíficsd’intervenció.

7.6. La informació i dades compartides

LaXarxanecessitamésformaciósobreeldretalaprotecciódedadesenelsentitdelCapítolVIIIdelProtocolMarcperdesfermitesal voltantd’aquestaqüestió ipermetrequeels serveis

60


intercanviïn informació sobre les dones i els seus fills i fillesamb l’objectiu de treballar adequadament en xarxa amb lesgarantiesnecessàriesperalespersonesusuàries.

Les institucions han d’augmentar esforços per recollir dadescomunesatotCatalunyaienrelacióatotselsserveisperpoderfercomparacionsiavaluacionsdelfuncionamentdelaXarxa.Aixòrequereixquelesadministracionscompetentsconsensuïnelsindicadorscomunsperalarecollidadedadesiqueaquestessiguinrecollidesisistematitzadesperaaquestafinalitat.

61


8. BIBLIOGRAFIA

DELEGACIÓN GOBIERNO PARA LA VIOLENCIA DE GÉNERO(2015).Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2015. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Centro dePublicaciones.Disponiblea:http://www.violenciagenero.msssi.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/colecciones/pdf/Libro_22_Macroencuesta2015.pdf

EUROPEAN UNION AGENCY FOR FUNDAMENTAL RIGHTS(2014).Violence against women: an EU-wide survey. Main results. Luxembourg: Publications Office of the European Union.Disponible a: http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra-2014-vaw-survey-main-results-apr14_en.pdf

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’INTERIOR,RELACIONS INSTITUCIONALS IPARTICIPACIÓ (2010).Enquesta de violència masclista a Catalunya. Disponible a: http://victimesviolencia.gencat.cat/web/.content/home/ms_-_pla_seguretat_i_atencio_victimes/03_materials_i_dades_sobre_violencia_masclista_i_domestica/documentacio_sobre_violencia_masclista_i_domestica_per_a_professionals/enquesta_de_violencia_masclista/PresentacioEVMC.pdf

GENERALITAT DE CATALUNYA – INSTITUT CATALÀ DE LESDONBES (2015). Dades estadístiques de la Línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència masclista. Disponiblea: http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/estadistiques/

Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, de Mesures deproteccióintegralcontralaviolènciadegènere.

Llei 5/2008,de24d’abril,deldretde lesdonesaeradicar laviolènciamasclista,configuralaXarxad’AtencióiRecuperacióIntegralperalesdonesensituacionsdeviolènciamasclista.

Protocol marc per a una intervenció coordinada contra laviolènciamasclista,de30d’abrilde2009.

SPORA SINERGIES (2015). Avaluació de la Xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Catalunya.












http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/estadistiques/

http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/estadistiques/

Vm diagnosi xarxa

Government & Nonprofit

Transcript of Vm diagnosi xarxa