Derechos y deberes

Drets i deuresde les personesestrangeres

Manual prcticper a la convivncia ciutadanaadreat a professionalsdel mn local

Drets i deures estr.qxd 15/3/07 08:38 Pgina 1

Drets i deuresde les personesestrangeres

Manual prcticper a la convivncia ciutadanaadreat a professionalsdel mn local

Collecci_Documents de Treball

Srie_Igualtat i Ciutadania, 4


Diputaci de Barcelona

Primera edici: mar del 2007

Disseny i producci: Direcci de Comunicaci

de la Diputaci de Barcelona

Impressi: Aleu, SA

ISBN: 978-84-9803-203-1

Dipsit legal: B-11125-2007

ndex

Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

A qui sadrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

La poblaci estrangera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Drets i llibertats civils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Dret a la intimitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Llibertat ideolgica i religiosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Llibertat de circulaci i residncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Llibertats de reuni, manifestaci i associaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Dret de participaci pblica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Entrada i estada al pas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Entrada al pas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Permisos destada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Permisos de residncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Dret i deure de documentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Autoritzacions de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Empadronament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Accs a la nacionalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Famlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Famlia i matrimoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Reagrupament familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Drets dels infants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Treball i economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Dret al treball, dret de sindicaci i dret de vaga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Dret a la seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Drets i deures fiscals dels estrangers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Dret a lhabitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Educaci i cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Dret a leducaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Dret i deure de conixer la llengua, la cultura i la societat dacollida . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Serveis socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Dret als serveis socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Sanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Dret a lassistncia sanitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

ndex | 5


Garanties . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Garantia dels drets i deures dels estrangers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Infraccions en matria destrangeria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Convivncia ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Els ajuntaments i les ordenances municipals com a instrument per garantir la convivncia . . 87

6 | Drets i deures de les persones estrangeres


Presentaci

Limportant creixement immigratori produt a Catalunya els darrers anys ha comportat unincrement de la pluralitat social i cultural que fa necessria una intervenci especfica perpart de les administracions pbliques. Lobjectiu s que la poblaci estrangera puguiincorporar-se a la societat dacollida en un marc digualtat doportunitats i de respecte delmarc de drets i deures, aix com tamb garantir la convivncia ciutadana del conjunt de lapoblaci.

Aquesta situaci adquireix una rellevncia especial en el cas dels ajuntaments, perqulAdministraci local s qui viu de ms a prop laplicaci concreta de la legislaci destran-geria. Aix, trobem que nombrosos aspectes legals incideixen directament o indirectasobre la feina dels ens locals, especialment en mbits de gesti relacionats amb el marcde drets i deures o laccs a les prestacions pbliques de carcter general (per exempleensenyament, sanitat, serveis socials o habitatge).

Es tracta dmbits clau per assolir lobjectiu compartit dafavorir la integraci i de garantirla convivncia i la cohesi social. Dins aquests mbits, la prctica requereix un coneixe-ment molt acurat de la normativa destrangeria per part del personal tcnic municipal, unpersonal que sovint ha de fer front a casustiques molt especfiques i als dubtes que mol-tes vegades es presenten sobre labast dels drets i dels deures de les persones estran-geres i sobre el carcter de la intervenci municipal.

Per aquest motiu, aquesta publicaci vol ser un recurs a labast dels ajuntaments amb laintenci de fer una lectura local de la legislaci vigent. Lobjectiu s contribuir a reforar elseu treball en favor de la integraci, la convivncia i la cohesi social.

Esperem, doncs, que aquesta publicaci, adreada especialment a professionals del mnlocal, sigui una contribuci til per a la gesti municipal.

Presentaci | 7


A qui sadrea

Aquest manual prctic de drets i deures per a la convivncia ciutadana sadrea a tots elsprofessionals de lAdministraci local que per la seva activitat es relacionen amb la ciuta-dania, en especial amb la poblaci estrangera, perqu coneguin els drets i els deures da-quest collectiu. Aquest coneixement far possible la millora en la qualitat datenci a nou-vinguts i nouvingudes i afavorir la integraci social daquests al municipi.

El coneixement, el respecte i el compliment, per part de tothom, dels drets i deures ha defer possible la convivncia entre la ciutadania dorigen autcton i la nouvinguda. Aquests lobjectiu daquest manual, donar als i les professionals dels ajuntaments els coneixe-ments, els mitjans i els procediments perqu, des de lmbit local i, especialment, mitjanantles ordenances municipals, hi hagi una acci proactiva per afavorir la convivncia ciuta-dana.

Quan parlem dels professionals dins lmbit de lAdministraci local, com a destinatarisde la guia, ens referim a totes les persones que directament o indirectament mantenencontacte amb la poblaci estrangera des dels diferents serveis: alcaldia, igualtat i ciuta-dania (dona, joventut, immigraci, convivncia, civisme, etc.), salut, educaci, serveissocials, urbanisme, policia, ocupaci, gesti del padr, esports, etc.

La guia tamb pot ser dinters per a organitzacions locals, com ara associacions venals,escoles dadults, biblioteques i altres entitats de lmbit local que tenen un paper impor-tant en la integraci social dels nouvinguts i nouvingudes. Aquestes organitzacions, perla seva proximitat i per la mena daccions que desenvolupen, poden afavorir la convivn-cia ciutadana.

A qui sadrea | 9


La poblaci estrangera

Es consideren estrangeres totes les persones que no sn titulars de la nacionalitat espa-nyola. Dins el collectiu de persones estrangeres, hem de diferenciar entre:

ciutadans i ciutadanes de la Uni Europea, lEspai Econmic Europeu (Noruega,Liechtenstein i Islndia) i Sussa, que poden residir a Espanya sense la necessitat dedisposar dautoritzaci de residncia; i

ciutadans i ciutadanes de la resta de pasos (no comunitaris), que per residir en terri-tori espanyol necessiten disposar duna autoritzaci de residncia.

A lhora didentificar quins sn els drets i deures de les persones estrangeres que residei-xen a Espanya, hi ha un aspecte clau que cal tenir en compte: la situaci legal adminis-trativa.

En el present manual es descriuen els drets i deures reconeguts a la poblaci estrange-ra que es troba de manera regular a Espanya, si b tamb es fa esment de la situaci deles persones que entren o es mantenen a Espanya en situaci irregular. El manual enspermetr veure quines sn les necessitats associades a larribada i a lincrement de po-blaci.

La poblaci estrangera | 11


Drets i llibertats civils

Les persones estrangeres que es troben a Espanya amb autoritzaci de residncia tenen,bsicament, els mateixos drets i deures civils que les de nacionalitat espanyola. Lnicaexcepci sn els drets de participaci poltica a les eleccions i lexercici de funcions pbli-ques, que noms sn reconeguts als qui sn originaris de pasos de la Uni Europea.

Dacord amb la legislaci espanyola vigent, les persones estrangeres sense autoritzacide residncia tenen reconegut el dret als serveis socials bsics, lassistncia sanitria, le-ducaci obligatria i laccs a la justcia gratuta.

Els drets i deures de les persones estrangeres a Espanya, si les lleis no diuen el contrari,tenen el mateix abast que per a la resta de la ciutadania. Dacord amb el principi digual-tat que cont la Constituci, no es pot tractar cap persona de manera desigual o discri-minatria per motius de raa, sexe, nacionalitat ni origen, aix com tampoc per motius ide-olgics o religiosos.

A continuaci, es detallen els continguts dels principals drets i llibertats de la poblaci estran-gera a Espanya.

Drets i llibertats civils | 13


Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat

Drets

A Espanya, totes les persones, sigui quina sigui la seva nacionalitat o situaci jurdica, tenendret a la vida, a la integritat fsica i moral, a la llibertat i a la seguretat.

Com a conseqncia daquests drets bsics, resta prohibida la pena de mort, la tortura,lesclavitud i qualsevol tracte cruel, inhum o degradant. Qualsevol persona a qui no se lirespectin aquests drets, sigui espanyola o dorigen estranger, haur de denunciar-ho a lapolicia o a la Fiscalia.

Les detencions policials poden durar un mxim de setanta-dues hores. Desprs, la per-sona detinguda ha de ser posada en llibertat, i ser la Justcia qui haur de decidir si hade continuar la detenci o no. T dret a rebre informaci sobre els motius de la seva deten-ci, a fer una trucada telefnica, a tenir assistncia jurdica i a no declarar si no s en presn-cia del seu advocat o advocada.

Si una persona s condemnada a pres, sigui espanyola o estrangera, t dret a rebre ala pres un tracte digne i no degradant, a no patir maltractaments i a rebre el suport i elsserveis necessaris per a la reinserci social. Si aquests serveis no li sn garantits, sha dedenunciar davant la Justcia i comunicar-ho al seu advocat o a entitats o associacions da-juda als presos.

Serveis associats

Serveis dassistncia a vctimes de delictes, especialment en el cas de violacions,agressions domstiques, agressions a menors, etc. Es poden sollicitar a la policia ia la Fiscalia.

Per a les persones que no disposen de recursos per pagar lassistncia legal en casde detenci, hi ha un servei gratut, aix com un servei dinterpretaci si no entenenel catal o el castell.

Deures

Les persones que viuen a Espanya han de tenir un comportament adequat a les normesi lleis que hi ha establertes, de la mateixa manera que han de ser respectats els drets detota persona que resideixi al territori espanyol, de forma permanent o temporal.



Situacions especials

Privaci de llibertat

Tota persona que estigui privada de llibertat (sigui amb amenaces, amb la retenci de laseva documentaci o de qualsevol altra manera), coaccionada o obligada a fer qualsevolmena dactivitat o acci en contra de la seva voluntat, ha de denunciar aquesta situacia la policia ms propera o a la Fiscalia, ja que est sent vctima dun delicte. En aquestscasos, tamb es pot dirigir als serveis socials datenci primria perqu lorientin sobre quinssn els passos que cal seguir.

Serveis dinformaci de carcter general

Policia municipal, comissaria de policia nacional o dels mossos desquadra ms pro-pera.



Dret a la intimitat

Drets

Totes les persones tenen dret a la intimitat i a protegir la seva vida privada, personal i fa-miliar.

Ning no pot entrar en un domicili privat sense perms de qui hi resideixi o sense una auto-ritzaci judicial.

Es considera domicili privat el que s considerat com a tal pels seus ocupants, amb inde-pendncia del seu ttol jurdic.

El dret a la intimitat tamb protegeix la confidencialitat o secret de les comunicacions telef-niques i de la correspondncia i daltres comunicacions postals. Noms mitjanant auto-ritzaci judicial es pot aixecar aquesta confidencialitat contra la voluntat dels afectats.

Deures

Tota persona ha de respectar el dret a la intimitat daltri.


Domicili

Quan una persona lloga un pis, aquest passa a convertir-se en el seu domicili privat, enca-ra que la propietat jurdica sigui duna altra persona. Aix doncs, ning altre no pot acce-dir-hi sense perms (en cas de fer-ho, cometria un delicte i pot ser motiu de denncia). Elsnics casos en qu es pot entrar en un domicili privat sense autoritzaci s quan es dis-posi duna autoritzaci judicial per fer-ho o quan shi estigui cometent un delicte, peraquesta intervenci haur de ser realitzada per la policia.


Policia municipal, comissaria de policia nacional o dels mossos desquadra ms pro-pera.



Llibertat ideolgica i religiosa

Drets

Totes les persones que viuen a Espanya tenen dret a pensar i a manifestar les seves ide-es i tenen dret a tenir i a professar les seves creences religioses. Tan sols es poden limi-tar, prohibir o perseguir les manifestacions ideolgiques o les prctiques religioses que siguincontrries a la llibertat, la igualtat i la dignitat de les persones o a la resta de principis i dretsconstitucionals.

Ning no pot ser obligat a declarar quina s la seva religi, creences o ideologia.

A Espanya no hi ha una religi oficial i, encara que la ms estesa s la catlica, es reconei-xen, saccepten i es respecten totes les religions que es practiquin. La llibertat religiosainclou la llibertat de culte, amb la corresponent possibilitat de crear i gestionar centres deculte, i de donar i rebre ensenyaments religiosos en aquests centres o en locals annexos.

LEstat espanyol t acords de cooperaci amb lEsglsia catlica i tamb amb les esgl-sies evangelista, musulmana i jueva. Aquests acords tenen com a objectiu facilitar i aju-dar a la prctica daquestes religions, tant en la seva dimensi personal com social.

Condicions

Poligmia

Malgrat que algunes religions admeten la poligmia, les lleis espanyoles la consideren undelicte, de manera que no s perms contreure matrimoni amb ms dun home o una dona.

Festivitats religioses

Les festes de caire religis estan subordinades al calendari oficial civil.

Enterraments i vetlles

Aquests actes han de tenir lloc segons les normes sanitries i les ordenances municipals.

Deures

Tota persona ha de respectar el dret dels altres a pensar i manifestar les seves idees, prc-tiques i creences religioses.


Sacrificis rituals danimals: La compra danimals i el sacrifici daquests noms es poden



dur a terme si es prenen les mesures necessries respecte a les normes de salut pblica,la qual cosa implica que el sacrifici sha de realitzar dins un escorxador autoritzat.

Legislaci aplicable

Llei 26/1992, de 10 de novembre, que aprova lacord de cooperaci de lEstat amb laComissi Islmica dEspanya.

Reial decret 54/1995, de 20 de gener, sobre protecci dels animals en el moment del seusacrifici o matana.

Llei 3/1998, de 4 de mar, de protecci dels animals.

RD 147/1993, de 29 de gener, pel qual sestableixen les condicions sanitries de produc-ci i comercialitzaci de carns fresques.

Reial decret 379/1984, de 25 de gener, pel qual saprova la reglamentaci tecnicosanit-ria dindstries, magatzems a lengrs i envasadors de productes i derivats carnis elabo-rats, i dels establiments de comer minoristes de la carn i productes elaborats.



Llibertat de circulaci i residncia

Drets

La llibertat de circulaci est reconeguda a larticle 19 de la Constituci Espanyola. Aquestprecepte reconeix a totes les persones amb nacionalitat espanyola la llibertat tant de cir-cular lliurement pel territori espanyol com a fixar la seva residncia. Aix comporta la pos-sibilitat de traslladar la residncia per tot el territori sense cap limitaci. Aquesta llibertates vincula amb el que sestableix a lart. 139.2 de la Constituci Espanyola, que impossi-bilita establir obstacles a la lliure circulaci. Aquesta llibertat de circulaci i residncia ses-tn, tamb, a tots els ciutadans i ciutadanes comunitaris i als seus familiars, en aplicacidel dret comunitari. Aquest dret noms pot ser restringit per qestions dordre o segure-tat pblica o de salut pblica, i sempre sota el control del Tribunal de Justcia de la UniEuropea.

El Tribunal Constitucional espanyol ha ests lmbit daplicaci daquesta llibertat de cir-culaci i residncia a les persones de nacionalitat no comunitria, per amb certes limita-cions, que noms es podran establir mitjanant una llei o per una resoluci judicial, permai no es podran restringir duna manera general o illimitada, i sempre respectant les garan-ties constitucionals (Sentncia del Tribunal Constitucional nm. 94/1993, de 21 de mar,o 242/1994, de 20 de juliol).

La regulaci actual de la llibertat de circulaci de la poblaci estrangera no comunitriaes troba a lart. 5 de la LO 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estran-gers, modificada per la LO 8/2000, de 22 de desembre, i per la LO 14/2003, de 20 denovembre. La Llei, a ms de remetres als supsits generals, planteja que excepcional-ment per raons de seguretat pblica, de forma individualitzada, motivada i en propor-ci a les circumstncies que concorren en cada cas, el Ministeri dInterior podr impo-sar mesures limitatives com lallunyament de les fronteres o nuclis de poblaci concretatssingularment.

Daltra banda, la lliure circulaci noms podr ser suspesa amb motiu de la declaraci delestat dexcepci, setge, o estat dalarma i sempre respectant la tramitaci legal que hihagi establerta.

De vegades la limitaci puntual daquest dret pot derivar-se de lexercici daltres drets, comara el dret de manifestaci o el dret de vaga, que poden condicionar temporalment la lli-bertat de circulaci (Sentncia del Tribunal Constitucional nm. 26/1981, de 17 de juliol;STC 59/1990, de 29 de mar).

Altres limitacions daquest dret tenen un carcter individual, s a dir, que qualsevolprivaci de llibertat comporta una limitaci a la llibertat de circulaci i residncia. Aixdoncs, la Justcia pot restringir aquesta llibertat mitjanant resoluci judicial quanacordi una ordre dallunyament o prohibici dapropar-se a una persona determi-nada.



Llibertat de residncia

Comporta tant el lloc de residncia estable com els llocs de residncia temporal. Aques-ta llibertat noms podr ser restringida davant supsits semblants a la llibertat de circula-ci, per tamb es poden donar altres supsits que poden incidir en aquest dret, com araels trasllats forosos per obres pbliques, casos en el quals shauran de ponderar els dife-rents drets en conflicte (STC 160/1991, de 18 de juliol).

Legislaci aplicable

Llei orgnica 8/2000, de 22 de desembre, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espa-nya i la seva integraci social (CE). Arts. 19 i 139 Constituci Espanyola.



Llibertats de reuni, manifestaci i associaci

Drets

La LOE (Llei orgnica destrangeria) regula aquestes llibertats als articles 7, 8 i 11.

La reuni, manifestaci, associaci, sindicaci i vaga sn llibertats bsiques per a lexer-cici de la ciutadania, per poder participar en la vida cultural, poltica i social i per protegirels drets i interessos collectius dels grups socials. Les llibertats de reuni, manifestaci iassociaci inclouen la capacitat dorganitzar-les, convocar-les i constituir-les, aix com lade participar o afiliar-se a qualsevol entitat o organitzaci.

La poblaci estrangera establerta a Espanya, segons la Llei destrangeria, t reconegu-da la titularitat daquests drets en les mateixes condicions que els residents de naciona-litat espanyola, per en veu limitat lexercici a lobtenci duna autoritzaci destada oresidncia.

Condicions

Autoritzacions

Les reunions en locals tancats o en espais que no siguin de trnsit pblic es poden fersense cap trmit previ; noms cal el perms del propietari o titular del local. Les manifes-tacions a la via pblica, en canvi, han de ser comunicades amb antelaci a les autoritats,que poden limitar-les o indicar trajectes alternatius en determinats casos.

Constituci dassociacions

Les associacions shan de constituir mitjanant laprovaci dels seus estatuts, que handassegurar un funcionament intern democrtic, i han de ser inscrites en el Registre dAs-sociacions.

La constituci duna associaci suposa la realitzaci duna srie de trmits: redacci delacta fundacional; redacci dels estatuts (principis bsics pels quals es regir lasso-ciaci); inscripci en el Registre dEntitats Jurdiques i de Dret de la Generalitat deCatalunya; i Inscripci en el Registre Municipal dAssociacions de la localitat on tinguila seu.


Registre dEntitats Jurdiques i de Dret de la Generalitat de Catalunya. Casp, 26 - PauClaris, 81. 08010 Barcelona. Tel. 93 316 41 00.



Legislaci aplicable

Llei orgnica 8/2000, de 22 de desembre (CE), sobre els drets de reuni, manifestaci iassociaci respecte als estrangers, articles 7 i 8, modificats parcialment per la Llei 1/2002,reguladora del dret dassociaci.

Llei 7/1997, de 18 de juny, dassociacions.



Dret de participaci pblica

Drets

Les persones amb nacionalitat estrangera que resideixen a Espanya no tenen dret a par-ticipar a les eleccions generals, autonmiques o municipals. Noms els ciutadans mem-bres de la Uni Europea, aix com dalgun altre pas en conveni amb Espanya, podenparticipar a les eleccions municipals.

S que poden votar a les eleccions que se celebrin al seu pas dorigen, sigui per correu omitjanant les votacions organitzades pel seu consolat, sempre que la legislaci del seupas reguli aquesta opci.

La poblaci estrangera que resideixi de manera regular a Espanya i estigui empadronadapot participar en lactivitat del seu ajuntament, dacord amb les formes, procediments i orga-nismes establerts. Aquesta participaci consisteix normalment a presentar suggerimentso propostes a lajuntament, integrar-se en consells, frums o altres organismes de parti-cipaci, i participar en consultes populars.

Legislaci aplicable

Decret de la Generalitat 188/2001, de 26 de juny, dels estrangers i la seva integraci sociala Catalunya. Art. 2, sobre el dret de participaci en els afers municipals.

Llei orgnica 8/2000, de 22 de desembre, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espa-nya i la seva integraci social. Art. 6, sobre la participaci pblica dels estrangers.



Entrada i estada al pas

Entrada al pas

Drets

Lentrada a Espanya sha de realitzar des dalgun dels punts fronterers, on ser necessa-ri presentar els documents segents en vigor:

Passaport o document equivalent que acrediti la seva identitat.

Visat, excepte en el cas que hi hagi un acord entre el pas dorigen i lEstat espanyolque el faci innecessari. Tampoc no ser necessari el visat si la persona t autoritza-ci de residncia en territori espanyol.

El visat sha de demanar al pas dorigen, a les oficines dun consolat espanyol, o ba lambaixada espanyola. Hi ha diferents tipus de visats, depenent dels motius i la dura-da del viatge: de trnsit, destada, destudis, de residncia, de reagrupaci familiar,dasil o refugi, i de residncia no lucrativa.

Documentaci en la qual es reflecteixin els motius, les condicions i la durada de les-tada.

Les autoritats espanyoles poden denegar lentrada a qui no compleixi els requisits. Enaquest cas, han de ser explicades les causes que justifiquen la denegaci i sha din-formar dels recursos que shi poden presentar en contra, en quin termini i davant qui-na autoritat. La persona estrangera t dret a assistncia jurdica (que pot ser gratuta sino disposa de recursos) i a servei dinterpretaci al mateix lloc fronterer on se li dene-ga lentrada.

Serveis associats

Assistncia jurdica en cas de denegaci dentrada, i servei dinterpretaci i tra-ducci.

Condicions

Motius, condicions i durada de lestada

En el moment dentrar al pas, shaur de presentar la documentaci necessria en la quales reflecteixin i justifiquin les raons de lestada.

Entrada per raons excepcionals

Per raons excepcionals de carcter humanitari, dinters pblic o de compliment de com-promisos adquirits amb altres pasos, es pot autoritzar lentrada a Espanya destrangerso estrangeres que no compleixin les condicions que hi ha establertes.

Entrada i estada al pas | 25


Acreditaci de recursos necessaris per a lestada al pas

Sha de justificar que es disposa dels mitjans necessaris (econmics, laborals, familiars,etc.) per a lestada a Espanya durant el temps del viatge, i dels recursos suficients per retor-nar al pas dorigen o per traslladar-se a altres pasos (el bitllet nominatiu, intransferible itancat en el mitj de transport que sutilitzar).

Prohibici dentrada

Es considera prohibida lentrada a una persona en les condicions segents:

Quan hagi estat prviament expulsada dEspanya (no hi podr tornar a entrar dins eltermini de prohibici dentrada determinat a la resoluci dexpulsi).

Si es troba dins dels supsits dinfraccions sancionades amb expulsi.

Si s reclamat per la justcia daltres pasos (sempre que els fets constitueixin delictea Espanya).

Si desenvolupa activitats contrries als interessos espanyols o als drets humans, ot connexions amb organitzacions delictives.

Quan estigui en situaci de prohibici dentrada en virtut de convenis internacionalssignats per Espanya.

Deures

Lentrada a Espanya sha de realitzar des dun punt fronterer i segons els criteris legals quehi ha establerts.


Ciutadans i ciutadanes dEstats membres de la Uni Europea, de lEspai EconmicEuropeu o de la Confederaci Sussa

Lentrada de tota persona al territori espanyol sha de fer amb el passaport o el documentdidentitat on consti la seva nacionalitat (que haur destar en vigor). Aquestes personestenen dret a entrar, sortir, circular i restar lliurement a Espanya, aix com a accedir a qual-sevol activitat tant per compte propi com per compte daltri, en les mateixes condicionsque la poblaci espanyola, excepte dins lAdministraci pblica.

Entrada i sortida de persones que disposen duna autoritzaci de residncia

Aquestes persones poden entrar i sortir del territori espanyol tantes vegades com vulguin,sempre que tinguin lautoritzaci i el passaport (o document identificatiu adient) en vigor.

Entrada i sortida de persones en trmit de renovar lautoritzaci de residncia

Les persones en aquesta situaci que vulguin entrar o sortir del pas, han de sollicitar unaautoritzaci de retorn, que els ser concedida si acrediten haver iniciat els trmits de reno-



vaci de la documentaci dins el termini legal fixat. En cas de tractar-se dun viatge denecessitat, aquesta autoritzaci tindr un tracte preferent.

Entrada i sortida de persones que esperen que els sigui concedida lautoritzaci deresidncia

En aquests casos, per entrar o sortir del pas tamb podr ser sollicitada una autoritza-ci de retorn, per noms hi tindran dret les persones que ja tinguin concedida la residn-cia i hagin iniciat els trmits associats (adrear-se a una comissaria de policia a portar-hiles fotografies i posar-hi les seves empremtes).


Oficina dInformaci i Atenci al Ciutad (Ministeri de lInterior). Tel. 900 150 000.

Subdelegaci del Govern de lEstat a Catalunya. Av. Marqus dArgentera, 2. 08003Barcelona. Tel. 934 820 544.

Legislaci aplicable

Llei 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva inte-graci social (CE), modificada per la Llei 8/2000, de 22 de desembre; captol II, sobre lessituacions legals dels estrangers, i articles 25 a 28, sobre lentrada i sortida del territoriespanyol.



Permisos destada

Drets

Situacions destada

Es troba en situaci destada la persona que no sigui titular duna autoritzaci de residn-cia per que hagi entrat legalment a Espanya i estigui autoritzada per poder-hi estar finsa un perode no superior a noranta dies, excepte en el cas que el visat prevegi estadesms mplies. Aquest temps es pot ampliar fins a tres mesos ms sollicitant una prrro-ga del visat a la Subdelegaci del Govern competent, sempre que es disposi de recursossuficients per cobrir els costos destada al pas.

La situaci destada ser autoritzada mitjanant el corresponent visat destada, llevat delssupsits en qu no sigui exigit per la normativa vigent.

Classes de visats destada:

Visat per a estades de curta durada: Estada dun mxim de tres mesos.

Visat de mltiples estades: La suma no podr superar els noranta dies per a sis mesosdins del mateix any.

Un cop transcorregut el perode destada, el ciutad estranger haur dabandonar el terri-tori espanyol. Per poder estar a Espanya durant ms de sis mesos, s necessria una auto-ritzaci de residncia.

Situaci especial: autoritzaci destada per a estudis

Les persones estrangeres que no es trobin en territori espanyol i que vulguin fer estu-dis dinvestigaci o formaci no remunerats laboralment o ampliar estudis en qualsevolcentre pblic o privat reconegut, podran sollicitar el visat destudis. El visat destudisautoritza a estar en territori espanyol el temps de durada dels estudis als quals un shamatriculat.

Prviament a la tramitaci del visat, la persona sollicitant ha dhaver estat admesa al cen-tre educatiu corresponent, i ha de tenir garantits els mitjans econmics suficients per a ladurada dels estudis.

Lestudiant pot renovar anualment lautoritzaci destada per estudis sempre que acredi-ti que ha superat les proves necessries per a la continutat dels estudis, a ms destaradms al centre i acreditar mitjans econmics.

Els i les estudiants amb autoritzaci destada per estudis poden treballar, sempre que lesactivitats laborals siguin compatibles amb els horaris de les assignatures matriculades i queels ingressos econmics que rebin no tinguin el carcter de necessaris per a la seva manu-tenci.



Permisos de residncia

T residncia legal la persona estrangera que es troba en territori espanyol i s titular du-na autoritzaci de residncia. Pot fer activitats laborals sempre que hi estigui autoritzadaexpressament. La residncia pot ser temporal o permanent.

Tipus dautoritzacions de residncia

Residncia temporal

Permet viure a lEstat espanyol per un temps superior a noranta dies i inferior a cinc anys.Lautoritzaci de residncia temporal es pot renovar fins a arribar als cinc anys destada (unaautoritzaci inicial dun any i dues prrrogues de dos anys cadascuna), i desprs daquestperode es pot sollicitar lautoritzaci de residncia permanent.

Per aconseguir-ho, s necessari complir almenys algun dels requisits segents:

A. Residncia temporal

Lha de sollicitar la persona estrangera que vulgui residir al territori espanyol sense treba-llar-hi. Ha de tramitar el corresponent visat a lautoritat consular espanyola al seu pas do-rigen o al de residncia legal. Es requereix que acrediti mitjans econmics suficients pergarantir la seva manutenci durant el perode de vigncia de lautoritzaci sollicitada; ams, no pot tenir antecedents penals al seu pas dorigen ni a lEstat espanyol. A les ofi-cines consulars li ser facilitada la documentaci requerida: entre daltres, passaport, cer-tificat dantecedents, bitllet davi, certificat mdic, etc.

Un cop concedit el visat, lha de recollir personalment a lautoritat consular durant el ter-mini dun mes des de la notificaci. Un cop recollit el visat, sha de fer lentrada al territo-ri espanyol i, una vegada aqu, sha de sollicitar lautoritzaci de residncia.

B. Residncia temporal per reagrupament familiar

Aquest tipus de residncia es tractar ms avall.

C. Residncia temporal per circumstncies excepcionals

Es pot concedir una residncia temporal a les persones estrangeres que es trobin dins delterritori, en els supsits segents (aquest tipus de residncia comporta lautoritzaci pertreballar):

1. Per raons darrelament

Arrelament laboral

acreditar permanncia continuada en territori espanyol per un perode mnim dedos anys;

no tenir antecedents penals a Espanya ni al pas dorigen;



acreditar relacions laborals duna durada no inferior a un any amb una resolucijudicial o resoluci administrativa que reconegui la relaci laboral.

Arrelament social

acreditar permanncia continuada en territori espanyol per un perode mnim detres anys;

no tenir antecedents penals a Espanya ni al pas dorigen;

aportar contracte de treball no inferior a un any;

vincles familiars amb estrangers residents legals (cnjuges, ascendents i des-cendents de lnia directa), o informe de inserci social ems per lajuntament del seudomicili.Informe dinserci social: ha de valorar el temps de permanncia, els mitjans econ-mics, el grau de coneixement de la llengua, la inserci en els serveis socials i la par-ticipaci en els programes dinserci pblica; a ms, en el mateix informe es potrecomanar que seximeixi daportar contracte de treball, sempre que sacreditin mit-jans econmics.

Fills de pare o mare originriament de nacionalitat espanyola.

2. Per raons de protecci internacional

3. Per raons humanitries

Vctimes de delictes relacionats amb els drets laborals, delictes comesos amb lagreu-jant de motius racistes o antisemites o delictes de violncia domstica. En totsaquests casos, caldr acreditar-ho mitjanant sentncia judicial.

Acreditar malaltia sobrevinguda.

Acreditar que el trasllat al seu pas comporta un perill per a la seva seguretat o la dela seva famlia.

4. Persones que collaborin amb la Justcia i altres autoritats, o b en les quals concorrinraons dinters pblic o seguretat nacional que justifiquin la necessitat dautoritzar-los laresidncia

Residncia permanent

Autoritza a residir al territori espanyol sense lmit de temps i a treballar en igualtat de con-dicions que els nacionals espanyols. Lautoritzaci de residncia permanent t una vign-cia de cinc anys i sha de renovar a la fi daquest perode.

Lautoritzaci de residncia permanent es concedir a les persones que:

Acreditin haver viscut en territori espanyol durant cinc anys de manera continuada.Interrupci de la residncia: es considera interrupci de la residncia el fet que unapersona estigui fora del territori espanyol per un perode superior a sis mesos durantun mateix any, excepte si s per motius de salut o familiars. Aquests perodes din-terrupci no seran comptabilitzats a lhora de calcular el temps de residncia al pas.

Siguin residents beneficiaris duna pensi de jubilaci o duna pensi dincapacitatpermanent absoluta o gran invalidesa (de tipus contributiu i inclosa dins lacci pro-



tectora del sistema de la seguretat social; en el cas dincapacitat, pot tractar-se deprestacions similars obtingudes a Espanya, que siguin vitalcies, no capitalitzables isuficients per al manteniment de la persona).

Hagin nascut a Espanya i que en arribar a la majoria dedat acreditin haver-hi residitde manera legal i continuada, com a mnim, durant els tres anys anteriors a la solli-citud.

En arribar a la majoria dedat, hagin estat sota la tutela duna entitat pblica espa-nyola durant els tres anys consecutius anteriors a la sollicitud.

Siguin espanyols o espanyoles dorigen, havent perdut la nacionalitat espanyola.

Siguin aptrides o refugiats reconeguts a Espanya.

Hagin contribut de manera notria al progrs cientfic, econmic o cultural dEspa-nya, o a la seva projecci exterior.

Residncia per a persones en situacions especials (menors)

Residncia de fills menors de residents legals

Menor nascut en territori espanyol: obtindr automticament la mateixa residncia que elsseus pares.

Menor nascut al pas dorigen i que es troba a Espanya amb els seus pares residents legals,o b sota la tutela duna instituci o una persona espanyola o amb residncia legal:obtindr una autoritzaci de residncia quan acrediti que ha fet una estada continuada enterritori espanyol de dos anys com a mnim, que els seus pares compleixen els requisitsexigits per a la reagrupaci familiar (mitjans de vida i allotjament) i que ha estat escolarit-zat durant el perode de permanncia a Espanya.

Residncia de menors sense els seus pares o tutors

Poden ser retornades al pas dorigen amb la seva famlia, o poden quedar-se sota la tute-la de lAdministraci (Direcci General dAtenci a la Infncia). En aquest ltim cas, els serconcedida una autoritzaci de residncia.

Condicions

Sollicitud de les autoritzacions de residncia temporal

Lautoritzaci de residncia inicial sha de sollicitar en una oficina destrangers o en unacomissaria de policia de la localitat on es fixi la residncia.

Si la persona estrangera no es troba dins el territori espanyol, ha de tramitar prviamentel visat de residncia a lambaixada o al consolat espanyol. Per a les residncies inicialsexcepcionals no es requereix cap mena de visat, ats que ja es resideix irregularment alterritori.



Validesa de lautoritzaci de la residncia

La validesa de lautoritzaci de residncia temporal obtinguda per primer cop no podrser de ms dun any, excepte en casos de reagrupament familiar i de naixement de fills(en aquests casos, els familiars reagrupats i els nadons tindran una autoritzaci de residn-cia de la mateixa durada que el reagrupant, pare/mare, segons el cas).

Renovacions de les autoritzacions de residncia temporal

Es poden renovar sempre que es mantinguin els motius que van donar lloc a la primeraconcessi. La sollicitud de renovaci es pot demanar seixanta dies abans de la data decaducitat i fins a tres mesos desprs de la data de vigncia. La sollicitud prorroga la vali-desa de la residncia fins a lobtenci duna resoluci per part de lAdministraci. Si no esrep una resposta de l Administraci durant un perode de tres mesos, cal considerar quelautoritzaci est concedida.


Oficina dInformaci i Atenci al Ciutad (Ministeri de lInterior). Tel. 900 150 000.


Legislaci aplicable

Llei 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva inte-graci social (CE), modificada per la Llei 8/2000, de 22 de desembre, arts. 29 al 34, sobreles situacions dels estrangers.

Llei 5/1984, de 26 de mar, reguladora del dret dasil i de la condici de refugiat, modifi-cada per la Llei 9/1994, de 19 de maig.

Reial decret 865/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament de reconeixementde lEstatut daptrida.



Dret i deure de documentaci

Drets

Les persones estrangeres que visquin a Espanya, per poder acreditar la seva situaci jur-dica, tenen el dret i el deure de disposar de la documentaci oficial expedida per les auto-ritats del seu pas dorigen, i tamb la facilitada per les autoritats espanyoles.

La documentaci oficial expedida al seu pas s el passaport. Als ciutadans i ciutadanesde pasos membres de la Uni Europea sels reconeix la validesa del seu document nacio-nal didentitat. Si una persona estrangera resident regularment a Espanya no disposa depassaport o de document equivalent expedit per les autoritats dels seu pas i no t pos-sibilitat daconseguir-lo, pot sollicitar a les autoritats espanyoles un document especial di-dentitat, anomenat cdula dinscripci.

La poblaci estrangera resident a Espanya ha de disposar del nmero didentitat destran-gers (NIE), que s atorgat per la Direcci General de Policia. Es tracta dun nmero per-sonal, nic i exclusiu, que permet la identificaci de la persona en qesti i que ha de figu-rar en tots els seus documents i totes les diligncies que es facin constar al passaport.

Daltra banda, totes les persones que tinguin una autoritzaci de residncia han de dis-posar de la targeta destranger, en la qual ha de constar el tipus dautoritzaci que selsha concedit, per acreditar que es troben en situaci regular.

Condicions

Expedici de la targeta destranger

Cal dirigir-se a una comissaria de policia o a una oficina destrangers per obtenir-la.

Validesa

La targeta destranger t la mateixa validesa que lautoritzaci de residncia i ser retira-da per les autoritats espanyoles quan el/la titular perdi el dret de residir a Espanya.

Deures

Tota persona que visqui a Espanya, tingui la nacionalitat espanyola o no, est obligada adisposar de la documentaci oficial que lidentifiqui i a portar-la en tot moment, aix coma mostrar-la quan li ho exigeixi la policia.




Robatori o prdua de la documentaci

En primer lloc, si la documentaci ha estat robada, s necessari efectuar una dennciaen una comissaria de policia. Desprs dhaver fet la denncia, o en cas que els documentsshagin perdut, sha de fer una petici de duplicat del passaport i la targeta de residncia.

Requeriment de documentaci

Quan lautoritat demana la documentaci a una persona i aquesta no la pot mostrar, potser conduda a la comissaria per comprovar quina s la seva identitat i la seva situaci alpas.

Ni la policia ni cap funcionari pblic no poden quedar-se amb la documentaci de cap per-sona, excepte quan aix es fa mitjanant una intervenci judicial prvia o com a mesuracautelar dins dun procediment sancionador.


Comissaria de policia nacional o subdelegaci del Govern.

Legislaci aplicable

Llei 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva inte-graci social (CE), modificada per la Llei 8/2000, de 22 de desembre, art. 4, sobre el dreta la documentaci.

Ordre de 7 de febrer de 1997, per la qual es regula la targeta destranger.

Llei orgnica de protecci de la seguretat ciutadana (LOPSC), art. 20.2, sobre els requi-sits que les forces i cossos de seguretat necessiten per requerir a una persona la seva iden-tificaci.



Autoritzacions de treball

Drets

Com a norma general, les persones estrangeres no comunitries que vulguin treballar aEspanya necessiten, a ms de lautoritzaci residncia, una autoritzaci de treball.

Es troba en situaci de residncia temporal amb autoritzaci per treballar el ciutad o ciu-tadana estrangera de ms de setze anys, amb autoritzaci a viure en territori espanyol perun perode superior a noranta dies i inferior a cinc anys, per tal dexercir una activitat lucra-tiva, laboral o professional, per compte daltri o propi.

Tipus dautoritzacions de treball

Autoritzaci de treball per compte daltri

Aquesta autoritzaci inicial habilita a iniciar una activitat laboral als estrangers que no sna Espanya, s a dir, que es troben als seus pasos dorigen. Aquesta autoritzaci es re-soldr prvia tramitaci del corresponent expedient per lempresa interessada en la con-tractaci davant lAdministraci competent i del corresponent visat davant lambaixadaespanyola. Una vegada el treballador o treballadora ha arribat al territori espanyol amb elvisat corresponent, lempresa oferent ha de formalitzar la seva alta a la Seguretat Socialen el termini mxim dun mes; si no ho fes, sextingiria lautoritzaci. Aquesta autoritzaciinicial t una durada dun any, i es pot limitar a una empresa, una activitat i una provnciadeterminades.

Requisits

Que la situaci nacional docupaci en permeti la contractaci. Aquest requisit estdeterminat pel Servei Pblic Estatal, que emet trimestralment un catleg docupacionsde difcil cobertura per a cada provncia. La qualificaci duna ocupaci com de dif-cil cobertura implica la possibilitat de tramitar lautoritzaci per residir i treballar. En elcas que la feina que es pretn oferir no figuri al catleg, lempresa interessada en lacontractaci ha dacreditar la dificultat de trobar m dobra nacional, comunitria oestrangera amb residncia legal per a la feina que ofereix, mitjanant la gesti de lo-ferta davant dels serveis pblics competents. Cal indicar que a lart. 40 de la LOE hiha enumerades diferents situacions en les quals no sha de tramitar la gesti dofer-ta: llocs de confiana, cnjuge o fill de resident legal, fills o nts despanyol dorigen,entre daltres.

Que lempresa garanteixi una activitat continuada durant la vigncia de lautoritzaci.

Que lempresa estigui al corrent de totes les obligacions fiscals i de seguretat social.

Que les condicions de contractaci siguin conformes a la legislaci vigent.

Que els treballadors estrangers no tinguin antecedents penals als seus pasos dori-gen ni a Espanya.



Que el treballador o treballadora estrangera no estigui residint irregularment en terri-tori espanyol. Si es comprova que el treballador est irregular, lexpedient sarxivaro es denegar.

Autoritzaci de treball per compte daltri i de durada determinada

Se solliciten quan es tracta duna feina que no t carcter estable, sigui una activitat detemporada o de carcter estacional. Aquesta mena dautoritzaci no pot ser renovada.

Tipus

De temporada o campanya: La durada coincidir amb la del contracte, un lmit mximde nou mesos dins dun perode de dotze mesos consecutius.

Dobra o servei per al muntatge de plantes industrials, elctriques, edificacions, etc.

De carcter temporal per al personal dalta direcci, artistes, professors, etc.

Per a la formaci i realitzaci de prctiques professionals.

Requisits

Lempresa ha doferir lallotjament i es fa responsable de les despeses del viatge i lamanutenci.

La persona estrangera es compromet a tornar al seu pas dorigen un cop finalitza-da la relaci laboral.

Treball per compte propi

La persona que vulgui establir un negoci per compte propi o b exercir la seva professi,ha de sollicitar aquest tipus dautoritzaci.

Requisits

No pot estar en situaci irregular en territori espanyol.

Sha dacreditar la qualificaci exigible per dur a terme lactivitat, tenir la titulaci pro-fessional homologada i estar collegiat al collegi professional, si fos necessari.

Acreditar que la inversi econmica prevista s suficient per a lactivitat que es pre-tn desenvolupar. Cal presentar un projecte de lestabliment o de lactivitat que esvol desenvolupar; i cal acreditar que shan demanat els permisos administratiusnecessaris.

No tenir antecedents penals als seus pasos dorigen ni a Espanya.

Serveis associats

La Generalitat i determinats ajuntaments disposen de serveis dorientaci i insercilaboral que permeten fer consultes sobre dubtes o problemes relacionats amb el tre-ball, i tamb disposen de serveis de collocaci i ofertes de treball.



Alguns sindicats ofereixen serveis especfics per a persones estrangeres en lmbitdel treball.

Condicions

Sollicitud dautoritzaci de treball inicial: Lha de sollicitar per lempresa, en els casos dau-toritzacions per compte daltri, davant lAdministraci competent de la seva provncia. Uncop aquesta petici rebi una resoluci favorable, el treballador ha de tramitar personalmentel visat davant lambaixada espanyola. Un cop obtingut el visat pot entrar en territoriespanyol i ser donat dalta a la seguretat social i, per tant, iniciar lactivitat laboral corres-ponent.

Deures

Igual que els empresaris, han de complir les clusules i condicions del contracte, da-cord amb la normativa legal espanyola.

Si es treballa per compte propi, cal complir totes les obligacions fiscals i cal donar-se dalta com a autnom a la Seguretat Social.

Qui vulgui fer activitats econmiques per compte propi que requereixin loberturadun establiment, ha de sollicitar a lajuntament una llicncia dobertura. Per acon-seguir aquesta llicncia, s necessari que els locals compleixin unes condicions mni-mes, definides per lajuntament, que els propietaris o llogaters dels locals han deconixer.

Renovacions de les autoritzacions de residncia i treball

Renovaci de lautoritzaci de residncia i treball inicial per compte daltri

La sollicitud de renovaci es pot sollicitar seixanta dies abans de la data de caducitat ifins a tres mesos posteriors a la data de vigncia. La sollicitud prorroga la validesa de lau-toritzaci de residncia i treball fins a lobtenci duna resoluci per part de lAdministra-ci. Si no rep una resposta de lAdministraci per un perode de tres mesos, el sollicitantha de considerar que lautoritzaci est concedida.

Sobt la renovaci quan:

Sacrediti la continutat de la relaci laboral que va donar lloc a la concessi inicial.

Sacrediti la realitzaci habitual de lactivitat inicial per un perode de sis mesos perany, i:

tingui un nou contracte de treball i figuri dalta a la seguretat social, o

tingui una nova oferta de feina.

Sacrediti un perode dactivitat com a mnim de tres mesos per any, i:

que la relaci laboral inicial es va acabar per causa no imputable al treballador,



que ha fet cerca activa de feina mitjanant programes dels serveis pblics o den-titats privades subvencionades, o

que en el moment de presentaci de la sollicitud tingui un contracte de treball envigor.

Renovaci de lautoritzaci de residncia i treball inicial per compte propi

La sollicitud de renovaci es pot sollicitar seixanta dies abans de la data de caducitat ifins a tres mesos desprs de la data de vigncia. La sollicitud prorroga la validesa de laresidncia i treball fins a lobtenci duna resoluci per part de lAdministraci. Si no repuna resposta de lAdministraci en un perode de tres mesos, el sollicitant ha de consi-derar que lautoritzaci est concedida.

Requisits

Acreditar el compliment de totes les obligacions fiscals i socials.

Continuar complint els requisits exigits per la concessi inicial, collegiaci, inversieconmica, etc.

Situacions especials: Modificacions

Modificaci de la situaci de residncia excepcional a la situaci de residnciai treball

Requisits

Les persones estrangeres que estiguin en una situaci de residncia excepcional durant,com a mnim, un any poden accedir a la situaci de residncia i treball.

Si estaven autoritzades a treballar, han de tramitar personalment la sollicitud de modifi-caci; si no fos aix, lexpedient ha de ser presentat pel nou empresari que les vol contrac-tar.

Leficcia daquesta sollicitud est condicionada al fet que el treballador sigui donat dal-ta dins del perode dun mes a partir de la notificaci de la concessi.

Els requisits del contracte de treball sn els mateixos que els exigits per a la concessi ini-cial, amb lexcepci dacreditaci de la situaci nacional docupaci.

Modificaci de la situaci de residncia no laboral a la situaci de residnciai treball

Requisits

Residir legalment en territori espanyol com a mnim un any. Excepcionalment es pot acce-dir a aquesta situaci sense que faci un any que shi resideix quan sacreditin circumstn-cies sobrevingudes que facin necessari treballar per garantir la subsistncia de la perso-na interessada.



s lempresari o empresria que vol contractar qui t la legitimaci per presentar la sollici-tud de modificaci, i no pot fer-ho la persona estrangera resident legal.

Leficcia daquesta sollicitud est condicionada al fet que el treballador o treballadora siguidonada dalta dins del perode dun mes a partir de la notificaci de la concessi.

Modificaci de la situaci destudiant a la situaci de residncia i treball

Els estudiants que es trobin a Espanya poden accedir a una autoritzaci de treball i resi-dncia sense necessitat de tramitar el visat, sempre que es donin el requisits segents:

Acreditar situaci destada com a estudiant com a mnim per a un perode de tresanys.

Haver fet satisfactriament els seus estudis.

No haver gaudit de beca o subvenci per part de cap organisme pblic o privatdins de programes de cooperaci o desenvolupament del seu pas dorigen.

Aquesta modificaci sha de sollicitar dins dels tres mesos anteriors a la caduci-tat de lautoritzaci com a estudiant.

Modificaci de lautoritzaci de residncia i treball

El titular duna autoritzaci inicial de residncia i treball pot sollicitar que sigui modificadalactivitat laboral i lmbit territorial. s a dir, que, si lautoritzaci va ser concedida per tre-ballar a la construcci, es pot sollicitar que sautoritzi a treballar en un altre sector; o b,si es va limitar a una provncia en concret, a treballar en una altra provncia. Si se sollici-ta un canvi de lactivitat laboral, es tindr en compte la situaci nacional docupaci.

Hi ha la possibilitat de canviar lautoritzaci de treball per compte daltri per lautoritzacide treball per compte propi, i a la inversa. Per poder sollicitar-ho, s necessari que lau-toritzaci de treball hagi estat renovada en alguna ocasi o b presenti la modificaci enel mateix moment de la renovaci, s a dir, que no sigui de tipus inicial, i que es complei-xin tots els requisits exigits per a cadascuna de les autoritzacions.


Servei dOcupaci de Catalunya. Seplveda, 148. 08011 Barcelona. Tel. 932 285 757.


Secretaria per a la Immigraci del Departament de la Presidncia de la Generalitat deCatalunya. Gravina, 1. 08001 Barcelona. Tel. 932 701 230.

Centres dInformaci Professional del Departament de Treball de la Generalitat de Cata-lunya (CIP). Rda. Sant Pere, 17. Tel. 934 813 030.

Foment del Treball. Via Laietana, 32. Barcelona. Tel. 934 841 200.

PIMEC-SEFES. Viladomat, 174. Barcelona. Tel. 934 964 500.

Uni de Pagesos. Av. Francesc Camb, 14. Barcelona. Tel. 932 680 900.

CECOT. Sant Pau, 6. Terrassa. Tel. 937 361 119.



Confederaci dEmpresaris del Baix Llobregat. Ptge. Plsmica, s/n. Cornell de Llo-bregat. Tel. 934 740 000.

Uni Empresarial de lAnoia. Sebasti Arts, 8. Igualada. Tel. 938 052 292.

Oficines CITE I AMIC conveniades amb la Diputaci de Barcelona per a la prestacide serveis dassessorament legal a persones residents als municipis de la provn-cia de Barcelona.

Abrera 08630. Pl. Constituci, 1. Tel. 937 702 911 (AMIC)

Badalona 08913. Centre cvic Torre Mena. Pl. Trafalgar, s/n. Tel. 933 990 311(AMIC)

Berga 08401. Pl. Viladomat, 24, baixos. Tel. 938 212 655 (CITE)

Collbat 08293. Bonavista, 2. Tel. 937 770 100 (AMIC)

Granollers 08400Consell Comarcal del Valls Oriental. Pius XII, 5-6. Tel. 938 600 700 (CITE)Esteve Terrades, 30-32. Tel. 938 704 258 (AMIC)

Cornell de Llobregat 08940. Ctra. dEsplugues, 68. Tel. 933 779 292 (CITE)

El Prat de Llobregat 08820. Lloret de Mar, 2. Tel. 933 790 599 (CITE)

Esparreguera 08292. Pl. de lAjuntament, 1. Tel. 937 771 801 (AMIC)

LHospitalet de Llobregat 08901Rbla. Marina, 429-431 bis. Tel. 933 389 253 (AMIC)Pau Sans, 8. Tel. 933 372 947 (CITE)

Igualada 08700. Pg. Verdaguer, 122. Tel. 938 050 494 (CITE)

Manlleu 08560Vendrell, 33. Tel. 938 513 069 (AMIC)Alta Cortada, 1. Tel. 938 507 587 (CITE)

Manresa 08240. Pg. Pere III, 60-62. Tel. 938 730 000 (CITE)

Martorell 08760Ptge. Sindicat, 226. Tel. 937 754 316 (AMIC)Pep Ventura, 7. Tel. 937 755 290 (CITE)

Matar 08302Pl. de les Tereses, 17. Tel. 937 904 446 (AMIC)Castanyos, 120. Tel. 937 415 340 (CITE)

Moi 08180. Joies, 11-13. Tel. 938 301 418 (AMIC)

Mollet del Valls 08100. Centre EMFO. Berenguer III, 105. Tel. 935 705 160 (AMIC)

Olesa de Montserrat 08640. Salvador Cases, 17. Tel. 937 783 300 (AMIC)

Pineda de Mar 08397. Riera, 31. Tel. 937670499 (CITE)

Sabadell 08201. Sant Pau, 19. Tel. 937 272 975 (CITE)

Sant Adri de Bess 08930. Pl. de la Vila, 4. Tel. 933 812 004 (AMIC)

Sant Boi de Llobregat 08830. Badajoz, 2. Tel. 936 540 302 (AMIC)

Sant Esteve Sesrovires 08293. Major, 8. Tel. 937713017 (AMIC)

Santa Coloma de Gramenet 08923. Pirineus, 2. Tel. 934 663 940 (CITE)

Terrassa 08221. Uni, 23. Tel. 937 809 366 (AMIC)

Torell 08570. Nria, 91 - pl. de la Sardana. Centre cvic. Tel. 938 505 031 (CITE)

Vic 08500. Pl. Osona, 4, 1a. Tel. 938 895 590 (AMIC)



Viladecans 08840. Ptge. Sant Ramon, 2. Auditori Pablo Picasso, s/n. Tel. 936 591 456 / 936 591 015 (AMIC)

Vilafranca del Peneds 08720Pl. Peneds, 4, 2n. Tel. 938 903 906 (AMIC)Pl. Peneds, 4, 2n. Tel. 938 173 982 (CITE)

Vilanova i la Geltr 08800. Marqus del Duero, 15. Tel. 938 152 517 (CITE)

Legislaci aplicable

Llei 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva inte-graci social (CE), modificada per la Llei 8/2000, de 22 de desembre, art. 10, sobre la ca-pacitat empresarial dels estrangers, i arts. 36 a 43, sobre el perms de treball i rgims especials.



Empadronament

Drets

Lempadronament s un dret i un deure de totes les persones que resideixen de forma habi-tual a Espanya, sigui quina sigui la seva nacionalitat i la seva situaci jurdica. Aix doncs,tamb tenen el dret i lobligaci dempadronar-se les persones estrangeres que viuen aEspanya sense autoritzaci de residncia.

Empadronar-se suposa inscriures al padr municipal dhabitants de la poblaci on es resi-deix.

El padr est gestionat per lajuntament i s on consten les dades de la poblaci. El seuobjectiu s proporcionar informaci sobre el nombre de persones que viuen al municipi iles seves caracterstiques, per conixer quines sn les necessitats actuals i futures de lapoblaci i quins serveis hi caldr desenvolupar.

Les dades del padr municipal sn confidencials i noms poden ser utilitzades amb fina-litats estadstiques.

Els naixements i les defuncions han de ser declarats al registre civil del municipi o al jutjatde pau.

Serveis associats

Tota persona empadronada passar a constar com a vena del municipi i tindrgarantit de forma immediata laccs als serveis municipals (escoles bressol, escoladadults, esports, serveis socials, etc.), aix com a altres serveis pblics que no depe-nen de lajuntament (escola, habitatge, sanitat, etc.).

Lempadronament s el mitj ms clar per provar la presncia de lestranger a Es-panya.

Condicions

Requisits per a lempadronament

Cal dirigir-se a lajuntament i presentar, com a identificaci personal, el passaport, la tar-geta de residncia o el document didentificaci del pas dorigen (exclusivament per a nacio-nals dels Estats membres de la Uni Europea), aix com la documentaci acreditativa deldomicili on es viu (contracte de lloguer o escriptures de propietat).



Deures

Tota persona t lobligaci, en cas de canviar de residncia, de donar-se de baixa almunicipi on resideix i tornar a inscriures al nou.

Renovaci del padr municipal: La persona estrangera t lobligaci de renovar la sevainscripci al padr municipal cada dos anys. Sexceptuen els estrangers amb auto-ritzaci de residncia permanent i els residents comunitaris.


Empadronament sense justificants

En cas que la persona estrangera no disposi de DNI, passaport o autoritzaci de residn-cia, lajuntament pot acceptar, per acreditar la seva identitat, altres documents aportatsper ella en els quals constin les seves dades personals. En cas de no disposar de docu-ments que demostrin la residncia al municipi (escriptura de lhabitatge, contracte de llo-guer, contracte de subministraments, etc.), es pot prendre com a justificant el testimonidun ve o dos.

Empadronament sense domicili

En el cas de persones que viuen al municipi per que no disposen de domicili fix, els ajun-taments poden empadronar-les sempre que la situaci es posi prviament en coneixementdels serveis socials. En aquests casos, es pot fer constar ladrea del lloc on visqui la per-sona malgrat que no sigui un domicili particular, sempre que els serveis socials confirminque el ve hi viu de manera habitual i si s possible fer-li arribar notificacions a aquestaadrea.


Oficina del padr de lajuntament de residncia.

Registre Civil dels Jutjats de Primera Instncia i Instrucci del municipi de residncia.

Legislaci aplicable

Decret 188/2001, de 26 de juny, arts. 4.6 i 8.2, sobre els drets dels estrangers a ser empa-dronats, i Llei orgnica 8/2000 (CE), de 22 de desembre, art. 12, sobre el dret a lassistn-cia sanitria.

Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local (LRBRL). Redacci modi-ficada substancialment per la Llei 4/1996, de 10 de gener, de modificaci de la LRBRL,arts. 15 a 18, sobre inscripci dofici i gesti del padr municipal, i art. 16.3, sobre confi-dencialitat de les dades del padr.



Reglament estatal de poblaci i demarcaci territorial de les entitats locals (RPDTEL), apro-vat pel Reial decret 1690/1986, d11 de juliol, arts. 54, 57 i 59. Redacci daquests pre-ceptes modificada substancialment pel Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre,sobre dades que shan dincloure en el padr municipal.

Reglament catal de demarcaci territorial i poblaci dels ens locals (RDTPEL), aprovatpel Decret 140/1988, de 24 de maig, arts. 134 a 136.

Resoluci de 28 dabril de 2005, de la Presidncia de lInstitut Nacional dEstadstica (BOE30-5-2005).



Accs a la nacionalitat

Drets

La nacionalitat espanyola dorigen la tindran les persones que hagin nascut a Espanya,sempre que es compleixi un daquests casos:

El pare i la mare sn nascuts a Espanya.

Els pares sn estrangers, per un dels dos ha nascut a Espanya.

Els pares sn estrangers i tenen, tots dos, la condici daptrida (no tenen naciona-litat).

Els pares sn estrangers i la legislaci del seu pas originari no reconeix la nacionali-tat del fill.

Poden sollicitar la nacionalitat espanyola per residncia legal les persones estrangeres queresideixin a Espanya durant un temps determinat sempre que:

Hagin viscut a Espanya, de forma legal i continuada, durant un mnim de deu anys idemostrin una bona integraci social.

Hagin viscut a Espanya, de forma legal i continuada, durant un mnim de cinc anys itinguin lestatut de refugiat.

Hagin viscut a Espanya, de forma legal i continuada, durant dos anys, i siguin nacio-nals dAndorra, de Filipines, de Guinea Equatorial, de Portugal, dun pas iberoame-ric o sefardites.

Hagin viscut a Espanya, de forma legal i continuada, durant un any si:

Han nascut a Espanya i sn fills destrangers.

Han nascut fora dEspanya i sn fills o nts despanyols.

Han estat tutelats o acollits per un tutor o instituci espanyola durant dos anys con-secutius.

Estan casats amb un espanyol, com a mnim des de fa un any, i no nestan sepa-rats (legalment o de fet).

Per a tots els casos, la residncia ha de ser legal, continuada i immediatament anterior ala petici datorgament de la nacionalitat.

Condicions

Requisits per sollicitar la nacionalitat espanyola:

Al pas dorigen sha de demanar el certificat de naixement i el certificat consular onconstin els antecedents penals. Aquests documents han destar traduts i legalitzatspel consolat espanyol al pas dorigen o pel consolat del pas dorigen a Espanya, depe-nent des don es faci la sollicitud.

A Espanya sha de sollicitar el certificat dempadronament, el certificat de residn-



cia legal a Espanya i el certificat dantecedents penals, i sha dacreditar que es dis-posa de mitjans econmics per viure al pas (contracte laboral, declaraci de la ren-da, etc.). Les persones que demanin la nacionalitat perqu estan casades amb unespanyol o espanyola, hauran daportar, tamb, el certificat de naixement de laltremembre de la parella i el certificat de matrimoni.



Legislaci aplicable

Llei 36/2000, de 8 doctubre, per la qual es modifica el Codi Civil en matria de naciona-litat.



Famlia

Famlia i matrimoni

Drets

Les persones estrangeres que es trobin a Espanya, tinguin autoritzaci de residncia o no,poden contreure matrimoni, separar-se, divorciar-se o constituir-se en parella de fet, enles mateixes condicions que la poblaci espanyola.

Ning no pot ser obligat a casar-se contra la seva voluntat i, si aix passs, podria sollici-tar-se lanullaci del matrimoni. Si una persona es troba coaccionada a contreure matri-moni pels seus pares o per qualsevol altra persona, ho ha de denunciar a la policia o a laFiscalia, que han de protegir la seva llibertat de decisi.

El matrimoni pot ser religis o civil. En cas de ser civil, pot celebrar-se en un jutjat o a la-juntament. Quant als matrimonis religiosos, noms tindran validesa els de les confessionsreconegudes a les lleis espanyoles (catlica, islmica, evanglica i jueva) i un cop inscritsal Registre Civil.

Les decisions que afecten la vida familiar han de ser preses conjuntament pels dos cn-juges, ja que tots dos tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions familiars.

A Espanya es reconeix la separaci i el divorci. La separaci es produeix quan el marit ila muller deixen de viure junts, i s judicial quan la declara un jutge, sigui de mutu acordo no.

El divorci suposa la dissoluci del matrimoni. Poden sollicitar el divorci els dos cnjugeso un de sol una vegada transcorreguts tres mesos de la celebraci del matrimoni. Si elmatrimoni t descendncia menor dedat, a les resolucions de separaci i divorci sha dedecidir a qui en correspon la custdia, aix com els rgims de visites per a laltra personai si hi ha obligaci de pagament duna pensi per al manteniment dels infants i/o paga-ment duna pensi compensatria al cnjuge (aquest ltim cas pot donar-se quan un mem-bre de la parella sha dedicat fonamentalment a la cura de la famlia i la llar).

Tal com recullen les lleis espanyoles, s prohibida tota prctica cultural que violi els dretshumans.

Serveis associats

Ajuts adreats a famlies per facilitar laccs a lhabitatge.

Ajuts a famlies nombroses (amb tres o ms fills).

Ajuts a famlies amb gent gran o infants (de fins a tres anys) al seu crrec.

Celebraci de matrimonis civils als ajuntament o jutjats.

Famlia | 47


Condicions

Edat

Poden casar-se les persones ms grans de divuit anys, aix com les ms grans de setzeamb independncia econmica i legalment emancipades.

Poligmia

Una persona no pot casar-se si en el moment de contreure matrimoni est legalment casa-da amb una altra persona; si ho fa, comet un delicte segons les lleis espanyoles.

Parelles de fet

Les parelles de fet es constitueixen formalment mitjanant un document davant notari. Encerts aspectes, tenen beneficis legals semblants als matrimonis. A la normativa destran-geria no es preveu la figura de les parelles de fet; noms shi reconeixen efectes als matri-monis civils.

Deures

Totes les persones, siguin estrangeres o no, han dassumir els deures derivats de la vidafamiliar.


Infants nascuts a Espanya de pares estrangers

No adquireixen la nacionalitat espanyola pel fet de nixer a Espanya. Noms podranaccedir a la nacionalitat espanyola un cop acreditin un any de residncia legal. La residn-cia legal la poden sollicitar sempre que un dels seus pares tingui tamb la residncia legal.Si cap dels dos no t autoritzaci per residir a Espanya, el menor no t dret a sollicitaruna autoritzaci de residncia legal.

En el moment que linfant neixi passa a tenir automticament el mateix tipus dautoritza-ci de residncia que qualsevol dels seus progenitors i ha de ser inscrit al pas dorigendels pares. En cas que els pas dels pares, pel fet de no haver nascut al pas dorigen, noreconegui la nacionalitat del menor, aquest pot sollicitar i adquirir la nacionalitat espanyo-la, ja que, segons la legislaci vigent, cap nen que hagi nascut a Espanya no pot conver-tir-se en aptrida (persona sense nacionalitat).


Secretariat de la Famlia. Pl. Pau Vila, 1 (Palau de Mar). 08039 Barcelona. Tel. 934 831 000. A/e: [email protected].



Delegaci Territorial de Benestar i Famlia de Barcelona. Tarragona, 141-147. 08014Barcelona. Tel. 935 675 160. [email protected].

Oficines de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Telfon dinformacigeneral: 900 300 500. Web: www.gencat.es/benestar.


Legislaci aplicable

Llei 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva inte-graci social (CE), modificada per la Llei 8/2000, de 22 de desembre, art. 16, sobre el dreta la intimitat familiar.

Llei 15/2005, de 8 de juliol, que modifica el Codi Civil i la Llei denjudiciament civil, en mat-ria de separaci i divorci.

Famlia | 49



Reagrupament familiar

Drets

Les persones estrangeres que resideixin a Espanya legalment des de fa ms dun any, itinguin autoritzaci per continuar vivint en aquest pas per un any ms com a mnim, tenendret a reagrupar amb ells els familiars segents:

El o la cnjuge, sempre que no shagin divorciat o separat legalment. En cap cas noes pot reagrupar ms duna parella.

Els fills ms petits de divuit anys o incapacitats, inclosos els adoptats, i la resta demenors de divuit anys o incapacitats que estiguin sota la tutela legal del resident.

Els pares del resident, quan estiguin al seu crrec i no puguin mantenir-se sols perfalta de recursos econmics; sentendr que estan al seu crrec quan com a mnimdurant lltim any de residncia els hagi transferit o suportat despeses econmiquesque comportin una dependncia econmica.

Els familiars reagrupats tindran la mateixa autoritzaci de residncia que la persona queels ha reagrupat i pel mateix termini de temps, i la seva vigncia dependr del manteni-ment de les circumstncies en qu es va concedir.

Autoritzacions de residncies independents per als familiars reagrupats

La persona cnjuge reagrupada pot obtenir una autoritzaci de residncia independentquan:

Obtingui autoritzaci per treballar.

No estigui separada i acrediti que ha residit a Espanya legalment durant cinc anys.

Es trenqui el vincle familiar, separaci o divorci, i sacrediti que ha viscut en territoriespanyol amb el seu cnjuge com a mnim durant dos anys.

Sigui vctima de violncia familiar un cop shagi adoptat al seu favor lordre de pro-tecci de la vctima.

Per la mort del seu cnjuge.

Compleixi els requisits per sollicitar residncia excepcional per raons darrelament.

Els fills del reagrupant obtindran una autoritzaci de residncia independent quan:

arribin a la majoria dedat i obtinguin una autoritzaci per treballar, o

arribin a la majoria dedat i hagin residit legalment en territori espanyol durantr un per-ode de cinc anys.

Els ascendents obtindran una autoritzaci de residncia independent quan:

obtinguin una autoritzaci per treballar.


Autoritzaci per treballar vinculada a lautoritzaci de residncia per reagrupament familiar

El cnjuge no separat de dret i la descendncia en edat laboral poden sollicitar una auto-ritzaci per treballar, sense que aix comporti ladquisici duna residncia independent,quan:

lautoritzaci se solliciti per a una contractaci laboral a temps parcial o prestacionsde servei, o

rebin una retribuci inferior al salari mnim interprofessional a temps complet en cm-put anual.

Condicions

Sollicitud de reagrupament: El reagrupament familiar ha de ser sollicitat pel membre dela famlia que hagi residit legalment a Espanya durant un any i que, com a mnim, tinguiautoritzaci per residir-hi un any ms. Lestranger haur de sollicitar una autoritzaci deresidncia a favor del familiar que vulgui reagrupar, i acreditar que compleix les condicionsque hi ha establertes.

Requisits que ha de complir el familiar resident que vol reagrupar (reagrupant):

acreditaci de recursos econmics suficients per fer-se crrec de les despeses quecomporti la residncia del seu familiar en territori espanyol, i

justificaci documental que acrediti la disponibilitat per part del reagrupants dun habi-tatge adequat per tal dacollir els seus familiars. Aquest requisit sha de justificar mit-janant laportaci dun informe ems per lajuntament on viu lestranger. Si lajunta-ment no emet linforme en el termini de quinze dies des de la sollicitud, es potsollicitar una acta de lhabitatge a un notari.

Heus aqu el contingut mnim de linforme municipal o de lacta notarial:

ttol que habilita locupaci de lhabitatge,

nombre dhabitacions i destinaci ds de cadascuna,

nombre de persones que hi viuen, i

equipaments i condicions dhabitabilitat.

Un cop sollicitada lautoritzaci per a la reagrupaci familiar, el reagrupant rebr una res-posta al seu domicili. Si la resposta s positiva, ha denviar aquesta resoluci al seu fami-liar al pas dorigen (reagrupat), i aquest t dos mesos per sollicitar davant lambaixadaespanyola el corresponent visat de residncia. Lautoritat consular ha de respondre en eltermini mxim de dos mesos. Un cop recollit el visat, el familiar reagrupat ha dentrar enterritori espanyol durant la vigncia daquell, que mai no ser superior a tres mesos, i uncop al territori tindr un temps mxim dun mes per tramitar la seva targeta didentitat.

Famlia | 51


Renovacions de les autoritzacions de residncia per reagrupament familiar

Les residncies atorgades pel procs de reagrupament familiar tindran la mateixa vign-cia que la que t la del familiar resident legal que reagrupa, ats que depenen daquesta.Les renovacions daquestes residncies shan de sollicitar seixanta dies abans de la sevacaducitat, i shaur dacreditar la situaci laboral i econmica del familiar reagrupant.Sentendr que la resoluci s favorable si en un termini de tres mesos des de la presen-taci de la sollicitud de renovaci no sha rebut cap resposta.


Decisi dels familiars que seran reagrupats: La reagrupaci familiar ha de ser una decisipresa de mutu acord entre el reagrupat i el reagrupant. Aix doncs, un home no pot rea-grupar-se amb la seva dona si aquesta no vol, ni a la inversa. En el cas dels fills, sn elsdos pares els qui han dacordar si sn reagrupats.

Denegaci del visat per reagrupament: En cas que, desprs dhaver aconseguit laprova-ci de la sollicitud de reagrupament familiar per part de la Subdelegaci del Govern, elconsolat al pas dorigen denegui el visat als familiars i es consideri que no hi ha motiusper a la denegaci, es pot presentar un recurs administratiu davant la mateixa Adminis-traci o b recrrer davant els tribunals.

Serveis associats

Els familiars reagrupats, desprs darribar a Espanya i desprs dempadronar-se, tindranaccs a tots els serveis a qu tenen dret els estrangers.


Subdelegaci del Govern de lEstat a Catalunya. Av. Marqus dArgentera, 2. 08003Barcelona. Tel. 934 820 544. A/e: [email protected].

Secretaria per a la Immigraci de la Generalitat de Catalunya. Gravina, 1. 08001 Bar-celona. Tel. 932 701 230.

A www.diba.cat/diversitat trobareu un model dinforme per acreditar la disponibilitatdhabitatge, dins la web del Servei de Poltiques de Diversitat i Ciutadania. readIgualtat i Ciutadania. Diputaci de Barcelona.

Legislaci aplicable

Llei 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva inte-graci social (CE), modificada per la Llei 8/2000, de 22 de desembre, arts. 16 i 17, sobreel dret a la intimitat familiar i als familiars reagrupables, i arts. 16, 18 i 19, sobre el dret alreagrupament familiar.



Drets de les dones

Drets

Com a principi general, les dones tenen els mateixos drets que els homes, i ni les unes niels altres poden ser vctimes de persecuci sexual, matrimoni fors, violncia de gne-re o discriminaci en el treball.

Les dones estrangeres residents a Espanya, tinguin autoritzaci de residncia o no, podendemanar suport i denunciar qualsevol situaci de maltractament o assetjament.

Si una dona (o un home) pateix violncia de gnere, s a dir, maltractaments fsics o ps-quics per part de la seva parella, ha de denunciar-ho, ja que qui causa aquests maltrac-taments comet un delicte. La denncia pot realitzar-se a associacions per la defensa delsdrets de les dones, serveis per a dones maltractades (prestats per la Generalitat i/o elsajuntaments), comissaries de policia, fiscalia o jutjats. Aquests organismes li ofereixen suportjurdic i psicolgic, aix com altres serveis dirigits a la millora de la seva situaci. La policiatamb li pot oferir serveis especials de protecci.

Si una dona (o un home) pateix assetjament sexual (pressions per mantenir relacionssexuals) per part dels caps o companys de treball, ho ha de denunciar, ja que aquestaprctica es considera delicte. Pot fer la denncia davant la mateixa empresa, un sindi-cat o una associaci de defensa dels drets de les dones, o b directament davant la Fis-calia o el jutjat.

Si una dona considera que pel mateix treball a la mateixa empresa cobra menys que unhome, que pel fet de ser dona est sent marginada en les promocions laborals o profes-sionals, o que pateix qualsevol altra mena de discriminaci a la feina pel fet de ser dona,ho ha de denunciar a un sindicat o a una associaci de defensa dels drets de les dones.Tamb pot fer una queixa davant lempresa o presentar una denncia als jutjats.

Les dones treballadores en cas de part, adopci o acolliment permanent o preadoptiu,tenen dret a un perode de descans de setze setmanes. Aquest perode es pot comenara gaudir abans del part, i pot ser gaudit pel pare o la mare (si b, en cas de part, les pri-meres sis setmanes des del naixement del nad han de ser gaudides per la mare). Durantaquestes setze setmanes, la dona continuar cobrant el seu sou (o una part, en funci delque sestableixi en el conveni).

A ms del perms per maternitat, les dones tenen dret a demanar un reducci de la jor-nada de treball. Aquesta reducci pot ser:

Per lactncia. La dona pot estar fora del seu lloc de treball durant una hora diria, quees pot repartir en dues meitats, per alletar el fill. Aquest perms es pot gaudir fins queel nad arribi als nou mesos, i durant aquest temps rep el 100% del seu salari.

Per tenir cura dels fills. Les dones poden demanar una reducci de jornada laboralfins que els fills arribin als sis anys. En aquest cas, la reducci de feina comportartamb una reducci proporcional del salari.

Famlia | 53


En cas que una dona vulgui interrompre el seu embars de manera voluntria, podr fer-ho dins el sistema de sanitat pblica sempre que es trobi en les dotze primeres setmanesde gestaci i doni algun dels motius previstos a la llei (evitar un greu perill per a la vida ola salut fsica o psquica de lembarassada; que lembars sigui conseqncia dun fet cons-titutiu dun delicte de violaci, prviament denunciat; o que hi hagi presumpci de greustares fsiques o psquiques en el fetus). Si una dona es troba en aquesta situaci, ha dedemanar informaci i orientaci als serveis ginecolgics del seu centre dassistnciaprimria, a un centre de planificaci familiar o a alguna associaci o entitat de defensa delsdrets de les dones.

En general, si una dona considera que no li sn respectats els seus drets, t al seu abastdiversos serveis pblics i organitzacions socials disposats a assessorar-la i a donar-lisuport.

Serveis associats

Serveis de suport i dinformaci a les dones dels ajuntaments.

Institut Catal de les Dones (Generalitat de Catalunya).

Serveis de defensa dels drets de les dones de sindicats, collegis dadvocats, asso-ciacions, etc.

Centres de planificaci familiar i associacions de defensa dels drets de les dones: ofe-reixen informaci sobre mtodes anticonceptius, planificaci, avortament, etc.

Deures

Totes les persones tenen lobligaci de denunciar els maltractaments domstics (o de qual-sevol altra mena) i lassetjament sexual, ja que sn considerats un delicte.


Institut Catal de les Dones. Portaferrissa, 1. 08002 Barcelona. Tel. 933 179 291. A/e: [email protected].

Lnia dAtenci a Dones en Situaci de Violncia (Generalitat de Catalunya): 900 900 120.

Comissaria de la Dona (per fer-hi denncies de maltractaments). Tel. 932 903 699.

Xarxa de Centres dInformaci i Recursos per a Dones. www.diba.cat/francescabonnemaison.

Legislaci aplicable

Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contrala violncia de gnere.



Drets dels infants

Drets

Tots els infants tenen dret a un nom, a una nacionalitat i a una identitat. Els menors de-dat tenen dret a la protecci familiar, a lalimentaci, a rebre assistncia mdica i a ledu-caci, aix com a la resta de drets reconeguts per la llei.

Els menors estrangers que es trobin a Espanya, amb autoritzaci de residncia o sense,tenen els mateixos drets que els menors espanyols, entre els quals hi ha el dret a la pro-tecci i a lassistncia sanitria, a leducaci i a les prestacions socials.

Els principals responsables de garantir els drets dels infants sn els pares, que ha

Derechos y deberes

Documents

Transcript of Derechos y deberes