Demos 002 - El finançament dels valencians

8/2/2019 Demos 002 - El finanament dels valencians

1/70

Demos|2Fulls de recerca i de divulgaci

El nanamentdels valencians

Una insucincia histrica

Rafael Beneyto


2/70


3/70

El nanamentdels valencians

Rafael Beneyto Cabanes

Una insucincia histrica


4/70

Primera edici: gener del 2012

del text: Rafael Beneyto Cabanes daquesta edici: Fundaci Nexe

www.fundacionexe.org

Producci: Jaume Ortolwww.riuraueditors.catCarrer de lAgregaci, nm. 1, 2n 1a08041 Barcelona

ISBN: 9788493831530

Dipsit legal:Impressi: Publidisa

Collecci Demos, nm. 2Director acadmic: Vicent Flor i Moreno

Agram a Vicent Cucarella els suggeriments fets per aledici daquest llibre. Les opinions que shi expressensn responsabilitat de lautor.


5/70

Continguts

Introducci 7La descentralitzaci a lEstat espanyol 11

Cessi de competncies i descentralitzaci de la despesa 11

Descentralitzaci fiscal o dels ingressos 15

El model de finanament autonmic 23El model aprovat lany 2002 27Resultats del model aprovat lany 2002 29

La reforma aprovada lany 2009 35

Resultats del model de lany 2009 40

La inversi territorialitzada de ladministraci central 45

Les balances fiscals 48Un acord fiscal per a canviar el model de finanament 59

Bibliografia 63


6/70

Abreviatures utilitzades

CA comunitat autnoma

CCAA comunitats autnomes

CPFF Consell de Poltica Fiscal i Financera

FCo Fons de cooperaciFCp Fons de compentitivitat

FGSPF Fons de garantia dels serveis pblics fonamentals

IEF Instituto de Estudios Fiscales (Ministerio de Economa y Hacienda)

INE Instituto Nacional de Estadstica

IRPF Impost sobre la renda de les persones fsiques

IVA Impost sobre el valor afegit

IVIE Institut Valenci dInvestigacions Econmiques

LOAPA Llei orgnica dharmonitzaci del procs autonmicLOFCA Llei orgnica sobre el finanament de les comunitats autnomes

PIB Producte Interior Brut


7/70

7

La creaci de lEstat de les autonomies

va comenar ara fa trenta-tres anys.Des del punt de vista poltic, va su-posar un impuls a la participaci delsciutadans en les decisions pbliquesmitjanant els processos democrtics,i un canvi en els centres de decisi queha perms que les comunitats aut-nomes (CCAA) foren responsables de

la prestaci de serveis pblics diver-sos i importants. De llavors en, shaprodut un fort creixement del sectorpblic, i tamb una important descen-tralitzaci, des de ladministraci cen-tral cap a les administracions auton-miques, les quals sn responsables aramateix del 35 % de la despesa pblica

total. Les CCAA han estat coprotago-nistes daquesta expansi de la despesapblica i han influt directament en lesdecisions sobre lassignaci de recur-sos a serveis pblics molt importantsen les societats desenvolupades.

Perqu els governs autonmics

disposaren de recursos per a atendreles seues noves competncies, es vadissenyar un sistema de finanament.En aquest sistema, mentre la despe-sa es descentralitzava rpidament, elsector pblic es mantenia fiscalmentmolt centralitzat; la recaptaci fiscalla feia la hisenda central, i les hisendes

autonmiques depenien de les trans-ferncies de la hisenda central. I ac son aparegueren els conflictes, que con-tinuen sent hui els principals punts dediscussi de lEstat de les autonomies:la suficincia de recursos en relaciamb les necessitats, la corresponsabili-tat fiscal de les CCAA, una distribuci

justa de recursos i una relaci equita-tiva amb la hisenda central. A causadaquests conflictes, el sistema definanament ha anat revisant-se cont-nuament sense que es puga dir que h-gem arribat a una soluci satisfactria.

Introducci


8/70

8

Per altra banda, la inversi pblica en

infraestructures s un dels instruments

bsics per a dur a terme poltiques de

creixement econmic i de desenvolupa-ment regional. En termes quantitatius,

la principal inversi pblica s la que fa

anualment lEstat espanyol mitjanant

els pressupostos generals (captol 6, in-

versions reals). La distribuci territorial

daquesta inversi tamb presenta greu-

ges comparatius, i es justifica ms per

criteris de solidaritat que per argumentsde creixement i deficincia econmica.

Aquest s un altre conflicte entre ladmi-

nistraci central i les CCAA, fins al punt

que les que han modificat recentment

els seus estatuts dautonomia han incls

exigncies sobre la seua participaci en

la inversi pblica anual de lEstat.

Un problema afegit ha estat la mancadinformaci amb qu sha dut a terme

el procs de descentralitzaci. Disposar

de les dades dingressos i despeses de

les institucions del sector pblic, dis-

tribudes territorialment en un perode

determinat, i dels saldos fiscals resul-

tants en cada territori, ha estat una bre-

ga constant entre ladministraci centrali les CCAA amb ms sentiment nacional

privatiu. La transparncia democrti-

ca en la determinaci de les balances

fiscals ha estat molt feble. LInstitut

dEstudis Fiscals (IEF) organisme

dependent del Ministeri dEconomia i

Hisenda, i que s lnic que disposa de

tota aquesta informaci no va pu-

blicar linforme sobre la metodologiade clcul de les balances fiscals fins al

setembre de lany 2006. I fou el mes de

juliol del 2008 quan el mateix Institut

dEstudis Fiscals va realitzar la primera

i nica estimaci de carcter oficial de

les balances fiscals de les CCAA amb

les administracions pbliques centrals

referida a lany 2005.La descentralitzaci poltica a lEs-

tat espanyol ha estat bsicament una

descentralitzaci de despeses (sanitat,

ensenyament, serveis socials), mentre

que els ingressos majoritriament shan

mantingut centralitzats. Els governs au-

tnoms depenen de la cessi dimpostos

i de les transferncies de la hisendacentral, amb poca capacitat normativa.

Els mecanismes danivellaci del siste-

ma de finanament autonmic sn molt

variats, poc clars i condicionats per un

statu quo molt antic (1999), resultat

duna negociaci poltica.1 Ladminis-

traci central no ha actuat dacord amb

1. Lanomenat statu quo s la distribuci inicial derecursos entre les CCAA tenint en compte la despesaque realitzava lEstat en cada territori per les compe-tncies transferides. Respectar lstatu quo protegeixles comunitats ms ben tractades, i al mateix tempsimpossibilita lacostament de les perjudicades.


9/70

9

principis econmics, financers i funcio-

nals, propis duna organitzaci descen-

tralitzada del poder. LEstat, al contrari,

envaeix competncies autonmiques

amb la seua poltica de subvencions i

convenis de collaboraci que incidei-xen en mbits propis de les autonomi-

es (cultura, ensenyament, innovaci,

poltiques actives docupaci, promoci

econmica, turisme, sanitat, etc.), sense

fixar criteris objectius de distribuci.

A ms a ms, sha reservat dotacions

econmiques que dificulten lexecu-

ci de les competncies delegades, ino ha redut el seu aparell burocrtic

(ministeris de cultura i ensenyament,

de sanitat, etc.), la qual cosa comporta

moltes ineficincies. Vista lexperincia,

ser una conclusi daquest estudi que

una veritable autonomia financera sols

saconsegueix amb un acord fiscal sem-

blant al concert econmic, s a dir, la

cessi total dels tributs recaptats al Pas

Valenci i el retorn duna quota a lEs-

tat que finance les despeses fetes peraquest i que represente laportaci dels

valencians a la solidaritat entre CCAA.

Des duna perspectiva estrictamentvalenciana, trobem que les adminis-tracions pbliques centrals recaptenms impostos que despeses correntsi inversions en infraestructures fan

en el nostre pas. Aix prov de duescauses: en primer lloc, dun sistema definanament autonmic que, des delinici del procs de descentralitzaci,ha facilitat a la Generalitat Valencianamenys recursos per habitant que la

EL SECTOR PBLIC ESPANYOL

Administracions centrals:

+ Administraci central Estat Organismes de ladministraci central

+ Administracions de la Seguretat Social

Administracions territorials:+ Comunitats autnomes+ Corporacions locals


10/70

10

mitjana estatal, encara que la renda percpita dels valencians se situe per da-vall de la mitjana; i en segon lloc, duna

distribuci de les inversions de lEstaten infraestructures que no ha corres-post mai al pes que tenia la poblacivalenciana sobre el total estatal.

Els diferents governs valencians,tant del PSOE com del PP, no han estatactius en la negociaci amb ladmi-nistraci central per a obtenir el fi-

nanament necessari, just i equilibratque ens pertoca dacord amb la nostraaportaci. Tampoc no hem trobaten els responsables poltics dels dosprincipals partits una voluntat deci-dida de mobilitzar la societat civil endefensa dun sistema de finanamentjust per als valencians. s incompren-

sible que el govern valenci, teninten compte lasfxia fiscal que pateix,lelevat endeutament que limita la seuapoltica econmica, i el seris dficitdinfraestructures bsiques del pas, nohaja donat al sistema de finanamentautonmic la importncia que li hanconcedit altres governs.


11/70

11

La descentralitzaci del sector pblic

s un procs que es recomana per a laconsecuci dobjectius econmics, fo-namentalment amb vista a millorar elbenestar dels ciutadans, ja que acostarla prestaci de serveis als ciutadanspermet adaptar-se millor a les seuesnecessitats reals i alhora proporcionauna major eficincia econmica. Aix

no obstant, lexperincia ens demostraque en tots els pasos la descentralit-zaci es duu a terme per raons o, msben dit, per pressions poltiques. Enel cas espanyol, lexigncia de lliber-tat, amnistia i estatut dautonomiava caracteritzar linici de la transicidemocrtica, i la descentralitzaci de

lEstat fou la resposta poltica pactadaen la Constituci.

Cessi de competncies i descentralitzaci

de la despesaHi ha diverses raons deficincia queaconsellen la descentralitzaci de ladespesa. La descentralitzaci serveixper a ajustar millor loferta de bnsi de serveis a les preferncies delsresidents en cada territori; per a aug-mentar la quantitat i la qualitat dels

serveis; per a tindre una major varietatdiniciatives i experincies; i per a unamillor diversificaci i modernitzacide les estructures organitzatives delsserveis pblics.

El model dEstat que simplanta enel procs democrtic posat en marxa aEspanya lany 1978 suposa la cessi de

competncies a les CCAA en la gestidimportants serveis pblics i en laregulaci de la vida econmica i social.Dun Estat centralitzat, amb dos nivellsde govern, el central i el local, hempassat, en trenta anys, a tres nivells de

La descentralitzaci a lEstat espanyol


12/70

12

Quadre1

Estructura de la despesa de les administracions pbliques (%).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Corporacions locals

Comunitats autnomes

Administracions centrals

2009*200520001995199019861978

1978 1986 1990 1995 2000 2005 2009*

Administracions centrals 89,0 68,7 59,6 58,0 61,0 51,2 50,8

Comunitats autnomes 0,0 17,2 23,9 27,3 26,0 35,8 35,6

Corporacions locals 11,0 14,1 16,5 14,7 13,0 13,0 13,6

*Dades avanades.Font: Intervenci General de lAdministraci de lEstat.


13/70

13

govern, en qu les CCAA ja gestionael 35 % de la despesa pblica total. LaConstituci espanyola i els diferents

estatuts dautonomia establiren lescompetncies que podien assumir lesCCAA referides a serveis com ense-nyament, sanitat, cultura, habitatge,serveis socials, infraestructures detransport, medi natural i promocidel desenvolupament econmic, entredaltres. La descentralitzaci de la des-

pesa va coincidir amb lacceleraci deldesenvolupament dels serveis pblicsque conformen lEstat del benestar,amb la qual cosa la despesa pblicacresqu ms rpidament que les activi-tats privades.

En el quadre 1 podem observarlevoluci de la distribuci de la des-

pesa pblica entre els diferents nivellsde govern des de lany 1978 fins a lany2009. El salt definitiu es produeix lany2002 quan es conclouen les transfe-rncies de sanitat i ensenyament a to-tes les CCAA, que arriben aix a gestio-nar ms dun ter de la despesa pblicatotal. Malgrat aix, les administracions

centrals continuen gestionant-ne msdel 50 %.La Constituci espanyola va fixar un

model territorial obert i de vocaci asi-mtrica, que distingeix entre naciona-litats i regions. Les CCAA reberen les

seues competncies a diferent ritme,en funci de les tres vies previstes a laConstituci: la privilegiada (restrin-

gida a Catalunya, Pas Basc i Galcia),la de larticle 151 i la del 143. Malgrataix, Miguel Herrero de Min, lletratmajor del Consejo de Estado i ponentde la Constituci espanyola, en el llibre

Derechos histricos y Constitucin

(1998), afirma que: la configuracinactual del rgimen autonmico no es

resultado de la Constitucin, donde,por cierto, se trat de prever un siste-ma distinto, sino de los pactos auto-nmicos de 1981 que, con razn, hansido calificados de novacin consti-tucional. La ruptura de lanomenatpacte constitucional va comenardesprs de lintent fallit de colp destat

del 23 de febrer de 1981, excusa per alpacte entre el llavors govern centraldUCD i el PSOE per a elaborar la Lleiorgnica dharmonitzaci del procsautonmic (LOAPA), colloquialmentconeguda com a caf per a tothom.Les conseqncies prctiques forenevidents: lany 2002 finalitza un procs

de generalitzaci en totes les CCAAde les competncies en ensenyamenti sanitat, i sn continuades les intro-missions de lEstat en competnciesautonmiques, tant mitjanant la seuapoltica de subvencions (que analitzem


14/70

14

ms endavant), com en laprovaci delleis concretes (la llei estatal datencia la dependncia o el reial decret per a

ampliar les hores de castell en lense-nyament obligatori).Pel que fa al cas valenci, lEstatut

dautonomia que aprov el Congrsdels Diputats no respect els trmitsassenyalats per la Constituci. Efec-tivament, el Pas Valenci compl alllarg de lany 1979 tots els trmits

constitucionals necessaris en la fasediniciativa per a aconseguir una auto-nomia plena per la via de larticle 151.Ja acreditada la iniciativa autonmicael 25 doctubre de 1979 per part delpresident del Consell del Pas Valenci,el segent pas corresponia al Governespanyol mitjanant la convocatria

del referndum de ratificaci de les-mentada iniciativa. Com que el poblevalenci no va ser convocat a les urnes,el procs autonmic del Pas Valencirest interromput unilateralment. Pertant, des dun punt de vista estric-tament jurdico-constitucional, elstrmits realitzats posteriorment per a

lelaboraci de lEstatut dautonomiaque aprovaren finalment el Congrs iel Senat, es feren al marge i en contradall que preceptua el text constitu-cional. A ms a ms, en lactitud delGovern de Madrid, sols exist la volun-

tat devitar la participaci del poblevalenci en lelaboraci de lEstatut,i impedir que el Pas Valenci pogus

aconseguir una autonomia plena comlassolida per Catalunya, Euskadi,Galcia i Andalusia. Aix, si es voliacomplir el que estableix el text cons-titucional, lnica eixida jurdica enaquells moments era la convocatriadel referndum previst en larticle 151de la Constituci, mitjanant el qual el

poble valenci poguera ratificar la ini-ciativa autonmica impulsada pel Con-sell del Pas Valenci en la Declaracide Morella del 8 de gener del 1979 i perla prctica totalitat dels ajuntamentsentre la histrica data del 25 dabril i el25 doctubre del 1979, dia en qu fina-litz el termini de sis mesos previst en

la Constituci. I aix no es va produir(Valencians pel Canvi, 2004).El 9 doctubre de 1977 shavia cele-

brat una gran manifestaci pels car-rers de Valncia reclamant un Estatutdautonomia. Aquest fou lorigen delcomproms autonmic manifestatpels partits poltics i reflectit desprs

pel plenari de parlamentaris, amb elsuport de la societat valenciana, mit-janant els acords del 95 % dels ajun-taments. Malgrat aix, el govern dela UCD deixe moment mitjanant laLlei orgnica de diverses modalitats de


15/70

15

referndums, va obrir un perode crticque finalitzaria amb un procedimentpeculiar que ha acabat sent denominat

la via valenciana a lautonomia. Sib s veritat que al final els valencianstenim hui una CA amb competnciesplenes, conv recordar que la voluntatmanifestada aquell 8 doctubre de 1978per part de les forces poltiques valen-cianes i pel plenari de parlamentaris elnovembre deixe mateix any, va quedar

frustrada en el seu desenvolupamentposterior (Aguil, 2003).Des del punt de vista de les compe-

tncies, malgrat que el Pas Valenciacced a lautonomia per la via consti-tucional de larticle 143, lEstatut fouacompanyat de dues lleis orgniquesque completaren les competncies de

lEstatut amb la sanitat i lensenya-ment, per la qual cosa hi ha autors quequalifiquen com a via intermdiaentre el 143 i el 151 el nostre procsdaccs a lautonomia.

Des dun punt de vista poltic, espot interpretar que la frustraci en eltrmit del nostre Estatut dautonomia

s la conseqncia de la falta dunmoviment valencianista cohesionat enla transici espanyola. El movimentpoltic que reivindica els interessospropis del Pas Valenci ha experimen-tat nombrosos canvis, sense aconse-

guir reduir la presncia exclusiva delspartits i les coalicions estatals (AP,UCD, PSOE, PCE) a les Corts espanyo-

les. El Partit Socialista del Pas Valen-ci (PSPV) es fusion amb el PSOElany 1978, i orient la seua sensibilitatvalencianista cap a un procs de des-centralitzaci administrativa, per node corresponsabilitat poltica i, encaramenys, de cosobirania. La derrota elec-toral dUni Democrtica del Pas Va-

lenci fu desaparixer prcticamentaquesta formaci. El 1983, la coalicide totes les opcions nacionalistes ambel nom dUnitat del Poble Valenci(UPV) no els don accs al parlamentautonmic. Lany 1987, la mateixa UPV,ja com a moviment poltic nacionalistai popular, form coalici electoral amb

Esquerra Unida i per primera vega-da obtingu representaci a les CortsValencianes.

Descentralitzaci fscal o dels ingressos

El procs de descentralitzaci delsingressos ha estat ms lent. LEstat

espanyol encara s fiscalment centra-litzat, i ha mantingut durant anys lesCCAA dependents en gran mesura deles seues transferncies. s a partir delany 2002 quan augmenta el pes dela cessi dimpostos estatals lIRPF,


16/70

16

Quadre2

Distribuci dels ingressos pblics per nivells de govern (%).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2008200520001995

Corporacions locals

Comunitats autnomes

Administracions centrals

1995 2000 2005 2008

Administracions centrals 87 80 67 67

Comunitats autnomes 5 9 23 23

Corporacions locals 8 11 10 10

Font: Intervenci General de lAdministraci de lEstat.


17/70

17

lIVA i els impostos especials, persense competncies de gesti tribut-ria i amb una reduda capacitat nor-

mativa. Podem observar en el quadre2 com, abans del punt dinflexi del2002, la distribuci dels ingressospblics entre els diferents nivells degovern mant una centralitzaci quasiabsoluta. Les administracions centrals,inclosa la Seguretat Social, controlenpercentatges superiors al 80 %, mentre

que les CCAA fins llavors no arriben al10 % i a partir deixe moment superenel 20 %.

Iniciat el procs de trasps de lescompetncies a les CCAA, calia dis-senyar el sistema per a finanar-les.En un primer moment com veurem,determinant per al futur, unes co-

missions mixtes Estat-CA acordaren elvalor de cada competncia transferidadacord amb el cost efectiu que fins almoment tenia per a lEstat. Aquest va-lor determinava limport de les trans-ferncies des de ladministraci centralcap a les CCAA.

Encara hui, malgrat el desenvolupa-

ment de la descentralitzaci dingres-sos mitjanant la cessi dimpostos,les transferncies de ladministracicentral a les CCAA representen el 53 %dels seus pressupostos (2010). Lestransferncies tenen com a objectiu

que totes les CCAA oferisquen als seusciutadans serveis pblics semblants,independentment del nivell de ren-

da, per tamb independentment delesfor fiscal realitzat. Aix, el fet queel finanament autonmic depenga engran mesura de les transferncies desde la hisenda central ocasiona sovintla discriminaci poltica de les CCAAtant per la dotaci global de les trans-ferncies com per la seua distribuci

entre comunitats. Actualment la pol-tica de subvencions de ladministracicentral en mbits competencials deles CCAA (immigraci, turisme, assis-tncia sanitria als desplaats, polticaindustrial o poltiques actives docupa-ci) es fa sense fixar criteris objectiusque determinen les diferents neces-

sitats, la qual cosa suposa una novadiscriminaci (Prez, 2010).Malgrat que tant la Constituci

com la Llei orgnica sobre el finan-ament de les comunitats autnomes(LOFCA), aprovada lany 1980, fixarenun marc normatiu per a la descen-tralitzaci dimpostos, no fou fins a

la revisi del model de finanamentaprovada lany 2001 que pren cos lacessi de part dels grans impostosestatals safegeix lIVA i els impos-tos especials i samplia lIRPF fins al33 %. En el quadre nmero 3 es mostra


18/70

18

levoluci de la cessi dimpostos desde laprovaci de la LOFCA.

En aquest sentit, les CCAA amb mssentiment nacional privatiu sempre

han exigit una major corresponsabili-tat fiscal, s a dir pretenen finanar lesseues despeses i les seues inversionsamb impostos propis, per amb plenacapacitat normativa per a fixar tipus,bases imposables i deduccions. En-

front daix, sempre sargumenta quela capacitat fiscal de les CCAA ha deser marginal, s a dir han de poderfinanar sols la despesa marginal amb

impostos propis, i la capacitat normati-va ha de limitar-se a establir una sriede deduccions de la base i la quota,duna llista prviament acordada ambla hisenda central.

Sobre els impostos cedits totalment,

Quadre3

Evoluci de la cessi dimpostos, 19782008.

19781986 Perode transitoriPatrimoniSuccessions i donacionsTransmissions i actes jurdics documentatsTaxa sobre el jocImpost sobre el luxe19871991 Primera llei quinquennalNo hi ha noves cessions dimpostos19921996 Segona llei quinquennalCessi de fins al 15 % de lIRPF (sense capacitat normativa)19972001 Tercera llei quinquennalCessi del 30 % de lIRPF (15 % amb capacitat normativa i 15 % sense)2002 Reforma del sistema33 % de lIRPF (amb capacitat normativa)35 % de lIVA40 % dels impostos especials100 % de limpost sobre lelectricitat100 % de limpost sobre determinats mitjans de transport100 % de limpost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs

Font: Zubiri (2009).


19/70

19

les CCAA han disposat duna mpliacapacitat normativa, per limpac-te econmic de la seua recaptaci s

mnim. Respecte dels impostos ceditsparcialment, les CCAA han introdutuna gran quantitat de deduccions enlIRPF i en alguns casos han variat les-cala de tipus impositius, per la seuarepercussi econmica continua sentinsignificant. Es tracta ms aviat dunacessi del rendiment territorialitzat

de les quotes lquides de lIRPF, ambcap responsabilitat fiscal i quasi nul-la capacitat normativa. En lIVA i elsimpostos especials, les CCAA no tenencap capacitat normativa, ni tan sols lalimitada dincorporar deduccions ocanvis descala que tenen en lIRPF.

Els conceptes tributaris que que-

daren per a conformar els impostospropis de les CCAA foren molt limi-tats, i en tots els casos de recaptacireal tamb mnima. Al Pas Valenci escrearen el cnon de sanejament i el re-crrec de la taxa sobre el joc. En altresCCAA trobem limpost sobre els gransestabliments comercials, impostos am-

bientals (dipsit de residus perillosos,emissi de gasos a latmosfera, etc.),gravmens de protecci civil, impostsobre dipsits de les entitats de crdit,impost sobre el sl sense edificar i edi-ficacions runoses, etc.

Aquest model de descentralitzacifiscal dingressos i els diferents mo-dels de finanament autonmic (que

descriurem ms endavant), no ajudenque les CCAA facen poltiques fiscalsque generen creixement econmic.La competncia fiscal entre les dife-rents CCAA podria donar als diferentsgoverns autnoms incentius per adur a terme poltiques de creixement,sempre que es beneficien de laug-

ment de recaptaci que genera aquestcreixement. Per no s aix, ja que,amb el model de finanament vigentactualment (el del 2009), el 75 % dela recaptaci tributria de les CCAAva a un fons com (Fons de garantia),que desprs es reparteix entre elles enfunci de la poblaci ajustada. Aix,

de cada euro extra amb qu el PasValenci augmenta la seua recaptacitributria sols ret 34 cntims; mentreque en les CCAA amb concert econ-mic (Pas Basc i Navarra) laugment dela recaptaci tributria queda ntegra-ment a les hisendes forals.

Les darreres reformes dels diferents

estatuts dautonomia han previst lacreaci dagncies tributries prpies.

Les CCAA han considerat que, per a

introduir millores en la gesti i en la re-

captaci dels impostos propis i cedits,

que sn la base del seu finanament,


20/70

20

calia disposar daquest instrument.

Per no podem amagar que al darrere

daquestes propostes de noves agncies

tributaries safegeixen les exigncies derecaptaci, gesti i administraci dels

impostos existents. De les sis reformes

estatutries que he analitzat (Andalu-

sia, Arag, Illes Balears, Castella i Lle,

Catalunya i el Pas Valenci), en totes,

excepte la del Pas Valenci, es preveu

la creaci duna agncia (administraci

o organisme amb personalitat prpia)per a la gesti, liquidaci, recaptaci i

inspecci dels tributs propis i cedits,

i es contempla la creaci de consorcis

entre ladministraci tributria estatal

i la de la CA per als impostos cedits

gestionats per lagncia tributria es-

tatal. Al Pas Valenci sols sindica que

laplicaci dels tributs propis senco-mana al Servei Tributari Valenci, en

rgim de descentralitzaci funcional

(?). I posteriorment safegeix que la

Generalitat participar en els rgans

economicoadministratius de lEstat

en els termes que establisca la legisla-

ci de lEstat. Hem estat la CA amb

menys ambici de totes, i els respon-sables poltics han deixat dassumir les

seues obligacions en la defensa dels

interessos econmics collectius dels

valencians.

El procs de descentralitzaci fiscal

a lEstat espanyol no ha estat homo-geni, ja que, malgrat que les CCAA,ara com ara, disposen bsicament de

les mateixes competncies sobre ladespesa pblica, utilitzen sistemes definanament molt diferents. El con-cert al Pas Basc i el conveni a Navarrapermeten que les seues institucionsforals disposen de capacitat total pera mantenir, establir i regular un rgimtributari propi, sotms a quatre princi-

pis dharmonitzaci fiscal: Adaptaci a la Llei general tribu-tria, pel que fa a terminologia iconceptes.

Manteniment duna pressi fiscalefectiva global equivalent a la de laresta de lEstat.

Respecte per la llibertat de circu-

laci de persones, mercaderies,capitals i serveis, i per la unitat delmercat interior.

Mateixa classificaci dactivitatseconmiques que en el territoricom.No tenen capacitat normativa so-

bre lIVA i els impostos especials, per

exigncies dharmonitzaci fiscaleuropea. Tot i aix, lampli marge dac-tuaci normativa en matria tributriaque permeten el concert i el conveni,ha comportat que el Pas Basc i Navar-ra no hagen creat cap impost propi.


21/70

21

Finalment, a partir de lany 2002 elconcert i el conveni sn definitius i noestan sotmesos a cap revisi.

Fent una anlisi comparada, trobemque en els tres estats amb major au-tonomia fiscal Sussa, Canad i elsEUA, les seues administracions sub-estatals (cantons, provncies i estats)tenen absoluta capacitat fiscal i plenacapacitat normativa, per en tots treshi ha una certa harmonitzaci fiscal de

les bases imposables, per a reduir lesdisparitats entre els contribuents enfunci de la seua residencia.

Amb lactual situaci de descentra-litzaci fiscal, lEstat espanyol pot serconsiderat com una estructura quasifederal en la majoria de CCAA i confe-deral al Pas Basc i a Navarra. El nivell

de descentralitzaci aconseguit en lesdespeses s fins i tot superior al dal-tres estats federals (Alemanya, Canadi Sussa). En canvi, no passa el mateixamb els ingressos, en els quals caldriams capacitat normativa, per amb lesmodificacions de la darrera revisi delsistema de lany 2009, ens hi acostem.

Enfront dels avantatges ja descritsde la descentralitzaci del sectorpblic, cal reconixer que sn tambimportants els problemes que shanmanifestat en aquest perode, comara la insuficincia financera que han

patit determinades CCAA per a aten-dre laugment tan intens de la despesaque ha ocasionat un nivell dendeu-

tament elevat, o greuges compara-tius en la distribuci dels recursos ilaplicaci prctica de la solidaritatinterregional. La discussi sha plan-tejat en termes dexigir els mateixosdrets i deures per a tots els ciutadans,independentment de la seua residn-cia, ja que els impostos els paguen les

persones i no els territoris. A s unaobvietat, per no pot suposar qestio-nar obertament lexistncia de dretscollectius. La pertinena a una col-lectivitat s una important dimenside lindividu, i el sentiment nacionalde les persones fa que aquestes pu-guen considerar important tot el que

els passa com a collectiu. A ms a ms,no es pot negar que els governs aut-noms sn competents i representatiusde la voluntat i els interessos dels seusciutadans, sobretot pel que fa a dretsi deures enfront de ladministracicentral. La mateixa Constituci es-panyola tamb estableix objectius de

redistribuci per a tot tipus dadmi-nistraci pblica: els poders pblicspromouran les condicions favorablesper al progrs social i econmic i pera una distribuci de la renda regionali personal ms equitativa (art. 40).


22/70

22

En la Constituci espanyola es fixa elprincipi digualtat, per tamb el dau-tonomia financera, quan afirma que

les comunitats autnomes gaudirandautonomia financera per a acomplir iexercir les seues competncies dacordamb els principis de coordinaci ambla Hisenda central i de solidaritat entretots els espanyols (art. 145). Esmen-tats ac els principis constitucionals dela descentralitzaci fiscal, deixem per

a lapartat del finanament autonmicels seus resultats prctics, sobretot pelque fa a la suficincia financera i lasolidaritat interterritorial.


23/70

23

El procs de descentralitzaci a lEstat

espanyol ha estat, com he exposat, asi-mtric en dos sentits. Lun s la diferent

velocitat a assolir competncies, ja que

en la Constituci es preveien diferents

vies daccs a lautonomia, i aix ha fet

que fins a lany 2002, en qu totes les

CCAA acceptaren gestionar la sanitat i

lensenyament, no hi ha hagut un model

de finanament nic per a les comuni-tats de rgim com. Laltre s la dispa-

ritat per la banda dels ingressos: duna

banda, Navarra i el Pas Basc fan la

recaptaci i la gesti de tots els tributs;

i de laltra, la resta de CCAA noms

tenen cedit el rendiment parcial dels

tributs i no els recapten directament.

Aquesta diversitat concorda ambel fet que la Constituci no cont un

model de finanament autonmic ni

exigeix que se nestablisca un general i

nic per a totes les CCAA. El Tribunal

Constitucional ha reiterat el carc-

ter obert de la Constituci en aquest

mbit, i en la prctica existeixen clara-ment diversos sistemes de finanament

autonmic. La Constituci espanyo-

la, lluny dimposar models concrets,

estableix, en matria de finanament,

uns principis bsics molt genrics:

lautonomia financera, que inclou la

suficincia financera necessria per a

desenvolupar les competncies assig-nades, la coordinaci amb la hisenda

estatal i la solidaritat (Homs, 2010). A

part de fixar aquests principis generals,

la Constituci tan sols assenyala, sense

majors concrecions, les possibles fonts

dingressos de les CCAA.

La Llei orgnica de finanament de

les comunitats autnomes (LOFCA),promulgada en setembre de 1980,

tampoc no defineix absolutament el

sistema de finanament autonmic. La

LOFCA determina amb cert detall les

possibles fonts de recursos de les hi-

El model de fnanament autonmic


24/70

24

sendes autonmiques i desenvolupa els

principis que han dorientar el disseny

del sistema de finanament autonmic,

per sense establir-ne una regulacicompleta.

Els aspectes concrets del sistema

de finanament autonmic shan anat

fixant en un procs de negociaci pol-

tica entre el govern central i les admi-

nistracions autonmiques. Han estat

els diferents acords en el si del Consell

de Poltica Fiscal i Financera (CPFF)

els que han anat configurant el model,i sols a partir de lany 2001 aquests

acords han estat recollits en una llei or-

dinria. Per altra banda, alguns estatuts

dautonomia han incls disposicions en

matria de finanament que, en la prc-

Quadre4

Evoluci del model de nanament autonmic.

19781986. Perode transitori. Cost efectiu de provisi. El criteri bsic dassignaci i distribucide recursos s la necessitat estimada. Sols se cedeixen impostos de poca capacitat recaptatria.19871991. Indicadors de necessitat relativa. Clculs i indicadors ad hoc per a no canviar lstatuquo. El finanament continua basant-se en la necessitat estimada.19921996. Canvi als indicadors de necessitat relativa. Clculs i indicadors ad hoc. Nombrosesrestriccions perqu no canvie lstatu quo. Cessi de fins al 15 % de lIRPF amb restriccions persi varia molt la recaptaci. La necessitat continua sent el criteri bsic del finanament.19972001. No hi ha indicadors de necessitat. En lany base la necessitat sidentifica amb elque es rebia amb el sistema anterior. Cessi de fins al 30 % de lIRPF, encara que sols els 15 %amb certa capacitat normativa. Garantia devoluci de lIRPF. Andalusia, Castella la Manxa iExtremadura no accepten el nou sistema.20022008. Seliminen les revisions quinquennals i el sistema pretn ser definitiu. Es tornaals indicadors de necessitat ad hoc, es garanteix que els resultats inicials no sn diferents alanterior. Cessi del 33 % de lIRPF, del 35 % de lIVA i del 40 % dels impostos especials defabricaci. La necessitat segueix determinant el model.2009. Estructura tcnica complexa i poc transparent. LEstat incorpora recursos addicionals ies fixa una aplicaci gradual. La distribuci de recursos continua depenent de les necessitatsi de lstatu quo. A partir dac, sincorporen nous fons: el de garantia, el de cooperaci i elde competitivitat, que es distribueixen seguint criteris diferents i mitjanant mecanismescomplexos. Es limita el nivell de solidaritat del sistema anterior. Cessi del 50 % de lIRPF, del50 % de lIVA i del 58 % dels impostos especials de fabricaci.

Font: Zubiri (2009) i elaboraci prpia.


25/70

25

tica i fins al moment, han tingut molt

poca influncia sobre el disseny del

sistema de finanament (Fuente, 2007).

Com es pot observar en el quadre 4,hi ha un esquema que es repeteix entotes les revisions del sistema de fi-nanament autonmic. El finanamentes determina per a un any concret(any base, o fins a lany 1987 lany dela transferncia de la competncia).Es calcula primer que res la necessi-

tat de despesa de cada CA per a ferfront a les seues competncies, la qualcosa ha anat variant des de lany 1978.Inicialment (en el perode transitori19781986) es realitzava a partir delcost efectiu2 que tenia per a lEstatcada competncia abans de la seuatransferncia. Com que la distribu-

ci inicial de la despesa pblica entreles CCAA no era uniforme perqulEstat centralitzat no oferia en totesles regions el mateix nivell de serveispblics, el cost efectiu calculat hacondicionat de manera importantles reformes segents, ja que sempresha buscat que no aparegueren grans

variacions de lstatu quo, s a dir, quecap CA perdera recursos respecte de ladistribuci inicial.

2. Despeses de personal, despeses de funcionamenti inversi de reposici.

A partir de la primera llei quinquen-nal (19871991), sutilitzen uns indi-cadors de necessitat molt imperfectes

i amb moltes modulacions, la qualcosa comporta que aquesta restriccifinancera inicial del sistema de finan-ament siga poc clara. En la tercerallei quinquennal (19972001) saban-dona el mesurament de les necessitatsmitjanant indicadors i modulacions,i es determina que les necessitats de

lany base seran per a totes les CCAAiguals a les que rebien amb el sistemaanterior. Hi ha una acceptaci generalque la poblaci s el principal indica-dor, per on apareix el desacord s enles ponderacions (dispersi, insulari-tat, superfcie, persones reconegudescom a dependents, etc.), ja que no es

consideren molts altres factors quees podrien tindre en compte com arala carncia de dotacions inicials, elnombre dusuaris, la immigraci, lapoblaci en risc dexclusi social, el ni-vell de preus i salaris. Les crtiques a ladeterminaci dels indicadors de neces-sitat han estat constants: No parece

razonable dar tanta importancia a lasnecesidades relativas de gasto regionaly no dedicar ms tiempo y recursos aestimarlas mejor. (Lago, 2009); Unavez ms, la cesin elude el necesarioejercicio de cuantificacin de las ne-


26/70

26

cesidades de gasto a partir de criteriosms objetivos. (Ruiz-Huerta, 2009);Lo que ha ocurrido es que las varia-

bles se han escogido por el resultadoque producan que, para ser aceptable,no deba cambiar mucho el status quo,y, por si acaso lo haca, se establecierondiversas modulaciones, ajustes y cuali-ficaciones varias, con lo que se deslegi-tima cualquier resultado que se puedaderivar de la aplicacin de esta defini-

cin de necesidad (Zubiri, 2009).Per, malgrat aix, no sha manat fercap estudi o treball per a fixar objecti-vament les necessitats dels serveis quepresten les CCAA i que justifiquen el80 % de la seua despesa (sanitat, ense-nyament i serveis socials). Les compe-tncies de les CCAA sn les vinculades

a lestat del benestar i la necessitat derecursos augmentar de segur ms quela que pot tindre lEstat per a lexercicide les seues competncies (defensa,relacions exteriors, etc.), per la qualcosa cal un sistema dactualitzaci delclcul deixes necessitats.

Una visi ms sobiranista planteja

substituir el criteri de la necessitat dedespesa de les CCAA pel criteri de lescrregues suportades per lEstat queno assumisquen les CCAA. Aix com-portaria una cessi total dels tributsa les CCAA, i laportaci duna quota

o duna part de la recaptaci a lEstat(Viver, 2011).

Les necessitats estimades es finan-

cen amb tres tipus de fonts dingressos:els impostos cedits, les taxes relacio-nades amb els serveis transferits i lestransferncies de lEstat. La capacitatde recaptaci mitjanant impostos itaxes cedits es calcula dacord amb elque singressava en cada impost abansde la cessi, i eixa xifra sactualitza en

base al creixement mitj de la recapta-ci de lEstat. Aquest clcul sanome-na recaptaci normativa, enfront dela recaptaci real que suposarien elsingressos que efectivament paguen elsciutadans residents en les CCAA perimpostos i taxes. Fins al model de lany2002, es va utilitzar sols la recaptaci

normativa, ja que ladministraci cen-tral temia que la recaptaci real incen-tivaria que les CCAA feren una gestipobra de les taxes i els impostos ceditstotalment, o que reduren els tipussobre els impostos cedits parcialment,considerant que aquesta reducci seriacompensada per les transferncies

de lEstat. Aquestes transfernciescobreixen la part de la necessitat quesupera els impostos i les taxes cedits.El seu nom ha anat canviant al llargdel temps (percentatge de participa-ci en els ingressos de lEstat, par-


27/70

27

ticipaci en els ingressos de lEstat,fons de suficincia). El clcul es fa alprincipi de cada perode exposat en el

quadre 4, i per a la resta danys creixenen la mateixa proporci que ho fan elsingressos tributaris de lEstat. Ambaquest sistema de finanament, lefectedaugmentar la cessi dimpostos no taltra repercussi que la reducci de lestransferncies de lEstat fins a igua-lar les necessitats estimades. Aix, el

sistema no facilita la corresponsabilitatfiscal, ja que lesfor fiscal es compensaamb la disminuci de transferncies.La darrera versi del model de finan-ament (2009) intenta evitar parcial-ment aquest efecte.

El model aprovat lany 2002Lany 2002 es va voler crear un sistemade finanament permanent que evitarales revisions quinquennals; el modelinclogu les necessitats en sanitat iaugment la cessi dimpostos.

Es va determinar com a any baselany 1999. Els recursos a distribuir

(que sanomenen restricci global ini-cial) es fixaren simplement augmen-tant un 3,5 % els recursos repartits a lesCCAA lany base. Per a la seua distri-buci es va recuperar el clcul de lesnecessitats en funci dels indicadors

segents: poblaci, 50,86 %; poblaciprotegida (la total menys la protegi-da per mutualitats), 32,51 %; poblaci

major de 65 anys, 12,05 %; superfcie,2,27 %; dispersi, 0,65 %; insularitat,0,54 %; i finalment una part lineal del1,12 %. Desprs es van aplicar una sriedajustos i modulacions per a evitarque els resultats diferiren per CA res-pecte del sistema anterior. Per exem-ple lanomenat Fons descassa densitat

de poblaci, a repartir entre les CCAAxicotetes (menys de 50.000 habitants)i poc poblades (menys de 27 habitantsper Km), el qual beneficia Arag iExtremadura, o el Fons de renda relati-va, a repartir entre les CCAA amb unarenda per cpita inferior a la mitjana.Entre les modulacions es determinen

condicions per a evitar que cap CAaugmente massa o massa poc el querebia amb el sistema anterior, com perexemple que el que obt de ms unaCA (en relaci amb el sistema anterior)no siga superior al 75 % de laugmentmitj de les CCAA, o que les CCAAamb una renda per cpita inferior al

70 % de la mitjana, han daugmentarels seus recursos almenys el 120 %de laugment mitj de les CCAA. Endefinitiva, es mantenen les deficinciesen lestimaci de les necessitats, i aixel cambio en el sistema autonmico


28/70

28

Quadre5

Sistema de nanament aprovat lany 2002.

COMPETNCIES COMUNES(54,3 %)

SANITAT (44,2 %) SERVEIS SOCIALS(1,5 %)

Fons general (105,6 %), repartitentre un fix de 39,66 milions de acada CA, i la resta en proporci a lapoblaci (94 %), superfcie (4,2 %),dispersi (1,2 %) i insularitat(0,6 %).

Fons general (97,5 %), repartiten proporci a poblaciprotegida (75 %), poblaciamb ms de 65 anys (24,5 %) iinsularitat (0,5 %).

Fons general (94,9 %),repartit en proporci ala poblaci de ms de 65anys.

Ajustos (1,7 %), realitzatsmitjanant:Fons descassa densitat depoblaci (9,83 %), repartit entre les

CCAA amb menys de 27 habitantsper Km i extensi de ms de50.000 Km.Garantia de mnims (59,48 %),compensaci per a aquelles CCAAque amb el nous sistema rebenmenys recursos que amb lanterior.Fons de renda relativa (30,69 %),a repartir, en proporci a ladiferncia, entre les CCAA amb

una renda per cpita inferior a lamitjana.

Ajustos (1,7 %), realitzatsmitjanant:Garantia de mnims (73,42 %).Fons Programa destalvi

i incapacitat temporal(45,66 %), a repartir en basea la proporci de la poblaciprotegida.Fons de cohesi sanitria,traspassa fons entre CCAAper a latenci als desplaatsi distribueix lobtingut perlatenci a no-residents.

Ajustos (1,7 %),realitzats mitjanant laGarantia de mnims.

Modulacions (3 %):All que sobt de ms (en relacial sistema anterior) no pot sersuperior al 75 % de laugment mitj.Les CCAA amb menys del 70 %de la renda per cpita mitjana, calque augmenten els seus recursosalmenys el 120 % de laugment

mitj.Font: Zubiri (2009).


29/70

29

de financiacin realizado el ao 2002,no estuvo acompaado de un ejercicioprevio del clculo del coste necesario

para facilitar a todos los ciudadanosespaoles un determinado nivel en laspolticas transferidas, cualquiera quefuera su lugar de residencia, [] sinrealizar la necesaria nivelacin paraque los distintos gobiernos territoria-les pudieran prestar un nivel similar deservicios pblicos, siempre que reali-

zaran el mismo esfuerzo fiscal y actua-ran con un nivel de eficiencia similar(Garcia, 2004).

Per altra banda, saprofita aquestarevisi del model per a augmentar lacessi de tributs a les CCAA. En con-cret, lIRPF fins al 33 %, lIVA fins al35 %, els impostos especials de fabri-

caci fins al 40 %, aix com la totalitatdels impostos sobre lelectricitat, de-terminats mitjans de transport i vendadhidrocarburs en fase minorista. Arab, cap CA va utilitzar la seua capacitatnormativa per a pujar el tipus de gra-vamen sobre el 33 % de lIRPF, i s quehi ha moltes CCAA que van introduir

ms deduccions a la quota daquest im-post. Com sempre, la diferncia entreles necessitats estimades i la recapta-ci daquests tributs es va atendre ambla transferncia de lEstat, que pass aanomenar-se Fons de suficincia.

Levoluci dels recursos assignatsa cada CA lany base s important enaquest model perqu recordem que

tenia voluntat de permanncia. Pel quefa al Fons de suficincia, creixer en lamateixa taxa que la recaptaci dels im-postos compartits per part de lEstat.No es va preveure un sistema dactua-litzaci del model per variacions en lapoblaci que afectaren les necessitats,o variacions en el nivell de riquesa que

afectaren la capacitat recaptatria.

Resultats del model aprovat lany 2002

En el quadre 6 podem observar elsresultats de la liquidaci del sistema definanament autonmic aprovat lany2002. Tots els clculs per habitant que

mostrem shan efectuat a partir de lapoblaci referida a linici de cada anysegons el padr municipal que publicalInstitut Nacional dEstadstica (INE),per a evitar les ponderacions i els ajus-tos en la poblaci que ha utilitzat cadamodel. Les diferncies de recursos percpita varien entre el 85 % i el 119 %

respecte de la mitjana, la qual cosasuposa que les mximes difernciesentre CCAA poden arribar fins al 34 %,un percentatge molt elevat. Els resul-tats del sistema sn poc raonables. Enprimer lloc, no trobem cap explicaci


30/70

30

lgica al fet que hi haja diferncies enel clcul de les necessitats, ja que no tsentit que els ciutadans residents enuna CA tinguen ms necessitats queels dun altra. En segon lloc, tampoc notrobem justificaci a les diferncies tangrans en el finanament per habitant.No t massa sentit que els ciutadans

residents a les CCAA ms riques rebenmenys recursos, ja que si el sistemaintenta dotar les CCAA amb els recur-sos necessaris per al finanament deles competncies transferides, caldriaque ho fera de manera igualitria. Per

acabar, des del punt de vista de lequi-tat, CCAA amb un nivell de riquesasemblant reben un finanament di-ferent (Cantbria i el Pas Valenci,per exemple); o, encara pitjor, CCAAmenys riques (Mrcia i el Pas Valen-ci) en financen altres de ms riques.Per a solucionar aquestes diferncies,

hi ha experts que proposen abando-nar el mesurament de les necessitatsi igualar els recursos per cpita quereben les CCAA, i fer sols lajust de lesdiferncies en la poblaci amb ms de65 anys (Zubiri, 2009).

Quadre6

Liquidaci del sistema de nanament autonmic de les CCAA de lany 2002 (milions de ).

Tributs itaxes cedits

Tramautonmic

IRPF

Quotalquida altres

impostos

Fons desuficincia

Fons deGarantiaSanitria

TotalSistema

Poblaci(habitants)

Per cpita()

Diferncia()

Andalusia 1.160,92 1.750,09 3.718,11 6.289,26 19,81 12.938,19 7.478.432 1.730,07 -2,05Arag 304,24 493,11 752,33 756,40 10,77 2.316,85 1.217.514 1.902,93 170,81Astries 218,16 390,27 614,95 769,24 14,43 2.007,05 1.073.971 1.868,81 136,69Canries 350,29 522,07 44,44 2.278,67 0,00 3.195,47 1.843.755 1.733,13 1,01Cantbria 101,03 196,40 327,94 489,10 0,00 1.114,47 542.275 2.055,17 323,05Cast. i Lle 457,26 753,80 1.420,32 2.152,09 40,07 4.823,54 2.480.369 1.944,69 212,56Cast.-la Manxa 233,29 401,44 956,09 1.663,68 7,44 3.261,94 1.782.038 1.830,45 98,33Catalunya 1.807,63 3.339,49 4.169,06 1.914,51 35,39 11.266,08 6.506.440 1.731,53 -0,59Extremadura 120,51 200,41 482,24 1.369,40 12,59 2.185,15 1.073.050 2.036,39 304,27Galcia 433,70 752,22 1.408,71 2.577,34 36,80 5.208,77 2.737.370 1.902,84 170,72

Illes Balears 186,82 362,93 945,42 -172,77 24,29 1.346,69 916.968 1.468,63 -263,49La Rioja 58,26 105,88 159,86 231,48 5,25 560,73 281.614 1.991,13 259,01Madrid 1.863,34 3.564,17 3.572,23 -324,00 0,00 8.675,74 5.527.152 1.569,66 -162,46Mrcia 157,53 299,91 665,63 773,97 0,00 1.897,04 1.226.993 1.546,09 -186,03Pas Valenci 1.017,99 1.414,47 2.498,41 1.847,56 1,98 6.780,41 4.326.708 1.567,11 -165,02Total 8.470,97 14.546,66 21.735,74 22.615,93 208,82 67.578,12 39.014.649 1.732,12

Font: Ministeri dEconomia i Hisenda.


31/70

31

Quadre7

Liquidaci del sistema de nanament autonmic de les CCAA, 2001 (milions de ).Finanament incondicionat.

Tributs i taxescedits

ParticipaciIRPF

Participaci en

els ingressos delEstat Fons GarantiaFinanamentincondicionat

Per cpita()

Diferncia()

Andalusia 1.112,85 1.478,15 4.250,92 0,00 6.841,92 924,09 12,97Arag 291,64 406,04 420,19 50,50 1.168,37 973,84 62,73Astries 209,12 326,21 360,57 46,44 942,34 876,33 -34,79Canries 337,03 429,28 949,54 9,34 1.725,19 968,46 57,35Cantbria 78,33 158,01 314,40 11,04 561,78 1.044,97 133,85Cast. i Lle 438,32 624,77 1.521,89 122,10 2.707,08 1.091,82 180,70Cast.-la Manxa 223,62 367,81 1.120,99 0,00 1.712,42 975,71 64,59Catalunya 1.789,49 2.753,89 1.069,76 92,37 5.705,51 896,90 -14,22Extremadura 115,52 185,27 866,74 0,00 1.167,53 1.087,71 176,60

Galcia 415,73 618,72 1.724,68 76,51 2.835,64 1.037,58 126,47Illes Balears 179,08 299,06 160,47 53,46 692,07 787,67 -123,44La Rioja 55,87 87,37 126,10 6,93 276,27 1.021,71 110,59Madrid 1.208,42 2.601,19 536,13 0,00 4.345,74 808,90 -102,22Mrcia 151,02 237,81 557,24 7,88 953,95 801,38 -109,73Pas Valenci 975,83 1.154,49 1.112,59 30,33 3.273,24 778,86 -132,26Total 7.581,87 11.728,07 15.092,21 506,90 34.909,05 911,12

Amb el nanament condicionat.

Assistnciasanitria

ServeisSocials + ISM

Finanamentcondicionat

Total SistemaPoblaci

(habitants)Per cpita

()Diferncia

()

Andalusia 5.087,49 110,74 5.198,23 12.040,15 7.403.968 1.626,18 286,47Arag 0,00 39,23 39,23 1.207,60 1.199.753 1.006,54 -333,16Astries 0,00 25,93 25,93 968,27 1.075.329 900,44 -439,26Canries 1.132,69 26,67 1.159,36 2.884,55 1.781.366 1.619,29 279,59Cantbria 0,00 14,87 14,87 576,65 537.606 1.072,63 -267,08Cast. i Lle 0,00 92,22 92,22 2.799,30 2.479.425 1.129,01 -210,69Cast.-la Manxa 0,00 49,00 49,00 1.761,42 1.755.053 1.003,63 -336,07Catalunya 4.581,74 115,74 4.697,48 10.402,99 6.361.365 1.635,34 295,64Extremadura 0,00 29,78 29,78 1.197,31 1.073.381 1.115,46 -224,25Galcia 1.949,46 101,78 2.051,24 4.886,88 2.732.926 1.788,15 448,45

Illes Balears0,00 16,91 16,91 708,98 878.627 806,92 -532,78

La Rioja 0,00 13,54 13,54 289,81 270.400 1.071,78 -267,92Madrid 0,00 87,93 87,93 4.433,67 5.372.433 825,26 -514,44Mrcia 0,00 20,35 20,35 974,30 1.190.378 818,48 -521,22Pas Valenci 2.852,06 73,01 2.925,07 6.198,31 4.202.608 1.474,87 135,17Total 15.603,44 817,70 16.421,14 51.330,19 38.314.618 1.339,70



32/70

32

En el cas concret del Pas Valenci,trobem que, malgrat situar-se en rendao PIB per habitant per davall de la

mitjana de les CCAA, el nostre finan-ament per habitant no arriba a la mit-jana. Els percentatges de participacidel Pas Valenci respecte al total derecursos del sistema i respecte a la po-blaci, mostren una distncia negativa,la segona ms gran de totes les CCAA(Illes Balears, 15,3 %; Pas Valenci,

9,6 %), la qual cosa demostra que lapoblaci no s el principal criteri dedistribuci. La participaci del Pas Va-lenci en el Fons de suficincia tambs la segona inferior (Illes Balears, 84,7,sobre 100 que representa la mitjana;Pas Valenci, 90,4), i aix demostraque aquest fons no actua com a instru-

ment de solidaritat que garantisca atotes les CCAA els recursos necessarisper a facilitar el mateix nivell de ser-veis pblics de lestat del benestar.

Si comparem els resultats del mo-del aprovat lany 2002 amb el sistemaprecedent, observem que el Pas Va-lenci sempre acaba malparat. Lany

2001, com es mostra en el quadre 7,som els que menys recursos rebem delfinanament incondicionat per habi-tant (132,26 menys per habitant quela mitjana). I desprs dafegir el finan-ament condicionat, bsicament per

lassistncia sanitria, som tamb laCA que menys recursos rep dentre lesque tamb tenien transferida aquesta

competncia (Andalusia, Catalunya,Galcia i Canries).Introdum ara el quadre 8, en el

qual apareixen els resultats de totesles liquidacions del sistema de finan-ament autonmic realitzades amb elmodel de lany 2002 mentre estigu envigor (fins a lany 2008). Les dades sn

ndexs sobre la mitjana del finana-ment per habitant. Hi podem observarcom el Pas Valenci rep menys que lamitjana tots els anys, amb un mnim de85,37 el darrer any del model, el 2008, iun mxim del 92,01 lany 2004.

LInstitut Valenci dInvestigacionsEconmiques (IVIE) va presentar un

Informe sobre la problemtica del siste-ma de financiacin de las comunidades

autnomas de rgimen comn (Prez,2008), que analitza des de lpticavalenciana els problemes que, a parerseu, t el sistema de finanament: lasuficincia de recursos en relaci ambles necessitats i lequitat o solidaritat

interterritorial. Les conclusions sncontundents: Com que el model aprovat lany

2002 no preveu lactualitzaci delevoluci de la poblaci, les neces-sitats i el nivell de riquesa, el fort


33/70

33

Quadre8

Liquidaci del sistema de nanament autonmic de les CCAA 20022008.ndex de nanament per cpita. Mitjana=100.

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008Andalusia 99,88 100,03 100,79 100,81 100,05 101,60 99,74Arag 109,86 110,15 107,74 108,43 109,78 109,37 111,71Astries 107,89 104,73 103,35 101,31 102,55 107,08 111,36Canries 100,06 93,78 91,30 90,94 91,26 92,35 90,26Cantbria 118,65 120,39 118,74 121,54 119,59 121,81 123,22Cast. i Lle 112,27 109,46 109,31 108,83 108,50 110,71 113,08Cast.-la Manxa 105,68 100,78 102,05 103,75 105,81 106,78 105,58Catalunya 99,97 101,08 101,55 101,38 100,82 99,00 101,00Extremadura 117,57 113,92 110,75 110,15 110,93 114,63 116,77

Galcia 109,86 105,56 104,38 104,60 105,21 108,46 111,77Illes Balears 84,79 90,12 89,71 92,30 92,62 89,53 84,45La Rioja 114,95 120,64 121,07 117,66 118,25 119,39 120,14Madrid 90,62 95,90 96,14 95,43 96,10 93,84 95,92Mrcia 89,26 90,05 90,85 94,26 94,24 94,61 90,95Pas Valenci 90,47 91,02 92,01 91,86 91,46 89,23 85,37


0 20 40 60 80 100 120

Illes Balears

Pas Valenci

Mrcia

Canries

Madrid

Andalusia

Catalunya

Castella-la Manxa

Astries

Galcia

Arag

Castella i Lle

Extremadura

La Rioja

Cantbria 120,56

118,87

113,53

110,31

109,58

107,12

105,47

104,35

100,68

100,42

94,85

92,85

92,03

90,20

89,08

Mitjana del conjunt dels anys 20022008


34/70

34

ritme de creixement produt al PasValenci (18 % entre els anys 19992006) ens han comportat prdues

importants en recursos per cpita.A ms a ms, les necessitats en lesdespeses assumides per les CCAA(sanitat, ensenyament i infraestruc-tures) presenten durant el perodeun fort i continuat creixement, finsi tot per sobre de laugment de lapoblaci. Tots dos efectes han su-

posat una insuficincia de recursosper al Pas Valenci, que sestimaentre un mnim de 1.911 milionsde entre els anys 20022006, i unmxim de 6.453 milions de , s a dir,1.291 milions de anuals. Els efectesdaquesta insuficincia financerasobserven en el nivell dendeuta-

ment que ha assolit el Pas Valenci,que podria haver-se redut, en el mi-llor dels casos, lany 2006 de 12.627milions de fins a 7.015 milions de .

Resulten exagerades les difern-cies de recursos per habitant entreCCAA amb un nivell semblant decompetncies, mai explicades per

diferncies en el nivell de riquesa. ElPas Valenci se situa en el 88 % de lamitjana en la liquidaci del sistemade lany 2006, mentre que en rendaper cpita tamb se situa per davallde la mitjana (91 %).

Aquests elements dinestabilitatens duran a una revisi del sistemaactual, i cal tindre en compte que

els prxims anys les circumstncieseconmiques seran probablementms difcils i afectaran la recaptacitributria, per la qual cosa caldrrevisar els criteris de suficincia iequitat.En un recent article de Vicent Cu-

carella (2011), trobem que si el sistema

de finanament autonmic ens hague-ra facilitat als valencians uns recursossemblants a la mitjana de les CCAA,haurem disposat de 6.763 milions de ms entre els anys 2002 i 2008, ambla qual cosa lendeutament en aquestperode sols hauria augmentat en pocms de 1.300 milions de , en comptes

dels ms de 9.000 que ha augmentat enrealitat.Malgrat la contundncia de linfor-

me de lIVIE, el govern valenci no es

va mostrar actiu en els treballs de la

reforma que senceten lany 2006, ja

que a ms de no presentar aportacions

al document lliurat per ladministraci

central, tampoc no aprofit la reformade lEstatut dautonomia aprovada eixe

mateix any, consensuada amb el PSOE,

per a definir un nou sistema de finan-

ament autonmic ms favorable als

interessos valencians. Tampoc no hem


35/70

35

trobat en el govern valenci una volun-

tat decidida de mobilitzar la societat

civil en defensa dun sistema de finan-

ament just per als valencians. Resultacom a mnim sorprenent que un govern

que pateix lasfxia fiscal del valenci,

que mant un elevat endeutament que

limita la seua poltica econmica, i que

ha dafrontar un dficit important din-

fraestructures bsiques per al desenvo-

lupament, no haja concedit al sistema

de finanament autonmic la impor-tncia que li han donat altres CCAA.

La reorma aprovada lany 2009

El sistema de finanament autonmic,desprs del model aprovat lany 2002,mantenia una clara insuficincia de re-

cursos, ja que les necessitats de despe-sa de les CCAA (prpies de lestat delbenestar, com hem dit: sanitat, ense-nyament i benestar social) creixien aun ritme ms elevat que els ingressos.A ms a ms, les necessitats de despe-sa no estaven ben calculades, i en elsistema de finanament no es preveia

lactualitzaci deixes necessitats. Coma exemple, trobem levoluci de la po-blaci, que en el conjunt de les CCAAaugmenta un 11,7 % entre els anys 2002i 2009.

Malgrat que shavia avanat en

autonomia financera en reduir-se elpes de les transferncies i augmentarla cessi dels grans impostos, la capa-

citat normativa continuava sent moltreduda. Finalment, els resultats delmodel aprovat lany 2002 mostravenpoca transparncia en la distribuci derecursos entre les CCAA, sutilitzavenmecanismes complexos i modulaci-ons variades, i la restricci de lstatuquo (evitar que cap CA rebera menys

recursos respecte del sistema anterior)condicionava el resultat. Tot a tcom a resultat diferncies de recursosper cpita entre CCAA que no estanjustificades per raons econmiques nidequitat territorial. Per una banda, hiha el fet que algunes CCAA ms riquesreben menys recursos per habitant

que altres ms pobres, la qual cosa not molt de sentit ja que els serveis quecal prestar sn els mateixos. I per unaaltra, hi ha el cas del Pas Valenci que,sent una CA amb una renda per cpitaper sota de la mitjana, rep menys re-cursos que altres ms riques. Lequitatterritorial comportaria que totes rebe-

ren el mateix finanament per cpita.Totes aquestes qestions, junt ambla reivindicaci de Catalunya dampliarel seu espai fiscal, justificaren que sen-cetara el procs de negociaci dunanova reforma del sistema de finana-


36/70

36

Quadre9

Sistema de nanament aprovat lany 2009.

NECESSITATS DE FINANAMENT TRIBUTS CEDITSNecessitats de lany 2007 calculades amb les reglesdel model de lany 2002.+Recursos addicionals (7.400 milions de , 5.000 lany2009 i 2.400 lany 2010):Per augment de la poblaci ajustada (3.675 M).Per poblaci ajustada (612,5 M lany 2009 i 1.200 M lany2010).Per poblaci potencialment dependent (490 M).Per poblaci dependent reconeguda (122,5 M lany 2009i 1.200 M lany 2010).

Per dispersi de la poblaci (50 M).Per reduda densitat de poblaci (50 M).Per desenvolupament de poltiques de normalitzacilingstica (?).

Participaci autonmica en elsrendiments:IRPF i IVA (50 %)Impostos especials de fabricaci(58 %).Samplia la capacitat normativa enlIRPF.Neutralitza les conseqncies pera les hisendes autonmiques demodificacions en els tipus impositiusestatals dIVA o impostos especials,

traslladant-los al Fons de suficinciaglobal.

TRANSFERNCIESFons de Garantia dels Serveis Pblics Fonamentals (FGSPF). 75 % de la capacitat tributriade les CCAA. Es reparteix en funci de la poblaci ajustada (poblaci protegida equivalentSNS: 38 %; poblaci, 30 %; poblaci entre 0 i 16 anys, 20,5 %; poblaci > 65 anys, 8,5 %;superfcie, 1,8 %; dispersi, 1,6 %; insularitat, 0,6 %). Les CCAA que superen les necessitats

rebran una transferncia per la diferncia i les que siga major la capacitat tributria aportaranla diferncia a aquest Fons.Ajustos:Fons de Suficincia Global. Diferncia entre les necessitats de finanament i la capacitattributria ms les transferncies del FGSPF.Fons de competitivitat (2.572,5 milions de ). A distribuir entre les CCAA amb finanamentper cpita sobre poblaci ajustada inferior a la mitjana o amb capacitat tributria per cpitasobre poblaci ajustada.Fons de cooperaci (1.200 milions de ). A distribuir entre les CCAA amb PIB per cpitainferior al 90 % de la mitjana, o densitat de poblaci inferior al 50 % de mitjana, o creixementde la poblaci inferior al 90 % de la mitjana + densitat de poblaci inferior al resultat demultiplicar la mitjana per 1.25.

Font: Acord del Consell de Poltica Fiscal i Financera (CPFF).


37/70

37

ment autonmic. Els trmits comena-ren lany 2005 i finalitzaren lany 2009,amb la qual cosa durant aquest llarg

perode es donaren situacions econ-miques molt diverses, governs tantestatals com autonmics diferents,i amb restriccions pressupostriesdispars. Els primers contactes entre elgovern central i les CCAA es feren enun moment de fort creixement econ-mic, amb un bon comportament de la

recaptaci tributria, per acabarenamb una recessi econmica i gransreduccions dels ingressos pblics.

Els canvis poltics en els governsde Catalunya i de les Illes Balearsdesencadenaren la reforma dels seusestatuts dautonomia. En concret, elnou Estatut de Catalunya inclogu

disposicions molt concretes sobre elseu finanament, les quals condiciona-ren moltssim el disseny de la revisidel sistema de finanament autonmic(per exemple els nous percentatges departicipaci de les CCAA en els tributsde lEstat, el mecanisme danivella-ment previst en el Fons de garantia

dels serveis pblics fonamentals, elcriteri dequitat fiscal en introduir elconcepte desfor fiscal). Com sempre,fou lEstatut del Pas Valenci el quejug el paper de limitar la reivindicacicatalana, ja que, malgrat patir una forta

espoliaci fiscal, el pacte PP-PSOE,possibilit una reforma en la qual no hihavia cap referncia al finanament.

El CPFF va aprovar el nou model definanament autonmic el 15 de julioldel 2009 (amb labstenci de sis CCAA,entre les quals el Pas Valenci). El 18de desembre del 2009 fou aprovada laLlei 22/2009, per la qual es regulava elmodel aprovat en juliol, i la Llei org-nica 3/2009 que adapta la LOFCA a

aquest model. Abans del 31 de desem-bre del 2009 el nou sistema de finan-ament fou acceptat per les comissionsmixtes de totes les CCAA.

Aquesta reforma ha configurat un

sistema de finanament molt complex,

ja que intenta donar respostes tcni-

ques a les deficincies del model apro-

vat lany 2002, i al mateix temps s con-seqncia dun pacte poltic. Utilitza

molts fons diferents, moltes variables

de ponderaci, tot amb una redacci

molt confusa que va aportar poca cla-

redat i transparncia mentre es nego-

ciava. Sutilitza lany 2007 com a base

per a calcular les necessitats globals de

finanament, mentre que els recursosaddicionals sincorporen a partir de

lany 2009, que tamb s lany en qu

sinicia el model. Quan es va aprovar

aquesta revisi del model tots els cl-

culs no eren ms que especulacions.


38/70

38

Com es pot observar en el quadre 9,

la reforma del sistema de finanament

autonmic aprovada lany 2009 no s

ms que un nou ajust del model. Elfinanament mxim garantit a cada CA

respecta lstatu quo anterior, la base

del qual continuen sent les necessitats

globals de finanament determinades

lany 1999, cosa que, com hem vist fins

ac, perjudicava el Pas Valenci. Es

reconeix un augment de les necessitats

a partir dels recursos addicionals queaporta lEstat, els quals es distribuei-

xen atenent criteris daugment de la

poblaci ajustada i de poblaci reco-

neguda com a dependent. Saugmenta

la ponderaci dels factors no poblacio-

nals com la dispersi, la insularitat i la

superfcie en el clcul de la poblaci

ajustada. En tots, el pes relatiu delPas Valenci se situa per sota del de la

poblaci total. No es consideren factors

com la immigraci i la poblaci en risc

dexclusi, sobre les quals el pes relatiu

del Pas Valenci pot ser superior. Tots

dos efectes comporten que la poblaci

ajustada reconeguda per al nostre pas

tinga 100.000 valencians menys que lapoblaci real. Tamb resulta poc com-

prensible, i al mateix temps penalitza el

Pas Valenci, que el repartiment dels

recursos addicionals es faa sobre la

base del pes relatiu del nombre de per-

sones reconegudes com a dependents

en una data concreta (30/4/2009). En

el cas valenci aix suposa un percen-

tatge del 5,67 %, enfront del 10,99 % querepresenta la poblaci valenciana res-

pecte a la poblaci total de lEstat. La

poca agilitat i la poca diligncia del go-

vern valenci tramitant els expedients

de dependncia bsicament pel seu

enfrontament poltic amb el govern

central en mans del PSOE ens perju-

dicar en el finanament per als pr-xims cinc anys com a mnim.

Els recursos financers que el sistemaproporciona a partir daquesta reformasamplien per la part de la recaptacidels tributs compartits. Aix, la cesside lIRPF augmenta fins al 50 %, igualque lIVA, i els impostos especials,

que ho fan fins al 58 %. Sn ms aviataugments en la cessi del rendiment,ja que la capacitat normativa de lesCCAA sols samplia pel que fa a lIRPF(en la tarifa de limpost, poden man-tenir trams diferents dels estatals;tamb les deduccions i els mnimspersonal i familiar poden ser diferents,

amb un lmit del 10 %).3

Respecte de

3. Fins a lany 2008 la pressi fiscal de les diferentsCCAA mostra poques diferncies, tant a escalaglobal com respecte dels impostos directes. Eixeany la pressi fiscal (ingressos impositius/PIB) mit-jana era del 21 %, i les diferncies en les CCAA de


39/70

39

la gesti tributria no sincorpora capdescentralitzaci, malgrat que elsestatuts dautonomia aprovats preve-

uen la creaci dagncies tributriesautonmiques.El Fons de garantia dels serveis p-

blics fonamentals (FGSPF) pretn serun instrument danivellaci, amb lob-jectiu que totes les CCAA puguen sub-ministrar un nivell semblant de serveisbsics de lestat del benestar (ensenya-

ment, sanitat i serveis socials), realit-zant un esfor fiscal semblant. Es dotaamb el 75 % de la recaptaci normativade totes les CCAA, i es distribueix enfunci de la poblaci ajustada, com in-dica el quadre 9. Les diferncies entre

rgim com, exclosa Canries, eren mnimes, 19 %la ms baixa (La Rioja) i 23 % la ms alta (Madrid),mentre que el Pas Valenci arriba fins al 22,4 %. Siens fixem en la composici dels ingressos pblicsen cada territori, el percentatge que representen elsimpostos directes mostra ms diferncies de rendai de quantitat de contribuents que no difernciesen la pressi fiscal, ja que la mitjana se situa en el31,2 %, la ms alta correspon a Madrid (38,7%), iles ms baixes a Extremadura i Castella la Manxa(totes dues en el 24,5 %); el Pas Valenci se situa enel 29,8 % (Prez, 2011). Ara b, davant la reducci de

la recaptaci dimpostos a conseqncia de la crisieconmica iniciada el 2008, algunes CCAA co-mencen lany 2010 a utilitzar ms la seua capacitatnormativa en lIRPF. I aix trobem, bsicament enalgunes de les CCAA llavors governades pel PSOE(Catalunya, Illes Balears, Andalusia, Cantbria i Ex-tremadura) un augment del tipus mxim i la creacide nous trams a partir de 60.000 euros.

les necessitats de despesa de cada CAi el 75 % de la seua capacitat fiscal esfinancen amb aquest fons.

El sistema contempla dos nous fonsde convergncia autonmica: el de

competitivitat (FCp) i el de cooperaci

(FCo), que pretenen reduir les difern-

cies de finanament per cpita entre

CCAA, afavorint la igualtat i lequili-

bri econmic territorial. No trobem

cap justificaci en la incompatibilitat

dobtenir fons simultniament del FCp(convergncia en finanament per c-

pita) i del FCo (comunitats amb menor

renda per cpita), quan la situaci del

Pas Valenci permetria laccs a tots

dos. El sistema de distribuci daquest

FCp ens perjudica tamb, ja que en

compte de repartir-lo modulant las-

signaci a cada comunitat autnomaen funci de la distncia que mant

respecte de la mitjana del finanament

per habitant, ho fa a partir del pes de la

poblaci ajustada de cada CA que com-

pleix els requisits per a accedir-hi. El

nou sistema no preveu lexistncia de

lliuraments a compte dels fons de con-

vergncia (competitivitat i cooperaci),per la qual cosa les dotacions daquests

fons sols es rebran en el moment de la

liquidaci (dos anys desprs).

La revisi del sistema contempla la

constituci dun comit tcnic perma-


40/70

40

nent davaluaci que cada cinc anys

proposar al CPFF possibles modifi-

cacions que garantisquen la suficin-

cia i lautonomia de les CCAA i que elmodel resulte sostenible. Malgrat tot,

cal considerar la reflexi segent: Los

arreglos fiscales en los pases descen-

tralizados tienden a ser ms complejos

y, por ello, a necesitar de la reflexin

permanente y dinmicas jalonadas por

revisiones ms o menos profundas y

peridicas. Es una utopa pensar quees posible definir un modelo financiero

descentralizado con vocacin de per-

manencia, y elevar a rango de ley org-

nica todos sus detalles. (Lago, 2009).

Resultats del model de lany 2009

Els resultats ja reals del nou model definanament per a lany 2009 es poden

observar en el quadre 10. Des del punt

de vista de la suficincia financera, no

trobem cap augment, ja que els recur-

sos totals de lany 2008 (amb el model

aprovat lany 2002) sn superiors als

recursos totals de lany 2009 amb el

nou model. Observem una reducci del7,74 %, ja que el model de finanament

ha estat afectat pel nou escenari de

forta reducci dels ingressos tributaris

a partir de lany 2008. Els recursos ad-

dicionals aportats per lEstat han estat

totalment compensats per la reducci

de la recaptaci, mentre que els serveis

pblics que presten les CCAA (ense-

nyament, sanitat i serveis socials) sninsensibles a la recessi econmica,

o fins i tot augmenten en poques de

crisi.

Des del punt de vista de lequitat enla distribuci de recursos en termes definanament per habitant, tampoc nosha millorat, ja que les diferncies de

recursos per cpita varien entre el 87 %i el 119 % respecte de la mitjana, la qualcosa suposa que les mximes difern-cies entre CCAA poden arribar fins al32 % (34 % en el model anterior), unpercentatge que continua sent moltelevat. I la causa s evident: La con-solidacin del status quo proporcio-

nado por el antiguo modelo, a travsdel Fondo de Suficiencia Global, nopermite que las diferencias actualesno justificadas y arbitrarias en finan-ciacin por habitante desaparezcancompletamente. (Bosch, 2009).

En el cas concret del Pas Valencii en termes de finanament per habi-

tant, el quadre 10 mostra: Lstatu quo amb competncies ho-mognies ens facilita uns recursosper habitant inferiors en 212,43 respecte de la mitjana de les CCAA(1.082 milions de ).


41/70

41

Agreugem eixa diferncia quan

afegim les competncies realmenttransferides fins a 261,88 per habi-tant (1.334 milions de ).

Els recursos addicionals que apor-ta lEstat amb el model de lany2009 ens suposen una certa millora(33,29 per habitant, s a dir, 170milions de ).

Lajust dels fons de convergnciael Pas Valenci sols rep recursos

pel de competitivitat i incomprensi-

blement no pel de cooperaci ens

suposa tamb una millora de 34 per

habitant, s a dir, 173 milions de .

Al final, els recursos totals rebuts

ens situen en 194,59 menys que lamitjana de les CCAA, s a dir, 991 mi-lions de menys.

Resulta evident que la capacitat denegociaci poltica a lhora de fixarlimport de les necessitats de finana-ment per les competncies assumidesha estat sempre nulla, governe qui go-

verne al Pas Valenci i a Madrid, tantsiga el PP com el PSOE, tant coincidis-quen com no.

Finalment, si observem el quadre 11,levoluci del PIB per cpita del PasValenci mostra com de ser la vuitena

Quadre10

Liquidaci del sistema de nanament autonmic de les CCAA, 2009 (milers de ).

Statu quo 2009 Recursosaddicionals

Necessitatsglobals

FonsCooperaci

FonsCompetitivitat

Comp.D.A. 3a

Total Poblaci(habitants)

Per cpita()

Difern-cia ()

Andalusia 1 4.904 .227,6 4 778.96 2,05 15.683 .189, 69 308.56 2,00 0,00 15.991 .751, 69 8.302 .923 1 .926, 04 -172,83

Arag 2.855.957,50 145.783,72 3.001.741,22 32.645,72 0,00 3.034.386,94 1.345.473 2.255,26 156,39

Astries 2.273.533,55 54.261,73 2.327.795,28 9 0.926,32 0,00 2.418.721,60 1.085.289 2.228,64 129,77

Canries 3.466.475,27 302.230,38 3.768.705,65 69.199,92 0,00 3.837.905,57 2.103.992 1.824,11 -274,76

Cantbria 1.401.128,34 55.210,15 1.456.338,49 16.195,79 0,00 1.472.534,28 589.235 2.499,06 400,19

Cast. i Lle 5.411.011,21 174.027,56 5.585.038,77 210.485,55 0,00 5.795.524,32 2.563.521 2.260,77 161,90

Cast.-la Manxa 3.924.816,80 259.141,28 4.183.958,08 76.320,53 0,00 4.260.278,61 2.081.313 2.046,92 -51,95

Catalunya 1 5.214 .740,1 0 1. 049.35 7,14 16.264 .097, 24 0,00 936.7 40,46 17.200 .837, 70 7.475 .420 2.300, 99 202,12

Extremadura 2.322.230,82 56.027,86 2.378.258,68 102.503,83 0,00 2.480.762,51 1.102.410 2.250,31 151,44

Galcia 5.729.107,75 243.054,42 5.972.162,17 242.788,07 0,00 6.214.950,24 2.796.089 2.222,73 123,86

Illes Balears 1.718.400,14 204.715,99 1.923.116,13 0,00 138.799,64 188.363,42 2.250.279,19 1.095.426 2.054,25 -44,62

La Rioja 703.737,89 44.948,87 748.686,76 0,00 0,00 748.686,76 321.702 2.327,27 228,40

Madrid 1 2.106 .808,6 8 878.79 6,65 12.985 .605, 33 0,00 762.3 28,68 13.747 .934, 01 6.386 .932 2 .152, 51 53,64

Mrcia 2 .3 92 .7 18 ,4 5 2 11 .4 55 ,9 6 2 .6 04 .1 74 ,4 1 5 0. 37 2, 28 1 00 .6 04 ,6 1 2 .7 55 .1 51 ,3 0 1 .4 46 .5 20 1 .9 04 ,6 8 -194,19

Pas Valenci 8.288.774,94 778.879,85 9.067.654,79 0,00 634.026,61 9.701.681,40 5.094.675 1.904,28 -194,59

Total 82.713.669,08 5.236.853,61 87.950.522,69 1.200.000,01 2.572.500,00 188.363,42 91.911.386,12 43.790.920 2.098,87

Font: Ministeri dEconomia i Hisenda


42/70

42

CA lany 1991 en riquesa, hem passat aser lonzena lany 2010. El redut nivellde despesa pblica de la GeneralitatValenciana (per exemple en poltiques

de promoci econmica, en ajudes a lainnovaci i en dotaci dinfraestructu-res) causat per la menor disponibilitatde recursos del sistema de finana-ment autonmic pot haver afectat elnostre creixement econmic. Cada

vegada ms pobres i transferint recur-sos a altres CCAA ms riques.

A instncies de les Corts Valencia-nes, el govern valenci accept la

creaci duna comissi dexperts, de laqual forme part, perqu aportara pro-postes tcniques per a la reforma delsistema de finanament autonmic queajudaren a configurar un plantejamentvalenci per a la dita reforma. Va ser

Quadre11

ndex i rnquing del PIB per cpita de les CCAA. Mitjana = 100.

1981 1991 2001 2010*ndex Rnquing ndex Rnquing ndex Rnquing ndex Rnquing

Andalusia 74,5 16 76,6 16 74,0 16 75,5 16Arag 105,2 9 113,0 7 121,5 7 107,9 6Astries 94,3 11 90,1 13 94,3 12 94,9 10Canries 99,9 10 90,3 12 83,8 10 85,6 13Cantbria 111,0 7 96,1 9 96,9 9 101,7 8Cast. i Lle 87,8 13 90,7 11 104,5 11 99,6 9Cast.-la Manxa 80,7 15 86,2 14 78,6 14 76,4 15Catalunya 119,1 3 122,1 4 135,0 4 117,3 4Extremadura 57,6 17 69,9 17 63,8 17 73,0 17

Galcia 82,5 14 78,1 15 90,6 15 88,2 12Illes Balears 118,4 5 130,9 1 111,9 5 107,0 7La Rioja 118,1 6 111,7 6 95,1 6 108,5 5Madrid 118,7 4 123,3 3 125,9 1 129,9 3Mrcia 93,6 12 91,5 10 77,6 13 80,9 14Navarra 132,1 2 123,8 2 122,0 2 130,0 2Pas Basc 132,8 1 117,9 5 122,6 3 135,8 1Pas Valenci 105,7 8 99,8 8 84,3 8 88,7 11

*Primera estimaci.

Font: Institut Nacional dEstadstica.


43/70

43

el 30 de juliol del 2009, quan ja esta-va fixat lacord de reforma del CPFF,quan es convoc la primera reuni de

la comissi, limitada la seua missi aidentificar possibles interpretacions delacord que milloraren el finanamentdel Pas Valenci. Finalment, el 14 dejuliol del 2010, la comissi va lliurarel seu informe: Valoracin, desde la

perspectiva de la Comunitat Valencia-

na, de la reforma del sistema de finan-

ciacin de las CCAA de rgimen comny ciudades con estatuto de autonoma. Acontinuaci en destaque les principalsconclusions:

En definitiva, para esta Comisin, lavaloracin de la situacin financiera dela Generalitat en estos momentos, tras laaprobacin del nuevo sistema de financia-

cin autonmica de 2009, es preocupantepor tres razones:En comparacin con el resto de comuni-

dades, la Comunitat Valenciana va a seguirdisponiendo de recursos por habitanteinferiores a la media.

En comparacin con la situacin anterior,los ingresos totales de la Generalitat (y delconjunto de las CC.AA.) no aumentarnsino que disminuyen, debido a que la en-trada en vigor del nuevo modelo de finan-ciacin coincide con una fuerte cada de losingresos tributarios derivados de la crisis.

En estas circunstancias, la correccin deldficit resulta ms difcil y la reduccindel endeudamiento problemtica, pues los

ajustes habran de venir a travs de unareduccin del gasto. []

Por tanto, parece imprescindible plantear,una vez ms, una revisin del modelo definanciacin que no perjudique a la Comu-

nitat Valenciana y, complementariamente,medidas compensatorias como las que hansido utilizadas en otras comunidades, parareconocer los efectos de dficit histricosen la actuacin del sector pblico en susterritorios. []

Esta Comisin entiende que la situacinrequiere un adecuado anlisis tcnico de lasvas de salida de la misma y, sobre todo, unconsenso social y poltico que sirva de base

para elaborar una hoja de ruta ampliamen-te compartida, que permita encontrar unasalida satisfactoria a una problemtica tanrelevante para el futuro de los valencianos.

Encara que puga suposar un atre-viment, trobe que el cam per a la ditaeixida satisfactria el tenem en la dar-rera reforma de lEstatut de lany 2011.

Per a la reivindicaci del deute hist-ric fixat per linforme de la comissidexperts, val la segent referncia delnou Estatut dautonomia dAndalusia(disposici addicional segona):

1. La disposicin adicional segunda delEstatuto de Autonoma aprobado por LeyOrgnica 6/1981, de 30 de diciembre, deter-

min que los Presupuestos Generales delEstado deban consignar, con especificacinde su destino y como fuentes excepcionalesde financiacin, unas asignaciones comple-mentarias para hacer frente a las circuns-tancias socio-econmicas de Andaluca.


44/70

44

2. La Comisin Mixta de TransferenciasAdministracin del Estado-ComunidadAutnoma de Andaluca aprob el Acuerdosuscrito entre la Administracin del Estadoy la citada Comunidad Autnoma, perci-

biendo esta ltima un anticipo a cuenta delas citadas asignaciones. En dicho Acuer-do se recoga la existencia de un acuerdoparcial sobre una posible metodologa aemplear en la determinacin de los crite-rios, alcance y cuanta de las asignacionesexcepcionales a que se refiere el apartadoanterior.

Per altra banda, per a superar la dis-criminaci del nostre finanament, valla segent proposta:

La renda per cpita del Pas Valencise situa per davall de la mitjana, per laqual cosa no s equitatiu que la seuabalana fiscal amb lEstat siga deficit-ria i que el seu finanament per cpita

tamb se situe per davall de la mitjana.Cal que, mentre la renda per cpita sesitue per davall de la mitjana, el siste-ma de finanament autonmic ga-rantisca fons suficients per a situar elfinanament per cpita en la mitjana.La diferncia de finanament per habi-tant rebut pel Pas Valenci respecte de

la mitjana, sols des de lany 2002 fins alany 2009 (el darrer liquidat), suposa-ria la xifra de 8.400 milions deuros, laqual cosa podria representar ben b eldeute histric a reivindicar.

Els valencians continuem on rem.

Malgrat totes les reformes del siste-ma de finanament autonmic, patimlasfxia financera de no disposar de re-

cursos suficients per als serveis bsicsde lestat del benestar, per a la dotacidinfraestructures necessries i per aldesenvolupament econmic. I a estafectant el nostre nivell de riquesa, quedisminueix any rere any respecte de lamitjana de les CCAA.

El Pas Valenci, com que rep menys

recursos per habitant del sistema definanament autonmic i aquest pro-porciona el 80 % del total dingressos(Prez, 2011), tamb t una despesaper habitant inferior a la mitjana. Aix,sobre la base 100 que representariala mitjana de les CCAA (any 2008),la despesa en ensenyament del Pas

Valenci se situa en el 94,16 %, lacorresponent a sanitat el 94,96 %, ien protecci social el 63,93 % (Prez,2010). Podem concloure que el mateixpassa en altres mbits de despesa, cominfraestructures, recerca i innovaci,habitatge, foment de locupaci, etc., jaque el nivell de la despesa pblica total

al Pas Valenci se situa al 88 % de lamitjana (Prez, 2011). Si gastem menysamb les mateixes necessitats, s o bperqu som molt ms eficients (cosadifcil en els mbits de sanitat i ense-nyament, en qu sabem, per exemple,


45/70

45

que el nombre de llits hospitalaris i ladotaci dordinadors per alumnes, sntamb inferiors a la mitjana espanyo-

la); o b perqu rebem menys recursosdel sistema de finanament.Arribats a aquest punt, trobe in-

teressant introduir el debat sobre silimportant s la xifra que resulte delsistema de finanament autonmic o elmodel en si. Qui realment mana sobreels ingressos s qui els recapta, qui els

administra i qui els distribueix desprs(Homs, 2010). Aix, doncs, cal que ensfixem en els recursos per habitant, queno arriben a situar-nos en la mitjanade les CCAA, o cal que reivindiquemque la hisenda valenciana recapte totsels impostos i aporte a lEstat la partque corresponga als serveis que encara

presta, incloent-hi la contribuci a lasolidaritat?

La inversi territorialitzada de

ladministraci central

La teoria econmica i molts estudissuggereixen que hi ha una relaci

positiva entre creixement econmic idespesa pblica en infraestructures. Lainversi pblica en infraestructures tun efecte multiplicador sobre lactivi-tat econmica, i s un dels instrumentsbsics per a dur a terme poltiques de

desenvolupament regional. Malgrataix, a lEstat espanyol trobem CCAAon aquestes inversions no han com-

portat una convergncia positiva cap ala mitjana estatal del PIB per habitant(Andalusia), mentre que s que iden-tifiquem CCAA on la tradicionalmentreduda inversi pblica en infraes-tructures ha estat un factor importantper a la prdua relativa de PIB perhabitant (el cas del Pas Val

Demos 002 - El finançament dels valencians

Documents

Transcript of Demos 002 - El finançament dels valencians