Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporalen els mitjans de comunicació social i la publicitat

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

Índex

- Introducció

• Antecedents i història• José Ángel Abancéns

- Decàleg

-Referènciesbibliogràfiques

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

Introducció

Presentemel“Decàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporal”,impulsatperafavorirlasalutfísicaipsíquicadelapoblacióipre-venirl’aparicióidesenvolupamentdelstrastornsdelaconductaalimentària.

El foment de la imatge corporal positiva i una bona autoestima dels ciutadans és un dels objectius principals de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns delaConductaAlimentària.Perferefectivalapromociód’unaimatgecorporalpositivaiunaautoestimaadequada,laTaulahaimpulsatlarevisióiadhesiódelsectorpublicitarialDecàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporalqueuspresentem.

El Decàleg neix de la mà de la Fundació Imatge i Autoestima a partir de l’assessoramentdelSr.FrancescEscribano,membredelConsellAssessordelaFundació,idelaSra.CarmeBasté,membredelaJuntaDirectivadelaAcademiadelasCienciasylasArtesdeTelevisión.ElDecàlegesvapresentarl’any2010ambl’impulsdel’AcademiadelaTelevisión,presididapelSr.ManuelCampoVidalidelaFundacióImatgeiAutoestima,presididapelSr.JaumePagésFitaialqualvadonarsuportl’any2012elCol·legidePeriodistesdeCatalunya.ApartirdeltreballconjuntpromogutdesdelaTaula,elDecàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporalhaestatrevisat,actualitzatimillorat.

La Taula de Diàleg de Prevenció de Trastorns de la Conducta Alimentària ha fet possibleassoliruntreballconjuntfruïtdelaJornada“AnorèxiaiPublicitat”realitza-daeljunyde2014iquevadonarllocaunintensiprofunddiàlegentreelssectorssanitaris,publicitarisisocialsimplicats.Eldiàlegentreelssectorsnovafinalitzareldiadelajornadasinóques’hamantingutviudesd’aleshoresgràciesal’esforçde moltes persones i a la determinació de José Ángel Abancéns, prestigiós publi-citariipresidentdel’AsociaciónEmpresarialdelaPublicidad.

Cal,doncs,agrairelcompromísieltreballdemoltespersonesiorganitzacionsque,malgratpertànyerasectorsiinteressostandiferents,hemmantingutundiàlegobertifrancihemaconseguitidentificaraquests10puntsqueafavoriranunrespectemésgranperladiversitatcorporaliunaimatgecorporalméspositiva.

Antecedents i història

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

José Ángel AbancénsPresident de la Fundació de la Comunicació

ABillBernbach,pionerenlarecercadelapublicitatemocionalinoracional,vanpreguntar-liunavegadaquècaliaperferunagrancampanya,iellvarespondre:“Ungranproducte”.

LaFundaciódelaComunicacióhacontribuïtaaquestagrancampanyad’adhesióalDecàlegdebonespràctiquessobreelfomentdel’autoestimailaimatgecorporalenlapublicitatielsmitjansdecomunicació,is’hapartitd’ungranproductequeés,també,ungranserveialasocietat.

PerquèésungranserveielqueduatermelaTauladeDiàlegperalaPrevenciódelsTrastornsdelaConductaAlimentària:contribuiralaprevenciód’aquestesmalaltiesiimpulsarestratègiespermillorarl’estililaqualitatdevidadejoves,famíliesidegrupsd’altrisc.

La missió de la Fundació de la Comunicació, de la Taula de Diàleg per a la PrevenciódelsTrastornsdelaConductaAlimentàriaid’aquestDecàlegésaconseguir,ambl’adhesiódelesprincipalsentitatsdelsector,transformarhàbits,controlaridominarlapressiósocialimediàtica,i,pertant,evitarl’aparicióde trastorns de les conductes alimentàries relacionades amb el pes, com a conseqüènciad’unabaixaautoestima.

Aqueststrastornssónl’anorèxiailessevesconseqüències,queempenyenaaconseguirunidealdebellesairrealiinassolible.

AgraïmaquestamagníficaadhesióalDecàleg.Somungranaltaveu.Hemdecontrolarelvolum,dirigir-lopositivament,itotpercontribuiraaquestaadmirableiniciativaconjunta.Hoaconseguirem.

José Ángel Abancéns

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

1. Promoureunadiversitatd’imatgescorporalsrealistesquefomentinlasalut.

2. Fomentar la diversitat corporal i respectar-la com un fet i unariquesa.

3. Evitarpromoureconductesderiscidietesnosaludables.4. Divulgar estils de vida i hàbits alimentaris saludables,

evitantladifusiódefalsescreences.5. Potenciarl’autoestimadelespersonesmésenllàdela

sevaaparençafísica.6. Rebutjaridealsestèticsnorealistesqueposinenriscla

salutdelespersones.7. Protegir la població infantil, en horaris restringits, de

missatgescontrarisalsestilsdevidasaludables.8. Vetllar especialment per la salut de la població adolescent

perquèéselcol·lectiuméspredisposatasentir-seinsatisfetambelseucos.

9. Lluitarcontralasaturaciódemissatgesadreçatsalesdonesqueprovoqueninsatisfacciócorporal.

10.

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporalen els mitjans de comunicació social i la publicitat

Mostrar sensibilitat i rigor en el tractament, per part dels mitjans de comunicació, dels trastorns de la conducta alimentària.

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

1. Promoure una diversitat d’imatges corporals realistes que fomentin la salutLa difusió a través dels mitjans de comunicació del model corporal prim com a sinònimdebellesa,controlièxittéimpactedirectesobrelapercepcióquelespersonestenendelseupropicos.L’úsd’aquestesimatgesenlapublicitatambfinalitatscomercials,comaviadeseducció,haprovocatlasevaidentificacióambelplaer,elbenestarilafelicitat.

Lapromociód’aquestidealestèticqueimperaenlasocietats’haidentificatcomunfactordeterminantenl’apariciódelstrastornsdelaconductaalimentària(TCA).Nombroses investigacions han demostrat la relació directa entre la promoció del’idealestèticdecosprimil’augmentd’insatisfacciócorporalenlapoblació,majoritàriamentfemeninaijove.

Lautilitzaciód’imatgesdecossosdiversos,isobretotméspropersalarealitatdelespersones,potcontribuiramillorarlasevasalutfísicaipsicològica,jaquehihaunimpacteenlaimportànciaquelespersonesatribueixenal’aspectefísicienlanecessitatdemodificar-loapartirdedietesoconductespocsaludables.

Decàleg

2. Fomentar la diversitat corporal i respectar-la com un fet i una riquesa

L’idealdebellesad’extremaprimorespresentahabitualmentenelsmitjansdecomunicaciócomasinònimdesalut.

Aquestaassociació,queestarprimequivalasalut,augmentalapreocupacióentrelapoblaciógeneralilanecessitatdemodificarelpropicos.

Mostrarifomentarladiversitatcorporalpresentenlasocietathadecontribuiraevitarestereotipsassociatsal’aparençafísica.L’aspectefísicdelespersonesqueapareixenalsmitjansielsmodelsques’emprenenpublicitatperassociarun producte al benestar i la felicitat ha de representar totes les realitats presents enlasocietat(varietatdetalles,formesiedats),fomentantladiversitatrealencontraposicióaunúniccànondebellesaassociatauncosprim.

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

Decàleg

3. Evitar promoure conductes de risc i dietes no saludables

“Iniciar una dieta restrictiva, juntament amb la insatisfacció corporal, és la porta d’entrada

a un trastorn del comportament alimentari”. [5]

Atribuirresultatsmiraculososaproductesd’aprimament,fomentarl’úsdeproductesbaixosencalories,abusardecertsalimentsoclassificar-loscoma prohibits són missatges que indueixen la pèrdua de pes.Aquesttipusdemissatgesfomentenlarealitzaciódeconductespocsaludablespercontrolarelpessensepercebreelriscqueaixòpottenirperalasalut.D’altrabanda,unhàbittanestèscomsaltar-seàpatsnoajudaaperdrepes.Estudisestatalsconstatenquelespersonesquesesaltenàpatstenenméstendènciaalsobrepès,jaqueometreunàpatescompensaamblarestadelaingestadiària.

Larealitzaciódedietessensecontrolmèdicpottenirconseqüènciesenlespersonesquelessegueixen.S’haevidenciatqueferdietesmassarestrictivespromoul’aparicióposteriordel’efecterebot,ésadir,alfinallapersonaguanyapesencomptesdeperdre’n.Elsmitjanshandetenircura,tantquaninforminsobredeterminadesdietesrestrictivesoproductes‘miraculosos’comquanlespublicitin,deposarenqüestióivalorarelseufuncionament,veracitaticonseqüènciessobrelasalut.

“4 de cada 5 espanyols que volen aprimar-se utilitzen productes ‘miracle’, tot i els riscos per a la seva salut,

contraris a una dieta equilibrada”. [4]

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

4. Divulgar estils de vida i hàbits alimentaris saludables, evitant la difusió de falses creencesAtravésdelsmitjansdecomunicaciólesrecomanacionss’hand’adreçaratransmetrelaideaqueladietaconcretaquesegueixunapersonaperperdrepess’had’ajustaralessevesnecessitatsnutricionalsihadeserequilibrada.Delamateixamaneras’hadevetllarpelcomplimentdelalegislacióactualsobrepublicitatipromociócomercialdeproductesdestinatsalapèrduadepes.

Lapromociód’estilsdevidasaludablesrelacionatsambl’alimentacióhadeserelmitjàatravésdelqualesfomentilasalutiesgaranteixilaprevenciódeconductesderisc.

Algunesrecomanacionsquepodenserútils:

• Promourel’activitatfísicasaludable• Recomanaripromocionarquealmenysesfaciunàpataldiaencompanyia

com a acte social• Totselsalimentssónsaludablessielsingerimenlesquantitatsadequades• Recomanar el consum moderat dels aliments alts en greixos, sobretot en

productesadreçatsalainfància,inoqualificar-losdedolentsoprohibits• Noatribuirqualitatsmiraculosesalsaliments(l’aiguanotépropietatsd’aprimar)• Referir-sealsproductescomaalimentsd’escàsvalornutritiuoconsum

ocasionalrecomanable(conceptesrelatiusalanutricióil’alimentació)

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

Decàleg

5. Potenciar l’autoestima de les persones més enllà de la seva aparença física

“Al voltant del 75% de les persones que presenten un alt risc de patir un trastorn del comportament alimentari presenten

nivells molt baixos d’autoestima”.[1]

L’autoestimad’unapersonadepèntambédelaimatgequetédelseucos.Elgrauenquèl’aspectefísicafectaelnivelld’autoestimaestàinfluenciatpelvalorquelasocietatatribueixal’obtenciód’unadeterminadaimatgefísica,normalmentassociadaalajoventutialaprimor.

L’objectiuésevitarlapromociódemissatgesquesuggereixenlafalsacreençaqueelbenestaremocionalipsicològic,comtambél’acceptaciósocial,guardenrelaciónomésambl’aspectefísic.

Missatgesqueassociïnlaprimoral’èxitsocialod’altresdemésdirectesdeltipus:“Sicanvieselteuaspectefísic,sit’aprimes,etsentiràsmillor”,“Tenircuradel’estèticafaràquetinguismésacceptaciósocial”,“Sinohofas,etsentiràsmalament”,sónexemplesd’aquestaassociacióàmpliamentestesaiatemptencontral’autoestimadelespersones.

Totallòquerelacionaelbenestaremocionalipsicològicdelespersonesielseuaspectefísicpassaperacceptaraquestaspectecomunacaracterísticamésdelapersona,nopasl’única.

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

6. Rebutjar ideals estètics no realistes que posin en risc la salut de les persones Actualments’associal’idealdebellesadecosprimambuncossaludable,iaquestambexperiènciesd’èxitil’accésaoportunitats.

Elcamíperpromoureuncanvidelsvalorsvinculatsal’aparençafísicaéseldebuscaripromourel’associacióentreunabonasalutiestereotipsd’èxitinovesoportunitats.

Fomentarlasalutperobtenirl’èxitésunaviarealistaquepotreduirlesconductesderiscqueadoptenelsadolescents.Aquestnouenfocamentpotbasar-seenl’associaciódecomportamentsquefomentinlasalutil’obtenciód’èxitpersonal.

S’haconstatatquehihauncertrebuigverslespersonesambobesitat,comaconseqüènciadelapromociód’undeterminattipusd’estereotips.Lasocietattendeix a atribuir a la persona amb obesitat la responsabilitat del seu sobrepès, fet querecolzaenlafalsacreençaqueelcosésinfinitamentmodelable.

Estàcomprovatcientíficamentqueelcosd’unapersonaésmoltdifícildemodificar,ilamajorpartdelafiguracorporald’unapersonavedeterminadagenèticament.Enaquestapremissaqueelcosés“infinitamentmodelable”esbasagranpartdelaindústriadel’estèticaidel’alimentaciópercrearlafalsaexpectativaalconsumidorqueuntéelcosquevoliquesielvolcanviarhadeconsumirelsseusproductes.Iaquestapremissaésfalsa.

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

Decàleg

7. Protegir la població infantil, en horaris restringits, de missatges contraris als estils de vida saludablesLaprevenciópelquefaalapoblacióinfantils’had’orientaratransmetremissatgesquepromoguinactitudsihàbitsrelacionatsambunaalimentaciósaludable,equilibrada,apromoureestilsdevidasaludables.

En horaris protegits, es recomana tenir una cura especial per fomentar bons hàbits alimentarisenfrontdel’exposicióexcessivaaproductesligth(lleugers)od’altcontingutcalòric.

Hihaestudisqueapuntenqueelsnensinenesde7-8anysjamostrencertapreocupaciópelfetd’estarprimograsipodenincorporarconductesproblemàtiquesambl’alimentació.

“Les xifres d’obesitat a Espanya i especialment d’obesitat infantil són alarmats. Actualment es calcula que un 20-30% de les persones que pateixen obesitat és a conseqüència

d’un trastorn de la conducta alimentària no especificat, i tant la obesitat com el sobrepès són factors de risc per patir

un trastorn”. [2]

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

8. Vetllar especialment per la salut de la població adolescent, perquè és el col·lectiu més predisposat a sentir-se insatisfet amb el seu cos

“A Espanya, al voltant del 60% dels joves menors de 18 anys han fet una dieta per perdre pes alguna vegada, i

aproximadament el 50% s’identifiquen idealment amb un patró estètic notablement més prim i estilitzat que el seu,

expressant disconformitat amb la seva imatge i rebuig parcial o total al seu cos”. [7]

S’haconstatatquelainterioritzaciódel’idealdebellesaactualésmésintensentreadolescents.Elscanvisfísicsipsicològicsqueacompanyenelperíodedel’adolescènciaexpliquenlanecessitatquesentenelsadolescentsdevolertenirelcosaimatgedelsmodelscorporalsactuals.

Peraquestesraons,ésespecialmentnecessariprotegiraquestafranjadela població de la sobreexposició als cossos prims i, també, als missatges quepromoguinlarealitzaciódedietesopossiblesconductesderisc.Jovesiadolescentssónundelsgrupsdeconsumidorsmésimportantsdelaindústriadelamodail’oci.Saltar-seàpats,restringiralimentsounexercicifísicintens,enadolescentsexcessivamentpreocupatspelseufísic,potpropiciarl’apariciód’untrastorndelaconductaalimentària,iaquestriscaugmentasitenimencomptequeun65%delsadolescentsespanyolssesentinsatisfetambelseucos.

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

Decàleg

9. Lluitar contra la saturació de missatges adreçats a les dones que provoquen insatisfacció corporal

“9 de cada 10 casos de trastorns de la conducta alimentària són dones”. [3]

“Sentir que es té sobrepès, més que patir sobrepès realment, s’associa a malestar psicològic en la població femenina”.[1]

Elbombardeigconstantaquèesveuensotmeseslesdones,ambmissatgesquearribendesdelmóndelamoda,l’estèticail’alimentació,contribueixenaafavorirlainterioritzaciódelmodelestèticdecosprimcomaobjectiuúnicalqualtothomhad’aspirar.Gairebélatotalitatdelsmissatgesemesospelsmitjansdestinatsal’aprimamentesdestinenaunpúblicfemení,méspreocupatperlabellesaielcos.

Aquestbombardeigconstant,cadavegadamésvisual,ilapropagaciódelmissatgequeelcosésinfinitamentmodelablefaquemoltesdonesexperimentinelevatsgrausd’insatisfacciócorporalquanobservenosónexposadesaimatgesdecossosprims.

S’haobservatendiversosestudisquelaimatgecorporaldelesdoneséssignificativamentmésnegativadesprésdeveureimatgesdecossosprimsenelsmitjansdecomunicació.Tambés’haconstatatlarelacióentrel’exposicióaimatgesdecossosprimsil’augmentenlesespectadoresdesentimentsdevergonya,culpa,estrèsiinseguretat,aspectesimplicatsenelsnivellsd’autoestimadelespersones.

Aquestainsatisfaccióambelpropicosaugmentalaprobabilitatd’incorporarconductesderiscrelacionadesambl’alimentacióilapèrduadepes.

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

10. Mostrar sensibilitat i rigor en el tractament, per part dels mitjans de comunicació, dels trastorns de la conducta alimentària

“L’aparició d’informacions relatives als símptomes dels trastorns o la descripció de conductes associades als

trastorns de la conducta alimentària poden propiciar l’aparició de nous casos.”[6]

Els trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals amb greus repercussionsfísiques,psicològiquesisocialsperalespersonesafectadesielseuentorn.

Actualment,lesdadesapuntenqueun4%delapoblaciófemeninad’entre14i25anyspateixuntrastorndelaconductaalimentària.Un11,5%estàenaltriscdepatir-lo.

Quanespresentaoesparlapúblicamentd’aquesttipusdetrastorns,ésbàsicfonamentarlesinformacionsendadesrealsicientífiques,icalassessorar-seprèviamentmitjançantprofessionalsdelamedicinaolapsicologiaespecialitzatsentrastornsdelaconductaalimentària.

Perferuntractamentrigorósd’aquestesmalaltiesésfonamentalevitarlaidentificaciódelstrastornsalimentarisambcossosambuninfrapèssever.Caltenirencomptetambéqueéseltrastornmentalambmésmortalitat,iquetotiqueel70%delsafectatsesrecuperen,larestaesdevenencrònics.

Nototselstrastornsalimentarispodenidentificar-seapartirdel’estatfísicdelapersona.Enlamajoriadecasos,lasimptomatologialatentnoésvisibleilespersonesafectadeshoviuenclandestinament.

Totiquenototselscasospresentenungrauelevatdegravetatodeterioramentfísic,sípateixenelevatsgrausdemalestarpsicològicassociatalamalaltia.

Caltenirmoltacuraenl’exposiciópúblicadetestimonisrealsdelamalaltia,especialmentdemenorsd’edat(ienaquestcasesrecomanaquelapersonasiguiassessoradaiacompanyadapelseuterapeuta).

Decàleg

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal

Decàleg

Referències bibliogràfiques

1. Cuando no gustarse hace enfermar.FundaciónImagenyAutoestima,2008.

2. Garcia-Camba,E.Avances en trastornos de la conducta alimentaria: anorexia nerviosa, bulimia nerviosa, obesidad.Masson,2001.

3. Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos de la Conducta Alimentaria.MinisteriodeSanidadyConsumo,2009.(GuíasdePrácticaClínicaenelSNS;AATRMNúm.2006/05-01).

4. Herrero,Rafael.“Dietasmilagro,dañoscolaterales”.Diario de Navarra,7-5-2008.

5. Patton[etal.].“Onsetadolescenteatingdisorders:populationbasedcohortstudyover3year”.BMJ,1999,318,p.765–768.

6. Recomanacions sobre el tractament de l’anorèxia i la bulímia nervioses als mitjans de comunicació.Conselldel’AudiovisualdeCatalunya,2007.

7. Toro,J.;Gómez-Peresmitré,G.;Sentís,J.;etcols.“EatingDisordersandBodyImageinSpanishandMexicanfemaleadolescents”.Social Psychiatry and Psychiatry Epidemiology,2006,vol.41,p.556-565.

Referènciesbibliogràfiques