LA CUINA DE L’ESCRIPTURA

DANIEL CASANY

LLEGIBILITAT.- Facilitat amb que es pot llegir un text, pot ser tipogràfica o lingüística.

LLENGUATGE PLANER.- Moviment nascut als EEUU que demanava l’ús d’un llenguatge planer en documents oficials. Un escrit planer.

Usa un llenguatge apropiat al lector i al document. Té un disseny racional que permet trobar la informació important

de seguida. Es pot entendre la primera vegada que es llegeix Compleix els requisits legals necessaris.

Consells per un llenguatge planer. ( buscar un disseny funcional i clar dels documents; estructurar els paràgrafs; Posar exemples i demostracions amb context explícit; Racionalitzar la tipografia: majúscules, cursives…; Escollir un llenguatge apropiat al tema.El llenguatge planer proposa una nova cultura comunicativa més eficaç i democràtica.

ENGEGAR MÀQUINESPer superar el repte del full en blanc:

Explorar les circumstàncies : ( Propòsit de l’escrit, audiència, autor , quina imatge vull projectar?, quin to vull utilitzar?... i escrit com serà?, parts que tindrà etc.

Desenrotllar un enunciat , en exàmens o proves. Diari personal - 10 minuts al dia seran un registre per quan el

necessitis. Mapes i xarxes ( una paraula al mig del full encerclada i relacionar-hi

totes les que se t’acudeixin.EL CREIXEMENT DE LES IDEES Més recursos per buscar i nodrir idees, ell ho fa amb l’exemple d’aquest llibre:

1- Pluja d’idees. Expressades amb mots sols o sintagmes. Consells: Apuntar-ho tot No valoris les idees ara Paraules imprescindibles per recordar el que volies, no frases. No preocupar-se gramàtica, ortografia o presentació. Marca gràficament les idees. Agrupa-les. Dibuixa-les...

Quan no se n’acudeixin més rellegir.2- Explorar el tema. Models: Aristòtil ( definir, comparar, contrastar, donar les causes i efectes i

argumentar el tema. L’estrella Noticies( Qui, què, quan, on, com i per què) Es pot

ampliar amb més interrogacions (Qui, on quan, per què, com, quants, què, quins,)Procediment : fer les preguntes sobre el tema, respondre-les, evitar les repetides i buscar punts de vista nous.

El cub. Estudiar sis punts de vista ( Descriure-ho , com ho veus, sents olores, tastes?.. Comparar-ho, a que s’assembla o es diferencia Relacionar-ho amb què es relaciona? Analitzar-ho, quantes parts té quines com funcionen? Aplicar-ho, com s’utilitza, per a que serveix? Argumentar-ho Què es pot dir a favor o en contra?

3- Desemmascarar molts clau ( paraules que amaguen una carrega informativa important. Pot utilitzar-se sobre textos acabats, esborranys o llistes d’idees amb la finalitat d’expandir l’escriptura. Procediment: identificar mots, fer una llista de totes les idees que amaguen ( una pluja d’idees) i rescriure o reestructurar el text amb la informació nova.4- Altres recursos * Escriptura lliure o automàtica . cal concentrar-se en el contingut i no en la forma permet que aflori el subconscient ( surrealisme) Anotar tot el que se t’acudeix sense per cap cal·ligrafia, ortografia.. No aturar-se en cinc o deu minuts.* Frases encetades EIMIE ( El Més Important És)5 o 6 frases que comencin per EIMEE, són més concretes que la pluja d’idees.* Prendre notes En el moment que s’acudeixin les idees per aprofitar-ho després.Un cop es tenen les idees, cal endreçar-les.TÈCNIQUE PER ENDREÇAR Ordenació decimal (esquema)1.1-1.1.1-1.1.2-1.2 Mapes conceptuals ( recordar utilitzen paraules plenes, substantius,

adjectius i verbs. Avantatges respecte als esquemes: - No tenen final - Tenen utilitats diverses: ordenar idees, prendre apunts, resumir un

text..- Són flexibles i s’adapten a l’estil de cadascú Estructura del text ( Molts tipus de text tenen una estructura

estandarditzada carta, narració, instància. Al marge d’aquestes estructures tipificades l’escriptura disposa de la seva pròpia

organització jeràrquica com un joc de nines russes. Com més llarg és un escrit, més detallada ha de ser l’estructura perquè no s’hi perdi el lector.

PARÀGRAFSEl paràgraf és un element molt important en un escrit. La teoria diu que és un conjunt de frases relacionades que desenvolupen un únic tema Funció externa : En escrits de menys de 2 pàgines és transcendental

perquè al no haver-hi cap altra unitat jeràrquica, és l’únic responsable de l’estructura global del text

Estructura interna : A l’interior del paràgraf se solen distingir : l’entrada inicial, la cloenda, el desenvolupament, els marcadors textuals . L’element més important és la primera frase que ha d’introduir el tema o idea central. La darrera frase pot tancar la unitat amb una recapitulació o comentari global, entremig diverses frases estructuren el tema (marcadors textuals)

Tipologia : El contingut determina l’organització del paràgraf ; una argumentació ha de tenir tesi, arguments i potser exemples, una narració ordena cronològicament les frases, un paràgraf de llista de casos possibles conte una introducció general i l’enumeració de les unitats.

Extensió : Varia , en l’actualitat 100 a 150 paraules. Recomanació : Importa que els paràgrafs tinguin bona imatge i

convidin a llegir: Cada pàgina entre 3 i 8 paràgrafs i cada paràgraf entre 3 i 4 frases.

Faltes principals : - Desequilibris. Barreja de llarg i curt sense raó aparent.- Repeticions i desordre. Mateixa idea en 2 paràgrafs o a l’inrevés.- Paràgrafs frase. L’escrit no té punts i seguit. El significat una llista

inconnexa d’idees. - Paràgrafs totxo. Massa llargs- Paràgrafs amagats. Ben ordenat a nivell profund però poc evident. Truc: Per controlar els paràgrafs d’un text posar-los títol resumir-ne

la informació en dos o tres mots. Si no és trepitgen i guarden una bona relació de veïnatge està bé

L’ARQUITECTURA DE LA FRASEPer Cassany la frase és el rovell de l’ou de l’escriptura. Regles:

La mida : En l’actualitat es fan frases més curtes. La psicolingüística relaciona la mida mitjana de la memòria a curt termini en 15 mots. Richadeau recomana una extensió entre 15 i 30 mots.

Com un arbre nu : Els arbres-frase més macos i fàcils de llegir; idees per evitar que els incisos ens facin perdre de vista la idea principal:

- Limitar els incisos. Escurçar-los a menys de 15 mots, si no es pot evitar recomana repetir la paraula final de l’inici després de l’incís.

- Esporgar el que sigui irrellevant. Deixar només el que és clau.- Ajuntar els mots relacionats. Posar l’incís en el lloc que molesti

menys i si no és imprescindible no separar les combinacions subjecte i verb o verb i complements.

- Ordre i posició. La informació important en el lloc preeminent; les subordinades millor al final i només els complements curts ( circumstancials de lloc i temps) al principi de la frase.

Selecció sintàctica: - Deixar actuar els actors. Si els protagonistes coincideixen amb el

subjecte i l’objecte gramatical, la frase guanya en transparència.- Ràtio baixa de noms i verbs. Actualment es tendeix a utilitzar molts

noms , Flower proposa equilibrar aquesta proporció , més verbs, així la prosa adquireix un to més dinàmic i vital, més semblant a la parla.

- Limitar els gerundis. El gerundi copulatiu ( expressa un temps posterior al de la frase principal ) en excés carrega la frase i li dona regust arcaic.

- Evitar les negacions. Són més difícils d’entendre les frases negatives que les afirmatives i amés es considera lleig.

- Buscar un estil actiu. Només la passiva com a solució d’urgència per destacar l’objecte de l’acció.

LA PROSA DISMINUIDAEls errors més importants en la redacció: Solecismes. Barbarismes, calcs sintàctics d’altres llengües, frases

incoherents, manca de concordança, es a dir qualsevol falta contra la normativa de la llengua.

Sil·lepsi. Consisteix a fer concordança amb la idea i no amb les paraules de la frase.

Anacolut. Frases trencades en les que la segona part no s’avé amb la primera.

Anantapòdoton. Variant de l’anacolut en la que només s’exposa un element dels dos que hi hauria d’haver.

Zeugma. Que serveix per unir, enllaç Pleonasme. Ús de més mots dels necessaris per expressar una idea. Amfibologia. Frases que es poden interpretar de dues o més

maneres.

Cacofonia. Repetició reiterada d’algunes lletres o síl·labes que produeix un so desagradable.

Tics personals. Utilització i per unir oracions. Repetir una paraula o expressió. Abús d’alguna estructura sintàctica ( gerundis, comparacions...us poc corrent de la puntuació.

JOCS SINTÀCTICS- Exageracions. Escriure frases interminables.- Creativitat sintàctica. Dir el mateix de manera diferent.- Modelar la informació. Allargant –la o comprimint-la segons les

necessitats.10 REGLES PER TRIAR MOTS 1- No repetir. La repetició reiterada d’un mot ple provoca avorriment.2- Evitar les crosses. Recarreguen la sintaxi, aporten poc o cap significat i acaben convertint-se en tic repetitius.3- Eliminar els mots joquer. Si se n’abusa empobreixen la prosa ( Noms: aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema....Verbs: fer, dir, posar, tenir. Adjectius :bo, interessant, positiu...4- Preferir els mots concrets als abstractes. 5- Preferir paraules planeres i curtes. ( llista exemple pag 125).6- Preferir les formes més populars. ( discos per comptes de discs, textos per texts)7- Evitar els verbs predicatius. Ser i estar enfarfeguen la frase innecessàriament. Altres verbs substituïbles son fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.8- Vigilar els adverbis en ment. Són propis de registres més formals, l’ estil col·loquial prefereix adverbis més vius i breus.9- Perfet perifràstic. El pretèrit perfet perifràstic és més corrent i col·loquial que no el perifràstic corresponent.10- Marcadors textuals. Assenyalen els accidents de la prosa: l’estructura, les connexions entre frases, la funció d’un fragment...són conjuncions, adverbis locucions i són útils per ajudar el lector a comprendre el text.LA TEXTURA ESCRITA.La cohesió del text ve donada per un conjunt de connexions ( puntuació, conjuncions, pronoms, determinants etc. Un d’aquest mecanismes de cohesió és l’anàfora; la feina de l’escriptor consisteix a camuflar les repeticions constants o a estalviar-les sempre que se’n garanteixin la connexió i la comprensió. LA PUNTUACIÓ

Malgrat les regles de la puntuació no siguin anàrquiques i personals si són variables i no sempre simples.Jerarquia dels signes.

SIGNE UNITAT TEXTUAL UNITAT SIGNIFICATIVAPunt final text MissatgePunt i a part paràgraf Tema, capítol, apartatPunt i seguit rotació Idea, pensamentPunt i coma Frase, sintagma Apunt, comentariComa, admiració, interrogació, parèntesi

Incís, aposició afegitó

Graus de complexitat de la puntuació

Grau Signes usats1r Punt i seguit2n + punt i a part i coma3r + punt i coma4t + dos punts5è + punts suspensius i etcètera6è + guions, parèntesis, cometes i recursos per resaltar

Els més importants.Els més usats, són els més difícils.Punt i seguit. Una majúscula inicial obre una oració, un punt i seguit, el tanca.Comes:Coma sola:

- separa idees i conceptes ( enumeracions, omissió del verb, fórmules ( senyora,) datació ( Vic, 1 de gener)

Parella de comes:- Introdueix incisos : ( aposicions, canvis d’ordre, subordinades

( circumstancials, causals, de relatiu) marcadors textuals.

ELS NIVELLS DE FORMALITATEl llenguatge escrit s’ha d’adaptar al nivell de formalitat corresponen.

L’ORATÒRIA DE LA PROSA6 Recursos retòrics (art de comunicar-se, saber convèncer, atraure, persuadir) per a l’escriptura.

1- Punt de vista. Una bona estratègia retòrica és adoptar el punt de vista del lector. Per aconseguir-ho:* Adoptar el seu llenguatge.* Explicar les idees a partir dels coneixements que tinguin.* Posar exemples relacionats amb el seu entorn i la seva realitat.* Implicar-los en el text amb preguntes retòriques, exclamacions o interpel·lacions en 2a persona.2- Concreció . Els fets concrets són més comprensibles i atractius que les formulacions abstractes. Per escriure amb concreció només cal incloure-hi exemples, anècdotes, imatges visuals, esquemes, metàfores, comparacions i noms propis.3- Personalització. El to personal interessa més que el neutre . No cal evitar l’ús de pronoms personals ni que es tracti d’escrits de caire científic, encara que moltes vegades la impersonalització per costum ens sembli més científica.4- Prosa acolorida. L’única prosa que anima a llegir és la variada, viva, imaginativa. Cal buscar un lèxic precís i clar però virolat, nou, enriquidor. Es pot aprofitar l’expressivitat del mots més col·loquials de les frases fetes, de les preguntes i de les exclamacions.5- Dir i mostrar. Es tracta de descriure i narrar la informació des d’una òptica personal com si es tractes d’una pintura.6- Peces. ( Peça, complement, requadre) Consisteix a desplaçar una informació secundaria i autònoma com un complement del cos principal.

LA IMATGE IMPRESA

Les pàgines escrites són imatges visuals, ens donen informació encara que no n’entenguem el llenguatge.La imatge de la pàgina és la primera informació que té el lector ( importància de la presentació)Organització de la pàgina: Els marges han de ser generosos , simètrics i rectes. Equilibri entre grandària de la lletra, del full i l’ interlineat ( millor

tendir espais amplis i lletra grossa. Paràgrafs marcats amb un doble espai o amb una entradeta al

començament; no se solen barrejar. Les paraules clau poden anar marcades tipogràficament però sense

abusar.

Identificar cada plana per comoditat i perquè se sàpiga que es llegeix en cada moment.

Títols i subtítols curts, clars i atractius.Senyals per llegir

Podem ajudar el lector amb senyals que l’ajudin ( Fower: Senyals d’anticipació –títol...., senyals de resum –frases finals, epílegs..., senyals visuals- negretes, majúscules.., senyals verbals- enllaços, preposicions...

PINTAR O RECONSTRUIR ( LA REVISIÓ)

Diferencies entre revisors experts o aprenents: els experts es mouen en tots els nivells de l’escrit, no esperen a trobar problemes per actuar, no esperen a tenir una versió completa per revisar.. revisar implica una actitud determinada davant l’escriptura.GUIA PER REVISAR:1. Enfocament de l’escrit : El tipus de text és adequat a la situació ? Aconsegueix el meu propòsit? Queda clar el que pretenc? Reaccionarà el lector tal com espero, en llegir el text? Queden prou clares les circumstàncies que motiven l’escrit?2. Idees i informació: Hi ha la informació suficient? Ni massa i massa poc? Entenc jo tot el que s’hi diu? Ho entendrà el lector? Les idees són

prou clares? Hi ha un bon equilibri entre teoria i pràctica, tesi i arguments gràfics

i explicació, dades i comentaris, informació i opinió?3. Estructura: És prou clara perquè ajudi a entendre el missatge? Adopta el seu

punt de vista? Les dades estan ben distribuïdes en cada apartat? La informació rellevant ocupa les posicions importants, al principi

del text, dels apartats o dels paràgrafs?4.Paràgrafs: Cada paràgraf tracta d’un tema o aspecte distint? Tenen la mida adequada? No són massa llargs? No són paràgrafs

frase? Té cada un una frase temàtica o tesi que sesigni el tema? Estan ben marcats visualment en la pàgina?5. Frases:

N’hi ha gaires de negatives o massa llargues? Són variades d’extensió, ordre, modalitat, estil? Tenen la informació important al principi? Has detectat algun tic de redacció’ No hi ha gaire incisos ni subordinades llargs?6. Paraules: Hi ha algun jòquer, clixé, falca o repetició freqüent? Hi ha gaires paraules abstractes o complexes? Faig servir el lèxic o

la terminologia precisa? Faig servir marcadors textuals de forma apropiada? El e¡lector entendrà totes les paraules que surten al text?7. Puntuació: He repassat tots els signes de puntuació? Estan ben posats? És apropiada la proporció de signes per frase? Hi ha gaires parèntesis innecessaris?8. Nivell de formalitat És adequada la imatge que dona el text? L’escrit s’adreça al lector de forma encertada? Hi ha alguna expressió o mot massa informal o vulgar? Se m’ha escapat alguna expressió o mot massa rebuscats o

complexos? Hi ha alguna expressió sexista o irrespectuosa?9. Recursos retòrics: Atrau l’interès del lector el text? La prosa té un to prou enèrgic? Hi ha una introducció, un resum o una recapitulació? Són

necessàries? Pots utilitzar algun recurs de comparacions, exemples, preguntes

retòriques, frases fetes, jocs.?10.Presentació: Cada pàgina és variada, distinta i atractiva? S’utilitzen les cursives, les negretes i les majúscules de forma

racional? Són clars els esquemes, gràfics, columnes i franges? Els marges, els títols i els paràgrafs queden ben marcats? El text dóna el que el títol promet?

DEU TRUQUETS PER REVISAR1- Llegir com un escriptor. Tot pot canviar. Dius exactament el que

vols dir? S’entén tot? Arregla el que no et sembli bo

2- Llegir com un lector. Ets un lector. Aturat a cada paràgraf. Què en penses? Ho entens? Quina opinió tens de tot? Que pots fer per evitar els punts negatius?

3- Parla amb un lector real. Demana a un amic que llegeixi l’escrit, que t’exposi el que ha entès. És el que volies dir?

4- Imagina un diàleg amb el lector. Si no hi ha lectors reals imagina’ls5- Adoptar una actitud crítica. Busca els tres peus al gat6- Oralitzar l’escrit. Llegeix el text en veu alta Queda bé? T’agrada?

Sona bé?7- Comparar plans. Compara la versió final amb els plans que tenies.

T’has deixat alguna cosa?8- Tests fluorescents. Marca amb color vermell els grups nominals i amb verd els verbals;

si la pàgina queda gaire roja , malament! Atura’t i revisa la prosa. Marca amb vermell les frases d’ordre estricte subjecte-verb-

complement i amb verd les que variïn. Si el paper té mes vermell que verd és ,massa monòton.

Marca amb vermell els mots abstractes i els verbs en forma passiva; amb verd els mots concrets i els verbs actius. Alerta si has fet servir gaire el roig.

9- Programes d’ordinador . Aprofita les tecnologies per detectar errors.

10- Fer resums. Llegeix el text i resumeix en una frase curta el missatge essencial que comunica. Fes una llista de les cinc idees més importants. T’agrada l’organització que revelen els títols?L’últim consell: Aquesta és la millor versió que sóc capaç de fer d’aquest text?

DECÀLEG DE LA REDACCIÓ

1- No tinguis pressa. No comencis a escriure immediatament. No tinguis pressa. Deixa’t temps per reflexionar sobre el que vols dir i fer.

2- Utilitza el paper con a suport. Fes notes, llistes i esquemes. No et preocupis si són brutes, mal fetes o si no s’entenen.

3- Esborra tot el que faci falta. No tinguis mandra de rescriure el text una i una altra vegada.

4- Pensa en la teva audiència. Escriu perquè pugui entendre’t. Que el teu escrit sigui un pont entre tu i ella.

5- Deixa la gramàtica per al final. Fixa’t primer en el que vulguis dir i en el significat.

6- Dirigeix la teva feina. Planifica la tasca d’escriure.7- Fixa’t en els paràgrafs: que se’n destaqui la unitat de sentit i de

forma, que estiguin ordenats, que comencin amb una frase principal...

8- Repassa la prosa frase per frase, quan hagis completat l’escrit. Mira que sigui entenedora i llegible. Busca economia i claretat.

9- Ajuda el lector a llegir. Mira que la imatge de l’escrit sigui polida. Posa-hi marques: subtítols, números, enllaços...

10-Deixa reposar l’escrit dins del calaix. Deixa’l llegir a una altra persona si t’és possible.