Editorial CynthiaButlletí del Butterfly Monitoring

Scheme a Catalunya

núm. 6 - Any 2006Consell de redaccióAntoni Arrizabalaga

Ferran PáramoConstantí Stefanescu

Disseny i maquetacióLluc Julià

Han col·laborat en aquest númeroJordi Dantart, Vlad Dinca, Cèsar Gutiérrez,

Jordi Jubany, Richard Lewington, Albert Miquel, Mireia Miró, Joaquim Muñoz,Josep Piqué, Josep Ramon Salas, Roger Vila

Traducció a l’anglèsMichael T. Lockwood

Assessorament lingüísticMaria Forns

Editat pel Museu de GranollersFrancesc Macià, 5108402 Granollers

Telèfon i Fax: 93 870 96 51E-mail: m.granollers.cn@diba.es

www.museugranollers.org/~cbms/

ImpressióImpremta Municipal de Granollers

Tiratge 650 exemplarsDipòsit legal: B-50.849-2002

ISSN: 1695-5226Granollers, octubre 2007

El CBMS és un projecte coordinat pel Museude Granollers-Ciències Naturals amb l’ajut delDepartament de Medi Ambient i Habitatge de

la Generalitat de Catalunya i que rep elsuport de les institucions següents:

Ajuntament de Flix, Ajuntament de SantCeloni, Centre d’estudis de la neu i de lamuntanya d’Andorra, Conselleria de MediAmbient del Consell Insular d’Eivissa i

Formentera, Consorci de les Gavarres, Consorcidel Parc de Collserola, DEPANA, Departamentde Medi Ambient i Habitatge (Parcs Naturalsdels Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró,

Cap de Creus, Delta de l’Ebre, Serra delMontsant, Zona Volcànica de la Garrotxa),Diputació de Barcelona (Parcs Naturals del

Garraf, Montseny, Montnegre-Corredor, SantLlorenç del Munt i Serra de l’Obac i Serraladade Marina), Escola de Natura de Ca l’Arenes,Escola de Natura de Can Miravitges, Fundació

Territori i Paisatge, Grup d'Estudis del'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, Institut

Menorquí d’Estudis, Ministerio de MedioAmbiente (Parc Nacional d’Aigüestortes i

Estany de Sant Maurici), UniversitatAutònoma de Barcelona (Servei de Prevenció i

Medi Ambient)

Coordinació científica del CBMSConstantí Stefanescu

Coordinació tècnica del CBMSJordi Jubany i Joaquim Muñoz

Cartografia i SIGFerran Páramo

Base de dadesJordi Viader Anfrons

Caracterització botànicaCèsar Gutiérrez

Col·laboradors del CBMSH. Andino, P. Arbona, J. Artola, M. Avizanda, E. Bassols, A. Batlle, N. Barrull, J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell, F. Carceller, R. Caritg, M. Carola, D. Carreras, J. Compte, J. Dantart, T. Darlow, M. Domènech, A. Elliott, E. Escútia, S. Estradé, N. Figueres, A. Fortuny, J. Franch, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, B. Garrigós,

A. Giró, M. Grau, H. Hernández, S. Herrando, P.J. Jiménez, V. Joglar, M. Jover, J. Jubany,

G. Junyent, M. Lockwood, M. López, P. Luque, G. Llimós, J. Martínez, V. Martínez,

R. Martínez-Vidal, X. Massot, A. Matschke, J. Mauri, A. Miquel, M. Miralles, M. Miramunt, X. Monje, I. Monsonís, E. Moragues, C. Mújica, J. Muñoz, R. Muñoz, J. Nicolau, J. Oliveras,

E. Olmos, J. Palau, J. Palet, S. Pijuán, J. Piqué, J. Planas, O Poblet, R. Portell, S. Prat, M. Pujolàs,

D. Requena, J. Riu, M.C. Roca, F. Rodríguez, M. Saldes, L. Salvanera, J. Solà, J. Solduga,

C. Stefanescu, M. Vericad, S. Viader, N. Vicens, D. Vidallet

Amb l’organització de les primeres jornades sobre programes deseguiment de la biodiversitat a Catalunya, l’any 2006 representauna fita important per al CBMS i altres projectes similars ques’estan desenvolupant al nostre país. El gran èxit d’assistència a lesjornades reflecteix l’interès creixent que desperta el tema dels

bioindicadors en la nostra societat. Durant dos dies seguits, l’auditori de laPedrera va aplegar gent molt diversa, des de naturalistes involucrats en algundels programes de seguiment que es van presentar, fins a investigadors del’àmbit universitari i, molt particularment, tècnics de les diferentsadministracions que volen utilitzar les dades d’aquests programes en la gestiódel territori. I és que la raó de ser del monitoreig d’organismes bioindicadorsés disposar d’informació precisa i fiable sobre l’evolució dels nostresecosistemes, per tal de poder corregir aquelles tendències negatives que posenen perill la seva biodiversitat.

Les diferents xerrades que es van anar succeint van deixar clar que lesdades que tan pacientment recullen els col·laboradors dels programes deseguiment tenen aplicacions pràctiques a escales molt diferents del territori.Al nivell local, el monitoreig contribueix enormement a conèixer el patri-moni natural i alerta sobre aquells aspectes de la gestió que puguin ser perju-dicials. A una escala major, els resultats posen de manifest tendències mésgenerals que es relacionen amb fenòmens de planificació territorial de moltmés ampli abast. És des d’aquesta perspectiva que cal valorar la importànciadels anomenats indicadors d’hàbitats, als quals hi hem dedicat l’article sobregestió i conservació d’aquest número de Cynthia. Per construir aquest indi-cadors, primerament hem identificat quines són les preferències d’hàbitat deles espècies de papallones més comunes a Catalunya. En una segona etapa,hem combinat les dades de grups d’espècies pròpies d’un hàbitat per obtenirtendències generals en un cert nombre d’ambients. Els resultats són interes-sants i apunten a una situació preocupant d’un hàbitat molt particular i,alhora, molt ric en espècies: els prats. En la darrera dècada, les papallones mésestretament associades als prats han patit una certa regressió. A partir d’ara,caldrà investigar sobre les causes d’aquesta problemàtica i caldrà també bus-car-hi solucions urgents per revertir aquesta tendència negativa. En aquestsentit, estem convençuts que, en els propers anys, el CBMS i altres programesde seguiment ajudaran en una planificació territorial compatible amb la con-servació de la diversitat dels nostres ecosistemes.

Les aplicacions pràctiques dels programes de seguiment

Portada

Lycaena alciphron sobre una composta (fotografia: J.R. Salas).

Detall de l’anvers de l’ala posterior dePolyommatus hispana (fotografia: A.Miquel).

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

3

Durant la temporada 2006 s’han dut aterme comptatges en un total de 64estacions, 58 de les quals han aconse-guit una sèrie anual completa (fig. 1).

A part, s’han fet censos regulars en altres loca-litats que seran incorporades al CBMS els pro-pers anys: les Alberes (600 m, l’Alt Empor-dà), Folgueroles (650 m, Osona) i Santa Cata-lina (50 m, Menorca), i dins la xarxa delBMSAnd, a Andorra, Fontaneda (850 m),Rec de l’Obac (1.500 m) i Pessons (2.300 m).

Les sèries anuals disponibles es mostren ala figura 2. El nombre d’estacions amb sèriestemporals de cinc anys o més és de 47, i són14 els itineraris que tenen 10 anys o més dedades.

Noves estacionsVilert (el Pla de l’Estany, 100 m), en una zonafonamentalment destinada a l’agriculturaintensiva. L’itinerari també inclou seccionsamb bosc de ribera a la vora del riu Fluvià,

tot i que en aquest tram s’observa una degra-dació important de la vegetació i un predo-mini de comunitats ruderals. El tram finalinclou dues seccions que s’endinsen en unalzinar mediterrani típic.

Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà, 650 m),en l’ambient de la muntanya mitjana plujo-sa submediterrània, dominat per rouredes ipinedes muntanyenques seques. La zona ésd’una riquesa lepidopterològica excepcio-nal, fins al punt que possiblement és l’itine-rari del CBMS amb més diversitat d’espècies.

Estat de la xarxa del ButterflyMonitoring Scheme a Catalunya,Andorra i Balears l’any 200664 estacions, 10 més que el 2005, han participat activament durant la tretzena temporada delCBMS. Cal destacar la incorporació de sis estacions als Pirineus, la meitat de les quals formenpart també de la xarxa del BMSAnd. Aquestes estacions permetran, a partir d’ara, recollirinformació sobre l’estat de les poblacions d’algunes espècies d’alta muntanya, fins ara norepresentades al CBMS. En total s’han comptat 135.878 papallones pertanyents a 157 espècies.

Regions biogeogràfiques

Alta muntanya alpina i subalpina

Muntanya mitjana eurosiberiana

Muntanya i terra baixa mediterrànies

Inactivesel 2006

12-56-10> 10

Fig.1. Situació geogràfica detotes les estacions que hanparticipat en la xarxa delCBMS (1994-2006), amb lanumeració oficial i el nomque els correspon. Es mostratambé la seva pertinença ales gran regionsbiogeogràfiques catalanes,d’acord amb els límitsconvencionalment acceptats1.

Nombre d’anys amb dades

Menorca

Eivissa

Estacions

1 El Cortalet2 La Rubina3 Vilaüt4 Cal Tet 5 Darnius6 Fitor7 El Remolar8 Can Ferriol9 Can Jordà10 Can Liro11 Santa Susanna12 El Puig13 Can Riera14 La Marquesa15 Fontllebrera16 Olvan17 La Barroca18 Timoneda d'Alfés 19 Can Prat20 Turó de l'Home21 Turó d'en Fumet22 Closes de l'Ullal23 Closes del Tec24 Coll d'Estenalles25 El Mascar26 Vallgrassa27 Bosc de Valldemaria28 Pla de la Calma 29 Marata30 L'Arbeca

31 Turó de Can Tiril32 Can Vinyals33 Ca l'Arenes34 Can Miravitges35 Martorell36 Olesa de Bonesvalls37 Vilanova i la Geltrú38 Punta de la Móra39 Prades 40 Sallent41 Mas de Melons42 Gironella43 Torà44 Tivissa45 Olivella46 Torredembarra47 Granja d'Escarp48 Sebes49 Sant Boi50 Talaia del Montmell51 El Pinetell52 Desembocadura

del Gaià 53 Vallforners54 Rabós55 Campllong56 Grèixer57 Seu d'Urgell58 Cal Puntarrí59 Mig de dos rius60 Barranc d'Algendar61 S'Albufera des Grau

63 Sant Jaume de Llierca64 Montjoi 65 Santiga66 Mont-rebei67 La Tancada68 La Conreria69 Sant Mateu70 Sales de Llierca71 Godomar72 La Nou de Berguedà73 Aiguabarreig74 Sal Rossa75 Can Vilar76 UAB77 Sant Daniel 78 Sant Ramon79 Oristrell80 Vall d'Horta81 Alinyà82 Estrets d'Arnes83 Cal Carro84 Vilert85 Gerri de la Sal86 Sant Maurici87 Tremp88 Olzinelles89 Pineda90 Estoll91 Sorteny92 Enclar93 Comapedrosa94 Margalef

12-56-10> 10

Badia deRoses

Actives el 2006

12-56-10> 10

Dadesincompletes

el 2006

,

,

,

,

0 50

kilòmetres

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 4

En aquest primer any amb dades completess’han detectat 96 espècies, amb una barrejaespectacular d’elements típicament medite-rranis i d’altres propis de la muntanya mit-jana i fins i tot de la zona pirinenca. Aques-ta enorme riquesa és possible gràcies a la com-binació, en una àrea molt petita, de vessantssolells molt àrids amb prats de dall i vegeta-ció de ribera al fons de la vall. Entre les mol-tes espècies que es poden destacar per la seva

raresa s’han d’esmentar Pie-ris ergane, Laeosopis roboris,Scolitantides orion, Polyom-matus daphnis, Melitaea tri-via, Melitaea diamina, Coe-nonympha glycerion, així comuna representació molt ricad’hespèrids. Fora dels mos-tratges també s’ha detectat

Iolana iolas, Maculinea arion i Hamearis luci-na.

Sant Maurici (el Pallars Sobirà, 1.800 m),en una zona molt interessant dominada perprats subalpins de pastura i de dall barrejatsamb fragments de bosc caducifoli i d’avets.L’itinerari comença prop de la plaça dels arbresi puja fins poc abans d’arribar a l’estany deSant Maurici. La zona és riquíssima pel quefa a la fauna lepidopterològica, amb 80 espè-cies detectades aquest primer any. Entre elselements típicament pirinencs se’n poden des-tacar: Parnassius apollo, Parnassius mnemos-yne, Lycaena virgaureae, Lycaena tityrus, Macu-linea arion, Polyommatus eros, Aglais urticae,Argynnis niobe, Boloria euphrosyne, Boloriaselene i fins a set espècies del gènere Erebia.

Tremp (el Pallars Jussà, 470 m), en unazona on es barregen alzinar, rouredes sequesi màquies i espinars. Aquest ambient, de caràc-ter molt continental, estava molt poc repre-

sentat al CBMS i, per tant, suposa unaaddició important a la xarxa. L’itinerari pre-senta una diversitat notable, amb poblacionsabundants de Zerynthia rumina, Satyrium spi-ni i Hipparchia semele, però també amb la pre-sència de poblacions més escasses de papa-llones rares com Tomares ballus, Cupido argia-des, Polyommatus daphnis o Euphydryasdesfontainii.

Olzinelles (el Vallès Oriental, 250 m), enun fons de vall per on discorre la riera d’Ol-zinelles. Actualment, gran part de l’itinerariés boscós, amb una combinació d’alzinar medi-terrani, bosc de ribera i plantacions d’arbresal·lòctons (plataners i pollancredes). Tanma-teix, hi ha previst dur a terme un projecte derecuperació d’espais oberts, eliminant aques-tes plantacions i transformant-les en conreusi prats de dall o de pastura. El seguiment enaquest itinerari haurà de permetre documentarels canvis ocorreguts i, previsiblement, la recu-peració d’unes comunitats de papallones mésriques.

Pineda (el Maresme, 130 m), en una zonad’alzinar mediterrani situada en el vessantmarítim de la Serralada Litoral. L’itinerari dis-corre principalment per masses forestals (alzi-nar i pinedes) al voltant de l’ermita de SantPere de Riu, però també hi són presents, enmenor mesura, alguns espais oberts i mato-llars. Hi ha una representació típica d’espè-cies mediterrànies, amb alguns elements inte-ressants com Tomares ballus.

Estoll (la Cerdanya, 1.120 m), a la planade la Cerdanya, molt pròxim al riu Segre. Estracta d’un itinerari fonamentalment agríco-la, amb una representació elevada de campsconreats amb cereals i de pastures intensi-ves, però intercalats amb taques de petitesmasses forestals de caducifolis que li donen

Taula 1. Ambients icomunitats vegetalsrepresentats al CBMS durantl’any 2006, amb indicació delnombre d’estacions onapareixen. Classificació de leszones de vegetació i lescomunitats vegetals segonsref. 1.

26352311111

4

3

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyencalzinar continentalbrolla de romaní i bruc d'hivernbrolla de romaní i maleïdamàquia litoral de garric i margallómàquia continental de garric i arçotmàquia d'ullastre i olivellatimoneda d'esparbonella blancatimoneda gipsícola continental

comunitats d'aiguamolls litorals

comunitats halòfiles

Ambient i zona de vegetació

Terra baixa mediterràniazona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Línia litoral

vegetació de riberai dulceaqüícola

línia litoral

Ambient i zona de vegetació

Muntanya plujosasubmediterrània i medioeuropeazona de rouredes

i pinedes seques

zona de rouredes humides i fagedes

zona de l'avellanosa i el pi roig

Alta muntanya subalpina

estatge subalpí

Comunitat vegetal dominant

roureda de roure martinenc amb boixpineda de pinassa

roureda humida i freixenedafagedalanda de bruguerola i viola canina

pineda de pi roig

prats subalpins

21

221

1

4

Fig. 2. Distribució deles sèries anualsdisponibles (dadescompletes per a tota latemporada) per a lesdiferents estacions quehan participat en elprojecte (període1988-2006).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10

20

15

10

5

0

Nom

bre

d’es

taci

ons

Anys disponibles

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

5

una elevada diversitat faunística. Representa,de fet, la primera estació del CBMS en unambient típicament agrícola del Baix Pirineui, com a tal, proporciona dades d’un interèsmolt alt. Els mostratges es fan de maneraincompleta per manca de disponibilitat detemps, però tot i així s’obtenen dades valuo-ses i d’alta qualitat. Hi són presents espèciestan interessants com Parnassius mnemosyne,Laeosopis roboris, Cupido alcetas, Polyomma-tus dorylas i Araschnia levana.

Sorteny (Andorra, 1.950 m), en un ambientde prats i boscos subalpins a la parròquia d’Or-dino. La zona està inclosa dins del Parc Natu-ral de Sorteny i presenta molt bon estat deconservació. Com a hàbitat particular desta-quen els prats inundables amb bistorta, Poly-gonum bistorta, que alberguen una poblacióde Proclossiana eunomia, una de les papallo-nes més escasses dels Pirineus. Altres espèciesremarcables són Parnassius apollo, Parnassiusmnemosyne, Euchloe simplonia, Lycaena hip-pothoe, Lycaena virgaureae, Eumedonia eume-don, diverses espècies del gènere Erebia, etc.Els comptatges els duu a terme el servei deguies del Parc.

Enclar (Andorra, 1.180 m), itinerari queressegueix el camí de Sant Vicenç d’Enclar, ala parròquia d’Andorra la Vella. Hi predo-minen les masses forestals típiques de la mun-tanya mitjana eurosiberiana, la qual cosa estradueix en una bona representació d’espè-cies de Nymphalinae. També hi són presentsespècies típicament pirinenques, tals com Par-

nassius apollo, Lycaena tityrus i Boloria euph-rosyne. Els mostratges els duu a terme el per-sonal tècnic del Centre d’estudi de la neu ila muntanya d’Andorra, de l’IEA.

Coma Pedrosa (Andorra, 1.825 m), esta-ció que pertany al Parc Natural Comunal deles Valls del Comapedrosa. L’ambient domi-nant són les pinedes de pi roig i els prats sub-alpins. S’hi han detectat espècies de muntanyamolt pobrament representa-des a la xarxa del CBMS, comara Parnassius apollo, Lycaenavirgaureae, Lycaena tityrus, Ere-bia euryale i Erebia triaria, entrealtres. Els mostratges depenendirectament del Parc Natural.

Margalef (el Priorat, 400m), al vessant nord de la serra del Montsant.L’itinerari discorre al voltant de l’embassa-ment de Margalef, i combina vessants de solelldominades per brolles amb obagues domi-nats per alzinar. També hi ha oliverars i pres-seguers. Aquesta estació està situada en unazona geogràfica fins ara representada moltpobrament a la xarxa del CBMS, per la qualcosa cal considerar-la estratègica i d’un granvalor per al projecte. Durant aquest primerany de seguiment s’han detectat al voltant de40 espècies, entre les quals destaquen Zeryn-thia rumina, Polyommatus hispana, Polyom-matus bellargus, Erynnis tages, Muschampiaproto i Carcharodus lavatherae.

Durant el 2006 únicament s’ha deixat defer comptatges a can Riera de Vilardell (el

La temporada 2006 hasuposat la implantació delseguiment del BMS alsPirineus catalans iandorrans. Tot i que laduresa de les condicionsambientals pot dificultar elsmostratges fins ben entradala primavera, els esforços esveuen després compensats abastament per la presènciade comunitats de papallonesextremament riques iinteressants al llarg del’estiu. En la fotografia espot veure una imatge inusualper a un comptatge depapallones a l’itinerari deSant Maurici, alcomençament de latemporada. (fotografia: J. Piqué.)

Fig. 3. Nombre d’estacionsdel CBMS en què hanaparegut els 157 ropalòcersdetectats l’any 2006.

1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 >40

60

50

40

30

20

10

0

Nom

bre

d’es

pèci

es

Nombre d’estacions amb dades

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 6

1 Folch i Guillèn, R., 1981.La vegetació dels PaïsosCatalans. Ketres Editora,Barcelona.

2 Karsholt, O. & Razowski, J.,1996. The Lepidoptera ofEurope. A DistributionalChecklist. Apollo Books,Stenstrup.

La incorporació de novesestacions als Pirineus hapermès que enguany esrecullin dades d’espècies finsara absents del CBMS. Unad’aquestes espècies ésParnassius mnemosyne, unapapallona rara i protegidapel Conveni de Berna i per laDirectiva d’Hàbitats, quevola els mesos de maig ijuny i apareix totalmentassociada amb la plantanutrícia de les larves,Corydalis solida. A lesestacions de Sant Maurici (elPallars Sobirà) i Estoll (laCerdanya) s’han detectatdues poblacions importants,mentre que a Sorteny(Andorra) aquesta papallonaapareix regularment peròmolt més escassa. (dibuix: M. Miró.)

Dins les estacions que aportael BMSAnd destaca l'itineraride Sorteny. La combinació deboscos i prats subalpinspermet la presència d'una comunitat depapallones molt rica enespècies d’alta muntanya, incloses algunes taninteressants com Parnassiusmnemosyne, Proclossianaeunomia i Lycaena hippothoe(fotografia: J. Jubany).

Vallès Oriental) –aquesta estació ha estat subs-tituïda per la d’Olzinelles– i a Alinyà (l’AltUrgell), que tornarà a estar activa al 2007.

Ambients representatsEls ambients i les comunitats vegetals domi-nants l’any 2006 apareixen a la taula 1. Enca-ra que les estacions en zones de la terra baixacontinuen predominant (actualment amb unabona mostra no tan sols d’alzinars sinó tam-bé de màquies i espinars), per primer copcomença a haver-hi una representació remar-cable d’ambients tant de la muntanya mitja-na com de l’alta muntanya subalpina. Perexemple, és notòria l’addició d’itineraris enzones dominades per rouredes humides i frei-xenedes i també en una pineda de pi roig, aixícom els nous itineraris en prats de dall decaràcter subalpí.

Espècies representadesLa llista dels ropalòcers detectats al 2006 i enanys anteriors es detalla a la taula 2. En totals’han detectat 157 espècies, 17 més que l’anyanterior i 26 més que la mitjana de 1994-2005.Aquest increment tan notori s’explica sobre-tot per la nova presència d’una sèrie d’elementstípics de l’alta muntanya pirinenca. Així, aques-ta temporada s’han aconseguit, per primer cop,dades de les papallones Parnassius mnemosyne(vegeu dibuix), Euchloe simplonia, Lycaena hip-pothoe, Eumedonia eumedon, Aricia nicias, Pol-yommatus eros, Argynnis niobe, Proclossianaeunomia, Boloria selene, Boloria pales, Erebiaepiphron i Erebia oeme. A més, s’han tornat adetectar espècies d’alta muntanya que havienaparegut escassament algun dels anys de fun-cionament del CBMS, com per exemple Par-nassius apollo, Lycaena virgaurea, Lycaena tity-rus, Maculinea arion, Polyommatus dorylas iMelanargia russiae. Destaca també la nova apa-rició de Zegris eupheme a la Timoneda d’Alfés.

El nombre d’espècies per a les quals es dis-posa de dades voreja el 80% de les conegu-des de Catalunya, un fet que mostra la granrepresentativitat que actualment s’ha assolitamb la xarxa del CBMS. A més, el 55% d’a-questes espècies apareixen en més de 10 esta-cions (fig. 3), la qual cosa permet extreureconclusions força sòlides sobre les tendènciespoblacionals d’una part realment importantde la fauna dels ropalòcers catalans.

Constantí Stefanescu

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

7

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1997-2006).S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 25 de possibles els anys1997 i 1998, 30 els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005 i 64 el 2006). Taxonomia segons ref. 2.

Família PapilionidaePapilio machaon 20 23 29 25 41 40 39 44 42 53Iphiclides podalirius 19 19 25 22 33 33 34 33 39 51Zerynthia rumina 2 3 2 4 12 10 9 13 8 12Parnassius apollo 1 0 1 0 0 0 0 0 0 5P. mnemosyne 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3

Família PieridaeAporia crataegi 11 8 9 11 12 18 14 16 21 30Pieris brassicae 24 24 27 26 39 38 44 45 43 60P. rapae 25 24 29 25 41 40 44 51 50 64P. mannii 3 6 4 6 6 6 8 5 7 7P. ergane 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1P. napi 20 21 25 17 21 23 26 24 23 35Pontia callidice 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0P. daplidice 22 16 30 23 41 36 38 43 41 58Euchloe crameri 21 13 19 19 27 23 25 26 33 40E. simplonia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2Anthocharis cardamines 16 13 18 14 18 22 21 22 28 33A. euphenoides 9 6 10 8 18 20 19 20 23 26Zegris eupheme 0 0 0 0 2 0 0 0 0 1Colotis evagore 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1Colias crocea 25 25 30 26 41 41 45 51 47 64C. alfacariensis 10 9 10 10 17 21 18 22 22 25Gonepteryx rhamni 18 19 24 19 30 29 28 30 35 46G. cleopatra 18 20 27 23 38 36 39 41 43 54Leptidea sinapis 19 20 25 22 30 31 34 28 35 48

Família LycaenidaeThecla betulae 0 1 2 2 2 1 4 3 2 2Neozephyrus quercus 11 10 13 11 13 11 16 17 10 17Laeosopis roboris 1 2 2 1 0 2 1 1 2 2Satyrium acaciae 3 3 5 3 3 2 7 5 5 7S. ilicis 2 1 2 0 3 2 5 3 4 4S. esculi 19 21 25 23 32 28 33 40 35 40S. spini 1 0 1 1 3 4 5 4 6 14S. w-album 0 1 0 0 0 0 1 0 3 4Callophrys rubi 18 21 25 22 33 32 31 33 36 44C. avis 6 4 3 1 6 3 3 3 6 4Tomares ballus 4 3 5 2 8 8 8 10 9 14Lycaena phlaeas 23 24 27 23 35 36 34 39 41 49L. virgaureae 1 0 1 0 0 0 0 0 0 4L. tityrus 0 0 1 0 0 0 0 0 0 5L. alciphron 5 6 7 4 6 5 5 4 2 10L. hippothoe 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Lampides boeticus 22 22 25 22 32 25 35 31 33 51Leptotes pirithous 20 21 25 18 27 25 31 28 35 27Cacyreus marshalli 14 12 11 9 12 7 9 7 11 12Cupido argiades 5 6 7 1 2 3 7 3 4 4C. alcetas 6 5 7 4 2 4 5 1 5 5C. minimus 5 2 5 1 5 6 8 8 5 9C. osiris 3 4 3 2 6 5 7 2 6 6Celastrina argiolus 24 23 26 21 34 34 37 36 43 42Glaucopsyche alexis 8 7 12 10 12 8 11 17 15 20G. melanops 7 10 12 9 15 11 13 15 20 20Maculinea arion 2 2 4 1 2 2 1 1 0 3M. rebeli 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0Pseudophilotes panoptes11 11 13 11 18 17 21 19 23 30Scolitantides orion 1 1 2 2 2 3 3 2 3 5Plebejus argus 6 5 5 6 9 11 12 13 15 19Eumedonia eumedon 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

Aricia agestis 5 4 4 3 5 7 8 8 7 9A. cramera 16 13 18 15 28 29 27 32 36 38A. nicias 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Polyommatus semiargus 3 2 3 2 4 4 3 3 4 5P. damon 1 0 1 0 1 1 2 2 2 4P. fulgens 0 0 0 0 2 2 1 2 2 3P. ripartii 0 0 1 1 2 3 4 3 2 4P. escheri 8 8 9 9 14 14 15 13 16 21P. amanda 2 0 1 1 3 2 1 2 3 3P. thersites 5 6 4 2 6 9 11 13 12 17P. dorylas 1 0 1 0 0 0 0 0 0 3P. nivescens 1 1 0 0 2 1 1 1 0 0P. daphnis 1 0 0 0 2 3 1 1 1 3P. coridon 4 4 4 5 6 7 8 6 7 16P. hispana 7 5 5 4 8 8 9 11 13 14P. bellargus 9 9 7 4 11 14 19 19 19 29P. icarus 24 23 28 25 40 39 43 50 48 61P. eros 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

Família RiodinidaeHamearis lucina 2 1 2 1 0 1 2 2 4 7

Família Nymphalidae(Libytheinae)Libythea celtis 5 2 8 11 11 14 20 22 26 25

(Nymphalinae)Charaxes jasius 12 13 16 15 19 16 23 23 21 26Apatura ilia 2 3 6 7 5 4 6 8 9 7Limenitis reducta 13 14 23 19 24 26 26 35 37 43L. camilla 7 7 6 6 4 5 8 7 10 11Nymphalis antiopa 8 5 9 9 10 9 8 10 13 19N. polychloros 6 7 5 5 11 14 16 17 25 30Inachis io 15 16 19 16 16 18 20 21 24 20Vanessa atalanta 22 23 28 23 37 35 36 41 42 51Cynthia cardui 23 22 28 26 41 40 45 51 27 63Aglais urticae 10 5 4 6 7 8 7 6 6 14Polygonia c-album 14 17 20 15 18 21 22 24 23 31Araschnia levana 3 3 3 2 3 2 2 1 2 3Argynnis pandora 1 1 0 0 4 2 3 3 6 19A. paphia 14 14 19 15 20 17 22 24 25 33A. aglaja 5 5 5 3 8 8 9 8 8 16A. adippe 5 5 6 4 6 7 10 7 10 14A. niobe 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Issoria lathonia 17 16 17 14 17 18 15 20 15 28Brenthis daphne 4 1 4 2 4 4 4 7 8 12B. hecate 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1Proclossiana eunomia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Boloria euphrosyne 1 0 1 0 1 1 0 1 1 6B. selene 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2B. dia 7 9 14 10 14 15 15 15 16 23B. pales 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Melitaea cinxia 12 8 9 5 11 6 12 15 14 17M. phoebe 16 13 20 10 22 22 22 23 24 34M. didyma 12 11 15 9 19 18 19 22 26 30M. trivia 3 2 4 1 3 3 3 5 6 9M. diamina 1 0 0 0 2 1 1 1 1 3M. athalia 4 4 2 1 2 3 3 2 3 7M. deione 13 14 13 7 10 11 11 10 11 18M. parthenoides 5 3 3 1 4 1 3 1 1 5Euphydryas aurinia 13 11 16 11 18 18 21 17 19 25

E. desfontainii 0 0 0 1 2 3 3 4 4 4

(Satyrinae)Melanargia lachesis 22 21 27 20 31 31 30 36 36 46M. russiae 2 0 0 0 1 1 1 0 0 2M. occitanica 3 5 5 7 10 10 9 11 10 10M. ines 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0Hipparchia fagi 4 4 4 4 7 7 5 10 11 12H. alcyone 5 3 4 3 4 7 8 8 7 12H. semele 8 7 9 7 12 11 14 16 15 21H. statilinus 11 12 20 17 23 26 20 27 25 37H. fidia 7 9 12 16 23 21 18 25 22 27Chazara briseis 1 1 1 1 1 2 2 2 4 3Satyrus actaea 2 2 2 1 2 2 1 2 1 11Brintesia circe 17 16 20 19 26 24 27 35 38 43Arethusana arethusa 3 2 3 2 1 5 5 5 4 4Erebia euryale 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0E. triaria 1 1 1 0 1 1 0 1 2 5E. hispania/cassioides 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2E. neoridas 1 0 1 0 1 1 2 2 2 6E. epiphron 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2E. oeme 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1E. meolans 3 3 3 3 4 4 5 3 3 7Maniola jurtina 20 20 23 22 34 32 35 46 42 53Hyponephele lycaon 2 1 1 0 0 0 0 0 0 0Aphantopus hyperantus 3 3 3 3 3 4 6 6 5 5Pyronia tithonus 20 18 18 15 21 22 22 25 24 32P. cecilia 16 20 18 20 30 29 31 37 34 43P. bathseba 16 14 20 22 31 31 31 37 32 42Coenonympha pamphilus 17 16 18 14 18 20 22 22 19 29C. arcania 12 13 15 9 19 14 17 16 21 29C. dorus 5 4 4 7 12 14 13 13 16 18C. glycerion 2 1 2 1 2 3 4 3 3 5Pararge aegeria 23 23 29 21 39 36 42 43 42 56Lasiommata megera 25 25 29 26 42 40 44 50 49 63L. maera 6 5 8 4 6 5 6 4 6 12

(Danainae)Danaus chrysippus 0 1 1 0 0 0 3 2 1 0

Família HesperiidaePyrgus malvoides 8 9 10 10 15 12 12 13 13 19P. serratulae 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2P. alveus 1 0 2 0 2 2 2 0 1 2P. armoricanus 3 4 3 4 4 4 3 5 5 4P. cirsii 0 0 0 1 1 0 2 3 0 3P. carthami 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Muschampia proto 0 0 2 3 5 4 3 3 3 5Spialia sertorius 6 5 5 3 13 8 11 16 17 21Carcharodus alceae 14 14 17 18 24 24 26 27 32 42C. lavatherae 1 1 3 2 4 3 3 8 9 9C. boeticus 2 1 1 2 2 2 2 1 3 2C. flocciferus 1 0 1 0 1 2 2 1 2 2Erynnis tages 3 3 5 7 10 11 9 9 8 16Thymelicus acteon 13 14 16 17 24 21 24 36 30 36T. sylvestris 6 4 4 3 11 9 12 16 15 23T. lineola 0 0 0 1 1 2 3 5 5 5Hesperia comma 2 3 3 3 7 7 10 8 11 15Ochlodes venatus 15 15 11 11 17 19 16 19 22 28Gegenes nostrodamus 1 1 1 0 4 2 1 0 2 1

97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Climatologia icomptatgesLa temporada del 2006 vaestar marcada per dos fac-tors climatològics: unestemperatures molt eleva-des durant la primavera il’estiu, i una sequera extre-ma que es va iniciar ja als mesosd’hivern. Ambdós factors, però,es van suavitzar en bona part noméscomençar el mes d’agost.

Com ja va passar l’any anterior, l’hivern2005/06 va ser molt rigorós, amb una alter-nança de fluxos de nord i nord-est i antici-clons freds que van fer baixar els termòme-tres per sota dels valors habituals. Ara bé,mentre que els mesos de desembre i febrervan ser molt secs (amb precipitacions infe-riors al 70% de la mitjana), la pluviometriadel gener va ser molt alta i va doblar lesmitjanes en molts indrets.

L’arribada de la primaveraclimatològica va marcar ungir sobtat en la tendència ter-momètrica. A partir d’ales-hores i durant cinc mesosseguits (de març a juliol), esvan enregistrar temperaturesmolt altes i persistents quevan arribar al grau màxim aljuliol, qualificat pel ServeiMeteorològic de Catalunyacom d’excepcionalment càlid(el més càlid, com a mínim,dels darrers 10 anys). D’altrabanda, la pluviometria vaser molt baixa en la major part

del país, en molts casos per sota d’un 30% omés de les mitjanes mensuals. Lògicament,els efectes acumulatius d’un hivern (tret delmes de gener), una primavera i un comen-çament d’estiu molt secs, juntament amb unacalor excepcional, van desembocar en una deles sequeres més fortes dels darrers anys.

Sortosament, amb l’agost es va relaxaraquesta situació crítica. Primer, per l’en-

trada de vents del nord i l’augmentde nuvolositat, que van comportar

una forta baixada de les temperatures.Segon, per les precipitacions que van

aparèixer irregularment a la mei-tat oriental i que, al setembre, van

tenir continuïtat amb dos episodisde pluja intensíssims (els dies 12-15 al

Litoral i Prelitoral; els dies 22-24 al Piri-neu i Prepirineu) que van deixar acumula-cions de més de 200 mm en força indrets deCatalunya.

Com ja va passar l’any anterior, aquesta cli-matologia ha estat favorable per als mostrat-ges i només s’ha perdut una mitjana de 3,4setmanes per itinerari (fig. 1a). El període méscrític va ser l’agost i el setembre, coincidintamb l’inici dels episodis de pluges (fig. 1b).El nombre considerable de mostratges per-duts al març i abril s’explica, en canvi, per laincorporació d’itineraris als Pirineus, on lescondicions meteorològiques es van mantenirmés adverses fins ja ben entrada la primave-ra.

Canvis d’abundància: generalitatsEn el conjunt de Catalunya, durant la tem-porada 2006 s’ha observat un augment moltimportant en les poblacions de les papallo-nes, gairebé oposat al descens que es vaenregistrar la temporada anterior. Sobre 45estacions amb dades comparables per a 2005i 2006, en 38 s’ha enregistrat un augment enel nombre total d’exemplars i només en 7 s’haobservat un descens. La mitjana d’exemplarscomptats per itinerari ha estat de 2.401,9 ±1.552,3 (mitjana ± desviació estàndard) el2006, respecte a 1.905,4 ± 1.386,1 el 2005.Un test de Student per a mostres aparelladesindica que aquest augment ha estat moltsignificatiu (t = 4,55, P < 0,001). Paral·lel aaquest nombre més alt d’exemplars, també

Tretzè any del CBMSCy

nthi

a8

Fig. 1. (a) Cobertura delsmostratges a les diferentsestacions del CBMS, i (b)distribució dels comptatgesperduts al llarg de les 30setmanes oficials (de l’1 demarç al 26 de setembre) dela temporada 2006.

Argynnis pandora és unapapallona escassa aCatalunya, on mantépoblacions locals en algunesmuntanyes tant del nord (p.ex. en algunes serres de l’AltEmpordà) com, sobretot, delsud del país (muntanyes dePrades i massissos dels Portsde Tortosa -Beseit i delMontsant). En determinadesocasions, però, A. pandoramostra un comportamentfortament dispersiu i llavorsapareix en indrets on no éshabitual. Un d’aquestsepisodis irruptius va tenirlloc, precisament, el 2006,tal com posa de manifest elCBMS: se’n van comptar 132exemplars (quasi cinc copsmés que l’any anterior), il’espècie es va detectar en19 estacions (en algunes perprimer cop des que es fanels comptatges) situades en12 comarques catalanes(dibuix: M. Miró).

Resum de la temporada 2006L’any 2006 ha estat marcat climatològicament per una primavera i una primera meitat de l’estiumolt càlides, així com per un llarg període de mig any amb una pluviometria excepcionalmentbaixa. Tot i haver-se enregistrat una forta sequera per segon any consecutiu, les poblacions demoltes papallones han experimentat un augment notable i, en general, el 2006 es pot qualificarcom un any mitjanament bo per a aquests insectes. En la majoria d’estacions s’han comptat mésexemplars i més espècies que en la temporada anterior; destaquen especialment els augments enles poblacions dels satirins i de les migradores més comunes. A diferència de l’any anterior, lesespècies monovoltines primaverals i les que hivernen com a adult han davallat considerablement.

181614121086420nr

e.m

ostr

atge

spe

rdut

s

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Setmanes

0 2 4 6 8 10 12 14

121086420

nre.

esta

cion

s

nre. mostratges perduts/estació

(a)

(b)

Tretzè any del CBMS

Cynr

hia

9

s’ha detectat un augment en el nombre d’es-pècies per itinerari: 41,3 ± 17,8 el 2006, res-pecte a 40,0 ± 18,0 el 2005. Aquest augmenttambé ha estat significatiu (t = 2,58, P = 0,013).

En general, el 2006 ha estat un any favo-rable per a les papallones (fig. 2): sobre untotal de 13 anys disponibles, s’ha situat persobre de la mitjana, en la sisena posició. Aquestfet resulta realment sorprenent, tenint encompte la forta sequera que va afectar el paísdurant la primavera i l’estiu. És possible, però,que les pluges abundoses del gener puguinhaver tingut uns efectes molt positius sobreaquelles espècies el desenvolupament larvaride les quals es concentra a final d’hi-vern i començament de primavera(p. ex. molts satirins).

Canvis d’abundància: oscil·lacions de lespoblacionsEs pot afirmar que l’abundànciageneral dels satirins i de les papa-llones migradores més comunes,juntament amb una certa recupe-ració de les poblacions de Saty-rium esculi (que l’any anterior haviendavallat espectacularment; taula 1),expliquen en gran mesura l’incre-ment en els comptatges del CBMSque es comentava més amunt.

En efecte, enguany ha destacat,arreu de Catalunya, una forta coin-cidència en l’augment de les pobla-cions dels satirins, alguns dels quals

(com Brintesia circe i Hipparchia fidia) hanassolit els nivells més alts dels darrers 13 anys(taules 1 i 2). De les espècies comunes, úni-cament s’han enregistrat descensos generalit-zats en Pyronia tithonus, Coenonympha pam-philus i Coenonympha arcania, que sembla queexperimenten una tendència regressiva elsúltims anys per causes desconegudes.

Un altre grup d’espècies que han assolitnivells poblacionals notables ha estat el de lespapallones migradores. Amb l’excepció deLeptotes pirithous, tota la resta ha augmentatmarcadament, molt particularment Cynthiacardui (de la qual es van veure migracions for-

Espècie 2006 rang 2005 rang

Melanargia lachesis 10.059 1 7.630 2Pieris rapae 9.137 2 3.728 6Pyronia bathseba 8.227 3 7.730 1Pararge aegeria 7.226 4 3.640 8Lasiommata megera 6.270 5 3.742 5Polyommatus icarus 5.201 6 3.990 4Maniola jurtina 5.043 7 5.263 3Satyrium esculi 4.209 8 2.652 13Plebejus argus 3.691 9 2.756 10Cynthia cardui 3.573 10 60 93Colias crocea 3.418 11 1.122 25Pyronia tithonus 3.335 12 3.664 7Pyronia cecilia 2.867 13 2.733 11Pontia daplidice 2.746 14 1.677 18Hipparchia fidia 2.675 15 884 30Leptidea sinapis 2.417 16 1.721 17Gonepteryx cleopatra 2.397 17 2.376 14Polyommatus coridon 2.227 18 1.231 22Coenonympha arcania 2.150 19 2.114 15Coenonympha pamphilus 1.997 20 2.701 12

Taula 1. Suma dels índexsanuals i ordre d’abundànciade les 20 espècies méscomunes al CBMS durant el2006, comparats amb elscorresponents a latemporada 2005.

Durant els mesos d’abril imaig de 2006 es vandetectar importantsmigracions de Cynthia cardui,plenament coincidents ambl’entrada de vents africansd’origen sinòptic. L’estretaassociació entre ambdósfenòmens suggereix que elsvols migratoris d’aquestaespècie tenen lloc,principalment, a gran alçada(fotografia: J. Jubany).

Tretzè any del CBMS10

IA97 IA98 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05 IA06

Papilio machaon 1,36 0,97 0,95 1,17 0,70 1,43 0,85 0,83 0,55 1,17Iphiclides podalirius 1,22 1,07 1,54 2,14 1,51 1,34 1,15 0,66 1,21 1,66Aporia crataegi 0,30 0,21 0,70 0,58 0,65 1,31 1,24 0,81 0,87 1,08Pieris brassicae 2,00 1,19 2,15 4,49 1,57 4,05 2,74 0,88 0,73 1,10P. rapae 1,03 0,67 1,20 1,17 0,95 1,62 1,05 2,22 0,74 1,69P. napi 1,79 1,00 1,02 1,64 1,30 2,04 1,16 1,26 1,28 1,07Pontia daplidice 0,66 0,34 1,00 1,32 0,74 1,13 0,54 1,22 0,91 1,38Euchloe crameri 0,76 0,15 0,32 0,58 0,57 0,47 0,61 0,54 0,73 0,63Anthocharis cardamines 1,41 0,52 0,56 0,65 0,91 1,16 1,18 0,60 1,49 0,70A. euphenoides 3,40 1,61 1,76 1,77 2,16 2,19 2,64 1,58 2,07 1,48Colias crocea 0,95 1,12 0,79 0,91 0,88 0,98 0,80 0,84 0,30 0,83C. alfacariensis 0,51 0,37 0,37 0,39 0,28 0,51 0,21 0,32 0,16 0,23Gonepteryx rhamni 0,92 0,80 1,30 1,44 1,63 1,77 1,85 1,40 1,81 0,87G. cleopatra 1,81 1,65 2,37 4,27 2,91 4,83 5,22 6,05 5,19 5,24Leptidea sinapis 0,94 1,00 0,86 0,95 0,50 0,86 0,56 0,55 0,50 0,64Neozephyrus quercus 1,60 1,84 1,06 2,64 4,06 2,82 2,14 5,40 0,26 1,16Satyrium esculi 1,44 0,84 0,90 1,34 1,22 2,66 2,89 4,52 0,50 0,88Callophrys rubi 0,95 0,78 0,83 1,40 1,45 0,75 1,14 0,80 1,02 0,47Lycaena phlaeas 0,96 0,75 0,63 0,51 0,49 0,67 0,30 0,50 0,44 0,74Lampides boeticus 1,43 0,62 0,90 0,75 0,65 0,61 1,63 0,27 0,43 0,94Leptotes pirithous 1,33 1,67 0,60 0,58 0,45 0,22 0,69 0,20 0,58 0,28Cacyreus marshalli 70,59 17,54 12,79 7,41 7,28 5,77 3,08 1,92 3,26 10,38Celastrina argiolus 1,89 1,32 1,86 1,35 2,08 1,50 0,95 1,46 1,24 0,47Glaucopsyche alexis 0,11 0,20 0,23 0,28 0,12 0,07 0,23 0,26 0,42 0,20Glaucopsyche melanops 2,52 1,68 1,58 1,20 0,74 1,04 0,98 0,62 0,68 0,52Pseudophilotes panoptes 0,25 0,41 0,90 0,51 0,31 0,19 0,35 0,19 0,49 0,34Aricia cramera 0,61 0,26 0,47 0,53 0,79 0,80 0,66 0,75 0,42 0,82Polyommatus bellargus 2,31 1,20 0,98 0,50 0,46 0,50 0,53 0,49 0,53 0,44Polyommatus icarus 0,88 0,76 0,72 0,74 0,59 0,77 0,66 0,64 0,36 0,49Libythea celtis 0,50 0,15 0,26 1,55 2,16 4,63 5,66 11,19 10,84 1,43Charaxes jasius 1,39 1,23 1,94 1,53 1,49 0,68 0,84 1,51 0,73 1,53Limenitis reducta 0,76 1,06 1,09 0,94 0,92 2,18 0,94 1,82 1,79 1,54Nymphalis antiopa 13,49 12,58 10,55 21,52 31,70 60,33 61,87 33,92 79,65 33,06N. polychloros 1,32 1,09 0,79 0,82 1,56 5,25 7,50 5,54 10,50 5,17Inachis io 1,93 3,71 4,42 4,40 2,08 2,30 3,09 1,32 2,35 1,39Vanessa atalanta 1,19 1,24 0,93 1,11 1,22 1,70 0,96 1,36 0,65 1,08Cynthia cardui 0,07 0,22 0,19 0,36 0,44 0,72 2,36 1,51 0,02 1,33Aglais urticae 0,32 0,15 0,14 0,21 0,16 0,25 0,20 0,22 0,12 0,22Polygonia c-album 2,08 3,93 2,77 4,93 2,30 4,96 3,13 2,32 2,83 2,20Argynnis paphia 0,82 0,91 1,48 1,15 1,39 1,81 1,68 1,32 1,86 2,39Issoria lathonia 0,86 0,82 0,72 0,82 0,93 1,10 0,99 0,83 0,72 0,63Boloria dia 0,30 0,27 0,32 0,29 0,43 0,84 0,47 0,32 0,63 0,73Melitaea cinxia 1,13 0,49 0,59 0,30 0,56 0,53 0,57 0,22 0,40 0,79M. phoebe 2,67 1,78 2,40 1,49 2,16 2,54 2,58 1,68 2,02 2,69M. didyma 0,60 0,72 0,72 0,61 0,53 1,16 1,08 0,98 0,88 0,71M. deione 2,28 3,29 3,66 2,64 1,94 4,93 4,95 1,16 2,04 5,02Euphydryas aurinia 1,18 1,29 0,92 0,84 1,02 1,00 1,69 0,47 0,71 0,92Melanargia lachesis 0,50 0,36 0,51 0,57 0,51 0,74 0,57 0,77 0,60 0,83Hipparchia semele 0,53 0,67 1,11 1,54 0,71 1,12 1,06 1,42 1,67 1,86H. statilinus 0,73 1,09 1,21 1,01 0,87 0,94 0,45 1,39 0,83 1,42H. fidia 1,05 2,51 4,65 3,72 2,34 3,54 2,26 2,69 1,98 5,01Brintesia circe 0,31 0,43 0,94 1,56 0,99 1,30 0,86 1,81 1,94 1,99Maniola jurtina 0,78 0,71 1,03 1,37 1,06 1,47 0,84 1,51 0,98 1,03Pyronia tithonus 0,64 0,75 1,02 0,91 1,06 1,23 1,07 1,18 0,64 0,54P. cecilia 0,54 0,46 0,74 0,44 0,38 0,39 0,30 0,46 0,26 0,28P. bathseba 0,61 0,56 0,85 0,54 0,67 0,76 0,52 0,76 0,75 0,87Coenonympha pamphilus 1,91 1,35 2,24 1,90 1,40 2,11 1,37 1,65 1,78 1,26C. arcania 0,69 0,56 0,77 0,72 0,56 0,59 0,45 0,38 0,52 0,42Pararge aegeria 2,13 1,33 1,26 1,56 1,23 1,73 1,47 1,13 0,90 1,65Lasiommata megera 0,67 0,69 0,77 0,81 0,70 1,14 0,50 0,99 0,57 0,96Carcharodus alceae 1,34 0,51 1,00 0,70 0,68 1,25 0,95 0,86 0,79 1,48Thymelicus acteon 1,28 1,39 1,26 1,11 1,06 1,55 1,59 2,76 1,00 1,57Ochlodes venata 1,55 1,31 1,04 1,29 1,17 1,51 1,14 1,30 1,23 0,49

ça espectaculars els mesos d’abril, maig i junyen moltes estacions del CBMS). A part, el fortincrement en les poblacions de Colias croceai Pontia daplidice queda ben palès pel fet que,a diferència del que havia passat l’any ante-rior, ambdues espècies han estat entre les méscomunes de la xarxa (taula 1).

Encara que no es tracti d’un ropalòcer estric-tament migrador, el 2006 també es recorda-rà per les irrupcions i l’abundància inusuald’Argynnis pandora en moltes localitats cata-lanes (vegeu dibuix).

Contrastant amb aquest seguit d’espècies,hi ha hagut un conjunt de papallones quehan davallat força. Destaquen, justament, lesque la temporada anterior havien augmentatde manera més clara: les univoltines prima-verals (Anthocharis spp., Callophrys rubi, Glau-copsyche spp., Pseudophilotes panoptes) i lamajoria de les que hivernen com a adult(Nymphalis spp., Inachis io, Polygonia c-album,Libythea celtis, Gonepteryx rhamni). Les pri-meres podrien haver acusat els efectes de lasequera de la primavera de 2005, períodedurant el qual les larves havien de comple-tar el desenvolupament sobre plantes herbà-cies i flors molt susceptibles de marcir-se.D’altra banda, la forta precipitació del mesde gener s’apunta com un factor que podriahaver influït molt negativament en la super-vivència dels adults hivernants del segon grupd’espècies2.

Constantí Stefanescu

1 Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. TheButterfly Monitoring Scheme. Report to recorders,2000. 76 pàg. Centre for Ecology and Hydrology,Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2 Pullin, A.S. & Bale, J.S., 1989. “Effects of lowtemperature on diapausing Aglais urticae and Inachisio (Lepidoptera: Nymphalidae): cold hardiness andoverwintering survival”. J. Insect Physiol., 35: 277-281.

600

550

500

450

400

350

300

94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Sum

ade

lsra

ngs

Anys

Fig. 2. Rànquing de les temporades del CBMS d’acordamb l’abundància general de les 63 papallones méscomunes a la xarxa. La millor temporada ha estat el2002 i la pitjor el 1998. Els càlculs s’han fet seguint lametodologia detallada a ref. 1, utilitzant els índexsanuals de les espècies calculats amb el programa TRIM.

Cynt

hia

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 63 ropalòcers més freqüents del CBMS(1997-2006), partint d’un valor arbitrari de 1 l’any 1994. Els índexs anuals han estatcalculats amb el programa TRIM.

Gestió i conservació

Cynt

hia

11

El paper bioindicador de les papallones a Catalunya

UUn dels objectius principals del CBMS(i, en general, d’altres seguiments fau-nístics similars) és utilitzar les sevesdades per construir indicadors d’-

hàbitats que sintetitzin, en un índex mul-tiespecífic, les tendències d’un conjunt d’es-pècies característiques d’un tipus d’hàbitat.Si el grup seleccionat té propietats bioindi-cadores, com seria el cas dels ropalòcers1, aquestíndex reflecteix una tendència extrapolable aun segment molt més ampli de l’ecosistema.Un exemple basat en els programes de segui-ment d’ocells a Europa és l’anomenat Farm-land Bird Index, adoptat per la ComunitatEuropea com un indicador estructural i desostenibilitat dels ambients agrícoles2. Tan-mateix, alguns treballs qüestionen o, com amínim, matisen la capacitat bioindicadora

dels ocells en relació amb la d’altres grups. Perexemple, s’ha comprovat que en el darrer se-gle les papallones diürnes han experimentattendències molt més negatives que els ocellsi les plantes al Regne Unit3. Per tant, un in-dicador construït únicament amb les dadesdels ocells podria donar lloc a una falsa im-pressió d’estabilitat o de declivi lleu quan, enrealitat, una part àmplia dels ecosistemes (elsinsectes) estaria experimentant una tendèn-cia més negativa. És per aquest motiu queprogrames de seguiment com el BMS són im-portants per avaluar l’estat de la biodiversi-tat i alertar de tendències negatives que po-drien passar desapercebudes amb estudis basatsen altres grups taxonòmics.

Durant l’any 2006, les dades del CBMSs’han utilitzat per identificar espècies estreta-

Una primera anàlisi del conjunt de dades del CBMS posa de manifest que les tendènciespoblacionals de les papallones més comunes es troben associades amb el tipus d’hàbitat delqual en són característiques. Les espècies de prats han patit una davallada generalitzada,mentre que les de l’ambient forestal han augmentat. Aquestes tendències semblen relacionar-se amb els canvis d’usos del sòl.

Els últims anys hancoincidit amb un augmentespectacular de lespoblacions d’espècies comNymphalis polychloros, iaixò s’ha traduït en unatendència positiva isignificativa de l’indicadorde l’ambient forestal(fotografia: J. Jubany).

Gestió i conservacióCy

nthi

a12

ment associades amb certs ambients i, en unasegona etapa, per construir indicadors d’hà-bitats i analitzar-ne les tendències. El primerpas ha estat identificar les seccions dels iti-neraris del CBMS que es poden atribuir a unhàbitat homogeni. S’ha treballat sobre un con-junt de 626 seccions presents en 68 estacionscatalanes actives entre 1994 i 2005. A partirdel mapa de cobertes del sòl de Catalunya imitjançant un SIG, s’ha calculat, per a cadasecció, el percentatge de cobertura de lessegüents set grans categories d’hàbitats dinsd’un buffer de 5 m al llarg de les rutes de cens:boscos, matollars, conreus, improductiu natu-ral, improductiu artificial, prats i herbassars,i vegetació d’aiguamoll. Per corregir possibleserrors en la cartografia, aquesta informaciós’ha contrastat amb les dades del CBMS sobreles comunitats vegetals dominants en cadasecció. Posteriorment, s’han seleccionat aque-lles seccions amb una presència d’un 75% omés d’un dels set tipus d’hàbitats. D’altra ban-da, per evitar pseudoreplicació, les seccionsd’un mateix itinerari corresponents a un mateix

hàbitat s’han tractat com una soladada, amb la qual cosa la mostraefectiva s’ha reduït finalment a 150seccions.

El pas següent ha estat identifi-car les preferències d’hàbitat de les64 espècies més comunes del CBMSa partir de la seva presència o absèn-cia en aquestes 150 seccions querepresenten hàbitats purs. L’apli-cació de mètodes d’anàlisi multi-variant (anàlisi de clúster i non

metric multidimensional scaling) sobre lamatriu de les freqüències d’aparició de lesespècies als diferents hàbitats ha permès iden-tificar quatre grups de papallones indicado-res dels grans ambients següents: (1) espèciesdels ambients agrícoles i les zones ruderals;(2) espècies dels ambients oberts; (3) espèciesde matollars, i (4) espècies forestals (taula 1).

Aquestes espècies han servit de base perconstruir indicadors d’hàbitat, seguint la meto-dologia desenvolupada per als ocells euro-peus. Primer s’han calculat les tendènciespoblacionals de les 64 espècies de papallo-nes en el període 1994-2005 amb el progra-ma TRIM4, i després s’ha calculat un índexmultiespecífic per a cadascun dels quatreambients combinant les tendències de les sevesespècies característiques.

Les tendències dels indicadors difereixennotablement, un fet que es relaciona ambles problemàtiques de cada tipus d’ambient.L’indicador de matollars i, sobretot, de bos-cos han experimentat tendències positives,mentre que els indicadors dels ambients agrí-

Fig. 1. Indicadors delsdiferents tipus d’ambientsbasats en les tendènciespoblacionals de les espèciescaracterístiques. L’indicadorde boscos ha augmentatsignificativament al llarg delperíode d’estudi (P = 0,03),mentre que el de prats hadisminuït de formamarginalment significativa(P = 0,09). Els altres dos nohan mostrat tendènciessignificatives (P > 0,1).

GRUP 1. Espècies dels ambientsagrícoles i les zones ruderals

Papilio machaon, Pierisbrassicae, Pieris rapae, Pierisnapi, Pontia daplidice, Euchloecrameri, Colias crocea, Lycaenaphlaeas, Lampides boeticus,Leptotes pirithous, Cacyreusmarshalli, Aricia cramera,Polyommatus icarus, Libytheaceltis, Inachis io, Cynthia cardui,Pyronia cecilia, Carcharodusalceae, Thymelicus acteon.

Espècies amb forta tendènciaantròpica, més abundants alshàbitats directament derivats del’activitat humana. Tot i així, laseva gran capacitat dispersiva icolonitzadora les fa aparèixer engairebé qualsevol tipusd’ambient.

GRUP 2. Espècies delsambients oberts

Zerynthia rumina, Coliasalfacariensis, Glaucopsychealexis, Glaucopsyche melanops,Pseudophilotes panoptes,Polyommatus bellargus, Melitaeacinxia, Melitaea didyma, Melitaeadeione, Euphydryas aurinia,Hipparchia statilinus, Hipparchiafidia, Melanargia lachesis,Coenonympha pamphilus,Coenonympha dorus.

Papallones associades a diversostipus de prats i erms. La majoriatenen una capacitat dispersivalimitada i formen poblacionslocals.

GRUP 3. Espècies de matollars

Iphiclides podalirius, Aporiacrataegi, Anthochariseuphenoides, Gonepteryxcleopatra, Satyrium esculi,Callophrys rubi, Issoria lathonia,Melitaea phoebe, Hipparchiasemele, Brintesia circe, Pyroniabathseba, Lasiommata megera.

Espècies típiques de formacionsarbustives, també presents deforma secundària en prats oboscos; algunes estan entre lesmés comunes i abundants aCatalunya.

GRUP 4. Espècies forestals

Anthocharis cardamines,Gonepteryx rhamni, Leptideasinapis, Neozephyrus quercus,Celastrina argiolus, Charaxesjasius, Limenitis reducta,Nymphalis antiopa, Nymphalispolychloros, Vanessa atalanta,Polygonia c-album, Argynnispaphia, Boloria dia, Maniolajurtina, Pyronia tithonus,Coenonympha arcania, Parargeaegeria, Ochlodes venata.

Papallones típiques de diferentstipus d’ambients boscosos.

Taula 1. Espècies deropalòcers identificadescom a indicadores d’un certtipus d’ambient a partir deles dades de la xarxa CBMSen el període 1994-2005.

2,5

2

1,5

1

0,5

0

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Indicador forestal Indicador agrícola

Indicador matollar Indicador prats

Gestió i conservació

Cynt

hia

13

coles i, sobretot, de prats, han experimentattendències negatives (fig. 1). Si bé és cert quealgunes de les tendències no arriben a la sig-nificació estadística i s’hauran de confirmaramb noves dades, cal remarcar que les con-clusions coincideixen a grans trets amb lesobtingudes per a d’altres grups5. Possiblement,aquestes tendències es relacionen amb els pro-funds canvis en els usos del sòl que estan afec-tant el paisatge de Catalunya en les darreresdècades. En primer lloc, hi hauria un aug-ment de la massa forestal per l’abandonamentdels sectors menys productius, sobretot lesàrees obertes antigament destinades a pràcti-ques agrícoles i ramaderes tradicionals i nosusceptibles de ser reconvertides en zones d’a-gricultura intensiva. En segon lloc, destacauna creixent urbanització, que ha afectat sobre-tot la zona litoral i prelitoral, i que suposa unaugment dels hàbitats ruderals en detrimentd’altres hàbitats més rics en espècies (p. ex.,els prats de teròfits). Aquests canvis s’haurientraduït, doncs, en un augment de les espèciesindicadores de l’àmbit forestal i la disminu-ció de les espècies indicadores de prats (con-firmada plenament amb una anàlisi addicio-nal d’un conjunt d’11 espècies més rares típi-ques d’aquest ambient)6. Les espècies dematollars i dels ambients agrícoles suposenuna situació intermèdia. Les primeres sem-blarien haver augmentat lleugerament, pot-ser aprofitant les primeres etapes de succes-sió d’espais oberts abandonats, però tambéun augment notable de matollars en àreesafectades pels importants incendis forestalsocorreguts durant el període d’estudi. Pel que

fa a les espècies agrícoles, la lleugera dismi-nució és més difícil d’interpretar. És possi-ble que la progressiva intensificació de mol-tes àrees agrícoles les estigui perjudicant, toti que són altament oportunistes i estan adap-tades a explotar aquest tipus d’ambients7,8.

Encara que sembla raonable concloure queles tendències dels indicadors reflecteixen lainfluència dels canvis en els usos del sòl, hi haaltres explicacions alternatives. Per exemple,s’observa que hi ha una forta relació entre lestendències poblacionals i dos trets ecològicsde les espècies, el voltinisme i l’estadi en quèté lloc la hivernació. Les espècies bivoltines iles univoltines han experimentat tendènciespositives, mentre que les espècies polivoltineshan experimentat tendències negatives (fig.2a). D’altra banda, les espècies que hivernen

Fig. 2. Tendènciespoblacionals (mitjana ±error estàndard) de lesespècies més abundants enfunció de: (a) la fenologia(univoltines, bivoltines,polivoltines), i (b) l’estadien què té lloc la hivernació(ou, larva, pupa, adult). Enel primer cas les espèciespolivoltines hanexperimentat una tendènciasignificativament diferentde la resta, i en el segoncas les espècies quehivernen com a adulttambé.

Lycaena phlaeas i d’altresespècies lligades alsambients antropitzatsmostren una tendèncianegativa que podria serconseqüència d’un excés enla intensificació de lespràctiques agrícoles(fotografia: J. Jubany).

0,26

0,2

0,15

0,1

0,05

0

-0,05

0,1

0,08

0,06

0,04

0,02

-0

-0,02

-0,04

-0,06

Ou Larva Pupa Adult

Univoltines Bivoltines Polivoltines

Tend

ènci

a po

blac

iona

lTe

ndèn

cia

pobl

acio

nal

(b)

(a)

Gestió i conservacióCy

nthi

a14

com a adult són les que han mostrat unes ten-dències més positives i significativament dife-rents de la resta (fig. 2b). Tenint en compteque la distribució, fenologia i abundància deles papallones es veuen molt afectades pelclima9, 10, 11 es pot plantejar la hipòtesi que lestendències poblacionals lligades a trets feno-lògics com el voltinisme i l’estadi d’hiverna-ció podrien ser una resposta a les particulari-tats del clima a Catalunya durant la darreradècada (p. ex. l’augment general de les tem-peratures, els forts episodis de sequera, elshiverns freds dels últims anys, etc.). Si això foscert, el predomini d’espècies d’una categoriafenològica o una altra als diferents hàbitats

(com, en efecte, s’observa en alguns casos)podria traduir-se en unes tendències generalspositives o negatives als diferents ambients,no directament relacionades amb els canvisen els usos del sòl sinó amb una interaccióentre l’hàbitat i el clima. Pensem, doncs, quea hores d’ara no es pot descartar que les ten-dències dels indicadors siguin conseqüènciadel clima més que no pas dels canvis d’usosdel sòl, o d’una combinació d’ambdós factors.En tot cas, les dades dels propers anys hauriende permetre precisar-ho.

Constantí Stefanescu, Jordi Jubany, Ignasi Torre & Ferran Páramo

1 Thomas, J.A., 2005. “Monitoringchange in the abundance anddistribution of insects usingbutterflies and other indicatorgroups”. Phil. Trans. R. Soc. B,360: 339-357.

2 Gregory, R.D., van Strien, A.,Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W.,Noble, D.G., Foppen, R.P.B. &Gibbons, D.W., 2005. “Developingindicators for European birds”.Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269-288.

3 Thomas, J.A., Telfer, M.G., Roy,D.B., Preston, C.D., Greenwood,J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke,R.T. & Lawton, J.H., 2004.“Comparative losses of Britishbutterflies, birds, and plants andthe global extinction crisis”.Science, 303: 1879-1881.

4 Pannekoek, J. & van Strien, A.J.,2006. TRIM 3 Manual (Trends &Indices for Monitoring data).

Statistics Netherlands, TheNetherlands.http://www.ebcc.info.

5 Brotons, L., Herrando, S., Estrada,J. & Pedrocchi, V., 2004. “Patronsgenerals dels canvis en ladistribució de les espècies i l’úsdel sòl en el període entre els dosatles”. In: Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V.,Brotons, Ll. & Herrando, S., ed):567-581. Institut Catalàd’Ornitologia/Lynx Edicions,Barcelona.

6 Les espècies són: Lycaenaalciphron, Tomares ballus, Cupidominimus, Cupido alcetas,Maculinea arion, Polyommatussemiargus, Polyommatus escheri,Melanargia occitanica,Coenonympha glycerion, Erynnistages i Hesperia comma. Laselecció es va fer considerant elseu caràcter d’especialistes de

prats, reconegut a nivell europeu,i una representació mínima encinc estacions de la xarxa delCBMS (mitjana d’estacions: 12,6;rang: 5-22). Vuit de les 11espècies van mostrar tendènciessignificatives i en tots els casoses tracta de tendències negatives.Hi ha una diferència significativaentre les tendències de lesespècies de prats més comunes iles més locals (t = 2,93; P =0,033; n = 24); la tendència ésmés negativa en les espècies mésrares que en les més comunes (-0,1113 vs. -0,0156).

7 León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R.& Thomas, C.D., 1999. “Detectingdecline in a formerly widespreadspecies: how common is thecommon blue butterflyPolyommatus icarus?”. Ecography,22: 643-650.

8 León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R.& Thomas, C.D., 2000. “The

distribution and decline of awidespread butterfly Lycaenaphlaeas in a pastoral landscape”.Ecol. Entom., 25: 285-294.

9 Parmesan, C., Ryrholm, N.,Stefanescu, C. et al., 1999.“Poleward shifts in geographicalranges of butterfly speciesassociated with regionalwarming”. Nature, 399: 579-583.

10 Stefanescu, C., Peñuelas, J. &Filella, I., 2003. “Effects ofclimatic change on the phenologyof butterflies in the northwestMediterranean Basin”. GlobalChange Biol., 9: 1494-1506.

11 Pollard, E., 1988. “Temperature,rainfall and butterfly numbers”. J.Appl. Ecol., 25: 819-828.

La regressió que estan patintles papallones típiques delsprats es pot exemplificaramb Tomares ballus. Aquestaespècie, que viupreferentment en pratsbasòfils secs, ha reduït lespoblacions en un 9,6% en elperíode 1994-2005(fotografia: R. Vila).

L’estació

Cynt

hia

15

El coll d’Estenalles, una estacióemblemàtica a la Serralada PrelitoralSituada al Bages, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, aquestaestació recorre una interessant zona de la muntanya mitjana mediterrània dominada per alzinarmuntanyenc i codines calcàries. La comunitat de ropalòcers és realment diversa i presentaalgunes espècies remarcables.

L’itinerariL’estació del coll d’Estenalles es troba immer-sa en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munti Serra de l’Obac, al costat occidental delmateix coll i a la vora del mas de la Mata.Situada a uns 900 m d’altitud, es caracterit-za per una temperatura i precipitació mitja-nes anuals d’11ºC i 798 mm, respectivament.Aquesta zona forma part d’un espai naturaltradicionalment freqüentat per milers d’ex-cursionistes de tota la comarca (molta prop es troben Terrassa i Sabadell),encara que, sortosament per a l’estu-di, els llocs més visitats –el Montcaui la Mola– es troben al vessant orien-tal del coll d’Estenalles.

El recorregut passa per un mosaicdels principals hàbitats que configu-ren aquest espai natural eminentmentcalcícola de la muntanya mediterrà-nia termòfila. Les codines hi són moltpresents a les seccions 4 i 7, l’alzinarmuntanyenc domina a les seccions 5,6 i 9, i els conreus abandonats a lesseccions 2, 3 i 10. Les brolles de roma-ní, els estepars d’estepa blanca, les boi-xedes i les extensions de fenassars i deprats de teròfits apareixen dispersos,amb més o menys quantitat, per bonapart de l’itinerari.

És notòria l’abundància amb què hi tro-bem algunes plantes importants per a algu-nes papallones. En són exemples el desferra-cavalls, Hippocrepis comosa (per a Coliasalfacariensis, Polyommatus hispana i P. bellar-gus), l’herba de Sant Llorenç, Astragalus mons-pessulanus (per a Polyommatus escheri), i l’her-ba de les llunetes, Biscutella laevigata (per aAnthocharis euphenoides).

La fauna de papallonesEl seguiment de papallones es va iniciar l’any1997, va restar aturat les temporades 2003 i2004, i es va reprendre la temporada del 2005.Els vuit anys de dades han permès constatarla presència de 84 espècies diferents deropalòcers, encara que la mitjana d’espècies

anualment detectades és clarament més bai-xa i se situa al voltant de 65. Els mostratgesrealitzats la primavera de 2007 han permèsafegir una nova espècie a aquesta llista, el licè-nid Iolana iolas. Possiblement, els dos únicsexemplars que es van detectar al mes de maigprocedien d’una població propera, ja que altra-ment sembla difícil d’explicar que aquest licè-nid espectacular per la seva mida hagi passatdesapercebut fins ara. Tanmateix, la presèn-

cia d’uns pocs peus de la planta nutrícia, l’es-pantallops (Colutea brevialata), al llarg de l’i-tinerari, podria afavorir l’establiment d’unapetita població en el futur.

Les espècies més comunes a la zona (fig. 1)són els satirins Melanargia lachesis i Lasiom-mata megera i les blavetes Pseudophilotes panop-tes i Polyommatus hispana. D’aquesta últimaresta el dubte de si l’espècie present és, en rea-litat, P. coridon, un aspecte que està pendentd’estudi mitjançant l’aplicació de tècniquesmoleculars. La fenologia de P. hispana al colld’Estenalles és només lleugerament bimodal,amb un primer pic d’abundància gairebéinapreciable al mes de maig i començamentde juny, i un segon pic molt marcat al julioli agost. No queda clar, però, si es tracta de

Les seccions 2 i 3 del’itinerari, amb el cim delMontcau al fons i el centred’informació del colld’Estenalles en primer terme(fotografia: C. Gutiérrez).

L’estacióCy

nthi

a16

dues generacions diferents (la qual cosa corres-pondria al patró fenològic característic de P.hispana) o bé, contràriament, d’una emer-gència molt prolongada d’una única genera-ció (que correspondria al patró fenològic deP. coridon). Dues espècies també força abun-dants són Melitaea deione i M. trivia, que con-viuen amb poblacions més escasses d’altresespècies del gènere Melitaea (M. cinxia, M.phoebe i M. didyma).

Tret d’unes poques excepcions, però, a colld’Estenalles les densitats de les poblacions deles papallones són baixes. Això explica quealgunes, com per exemple Zerynthia rumi-na, Pieris mannii, Satyrium acaciae, Callophrysavis o Melanargia occitanica, es detectin noméscerts anys. També es detecten només molt

ocasionalment algunes espècies molt mésmòbils, com Inachis io, Aglais urticae, Polygo-nia c-album, Argynnis pandora o Issoria latho-nia, arribades des d’indrets possiblement for-ça allunyats.

L’itinerari mostra, d’altra banda, una pre-sència important d’espècies considerades SPEC(d’interès comunitari) al llibre vermell de lespapallones europees1. De fet, en el conjuntde les 18 estacions del CBMS pertanyents alsespais naturals gestionats per la Diputació deBarcelona, és justament l’itinerari amb unnombre més alt d’aquests elements, fins i totdavant de les estacions més emblemàtiquesdel Montseny (p. ex. el Puig, pla de la Calmao Vallforners). Algunes que podrien citar-secom a interessants per la seva raresa o per laseva situació biogeogràfica al territori catalàsón Tomares ballus, Glaucopsyche alexis, Coe-nonympha dorus, Carcharodus lavatherae iThymelicus sylvestris.

La necessitat d’una gestió activadels espais obertsLa diversitat tan gran que s’observa al colld’Estenalles s’explica per diversos factors, comsón les dimensions de l’àrea protegida i unagran zona perifèrica força respectada d’aquestparc natural (a causa, principalment, de laseva orografia i història), la distància i l’aïlla-ment dels nuclis urbans més propers, l’alça-da, que assegura una pluviometria relativa-ment elevada, i la presència d’àrees obertescorresponents a cultius abandonats en feixesi camps. Aquests espais oberts són actualmentgestionats pel parc natural i mostren una pro-blemàtica particular. Els camps segueixen sentllaurats any rere any, la qual cosa evita quesiguin colonitzats per brolles, però com a con-trapartida, repercuteix en el fet que la vege-tació sigui dominada per comunitats vegetalsruderals. Això dificulta l’establiment de pobla-cions de papallones pròpies de prats madurs,que semblen localitzar-se en les feixes aban-donades que envolten aquests camps. Tan-mateix, aquestes feixes sí que estan patint unprocés ràpid de tancament i colonització perbrolles i bardisses, que durà a la seva desapa-rició si no es prenen mesures per evitar-ho.Aquests dos aspectes relacionats amb la con-servació d’un hàbitat potencialment molt inte-ressant per a la fauna haurien de replantejar-se des dels equips gestors del parc per tal d’as-segurar el manteniment d’una de les comunitatsde ropalòcers més riques de la muntanya mit-jana mediterrània.

Quim Muñoz

Melanargia lachesisPolyommatus hispana

Pseudophilotes panoptesLasiommata megera

Melitaea deioneColias crocea

Melitaea triviaSatyrium esculi

Polyommatus icarusPieris rapae

Brintesia circeCynthia cardui

Gonepteryx cleopatraArgynnis paphiaManiola jurtina

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220

Mitjana de l’índex anual (2005-2006)

Fig. 1. Abundància mitjana(mitjana dels índexs anualsdurant el període 2005/06)de les 15 papallones méscomunes a l’estació del colld’Estenalles.

1 Van Swaay, C. A. M. &Warren, M. S., 1999. RedData Book of EuropeanButterflies (Rhopalocera).Nature and Environment, 99:1-260. Council of EuropePublishing, Estrasburg.

0 250 500 m

1

3

4

9

10

86

5

7 Recorregut de l’itinerari delcoll d’Estenalles, que constade 10 seccions. La longitudtotal és de 1.351 m, ambuna mitjana de 135 m persecció (rang: 78-205 m).

2

Ressenya bibliogràfica

Cynt

hia

17

EAquest llibre de petit format (21,5 x13,6 cm) està concebut com una guiade camp de totes les espècies de ropa-lòcers (186) conegudes de l’àrea de Cas-

tella i Lleó. Abans d’entrar a detallar les espè-cies, l’obra consta de vàries parts introductò-ries (pròleg, introducció, com utilitzar aquestaguia, com observar les papallones en aques-ta àrea) i d’un capítol on es descriuen i il·lus-tren a tot color els principals hàbitats de laregió estudiada. S’inclou també un mapa deles localitats de Castella i Lleó pertanyents ala xarxa Natura 2000.

La part sistemàtica comença amb una inte-ressant introducció de dues pàgines per acadascuna de les famílies de papallones, ones comenten des d’aspectes generals a d’altresmés particulars referents a la regió de Caste-lla i Lleó.

El gruix del llibre l’ocupen les fitxes dedi-cades a les espècies, organitzades segons elsegüent esquema: identificació, biologia icomportament, hàbitat, distribució, estatusde conservació, període de vol, espècies simi-lars. Normalment es dedica una pàgina perespècie però, en els casos que ho requereixen,aquest espai es duplica per poder incloure unadescripció més detallada. A més de tota aques-ta informació, cada fitxa ve acompanyadad’un mapa de distribució a Castella i Lleó id’excel·lents fotografies en color dels adultsal seu medi natural (sovint més d’una foto-grafia per espècie) i del seu hàbitat. Tambés’utilitzen una sèrie de símbols particulars (enrelació al tipus d’hàbitat preferit, figura deprotecció, abundància de l’espècie, períodede vol i mida) que ajuden a sintetitzar la infor-mació bàsica d’una manera molt visual. Calremarcar la considerable quantitat d’infor-mació sobre la història natural de les espècies,així com l’alta qualitat científica del text. Tan-ca aquest apartat un breu capítol dedicat a lesespècies de presència dubtosa a Castella i Lleói a les que han estat citades erròniament d’a-questa regió.

La part final del llibre conté làmines d’i-dentificació en color per a totes les espèciestractades al text. Les làmines consisteixen enfotografies processades, generalment mostrantadults en la seva posició natural, acompan-yades sovint de fletxes per indicar quins sónels caràcters distintius més importants. Lesdarreres tres làmines inclouen fotografies encolor dels estadis immadurs d’algunes espè-cies.

Com a conclusió, podem dir que aquest lli-bre està editat d’una manera molt acurada iatractiva, i que proporciona una visió moltdetallada de la fauna de papallones de Cas-tella i Lleó. La qualitat del text i les excel·lentsil·lustracions el converteixen, sens dubte, enuna obra d’adquisició “obligada” per a qual-sevol entomòleg amb un interès per les papa-llones ibèriques.

Vlad Dinca

Vicente Arranz, J. C. & Hernández Roldán, J. L., 2007

Guía de las mariposas diurnas de Castilla y León 280 pàg., Náyade Editorial, Medina del Campo (Valladolid).

Dissortadament, les novetats de llibres sobre els ropalòcers ibèrics són escasses. En aquesta ocasióens plau presentar-vos una guia de camp de les papallones d’una comunitat espanyola, que combinatext i abundant material fotogràfic de gran qualitat.

Aquesta obra, altamentrecomanable, es potaconseguir, per un preu de35 €, directament del’editorial (www.nayade.es).

NotíciesCy

nthi

a18

Jornades sobre els programes de seguimentde la biodiversitat a CatalunyaEls dies 21 i 22 de novembre van tenir lloc les primeres jornades sobre el seguiment de labiodiversitat a casa nostra, sota el títol Els programes de seguiment de la biodiversitat de Catalunya.Estat actual i aplicacions pràctiques. Els actes es van celebrar a l’auditori de la Caixa de Catalunya, al’emblemàtic edifici de la Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona. L’èxit d’assistència va serrotund, tal com ho demostra la xifra de 300 inscrits a les jornades, que alhora posa de manifest lanecessitat que hi havia d’una trobada de treball com aquesta.

L objectiu de les jornades era donar aconèixer els diferents projectes de segui-ment biològic a llarg termini que es rea-litzen a Catalunya i crear un espai de

debat per afrontar aspectes tals com el desen-volupament, la integració i les aplicacions d’a-quests projectes. L’organització va anar a càrrecdel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya,l'Institut Català d'Ornitologia i el Museu deGranollers - Ciències Naturals –centres cap-davanters en aquests tipus de seguiment a Cata-lunya–, a banda del Departament de MediAmbient i Habitatge, la Diputació de Barce-lona i la Fundació Territori i Paisatge.

El primer dia de les jornades es va centraren la presentació de diferents programes deseguiment que actualment s’estan duent aterme a Catalunya. En un primer bloc, es vanpresentar aquells programes que se centrenen el seguiment d’organismes. Tal com pas-sa en altres països, els seguiments de les ausi les papallones són els més consolidats, tanta nivell metodològic com de temps en fun-cionament. Altres programes que es van pre-

sentar foren el de seguiment d’amfibis, el d’o-donats, el d’espècies cinegètiques i els pro-grames específics de seguiment d’espèciesamenaçades. El segon bloc va englobar aquellsseguiments multidisciplinaris que estudienla biodiversitat d’un hàbitat, com seria el deboscos (impulsat pel Centre de la PropietatForestal), el de l’àmbit fluvial (en aquest casel seguiment que es fa del riu Tordera, a càrrecde l'Observatori de la Tordera) i el seguimentde fanerògames marines al litoral català (impul-sat pel CRAM).

Presentats els diferents programes de segui-ment, el segon dia es va centrar en les aplica-cions d’aquests programes, tant a escala terri-torial com a escala local. La majoria dels exem-ples feien referència a aplicacions en espaisque disposen d’algun tipus de protecció o quepertanyen a la Fundació Territori i Paisatge.Cadascun dels grans blocs de ponències vaanar seguit d’espais de discussió en què totsels assistents van poder expressar les seves opi-nions i punts de vista.

En l’àmbit general de les jornades, cal des-tacar l’important paper que hi vajugar el CBMS, per la seva anti-guitat, notable cobertura territo-rial i les nombroses aplicacionspràctiques que està generant.

A partir de les ponències i delsdiferents moments de discussió,es va veure clar que institucions,ens públics i entitats que hi col·labo-ren havien d’anar de bracet per-què aquests programes funcionincorrectament i tinguin aplicacionspràctiques. També va quedar clarque l’aprovació de la futura lleisobre la biodiversitat serà un pri-mer pas per afavorir la coordina-ció entre programes i per garan-tir la conservació del nostre patri-moni natural.

Jordi Jubany

Les jornades van servir percrear un interessant espaide debat entre elsnombrosos assistents.

‘

La papallona

Cynthia

19

Libythea celtis,la papallona del lledoner

Distribució geogràficai situació al CBMSLa subfamília Libytheinae comprèn una dot-zena d’espècies distribuïdes per les zones tro-picals. El gènere Libythea viu al Vell Món,mentre que el gènere Libytheana viu al con-tinent americà. Libythea celtis, l’únic repre-sentant europeu, és present en una estretafranja al nord-oest d’Àfrica, sud d’Europa icentre i nord-oest d’Àsia fins a la Xina i elJapó1. Al continent europeu apareix al llargde la costa mediterrània i a les principals illes(Còrsega i Sardenya, Sicília, Creta i Xipre),per bé que penetra cap al nord i arriba, ja moltescassa, fins a Suïssa, Hongria, Eslovàquia iRomania2.A la península Ibèrica està força estesa, amb

l’excepció del terç nord-occidental, d’on fins

ara es desconeixen citacions3. No ha estat cita-da tampoc de les illes Balears. La seva distri-bució a Catalunya ha estat objecte d’una revi-sió recent a partir de material de col·leccions4.El mapa fet aleshores mostrava una distribu-ció molt extensa a la meitat septentrional,molt contrastada amb una gran raresa a lameitat meridional (d’on pràcticament noméses va documentar a les muntanyes de Pradesi al massís dels Ports de Tortosa-Beseit). Aixímateix, suggeria que l’espècie és absent de laplana empordanesa, de la Depressió Centralcatalana i de la part alta dels Pirineus. Aques-ta distribució es confirma amb les dades delCBMS (fig. 1). Actualment, podem afirmarque L. celtis és comuna en bona part de lameitat septentrional de Catalunya, on asso-leix densitats importants en diferents indretsde la Serralada Prelitoral (p. ex., al Montseny)i Litoral (p. ex., al Montnegre i a Collserola),

Alta muntanya alpina i subalpinaMuntanya mitjana eurosiberianaMuntanya i terra baixa mediterrànies

Regions biogeogràfiques

0,00,001-0,0500,051-0,2000,201-0,5000,501-7,611

Menorca

Eivissa

Badia deRoses

Quan el sol ja escalfa al començament de la primavera, els lledoners de la meitat septentrionalde Catalunya reben la visita de Libythea celtis. Aquesta papallona és fàcilment identificable pelseu comportament, per la seva coloració i, sobretot, perquè té uns palps molt llargs quesobresurten per davant del cap i que li han proporcionat el sobrenom de “papallona del nas”,com la coneixen molts aficionats.

Fig. 1. Abundància relativade Libythea celtis(expressada com el valor del’índex anual/100 m) a lesdiferents estacions de laxarxa CBMS (1994-2006).

La papallonaCy

nthia

20

però també a la zona del Prepirineu de Llei-da; en canvi, sembla que nomanté poblacionsals Pirineus axials (tot i aparèixer de maneramolt ocasional), a tota la plana empordane-sa, al llarg de la costa i a les zones àrides deles terres de ponent. A la meitat meridionalapareix a les muntanyes de Prades i als Portsde Tortosa-Beseit; les escasses observacionsd’altres àrees com ara el Montmell i el Garrafpodrien indicar l’existència d’individus dis-persius més que no pas de poblacions seden-tàries (fig. 1).

Hàbitats i plantes nutríciesL. celtis és una papallona especialista dels lle-doners, Celtis spp., arbres de la família de lesulmàcies. A Catalunya utilitza Celtis austra-lis, però al nord-est d’ÀsiaCeltis caucasica tam-bé constitueix una planta nutrícia1. D’acordamb la literatura, l’om, Ulmus minor, i l’o-ma, Ulmus glabra, són acceptats amb reser-ves per les larves en captivitat1. De fet, dis-posem d’una observació d’una femella ponentsobre un brot d’om, que indicaria que, excep-cionalment, aquests arbres podrien constituiruna alternativa als lledoners5.Encara que pot trobar-se en molts hàbitats,

L. celtis s’associa majoritàriament amb els

ambients antropitzats6. Això s’explica per laseva relació amb el lledoner, que és d’origenoriental i des de temps antics s’ha plantat alspobles i masies com a arbre d’ombra i peraprofitar-ne la fusta per fer forques i mànecsd’eines agrícoles. La presència de lledonersnaturalitzats també permet l’establiment deL. celtis en àrees més distants de nuclis habi-tats. En general, es tracta d’una papallona típi-ca de la la terra baixa i la muntanya mitjana,que rarament s’endinsa als ambients de mésalçada, on el lledoner no pot sobreviure a cau-sa del fred. Tot i així, sobretot a l’estiu, apa-reix en zones altes, possiblement com a resul-tat de moviments de caràcter migratori o dis-persiu. Per exemple, alMontseny les poblacionsreproductores s’observen aproximadamentfins a 700 m, però són freqüents els despla-çaments altitudinals per sobre de 1.000-1.300m al juny i juliol. Aquests desplaçaments tam-bé s’observen en àrees pirinenques, com seriael cas d’un exemplar comptat el juny de 2007a Sant Maurici, a 1.600 m d’altitud.

Cicle biològic i fenologiaL. celtis és una papallona univoltina que hiver-na en l’estadi adult. Els primers exemplarssurten de la hivernació molt aviat, fins i tota començament de febrer. L’activitat dels exem-plars nascuts l’any anterior augmenta al marçi abril, i assoleix un màxim la segona meitatd’aquest darrer mes (fig. 2a). Durant aquestsmesos té lloc l’aparellament i la posta.Per fer la posta, les femelles escullen lledo-

ners en el moment previ a la brotada, ja siguinpetits o de grans dimensions. Els ous, de for-ma ovoidal i de color blanc trencat, són fixatssobre les escates que protegeixen el borró inflato directament sobre la branca i a prop de labase del borró. Tarden aproximadament unasetmana a eclosionar. Les erugues passen percinc estadis i viuen tant a l’anvers com al reversde les fulles. Són críptiques i dimòrfiques, ver-des o marrons, i es poden trobar al centre dela fulla o, més sovint, alineades als marges.Després d’haver completat el seu desenvolu-pament en unes 2-3 setmanes, crisaliden alrevers d’una fulla. L’emergència dels adults télloc uns 7-10 dies més tard, i es concentradurant el juny i principi de juliol (fig. 2a).En les àrees típicament mediterrànies, els

adults acabats d’emergir passen molt des-apercebuts, i la majoria de les observacionscorresponen al període reproductor de finald’hivern i començament de la primavera (fig.2b). Contràriament, als ambients més humitsl’emergència de la nova generació és molt mésaparent i queda ben palesa al CBMS (fig. 2c).

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

80706050403020100

Comp

tatgese

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

180160140120100806040200

Comp

tatgese

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

350

300

250

200

150

100

50

0

Comp

tatgese

tman

alMarç Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

Fig. 2. Fenologia deLibythea celtis a (a) elconjunt de la xarxa delCBMS (dades de 42estacions i 2702exemplars), (b) can Riera deVilardell, al Montnegre(1994-2005, 510exemplars), i (c) Vallforners(2001-2006, 791exemplars).

1 Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Guía de las mariposasde España y Europa. 320pàg. + 104 pl. LynxEdicions, Bellaterra.

2 Kudrna, O., 2002. “Thedistribution Atlas ofEuropean butterflies”.Oedippus, 20: 1-342.

3 García-Barros, E., Munguira,M. L., Martín Cano, J.,Romo Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E.S., 2004. “Atlas de lasmariposas diurnas de laPenínsula Ibérica e islasBaleares (Lepidoptera:Papilionoidea &Hesperioidea) ”.Monografías Soc. ent.aragon., 11: 1-228.

4 Viader, J., 1992.“Papallones de Catalunya.Libythea celtis (Laicharting,[1782])”. Butll. Soc. Cat.Lep., 70: 47-59.

5 Observació de C.Stefanescu, el 4/III/1997,a can Riera de Vilardell,Montnegre. El 31/III es vatornar a inspeccionar lafulla jove de l’om en què vatenir lloc l’ovoposició peròno s’hi va trobar cap indicide la presència de la larva.

6 Stefanescu, C., Jubany, J.,Torre, I. & Páramo, F.,2007. “El paperbioindicador de lespapallones a Catalunya”.Cynthia, 6: 11-14.

7 Destaca, especialment,l’observació feta per SantiViader el 20/VI/2004, a lesribes de l’embassament deVallforners, al Montseny,d’una congregació de mésd’un miler d’exemplars.

(b)

(a)

(c)

La papallona

Cynthia

21

Tanmateix, la proporció dels exemplars hiver-nants respecte dels emergits a començamentd’estiu varia segons les condicions meteoro-lògiques: com més secs són la primavera i elcomençament d’estiu més es decanta aques-ta proporció respecte als exemplars hivernants.Per exemple, un 80% dels exemplars detec-tats a can Riera de Vilardell la temporada2005, amb un estiu extremament calorós isec, van correspondre a adults hivernants enel període reproductor; per contra, l’any ante-rior, amb una primavera i un estiu atípica-ment plujosos i suaus, la proporció es va inver-tir i el 62% dels exemplars es van comptar acomençament d’estiu. Aquest fenomen (quetambé es dóna en d’altres espècies ambfenologies similars, com Nymphalis antiopa iN. polychloros) segurament indica més pro-pensió a entrar en diapausa quan l’eixut esti-val és més intens.

Comportament dels adultsEls adults visiten diverses fonts de nèctar i,més ocasionalment, exsudats d’arbres com araroures, trèmols i fruiters. Quan surten de lahivernació, l’aliment preferit és el nèctar delsaments dels salzes (p. ex. del gatell, Salix atro-cinerea). També utilitzen bruc (Erica arborea),aranyoner (Prunus spinosa) i farigola (Thymusvulgaris). Els exemplars acabats d’emergir visi-ten preferentment els esbarzers (Rubus spp.)i les flors d’arbres com ara el til·ler (Tiliaplatyphyllos) i el castanyer (Castanea sativa).Més rarament s’han observat alimentant-sede Buddleia davidii, d’alfals (Medicago sati-va) i d’alguna altra flor. A part, és caracterís-tica la gran atracció pel fang i la terra humi-

da. En el cas dels exemplars hivernants, aquestcomportament és més rar i l’hem detectatsobretot en femelles molt gastades. En elsexemplars acabats d’emergir, aquest hàbit ésmolt més habitual i les concentracions al vol-tant dels bassals d’aigua poden arribar a serespectaculars, especialment quan fa moltacalor durant el matí7. Desconeixem si tots dossexes tenen la mateixa propensió a acudir aaquests abeuradors.Durant el període reproductor, també és

fàcil observar el comportament d’aguait queexhibeixen els mascles per aparellar-se. Elsprincipals llocs escollits són els gatells quevisiten les femelles, o bé els mateixos lledo-ners, als quals acudeixen les femelles per pon-dre (cosa que suggereix que les femelles podencopular més d’una vegada, com, de fet, suc-ceeix en l’espècie pròxima Libytheana bach-mani8). Als lledoners es poden veure grups demascles ocupant les branques externes, inter-accionant entre ells i amb qualsevol femellaque s’hi aproximi. Enmoltes ocasions els mas-cles són rebutjats i les femelles, per evitar-los,es llencen a terra, on intenten passar de-sapercebudes. Les escasses observacions de

A causa de la seva curtaespiritrompa, Libytheaceltis utilitza com a fontsde nèctar flors obertes ambnectaris fàcilmentaccessibles, com són elsesbarzers (Rubus spp.)(fotografia: J. Dantart).

Fig. 3. Fluctuacionsd’abundància de Libytheaceltis a Catalunya en elperíode 1994-2006,calculades amb elprograma TRIM.

8 Rutowski, R.L., Terkanian, B.& Eitan, O., 1997. “Malemate-locating behavior andyearly population cycles inthe snout butterfly,Libytheana bachmani(Libytheidae)”. J. Lepid.Soc., 51: 197-207.

9 Observacions d’A. Miquel (elPinetell, mutanyes dePrades, 24/IV/2004), A. Giró(can Prat, Montseny,18/III/2005) i Q. Muñoz(coll d’Estenalles, SantLlorenç del Munt,14/V/2005).

10 El dípter taquínid generalistaBactromya aurulenta haestat criat a partir de larvesrecollides a can Liro, alMontseny (C. Stefanesculeg., H.-P. Tchorsnig det.).

11 Askew, R.R. & Shaw, M.R.,1997. “Pteromalus apum(Retzius) and otherpteromalid (Hym.) primaryparasitoids of butterflypupae in Western Europe,with a key”. Entomologist’smon. Mag., 133: 67-72.

Loginde

xan

ual

Anys

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

12

10

8

6

4

2

0

22 La papallonaCy

nthia

còpules semblen indicar que l’aparellamenttambé té lloc directament al terra9.

Tendències poblacionalsL’associació de L. celtis amb els ambients antrò-pics, així com l’àmplia distribució de la papa-llona i de la seva planta nutrícia, ja indi-quen que no es troba amenaçada a Catalun-ya. De fet, durant el període de funcionamentdel CBMS, fins i tot s’ha enregistrat un impor-tant augment de les poblacions6 (fig. 3). Des-prés d’un lleu descens entre 1994 i 1999, lespoblacions van començar a fer-se més abun-dants en diferents indrets del país fins a asso-lir uns nivells màxims al 2004 i 2005, unordre de magnitud superior als inicials. Aquestsaugments van ser sincrònics els períodes 1999-2000, 2001-2002 i 2002-2003. En canvi, el2004 i 2005 la majoria de les poblacions vanfluctuar de manera independent a les dife-rents estacions de la xarxa. Al 2006, L. celtisva tornar a experimentar un descens moltacusat arreu de la geografia catalana, i lespoblacions es van situar de nou amb unaabundància similar a la del primer període.

No disposem de cap explicació sobre lescauses d’aquestes fluctuacions. Sembla evi-dent, però, que no tenen cap relació amb can-vis en l’hàbitat, ja que aquests s’han mantin-gut estables en les principals zones dels iti-neraris del CBMS on es detecta L. celtis. Lainfluència de certes condicions climatològi-ques s’apuntaria com el factor més versem-blant. És possible que els hiverns rigorosos(com els que es van enregistrar els anys pre-vis als augments sincrònics) afavoreixin lasupervivència dels adults hivernants, però cal-dria investigar formalment aquesta hipòtesi.L’impacte dels parasitoides i depredadors natu-rals també podria relacionar-se amb el des-cens que ha afectat les poblacions després dedos anys d’haver-se mantingut a uns nivellsmolt alts. Cal dir, però, que no es coneix capparasitoide específic de L. celtis que puguiactuar com a regulador de les poblacions, iúnicament hi ha citacions puntuals de duesespècies generalistes que ataquen, respectiva-ment, les larves i les pupes10,11.

Constantí Stefanescu

b ca

d

(a) Eruga en darrer estadi;(b) pupa fixada a una fullade lledoner; (c) adult enrepòs, en el qual s’aprecienels palps molt desenvolupatsque li proporcionen elsobrenom de “papallona delnas”; (d) mascle encomportament d’aguait daltd’un lledoner (fotografies: a-c, J.R. Salas; d, J. Jubany).

Cynt

hia

23

P.aegeria i L. megera es troben per tot Catalunya,des de la costa fins a l’alta muntanya, i també ales illes Balears. Tanmateix, no acostumen a uti-litzar els mateixos hàbitats: L. megera prefereix

llocs assolellats i secs, sovint mancats de vegetació, comara talussos i marges de camins, especialment en zones ele-vades (comportament de hilltopping)1; P. aegeria ocupa llocstancats, ombrívols i humits, on els mascles defensen acti-vament les clapes assolellades2. L. maera està estesa pel Piri-neu i Prepirineu i, més localitzada, per les serralades Trans-versal, Prelitoral i Litoral i algunes muntanyes del sud deCatalunya (hi ha una cita recent i excepcional de Menor-

ca3). Utilitza hàbitats similars als de L. megera i fins ara haaparegut en un 22% de les estacions del CBMS. A Cata-lunya, L. petropolitana només viu a la Vall d’Aran. P. aege-ria és polivoltina i apareix al llarg de tota la temporada (finsi tot a l’hivern si aquest és suau), sense pics de vol diferen-ciats. L. megera també és polivoltina, i normalment presentatres generacions des del febrer fins a l’octubre-novembre,amb una densitat d’individus creixent. En canvi, L. maeraés bivoltina (abril-maig i juliol-agost) i, pel que fa a L. petro-politana, tot sembla indicar que és univoltina i vola nomésa principi d’estiu. Com la resta de satirins, les larves s’ali-menten de diferents gramínies4.

Jordi Dantart

P. aegeria i L. megera apareixen en pràcticament totes les estacions del CBMS. Tot i la seva semblançaen vol, són fàcils de discriminar pel seu aspecte i per les seves preferències d’hàbitat. L. maera és moltmés rara i només surt en alguns itineraris. L. petropolitana encara no ha estat detectada al CBMS.

P. aegeria i les Lasiommata es diferencien perquè en la primera el marge externde l’ala anterior és lleugerament còncau i en l’ala posterior una mica dentat;la part central de l’àrea submarginal és lleonada; i en el revers de l’ala poste-rior domina el color marró i no el gris. Els mascles de L. maera i els dos sexesde L. petropolitana es diferencien de L. megera perquè presenten les àrees basali discal de les ales anteriors uniformement marrons. La diferenciació entre lesfemelles de L. megera i L. maera és possible per la línia discal que travessatota l’ala en la primera i només la cel·la en la segona, i per l’ocel apical doble-ment pupil·lat en L. maera. Els mascles de L. maera i L. petropolitana es dife-rencien per la mida més petita i la coloració més fosca de la segona.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa(Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdesen un 15% de la seva mida.)

Identificació

Com distingir Pararge aegeria i Lasiommata spp.

CCaarraa iinnffeerriioorr: ala posterior de colorgrisenc, amb línies transversalsfosques sinuoses; sèrie d’ocels

postdiscals petits, formatsper un punt negre

central, pupil·latde blanc, voltat

d’un sol anell

Pararge aegeria

Lasiommata petropolitana

Lasiommata megera

CCaarraa ssuuppeerriioorr: fons marróataronjat travessat per una

trama marró fosc

CCaarraa ssuuppeerriioorr FF: àrees basal i discal

de color marró fosc

F

androcònia moltvisible, més queen les altres

espècies

marge dentat;sèrie d’ocels del’àrea postdiscal

molt petits, sovintreduïts a punts

taca taronjapostdiscal per

fora de lacel·la

banda postdiscal lleonada(no existeix en totes lesaltres espècies; nomésapareix una taca en P.

aegeria)

ocel apicalbipupil·lat

F C

C

CCaarraa ssuuppeerriioorr: ala anterior de colormarró lleonat amb bandes transversalsfosques; ala posterior marró fosc amb

taques lleonades postdiscals

C

CCaarraa iinnffeerriioorr: ala posteriorde color gris fosc; línies

transversals sinuoses; sèried’ocels postdiscals grans,formats per un punt negrecentral, pupil·lat de blanc,

voltat de dos cerclesconcèntrics

Lasiommata maera

CCaarraa ssuuppeerriioorr: àrees basal i discal de colormarró fosc; sèrie de taques ataronjades

postdiscals

marge extern còncau; àreasubmarginal ataronjada

dues bandes transversals a lacel·la, la segona de les quals

assoleix el marge intern de l’ala

taca ataronjada amb ocel en s1 (absent en P. aegeria i L. maera)

CCaarraa iinnffeerriioorr: alaposterior de color

marró amb marbrejatgroguenc i vermellós

F

F C

bandatransversal a lacel·la que no

arriba al margeintern de l’ala

CCaarraa iinnffeerriioorr: ala posteriorgrisenca; línies transversals

sinuoses; sèrie d’ocels postdiscalsgrans, formats per un punt negre

central, pupil·lat de blanc, voltat dedos anells concèntrics

CCaarraa ssuuppeerriioorr CC: com el mascle, però

amb àrea discalataronjada

1Wickman, P. O., 1988. “Dynamics of mate-searching behaviourin a hilltopping butterfly, Lasiommata megera (L.): the effectsof weather and male density”. Zool. J. Linn. Soc., 93: 357-377.

2Wickman, P. O. & Wiklund. C., 1983. “Territorial defence and itsseasonal decline in the speckled wood butterfly (Parargeaegeria)”. Anim. Behav., 31: 1206-1216.

3Carreras, D., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2004. “Noves cites depapallones diürnes per a Menorca i les illes Balears(Lepidoptera: Rhopalocera)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 93: 35-41.

4Munguira, M. L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. “Plantasnutricias de los licénidos y satirinos españoles (Lepidoptera:Lycaenidae y Nymphalidae)”. Bol. Asoc. Esp. Ent., 21: 29-53.

Identificació

Com distingir les blavetes Celastrina argiolus,Cupido alcetas i Cupido argiades

C.argiolus viu sovint associada amb el bosc deribera i les bardisses1. Tanmateix, pel seu opor-tunisme i mobilitat, es pot trobar també alsambients més àrids, l’alta muntanya i els parcs

i jardins de les nostres ciutats (fins ara ha aparegut en el84% de les estacions del CBMS). És polivoltina i pre-senta normalment tres generacions: la primera al fe-brer-abril, i les altres dues des de finals de primaverafins a finals d’estiu. Utilitza moltes plantes nutrícies2, perbé que durant l’estiu prefereix els esbarzers (Rubusspp.). C. argiades i C. alcetas són molt més rares i viuena les zones humides del nord del país, preferentment de

la muntanya mitjana3. C. alcetas ha aparegut en 18 es-tacions (20%) i C. argiades en 15 estacions (17%). Ten-deixen a coexistir a les mateixes localitats, essent típiquesde prats i clarianes de boscos humits i vores de rieres. Sóntambé polivoltines, amb dues o tres generacions entrela primavera i finals d’estiu. C. alcetas és una especialis-ta de Medicago lupulina mentre que C. argiades utilitzaun rang més ampli de papilionàcies (p. ex. Trifolium pra-tense, Medicago sativa, Melilotus indica i Lotus cornicula-tus)4.

Constantí Stefanescu

A la meitat septentrional del Principat, Celastrina argiolus es pot confondre amb duesespècies molt més locals, Cupido alcetas i C. argiades. El dimorfisme sexual, la forma deles ales posteriors i el tipus de comportament són trets útils per a una correctaidentificació d’aquestes espècies.

C. argiolus acostuma a volar a una certa distància del terra, entre els arbres del bosc de ribera, lesbardisses i les heures. Les altres dues espècies són típiques de prats humits i volen generalment a propde l’herba i de les flors de papilionàcies que serveixen com a plantes nutrícies. El color blau cel éscaracterístic dels dos sexes de C. argiolus, mentre que la coloració marró de les femelles i la presènciad’una cueta a l’ala inferior és un fet diferencial de C. alcetas i de C. argiades. A C. alcetas aquesta cuetave precedida, a la cara inferior, per un petit punt negre, mentre que a C. argiades ve precedida per duestaques taronges que inclouen petits punts negres.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa(Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Programa de seguiment en conveni amb:

1 Stefanescu, C., Jubany, J.,Torre, I. & Páramo, F., 2007.“El paper bioindicador de lespapallones a Catalunya”.Cynthia, 6: 11-14.

2 Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Guía de las mariposas deEspaña y Europa. 320 pàg. +104 pl. Lynx Edicions,Bellaterra.

3 Stefanescu, C. & Miralles, M.,1989. “Distribució i biologia deStrymonidia w-album (Knoch,1782), Everes argiades (Pallas,1771) i Everes alcetas(Hoffmannsegg, 1804) (Lep.Lycaenidae Leach, 1815) aCatalunya”. Butll. Soc. Cat.Lep., 59 (1988): 35-53.

4 C. Stefanescu, dades nopublicades.

Cupido alcetas

cueta a l’espai 2, precedida per un petitpunt negre a la cara inferior

CCaarraa ssuuppeerriioorr::mascle blau lilós, amb una fina banda

negra marginal; femella de colormarró molt fosc; fímbries blanques

CCaarraa iinnffeerriioorr::blanc grisenc, amb punts

negres molt fins

Celastrina argiolus

CCaarraa iinnffeerriioorr::blanca, amb tonalitat

blavenca a la zona basal;punts negres molt fins que

tendeixen a descriure un arca l’ala superior.

cueta a l’espai 2, precedida per dues taques taronges ambsengles punts negres adosats a la cara inferior

Cupido argiades

CCaarraa ssuuppeerriioorr::mascle blau lilós, amb una fina banda negra

marginal; femella de color marró molt fosc, sovintamb difusió blava basal més o menys extensa i una

petita taca taronja a la base de la cueta

CCaarraa iinnffeerriioorr:: blanc grisenc

platejat, amb puntsnegres molt fins

CCaarraa ssuuppeerriioorr::color blau cel;les femellespresenten unaextensa bandanegra marginal al’ala superior i alllarg de la zonacostal de l’alainferior

fímbries blanques interrompudes per traços negres molt fins

C C

C

F F

F

Cover

Detail of the upperside of the hind-wing of aProvence Chalkhill Blue Polyommatus hispana(photograph: A. Miquel).

Purple-shot Copper Lycanea alciphron on aCompositae (photograph: J.R. Salas).

EditorialThe practical applications ofmonitoring programmes

The holding of the first workshop on biodiversi-ty monitoring in Catalonia in 2006 represent-

ed an important milestone for the CBMS and oth-er similar monitoring programmes being carriedout in this country. The workshop was very wellattended, a fact that reflects the growing interest intoday’s world in the subject of bioindicators. Fortwo days the auditorium of La Pedrera in Barcelonawas home to a varied group of people, from thenaturalists personally involved in the monitoringprogrammes being discussed, to university researchersand, above all, technical staff from the governmentdepartments that rely on the data generated by theseprogrammes in their management decisions. Themonitoring of bioindicator species aims to provideprecise and trustworthy information on the evolu-tion of our ecosystems in order to be able to cor-rect negative trends that endanger the biodiversityof our natural systems.

The presentations made during the workshopmade it clear that the data collected with such careand patience by all the collaborators in the moni-toring programmes have practical applications atdifferent territorial scales. At a local level, moni-toring contributes enormously to our knowledgeof the natural world and acts as an early warningsystem for types of land-use that might be harm-ful to our wildlife. At a larger scale, the resultsreveal more general trends that are related to terri-torial planning in a much broader sense. It is fromthis standpoint that we should recognise the impor-tance of these so-called ‘habitat indicators’, towhich we have dedicated an article on manage-ment and conservation in this edition of Cynthia.In order to construct these indicators, we firstidentified the habitat preferences of the commo-nest species of butterflies in Catalonia. We thencombined the data from groups of species closelyassociated with particular habitats to obtain gene-ral trends for these habitats. The results are veryinteresting and worrying for one particular spe-cies-rich habitat – grasslands and open spaces.Over the last decade, the species of butterfly thatare most closely linked to this habitat have decli-ned and so it is in our hands now to investigatethe causes of this fall and find solutions that willreverse this negative trend. We are convinced thatover the coming years the CBMS and other moni-

toring programmes will help territorial planningbecome more compatible with the conservationof diversity within our ecosystems.

The CBMS networkCurrent situation (2006) of theButterfly Monitoring Scheme inCatalonia, Andorra and the BalearicIslands

In all, 64 stations, 10 more than in 2005,participated actively in the thirteenth CBMSseason. This figure includes six new stationsin the Pyrenees, half of which also form partof the Andorran BMS network (BMSAnd).These stations will provide us henceforthwith information on the state of a number ofhigh-mountain species of butterfly that upto now have not been represented in theCBMS network. In all, 135,878 butterfliesbelonging to 157 species were counted in2006.

D uring the 2006 season 64 butterfly walks werecarried out, of which 58 managed to complete

the annual counts (fig. 1). As well, regular census-es that will be incorporated into the CBMS net-work in the coming years were carried out at LesAlberes (600 m, Alt Empordà), Folgueroles (650m, Osona) and Santa Catalina (50 m, Menorca),and, as part of the BMSAnd, at Fontaneda (850m), Rec de l’Obac (1,500 m) and Pessons (2,300m).

The available annual series are shown in figure2: as of 2006, 47 stations have provided data forfive or more years and 14 stations have done sofor 10 or more years.

New transectsVilert (Pla de l’Estany, 100 m). This transect

runs through an area of intensive agriculture, butalso includes sections of riparian woodland along-side the river Fluvià. Nevertheless, these sectionsare very degraded and plant communities are dom-inated by ruderal species. The final part of the tran-sect includes two sections that pass through typi-cal Mediterranean holm oak woodland.

Gerri de la Sal (Pallars Sobirà, 650 m). Locat-ed in a humid sub-Mediterranean upland area, thistransect runs through an area dominated by dryoak and pine woodland and boasts an exception-ally rich butterfly fauna, to the point that it maybe the richest of all CBMS transects. In the firstyear in operation 96 species were recorded, whichincluded a spectacular mixture of typically Mediter-ranean elements and other species more character-istic of mid-altitude and even Pyrenean habitats.This enormous richness can be put down to a jux-taposition in a small area of sunny arid slopes, hay

meadows and riparian vegetation in the valley bot-tom. Some of the rarer species detected in 2006included Mountain Small White Pieris ergane, Span-ish Purple Hairstreak Laeosopis roboris, Che-quered Blue Scolitantides orion, Meleager’s BluePolyommatus daphnis, Lesser Spotted Fritillary Meli-taea trivia, False Heath Fritillary Melitaea diami-na, Chestnut Heath Coenonympha glycerion and arich community of skippers. Iolas Blue Iolana iolas,Large Blue Maculinea arion and Duke of BurgundyFritillary Hamearis lucina were also detected, butwithout entering into the counts.

Sant Maurici (Pallars Sobirà, 1,800 m). Thissubalpine itinerary runs through an area of pastureand hay meadows with fragments of broad-leavedwoodland and European silver-fir forest in the vicin-ity of the lake of Sant Maurici. The area is veryspecies-rich and 80 species of butterfly were detect-ed in the first year in 2006. Some of the more typ-ical Pyrenean species detected here includedApollo Parnassius apollo, Clouded Apollo Parnas-sius mnemosyne, Scarce Copper Lycaena virgaureae,Sooty Copper Lycaena tityrus, Large Blue Macu-linea arion, Eros Blue Polyommatus eros, Small Tor-toiseshell Aglais urticae, Niobe Fritillary Argynnisniobe, Pearl-bordered Fritillary Boloria euphrosyne,Small Pearl-bordered Fritillary Boloria selene andseven members of the genus Erebia.

Tremp (Pallars Jussà, 470 m). This transect liesin an area with a mix of holm and deciduous oakwoodland and scrub showing a marked continen-tal climate. This climate type is very poorly repre-sented in the CBMS network and so this itineraryrepresents an important addition to the network.The butterflies detected on the transect are verydiverse and include abundant populations of Span-ish Festoon Zerynthia rumina, Blue-spot HairstreakSatyrium spini and Grayling Hipparchia semele, aswell as small populations of rare species such asProvence Hairstreak Tomares ballus, Short-tailedBlue Cupido argiades, Meleager’s Blue Polyomma-tus daphnis and Spanish Fritillary Euphydryas des-fontainii.

Olzinelles (Vallès Oriental, 250 m). This itin-erary lies in the bottom of the small valley of theRiera d’Olzinelles. Currently, much of the itiner-ary is wooded with a combination of Mediterraneanholm oak and riparian woodland, as well as plan-tations of non-native species (planes and poplars).Nevertheless, a project exists to restore the openspaces of the valley bottom by eliminating the plan-tations and transforming them into farmland andmeadows. The data provided by this itinerary willallow us to document the changes that occur in thebutterfly populations, which, presumably, will beenriched by the restoration of the open spaces.

Pineda (Maresme, 130 m). Situated in Mediter-ranean holm oak woodland on the seaward side ofthe coastal Serralada Litoral, this itinerary runsthrough woodland (holm oak and pines) in thevicinity of the church of Sant Pere de Riu. There

cynthiaBulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2006 - no. 6

Cynthia II

are also small areas of scrub and other open areas.Typical Mediterranean species fly here, includinga number of interesting species such as ProvenceHairstreak Tomares ballus.

Estoll (Cerdanya, 1,120 m). Lying in the plainof the river Segre in La Cerdanya, this transect large-ly passes through agricultural environments. How-ever, the cereal fields and intensive pasturelandare mixed in with small patches of deciduous wood-land that ensure that the transect has a much greaterspecific richness. It is the first CBMS station in anagricultural environment in the Pyrenean foothillsand as such will provide very interesting data. Asyet, the counts are incomplete due to the recorder’slack of time, although they have already revealedthe presence of species such as Clouded Apollo Par-nassius mnemosyne, Spanish Purple HairstreakLaeosopis roboris, Provençal Short-tailed Blue Cupi-do alcetas, Turquoise Blue Polyommatus dorylas andMap Butterfly Araschnia levana.

Sorteny (Andorra, 1,950 m). This transect issituated in an area of pastures and subalpine wood-land in the parish of Ordino within Sorteny Nat-ural Park. The habitats are well preserved and ofparticular interest are the water meadows with bis-tort Polygonum bistorta, home to populations ofBog Fritillary Proclossiana eunomia, one of the rarestbutterflies in the Pyrenees. Other significant speciesinclude Apollo Parnassius apollo, Clouded ApolloParnassius mnemosyne, Mountain Dappled WhiteEuchloe simplonia, Purple-edged Copper Lycaenahippothoe, Scarce Copper Lycaena virgaureae, Gera-nium Argus Eumedonia eumedon and various speciesof the genus Erebia. The counts are carried out bythe Natural Park guides.

Enclar (Andorra, 1,180 m). This itinerary fol-lows an old trail, El Camí de Sant Vicenç d’Enclar,in the parish of Andorra La Vella. Mid-altitudeEurosiberian forests predominate, which providefor a good representation of Nymphalinae species.As well, typical Pyrenean species such as ApolloParnassius apollo, Sooty Copper Lycaena tityrusand Pearl-bordered Fritillary Boloria euphrosyneare present. The counts are carried out by stafffrom the Andorran Centre for the Study ofSnow and Mountains, part of the Institute forAndorran Studies.

Coma Pedrosa (Andorra, 1,825 m). This sta-tion is walked in the Valleys of Comapedrosa Com-munal Natural Park in an environment dominat-ed by Scots pine forests and subalpine pastures.Species such as Apollo Parnassius apollo, Scarce Cop-per Lycaena virgaureae, Sooty Copper Lycaena tityrus,Large Ringlet Erebia euryale and de Prunner’s RingletErebia triaria that are very poorly represented inthe CBMS have been detected here. The counts arecarried out by staff from the Natural Park.

Margalef (Priorat, 400 m). This transect lies onthe north-facing slopes of La Serra del Montsantand runs around the Margalef reservoir, passingthrough patches of sunny scrub, shady holm oakwoodland and olive and peach groves. To datethis part of Catalonia has been very poorly repre-sented in the CBMS network and so this transectis of great value to the project as a whole. Duringthe first year, around 40 species were recorded,including Spanish Festoon Zerynthia rumina,Provence Chalkhill Blue Polyommatus hispana, Ado-nis Blue Polyommatus bellargus, Dingy Skipper Eryn-nis tages, Sage Skipper Muschampia proto and Mar-bled Skipper Carcharodus lavatherae.

Compared to 2005, in 2006 the only transectsthat were not active were those of Can Riera deVilardell (Vallès Oriental; substituted by theOlzinelles station) and Alinyà (Alt Urgell), whichwill be reactivated in 2007.

Habitats representedThe different habitats and plant communities cov-ered by the CBMS in 2006 are shown in table 1.Although the stations in lowland areas still pre-dominate (currently with a good cover of holm oakwoodland and scrub formations), for the first timethere is now a good representation of mid-alti-tude and subalpine habitats. For example, the CBMSnetwork now includes itineraries in areas domi-nated by humid oak, ash and Scots pine woodland,as well as subalpine haymeadows.

Species representedThe list of species recorded in 2006 and in previ-ous years can be consulted in table 2. In all, 157species were detected in 2006, 17 more than theprevious year and 26 more than the average for1994-2005. This notable increase can be explainedby the presence of more Pyrenean-type itinerariesthat have provided, for the first time, data on Cloud-ed Apollo Parnassius mnemosyne (see drawing),Mountain Dappled White Euchloe simplonia, Pur-ple-edged Copper Lycaena hippothoe, GeraniumArgus Eumedonia eumedon, Silvery Argus Aricianicias, Eros Blue Polyommatus eros, Niobe FritillaryArgynnis niobe, Bog Fritillary Proclossiana eunomia,Small Pearl-bordered Fritillary Boloria selene, Shep-herd’s Fritillary Boloria pales, Mountain RingletErebia epiphron and Bright-eyed Ringlet Erebiaoeme. As well, high-altitude species such as ApolloParnassius apollo, Scarce Copper Lycaena virgaurea,Sooty Copper Lycaena tityrus, Large Blue Macu-linea arion, Turquoise Blue Polyommatus dorylas andEsper’s Marbled White Melanargia russiae that hadappeared briefly in previous years were detectedonce again in 2006. The appearance again of SootyOrange Tip Zegris eupheme at Timoneda d’Alfés isalso worthy of note.

The number of species with data now amountto almost 80% of known Catalan butterfly species,a fact that demonstrates the degree to which theCBMS network covers the country. Moreover, 55%of these species fly in more than 10 stations (fig.3), which thus enables us to draw solid conclusionsregarding trends in the populations of a significantpart of the butterflies that fly in Catalonia.

Constantí Stefanescu

1 Folch i Guillèn, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona.

2 Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist.Apollo Books, Stenstrup.

Fig. 1. Geographical situation of all the stations thathave ever participated in the CBMS network (1994-2006), with their official number and name. Also shownare the generally accepted boundaries of the biogeo-graphical regions present in Catalonia1.

Fig. 2. Distribution of the complete annual series avail-able for all the different stations that have participat-ed in the project (period 1988-2006).

Fig. 3. The number of CBMS stations in which each ofthe 157 butterflies detected in 2006 have appeared.

Table 1. Habitats and plant communities representedin the CBMS in 2006, with the number of stations theyappear in. Classification of the vegetation zones andplant communities as per reference 1.

Table 2. Butterfly species recorded in any of the CBMSstations during the period 1997-2006. Also indicatedis the number of localities from which each species hasbeen recorded during the CBMS monitoring (out of atotal possible number of sites of 25 in 1997 and 1998,30 in 1999 and 2000, 42 in 2001, 41 in 2002, 46 in

2003, 51 in 2004, 52 in 2005 and 64 in 2006). Taxon-omy as per reference 2.

Photo 1. The 2006 season saw the definitive arrival ofthe CBMS network in the Catalan Pyrenees and Andor-ra. Although difficult environmental conditions wellinto the spring make counting difficult at first, theeffort is more than compensated for by the presence ofextremely rich and interesting butterfly populationsthroughout the summer. The photograph shows an unusu-al view of the CBMS itinerary at Sant Maurici at thebeginning of the season (photograph: J. Piqué).

Photo 2. Within the BMSAnd network, the Sortenystation provides a combination of forests andsubalpine meadows that is habitat for many high-altitude species of butterfly such as Clouded ApolloParnassius mnemosyne, Pearl-bordered FritillaryProclossiana eunomia and Purple-edged CopperLycaena hippothoe (photograph: J. Jubany).

Drawing 1. The new Pyrenean stations provided datain 2006 on species that hitherto had not been repre-sented in the CBMS. One such species is Clouded Apol-lo Parnassius mnemosyne, a rare butterfly protectedby the Berne Convention and the Habitats Directive,which flies in May and June in association with itslarval food plant, solid-tubered corydalis Corydalis sol-ida. The species is abundant in the CBMS stations atSant Maurici (Pallars Sobirà) and Estoll (Cerdanya),whilst at Sorteny (Andorra) it appears regularly in smallnumbers (drawing: M. Miró).

Thirteenth year of the CBMSSummary of the 2006 season

The year 2006 was marked by a hot springfollowed by a hot first half of the summer, aswell as six months of extremely low rainfall.Nevertheless -and in spite of the secondconsecutive drought year- many butterflypopulations increased notably in 2006, ayear that, all in all, can be qualified as areasonably good for these insects. At moststations more butterflies of more specieswere counted than in the previous year,above all of the Satyrinae and the commonermigrants. On the other hand and in contrastto 2005, counts of single-brooded speciesand those that winter as adults fellconsiderably.

Weather and butterfly countsThe 2006 season was marked by two meteorolog-ical phenomena: high spring and summer temper-atures and a severe drought that had begun the pre-vious winter. Nevertheless, both the drought andheat broke in August.

As had happened the previous season, the win-ter of 2005-2006 was long and cold, and charac-terised by north and north-easterly winds and coldanticyclonic weather that sent thermometers plung-ing to below-average levels. Both December andFebruary were dry (with less than 70% of the aver-age rainfall for these months), whilst January wasvery wet with more than double the average rain-fall in some areas.

The arrival of spring marked a sudden changein the weather and during the following five months(March-July) temperatures were consistently high,peaking in the hottest July for at least 10 years,which was qualified as ‘Exceptionally Hot’ by theCatalan Meteorological Office. Rainfall was lowover much of the country and in many places failedto reach 30% of average figures. Logically, the cumu-lative effects of the dry winter (except January) anda dry spring and early summer, as well as excep-tional heat, led to one of the most severe droughtsin recent history.

Cynthia III

Fortunately, everything changed in August. Firstof all, winds began to blow from the north, whichled to an increase in cloud cover and a fall in tem-peratures. Secondly, rain fell in the eastern part ofthe country and then continued in September, withtwo particularly intense periods of rain (12-15 Sep-tember on the coast and hinterland, and 22-24 Sep-tember in the pre-Pyrenees and Pyrenees) that leftover 200 mm in many areas of the country.

Just as in 2005, this weather favoured butterflycounts and on average only 3.4 weekly counts werelost per itinerary (fig. 1a). The most critical peri-od was the months of August and September at thebeginning of the rainy periods (fig. 1b). The rela-tively high number of counts lost in March andApril can be explained by the incorporation intothe CBMS of a number of Pyrenean itineraries,which have to cope with adverse weather condi-tions well into spring.

Changes in abundances: general considerationsAs a whole, a significant increase in butterfly num-bers was observed during the 2006 season, a trendthat contrasts with the fall in numbers recordedduring the previous season. Of the 45 stations withcomparable figures from 2005 and 2006, 38 record-ed an increase in the total number of butterfliescounted and only in seven were fewer butterfliescounted. The average number of butterflies count-ed per itinerary in 2006 was 2,401.9 ± 1,552.3(average ± standard deviation), compared to 1,905.4± 1,386.1 in 2005. A Student-t Test for paired sam-ples indicates that this increase was statistically high-ly significant (t = 4.55, P < 0.001). Greater num-bers of individuals were accompanied by morespecies per itinerary: 41.3 ± 17.8 species in 2006compared to 40.0 ± 18.0 in 2005. This increasewas also significant (t = 2.58, P = 0.013).

In general, 2006 was a good year for butterflies(fig. 2), with counts situating it in sixth place outof the 13 years the CBMS has been in operation.This relative bonanza may seem surprising in lightof the severe drought that hit the country in springand summer. Nevertheless, it is possible that theheavy rains in January were very beneficial for specieswhose larvae concentrate their feeding periods atthe end of winter and beginning of spring (for exam-ple, most Satyrines).

Changes in abundance: fluctuations in populationsThe general abundance of Satyrinae and of thecommoner migrant species, as well as the recov-ery in False Ilex Hairstreak Satyrium esculi num-bers (which had dropped spectacularly the previ-ous year; table 1), explain for the most part theincrease in the number of butterflies counted in2006.

Throughout Catalonia there was a notable increasein Satyrinae numbers and some species such asGreat Banded Grayling Brintesia circe and StripedGrayling Hipparchia fidia reached their highest everfigures for the 13 years of CBMS records (tables 1and 2). Of the commonest Satyrinae, in 2006decreases were only recorded in Gatekeeper Pyro-nia tithonus, Small Heath Coenonympha pamphilusand Pearly Heath C. arcania, all species that forunknown reasons seem to be in decline in recentyears.

Another group of species that reached notablepopulation levels in 2006 were migratory butter-flies. With the exception of Lang’s Short-tailed BlueLeptotes pirithous, all the commoner migratoryspecies increased notably, above all Painted LadyCynthia cardui, which appeared in spectacular num-bers in many CBMS stations in April, May andJune. As well, there were notable increases in num-

bers of Clouded Yellow Colias crocea and Bath WhitePontia daplidice, species that were amongst the com-monest in 2006, unlike 2005 (table 1).

Although not known as a true migratory species,the Cardinal Argynnis pandora was also unusuallycommon in 2006 in many parts of Catalonia (seedrawing).

In contrast, there were also species whosenumbers dropped significantly in 2006. Of these,many were species whose numbers had clearlyincreased in 2005 and included both many single-brooded spring butterflies (Orange Tip Anthochariscardamines, Moroccan Orange Tip A. euphenoides,Green Hairstreak Callophrys rubi, Green-undersideBlue Glaucopsyche alexis, Black-eyed Blue Glau-copsyche melanops and Panoptes Blue Pseudophilotespanoptes) and species that hibernate as adults (Cam-berwell Beauty Nymphalis antiopa, Large Tortoise-shell N. polychloros, Peacock Inachis io, CommaPolygonia c-album, Nettle-tree Butterfly Libytheaceltis and Brimstone Gonepteryx rhamni). The fallin numbers of single-brooded spring butterflies in2006 may have been the result of the spring droughtin 2005, which would have caused herbaceous lar-val food plants to whither at the exact moment thatcaterpillars were completing their development. Asfor the hibernating species, the heavy January rainsin 2006 are a likely cause of low adult survival rates2.

Constantí Stefanescu

1 Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pp. Centre for Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2 Pullin, A.S. & Bale, J.S., 1989. “Effects of low temperature on diapausing Aglais urticae and Inachis io (Lepidoptera: Nymphalidae): cold hardiness and overwintering survival”. J. Insect Physiol., 35: 277-281.

Fig. 1. (a) Coverage of the counts at the differentCBMS stations, and (b) distribution of the lost countsduring the official 30 weeks of the 2006 countingseason (1 March – 26 September).

Fig. 2. Ranking of the CBMS seasons in terms of thegeneral abundance of the 63 commonest butterfliesin the CBMS network. The best year to date was 2002and the worst 1998. Calculations were carried outusing the methodology described in reference 1 andthe annual indexes calculated with the TRIMprogramme.

Table 1. Sum of the annual indexes and ranking ofabundance for the 20 commonest species from the2006 CBMS network as compared with thecorresponding figures from the 2005 season.

Table 2. Evolution of the overall annual indexes forthe 63 commonest butterflies in the CBMS network(1997-2006), based on an arbitrary value of 1 for1994. Annual indexes were calculated using the TRIMprogramme.

Drawing 1. The Cardinal Argynnis pandora is a scarcebutterfly in Catalonia and flies in localisedpopulations in the north (mountains in the AltEmpordà) and the south (mountains of Prades, ElsPorts de Tortosa-Beseït and El Montsant). In someyears the species disperses in great numbers andturns up unexpectedly in many areas. One of theseirruptions occurred in 2006 and 132 Cardinals (morethan five times than in 2005) were counted from theCBMS network from 19 different stations (some forthe first time) in 12 different Catalan comarques(counties) (drawing: M. Miró).

Photo 1. During April and May 2006 large-scalemigrations of Painted Ladies were detected, whichcoincided closely with the entry of synoptic winds

from Africa. The close links between these twophenomena suggest that the migrations of thisspecies mainly take place at great altitude(photograph: J. Jubany).

Habitat management and conservationButterflies as bioindicators in CataloniaAn initial analysis of the data from the CBMSnetwork reveals the populational trends ofthe commonest butterflies in Catalonia arerelated to the type of habitat in which theyare commonest. Species of grasslands andopen areas have declined, whilst those foundin wooded areas have increased. Thesetrends seem to be related with changes inland-use.

One of the principal objectives of the CBMS(and all similar monitoring programmes) is

the generation of data for constructing habitat indi-cators using multispecific indexes to synthesize thetrends of a group of species that characterise a cer-tain type of habitat. If the selected group of organ-isms are good bioindicators, as is the case of but-terflies1, this index will be able to reflect trends thatare extrapolable to a wider segment of the ecosys-tem.

An example based on bird monitoring pro-grammes in Europe is the Farmland Bird Index,adopted by the European Community as a struc-tural and sustainable indicator for agricultural envi-ronments2. Nevertheless, some studies question or,at least, have certain misgivings regarding the capac-ity of birds to act as bioindicators in comparisonwith that of other organisms. For example, it hasbeen shown that over the last hundred years but-terflies have experienced a far greater decline thanbirds or plants in the United Kingdom3. Thus, anyindicator constructed merely on the basis of datafrom bird surveys may well give a false impressionof stability or imply the existence of, for example,just a slight decline, when in fact the essential com-ponents of the ecosystems (for example, insects)are undergoing a much more serious decline. It isfor this reason that monitoring programmes suchas the BMS are important for evaluating levels ofbiodiversity and for identifying negative trends thatmight otherwise remain hidden if studies are basedon other taxonomic groups.

During 2006, data from the CBMS networkwas used to identify species closely associated withcertain environments and to construct habitat indi-cators and analyse their population trends. First ofall, a total of 626 sections with homogeneous habi-tat in 68 CBMS itineraries active in the period1994-2005 were identified. Then, by using theLand-use Map of Catalonia and a GIS for each ofthese sections the percentage of cover of the fol-lowing seven major habitat types within a radiusof five metres from the census route was calculat-ed: forest, scrub, cultivated land, natural unpro-ductive land, artificial unproductive land, pasturesand other types of grassland, and marshland. Tocorrect for possible mapping errors, the data wascompared to the CBMS data regarding the domi-nant plant communities of each section. Only thosesections with a presence of 75% or more of one ofthese seven habitats were selected. Finally, to avoidpseudoreplication, all sections in one itinerary withthe same habitat type were grouped as a single dataitem, thereby reducing the effective number of sec-tions analysed to 150.

The next stage was to analyse the habitat pref-erences of the commonest 64 butterflies in the

Cynthia IV

CBMS network on the basis of their presence orabsence from the 150 sections that represent purehabitat. The application of multivariance methodsof analysis (cluster analyses and non-metric mul-tidimensional scaling) on a matrix of frequency ofappearance of the species for different habitatsenabled us to identify four groups of indicatorspecies for the following environments: (1) agri-cultural and ruderal environments; (2) grasslandand open areas; (3) scrub; and (4) woodland (table1). These 64 species form the base for the con-struction of the habitat indicators as per the method-ology used for European birds. First, the popula-tion trends of these species for the period 1994-2005 were calculated using the TRIM programme4,and then a multispecific index for each of the fourhabitats was calculated using a combination of thetrends of each of their characteristic species.

The trends of the indicator species differ notably,a fact that is related to the changes occurring ineach type of environment. The scrub indicatorsand, above all, the woodland indicators have under-gone positive trends, whilst the indicators for agri-cultural and, above all, grasslands and open areas,have undergone negative trends (fig. 1). Despitethe fact that some of the trends are not statistical-ly significant and will have to be confirmed byfuture data, it is worth remarking that our con-clusions coincide to a great extent with thoseobtained for other groups5.

It is possible that the trends detected are relat-ed to the profound changes in land-use that havebegun to affect the Catalan landscape in recentdecades. One of the principal changes is the increasein the surface area covered by forest, which hasbeen caused by the abandoning of the least pro-ductive land, above all the open areas that wereonce farmed or grazed using traditional methodsand that are not viable for the practice of intensiveagriculture. Secondly, the urban growth that hasaffected coastal and pre-coastal areas has led to anincrease in ruderal habitats and the loss of othermore species-rich habitats (for example, grasslandwith annual plants). These changes have led thusto an increase in the woodland indicator speciesand a decrease in the open space indicator species,a finding confirmed by an additional analysis of agroup of 11 much rarer grassland species6. Scruband agricultural indicator species lie somewhere inbetween the two extremes: the former seem to haveincreased slightly, perhaps as a result of colonis-ing the first successional stages of abandoned openspaces or as a result of an increase in scrub surfacearea after the forest fires that occurred during thestudy period. The slight decline in the agricultur-al indicator species is hard to interpret, althoughit is possible that the gradual intensification ofmany agricultural areas is having a negative effecton some of these species despite their opportunis-tic abilities to adapt and to exploit these types ofenvironments7,8.

However reasonable it might seem to concludethat the trends of the indicator species reflect theinfluence of changes in land-use, other explana-tions are possible. For example, there is a close rela-tionship between population trends and two ofthese species’ ecological characteristics, the num-ber of annual generations and the stage of the annu-al life cycle in which the species winters. Single-brooded and double-brooded species have tend-ed to increase, whilst multi-brooded species havetended to decline (fig. 2a). On the other hand, asa group the species that winter as adults show pos-itive trends, which are significantly different fromthe trends detected amongst the remaining species(fig. 2b). Taking into account the fact that the dis-tribution, phenology and abundance of species areall highly affected by climate9,10,11, one possible

hypothesis is that population trends linked to phe-nological characteristics such as brood number andhibernation could be a response to climatic varia-tion in Catalonia over the last decade (for exam-ple, the general increase in temperatures, the droughtsand the recent cold winters). If this is the case, thepredominance of species of one or another phe-nological category in each different habitat (as canbe observed in some cases) could lead to generalpositive or negative trends in that particular habi-tat, which will not be directly related to changesin land-use, but, rather, to an interaction betweenhabitat and climate. We believe that we should notrule out that the possibility that the trends in pop-ulations of indicator species are more a consequenceof climate changes than changes in land-use, or acombination of the two. Whatever the full story,data from the coming years should enable us toprovide a more precise answer to this question.

Constantí Stefanescu, Jordi Jubany,Ignasi Torre & Ferran Páramo

1 Thomas, J.A., 2005. “Monitoring change in the abundance and distribution of insects using butterflies and other indicator groups”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 339-357.

2 Gregory, R.D., van Strien, A. va, Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. “Developing indicators for European birds”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269-288.

3 Thomas, J.A., Telfer, M.G., Roy, D.B., Preston, C.D., Greenwood, J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke, R.T. &Lawton, J.H., 2004. “Comparative losses of British butterflies, birds, and plants and the global extinction crisis”. Science, 303: 1879-1881.

4 Pannekoek, J. & van Strien, A.J., 2006. TRIM 3 Manual (TRends & Indices for Monitoring data). Statistics Netherlands, The Netherlands. http://www.ebcc.info.

5 Brotons, Ll., Herrando, S., Estrada, J. & Pedrocchi, V., 2004. Patrons generals dels canvis en la distribució de les espècies i l’ús del sòl en el període entre els dos atles. In: Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. & Herrando, S., eds): 567-581. Institut Català d’Ornitologia/Lynx Edicions, Barcelona.

6 These species are: Purple-shot Copper Lycaena alciphron, Provence Hairstreak Tomares ballus, Small Blue Cupido minimus, Provençal Short-tailed Blue Cupido alcetas, Large Blue Maculinea arion, Mazarine Blue Polyommatus semiargus, Escher’s Blue Polyommatus escheri, Western Marbled White Melanargia occitanica, Chestnut Heath Coenonympha glycerion, Dingy Skipper Erynnis tagesand Silver-spotted Skipper Hesperia comma. The choice was made on the basis that (a) these species are recognised grassland specialist butterflies at a European scale and (b) have a minimum representation of at least five stations in the CBMS network (average number of stations: 12.6; range: 5-22). Eight of the 11 species showed significant trends and in all cases these trends were negative. A significant difference exists between the trends for the commonest and most localised of these grassland species (t = 2.93; P = 0.033; n = 24); the most negative trend was found in the rarer species (-0.1113 vs. -0.0156).

7 León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R. & Thomas, C.D., 1999. “Detecting decline in a formerly widespread species: how common is the common blue butterflyPolyommatus icarus?”. Ecography, 22: 643-650.

8 León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R. & Thomas, C.D., 2000. “The distribution and decline of a

widespread butterfly Lycaena phlaes in a pastoral landscape”. Ecol. Entom., 25: 285-294.

9 Parmesan, C., Ryrholm, N., Stefanescu, C. et al., 1999. “Poleward shifts in geographical ranges of butterfly species associated with regional warming”. Nature, 399: 579-583.

10Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2003. “Effects of climatic change on the phenology of butterflies in the northwest Mediterranean Basin”. Global Change Biol., 9: 1494-1506.

11Pollard, E., 1988. “Temperature, rainfall and butterfly numbers”. J. Appl. Ecol., 25: 819-828.

Table 1. Butterfly species identified as indicators ofa certain type of environment on the basis of datafrom the CBMS network in the period 1994-2005.

Group 1: Agricultural and ruderal speciesSwallowtail Papilio machaon, Large White Pierisbrassicae, Small White Pieris rapae, Green-veinedWhite Pieris napi, Bath White Pontia daplidice,Western Dappled White Euchloe crameri, CloudedYellow Colias crocea, Small Copper Lycaena phlaeas,Long-tailed Blue Lampides boeticus, Lang’s Short-tailed Blue Leptotes pirithous, Geranium BronzeCacyreus marshalli, Brown Argus Aricia cramera,Common Blue Polyommatus icarus, Nettle-treeButterfly Libythea celtis, Peacock Inachis io, PaintedLady Cynthia cardui, Southern Gatekeeper Pyroniacecilia, Mallow Skipper Carcharodus alceae, LulworthSkipper Thymelicus acteon.These species tend to live in humanised areas andare most abundant in habitats directly linked tohuman activity. Nevertheless, their excellentdispersive capacity and ability to colonise new areasmeans that they appear in almost all types ofenvironment.

Group 2: Grassland and open space speciesSpanish Festoon Zerynthia rumina, Berger’s CloudedYellow Colias alfacariensis, Green-underside BlueGlaucopsyche alexis, Black-eyed Blue Glaucopsychemelanops, Panoptes Blue Pseudophilotes panoptes,Adonis Blue Polyommatus bellargus, GlanvilleFritillary Melitaea cinxia, Spotted Fritillary Melitaeadidyma, Provençal Fritillary Melitaea deione, MarshFritillary Euphydryas aurinia, Tree Grayling Hipparchiastatilinus, Striped Grayling Hipparchia fidia, IberianMarbled White Melanargia lachesis, Small HeathCoenonympha pamphilus, Dusky Heath Coenonymphadorus.These butterflies are associated with various types ofgrassland and open spaces. Most have limiteddispersive abilities and live in local populations.

Group 3: Scrub speciesScarce Swallowtail Iphiclides podalirius, Black-veinedWhite Aporia crataegi, Moroccan Orange TipAnthocharis euphenoides, Cleopatra Gonepteryxcleopatra, False Ilex Hairstreak Satyrium esculi, GreenHairstreak Callophrys rubi, Queen of Spain FritillaryIssoria lathonia, Knapweed Fritillary Melitaea phoebe,Grayling Hipparchia semele, Great-banded GraylingBrintesia circe, Spanish Gatekeeper Pyronia bathseba,Wall Brown Lasiommata megera.These species are characteristic of scrub andthickets, but are also present in grassland andwoodland; some of these species are amongst thecommonest butterflies in Catalonia.

Group 4: Woodland speciesOrange Tip Anthocharis cardamines, BrimstoneGonepteryx rhamni, Wood White Leptidea sinapis,Purple Hairstreak Neozephyrus quercus, Holly BlueCelastrina argiolus, Two-tailed Pasha Charaxes jasius,Southern White Admiral Limenitis reducta,Camberwell Beauty Nymphalis antiopa, LargeTortoiseshell Nymphalis polychloros, Red AdmiralVanessa atalanta, Comma Polygonia c-album, Silver-washed Fritillary Argynnis paphia, Weaver’s FritillaryBoloria dia, Meadow Brown Maniola jurtina,Gatekeeper Pyronia tithonus, Pearly HeathCoenonympha arcania, Speckled Wood Parargeaegeria, Large Skipper Ochlodes venata.These butterflies are characteristic of different typesof woodland habitats.

Cynthia V

Fig. 1. Indicators of the different types ofenvironments based on the population trends of theindicator species. The woodland indicator specieshave increased significantly during the study period(P = 0.03), whilst the grassland indicators havedeclined only marginally significantly (P = 0.09). Theother two groups show no significant trends (P >0.1).

Fig. 2. Population trends (average ± standard error)of the most abundant species in terms of (a)phenology (single-, double- and multi-broodedspecies) and (b) the stage in which the speciesoverwinter (egg, larva, pupa or adult). In the firstcase the multi-brooded species have undergone asignificantly different trend from the others, whilstin the second case the species that overwinter asadults have also undergone a significantly differenttrend.

Photo 1. Over the last few years there has been aspectacular increase in the numbers of species suchas Large Tortoiseshell Nymphalis polychloros, a factthat has led to a significant positive trend in theindicators of forest areas (photograph: J. Jubany).

Photo 2. The Small Copper Lycaena phlaeas and otherspecies associated with humanised areas exhibitnegative trends that could be linked to increasedagricultural intensification. (photograph: J. Jubany).

Photo 3. The fall in numbers of butterflies associatedwith pastures and grassland is exemplified by theProvence Hairstreak Tomares ballus. Populations ofthis species, which lives in dry calcareous areas, fellby 9.6% in the period 1994-2005 (photograph: R.Vila).

CBMS sitesColl d’Estenalles, a ‘classic’butterfly site in the SerraladaPrelitoralLocated in the comarca of Bages in the heartof Sant Llorenç del Munt i Serra de l'ObachNatural Park, this transect passes through aninteresting area of mid-altitudeMediterranean mountains covered by uplandholm oak woodland and codines (areas ofexposed conglomerate rocks). The butterflycommunities found here are exceptionallydiverse and include a number of fascinatingspecies.

The transect

The Coll d’Estenalles itinerary lies wholly with-in Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obach

Natural Park on the western side of the mountainpass (coll) that gives it its name, and in the prox-imity of a large farmhouse, La Mata. Located at900 m a.s.l., the average annual temperature andrainfall in the area are 11 ºC and 798 mm, respec-tively. This part of the Natural Park is frequentedby thousands of walkers from the nearby towns ofTerrassa and Sabadell who, fortunately for the itin-erary, tend to visit the peaks of Montcau and LaMola that rise to the east of the coll.

Located within an area of calcareous Mediter-ranean mountains, the itinerary passes through amosaic of habitats that includes bare stony codinesin sections 4 and 7, upland holm oak woodland insections 5, 6, and 9, and abandoned farmland insections 2, 3 and 10. Patches of rosemary, grey-leaved cistus and box scrub, along with grasslanddominated by Brachypodium phoenicoides and thero-phyte communities, are scattered throughout muchof the transect.

Worth highlighting is the abundance of plantsthat are important for specific butterflies: horse-shoe vetch Hippocrepis comosa for Berger’s Cloud-

ed Yellow Colias alfacariensis, Provence ChalkhillBlue Polyommatus hispana and Adonis Blue P. bel-largus, Montpellier milkvetch Astragalus monspes-sulanus for Esher’s Blue Polyommatus escheri andbuckler mustard Biscutella laevigata for MoroccanOrange-tip Anthocharis euphenoides.

The butterfly fauna The CBMS transects at Coll d’Estenalles beganin 1997 and, after a hiatus in 2003 and 2004, wererecontinued in 2005. The eight years of counts haverevealed the presence of 84 species of butterflies,although the average annual number of speciescounted is around 65. In 2007 Iolas Blue Iolanaiolas appeared for the first time, although it is like-ly that the two butterflies counted during the monthof May had strayed from a nearby population, since,otherwise, it is hard to explain how such a largelycaenid could have gone unnoticed for so long.Nevertheless, the presence of a few bushes of Coluteabrevialata along the transect may yet enable a smallpopulation of this spectacular ‘blue’ to establishitself in coming years.

The commonest species in the area (fig. 1) arethe ‘browns’ Iberian Marbled White Melanargialachesis and Wall Brown Lasiommata megera, andthe ‘blues’ Panoptes Blue Pseudophilotes panoptesand Provence Chalkhill Blue Polyommatus hispana.Doubts remain whether the Provence ChalkhillBlue detected here is not in fact the much morewidespread Chalkhill Blue P. coridon; this questionis currently being studied by means of molecularanalysis. The phenology of Provence Chalkhill Blueat Coll d’Estenalles is essentially bimodal, with afirst poorly marked peak in abundance in May andat the beginning of June, followed by a more evi-dent peak in July and August. Nevertheless, it isnot clear whether these are two different genera-tions (which would correspond to the phenologi-cal pattern of Provence Chalkhill Blue) or, rather,a prolonged emergence of a single generation (phe-nology of Chalkhill Blue). Other common speciesinclude Provençal Fritillary Melitaea deione andLesser Spotted Fritillary M. trivia, which co-existwith other rarer species of the same genus (GlanvilleFritillary M. cinxia, Knapweed Fritillary M. phoebeand Spotted Fritillary M. didyma).

Aside from a few notable exceptions, the popu-lation densities of the species that fly at Coll d’Este-nalles are low and so some butterflies (for exampleSpanish Festoon Zerynthia rumina, Southern SmallWhite Pieris mannii, Sloe Hairstreak Satyrium aca-ciae, Chapman’s Green Hairstreak Callophrys avisand Western Marbled White Melanargia occitani-ca) are not recorded every year. In addition, verymobile species such as Peacock Inachis io, SmallTortoiseshell Aglais urticae, Comma Polygonia c-album, Cardinal Argynnis pandora and Queen ofSpain Fritillary Issoria lathonia are only detectedvery occasionally, having dispersed possibly fromfar distant areas.

The transect also reveals an important presenceof Species of European Conservation Concern(SPEC) mentioned in the Red Data Book of Euro-pean Butterflies1. In fact, of all the 18 CBMS tran-sects walked in the protected areas managed by theBarcelona Provincial Council (Diputació de Barcelona),the transect at Coll d’Estenelles has recorded thelargest number of SPEC species, even more thanthe well-established transects in the Montseny suchas El Puig, Pla de la Calma and Vallforners. Someof the transect’s rarer species or with restricted bio-geographical situations in Catalonia include ProvenceHairstreak Tomares ballus, Green-underside BlueGlaucopsyche alexis, Dusky Heath Coenonymphadorus, Marbled Skipper Carcharodus lavatherae andSmall Skipper Thymelicus sylvestris.

The need for management in open areasThe great diversity of butterfly species at Coll d’Este-nalles can be explained by a number of factors: thesize of the Natural Park and its buffer zone, whichare both well respected, above all for historical rea-sons and due to the abrupt relief of the area, thedistance of the transect from nearby populationscentres, its altitude, which guarantees an above-average rainfall for the area, and the presence offormerly cultivated fields and terraces. These openareas are currently managed by the Natural Park,but not without certain problems. The fields arestill ploughed every year and so scrub communi-ties are unable to take root; as a result, the herba-ceous vegetation of these fields has become domi-nated by ruderal species of plant. This means thatthe butterfly species found in mature pasturelandsare restricted to the abandoned terraces that sur-round these fields. Nevertheless, these terraces arebeing rapidly invaded by scrub, which will even-tually swallow up these open areas entirely if reme-dial action is not carried out soon. These questionsrelating to the conservation of these open spaces ofsuch great biological interest must be reconsideredby the Natural Park’s management teams in orderto ensure the survival of one of the richest com-munities of mid-altitude Mediterranean butterfliesin Catalonia.

Quim Muñoz

1 Van Swaay, C. A. M. & Warren, M. S., 1999. Red Data Book of European Butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, 99: 1-260. Council of Europe Publishing, Estrasburg.

Photo 1. Sections 2 and 3 of the itinerary, with thesummit of the mountain of Montcau in thebackground and the Coll d’Estenalles informationcentre in the foreground (photograph: C. Gutiérrez).

Transect route at Coll d’Estenalles. It consists of 10sections with a total length of 1,351 m and anaverage length of 135 m per section (range: 78-205m).

Fig. 1. Average abundance (average of the annualindexes for the period 2005-2006) of the 15commonest butterflies at the Coll d’Estenalles CBMSstation.

ReviewVicente Arranz, J. C. & Hernández Roldán, J. L.,2007

Guía de las mariposas diurnas deCastilla y León280 pag., format 13.6/21.5 cm, richlyillustrated in colour. Náyade Editorial,Medina del Campo (Valladolid). Text: Spanish. ISBN: 84-93-52-32-1-6.

Unfortunately, new books on Iberianbutterflies are few and far between.However, in this case it is a pleasure to beable to review a field guide of a region ofSpain that combines a high quality text andexcellent photographs.

T his book deals with all the butterfly species(186) known to occur in the area of Castilla y

León. The first part (prologue, introduction, howto use the guide, how to observe butterflies in thearea) is followed by a richly illustrated presentationof the main butterfly habitats in the region accom-panied by a map of all the Natura 2000 sites occur-ring in Castilla y León.

For each butterfly family, the systematic partof the book includes an interesting introduction of

Cynthia VI

two pages that begins with general aspects and thenmoves onto more particular topics related to theregion of Castilla y León.

The butterfly species are presented in the fol-lowing fashion: identification, biology and behav-iour, habitat, distribution, conservation status, flighttime and similar species. Each species is dealtwith on a single page, although in some cases theallocated space is doubled due to the need to pro-vide more comprehensive information. As well, thespecies fact sheets are accompanied by distributionmaps for Castilla y León and excellent colour pho-tographs depicting adults in the wild (often morethan one picture per species) and their habitat. Theauthors also use original symbols (related to habi-tat types, protection, frequency, flight times andsize) in order to transmit information in a practi-cal fashion. It is worth mentioning the consider-able amount of data related to the life histories ofthe species and the overall high scientific standardof the text.

A short final chapter discusses the species whosepresence in Castilla y León is uncertain and erro-neous records.

The final part of the book contains colour platesfor all the species appearing in the text that consistof retouched photographs, generally depicting adultsin natural positions with in many cases useful dif-ferentiation characters indicated by arrows. Threeplates depicting preimaginal stages of various but-terfly species are added at the end of the book.

All in all, the book is edited in a most attractiveand pleasant manner and provides a detailed pic-ture of the butterfly fauna of Castilla y León. Thequality of the text and the excellent colour illus-trations make it a ‘must’ for any entomologist withan interest in Iberian Lepidoptera.

Vlad Dinca

Photo 1. This highly recommendable book can beobtained directly from the publishers for 35 €(www.nayade.es).

NewsWorkshop on biodiversitymonitoring programmes inCataloniaOn 21-22 November 2006 the first workshopon biodiversity monitoring in Catalonia washeld under the title “Biodiversity MonitoringProgrammes in Catalonia. Current situationand practical applications” in the auditoriumof the Caixa de Catalunya in the wonderfulsetting of La Pedrera (house designed byAntoni Gaudí) on Passeig de Gràcia,Barcelona. Over 300 people attended and thesuccess of the workshop reveals just hownecessary an event such as this was.

T he aim of the workshop was to discuss the var-ious different long-term biological monitoring

projects being carried out in Catalonia and debatequestions such as how these schemes should bedeveloped and integrated, and their practical appli-cations. The workshop was organised by the For-est Technology Centre of Catalonia, the CatalanInstitute of Ornithology and the Granollers Muse-um of Natural Sciences, three centres at the fore-front of biological monitoring in Catalonia, withfurther support from the Department of the Envi-ronment and Housing, the Barcelona ProvincialGovernment and the Foundation ‘Territori i Paisatge’.

The first day of the workshop was centred onthe presentation of the various monitoring pro-grammes currently being carried out in Catalonia.

The first part of the day concentrated on pro-grammes monitoring specific groups of organismsand, just as occurs in other countries, it becameclear that in Catalonia bird and butterfly moni-toring projects are the most consolidated schemes,both in terms of methodology and the amount oftime they have been operating. Monitoring pro-grammes for amphibians, dragonflies, game speciesand specific threatened species were also present-ed. The second part the day was dedicated to mul-tidisciplinary studies of the biodiversity of specif-ic habitats such as forests (the Forest OwnershipCentre), rivers (monitoring of the river Tordera car-ried out by the Observatory of the Tordera) andmarine phanerogams on the Catalan coast (CRAM).

Day two concentrated on the practical applica-tions of these monitoring programmes at local andnational scales. Most monitoring schemes are beingcarried out in protected areas or in sites managedby the Foundation ‘Territori i Paisatge’. After eachgroup of presentations there was time for debatein which all were able to express their points ofview.

It is worth highlighting the role played by theCBMS during the workshop as one of the oldestmonitoring programmes in Catalonia, as well as itsnotable implantation throughout Catalonia andthe practical use being made of its results.

From the debate and discussions that followedit became clear that the public and private institu-tions and bodies that are involved in biologicalmonitoring schemes in Catalonia must work togeth-er if these projects are to function correctly andhave practical applications. Furthermore, the futurelaw of biodiversity will be a step forward in coor-dinating different monitoring programmes and forguaranteeing the conservation of our natural her-itage.

Jordi Jubany

Photo 1. The workshop was an excellent setting for adebate involving many of the numerous participants.

The butterflyThe Nettle-tree Butterfly Libytheaceltis, the only European ‘snout’

With the warmth of the first days of spring,the southern nettle-trees growing in thenorthern half of Catalonia are visited by theNettle-tree Butterfly. This species isunmistakable due to its behaviour,coloration and, above all, its palps thatproject beyond its head, which have earnedthis family of butterflies the nickname of‘snouts’.

Geographical distribution and situation within the CBMSThe subfamily Libytheinae includes a dozen specieswith largely tropical distributions. Although thegenus Libytheana is found in the American conti-nent, the genus Libythea lives in the Old Worldand the Nettle-tree Butterfly Libythea celtis, theonly member of the family in Europe, flies from asmall area of North Africa, through southern Europeand central and north-west Asia as far as China andJapan1. In Europe, it is found throughout theMediterranean and its main islands (Corsica, Sar-dinia, Sicily, Crete and Cyprus), and also penetratesnorthwards in small numbers as far as Switzerland,Hungary, Slovakia and Romania2.

The species is well distributed throughout theIberian Peninsula, although it is unknown fromthe northern third of the Peninsula3 and the Balearic

Islands. Its distribution in Catalonia was recentlyrevised on the basis of material from collections4

and the resulting map shows that the species iswidely spread throughout the northern half of thecountry, but is very rare in the southern half, wherepractically the only records are from the mountainsof Prades and Ports de Tortosa-Beseït. The speciesalso seems to be absent from the Empordà Plain,the Central Depression and the high Pyrenees, adistribution that is confirmed by data from theCBMS network (fig. 1). The Nettle-tree Butterflyis currently common in large areas of northern Cat-alonia, where it appears in high densities in the pre-coastal mountains of La Serralada Prelitoral (forexample, El Montseny) and the coastal mountainsof La Serralada Litoral (for example, El Montne-gre and Collserola). It also flies in the pre-Pyreneesin the province of Lleida, but is absent from thehigh Pyrenees (individuals turn up occasionally),all of the Empordà Plain, the coast and arid inlandareas. In the south, the species appears in the moun-tains of Prades and Ports de Tortosa-Beseït, whileisolated records from areas such as Montmell andEl Garraf should perhaps be attributed to the exis-tence of individual butterflies in dispersion ratherthan the existence of stable populations (fig. 1).

Habitat and food plantsThe Nettle-tree Butterfly is a specialist feeder onnettle-tree, Celtis spp., trees belonging to the fam-ily of the Ulmaceae. In Catalonia the species usessouthern nettle-tree Celtis australis, although innorth-east Asia Caucasian nettle-tree Celtis cauca-sica is also used1. The literature states that smooth-leaved elm Ulmus minor and wych elm Ulmus glabraare accepted with reservations by larvae in captiv-ity1, although we have on one occasion witnesseda female laying on the leaves of a smooth-leavedelm, which would seem to indicate that excep-tionally elms may be used as an alternative to net-tle-trees5.

Although it is found in many different types ofhabitats, the Nettle-tree Butterfly is generally foundin fairly humanised surroundings6 due to its closeassociation with the southern nettle-tree, a tree oforiental origin that has been planted for centuriesin villages and farms as a source of shade and woodfor making hayforks and the handles of agriculturalinstruments. Subspontaneous southern nettle-treesare also found growing some distance from inhab-ited areas.

In general, the Nettle-tree Butterfly is found inlowland and mid-altitude mountain areas and onlyoccasionally flies at higher altitudes where low tem-peratures prevent its food plant from thriving. Nev-ertheless, the species is recorded at high altitudes,above all in summer, probably as a result of migra-tory or dispersive movements. For example, in ElMontseny the breeding populations of the speciesare found to around 700 m a.s.l., but in June andJuly individual butterflies are frequently foundabove 1,000-1,300 m a.s.l.. Such movements alsooccur in the Pyrenees and in June 2007 a Nettle-tree Butterfly was recorded from Sant Maurici at1,600 m a.s.l.

Biological cycle and phenology The Nettle-tree Butterfly is a single-brooded speciesthat hibernates as an adult. The first butterfliesappear early in the season and in some years are onthe wing in early February. The activity of thesebutterflies (that were born the previous year) increas-es throughout March and April and reaches a peakin the second half of the latter month (fig. 2a),which is when mating and egg-laying takes place.

When egg-laying, females choose southern net-tle-trees of any size that are about to bud and fixtheir whitish oval-shaped eggs to the scales that

Cynthia VII

protect the bud or on a branch near the base of abud. The eggs hatch after about one week. Thecaterpillars pass through five stages, living on eitherside of the leaves, and are cryptically coloured brownor green. They are usually to be found in linewith the leaf-edge, although they will sometimesmove into the centre of the leaf. After above 2-3weeks of growth, the caterpillar pupates on theunderside of a leaf. The adults emerge 7-10 dayslater, with the peak emergence concentrated in Juneand early July (fig. 2a).

In Mediterranean areas the recently emergedadults are hard to spot and most observations ofthe species are from the breeding period at the endof winter and beginning of spring (fig. 2b). On theother hand, in more humid areas the emergence ofthe adults in summer is much more apparent andis well reflected in the CBMS counts (fig. 2c). Nev-ertheless, the proportion of wintering butterfliescompared to butterflies observed at the beginningof summer depends on meteorological factors: thedrier the spring and summer, the greater the pro-portion of Nettle-tree Butterflies that are seen atthe end of winter. For example, 80% of the but-terflies observed at Can Riera de Vilardell in 2005during an extremely hot and dry summer corre-sponded to hibernating adults during the breedingperiod, whilst in 2004 in an atypically wet and mildsummer, the proportion was inverted and 62% ofbutterflies were counted at the beginning of sum-mer. This phenomenon (which also occurs inother species such as Camberwell Beauty Nymphalisantiopa and Large Tortoiseshell N. polychloros withsimilar phenologies) undoubtedly indicates thatthe species will tend to enter into diapause morereadily when the summer drought is more intense.

Adult behaviourAdults visit a number of different nectar sources,as well as sap exuded from trees such as oak, aspenand fruit trees. When the adults emerge from hiber-nation, their favourite nectar source is that of wil-lows (for example, common sallow Salix atrocinerea),but they will also visit tree heath (Erica arborea),sloe (Prunus spinosa) and common thyme (Thymusvulgaris). Freshly emerged butterflies in summerprefer brambles (Rubus spp.) and the flowers oftrees such as large-leaved lime (Tilia platyphyllos)and sweet chestnut (Castanea sativa). More rarely,adults are observed feeding on buddleia (Buddleiadavidii), lucerne (Medicago sativa) and other flow-ers, and are also attracted to mud and damp earth.This behaviour, however, is rare in butterflies emerg-ing from hibernation and we have observed it, aboveall, in worn females. In summer, emerging butter-flies frequently gather in spectacular numbers aroundpools of water, especially on hot mornings7, althoughwe do not know whether this behaviour is typicalor not of both sexes.

During the breeding period, males can be seenwaiting for females, often on the willow the femalesvisit for nectar, or even on the very southern net-tle-trees that the females use to lay their eggs.This behaviour suggests that the females may matemore than once, as happens in a related species, theSnout Butterfly Libytheana bachmani8. Males occu-py the external branches of the southern nettle-trees and interact amongst themselves and anyfemale that passes by. Males are mostly rejectedby the females, who, to avoid further disturbance,take refuge on the ground. The very few observa-tions of mating pairs that have ever been made sug-gest that copulation takes place on the ground9.

Population trendsThe association between Nettle-tree Butterfly andanthropic environments and the wide range of bothit and its food plant suggests that the species is not

under threat in Catalonia. In fact, since the CBMShas been in operation, numbers have increased sig-nificantly6 (fig. 3). After a light fall in numbers in1994-1999, the species began to become more com-mon in various parts of the country and figuresfrom 2004 and 2005 were ten times those of thefirst years of the CBMS. These increases weresynchronised throughout the CBMS network in1999-2000, 2001-2002 and 2002-2003, althoughin both 2004 and 2005 most populations in CBMSstations fluctuated independently. In 2006, num-bers of the Nettle-tree Butterfly fell significantlythroughout Catalonia and reached similar levels tothose from first years of the CBMS project.

There is no obvious explanation for these markedfluctuations. It seems clear that there is no con-nection with changes in habitat, as no such changeshave been recorded in the CBMS transects wherethe species is commonest. Climatic factors wouldseem to be the most plausible cause and it is pos-sible that hard winters (such as those in the yearsbefore the synchronised increase in numbers) insome way favour the survival of hibernating adults.However, this hypothesis will have to be studiedmore formally. The impact of parasitoids and pred-ators could also have had an effect on populationsafter two years of very high numbers. Nevertheless,no specific parasitoid to the Nettle-tree Butterflyis known that might act as a population regulatorand the only records of parasitoids attacking thespecies are of two generalists that attack, respec-tively, larvae and pupae10,11.

Constantí Stefanescu

1 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

2 Kudrna, O., 2002. “The distribution Atlas of European butterflies”. Oedippus, 20: 1-342.

3 García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E.S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) ”. Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228.

4 Viader, J., 1992. “Papallones de Catalunya. Libytheaceltis (Laicharting, [1782])”. Butll. Soc. Cat. Lep., 70: 47-59.

5 Observation by C. Stefanescu, 4 March 1997, at CanRiera de Vilardell, Montnegre. On 31 March the young elm leaf on which oviposition had been noted was inspected again without there being any indication of the presence of a larva.

6 Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

7 It is worth highlighting a record by Santi Viader on 20 June 2004 of over 1,000 Nettle-tree Butterflies on the banks of the Vallforners reservoir in El Montseny.

8 Rutowski, R.L., Terkanian, B. & Eitan, O., 1997. “Male mate-locating behavior and yearly populationcycles in the snout butterfly, Libytheana bachmani(Libytheidae)”. J. Lepid. Soc., 51: 197-207.

9 Observations by A. Miquel (El Pinetell, Prades mountains, 24 April 2004), A. Giró (Can Prat, El Montseny, 18 March 2005) and Q. Muñoz (Coll d’Estenalles, Sant Llorenç del Munt, 14 May 2005).

10The generalist tachinid fly Bactromya aurulenta has been reared from larvae collected at Can Liro, El Montseny (C. Stefanescu leg., H.-P. Tchorsnig det.).

11Askew, R.R. & Shaw, M.R., 1997. “Pteromalus apum(Retzius) and other pteromalid (Hym.) primary parasitoids of butterfly pupae in Western Europe, with a key”. Entomologist’s mon. Mag., 133: 67-72.

Fig. 1. Relative abundance of the Nettle-treeButterfly Libythea celtis (expressed as the value ofthe annual index/100 m) in different CBMS sites(1994-2006).

Fig. 2. Phenologies of the Nettle-tree ButterflyLibythea celtis in (a) the network of CBMS stations(data from 42 stations and 2,702 butterflies), (b)Can Riera de Vilardell, El Montnegre (1994-2005, 510butterflies) and (c) Vallforners (2001-2006, 791butterflies).

Fig. 3. Fluctuations in the abundance of the Nettle-tree Butterfly in Catalonia in the period 1994-2006,calculated with the programme TRIM.

Photo 1. Owing to its short proboscis, the Nettle-tree Butterfly takes nectar from flowers such asbrambles (Rubus spp.) that are open and have easilyaccessible nectaries (photograph: J. Dantart).

Colour photos. (a) Caterpillar in its final larvalstage; (b) chrysalis fixed to leaf of a southern nettle-tree; (c) adult resting; its highly developed palps(the origin of the name ‘The Snout’, often used forthis group of butterflies) are very visible; (d) maleholding territory on a southern nettle-tree(photographs: a-c, J.R. Salas; d, J. Jubany).

Identification

How to separate the species of thegenera Pararge and Lasiommata

The Speckled Wood P. aegeria and WallBrown L. megera fly in practically all CBMSstations. Despite their similarity in flight,they are easy to identify when seen well andin terms of their chosen habitats. The LargeWall Brown L. maera is much rarer and morelocalised and only appears in someitineraries. The Northern Wall Brown L.petropolitana, on the other hand, has yet tobe detected in the CBMS network.

The Speckled Wood P. aegeria and Wall BrownL. megera are found throughout Catalonia and

in the Balearic Islands, from coastal areas to highmountains. Nevertheless, they are not normallyfound in the same habitats: Wall Browns prefer drysunny spots, often even bare ground, such as banksand waysides, especially with some outstandingrelief feature (‘hill-topping’ behaviour)1; SpeckledWoods, on the other hand, fly in shady humidwoodland, where males actively defend patches ofsun2. The Large Wall Brown L. maera is foundthroughout the Pyrenees and the pre-Pyrenees andlocally in the mountains of the Serralades Trans-versal, Prelitoral and Litoral and in the south ofCatalonia. A recent exceptional record exists fromMenorca3. This species flies in similar habitats toWall Brown and has been recorded to date from22% of CBMS stations. The Northern Wall BrownL. petropolitana is one of the rarest butterflies inCatalonia and has only been recorded from the Vald’Aran in the central Pyrenees. The Speckled Woodis a multi-brooded species that flies throughout thewhole season (and even in mild winters) withoutany appreciable peaks in numbers. The Wall Brownis also multi-brooded and normally has three annu-al broods of decreasing abundance, from Februarythrough to October-November. The Large WallBrown is, on the other hand, double-brooded (April-May and July-August), while the Northern Wall

Brown seems to be single-brooded, flying only atthe beginning of summer. As in the other membersof the Satyrinae, the larvae of these species feed onvarious species of grass4.

Jordi Dantart

1 Wickman, P.O., 1988. “Dynamics of mate-searchingbehaviour in a hilltopping butterfly, Lasiommata megera (L.): the effects of weather and male density”. Zool. J. Linn. Soc., 93: 357-377.

2 Wickman, P.O. & Wiklund. C., 1983. “Territorial defence and its seasonal decline in the speckled wood butterfly (Pararge aegeria)”. Anim. Behav., 31: 1206-1216.

3 Carreras, D., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2004.“Noves cites de papallones diürnes per a Menorca i les illes Balears (Lepidoptera: Rhopalocera)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 93: 35-41.

4 Munguira, M.L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos españoles (Lepidoptera: Lycaenidae y Nymphalidae)”. Boln. Asoc. esp. Ent., 21: 29-53.

Drawings

SPECKLED WOODUpperside: orange-brown background colour crossedby dark brown lines.Underside: hind-wing brown with mottled rustyyellow markings.Marked with line:Fore-wing: outer margin concave; submarginal areaorange.Hind-wing: external margin dentate; line of verysmall eye-spots in the postdiscal area, often reducedto just spots; orange postdiscal patch outside cell.

WALL BROWNUpperside: fore-wing golden orange withcharacteristic network of dark cross bars; hind-wingdark brown with golden postdiscal marks.Underside: hind-wing grey, with dark sinuoustransversal lines; series of small eye-spots, consistingof dark central spot with white pupil and a singleexternal ring.Marked with line:Fore-wing (male): androconia (sex-brand) is veryvisible, more so than in the other species.Fore-wing (female): two lines cross the cell, thesecond reaching the lower, internal margin of thewing.Upperside of the hind-wing: golden postdiscal band(not found in the other species, just a singlepostdiscal mark in Speckled Wood).

LARGE WALL BROWNUpperside (male): basal and discal areas darkbrown; postdiscal band of orange marks.Upperside (female): like male, but with discal areaof fore-wing orange-brown.Underside: hind-wing greyish; sinuous tranversallines; long line of postdiscal eye-spots, consisting ofblack central spot with white pupil and two externalconcentric rings.Marked with line:Fore-wing: apical eye-spot with two pupils. Fore-wing (female): band crosses cell withoutreaching the lower, internal margin of the wing.

NORTHERN WALL BROWNUpperside: Basal and discal areas dark brown;postdiscal line of orange marks.Underside: hind-wing dark grey; sinuous transversallines; postdiscal line of large eye-spots, consisting ofa black centre with white pupil and two externalconcentric rings.Marked with line:Hind-wing: orange mark with eye-spot in s1 (absentin Speckled Wood and Wall Brown)

The Speckled Wood can be separated from the threeLasiommata species by the following characteristics:the external margin of the fore-wing of the SpeckledWood is slightly concave and its hind wing dentate; thecentral part of the submarginal area is golden-coloured;the underside of the hind-wing is brown, rather thangrey-coloured. Male Large Wall Browns and both sexesof North Wall Brown differ from Wall Brown in the uni-formly brown basal and discal areas of their fore-wings.The separation of female Wall Brown and Large WallBrown is possible on the basis of the discal line thatcrosses the whole wing in the former and only the cellin the latter, and by the apical eye-spot with a doublepupil in Large Wall Brown. Males of Large and North-ern Wall Browns can be separated by the small size ofthe latter and its darker colouration.

IdentificationHow to separate Holly Celastrinaargiolus, Provençal Short-tailedCupido alcetas and Short-tailedCupido argiades Blues

In the northern half of Catalonia, Holly BlueCelastrina argiolus can only be confused withtwo much more localised species, ProvençalShort-tailed Blue Cupido alcetas and Short-tailed Blue C. argiades. Differences in thecolouration of the sexes and the morphologyof the hind-wings, as well as behaviour andbiology, are the basic keys to separatingthese three species.

T he Holly Blue C. argiolus is a woodland speciesthat is often found in areas of riparian wood-

land and thickets1. Nevertheless, as a mobile oppor-tunistic species it can also turn up arid areas, highmountains and urban parks and gardens; it has todate been recorded from 84% of CBMS stations.It is multi-brooded and three generations normal-ly fly annually, the first in February-March, and thetwo others through from the end of spring to theend of summer. This species uses many food plants2,although in summer its preferred choice arebrambles (Rubus spp.). Both Short-tailed andProvençal Short-tailed Blues are much rarer and areonly found in the more humid areas of the northof the country, above all in areas at mid-altitudes3.The Provençal Short-tailed Blue has appeared in18 CBMS stations (20%) and Short-tailed Blue in15 stations (17%). They tend to co-exist in the samesites and habitats, that is, in humid pastures, wood-land clearings and alongside rivers. Both fly in twoor three annual generations: Provençal Short-tailedBlue lays its eggs on black medick Medicago lupuli-

na, whilst Short-tailed Blue uses a far greater rangeof Leguminosae (for example, red clover Trifoliumpratense, lucerne Medicago sativa, Melilotus indicaand bird’s-foot trefoil Lotus corniculatus)4.

Constantí Stefanescu

1 Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

2 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

3 Stefanescu, C. & Miralles, M., 1989. “Distribució i biologia de Strymonidia w-album (Knoch, 1782), Everes argiades (Pallas, 1771) i Everes alcetas(Hoffmannsegg, 1804) (Lep. Lycaenidae Leach, 1815) a Catalunya”. Butll. Soc. Cat. Lep., 59(1988): 35-53.

4 C. Stefanescu, dades no publicades

Drawings

HOLLY BLUEUpperside: sky blue; females have a thick blackborder to the fore-wing and along the costa of thehind-wing.Underside: white, with pale blue suffusion at thebase of the wings; thin black spots forming arc onthe fore-wing.Marked with line:Upperside of the fore-wing: thin white fringesinterrupted by small black marks at the ends of theveins.

PROVENÇAL SHORT-TAILED BLUEUpperside: male violet-blue, with a thin blackmarginal band; female dark brown; uniform whitefringes.Underside: greyish white, with small black spots. Marked with line:Underside of the hind-wing: short tail in space 2with a small black spot at its base on the underside.

SHORT-TAILED BLUEUpperside: male lilac-blue with a thin marginalband; female dark brown, often with blue basalsuffusion of varying extent; small orange spot at baseof tail. Underside: grey to silvery-white with small blackspots.Marked with line:Underside of the hind-wing: small tail in space 2with two adjoining orange and black spots at its baseon the underside.

The Holly Blue often flies at a certain distance abovethe ground, between the trees on river banks and aroundthickets with holly. The other two species, on the oth-er hand, are found above all in humid pastures and gen-erally fly close to the ground and the legumes on whichthey lay their eggs. The sky-blue coloration is typicalof both sexes of Holly Blue, while the dark brown col-oration of the females and their small tails separateboth ‘short-tailed’ blues from their congener. In theProvençal Short-tailed Blue there is a small black spotat the base of the tail, while in the Short-tailed Bluein the same place there are two orange spots with adjoin-ing black spots.

Monitoring programme with the support of:

VIII Cynthia