Cròniques de la veritat oculta
30
-
Upload
annacasellas -
Category
Education
-
view
2.880 -
download
1
description
Esquema de l'estudi de Joan Melcion, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders Les Naus d’Empúries, Barcelona, 1987
Transcript of Cròniques de la veritat oculta
Cròniques de la veritat oculta en la producció literària de Pere Calders
1936-1938El primer arlequí (1936)
La glòria del doctor Larén (1936)
Gaeli i l'home Déu (1936)
Unitats de xoc (1938)
Presenten ja característiques definitòries de la narrativa i l’humor de Calders:
Joc recurrent entre elements quotidians i fantàstics.Perfil caricaturesc dels personatges.Distanciador irònic del narrador.
1939-1962 Anys d’exili: parèntesi, silenci relatiuParticipa en diaris i revistes (contes i articles)
Cròniques de la veritat oculta, Escrites entre 1936 i 1952
Premi Victor Català, 1954 Pere Calders encara era a l’exili, a Mèxic
La ciutat cansada, 1962; inèdita i desapareguda. Publicada pòstumament
Ronda naval sota la boira (54-55) Publicada 1966Gent de l’alta vall, 1957
Demà, a les tres de la matinada, 1959
Producció anys 50
Entre dos períodes: 36-39 i anys 50Compendi i síntesi:
Conté elements claus que configuren l’univers caldersià
L'ombra de l'atzavara (1964)Ronda naval sota la boira (1966)Aquí descansa Nevares (1967)Gaeli i l'home Déu (1984)La ciutat cansada (2008) (inacabada)Sense anar tant lluny (2009) (inacabada)La marxa cap al mar (2009) (inacabada)L'amor de Joan (2009) (inacabada)
Reculls de contesNovel·lesInvasió subtil i altres contes (1978) Antaviana (1979), amb Dagoll DagomTot s'aprofita (1983) El sabeu, aquell? (1983) De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984) Els nens voladors (1984) Tres per cinc, quinze (1984) La cabra i altres narracions (1984) El desordre públic (1984) Un estrany al jardí (1985) El barret fort i altres inèdits (1987) Raspall (1987) Kalders i Tísner, dibuixos de guerra a L'Esquella de la Torratxa (1991) L'honor a la deriva (1992) Mesures, alarmes i prodigis (1994) La lluna a casa 1995) Cartes d'amor (1996) Tots els contes (2008)
Cròniques de la veritat oculta •escrites principalment durant els anys quaranta i cinquanta, en el context de l’exili mexicà.
•estructurat en tres parts:
«La imprevista certesa» 12 narracions d’una certa extensió
« Ver, però inexplicable», 12 narracions molt breus, tret d’«Una curiositat americana
«L’escenari desconcertant», 7 narracions d’extensió diversa.
Cròniques de la veritat ocultaAnàlisi
1. L’estabilitat inicial
2. L’escenari quotidià
3. Els personatges i el seu
codi de comportament
4. El fet trasbalsador
5. Entre la transgressió i la
subordinació als codis
6. Els límits de la realitat
1. L’estabilitat inicial
A l’inici de les narracions, el personatges duen una vida tranquil·la, rutinària i, fins i tot, avorrida.
Una vegada vaig arribar a ser tan
feliç que m’ensopia
Estat d’idíl·lica placidesaconformitat amb unes pautes
de vida preestablertes
Placidesa portada a l’extrem
Feina rutinària de Depa Carelli, l’assassí
1. L’estabilitat inicial
Però es tracta d’una placidesa pertorbadora
Com si obeís a un pla predeterminat, on tot està previst.
Sense voluntat per part dels personatges
Potser és que venim al món a cobrir vacants i cada u s’ha de resignar
amb la que li toca
cada u prenia el lloc que l’atzar li assenyalava sense oposar-hi la resistència
dels raonaments
Destí, Atzar, Providència
Entitats quasi corpòries
Manifestacions d’una
realitat
superior, metafísica, inex
plicable
Personatges = titelles
2. L’escenari quotidià
Les narracions de Calders no exploren la realitat, sinó que la utilitzen com a
punt de partida per a explorar una altra dimensió més imperceptible.
remarcar l’absurd del
comportament quotidià i dels
valors socials establerts
L’espai
El temps
Els personatges
Indefinició: cap lloc concret
Intemporal
Caricatures humanes
2. L’escenari quotidià
L’espai
Els personatges
2. L’escenari quotidià
2. L’escenari quotidià
L’espai físic
L’espai físic on tenen lloc els contes és com
una mena d’espai escènic.
= decorat teatral:
evocar la realitat sense amagar
que allò que representen és irreal
Jardí de l’home ric
= escenari per on passen
diversos personatges
Teatre Caramar:
Doble atmosfera
d’irrealitat
Geni magiar:
Decorat real en lloc d’un
carrer de Budapest
Referències a llocs concrets no intenció realista; deformar més la realitat.
Referències a llocs exòtics, llunyans allunyament de la realitat immediata.
Escenari més comú: llocs imprecisos, inidentificables
El temps
2. L’escenari quotidià
Referències cronològiques difuses,
inexistents o
vagues
Excepcions: La revolta del terrat, 1938
La clau de ferro, 1902
Els personatges
2. L’escenari quotidiàCaricatures humanes
Poques descripcions físiques
Més ninotaire que no pas retratista
Voluntat de despersonalització dels
personatges:
•Sense nom
•Nom estranys, (Depa
Carelli, Galsworthy, Micklas)
•Jocs de paraules al·lusius:
•Marc Noblesa
•Feliu de l’Espatlleta (F. E. inicials
amb filosofia moral)
Éssers insubstancials:
No importa QUI ni COM SÓN
Importa QUÈ els passa
COM reaccionen a allò que els passa
Els personatges
2. L’escenari quotidià
Subjectes passius, mèdiums per posar de manifest
l’absurd d’uns clixés de comportament, que ells mateixos representen
Incapacitat humana per assumir
“tot allò que s’escapi d’una codificació estereotipada de la realitat”
Personatges víctimes de
si mateixos, del
comportament que ells
mateixos representen
3. Els personatges i el seu codi de comportament
gran guinyol humà
visió més àmplia de la
condició humana
Personatges
inconsistents
recurs deliberat“S’adonava que allò
que tenia prop era, només, la funda
d’alguna cosa”
figures buides
3. Els personatges i el seu codi de comportament
Comportaments estereotipats:
tensió entre
submissió a un codi interpretatiu
i materialista de la realitat
impassible acceptació dels fenòmens més
extraordinaris, sorprenents i inversemblants.
finalitat
Mostrar, d’una manera
irònica i
caricaturesca, l’absurd que
hi ha en les formes més
estereotipades del
comportament humà.
3. Els personatges i el seu codi de comportament
Identificació dels personatges amb un codi de comportament preestablert:
La clau de ferro
Pare Noel versus Reis d’OrientQuieta nit
Comportament autoimposat d’home misteriós
Fet d’armes Com que no poden barallar-se reglamentàriament
com a soldats, ho fan com a nens.
L’agrimensor de La ratlla i el desig:
Presoner/ víctima de la identificació amb un codi de
comportament preestablert, el de l’home científic
Incapaç d’assumir una nova interpretació de la realitat
Cada u el seu ofici
Capità de vaixell
Vida
dinàmica, aventure
ra
Vida basada en la
seguretat, precisió,
mesura...
volia ser rellotger
Encallat en un illot on no
l’esperava ningú
Víctimes de la incapacitat
d’assumir una vida que
respongui a la pròpia voluntat
l’Espol
o La clara
consciència
=
4. El fet trasbalsador
1. La realització d’un desig
El desertLa ratlla i el desigRaspall
Situa els personatges davant una dimensió màgica de la realitat.Suposa el punt d’inflexió narrativa que porta cap a una nova situació fictícia, un nou codi de versemblança.
2. Intervenció d’elements o éssers fantàstics La consciència, visitadora socialL’esperit guiaQuieta nitLes mans del taumaturgL’any de la meva gràciaLa maleta marinera
La tensió narrativa és vehiculada entre dos plans d’interpretació de la realitat.Elements amb propietats sobrenaturals, portadors del destí o de canvi del destí:L’alternativa de canvi sovint és rebutjada a causa d’una interpretació materialista de la realitat.O bé és assimilada als codis materialistes.
El conflicte es produeix en posar en contacte uns personatges
absolutament plans, que es mouen condicionats per un teixit de codis i
de normes de comportament, amb uns fets que transgredeixen
qualsevol racional de la realitat.
4. El fet trasbalsador
3. Esdeveniment espontani de fetsextraordinaris, en contradicció amb les lleisfísiques o naturals
Coses de la providènciaEls catalans pel mónl’arbre domèsticHistòria naturalO ell, o joL’Hedera Hèlix
Els personatges s’han de replantejar els codis decomportament que regulen la seva existència.
4. Distorsió de les relacions lògiques delsesdeveniments La revolta del terrat
Coses aparentmentintranscendentsLa clara consciènciaFeblesa de caràcterEl problema de l’ÍndiaEl principi de la saviesaEl geni magiarUn crimFet d’armesLa ciència i la mesura
Acumulació de casualitatsEncadenament forassenyat de causes i efectesDeformació exagerada del comportament delpersonatges.↓Inflexió produïda per un fet “aparentmentintranscendent”
4. El fet trasbalsador
5. Coincidència de més d’una de les tipologies anteriorsEl principi de la saviesa2la influència de la lluna4conseqüències insospitades de la trobada de la màal jardíL’home i l’ofici2àngel de la guarda amb bata blanca quel’acompanya.Esperit que treballa independent del cos.4topada amb la noia i les conseqüències insospitadesque se’n deriven.El geni magiar3realitat inexplicable que contradiu les regles4descobriment carrer ficticiLa clau de ferro1Realització d’un desig (ser un home misteriós)3Fet inexplicable espontani: esdeveniment final4Inexistència “real” del fet trasbalsador, però que enrealitat amaga un misteri (fals secret del personatge)
5. Entre la transgressió i la subordinació als codis
Davant el fet trasbalsador, els personatges han de reaccionar.
Dues possibilitats:
1) Transgredir
+Acceptar com real un altre nivell de percepció
2) Els codis s’imposen a la imaginació.
La transgressió no s’arriba a consumar.
Codis de comportament
Visió de la realitat
1) Transgredir
+Acceptar com real un altre nivell de percepció
Codis de comportament
Visió de la realitat
Només :
Feblesa de caràcter
i La maleta marinera
Raspall
Ruptura= evasió fallida sistema codis anterior
La fantasia també s’acaba
imposant a qualsevol
interpretació de la realitat
2) Els codis s’imposen a la imaginació.
La transgressió no s’arriba a consumar.
La majoria de contes:
El desenllaç és favorable a la realitat codificada
Qualsevol element que impliqui
una alteració d’aquesta veritat
oficial, és rebutjada.
L’acceptació d’un fet que escapi
al codi de coneixement establert
suposa la subversió de tot el
sistema de valors sobre el qual
fonamenta la seva seguretat
Exemple:
L’arbre domèstic
“El poder del codis sobre els quals l’home construeix la seva
vida material i quotidiana supera al de qualsevol de les
manifestacions sobrenaturals provinents del món de la
fantasia o dels mites. S’arriba a convertir en una mena de
Destí inescrutable i indefugible que determina cada un dels
actes humans i que impedeix una aproximació als aspectes
no codificats o no codificables de la realitat. L’única
possibilitat de rebel·lar-s’hi és la visió del poeta, és a
dir, l’evasió de la realitat material a través de la imaginació i
el somni. L’acceptació d’un altre codi que contempli la
possibilitat d’assumir com a reals “les veritats ocultes”.Joan Melcion pàg 61
6. Els límits de la realitat
Voluntat d’allunyament de la realitat, de transformar-la literàriament.
La narrativa de Calders proposa de reflexionar sobre els límits del
que anomenem realitat.
Tensió entre dues concepcions contraposades de la
realitat: la que es deriva d’una visió estretament
codificada i la que sorgeix d’una sensibilitat oberta a
la imaginació i a la fantasia.
En alguns contes, el conflicte
entre realitat i irrealitat queda
en suspens al final de la
història
El teatre Caramar
El geni magiar
La clau de ferro
L’inexplicable, aquí, pro
vé de la suggestió i
l’engany dels sentits.
Relativització i dubte sobre els nostres
mecanismes de percepció de la realitat .
La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
A l’obra narrativa de Pere
Calders apareixen amb certa
regularitat alguns motius que
caracteritzen algunes de les
constants temàtiques.
Les mans
La casa
El circ, la fira o el teatre El crim
Els promesos
El viatge
La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
La casa
Simbolitza l’ordre estable de
la realitat quotidiana
Les mans
Són l’element
màgic, portadores de vida
Portadores de mort i de follia
Les mans com a exponents
directes d’un prodigi
El viatge és un dels motius
més utilitzats com a
representació de l’evasió de la
realitat, que es el que per via
imaginativa ens proposa la
literatura de Calders.
El viatge suposa, en certa
manera, escapar-se d’una
realitat estable.
La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
El circ, la fira o el teatre
Un dels motius més usuals en
les narracions de Calders
Distanciament de la
realitat mitjançant la
il·lusió dels sentits
Funció de l’escenari
Impossibilitat d’alliberar-se de la
realitat mitjançant l’artifici de
determinats recursos de la fantasia
Els promesos
Referència esquemàtica
i caricaturesca de les
normes socials que
constrenyen la realitat
quotidiana
Tractament
paròdic, recurs
humorístic:
inconsistència de les
convencions socials
La relació entre el protagonista i la
promesa sol ser
freda, distant, insubstancial, originad
a per causes alienes a la seva
voluntat
Incomunicació
Subjacent a tota
relació basada en la
pura convenció social
El crim
Representació de la ruptura amb totes les convencions socials
Via de sortida de la pressió de la realitat massa codificada
Distorsió humorística en rebaixa l’escabrositat
Humor negre i afable
El recurs al crim s’ha d’entendre com un element narratiu
més dins el joc literari de Calders al voltant de la tensió
entre
Normes socials i morals Llibertat individual
Feblesa de caràcter
Un crim
Conducta marginal
com a reacció contra
una moral falsa i
contradictòria
La ciència i la mesura
La revolta del terrat
Acte de rebel·lió contra
la imposició d’una
conducta arbitrària
i, per tant, absurda.
La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
Bibliografia
Joan Melcion, Cròniques de la veritat
oculta de Pere Calders
Les Naus d’Empúries, Barcelona, 1987
