Pere CaldersCròniques de la veritat oculta

Aina Muñoz Fernández

Índex

•L’home i l’ofici•Coses de la Providència

L’home i l’ofici

Anàl·lisi personatgesL’inventor : tenia una vocació que no es distreia i una

fantasia lleial. Renuncia a la fama i es dedicà al seu

ofici de forma anònima. “Era una persona sense edat”.

No era sempre feliç però quan ho era deixava tota

tristesa endarrere. Era una persona molt calculadora i

que busca solucions a tots els problemes.

Ell es comença a veure en declivi i com li diu el metge

“Potser us reclama l’amor.” el intenta trobar-lo. També

és una persona molt decidida i constant.

Evoluciona durant el conte i s’acabarà dividint en dos:

l’esperit de l’inventor i el cos de l’inventor. Com si ell

estigués format per dues substàncies diferents.

Sofia: És la noia amb la qual topà l’inventor quan

tornava del metge. Ella és la filla d’una família

adinerada i és capritxosa. També és molt

delicada perquè quan es topà amb l’inventor li

començà a sortir sang del nas. Està compromesa

amb l’inventor però ell, ja al final del conte,

sembla que la ignori perquè tampoc té molt

interès o perquè estar amb ella li treu temps

d’estar inventant coses.

Anàl·lisi personatges

Mare de la Sofia: aquesta és una dona casada

amb un home ric que apareix amb la seva filla

sempre. Ella és qui li marca a l’inventor com ha

d’aparèixer a casa seva. També mostra ser una

dona molt interessada perquè quan l’inventor li

diu que es casarà amb la filla, ja comença a fer

plans de futur i tot.

Anàl·lisi personatges

Pare de la Sofia: se’l descriu com una persona molt estricta

però raonable.

Anàl·lisi personatges

La serventa: no té molta transcendència en la

història però és ella qui obre la porta a l’esperit de

l’inventor al final del conte.

Anàl·lisi personatges

Argument

Plantejament

Se’ns presenta el protagonista com un inventor que cerca solucions

no per el reconeixement i la fama sinó per crear coses útils per a

la vida. Tot en la seva vida depenia de com li anava en el treball.

Un dia sent que cada cop es sent més cansat i decideix anar al

metge. El metge l’acaba dient que a lo millor necessita un amor.

Argument

NusCom que ell sempre troba solucions als problemes i el metge l’havia dit que segurament la solució al seu

problema era trobar un amor, decideix casar-se amb la primera que troba. Resulta ser que la primera

noieta disponible per casar-se és la filla d’una família adinerada la mare de la qual també mostra

interès en casar-la.

La mare de la noia li diu a l’inventor que vingui al dia següent ben mudat a conèixer al seu marit i

demanar la mà a la noia.

A partir d’aquest moment l’inventor es pren el anar a visitar a la Sofia, la noia, tots els vespres com si fos

una obligació o formés part de la rutina.

Arriba un dia que descobreix que pot inventar una cosa molt útil però per acabar-la s’ha de dedicar molt.

És a partir d’aquest moment que es donarà una separació entre l’esperit de l’inventor i el cos d’aquest

mateix. L’esperit seguirà investigant amb la molta més constància que abans, i el cos farà allò que

s’havia pres com rutina: anar a visitar a la Sofia.

Argument

Desenllaç

La Sofia es queixa que ell no li fa cas i que sembla que no tingui cap interès cap

a ella perquè fins i tot parla sense sentit.

Es troben un dia a casa de la noia i de sobte truquen al timbre i la serventa va a

obrir. Quan torna la dona diu que és l’esperit de l’inventor està a la porta i que

diu que ja ha trobat la solució per la troballa que estaven investigant.

“no era ell qui arribava, sinó la seva aparença carnal [...] El seu esperit

romania al taller...”

Llenguatge• Calders utilitza un llenguatge molt entenedor i això provoca una sensació de lectura fàcil.

S’allunya per tant de l’artificiositat estilística exagerada per apropar-se al lector.

“- Apa nena, no siguis fleuma. Què pensarà aquest senyor?”

• Igualment també hi podem observar un llenguatge més líric en algunes parts del conte que

mostren el gran coneixement de l’autor en les lletres. Sap distanciar-se de la realitat lingüística

però fent que els lectors es submergeixin en la seva realitat superior.

“[...] negligim les coses d’aparença mínima i ens dediquem a exaltar aquelles

altres que omplen els ulls pel seu volum.”

TempsExplícit

Contemporani a l’autor. Hi ha els referents dels taxis.

“Aleshores [...] portaven el seu cos [...] fins al carrer i allí llogaven un cotxe...”

Implícit

Parlem d’una setmana aproximadament, que és el temps que triga l’inventor en anar-se’n definitivament del costat de la Sofia.

“Sigui com sigui, tothom hauria dit que l’inventor arribava realment cada vespre a

casa del seu amor.”

EspaiEns parla d’una ciutat perquè parla dels

“perills urbans”, de l’asfalt i dels

cotxes. Però altre cop no especifica

“quina” ciutat tot per universalitzar el

conte i que la història pogués ocórrer

en qualsevol ciutat del món.

“ [...] desconeixent els semàfors i els

perills urbans, canviant les passes

sense tocar gairebé [...] l’asfalt.”

Tècniques estilístiques• Contrast en els registres

• Personatges caricaturescos

• Crítica burgesia

• Ensenyament moral

• Civisme i l’orde

• El tedi vital: ens movem tots pels mateixos patrons. Un falç sentiment

d’equilibri. Les normes socials imposades que no ens deixen ser lliures.

• L’humorisme amb una ironia clara que està combinada amb la fantasia i la

distorsió de la realitat quotidiana.

• Normalitat davant els elements absurds

• Les obligacions del món adult semblen imposar la mort de la voluntat i del

desig (imposada l’obligació de l’amor a la voluntat de l’inventor).

Absurd / Imaginari• L’esperit de l’inventor o la seva vocació

• La impassibilitat amb la que actua durant la vida quotidiana.

“- De manera que vós sou el jove que us voleu casar amb la Sofia, eh?

- Sofia es diu?

- Sí.

- Ah!” (Diàleg quan coneix al pare de la seva “estimada”)

• Apareix també un àngel de la guarda que controla que no l’atropellin mentre va a

casa de la Sofia.

“ en una ocasió, va girar-se d’una revolada i picà

els dits de l’àngel.

- Ja ho havia vist – li digué-. Que us penseu que

sóc un ase?”

Ensenyament moral• Crítica al fet que la gent només dóna importància a aquelles coses que semblen grans (com la

gran fama o les grans fortunes) i que menyspreen les petites coses que són les que de veritat

ens fan viure i formen part de nosaltres mateixos.

• Tots tenim dues parts: una més vocacional que és aquella que deixem anar sense esforç i

després tenim la part que ha de complir amb les obligacions que se’ns imposen constantment.

“Va començar una lluita d’extermini entre la seva vocació i les obligacions socials.”

• La crítica a aquells que no valoren els treballs vocacionals com els relacionats amb les arts o

els que no tenen un objectiu específicament econòmic.

“- Vós ja comenceu a ésser gran i no us estan bé determinades actituds. El que heu de fer és

deixar les vostres dèries i posar-vos a treballar seriosament...”

Coses de la Providència

Anàl·lisi personatges El del bigoti: és un jove d’edat indeterminada qui “estrenava” bigoti ja que des de

la darrera afaitada aquest lluïa amb més “personalitat”.

Aquell dia que van ocorre els fets ell era feliç per un augment de sou i anava ben

mudat (fet que sembla que sempre era present en ell).

Ell estava molt orgullós del seu bigoti ja que la gent se’l quedava mirant per això.

També ens diu que es sentia “poderós i* clarivident” .

També, durant el conte, es mostra com un noi molt tossut i realment convençut d’allò

que creu.

Ernest de la Ferreria: senyor de mitjana edat,

amb patilles, embolicat amb una bata ratllada de

blau i blanc com la que usava el noi del bigoti.

Aquest personatge apareix com a propietari del

pis on viu (o vivia) en del bigoti.

Se’l descriu amb aire sincer i comprensiu davant de

les coses que pregunta el del bigoti (ja que

aquest li demana per què està vivint a la seva

casa).

Anàl·lisi personatges

Dolors: se la descriu com una dama, muller de

l’Ernest, amb aire jovial i enfeinada cuidant de

la casa i de les dues criatures (“de sexe i edat

indefinits”) que la seguien a tots llocs.

Ella creu que el jove del bigoti és foll perquè no

para de repetir que on ells viuen és casa seva.

Anàl·lisi personatges

Clara: una dona que donava bo de veure. Ella és la

filla de l’Ernest i la Dolors i viu amb ells al pis

que, segons el del bigoti, era casa seva. Ella

mostra interès per el noi desconegut ja que

l’havien dit que trobaria l’amor trucant a la

porta de la seva casa.

Ens diu que amb rialletes tenia la intenció

d’enamorar al desconegut tot perquè creia que

la Providència l’havia portat l’amor en forma de

noi amb bigoti.

Anàl·lisi personatges

Irene: la serventa vella que s’encarregava del noi del bigoti i que suposem que vivia amb ell.

Les criatures: se’ls defineix, en un inici, com de sexe i edats indefinits, però després se’ns fa una aportació més ja que ens diuen que són uns galifardeus.

Anàl·lisi personatges

Argument

PlantejamentUn diumenge de primavera el noi del bigoti surt a passejar ben mudat i feliç

pel seu augment de sou. No sentia res que pogués preveure que li

passaria una cosa extraordinària.

Aquell dia necessitava estar fora i prendre l’aire i és per això que va anar

cap el Parc, per passejar a la seva glòria. Diu que estava tan animat que

fins i tot les persones del seu voltant somreien quan es creuaven amb ell.

Ja de tornada a casa, just a les escales, comprovà que no portava les claus

però no es va preocupar perquè creia que la Irene l’obriria la porta. Però

no va ser així...

ArgumentNus

Quan picà a la porta, va obrir un home de mitjana edat que portava una bata idèntica a la que portava ell i que tenia una

casa igual que la seva. Ell creu que l’home s’ha equivocat de pis perquè tot allò que veu és allò mateix que estava en la

seva casa, fins i tot la distribució dels mobles.

El noi del bigoti demana explicacions però l’home de mitjana edat no compren res ja que ell portava sis anys vivint a casa

seva, però al final el deixa entrar ja que l’altre li diu que ell venia a dinar.

Ja dins de casa, l’home de mitjana edat pensa que el foraster és un amic de la seva filla Clara, però aquesta resulta que no

el coneix però hi mostra interès.

El noi del bigoti continua demanant el per què estan a la seva casa i tant l’home, com la Clara, com la Dolors més tard,

comencen a pensar o que el noi està foll o que simplement vol fer comèdia.

Comencen a dinar i el noi del bigoti proposa que si no fos casa seva ell no es sabria la distribució de la casa, i per la

sorpresa de la família, el foraster comença a descriure estança per estança que hi ha però, quan es refereix al despatx,

ell diu que hi havia uns documents al seu nom i resulta que al final ho comproven i estan a nom de Ernest de la

Ferreria.

El noi del bigoti ja no sap què fer i la Clara confessa que aquell matí l’havien descobert la seva bonaventura i que en

aquesta deia: “L’amor et volta. El príncep dels teus somnis es presentarà d’una manera inesperada. Estigues amatent

per a obrir quan la felicitat truqui a la teva porta”

Argument

DesenllaçTota la història acaba sent lligada amb la voluntat de la Providència. Els

pares de la Clara expliquen al foraster que ells també es van conèixer

d’una forma molt inusual i que portaven molts anys feliçment casats.

Acaba el conte amb el noi del bigoti dient que feia anys que estava casat

amb la Clara i que no l’havia anat “ni pitjor ni millor del que acostumen a

anar aquestes coses”.

Igualment, sempre tenia un “rau-rau”, un quelcom en la consciència que de

vegades el feia despertar i pensar: “Què se’n devia fer, de la pobre

Irene?”

Llenguatge• Llenguatge més proper:

“- Bé, vaja: prou. Això és casa meva i no seguiré ni un moment més el fil de la vostra farsa.”

• Llenguatge més artificiós:

“Las de veure flors i claror de dia, content d’haver fet passador el captiveri d’alguna fera donant-li les llepolies que el cos li demana...”

TempsExplícit

Contemporani a l’autor.

Fa referència a les barres de gel que

utilitzaven les neveres.

Implícit

Ocorre durant el migdia i segurament una part de la tarda d’un diumenge

qualsevol de primavera ja que fa referència a les flors i la claror del dia.

“ feia un matí de sol i ens trobàvem poc més o menys en plena

primavera.”

EspaiEns parla d’un pis en una ciutat,

exactament en el tercer pis, primera porta.

“ – Aquí som al tercer pis, primera porta- respongué ell-. Se us ofereix quelcom?”

Tècniques estilístiques• Contrast en els registres

• Personatges caricaturescos

• Ensenyament moral

• El conte està dividit per quatre capítols

• Civisme i l’orde

• El tedi vital: ens movem tots pels mateixos patrons. Un falç sentiment

d’equilibri. Les normes socials imposades que no ens deixen ser lliures.

• L’humorisme amb una ironia clara que està combinada amb la fantasia i la

distorsió de la realitat quotidiana.

• Normalitat davant els elements absurds

• Les obligacions del món adult semblen imposar la mort de la voluntat i del

desig.

Absurd / Imaginari

• La Providència.

• El tercer pis, la primera porta.

Ensenyament moral

• Pot ser que de vegades no interpretem bé allò que ens vol dir la

Providència o vulguem lluitar perquè no l’entenem, però l’hem

d’acceptar i viure ho millor que puguem.

• Ens vol fer entendre que la vida pot donar capgirells en qualsevol

moment, inclús en aquells moments menys esperats.