CONGRÉS DISFAM. Octubre 2012

LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge de la

llengua escrita

Enriqueta Garriga Ferriol Facultat Blanquerna, URL.

De què parlarem 1. Què entenem per dislèxia i les seves

repercussions en l’aprenentatge. 2. Àmbits d’intervenció. 3. L’ensenyament de la llengua escrita:

Dimensions i processos 4. La consciència fonològica (CF) i el

seu paper en l’aprenentatge de la lectura.

5. Com treballar-la i avaluar-la 6. Conclusions

1. Què entenem per dislèxia

• En general, DISLÈXIA significa rendiment escàs en la lectura.

• Amb aquest terme identifiquem un grup d’alumnes que presenten un trastorn d’aprenentatge que es caracteritza per un nivell de lectura substancialment inferior del que es podria esperar en relació a l’edat cronològica i malgrat una educació convencional, una adequada intel.ligència i oportunitats socioculturals. (Identificació per exclusió)

• Dificultat per parlar d’un trastorn específic: els alumnes afectats poden presentar un conjunt d’alteracions que solen afectar tant la coordinació motriu, com l’atenció i fins la memòria a curt termini.

• Amb tot, les seves dificultats en l’adquisició i

utilització de les habilitats de lectura i escriptura són evidents i, sobretot, tenen un impacte important en l’accés al currículum i el seu èxit escolar.

Repercussions en l’aprenentatge • Molts nens dislèctics han presentat o presenten

associades limitacions en el llenguatge oral, d’atenció o d’altres habilitats instrumentals.

• Per altra banda, la situació de fracàs escolar

produeix tot sovint, reaccions de rebuig o d’abandó dels estudis que no fan més que agreujar el problema.

• Solen tenir una baixa autoestima i poca confiança

en les seves possibilitats la qual cosa repercuteix en el seu desenvolupament personal i en l’adquisició d’altres aprenentatges.

2. Àmbits d’intervenció • Cal dissenyar un programa d’intervenció ampli que

tingui en compte diferents àmbits: – Mesures dirigides a l’entrenament lector i al

reforç de les habilitats que intervenen en aquest aprenentatge

– Modificacions en les actituds de professors i familiars

– Modificacions de l’organització escolar pel que fa a la planificació temporal i d'exigència en les tasques relacionades amb la lectura.

– Implementació de sistemes de compensació per a determinats aprenentatges habitualment lligats a la lectura però el contingut dels quals és independent (p.ex. Àrees de Socials i Naturals, Llengües estrangeres,...)

3 L’ensenyament de la llengua escrita: Dimensions i processos Segons Clemente, M. ( 2004), ensenyar llegir i

escriure suposa tenir en compte quatre dimensions:

• Aspectes funcionals i culturals • Aspectes representacionals • Aprendre el codi • Comprensió lectora

3.1. Aspectes funcionals i culturals

• El llenguatge escrit és una invenció cultural i no un procés natural.

• L’escriptura és un codi de comunicació social que té unes característiques comunicatives diferents i funcions específiques per a les diverses cultures i comunitats.

Cal crear, propiciar contextos d’aprenentatge que permetin construir el sentit de què és l’escriptura com element cultural i mostrar al nen les funcions del llenguatge escrit. Cal crear un context adequat perquè l’aprenentatge sigui significatiu.

3.2. Aspectes representacionals

• El llenguatge escrit és un sistema de comunicació, una forma d’expressar-se com ho són el joc, el dibuix i el llenguatge oral que són les formes predecessores del llenguatge escrit.

Cal fer captar al nen què és el llenguatge escrit,

què representa i què hi pot expressar.

3.3 Aprendre el codi

• Aprendre a llegir en el sistema alfabètic porta implícits una sèrie de processos propis d’aquest sistema d’escriptura que cal que el nen assimili i automatizi per ser un lector expert.

• És en aquesta dimensió que els nens dislèctics

presenten les dificultats i on s’ha de tenir més cura per assegurar-ne l’aprenentatge

3.3 Aprendre el codi

• La consciència fonològica o l’habilitat per percebre, identificar i manipular els sons –fonemes- que formen les paraules. És un treball auditiu i previ a l’ensenyament de la correspondència so-grafia.

• La correspondència so-grafia: facilita l’apropiació del codi alfabètic: reconeixement de les grafies, descodificar i codificar paraules i frases.

• La fluïdesa lectora o l’habilitat per llegir de forma ràpida i precisa un text. S’aprèn amb model i feedback correcte no per assaig-error.

3.3 Aprendre el codi

• Coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional a nivell oral que pugui ser reconegut i utilitzat a nivell escrit.

3.4 Comprensió lectora

• LLEGIR ÉS COMPRENDRE! • Aprendre el codi i automatitzar els processos és

condició necessària però no suficient per llegir i escriure.

• Comprendre és més complex que el primer coneixement del codi i suposa una sèrie d’aspectes que tenen a veure tant amb l’estructura del mateix text com amb el coneixement que hi ha d’aportar el mateix subjecte

Tenir en compte activitats ABANS-DURANT –DESPRÈS de llegir i escriure.

4. La consciència fonològica (CF) i el seu paper en l’aprenentatge de la lectura Es l’habilitat conscient de sentir i manipular els

sons –fonemes- que constitueixen les paraules.

– És un tipus d’habilitat metalingüística per reconèixer els fonemes en la paraula. • Fonemes: unitat de so més petita en

llenguatge que pot produir diferències en el significat.Aquestes petites unitats de la parla es representen per les lletres de l’alfabet.

4. CF...

– És la capacitat de ser conscients dels fonemes en la parla i de poder-los manipular.

– No s’adquireix espontàniament – Els nens desenvolupen la CF quan la seva

atenció es pot centrar en els sons de llenguatge més enllà de focalitzar-la en el significat

Perquè és important la CF en l’aprenentatge de la lectura

• Perquè és necessària per entendre com es representen per escrit les paraules de la nostra llengua: – La CF ajuda els nens a entendre el principi

alfabètic. – La CF ajuda els nens a percebre els

mecanismes regulars mitjançant els quals les lletres representen els sons en les paraules

– La CF fa possible generar diferents possibilitats per trobar paraules, de les que només es coneix parcialment alguns sons, pel context

Aprendre el codi alfabètic

• Desenvolupar habilitats metafonològiques – Capacitat de reflexionar i manipular explícitament la

llengua a diferents nivells: • Nivell lèxic: discriminar i manipular paraules dintre

d’una frase (separació de paraules) 3 anys • Nivell sil.làbic: reflexionar i manipular síl.labes dins

les paraules. 4 anys • Nivell fonològic (consciència fonològica): reflexionar

i manipular fonemes dins les paraules. 5 anys És un treball previ a la introducció de les grafies.

• Comprendre el sistema de regles de correspondència grafema-fonema

Quin és el desenvolupament normal de la CF

5. Com treballar-la

• Pot ser desenvolupada i millorada a través de vàries activitats que van des de: treball amb rimes, identificar paraules a la tira fònica, identificar síl·labes i manipular-les (afegir-ne, suprimir-ne, substituir-ne...) fins arribar a la manipulació dels fonemes. Treball d’anàlisi i síntesi.

• Alt poder predictiu per detectar alumnes que tindran dificultats en la lectura més endavant.

– Ajudar els nens a percebre els fonemes de la parla, descobrir la seva existència i a discriminar-los

– Fer la connexió entre els fonemes en les paraules i les lletres de l’alfabet.

Objectius

Diferents nivells i tasques

1. Nivell lingüístic: RIMES-(PARAULES)-SÍL.LABES-FONEMES 2. Tasques:

1. Síl.labes: COMPTAR-IDENTIFICAR-UNIR-AFEGIR-SUPRIMIR-SUBSTITUIR

2. Fonemes: IDENTIFICAR-AFEGIR-SUPRIMIR-UNIR-COMPTAR-SUBSTITUIR

3. Posició de la unitat lingüística (síl.laba o fonema):

Identificar: INICIAL-FINAL-MEDIAL Afegir o suprimir: FINAL-INICIAL-MEDIAL

Característiques de la unitat lingüística • Unitats lexicals: la paraula (treballar el

vocabulari al voltant d’un centre d’interés: confegir un diccionari de paraules molt utilitzades. Treballar PSEUDOPARAULES

• Unitats sublexicals: – la síl.laba: CV – VC – CVC- CCV – Els fonemes: Vocàlics i consonàntics (nasals–

fricatius–oclusius)

Fitxa descriptiva del programa

Phonemic Awareness in Young Children: A Classroom Curriculum

Autors: ADAMS, FOORMAN, LUNDBERG i BEELER, 1997

Edat: P3, P4, P5 i 1er. CI Temps: 15 a 20’ diaris durant 8 mesos Contingut: Activitats i jocs seqüenciats que poden

ser utilitzats tant pel grup classe com en petits grups per construir la CF en nens petits

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resu

ms/egarriga.html

5. Com avaluar-la • PERQUÈ CAL AVALUAR?

– Identificar els nens que puguin estar en situació de tenir alguna dificultat per aprendre a llegir i que requereixin d’un ajut extra

– Controlar el progrés en l’adquisició i passar al següent procés (ensenyar la correspondència so-grafia)

• COM? Tres tipus de tasques: (a nivell auditiu) – Tasques de comparació de sons (quines paraules

comencen pel mateix so que gat? Tap-got-gel) – Tasques de segmentació en fonemes: impliquen

comptar, suprimir, afegir i variar l’ordre dels fonemes en les paraules (dir els sons de la paraula “plat”; posar una ratlla per cada so de la paraula “llaç”,...)

– Tasques de combinació de fonemes (síntesi) Quina paraula surt amb els sons /f/ /l/ /a/ /n/

Les rimes i síl.labes primer estadi però no CF propiàment.

7. Conclusions • Quan els nens entren a l’escola amb 3 anys,

escoltar i parlar esdevenen activitats imprescindibles i úniques per tal de garantir un bon desenvolupament de les habilitats lingüístiques, en general, i de l’articulació en concret.

• Centrar l’atenció des del contingut del llenguatge a la seva forma és força difícil i no s’hi arriba de forma espontània.

• El llenguatge escrit està explícitament organitzat en frases, paraules i fonemes. Donar sentit a les relacions entre el llenguatge parlat i escrit depèn dels coneixements explícits que es tinguin sobre aquestes unitats.

• Per aixó, desenvolupar la consciència lingüística en els nens i, en particular, la consciència fonològica, els facilita una millora de les seves habilitats lingüístiques i els prepara per llegir i escriure.

• L’objectiu principal és permetre als nens a prestar atenció als aspectes fonològics de la parla i, finalment, “entrenar-los” a escoltar i sentir els fonemes en les paraules:

• Com s’ha demostrat, això no s’adquireix de forma espontània i molts infants, sense un treball concret, tenen moltes dificultats per descobrir aquestes relacions. Això pot provocar problemes en l’aprenentatge i desenvolupament de la llengua escrita.

• Finalment, adquirir CF no és un objectiu sinó un mitjà

• L’objectiu de desenvolupar CF és ajudar els nens a escoltar els sons de la parla; el que els permetrà entendre com funciona l’alfabet... I

• Entendre aixó és fonamental per aprendre a llegir i a escriure de forma autónoma.

MOLTES GRÀCIES