Documentos de La Trayectoria de Las Mujeres Del Campo, CLOC, Vía Campesina
Cloc a l'estel 1
1
Cloc! d'August Bover r JOSEP-SEBASTIA CID I CATALA August Bover ens ofereix a C/oc/ un conjunt de versos juganers acompanyats de les il.lustracions de Pere Capellá en una acurada edició d'Arola en la seua col lecció dedicada a la poesia. Fer-ne aquí la presentació és un reconeixement al professor Bover, actualment catedrátic emérit de Filologia Catalana de l¿ Uni- versitat de Barcelona, i al valor d'un llibre estimulant, plaent per l'enginy lingüístic i el compromís vital que hi traspua. Del professor Bover coneixia una part de la seua tasca docent i filológica, l'obra poética la vaig comenqar a descobrir amb Ierres de llicorella (2007), el seu poemari nascut dels paisatges prioratins. La poesia d'August Bover es publica en la maduresa de l'autor i es troba recollida en antologies i en els llibres següents: En pélag d'amor (1999), L'hivern sota el Cadí (2001), Mojave (2006), Terres de llicorella (2007) i Cloc! (2011) i ha estat traduida a l'alemany, l'anglés, l'espanyol, el francés, l'italiá i el japonés. Per tenir una primera visió del conjunt d'aquesta producció re- meto al breu estudi d'Aina Torrent-Lenzen " Entre la quietud i el moviment, el present i la historia: una aproximació a la poesia d'August Bover". Com en Octavio Paz, l'esséncia d'alló poétic en Bover naix de la fixació d'instants de percepció. En referéncia a C/oc, el llibre que avui presentem el professor Enric Balaguer csrrirr' "Dpsnrés dpls darrers reculls japonitzants, vinculats a uns paisatges concrets, ara el poeta s'endinsa pel ca- mins iniciats per l'avantguarda francesa del grup Oulipo i, encomanant-se a Llull, fa un recorregut polimorf per algunes de les contraintes clássiques: el sonet amb eco, el poema aparentment bilingüe, els gentilicis desplaqats, els lipogrames mono- vocálics, el monosil.labisme, la seqüéncia de tautogrames, etc. Peró no s'atura aquí, sinó que va molt més enllá tot explorant algunes de les característiques de la llen- gua catalana: el triftong, l'ús de la diéresi, del guionet i del punt volat, l'obertura i el tancament de les vocals, la vocal neutra, els sons de les consonants, les combina- cions dels pronoms febles, les interjec- cions onomatopeiques o la formació de paraules...",En el próleg de C/oc, el mestre verbívor Márius Serra apunta una idea molt encertada: Suggereix l'adscripció dels lectors a una nova fe, el boverisme, nrc pq fon¡mont: trn " Un eStat mental Yur LIvl que s'alimenta de l'enginy verbal" i fa un repás de les diverses traves lingüístiques que impulsen el poemes del llibre i que en constitueixen el fil conductor. Peró l'exigéncia, el sentit que naix dels poemes va més enllá d'un joc purament formal: En el poema Rims curts, en una tirallonga monosil.lábica, ens dirá que dins de tots els mots hi són tots cinc senys. A partir d'aquí la lectura que proposem es fixa en la descoberta d'aquests cinc sentits, els batecs del llibre, que anem trobant en cinc centres de referéncia: 1- La llengua- El festival de la riquesa i de les possibilitats lingüístiques del catalá constitueix, com ha estat dit, l'aspecte més evident del poemari. En triem, com a mos- tra, dos exemples: El poema Seqüéncie5 que presenta un tautograma progressiu, és a dir una composició en qué cada vers comenea amb una lletra i va avanqant seguint l'ordre de l'abecedari i que ens recorda un fragment de Gerard Vergés, el seu inacabat tautograma progressiu a L'ombra rogenca de la lloba. El joc verbal es clou en una eclosió en el poema ler- rabastall, amb un cloc, el mot final, que sembla una culminació i un anunci potser d'un nou tomb en la producció literdria de l'August Bover. 2- El reconeixement i afirmació de la tradició literária de l'enginy entre els nos- tres. Amb mencions explícites a Cerverí de Girona, Jaume Roig, la literatura popular, el Pere Quart, de la coneguda Tirallonga de monosíl.labs. Significativament la pri- mera secció del llibre "El palíndrom del nostre primer pare" és dedicada a Llull. 3- El cant a la terra, a través de la toponímia. Dibuixa, com diria el nostre Artur Bladé i Desumvila, una Geografia espiritual, oberta al món -penso en el joc de gentilicis que trobem a Ball de d¡sfresses- i que esdevé un auténtic cant al país. Entre els poemes amb nomen- clátor, citem, per exemple: La relació de pobles monosil lábics, entre ells Bot i Flix, esmentats aTots som un; Trencadissa, en qué juga amb la "ce trencada"; El reguit- zell de I'enfilafi que recorre el territori de la doble ele, de Benimantell, al sud del País Valenciá a Camporells, a la Franja de Ponent o a la Catalunya francesa; Sinuosa sor¿ amb pobles marcats per la fricció de les "esses" com Orpesa i S'Agaró; els atrevits xocs de sibilants a El faroner de cap d'Artrutx, elc. 4- Lafirmació del país: Llengua, cultura, territori configuren en definitiva una pá- tria que es vol lliure. Llegim-ho en forma de sonet a L'eco, el futur... i nosaltres, publicat a l'Eco de Sitgres la vigília del re- feréndum popular sobre la independéncia de Catalunya. 5- El sentit del jo: A la fi el sentit naix d'un jo que, discretament es manté rere les paraules i que és el garant de les diverses signif icacions que se'ns van mostrant. . Amb C/og aquest jo objectivat en els jocs amb les paraules, ens fa recórrer gaudis, anhels, neguits íntims ialhora col lectius i augura nous camins per al jo i potser també per al país grácies al do, de vegades secret, de la paraula poetica. o
-
Upload
josep-catala -
Category
Documents
-
view
205 -
download
9
Transcript of Cloc a l'estel 1
Cloc! d'August Boverr JOSEP-SEBASTIA CID I CATALA
August Bover ens ofereix a C/oc/ unconjunt de versos juganers acompanyatsde les il.lustracions de Pere Capellá enuna acurada edició d'Arola en la seuacol lecció dedicada a la poesia. Fer-neaquí la presentació és un reconeixemental professor Bover, actualment catedráticemérit de Filologia Catalana de l¿ Uni-versitat de Barcelona, i al valor d'un llibreestimulant, plaent per l'enginy lingüístic i
el compromís vital que hi traspua.Del professor Bover coneixia una part
de la seua tasca docent i filológica, l'obrapoética la vaig comenqar a descobriramb Ierres de llicorella (2007), el seupoemari nascut dels paisatges prioratins.La poesia d'August Bover es publica enla maduresa de l'autor i es troba recollidaen antologies i en els llibres següents: Enpélag d'amor (1999), L'hivern sota el Cadí(2001), Mojave (2006), Terres de llicorella(2007) i Cloc! (2011) i ha estat traduida a
l'alemany, l'anglés, l'espanyol, el francés,l'italiá i el japonés. Per tenir una primeravisió del conjunt d'aquesta producció re-meto al breu estudi d'Aina Torrent-Lenzen" Entre la quietud i el moviment, el presenti la historia: una aproximació a la poesiad'August Bover". Com en Octavio Paz,l'esséncia d'alló poétic en Bover naix dela fixació d'instants de percepció.
En referéncia a C/oc, el llibre que avuipresentem el professor Enric Balaguercsrrirr' "Dpsnrés dpls darrers recullsjaponitzants, vinculats a uns paisatgesconcrets, ara el poeta s'endinsa pel ca-mins iniciats per l'avantguarda francesadel grup Oulipo i, encomanant-se a Llull,fa un recorregut polimorf per algunes deles contraintes clássiques: el sonet ambeco, el poema aparentment bilingüe, elsgentilicis desplaqats, els lipogrames mono-vocálics, el monosil.labisme, la seqüénciade tautogrames, etc. Peró no s'atura aquí,sinó que va molt més enllá tot explorantalgunes de les característiques de la llen-gua catalana: el triftong, l'ús de la diéresi,del guionet i del punt volat, l'obertura i eltancament de les vocals, la vocal neutra,els sons de les consonants, les combina-cions dels pronoms febles, les interjec-cions onomatopeiques o la formació deparaules...",En el próleg de C/oc, el mestreverbívor Márius Serra apunta una ideamolt encertada: Suggereix l'adscripciódels lectors a una nova fe, el boverisme,nrc pq fon¡mont: trn " Un eStat mentalYur LIvl
que s'alimenta de l'enginy verbal" i fa unrepás de les diverses traves lingüístiquesque impulsen el poemes del llibre i queen constitueixen el fil conductor. Peról'exigéncia, el sentit que naix dels poemesva més enllá d'un joc purament formal:En el poema Rims curts, en una tirallongamonosil.lábica, ens dirá que dins de totsels mots hi són tots cinc senys. A partird'aquí la lectura que proposem es fixaen la descoberta d'aquests cinc sentits,els batecs del llibre, que anem trobant encinc centres de referéncia:
1- La llengua- El festival de la riquesa i
de les possibilitats lingüístiques del cataláconstitueix, com ha estat dit, l'aspecte mésevident del poemari. En triem, com a mos-tra, dos exemples: El poema Seqüéncie5que presenta un tautograma progressiu,és a dir una composició en qué cada verscomenea amb una lletra i va avanqantseguint l'ordre de l'abecedari i que ensrecorda un fragment de Gerard Vergés,el seu inacabat tautograma progressiu a
L'ombra rogenca de la lloba. El joc verbales clou en una eclosió en el poema ler-rabastall, amb un cloc, el mot final, quesembla una culminació i un anunci potserd'un nou tomb en la producció literdria del'August Bover.
2- El reconeixement i afirmació de latradició literária de l'enginy entre els nos-tres. Amb mencions explícites a Cerverí deGirona, Jaume Roig, la literatura popular,el Pere Quart, de la coneguda Tirallongade monosíl.labs. Significativament la pri-mera secció del llibre "El palíndrom del
nostre primer pare" és dedicada a Llull.3- El cant a la terra, a través de la
toponímia. Dibuixa, com diria el nostreArtur Bladé i Desumvila, una Geografiaespiritual, oberta al món -penso en eljoc de gentilicis que trobem a Ball ded¡sfresses- i que esdevé un auténtic cantal país. Entre els poemes amb nomen-clátor, citem, per exemple: La relació depobles monosil lábics, entre ells Bot i Flix,esmentats aTots som un; Trencadissa, enqué juga amb la "ce trencada"; El reguit-zell de I'enfilafi que recorre el territori dela doble ele, de Benimantell, al sud delPaís Valenciá a Camporells, a la Franja dePonent o a la Catalunya francesa; Sinuosasor¿ amb pobles marcats per la friccióde les "esses" com Orpesa i S'Agaró; elsatrevits xocs de sibilants a El faroner decap d'Artrutx, elc.
4- Lafirmació del país: Llengua, cultura,territori configuren en definitiva una pá-tria que es vol lliure. Llegim-ho en formade sonet a L'eco, el futur... i nosaltres,publicat a l'Eco de Sitgres la vigília del re-feréndum popular sobre la independénciade Catalunya.
5- El sentit del jo: A la fi el sentit naixd'un jo que, discretament es manté rere lesparaules i que és el garant de les diversessignif icacions que se'ns van mostrant.. Amb C/og aquest jo objectivat enels jocs amb les paraules, ens fa recórrergaudis, anhels, neguits íntims ialhoracol lectius i augura nous camins per al joi potser també per al país grácies al do, devegades secret, de la paraula poetica.
o
