CONTINGUT

1. Portada/1. Portada/1. Portada/1. Portada/editorial editorial editorial editorial ---- Clar i net. Clar i net. Clar i net. Clar i net. 2,3. TINTÍN I LA 2,3. TINTÍN I LA 2,3. TINTÍN I LA 2,3. TINTÍN I LA ¨MÚISCA¨MÚISCA¨MÚISCA¨MÚISCA 4444,5555.ARTICLES BREUS :ARTICLES BREUS :ARTICLES BREUS :ARTICLES BREUS :

& La clau de sol, fa La clau de sol, fa La clau de sol, fa La clau de sol, fa

i do. i do. i do. i do. Vicent Espí.Vicent Espí.Vicent Espí.Vicent Espí.

& La il·lusió de La il·lusió de La il·lusió de La il·lusió de

Lídia. Lídia. Lídia. Lídia. Lídia EstruchLídia EstruchLídia EstruchLídia Estruch

& El Piano simpàtic. El Piano simpàtic. El Piano simpàtic. El Piano simpàtic.

Adriana Ripoll. Adriana Ripoll. Adriana Ripoll. Adriana Ripoll.

& La clau de sol i elsLa clau de sol i elsLa clau de sol i elsLa clau de sol i els

instruments. Lara instruments. Lara instruments. Lara instruments. Lara Roig.Roig.Roig.Roig.

& Qué és la música. Qué és la música. Qué és la música. Qué és la música.

Sandra MonzóSandra MonzóSandra MonzóSandra Monzó

& L’escala de música.L’escala de música.L’escala de música.L’escala de música.

Laura MascarellLaura MascarellLaura MascarellLaura Mascarell

& El xiquet que volia El xiquet que volia El xiquet que volia El xiquet que volia

anar a música.anar a música.anar a música.anar a música. Anna Mascarell.Anna Mascarell.Anna Mascarell.Anna Mascarell. 6,7,8. Memòria Gràfica 6,7,8. Memòria Gràfica 6,7,8. Memòria Gràfica 6,7,8. Memòria Gràfica I, I, I, I, II, IIIII, IIIII, IIIII, III 9. Un Concert didàctic 9. Un Concert didàctic 9. Un Concert didàctic 9. Un Concert didàctic i Dia de Jazz.i Dia de Jazz.i Dia de Jazz.i Dia de Jazz. 10. Curiositats musi-10. Curiositats musi-10. Curiositats musi-10. Curiositats musi-cals.cals.cals.cals. 11. Agenda Escola de 11. Agenda Escola de 11. Agenda Escola de 11. Agenda Escola de Música.Música.Música.Música. 12. Notícies breus.12. Notícies breus.12. Notícies breus.12. Notícies breus.

E stimats/des lectors/es és una gran satisfacció poder tornar a

tindre en les nostres mans un nou exemplar de la revista de

l’Escola de Música “Clar i net”.

Donat que la revista de la nostra Escola de Música “ha estat

de vacances” des del mes d’abril, en aquesta edició especial po-

drem trobar de manera gràfica moltes de les activitats organitzades

en els últims mesos.

Menció especial tindrà l’apartat dedicat a Santa Cecília (patrona de

la música) i en el qual podrem veure la programació d'activitats que

hem preparat per enguany.

El nostre alumnat també ha pogut escriure el seus articles

en l’apartat d’articles breus i com sempre tindrem el nostre racó

divertit amb curiositats musicals, i altres.

No es pergau l’article de Tintín i la música, on podreu trobar curiosi-

tats i en el qual hem volgut retre homenatge al seu creador en el

seu 100 aniversari.

Esperem que participeu de les audicions i concerts programats i

desitjar-vos unes bones festes de Nadal a tots.

Època Primera Número 5 Setembre-Desembre 2007

REVISTA DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE VILLALONGA

CLAR I NET (Editorial)

Especia

l Santa C

ecília.

(12 pàgin

es)

Aquí hi ha una mostra, acompanyada de petits fragments:

Tintín al Congo

A Tintín al Congo, els re-mers entonen un cant tra-dicional del país a la pàgi-na 35. Aquest cant exis-teix realment i Hergé en va transcriure fidelment la lletra.

Els cigars del faraó A Els cigars del faraó, Fi-lemó Sicló ens demostra en dues ocasions que és un bon melòman. A la pà-gina 36 Tintín se'l troba cantant "Sur la mer cal-mée" (Damunt la mar en-calmada), traducció fran-

cesa del cèlebre "Un bel di vedremo" de l'òpera Ma-dame Butterfly de Puccini. Una mica més tard, quan Tintín l'interroga a la pàgi-na 41, la menció dels ulls li recorda les paraules de l'ària "De l'art la splendeur immortelle" ("De l'art l'es-plendor immortal"), que pertany a Benvenuto Celli-ni, d'Eugène Diaz.

Sur le mer calmée

L a música té un pa-per destacat en les

aventures de Tintín, i no només per la presència més o menys suportable del Rossinyol Milanès! En els diferents àlbums el lector es va trobant can-çons, àries i melodies, algunes molt conegudes i altres que no tant. Què és el que va impulsar a Her-gé a omplir la seva obra de referències musicals? Per una part, va haver de patir durant la seva infan-tesa l'afició dels seus pa-res per la lírica, un record amarg del qual es va ven-jar d'alguna manera a tra-vés del personatge de Bianca Castafiore. La influència del seu col·laborador Edgar Pierre Jacobs, un antic baríton que es convertiria en l'au-tor de Blake i Mortimer, sense dubte també hi deu-ria tenir alguna cosa a veure. La revista musical france-sa Diapason va publicar al número 457 un especial titulat "Tintín a l'òpera". Sobre la base d'aquest treball, van concebre el disc Tintín i la música, una iniciativa que ens permet descobrir i escoltar la mú-sica dels àlbums de Tintín.

TINTÍN I LA MÚSICA TINTÍN I LA MÚSICA TINTÍN I LA MÚSICA TINTÍN I LA MÚSICA (homenatge del seu creador. Herge 100 aniversari maig 2007)(homenatge del seu creador. Herge 100 aniversari maig 2007)(homenatge del seu creador. Herge 100 aniversari maig 2007)(homenatge del seu creador. Herge 100 aniversari maig 2007)

De l’art la splendeur immortelle

L'orella escapçada Al principi de L'orella es-capçada, el vigilant del Museu Etnogràfic trenca la monotonia del seu treball cantant la famosa ària del "Toréador", de l'òpera Car-men de Bizet.

Ària del toréador

El cranc de les pinces d'or Sota els efectes de la bor-ratxera causada pels va-pors del vi, a la pàgina 55 de El cranc de les pinces d'or, Tintín i el capità Had-dock fan un mini recital. Tintín canta l' "Ària de Jenny", que pertany a l'ò-pera còmica "La Dame Blanche" (La Dama Blan-ca) de Adrien Boieldieu, basada en l'obra de Wal-ter Scott. Aquesta alusió és particularment interes-sant si s'incideix en alguns elements de l'obra de Scott. En ella, la Dama Blanca és en realitat una òrfena que protegeix un castell l'hereu del qual ha desaparegut misteriosa-ment.Al final, el castell és adquirit en subhasta per un oficial que descobreix un tresor ocult en una es-tàtua.

El cop d'efecte final consisteix en què l'ofici-al no resulta ser un altre que l'hereu perdut. Veri-

tat que es reconeix bo-na part de l'intriga de El tresor de Rackham el Roig?

Ària de Jenny Les 7 boles de cristall I ara una peça que no necessita presentació i que la Castafiore canta en molts àlbums, en aquest cas concret a Les 7 boles de cristall.

Es tracta per suposat de l' "Ària de les Joies" de l'òpera Faust, de Gounod.

Ària de les joies El temple del sol

A El temple del sol can-viem a un repertori mu-sical ètnic. Amb la ma-teixa preocupació pel detall que va demostrar a Tintín al Congo, Her-gé va transcriure fidel-ment el cant sagrat tra-dicional inca que els nostres herois escolten mentre Tornassol és dirigit al patíbul (pàg 57).

En una tessitura clarament més ale-gre, el capità Had-dock expressa la seva alegria en la versió original en francès cantant "Le soleil et la lune" (El sol i la lluna), una cançó de Charles Trénet (pàg 59).

Cant tradicional inca

Les soliel et la lune Tintín al país de l'or

negre Una altra cançó de Charles Trénet apa-reix a Tintín al país de l'or negre (pàgina 1), hàbil-ment transformada per Hergé en la sin-tonia publicitària de Simoun. (en la ver-sió catalana de Joa-quim Ventalló, Si-moun es converteix en el garatge Pata-pum).

Tintín al Tíbet Molt més difícil de transcriure en paraules és aquesta música tibetana que acull als nostres herois en la tornada de la muntanya del Musell del Yack a Tintín al Tíbet (pàg 61).

Música ritual tibetana

Les joies de la Castafiore

Segons la revista Diapason, aquestes poques notes que acompanyen la serenata de la "Harmonia de Molins de Dalt" a les joies de la Castafiore (pàg 29), no poden pertànyer a cap altra cançó que a "Les gars de la marine" ("Els nois de la marina"), una composició de Heymann i Werner per a una pel·lícula de 1931 titulada... El capità Craddock!

Les gars de la marine

Fi.

**Adaptació extreta de la pàgina francesa

“Tintin i le musique”.

Mozart y Haydn eran gran-des amigos y se profesaban una admiración mutua. Una vez Mozart quiso gas-tar una broma a Haydn y le presento una partitura dici-éndole: - Maestro, ¿a que no puede usted tocar esta pieza? Haydn fue hacia el piano, dispuso la partitura en el atril y empezó a tocar sin problemas. Pero llego un momento en el que se vio obligado a de-jar de tocar y dijo a Mozart: -No puedo continuar. Has escrito una nota que es im-posible de tocar puesto que me faltan dedos . Esa nota debía tocarse en la parte central del teclado y Haydn tenia ambas manos ocupadas en los extremos. Mozart sonrió y dijo a Haydn: - Déjame a mi. Toco desde el principio y al llegar a la nota problemática agacho la cabeza y la toco con la nariz. Haydn dijo: -Verdaderamente tocáis con toda el alma, pero también con todo el cuerpo

UNA BROMA UNA BROMA UNA BROMA UNA BROMA DE NARICESDE NARICESDE NARICESDE NARICES

RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS

Això era una vegada un piano simpàtic que ningú li feia cas. Va anar al parc i un saxo li va dir: - Vols fer-te amiguet meu ? - Si (va dir el piano) Els dos se’n varen anar a casa del piano. El piano tenia en la seua casa un patí molt bonic. Allí van jugar a les no-tes i després van anar al parc en la mare del piano i la ger-mana i la mare del saxo. Des-prés van anar a “La Vital” i pogueren anar al cine, des-prés jugaren allí i com que s’havia fet un poc tard es quedaren a sopar.

Adriana Ripoll

Alumna de clarinet

A ixò era un xiquet que volia anar a música però no el deixaven ni sa mare ni son pare. Ell tenia enveja perquè en l’escola no sabia res i li ho havien de repetir tot molt. És per això que volia apuntar-se a l’escola de música del seu poble. Tot era insistir però la seua mare no volia.. Un dia la mare sense dir-li res al seu fill va anar a les oficines de l’Escola de Música per informar-se. Va preguntar què valia i li varen dir que havia de pagar cada més l’instrument. Tanta era la insistència que a la fi la mare es va convèncer i va apuntar al seu fill a música. Va ser tota una sor-presa, ja que no li ho va dir fins que no va ser el seu aniversari. Quin regal més wai!!. La mare li va dir que el que tenia que fer ara era tractar molt bé l’instrument. Poc a poc va anar fent-se major i anant a tocar a falles, moros i cristi-ans, etc. Tant li agradava que li van donar un premi per la seua assistència als as-saigs de la banda. Per cert el nostre amic tocava el bombardí.

Anna Mascarell Alumna de trompa.

EL PIANO SIMPÀTICEL PIANO SIMPÀTICEL PIANO SIMPÀTICEL PIANO SIMPÀTIC El xiquet que volia anar a músicaEl xiquet que volia anar a músicaEl xiquet que volia anar a músicaEl xiquet que volia anar a música

Com sabeu, l’escala de sol comença i acaba en la nota sol. Vaig a contar-vos un axi-coteta història de la clau de sol i els instruments.

U n dia la clau de sol estava avorrida de no poder fer cançons, per això va cridar al senyor pentagrama i junts van formar les primeres parts de la cançó, després tindrien que cridar al compàs que li va dir que tindrien que buscar els sons i desprès buscar als ins-truments per que pogueren tocar la cançó. Els sons son les notes: do, re, mi, fa, sol, la, si .Els instruments van ser els clarinets, els violins, els pianos i la flauta travessera. Junts van fer una cançó que sonava així: Do re mi mi do re mi mi sol mi re re re do re mi mi do re mi mi sol mi re do. I per fi van fer una cançó.

Lara Roig Alumna de Clarinet.

La Clau de sol i els instrumentsLa Clau de sol i els instrumentsLa Clau de sol i els instrumentsLa Clau de sol i els instruments

Això era i no era, dos ger-mans. La xiqueta li deien Ju-lia i al xiquet Joan. Un dia se’n van anar al parc van no-tar una cosa extranya. Ningun ocellet cantava les seues meravelloses melodi-es. - Quina “catastrofe” - van dir els dos germans- - Hem de fer alguna cosa.

J oan i Julia van vore a la nota Do darrere d’un ar-bust. Julia va tindre una idea: li va possar la nota do a un ocell. La nota Mi darrere d’un núvol i li la va donar a un altre

L’ESCALA DE MÚSICA IL’ESCALA DE MÚSICA IL’ESCALA DE MÚSICA IL’ESCALA DE MÚSICA I LA CLAU DE SOLLA CLAU DE SOLLA CLAU DE SOLLA CLAU DE SOL

ocell, i així totes les notes de l’escala. Al final tots els ocells tingueren les seues fantàstiques melodies i Julia i Joan estigueren molt feliços.

Laura Mascarell Alumna de Clarinet

RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS RACÓ DELS MÚSICS ESCRIPTORS

C onten que una vegada, una clau de do, que en els concerts i cançons no la gasten mai, es va enfadar molt i va dir: - Home, jo també vull eixir en els concerts i les cançons !!! Li va dir a les seues amigues, la clau de fa i la clau de sol: - Puc eixir amb vosaltres amb els pentagrames? - Val –li van respondre- Però la clau de sol va dir que ella eixia en els instruments més aguts i la clau de fa en els més greus. Així que li preguntaren: - En quin instrument vols eixir tu? - Jo, en la viola que no és ni molt agut ni molt greu. Des d’eixe moment que la viola sempre trobaria escrita la seua música en clau de Do.

Vicent Espi

Alumne de Percussió

Hi havia unja vegada una xiqueta que li deien Lidia. A Lídia li agradava molt la música, però pendava que amb 11 anys ja era massa tard per apuntar-se. Va passar molt de temps en el qual els pares i la professora de música de l’escola li deien que s’apuntara perquè valia per això, ja que mai és tard per a res. A la fi Lídia va estrar en raó i al cap de 4 anys es va apuntar a música. Quan va començar tenia 15 anys i li donava molta vergonya anar a classes de llen-guatge musical ja que els seus com-panys i companyes tenien entre huit i deu anys i ella era la més major. Ben prompte es va integrar al grup i s’ho passava d’allò més bé; cantant i ensenyant-se coses noves. Lídia va tindre que escollir un instru-ment i va triar el clarinet. Al principi no tenia l’instrument i l’única cosa que podia fer era pegar-li bufits a la boqui-lla. El dia que li van portar el clarinet arreglat, Lídia no sabia tocar-lo enca-ra, i quan ho va intentar va ser una sensació totalment nova i completa-ment diferent al que ella s’havia pen-sat. Cuidava i practicava el clarinet tots els dies i el tractava amb tant de respecte que pareixia una persona en compte d’un instrument.

E l dia que els seus pares la va-ren sentir tocar per primera vegada s’emocionaren molt i varen veure com els seus es-

forços per a que la seua filla apren-guera música s’havien fet realitat. A hores d’ara, Lídia ja té 16 anys i conti-nua anant a les seues classes de mú-sica; li està molt agraida als pares ja que sense el seu suport creu que no haguera arribat mai a complir el seu somni.

Lídia Estruch Puig. Alumna de Clarinet

LA CLAU DE SOL FA I DOLA CLAU DE SOL FA I DOLA CLAU DE SOL FA I DOLA CLAU DE SOL FA I DO LA ILLA ILLA ILLA IL·LUSIÓ DE LÍDIALUSIÓ DE LÍDIALUSIÓ DE LÍDIALUSIÓ DE LÍDIA

LLLL a meua germana sabia música, per això la vaig portar a l’escola de música. Li vaig ensenyar: la flauta, el cla-rinet, el saxo... També li vaig ensenyar com sonaven cadas-cun d’ells. Des d’eixe moment li agradava molt més la música i tant bé que tocava la van en-viar a València a tocar en la banda més gran de la ciutat. Ella tocava el saxo i sonava així : tarà, tarà, taron. Al final, quan ja era major va ser una gran admiradora de la música.

Sandra Monzó Alumna de Flauta travessera

QUÈ ÉS LA MÚSICAQUÈ ÉS LA MÚSICAQUÈ ÉS LA MÚSICAQUÈ ÉS LA MÚSICA

MEMÒRIA GRÀFICA IMEMÒRIA GRÀFICA IMEMÒRIA GRÀFICA IMEMÒRIA GRÀFICA I

CONCERT DE NADAL GRUP JOVE AMB ALUMNES DE l’ESCOLA DE MÚSICACONCERT DE NADAL GRUP JOVE AMB ALUMNES DE l’ESCOLA DE MÚSICACONCERT DE NADAL GRUP JOVE AMB ALUMNES DE l’ESCOLA DE MÚSICACONCERT DE NADAL GRUP JOVE AMB ALUMNES DE l’ESCOLA DE MÚSICA

Audicions Nadal 06

Com ja sol ser costum els nostres músics jóvens ens mostra-ren el seu progrés musical amb les audicions de Santa Cecília i Nadal. Prompte anem a poder gaudir de les interpretacions dels més joves.

El dia 22 de l’any 2006 celebràrem l’arribada del Nadal amb un concert extraordinari del Grup Jove en el qual participaren alumnes de l’Escola de Música. L’experiència va ser inoblidable. Enguany realitzarem el CONCERT EXTRAORDINARI DE NADAL el Diumenge dia 23 de de-sembre a les 19:30 hores.

MEMÒRIA GRÀFICA II GRUP JOVEMEMÒRIA GRÀFICA II GRUP JOVEMEMÒRIA GRÀFICA II GRUP JOVEMEMÒRIA GRÀFICA II GRUP JOVE

Música Festera

El Grup Jove va participar en el Concert de Música Festera que tots els anys celebra la Banda de Música en març. Tocàrem uns boleros per a la gent més major.

GRUP JOVE

CREIXEM AMB LA MÚSICA

El curs passat el Grup Jove va realitzar la Gravació d’un CD amb motiu de la celebració de la XIX Trobada d’Escoles en Valencià baix el títol “CREIXEM AMB LA MÚSICA”. Aquest títol és molt significatiu per a tots els que estem implicats en el procés educatiu i musical dels més joves, ja du implícit un missatge molt clar: què millor que créixer amb música. La experiència va ser molt positiva ja que els musics del grup jove pogueren conviure amb altres xiquets i xiquetes d’altres pobles i realitzar un activitat en conjunt. A més, i arrel d’aquest projecte, el Grup Jove va actuar en la Gala d’entrega dels Premis Sambori de literatu-ra i narrativa infantil on es donaren els premis a tots el xiquets i xiquetes nominats de les comarques de LA Safor i la Valldigna. En les següents imatges podrem recordar moments d’aquests esdeveniments

MEMÒRIA GRÀFICA IIIMEMÒRIA GRÀFICA IIIMEMÒRIA GRÀFICA IIIMEMÒRIA GRÀFICA III

U, dos tres ,quatre!! Comencem en l’esquerra,

tararà, tararà!.

El Grup Jove assajant a tocar i caminar.

No penseu que és fácil, eh!!

CONCERT DIDÀCTICCONCERT DIDÀCTICCONCERT DIDÀCTICCONCERT DIDÀCTIC

El Concert Didàctic és una de les nombroses iniciatives que promou l’Escola de Música de l’Agrupació Musical de Villalonga per promoure i difondre les disciplines artístiques en la nostra localitat. Es tracta d’una de les activitats que més ens satisfà perquè incideix de manera destacada en la forma-ció dels joves del poble, a més de completar la formació musical dels nostres músics. El valor pedagògic d’aquesta activitat està fora de dubte, al igual que la contribució a l’increment de la valoració de la música per part dels joves. El Concert Didàctic és una activitat que ens servirà per a ensenyar als/les xiquets/xiquetes molts as-pectes relacionats amb la música: instruments, qualitats del so, elements constitutius de la música, for-mes i estils musicals,.... La mera pretensió de crear un públic, que és una miqueta més que una suma d'usuaris o espectadors, pressuposa una clara determinació de canvi i transcendència. Els concerts didàctics atenen al present, però anticipen el futur. Són pràctiques culturals en les quals es precisa convicció, entusiasme i pacièn-cia. Davall el principi de no hi ha música inadequada sinó falta de metodologia adequada per a fer cert tipus de concerts es resumeixen estos conceptes; es podria dir que val tot el repertori, l'important és com es prepara i com es posa en escena. L’última edició del concert didàctic tenia el títol de “ De la A a la Z amb Mozart”. En aquesta ocasió va-rem fer un recorregut per tot l’alfabet relacionant cada lletra amb alguna cosa relacionada amb la vida i obra del compositor austríac.

El pasta dia 7 de juliol, mentre a Pam-plona es trobaven en el seu dia gran (Sant Fermín), en els locals de l’Escola de Música tenia lloc un taller de Jazz impartit pel mestre J. Fco. Blanco, més conegut com a Latino, Els que tinguérem el gust de partici-par varem passar un dia fantàstic. Segur que per al present curs ho tor-narem a repetir !!!!

Rómpelas!!!!!!

DIA DE JAZZDIA DE JAZZDIA DE JAZZDIA DE JAZZ

CURIOSITATS MUSICALSCURIOSITATS MUSICALSCURIOSITATS MUSICALSCURIOSITATS MUSICALS

La Música Manda La famosa anécdota de John Williams en E.T. que tantas veces se ha contado. La parte final de la película " Adventure on Earth " era un calva-rio para Williams pues no conseguía hacer casar la música con las imáge-nes durante esa escena de 15 minutos. Cuando estaba al borde de la de-sesperación Spielberg le dijo " Mira, olvídate de la película. Te quito la película, haz la música como mejor te parezca, y luego remontamos la escena para que case con tu música ". El resultado, ya lo conocemos. Uno de momentos memorables de la historia del cine.

Tchaikovsky y ¿sus Hijos? Cuando P. I. Tchaikovsky estrenó su ballet El Lago De Los Cisnes fueron a verlo Edward Grieg (que mediría menos de metro y medio) y su mujer (que medía incluso menos). Al día siguiente Tchaikovsky leyó en la pren-sa lo siguiente: "Peter Tchaikovsky estrenó ayer un ballet titulado El Lago de los Cisnes acompañado de sus dos hijos"

Músico de segunda fila "A falta de los mejores, hemos tenido que escoger a los de segunda fila..." con estas palabras recibía en 1723 el muy notable y prudente Consejo Municipal de Leipzig a su nuevo Director Musices. Puesto que no fue posible conseguir a "los mejores", fue necesario aceptar a los mediocres. El mediocre era Johann Sebastian Bach.

AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA

NOVEMBRE:

& Diumenge dia 18: Audicions alumnes I

LLoc: Escola de Música Aula d’Asasaigs. Hora: 12:30 hores

& Diumenge dia 25: Audicions alumnes II

LLoc: Escola de Música Aula d’Asasaigs. Hora: 12:30 hores DESEMBRE:

& Dissabte dia 1: Concert Grup Jove.

El Grup Jove realitzarà un concert en commemoració de la festivitat de Santa Cecília i en el qual és donarà entrada als nous membres. LLoc: Església Hora: 19:00 hores (desprès de la misa)

& Diumenge dia 23: Concert Grup Jove.

Concert del Grup Jove en el qual podrem escoltar peces de Nadal i en el qual participaran tots els alumnes de l’Escola de Música LLoc: Església Hora: 19:00 hores COMENÇA MÚSICA EN FAMÍLIA El pròxim 15 de desembre comença Música en Família, un cicle pensat perquè els més xicotets disfruten de la millor música clàssica acompanyats dels seus familiars. El bellíssim ballet de Chaikovski, El Trencanous, és la proposta de l'Orquestra de València per al mes de desembre. La formació valenciana dirigida per Roberto Forés, al costat d'un narrador, i actors i ballarins de l'Escola de l'Actor, unirà la màxima qualitat musical i teatral, amb una posada en escena àgil i divertida. Les entrades, a 3 euros, ja es-tan a la venda en les Taquilles del Palau i a través de Servientrada.

15-12-2007 18.30 Sala Iturbi Música en família Robert Forés, director ORQUESTRA DE VALÈNCIA P. I. Chaikovski El Trencanous (suite)

Barranc de la moneda,34 46720 Villalonga. (València)

E-mail: escola@agrupaciomusical.com

Grup de treball: - Mayte Aguilera, Raquel Rayo, Sónia Martí, Leila Ripoll, Raquel Domínguez, Laia Rocher. David Mascarell (Coordinació, Maquetació, disseny i direcció).

LÍNIES ADDICIONALSLÍNIES ADDICIONALSLÍNIES ADDICIONALSLÍNIES ADDICIONALS

Racó divertit

Racó divertit

Racó divertit

Racó divertit

PALAU DE LA MÚSICA

29-11-2007 20,15 Sala Rodrigo “AMORES”, Grup de percussió Sèrie de cambra

03-12-2007 9.00 Sala Iturbi Junts a Nadal III ENCONTRE MUNICIPAL DE NADA-LENQUES PER A ESCOLARS Del 3 al 5 de desembre de 2007

NOTÍCIES BREUS NOTÍCIES BREUS NOTÍCIES BREUS NOTÍCIES BREUS

Si vols rebre la revista en for-mat electrònic i amb color en-via un correu amb la teua opinió i l’enviarem. Ànim!

& La Banda de Música Celebrarà el seu

dia de Santa Cecília el Dissabte dia 24 de novembre amb un concert a l ’ esg lés ia par roqu ia l . Abans s’arreplegaran als nous músics i des-pres és celebrarà el tradicional sopar de socis de l’Agrupació Musical en el restaurant Molí Canyar en Potries.

& La Coral Renaixença realitzarà un Con-

cert extraordinari de Nadal el dissabte dia 22 de desembre, en l’església on participaran el nostres alumnes de Cor.

& La Rondalla de l’Agrupació Musical de

Villalonga realitzarà un Concert el dia 23 de desembre a les 12:30 en l’església.

& L’associació Musical Daimusense rea-

litzarà el pròxim dia 9 de desembre a les 11:30 hores un Concert en el palau de la Música de València. Aquest acte està programat dins dels actes en com-memoració del 20 aniversari de la Ban-da de Música. Entrada gratuïta (Localitats limitades)