Ciutat vella 53

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Reportatge pàg 3Frau al metro: un 4% quecausa pèrdues anuals de 10,6 milions d’euros

Entrevista pàg 13Lluís Llanas: “És bo quel’Ajuntament rectifiqui amb el que s’ha equivocat”

Polèmica pàg 9Denuncien un cas demòbing immobiliarial carrer Flassaders

Societat pàg 8El Festival de CulturaRaval(s) diu adéu ala seva 13a edició

Comerç pàg 12Satisfacció a Sant AntoniComerç amb el Tapantoni

Esports pàg 14El CNAB derrota el Terrassai l’Eger ja l’espera a Europa

Colau promet perseguir mésels pisos turístics il·legals

L’alcaldessa manté una trobada amb la Barceloneta Diu Prou i rep crítiques per la gestió del seu govern pàg 8

Prostitució regulada?L’Ajuntament vol crear una normativaper a l’exercici del treball sexual voluntari pàg 9

liniaciutatvella.cat · 26/11/2015 · Núm.53 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualsbarcelonalíniaciutatvella

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 26 novembre 2015líniaciutatvella.cat

3 | líniaciutatvella.cat26 novembre 2015Reportatge

“El frau s'ha de controlar, peròmoltes vegades no respon a undesig de colar-se, sinó també auns preus que molta gent ma-lauradament no pot pagar”.Aquestes paraules, referents alfrau al metro, les va pronunciarla nova presidenta de TMB, Mer-cedes Vidal, a finals d’octubre.

Tot i que és complicat saber siVidal té raó o si, al contrari, la gentes cola per altres raons, el que síque és una realitat és que el frauexisteix i es pot quantificar: cadadia 47.000 persones utilitzen elmetro sense pagar -representenel 4% dels usuaris- i provoquenunes pèrdues de 10,6 milionsd’euros anuals, segons ha publi-

cat recentment el diari Ara des-prés de tenir accés a un informeintern de TMB. Aquestes xifressón les més altes en els darrerscinc anys (el 2013 va ser del3,52%), tot i que va ser el 2009quan va tocar sostre amb un6,6% de frau i unes pèrdues dequasi 15 milions d’euros. Les da-rreres xifres surten d’uns infor-mes fets durant 20 dies del mesde novembre de l’any passat.

El que també es pot observard’aquestes dades és que el frau noés uniforme. Una de les primeresconclusions mirant les xifres ésque només es redueix a les esta-cions on es fan controls de bitlletsals usuaris. Pel que fa a les esta-cions on menys gent paga el bit-llet, la de Torre Baró lidera la llis-ta amb un 32% de frau. Calapuntar que es tracta d’una es-tació de la línia 11, que és de con-

ducció automàtica. Després deTorre Baró, les estacions on lagent més es cola són Baró de Vi-ver (18,7%), Bogatell (16,5%),Besòs Mar (16,2%) i Virrei Amat(14,6%). Es tracta d’estacionsque pertanyen a zones de la ciu-tat amb rendes baixes.

Un altre dels aspectes quecrida l’atenció és com es disparael frau els dissabtes a la nit -l’únicdia de la setmana que el metrofunciona ininterrompudament-.Les dades són especialment cri-daneres a Trinitat Vella (55%),Trinitat Nova (40%), Liceu (35%)o Drassanes (28%). Unes xifresque provoquen que el frau mitjàpassi del 4% al 16,7%.

Aquestes xifres s’obtenen apartir d’estimacions sobre el frauobservat. Surten del que veuen elsinspectors que anoten, d’incògnit,des dels viatgers que salten la ba-

rrera o obren les portes fins a jo-ves que viatgen amb un bitllet queno els toca, com ara la targeta rosadels jubilats.

QUÈ HI DIU TMB? TMB no fa públiques aquestes da-des, però des de l’entitat gestoraremarquen que “la lluita contra elfrau és una tasca permanent” i re-corden que “s’han anat implan-tant, en els últims anys, mesuresper dificultar i perseguir mésefectivament l’incivisme, comara la substitució de barreres an-tigues per les portes automàtiqueso la col·locació de vigilants darrerela línia de peatge en determinatsvestíbuls i franges horàries, aixícom d’agents d’atenció al client”.

Des de TMB també afegeixenque “s’ha elevat l’import de lamulta” per als viatgers que esmouen sense bitllet -ara són 100

euros, tot i que es redueixen a lameitat si es paga al moment- i que“la detecció i persecució dels de-fraudadors també s’ha reforçatamb la incorporació de més per-sonal d’intervenció”.

“XIFRES HOMOLOGABLES”Tot i aquesta lleugera crescuda enel darrer any, segons TMB les xi-fres de frau que “de manera con-fidencial comparteixen els ope-radors de diferents ciutats delmón indiquen que al metro de laciutat el frau està per sota de lamitjana de les xarxes semblantsd’arreu del món”. Tot i que pràc-ticament les ciutats europees nopubliquen xifres, un dels casos onsí que es coneixen les dades és elde Berlín. Allà el frau és migpunt inferior al de Barcelona,tot i que també cal dir que no hiha tanques que regulin l’accés.

Pocs, però cars» 47.000 persones es colen cada dia al metro, una xifra que representa el 4% del total d’usuaris

» Aquestes dades, les més altes dels darrers anys, suposen unes pèrdues anuals de 10,6 milions d’euros

Albert RibasBARCELONA

El frau al metro ha anat creixent en els darrers anys, tot i que el rècord es va registrar el 2009. Fotos: Línia

| 4Opiniólíniaciutatvella.cat 26 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

La sèrie d’èxit de TV3, “Merlí”,presenta un professor de filosofiaen contacte amb els seus jovesalumnes de l’institut. Els tractad’una manera diferent que altresprofessors, amb tota una filosofia,que no acaba d’encaixar amb la vi-sió del director i de companysseus. Aquest home destaca per ser“diferent”, en la forma d’ensenyari d’establir empatia amb els seusalumnes. Els tracta com a perso-nes amb la seva pròpia personali-tat i no com a submisos deixebles.En flagrant contraposició, hi ha elsenyor Montoro, un personatgeben diferent. Ell no para de re-nyar els que formen el Govern enfuncions de la Generalitat. És comun mestre ressentit al qual els seusalumnes li dirien col·loquialment,amb el llenguatge a l’ús, que vamal follat i que està enfadat amb elmón dels independentistes. Peraixò els castiga, els renya, els ar-racona de cara a la paret i pro-posa als altres mestres i subalternsque facin d’espietes i delators sidetecten alumnes díscols que esgasten els diners en “maria” i al-tres vel·leïtats. Té un programaescolar i posa uns deures molt di-fícils de fer, comminant-los a pre-sentar-los quan abans millor,complint amb les seves obliga-cions si volen tenir bona nota a fi-nal de curs. I, si no s’espavilen perpresentar-los en la data prevista,els alumnes que no els portin fetsels castigarà, fent-los treure els xi-clets del pati i netejar els vàters.Cansats d’aquestes humiliacions,pot ser que els alumnes, d’acordamb els seus tutors, canviïn decentre escolar i deixin plantat elmestre perepunyetes i torraco-llons. Adéu senyor Montoro, mar-xem a un altre institut.

4Merlí i Montoroper Jordi Lleal

#Bany#MasOMarç #BèlgicaBlindada

4Una UEFA molt arbitràriaper Josep Loste

Fa uns dies, el “gran” (és un dir,perquè ja només ven 36.000exemplars) diari de l’establish-ment, tremolós davant l’inici delprimer pas cap a la creació d’unestat sobirà que podia tenir ca-ràcter irreversible, va titular uneditorial furibund contra el so-biranisme tot exigint una “recti-ficació”. És el títol d’un llibrecol·lectiu de fa alguns anys d'o-pinadors del dependentismecom ara l’Antoni Puigverd, enLluís Bassets o l'Enric Juliana i enessència (ara parlo de memòria)el d’un mític article de l’histo-riador Ferran Valls i Taberner almateix mitjà després de l’en-trada de les tropes franquistes aBarcelona el 1939.

Cinc mil vots a la província deBarcelona o la tupinada del votexterior, com vulgueu, han ge-nerat des del 27-S aquest 62 a 63de Junts pel Sí contra tots els al-tres (absent la CUP) que ho hacomplicat tot extraordinària-ment. Massa. És hora ja potser dedir que, després d’haver-ho in-tentat molt aquests dies, totsplegats no ens en sortim. L’arti-cle d’Andreu Mas-Collell, que evi-dencia les reticències al procésmanifestades per un sector delGovern vigent des del primer dia,posa damunt la taula el conven-ciment d’un dels protagonistesque és millor anar a noves elec-cions. Una decisió, a la vista deldesacord existent, que començaa semblar irreversible.

En Santi Vila ja escalfa la ban-da. L’únic acord al qual semblen

haver arribat la majoria delsprotagonistes és justamentaquest. Convergència guanyaràtemps per refundar-se mentre laCUP manté la seva puresa ideo-lògica al marge de qualsevoltransformació real. Però, sobre-tot, enmig del desastre, tots dospodran culpabilitzar l’adversaride la situació i mirar de sortir-nereforçats. L’establishment veurà,finalment, després de tants in-tents, blocat el procés i premia-rà la “rectificació”.

El resultat, un escenari en elqual, després de noves eleccionsal març, es combinarà la impo-tència del carrer i de la societat ci-vil organitzada davant la triafeta pels seus líders polítics, unGovern de la Generalitat auto-nomista de configuració encaramés impossible i una ofensivasense procedents de l’Estat es-panyol, comandat pel Partido Po-pular i Ciudadanos, contra lesrestes inerts d’allò que va ser l’au-tonomia de Catalunya. Perquè elcert és que, per més voltes que hivulguem donar, per a la majoriadels independentistes la inde-pendència en si mateixa no ha es-tat la primera prioritat.

N’hi havia d’altres, abans,de tipus personal, partidista iideològic. Així que seran ja elsnostres fills els qui hauran de pro-tagonitzar el següent embat his-tòric contra l’Espanya que ara jaes frega les mans. Confiem quealmenys siguin a temps d’ex-treure d’això que ens ha passat leslliçons oportunes.

per Joan Granollacs

4Cap a la “rectificació” autonomista

Com és possible que un orga-nisme, teòricament seriós, comés la UEFA compari el cas de lesestelades amb Kosovo, Palesti-na, Albània o Xipre? No hi hadubte que la burocràcia futbo-lística de la UEFA, força cor-rupta, està molt mal informada,ja que l’estelada, per damunt detot, és un símbol de pau, lliber-tat i justícia alliberadora. A més,l’estelada és una bandera per-fectament legal, reconegudaoficialment pel Parlament deCatalunya. No s’entén que laUEFA vulgui aplicar al Barçauna multa de 40.000 eurospels fets succeïts el 29 de se-tembre en un partit contra elBayer Leverkusen.

Davant d’aquesta atzaga-iada legal de la UEFA, l’asso-ciació Drets, en nom de diver-sos socis del FC Barcelona, hapresentat als Jutjats de Barce-lona una demanda per vulne-

ració dels drets fonamentals.És indigne que la UEFA pre-tengui sancionar d’una ma-nera tan arbitrària la millor, imés cívica, afició del món.Aquí fa la sensació que laUEFA s’ha deixat influir peldogmatisme anticatalà del go-vern espanyol. L’AssociacióDrets recalca que l’estelada ésun símbol provisional de Ca-talunya que representa un an-hel i reivindicació democràti-ca, legítima, legal i no violen-ta. A més, la sanció injusta dela UEFA contra el Barça vul-nera els articles 16, 20 i 25 dela CE.

En síntesi, aquesta és unamulta coercitiva, de caràcterpolític, que coarta la llibertat delssocis del Barça i d’una gran ma-joria de catalans, que volen ex-pressar les seves, justes i legíti-mes, aspiracions envers unaCatalunya lliure i sobirana.

@Mas_Enfurecido: Dos conillets no esposaven d’acord. Un volia fugir pel foratesquerre i l’altre pel dret. El llop va arribar ise’ls va menjar als dos. Fi.

@josemaprieto: Humor en tiempos decólera. #Bélgica llena Twitter de gatos antela petición de silencio de su Policía. Ge-nialidad.

@ArmandIlla: Avui 500 milions d'espec-tadors han vist com el Barça ha fet un banyal Madrid. Ara que el consell de ministresfaci un recurs al TC.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 26 novembre 2015 líniaciutatvella.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniaciutatvella.cat 26 novembre 2015

@encampanya: Molt bé. Noves eleccionsplebiscitàries el març. Però no sobre la in-dependència, sinó sobre Artur Mas.#JuntsPerMas.

@JosepCabayol: La doctrina del shockcontinua desenvolupant-se a Europa. ABèlgica i a França els exèrcits són al carrerper combatre, diuen, el terrorisme.

@ToniLlambrich: Ho pots entendre de lesdues maneres: que el Barça li ha fotut unbany o que el Madrid no ha fotut res. Lesdues són certes.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Les pròximes eleccions generals podenconfirmar un canvi de paradigma. ACastella tots els focus estan sobre l’efectepodemaire i l’efecte ciutadà en el bi-partidisme espanyol. Però si el biparti-disme estatal s’esberla definitivament noserà pels mèrits d’aquests dos partits.Tan Ciutadans com Podem no repre-senten nous espais polítics, sinó quesimplement s’aprofiten de l’esgota-ment del PP i del PSOE, desgastats des-prés de trenta anys d’una alternança tanviciada –ara jo et deixo remenar a tu idesprés tu em deixaràs remenar a mi–que al final els nivells de corrupció elshan acabat ofegant. És més una reno-vació de sigles que no pas d’espais.

Perquè, tot i ser unes eleccions espa-nyoles, el canvi de paradigma no és cas-tellà, és català. És a Catalunya on ja fa treslegislatures que hi ha set colors al Parla-ment i on en fa cinc que cap partit pot go-vernar amb una majoria clara. Perquè elstres últims parlaments amb més colorsde la història s’afegeixen a dues legisla-tures anteriors dominades per dos tri-partits sorgits per l’esgotament del pu-jolisme, després de 23 anys d’hegemonia.Al nostre país, doncs, els espais políticsfa cinc legislatures que es belluguen,que evolucionen. I el motor no ha estatla corrupció, com passa a Castella.

A Catalunya el motor ha estat l’inde-pendentisme. Un moviment polític queen tan sols vint anys ha passat de l’ex-traparlamentarisme d’extrema esquerraa governar el Parlament amb una trans-versalitat insòlita. No hi ha, ara i aquí, capopció política que pugui disputar-li lesmajories, ni al Parlament, ni a les Dipu-tacions ni als ajuntaments. De fet, enca-ra que totes les opcions polítiques no in-dependentistes s’apleguessin en un solbloc –en un acte antinatura– tampoc nosumarien prou per ser una alternativa al’independentisme. L’hegemonia és acla-paradora. El país s’ha despertat i tot el sis-tema de partits ha quedat trasbalsat.

I com a mostra d’aquest trasbals, no-més cal mirar les candidatures catalanes.Convergència no només ja no va ambUnió sinó que ara ja no es diu CDC, araes diu Democràcia i Llibertat. El seu soci

de coalició al Parlament, Esquerra, es pre-senta per separat, i ho fa mantenint elnom, però amb un candidat que no no-més és absolutament nou a l’escena po-lítica, sinó que a més és castellanoparlant,un fet totalment insòlit dins de l’inde-pendentisme.

Aquestes dues candidatures esceni-fiquen clarament la sacsejada catalana.I al seu costat hi trobem Iniciativa, queja es va diluir dins de Catalunya Sí quees Po, i ara ho ha fet dins d’En Comú Po-dem. Canvi de nom i canvi de candidat,que també és totalment nou. Els ecoso-cialistes, doncs, també intenten adaptar-se als canvis del país, tot i que mantenintun clar sucursalisme espanyol, semprelligats a Podem, que no renova candidat,perquè només en té un, que deixarà elseu escó europeu per anar al Congrésdels Diputats.

Però mentre l’independentisme es re-nova i el regeneracionisme estatal d’es-querres li segueix les passes, els partits del’statu quo s’han quedat aturats. El PSCpresenta la mateixa candidata de lesdues últimes eleccions. El PP presenta uncandidat que fa quaranta anys que ocu-pa càrrecs, i sense manies, perquè ha tin-gut escó a totes les cambres i institucionspossibles (governador civil, regidor, di-putat català, diputat espanyol, senador,secretari d’estat, ministre...). Unió, que aCatalunya ja és una força extraparla-mentària, presenta el seu líder de sem-pre, el líder etern. I Ciutadans també pre-senta el seu únic candidat, per al qualaquesta és la quarta campanya electoralcom a cap de cartell.

Vaja, que aquell refrany de “renovar-se o morir”, atribuït a Unamuno, adqui-reix, en aquestes eleccions generals, totel seu sentit. Un sentit gairebé tràgic, per-què la màxima aspiració dels partits del’statu quo és la de resistir agònicamenta Castella, ja que a Catalunya –i així hoindiquen totes les enquestes–la seva mortestà més cantada. A partir d’aquí, l’únicdubte que tindran els agonitzants serà decalendari: quant temps durarà l’agoniaque va de la mort a Catalunya a la morta Castella. I per a aquest dubte, Unamu-no ja no serveix.

4Renovar-se o morirper David Bassa

El passat 20N, en les estones lliures en-tre misses a Franco i homenatges a laseva memòria, els seus seguidors avui algovern d'Espanya van decidir passar alsfets i estrangular financerament la Ge-neralitat. Mas-Colell explica que elscontrols d'accés al Fons de Liquiditat Au-tonòmica (FLA) equivalen a una inter-venció via l'article 155. Ho confirma Ar-tur Mas, per a qui està clar que l'Estatcastiga Catalunya per la seva actitud po-lítica. Diuen Montoro i Sáenz de Santa-maría que la vigilància més gran buscagarantir una correcta administraciódels fons autonòmics i assegurar la le-galitat de la despesa. Són els que en qua-tre anys han saquejat els fons de la Se-guretat Social, que és de tots i també deCatalunya, deixant-nos en el 50% del quevan rebre. Els que porten vint anys pa-gant i cobrant sobresous en negre, tra-mant Gürtels i Púnicas, volen eliminarles subvencions a la dependència dels al-tres però les paguen amb escreix alpare del president del govern i no cre-uen que hagin de donar cap mena d'ex-plicació per tal mesquinesa. Els que pri-vatitzen allò que toquen i s'ho queden.Els que han arruïnat el país.

La guerra bruta (o sigui, la guerra aseques perquè tota guerra és bruta)contra l'independentisme català va co-mençar fa molt de temps. Es va voler se-pultar amb la voladura controlada de laimmundícia del clan Pujol. Es va pre-tendre seguir administrant dossiersmés o menys falsos contra Mas i els con-vergents, filtrant operacions policials iescenificant registres a les seus de Con-vergència amb grans escenificacionsmediàtiques.

La col·laboració dels mitjans de co-municació unionistes en l'atac a l'inde-pendentisme és essencial. Als pasquins"La Razón" o "ABC" s'hi han sumat "ElPaís" i un front tancat de xiringuitos di-gitals finançats amb els fons rèptils. Lesescombraries impreses vénen acom-panyades del soroll de fons dels gallinerstertulians de ràdios i televisions priva-des i públiques en què uns indocu-mentats a sou deixen anar verí catala-nòfob fins i tot per les orelles. Els au-diovisuals privats semblen menys sec-taris perquè toleren una mica més op-cions no estrictament neofranquistes oneofalangistes, però sempre que no do-nin corda a l'independentisme. Fins i tot"El Intermedio" sembla haver arribat ala censura encoberta, i la millor prova ésque el propi programa ha cregut con-venient fer un acudit sobre això mateix.Un acudit amb poca gràcia.

A la bateria mediàtica s'hi suma araun nou pamflet, anomenat "El Español",que obre una nova via de joc brut es-

campant mentides sobre suposades ac-tivitats il·legals i violentes de la gent dela CUP. Preocupant, l'assumpte, no perallò que hi hagi de cert, que serà pura in-venció, sinó perquè són els mateixos queporten més de deu anys deixant anar laimmundícia de l'autoria d'ETA en l'a-temptat d'Atocha amb l'objectiu d'exo-nerar els islamistes. O sigui, allò pro-blemàtic no és la falsedat de la invenció,sinó que estigui en mans d'autèntic bò-vids que puguin passar-se lustres repe-tint les seves mentides i escampant es-combraries.

El mitjà espiritual per excel·lència,l'església catòlica, també ha rebut ordresde sumar-se al front catalanòfob. Els bis-bes espanyols avisen que les simpatiesindependentistes són simpaties pel dia-ble i que els que anhelen una Repúbli-ca catalana atempten contra el dogma,l'Esperit Sant, la fe i qui sap si la virgi-nitat de Maria. Per sort, els bisbes ca-talans mantenen a ratlla l'horda de cre-uats tridentins perquè, si no, ja s'hauriaproclamat la guerra santa a l'altre cos-tat de l'Ebre.

El govern, els mitjans, l'església i, perdescomptat, l'exèrcit i part de la bancai l'empresa formen el front compacte dela guerra bruta contra Catalunya. Fatemps que no s'esgrimeixen raons (maino hi van ser), ni es recorden tradicions(són inventades), ni s'addueixen senti-ments (sempre van ser simulats). Arasón els "desplantes", els exabruptes,els insults, les amenaces i les mentides.Tot s'hi val per trencar la voluntat d'e-mancipació d'un poble. Els indepes es-tan sols i només compten amb les sevespròpies forces. Per això és important quepuguin confiar en elles.

Perquè el front contrari, el de la gu-erra bruta, és compacte. No només elconformen els elements citats. Tambés'hi inclouen els partits polítics defora i de dins del parlament espanyol.Tots donen suport a l'hostilitat delgovern central envers Catalunya, ins-pirada en la tradició franquista. No laqüestionen. En allò referent als as-sumptes catalans, l'oposició no existeix.Tampoc en la resta, però aquest és unaltre assumpte. El menys compromèsamb allò més brut de la guerra brutacontra Catalunya, Podemos, tambédeixa fer, ja que sap que un mínim decomprensió el desplomarà de vots i, aCatalunya, la seva organització de con-fluència, CSQP, no només deixa fer sinóque és part activa en obstaculitzar l'a-cord entre JxSí i la CUP.

Davant l'allau de la guerra bruta, laresponsabilitat del bloc independentis-ta de forjar un acord per fer públic el 21de desembre, no abans, és històrica.

4Joc brut en tots els frontsper Ramón Cotarelo

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 26 novembre 2015 líniaciutatvella.cat

26 novembre 2015

Ciutat Vella| 8


Una de les promeses que Ada Co-lau va fer en accedir a l’alcaldia vaser que no perdria el contacte ambles lluites veïnals de la ciutat. Di-vendres passat, en una trobadaoberta amb una trentena de mem-bres de La Barceloneta Diu Prou,es va demostrar que ha mantin-gut la seva promesa. Tot i això,també va quedar clar que l’entitatcontinua en peu de guerra i no téla intenció d’afluixar.

Només arribar a la trobada -ce-lebrada a l’Institut Narcís Montu-riol-, acompanyada de la regidoraGala Pin, es va poder veure queaquella reunió no seria fàcil per al’alcaldessa. Un grup de veïns vanrebre Colau i Pin amb pancartesque exigien solucions i on tambése’ls recordava el seu passat com aactivistes. “Ada, Gala, per què de-

fenseu ara els pisos turístics?”, espodia llegir en una d’elles.

Un cop a dins, Colau va fer,principalment, el que havia pro-mès: escoltar els veïns. La tro-bada, de quasi dues hores de du-rada, va servir perquè es trac-tessin un gran nombre de temes,la majoria d’ells relacionats ambel turisme i els efectes que té a laBarceloneta, però també la man-ca de places educatives i de se-guretat en general. L’alcaldessava escoltar, va respondre i va anarde cara a l’hora de respondre elque els veïns li anaven dient.

Va ser a l’hora de parlar delspisos turístics il·legals quan Colaues va expressar de forma mésclara. Es va comprometre a per-seguir-los amb més intensitatquan els veïns van denunciar queno es fan tantes inspeccions comamb l’anterior govern. També varecordar que “n’hi ha de legals”.Estires i arronses, algun momentde tensió, però també aplaudi-ments. “Li agraïm molt que vulguiser transparent però esperàvemmés del seu govern”, afirma a Lí-nia Ciutat Vella Mai Casas, por-taveu de la Barceloneta Diu Prou.

Imatge d’arxiu d’una manifestació a la Barceloneta. Foto: Twitter (@sack_7)

Colau es compromet a perseguirmés els pisos turístics il·legals

» L’alcaldessa manté una trobada inèdita amb els integrants de la Barceloneta Diu Prou i rep crítiques per la gestió del seu govern

El Festival de Cultura Raval(s)diu adéu a la seva 13a edició

SOCIETAT4El Festival de Cul-tura Raval(s) va tancar el passatdia 15 de novembre la seva 13aedició després de quatre dies on,un any més, va tornar a servirper demostrar la riquesa sociali cultural del barri.

Enguany el festival va apos-tar per un conjunt de canvis inovetats, com ara el fet de tenirun altre barri de la ciutat com aconvidat. El barri encarregatde visitar el festival va ser el Be-sòs-Maresme, del districte deSant Martí, amb el qual es vanpoder estrènyer llaços i com-

partir experiències. Al llarg delsquatre dies de festival es van ce-lebrar l’Any Nou hindú, unacercavila popular, actuacionsmusicals, obres de teatre, pro-jeccions de curtmetratges, rutesgastronòmiques... Tot plegatenfocat a la temàtica d’aquestaedició, que era l’arrelament albarri.

El Festival de Cultura Ra-val(s) va comptar amb la parti-cipació de més de 120 entitats,col·lectius, associacions, co-merciants, centres educatius iveïnat del Raval.

Diferents entitats tornen a dir no a l’hotel del Rec ComtalPROTESTA4La ciutat té una novaplataforma contrària al creixe-ment turístic i hoteler. Es tractade l’Asssemblea de Barris per unTurisme Sostenible (ABTS), queel passat 11 de novembre va fer laseva estrena amb una manifes-tació a davant del solar on s’ha defer el futur hotel del Rec Comtalper mostrar-hi el seu rebuig.

L’ABTS és una plataformaque busca coordinar les plata-formes -més d’una vintena- dels“barris més afectats per la sobre-explotació turística de la ciutat,així com d’altres que veuen com

els està arribant el fenomen, id’entitats de caire més temàtic”.

La nova plataforma, que es vapresentar dos dies abans de fer elseu primer acte de protesta, de-nuncia que “el grau d’explotacióturística a què s’ha sotmès bonapart de la ciutat” ha provocat“l’expulsió del veïnat, l’augmentde la precarització laboral, l’afe-bliment del teixit social i econò-mic i una creixent privatització isobreocupació de l’espai públic.”.Per tot això, conclouen que “ésnecessari rebaixar les xifres quegenera el turisme”.

Miscelanea tanca la celebraciódel seu 10è aniversari

CULTURA4L’associació culturaldel Raval Miscelanea presentaràdemà a la Fàbrica Moritz un lli-bre que inclou l’obra de més de 70artistes emergents representa-tius de l’escena estatal.

Es tracta d’un acte que servi-rà per clausurar la celebració deldesè aniversari d’aquest espai ar-tístic multidisciplinar que té coma finalitat difondre i mostrar el tre-ball creatiu i les expressions ar-tístiques contemporànies de la

ciutat. A Miscelanea convergeixenart, disseny i creació audiovisualamb manifestacions culturals decaràcter independent per tal d’o-ferir noves propostes creatives.

El llibre que es presentaràdemà inclou creadors com Ri-cardo Cavolo, Lara Costafreda,Btoy, Paula Bonet, Miju Lee, Jo-ana Santamans, Escif, Yosigo,Zosen i molts altres. Durant l’ac-te també hi haurà actuacionsmusicals.

Successos | Desmantellat un punt de venda de drogaEls Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van desmantellar la setmana passada un punt de

venda de drogues al districte. Durant l’operació, que va començar gràcies a la denúncia d’un veí,la policia va detenir tres persones. Al pis on els traficants guardaven la droga s’hi van trobar 200

grams de marihuana, 81 grams de cocaïna, 51 d’haixix, MDMA i unes 300 pastilles d’èxtasi.

Albert RibasLA BARCELONETA

9 | Ciutat Vella líniaciutatvella.cat26 novembre 2015

Denuncien un cas de mòbingimmobiliari al carrer FlassadersPOLÈMICA4Una inquilina d’unafinca del número 30-32 del carrerFlassaders, al barri de Sant Pere,Santa Caterina i la Ribera, va de-nunciar fa unes setmanes que ellai el seu marit, els últims llogatersde la finca, pateixen assetjamentimmobiliari per part del grupMauri Casals S.L.

L’Associació de Veïns delCasc Antic ha denunciat quel’empresa “va utilitzar una falsadeclaració de ruïna per anul·lartots els contractes de lloguer derenda antiga i en virtut d’aques-ta han hagut d’abandonar l’edi-fici 26 famílies”. Una declaració

de ruina que, afegeixen, “mai noha estat sustentada”.

L’EMPRESA HO NEGAPer la seva banda, Natàlia Mau-ri, de Mauri Casals S.L, i una deles propietàries de l’immoble, vaafirmar en declaracions a BTVque la situació “no és un cas d’as-setjament immobiliari”, sinó quetot plegat va començar fa tresanys i té a veure amb problemesestructurals de l’edifici. Mauri as-segura que la vintena de llogatersvan acceptar les condicions de laimmobiliària i es van traslladaren altres pisos.

La situació que viu el món de laprostitució a la ciutat podria do-nar un tomb molt important des-prés que l’Ajuntament hagi anun-ciat que té la intenció de dotard’un marc normatiu municipal laprostitució voluntària.

La Comissió de Drets Socials,Cultura i Esports celebrada el pas-sat dimarts 17 de novembre vaaprovar una proposició de Ciuta-dans, amb els vots a favor deBarcelona en Comú, ERC i laCUP, que vol donar major pro-tecció i seguretat a les dones queexerceixen la prostitució. Aques-ta era una demanda que el col·lec-tiu Prostitutes Indignades, que desdel Raval ha reivindicat des de faanys els seus drets, portava fentdes de fa molt temps.

La regidora de l’Àrea de Ciclede Vida, Feminismes i LGTBIdel govern municipal, Laura Pé-rez, va assegurar després de l’a-provació de la proposta que “calun marc normatiu que no crimi-nalitzi ni penalitzi les dones”, almateix temps que va apuntarque les multes no tenen cap efec-te. De fet, Pérez, en declaracions

a aquesta publicació, ja va avan-çar a mitjans d’octubre que el go-vern municipal tenia la intenció“d’aturar la criminalització de lesprostitutes, començant per vetllarpels seus drets laborals”.

CONFLICTE A ROBADORL’aposta del consistori arriba des-prés que a principis de mes elsveïns de l’illa Robador denun-ciessin que la convivència enaquesta zona del Raval és cada diamés complicada, una situacióque ve d’anys enrere. Els motiusd’aquesta problemàtica, denun-

cien els veïns, són l’increment dela prostitució, del tràfic de droguesi les baralles.

La regidora del Districte, GalaPin, en una compareixença a laComissió de Presidència i Segu-retat a instàncies de CiU i PSC, vaafirmar la setmana passada que elconsistori treballa en un pla d’ac-tuació conjunt de la Guàrdia Ur-bana amb els Mossos d’Esquadraal Raval i, en concret, a zones comel carrer d’en Robador. Per laseva banda, CiU i PSC van acusarel govern de disminuir la presèn-cia policial a la zona.

Imatge d’un grup de prostitutes al carrer d’en Robador. Foto: Arxiu

L’Ajuntament vol regular la prostitució voluntària

RedaccióCIUTAT VELLA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 26 novembre 2015líniaciutatvella.cat

11 | líniaciutatvella.cat26 novembre 2015Barris al dia

L‘Ajuntament referma la seva apos-ta per la bicicleta i la mobilitat sos-tenible. Per això, el consistori haanunciat que impulsarà l’acció Es-tratègia de la bicicleta, un conjunt demesures pensades per facilitar i fo-mentar l’ús d’aquest mitjà de trans-port per tota la ciutat.

La quarta tinent d’alcalde d’E-cologia, Urbanisme i Mobilitat, JanetSanz, i la regidora de Mobilitat, Mer-cedes Vidal, van presentar el passat20 de desembre el conjunt de me-sures d’aquesta acció. Sanz va as-segurar que l’Ajuntament confiaplenament en els resultats queaquesta donarà i que es tracta d’u-na idea “ambiciosa i realista al ma-teix temps”. També va destacar elcompromís del govern per aconse-guir una ciutat “més saludable”.

Entre les accions més destacadesque l’Ajuntament vol introduir des-taca la inversió de 32 milions d’eurosen els pròxims tres anys de maneraque la xarxa de carrils bici, que ac-tualment és de 116 quilòmetres,passi a ser de 308 quilòmetres. La vo-

luntat municipal és que el 95% delsciutadans puguin disposar com a mí-nim d’un carril a 300 metres de dis-tància del seu domicili. D’aquesta ma-nera, carrers com Casanova o PauClaris també en tindran.

El primer que es farà serà com-pletar els punts de discontinuïtat en-tre els carrils que ja existeixen, per talde comptar amb una xarxa cohe-rent, connexa i completa que co-breixi tot el territori de manera ho-

mogènia. Això s’aconseguirà fent untotal de 128 actuacions a diferentsvies i carrers de la ciutat. En la ma-joria dels punts es preveu configu-rar-hi nous carrils bici, tot i que en al-guns àmbits el que s’hi farà seran ac-tuacions de millora o actuacions persenyalitzar zones 30 o itineraris ci-clistes. Alguns d’aquests projectes jaestan en execució o en procés,mentre que d’altres encara no han

començat. Es tracta d’una propos-ta inicial que s’anirà definint se-gons les necessitats reals de la xar-xa, la connectivitat i altres criteris.

UNIFICACIÓ DEL DISSENYA més, de tots els canvis detallats an-teriorment, l’Ajuntament vol unificarels criteris de disseny dels carrils bicide la ciutat. Tot i que des de 2014existeix un manual per a la senya-lització urbana, el consistori l’està re-visant i al mateix temps s’està pre-parant un manual de criteris per a l’e-laboració de carrils bici. Amb això esvol millorar la seguretat dels ciclis-tes, reduir els conflictes amb elsvianants, millorar la connectivitatdels nous carrils bici i abordar-ne lasenyalització, la regulació semafòrica,el disseny.

S’establiran criteris que han deregir en cas de carril bicicleta en elmateix sentit dels vehicles, en sen-tit contrari a la circulació de vehicles,carrils bidireccionals, interseccions,en cas d’encreuament de dos carrilsbici, en rotondes i altres casos. En elmanual també es consignarà quinaha de ser la regulació semafòrica, abanda de quin ha de ser el model desemàfor, les dimensions, l’alçada, laposició i el nivell de gir.

Objectiu: 308 quilòmetres» L’Ajuntament vol potenciar l’ús de la bicicleta a la ciutat i ampliarà la xarxa de carrils bici

» La voluntat municipal és dotar d’espais i itineraris ciclistes més de 120 vies i carrers

MOBILITAT4De manera com-plementària, l’Ajuntament tambévol passar de les 24.348 placesd’aparcament de la bicicleta a l’es-pai públic actuals, a les 30.000. Peraixò, entre aquest any i 2016 estàprevist que s’instal·lin 1.000 unitatsde places d’aparcament de la ti-pologia d’U invertida.

El consistori explica que procu-rarà instal·lar aquests aparcamentsa prop de la xarxa de carrils bici o re-correguts ciclables, en zones en lesquals no hi ha prou places, en zonesque mostrin unes millors condi-

cions de partida per a la mobilitat ci-clista i en proximitat d’edificis i equi-paments. També s’implantaran enintercanviadors de transport pú-blic, per tal de facilitar l’intercanvimodal.

Els aparcaments s’ubicaran pre-ferentment en calçada, per alliberarles voreres, però en aquells casos enels quals això no sigui possibleaquests es podran instal·lar fora dela calçada. Els dispositius estaran for-mats per elements ancorats a terrai es faran amb materials resistents ala intempèrie.

Més places d’aparcament

Janet Sanz diu que el pla és “ambiciós”

però “realista”

RedaccióBARCELONA

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

L’Ajuntament vol que d’aquí a tres anys la ciutat sigui molt més accessible per als ciclistes. Fotos: Arxiu

26 novembre 2015

Comerç| 12


Durant aquesta campanya deNadal, més de 300 botigues as-sociades a l’Eix Raval repartiran5.000 bosses de roba estampadesamb el logo del grup Territori So-cialment Responsable en el marcde la campanya #RavalKm0,una iniciativa que vol generaroportunitats formatives i de fei-na a persones en risc d’exclusióal barri d’entre 17 i 55 anys.

El projecte, que ha donat fei-na a 14 persones d’aquesta fran-ja d’edat, ha consistit en l’elabo-ració de bosses de plàstic seri-grafiades i de llums de Nadal enforma de pètal, els quals, al seutorn, defineixen el contorn delbarri del Raval. Aquests llums,fets amb leds de baix consum, esfinancen amb aportacions enforma de donació –de 50 i 180

euros– per part de comerços,entitats, institucions culturals iempreses del barri i de la ciutat,les quals podran gaudir delsmateixos o bé cedir-los a una en-titat o centre educatiu.

El disseny de les bosses deroba i el logotip que llueixen vasortir d’un concurs que va triarla guanyadora d’entre una vui-

tantena de propostes, mentreque els llums han estat ideats perLupercales.

Aquest projecte solidari, queha arrencat aquest any com aprova pilot, culminarà el pròximdijous 3 de desembre amb unafesta comunitària d’encesa dellums i de presentació de lesbosses de roba.

Els participants en el projecte s’han format en serigrafia i electricitat. Foto: TSS

#RavalKm0: un projecte que aplega comerç i solidaritat» Els botiguers del Raval col·laboren amb una iniciativa que ajuda i dóna feina a persones d’entre 17 i 55 anys en risc d’exclusió social

Satisfacció a Sant AntoniComerç amb el sisè TapantoniGASTRONOMIA4Sant AntoniComerç (SAC) tancarà el seusisè Tapantoni aquest diumen-ge i des de l’eix fan un “bon ba-lanç” de l’edició, la qual va arren-car el passat 13 de novembre.

En aquesta edició hi estanparticipant uns 50 establiments,dels quals una quarantena ofe-reixen una tapa acompanyadaper una beguda per 2,50 euros,mentre que l’altra desena posa adisposició dels seus clients els

Menús especials Tapantoni, perun preu de 25 euros.

Des de l’associació tambéhan volgut destacar la “consoli-dació” de la ruta de tapes al ba-rri, una zona de Barcelona que“està de moda”. Per aquesta raó,el Tapantoni està atraient visi-tants d’arreu de la ciutat, elsquals, segons asseguren des delSAC, demanen un “Tapantoni”en comptes de directament “unatapa del Tapantoni”.

La Rambla lluirà uns llums de Nadal “sostenibles”

NADAL4Amics de la Rambla vapresentar ahir al matí l’enllu-menat nadalenc que lluirà laRambla a partir de demà. Estracta d’uns llums dissenyats perBenedetta Tagliabue que “sónun homenatge a tot el que laRambla representa”, en paraulesde la pròpia dissebyadora.

La principal novetat delsllums d’enguany, però, és que es-tan fets de materials reflectantsque il·luminaran el carrer, tant de

dia com de nit, amb un “mínimconsum energètic”.

El sistema d’il·luminació com-bina el cordó i tub lluminós tra-dicional i hi afegeix panells ho-logràfics reflectants, una alter-nativa “més sostenble”, segonsexplica Amics de la Rambla, queatreu la il·luminació dels fanalspúblics, dels semàfors, trans-ports, aparadors o anuncis i laprojecta. Uns llums que es man-tindran encesos fins al 6 de gener.

RedaccióEL RAVAL

Estudi | El Portal de l’Àngel és el carrer més car de tot l’EstatEl Portal de l’Àngel és el carrer comercial més car de tot l’Estat i la catorzena del món, segons

l’informe Main Streets Across the World de Cushman & Wakefield. Això vol dir que els lloguersper instal·lar-se en aquest cèlebre vial de Ciutat Vella són els més alts de tot l’Estat, en concret

de 3.240 euros el metre quadrat. El passeig de Gràcia, per la seva banda, ocupa la tercera posició.

Preveuen un augment del 4% en les vendes de Nadal

PREVISIONS4La campanya deNadal d’enguany podria posar lacirereta del pastís a un 2015 quesembla haver trencat amb lamala ratxa dels últims anys en elsector del comerç –almenys se-gons les dades a gran escala–. I ésque la Confederació de Comerçde Catalunya (CCC) confia queaquesta pròxima campanya deNadal serà “positiva” per al sec-tor, en la línia de la que es va viu-re l’any passat. Concretament, laCCC espera que les vendes s’in-crementin un 4%, especialment

en l’alimentació, la moda i elscomplements, les joguines, els lli-bres i l’electrònica. A més, l’enti-tat calcula una despesa de 700euros per llar.

Així mateix, la CCC preveu uncreixement en la contractaciódel 3% respecte de l’any passat,el que podria suposar la creacióde 9.000 llocs de treball durantaquestes dates. Per la seva ban-da, Adecco preveu una milloradel 16% en l’activitat de les Em-preses de Treball Temporal(ETT) fins al gener.

Les vendes nadalenques suposen un terç de la facturació anual. Foto: Arxiu

13 |

26 novembre 2015líniaciutatvella.cat

Vostè ha rebut recentment elpremi Albert González perla seva promoció del petit

comerç. S’ho esperava?Estic molt content. És un reconei-xement que m’honra molt i que faigextensiu a tota la junta de Creu Co-berta. Precisament, amb l’AlbertGonzález, que era Director de Co-merç, m’unia una forta amistat. Va serqui va plantar la llavor de l’amor i dela dedicació al comerç. Per a ell, el co-merç no era només estar dins de lesbotigues: el que passava a fora tam-bé li interessava.

De fet, quan vostè va arribar a lapresidència de Creu Coberta(2002) la situació general a l’eix noera gaire positiva.Totes les fàbriques que hi havia aHostafrancs que donaven feina i por-taven molta gent a la plaça d’Es-panya ja no hi eren. Per altra banda,l’urbanisme també estava molt mal-mès: les voreres estaven deteriora-des i antiquades...

I com a postres, pocs anys despréses va anunciar que les Arenas aco-llirien un centre comercial.Teníem molta por, perquè no sabí-em els metres comercials que s’hiinstal·larien.

Tanmateix, la seva actitud no vaser de bel·ligerància, sinó mésaviat d’aliança. Els comerciants hem de ser flexiblescom el bambú. No podíem perme-tre que la plaça de braus oferís lamala imatge que donava: bruta iabandonada. A més, allà s’hi vaacabar instal·lant un comerç com-plementari que no fa mal a Creu Co-berta. I amb el temps, les Arenas haesdevingut un motor dinamitza-dor i ha donat una marca de quali-tat al barri. La veritat és que els di-vendres i els dissabtes va molta

gent cap a les Arenas que tambépassa per Creu Coberta.

És aquest un model a seguir a al-tres indrets de la ciutat afectatsper la mateixa problemàtica?Som un cas estrany. No crec que hihagi cap altra associació de boti-guers que estigui unida amb un cen-tre comercial. Jo sempre dic que lesassociacions són una xarxa de rela-cions i una central de serveis. Peraixò, ens hem de relacionar amb par-tits polítics i altres entitats, com arael Poble Espanyol, amb el qual tam-bé estem associats. Nosaltres miremde buscar sinergies.

Tot aquest ideari està recollit enel llibre blanc de Creu CobertaCompartint experiències, que hanpresentat fa poc. Quin és l’objec-tiu d’aquesta publicació?El comerç ha d’evolucionar i, si totsaportem una part dels projectes queens han anat bé, el conjunt en sor-tirà afavorit. Nosaltres volem com-partir les nostres activitats amb la ciu-tat, com ara el festival Shooping &

Shooting, la Q de Qualitat o les Bo-tigues Singulars. Pensem que totaixò farà funcionar el comerç de laciutat. No volem donar lliçons aningú, però creiem que ho hem decompartir per millorar.

Creu Coberta és un dels eixos co-mercials que més campanyes fa.En tenen pensada alguna de nova?Ara estem treballant en el Festival In-ternacional de Cinema i Comerç, unprojecte que ens il·lusiona molt i queés únic a la ciutat i, creiem, a la res-ta del món. També estem tractant el

tema de les superilles i altres as-pectes d’urbanisme al districte. Peraltra banda, volem acabar de defi-nir el projecte del Meeting Point, oncol·locarem el Christsmas Market,del 5 de desembre fins al 5 de gener.

Precisament el Meeting Point técom a objectiu atraure turistes ales botigues de Creu Coberta.Creu que el petit comerç s’ha d’o-brir més al turisme?Totalment. Ja el 2006 vam aconse-guir que el bus turístic que anava aplaça Espanya tingués una paradaa Creu Coberta, al costat del Mercatd’Hostafrancs. Paral·lelament, vamengegar la campanya El Comerç a lacarta, que oferia uns cursos d’anglèsde supervivència per als botiguersper atendre els turistes i unes cartestraduïdes a diversos idiomes.

I actualment, què fan al respecte?Ara estem preparant rutes pel ba-rri i per Montjuïc amb cotxets elèc-trics en el marc de la campanya ElTurisme responsable, perquè els vi-sitants coneguin la nostra oferta.

El turisme ha estat un dels puntsde col·lisió entre els botiguers i elnou govern municipal. Conside-ra que cal millorar el diàleg?Hem de ser tots més flexibles, no po-dem enfrontar-nos. Tots els governstenen coses bones i dolentes, però elque és important és que les personesque governen vulguin seure a parlar.Aquest consistori tenia projectesque ha modificat més tard. És bo quevulgui parlar i que sigui capaç de rec-tificar amb el que s’ha equivocat.

Em pot posar un exemple?El cas dels llums de Nadal. La dota-ció econòmica és correcta, comtambé la decisió de treure-la d’al-guns eixos i carrers, considerats deciutat, als quals l’Ajuntament elspagava tota la il·luminació, mentreque als altres només el 50%. L’ad-ministració no hi és per fer tractes defavor: són carrers importants deciutat, sí, però que s’ajuntin com a as-

sociació i que paguin i, si no, que notinguin llum, ho sento. La visió queha tingut l’Ajuntament en aquesttema em sembla molt bé.

Afectarà les vendes el fet que en-guany s’encenguin més tard res-pecte de l’any passat?Són diferents maneres d’enfocar-ho.La música i la llum actuen sobre l’es-tat d’ànim. Precisament a Londres esvan encendre a finals d’octubreamb una gran festa.

Massa d’hora, potser. Jo crec que les tendències actualsvolen que el consumidor sigui res-ponsable i com més temps hi hagimillor es poden preveure els re-gals. Donar una mica d’alegria a laciutat està bé. Ara bé, potser Londresho ha fet massa d’hora...

I Barcelona, com ho ha fet?El dia 27, el dia 20... L’any que ve, ambmés temps, podrem parlar amb elconsistori d’aquesta qüestió i crecque arribarem a un acord. Tampocés tanta la despesa de l’enllumenat,ja que avui dia es fa tot amb leds.

Seguint amb Nadal, creu que lacampanya d’enguany serà positi-va i trencarà la dinàmica anterior?M’agradaria ser optimista, però noho veig. El país avança, però al co-merç en general no li ha anat bé. Te-nim més oferta que mai, però el pas-tís a repartir és el mateix. El que noés lògic és que en una època de cri-si, amb més oferta que demanda,encara es vulguin posar més metrescomercials arreu de la ciutat. S’estàacabant amb el model de comerçcatalà tradicional, que és el quedóna vida a una ciutat.

Però abans em parlava d’aliancesamb les grans superfícies.L’oferta que hi ha és suficient. Hemde mirar de quina manera, entre tots,

podem fer que hi hagi més de-manda a la ciutat, sobretot durantl’hivern. Hem d’anar per aquí, perquèla pista de gel de la plaça Catalun-ya, tot i ser una activitat important,calia replantejar-la tant estètica-ment com pel seu objectiu final.

Per què?Ha estat bé, però a mi m’hauriaagradat més que fos com la d’altrespaïsos, on són obertes, i fer un mer-cat de Nadal al costat. Tot i així, crecque s’han de celebrar actes a tots elseixos, més que no pas centralitzar-hotot allà, on ja hi van suficients visitants.

Canviant de tema, una altra de lesproblemàtiques latents és el topmanta. Creu que l’Ajuntamentestà actuant amb fermesa?Aquest és un tema massa gran queafecta moltes administracions. L’ac-tual govern municipal se l’ha trobatperquè els altres no l’han solucionat.Estem parlant de productes falsifi-cats i qui té el control de les duanesés el govern estatal. Hem de dir alsmanters que no poden vendre pro-ductes falsificats però sí altres d’ar-tesania en unes zones determina-des. Potser no serà bona per a to-thom, però hem de buscar una so-lució intermèdia.

I quina solució veu per a la pro-blemàtica de les terrasses? Tan im-portants són per als comerciants?L’espai públic ha de ser de prioritatinvertida, és a dir, per als ciutadans,però no entenc les associacions deveïns que es queixen, perquè lagent que està a les terrasses són jus-tament veïns. Aquestes entitatsque volen que l’espai públic siguiper al ciutadà, què ens volen tenir,drets a tots? Dit això, sí que és certque hi ha algú que s’extralimita iaixò s’ha de regular. Com deiaabans, en aquest cas també cal bus-car un terme mitjà.

“És bo que l’Ajuntamentsigui capaç de rectificar

amb el que s’ha equivocat”

Perfil | Lluís Llanas, un botiguer amb anys d’experiènciaCom a bon interiorista, Lluís Llanas i la seva junta s’han dedicat, durant els últims 13 anys, a redefinir

l’organització interna de l’Associació de Comerciants de Creu Coberta. Una experiència que han plasmat en elllibre blanc de l’eix, Compartint experiències, presentat fa pocs dies. Durant el seu mandat, Creu Coberta

ha rebut diversos premis locals i estatals i s’ha consolidat com un dels eixos més actius de la ciutat.

Lluís Llanas / president de Creu Coberta

Llanas recorda els seus inicis al capdavant de Creu Coberta, l’any 2002, i repassacom l’associació ha arribat a ser una de les més reconegudes de la ciutat. Tot i així, esmostra humil i assegura que encara els queda “molt per fer”. Amb la publicació delseu llibre blanc, l’eix vol compartir el seu ideari per “fer créixer el comerç barceloní”.

“Som un cas estrany:

no crec que hi hagi

cap altre eix unit amb

un centre comercial”

F. Javier RodríguezBARCELONA

Entrevista

26 novembre 2015

Esports| 14


Bufa el vent a favor de l’Atlètic-Barceloneta. Els mariners vanderrotar dimarts passat el CNTerrassa a domicili per 8 gols a11 en un partit dominat de prin-cipi a fi pels de Ciutat Vella. Vadestacar l’actuació d’Albert Es-pañol, autor de quatre gols.

Aquesta victòria, unida a l’a-conseguida dissabte passat con-tra el gran rival, el CN Barcelo-na, per 18 gols a 6, dóna moralals de Chus Martín per afrontarel tercer partit de Champions,que disputaran aquest dissabtea terres hongareses contra l’E-ger. Ara per ara, els barceloninsocupen la primera posició delseu grup a la màxima competi-ció del waterpolo europeu, ambsis punts fruit de dues victòries,contra l’Spandau berlinès (9-

7) i el Carine bosnià (15-10). Elssegueixen el Primorje croat,també amb dues victòries dedos partits, i l’Olympiakos grec,amb dos empats.

El pròxim rival dels mariners,l’Eger, ha empatat un enfronta-ment i n’ha perdut un altre, jus-tament contra els perseguidorsdel Barceloneta, el Primorje.

Una victòria donaria ales alsde Chus Martín i els apropariaencara més a la següent fase dela competició.

Tornant a la competició local,el Barceloneta jugarà el pròximdissabte dia 5 contra el Medite-rrani a domicili, un equip queocupa actualment la setena pla-ça de Divisió d’Honor.

L’Atlètic-Barceloneta està vivint un moment dolç. Foto: CNAB

El CNAB derrota el Terrassa i l’Eger ja l’espera a la Champions» L’Atlètic-Barceloneta va vèncer dimarts els egarencs per 8 gols a 11 » Els mariners afronten el tercer partit a Europa com a líders de grup

El CN Barcelona celebra el seu 108è aniversari

EFEMÈRIDE4El CN Barcelonaestà d’aniversari. El passat 10 denovembre el club va celebrar elseu 108è aniversari amb unprograma d’activitats que vaconstar de classes magistralsde jazz, swing i zumba, entre al-tres, i del tradicional Sopar delConsell dels Vells el dia 10, on esvan lliurar les insígnies als socisi sòcies que fa 25, 50 i 75 anysformant part de la històrica en-titat de Ciutat Vella.

Quatre dies més tard es vacelebrar la primera Festa del’Esport, un esdeveniment dis-senyat per reconèixer i premiarels esportistes que han defensatels colors del club al llarg de lapassada temporada.

LA JORNADA DEL WATERPOLOUn dels equips insígnia de l’en-titat, l’absolut de waterpolo, ju-garà dissabte a casa contra elMataró a la lliga.

Presenten la final de l’ISUGrand Prix de patinatge

PATINATGE4L’ISU Grand Prixde patinatge de Barcelona vaser presentat dilluns en un actea les instal·lacions del Barça.Entre els assistents hi haviaMarta Carranza, comissionadad’Esports de l’Ajuntament;Frank González, president dela Federació Espanyola d’Es-ports de Gel, i Javier Fernández,actual campió del món de pati-natge sobre gel i guanyador d’a-questa prova l’any passat, els

quals van presentar la nova edi-ció, que es desenvoluparà del 10al 13 de desembre. Carranza vavoler destacar “l’esforç que estàfent Barcelona per l’esport deproximitat, però també per gransesdeveniments com aquest ISUGrand Prix”.

L’any passat un total de25.000 espectadors van visitarl’esdeveniment, que se celebra-rà al Centre de Convencions deBarcelona.

RedaccióCIUTAT VELLA

Més de 10.000 corredorsdesafien el fred a la Jean Bouin

CURSA4La degana de les cursesbarcelonines, la Jean Bouin, nova defraudar. Diumenge passat,més de 10.000 corredors vandesafiar el mal temps per parti-cipar en una prova que va col·lo-car els atletes Artur Bossy –ambun temps de 30 minuts i 54 se-gons– i Meritxell Soler –crono de36 minuts i 12 segons– com elsguanyadors.

Poc abans de les 9 del matí,milers d’esportistes ja escalfavenper iniciar un recorregut que vaarrencar de l’avinguda Rius iTaulet, als peus de la muntanya

de Montjuïc, va recórrer l’Ei-xample de pam a pam i va fina-litzar a l’avinguda Maria Cristi-na. La cursa oferia la possibilitatde participar en una cursa de 10quilòmetres i en una altra de cinc.

Enguany la Jean Bouin tam-bé va celebrar el 66è Trofeu In-ternacional Ciutat de Barcelona,la 33a edició dels trofeus escolarsGeneralitat i la trentena ediciódels premis Promesa de la Di-putació de Barcelona. A més, lacursa oberta –de cinc i 10 quilò-metres– forma part de la Cha-llenge BCN10k.

El guanyador de la cursa, Artur Bossy, arribant a la meta. Foto: Ajuntament

Atletisme | Obren les inscripcions per a la Cursa dels NassosLa Cursa dels Nassos, la tradicional prova que tancarà l’any –mai millor dit– esportiu el pròxim

31 de desembre ja ha obert el seu període d’inscripcions, les quals es poden realitzar a travésd’internet i de manera presencial a la seu del Club Atletisme La Sansi i a les piscines Bernat

Picornell. Els organitzadors s’han marcat l’objectiu d’arribar a la xifra dels 11.500 participants.

15 | Agenda líniaciutatvella.cat26 novembre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALA PARTIR DE DEMÀTot el dia Obertura oficial de la Fira de Santa

Llúcia, la més antiga i més famosa de Bar-celona. / Plaça Nova.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE11:00-12:30 Visita per a famílies al Punt Verd

del Barri de la Barceloneta. Taller de prevenció,reutilització i reparació. Cal inscripció prèvia.Places limitades. Entrada gratuïta. / Punt Verdde Barri (Pg. Salvat Papasseit, 3).

DIMECRES 2 DE DESEMBRE19:00 La Barceloneta, un barri portuari. Xerrada

a càrrec d’Emili Garcia Miquel sobre economia,urbanisme i habitatge, en el marc del cicled’Històries dels barris de Ciutat Vella, organitzatper Òmnium. / Biblioteca Barceloneta.

FINS AL 14 DE DESEMBREMatí-Tarda Exposició No hay luz sin oscuridad,

una mostra d’Agus Prats, que va estar mesosfotografiant el carrer en un intent de com-prendre certs aspectes personals. / Centre cí-vic Pati Llimona.

FINS AL 15 DE DESEMBREMatí-Tarda In the quest for Utopia, una mos-

tra que és un homenatge a aquelles perso-nes que arrisquen les seves vides o a ser em-presonades. / Centre cívic Pati Llimona.

DIMECRES 2 DE DESEMBRE18:00 Contes a la mà. Una activitat de conta con-

tes adreçada a nens i nenes a partir dels dosanys i fins al quatre, a càrrec de Susagna Navó./ Biblioteca Barceloneta.

DIUMENGE 13 DE DESEMBRE11:30-14:30 Cercavila de felicitació de Nadal,

a càrrec de l’Agrupació Coral Humorística LoPicarol, una manera de desitjar bones festesa totes les entitats i veïns del districte. / Sor-tirà del carrer Om.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE12:45 Partit de waterpolo entre el CN Barcelo-

na i el CN Mataró, corresponent a l’onzena jor-nada de Divisió d’Honor. / Nova Escullera.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Proposta entorn de l’univers literari del’escriptor Miquel Obiols. Activitatadreçada a infants de més de quatreanys. / Biblioteca Francesca Bonne-maison.

Lllibres a escena:Un full en blanc

Avui dj. 26 de novembre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

La Ruta del Vi del Raval és una inicia-tiva de promoció dels establiments deproximitat al barri. Per només 3€ es po-drà degustar una copa de vi ambDOQ Priorat i una tapa especialitat dela casa, en una trentena d'establimentsdel Raval. / Eix comercial Raval.

Ruta del vi del Raval

Fins al dg. 29 de novembre

El MACBA celebra el seu 20è aniversariamb una jornada de portes obertes iun munt d’activitats en una jornadafestiva adreçada a tota la ciutadania./ MACBA.

Portes obertesal MACBA

Ds. 28 de novembre

L’Atlètic-Barceloneta rep a casa el Wa-terpolo Navarra en un partit corres-ponent a la tretzena jornada de com-petició de Divisió d’Honor. / Piscina SantSebastià.

Partit de waterpoloCNAB-Waterpolo NavarraDm. 8 de desembre a les 12:45

| 16 26 novembre 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 14 de desembre

Ciutat vella 53

Documents

Transcript of Ciutat vella 53