Ciutat vella 47

download Ciutat vella 47

If you can't read please download the document

  • date post

    21-Jul-2016
  • Category

    Documents

  • view

    215
  • download

    1

Embed Size (px)

description

http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_47.pdf

Transcript of Ciutat vella 47

  • redacci: 93 458 87 80 liniaciutatvella@comunicacio21.com | anunciat: 619 13 66 88 publicitat@comunicacio21.com | administraci: facturacio@

    barcelonalniaciutatvella

    liniaciutatvella.cat 21-04-2015 Nm.47 Difusi controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

    Entrevista a Ada ColauCandidata de BCN En Com a lalcaldia

    pgs 8 i 9

    Celebraci pg 6La Rambla del Raval serdijous lescenari del SantJordi ms comproms

    Catal pg 3Carme Forcadell, present en unacte reivindicatiu a favor de lallengua a la plaa del Born

    Urbanisme pg 6Poc cas dels propietarisals requeriments depaisatge urb a la Rambla

    Turisme pg 12LAjuntament regula laccs dels grups de visitants a la Boqueria

    Normativa pg 11El Suprem avala la prohibicidanar despullat a la ciutat

    Esports pg 13Les platges barcelonines,seu de la Beach Soccer Cup

    El primer museu del mndedicat a Woody Allen, al GticMediapro vol convertir lantiga Escola dArts i Oficis en un centre sobre lobra del mtic cineasta novaiorqus pg 6

    El que est en joc sn dos models

    de ciutat: el de ladesigualtat o el de la justcia social

  • Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 21 abril 2015lniaciutatvella.cat

  • 3 | Reportatge 21 abril 2015 lniaciutatvella.cat

    Barcelona s una ciutat bilingeamb el castell com a llengua pre-ponderant. Aquesta s la principalconclusi a la qual sarriba si sob-serven les xifres sobre la qesti.

    Un cop dull a les darreres En-questes de Serveis Municipalspermet observar com la llenguahabitual de la ciutat, el castell, hos de ms de la meitat dels bar-celonins. Segons lltima da-questes enquestes, la referent al2014, la llengua de Cervantes slhabitual del 55,5% dels barcelo-nins, mentre que el catal ho sdel 40,3% dels ciutadans. Aques-ta s una realitat que en els ltimsanys sha mogut al voltant da-questes xifres, tot i que en els dos

    ltims anys el catal ha experi-mentat un lleuger retrocs. Sides del 2008 al 2012, aquest per-centatge va passar del 39% al43,4%, el 2013 es va reduir al42,7% i lany passat va ser del40,3%.

    En el cas de Ciutat Vella, estracta del districte, juntamentamb Nou Barris, on es parlamenys catal. Segons lEnquestade Serveis Municipals de 2014, laxifra de vens del districte que fanservir el catal habitualment squasi 20 punts inferior (20,9%)que la mitjana dels barcelonins(40,3%).

    INFORME SOBRE ELS GREUGESEn ls de les diferents llengesque hi ha en un Estat tamb hi tun paper important lacci quedesenvolupen els governs per pro-moure i protegir aquestes llenges.

    En aquesta lnia, el Departamentde Cultura ha publicat linformeGreuges contra la llengua catala-na 2010-2013, un document querecull els incompliments de lEs-tat envers la Carta europea de lesllenges regionals o minoritries.Segons la Direcci General dePoltica Lingstica, lestudi cons-tata la voluntat de recentralitzacide competncies i de refermamentdel castell a Catalunya.

    El document tamb assenya-la com a greuges de les autoritatsespanyoles la nulla receptivitat del'Estat a les recomanacions del Co-mit de Ministres del ConselldEuropa i les dificultats d's delcatal a les institucions europees.Tamb apunta els obstacles quelEstat posa a laplicaci del CEL-RoM, un conveni internacionalaprovat pel Consell dEuropa ique Espanya ha firmat.

    El catal recula Desprs de cinc anys creixent, ls del catal entre els barcelonins ha caigut en els ltims dos

    La Generalitat presenta un informe on recull els greuges de lEstat amb la llengua prpia de Catalunya

    Albert RibasCIUTAT VELLA

    REDACCI4La plaa del Bornva ser aquest dissabte lescena-ri duna acci reivindicativa or-ganitzada per la Plataforma perla Llengua i 27 entitats de cata-lans dorgens diversos amb lavoluntat de reivindicar el catalcom a llengua dintegraci.

    Lacte va consistir en la collo-caci de 300 testos gegants, quesimbolitzaven la xifra de llengesque es parlen a Catalunya, ambla forma de la silueta dels PasosCatalans. Lobjectiu de tot plegat,segons van explicar des de la Pla-taforma per la Llengua, va serreivindicar el catal com a llen-gua comuna del nou pas i com

    a vertebradora de la diversitatlingstica. Lacci tamb vatenir el seu desplegament a lesxarxes socials, on molta gent vapenjar fotografies amb letique-ta #joemplanto.

    Lacte, presentat per QuimMasferrer, va comptar ambnombroses cares conegudes dela societat civil catalana, entre lesquals hi havia la presidenta delANC, Carme Forcadell, repre-sentants poltics de CiU, ERC,ICV-EUiA i PSC i el directorgeneral d'Immigraci de la Ge-neralitat, Xavier Bosch, i la di-rectora general de Poltica Lin-gstica, Ester Franquesa.

    La Plataforma per la Llenguareivindica el catal al Born

    Noms quatre de cada deu barcelonins t el catal com a llengua habitual. Foto: Arxiu

  • | 4Opini21 abril 2015lniaciutatvella.cat

    publicitat 619 13 66 88

    Les cartes dopini es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

    Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.

    redacci: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministraci: facturacio@comunicacio21.com

    lniaciutatvella.cat

    Dipsit legal: B.43220-2010

    amb el suport de:Difusi controlada

    15.025 exemplars

    Un diari plural Un diari participatiu

    Actualitat a la xarxa

    Eugeni DOrs, Xnius, en un delsseus escrits va fer un seguit deconceptes en contraposici elsuns amb els altres, entre els qualsnhi havia dos que mhan quedatgravats a la memria: Contra eltrabuc, el somriure i Contra labarbrie ibrica, la civilitzacimediterrnia. Aix ho escriv X-nius, al que sel va tractar de tra-dor a Catalunya, per haver optaten alguns moments per escriureen castell i especialment per ha-ver estat anomenat pel dictadorFrancisco Franco com a Cap Na-cional de Belles Arts i ser mili-tant de la FET i de les JONS.Per, malgrat tot, com deia ellmateix, no es neix en va, vora elMare Nostrum.

    Seguin lexemple de Xniuses pot fer una nova relaci deconceptes oposats: Contra la dis-gregaci, l'esfor per a la unitat/Contra el puny, la m estesa/Contra lautoritarisme, la lliber-tat/ Contra la mentida, la veritat/Contra la mediocritat, lexcelln-cia/ Contra el desnim, el co-ratge/ Contra la submissi, la re-belli/Contra linsult, leducaci/Contra la ignorncia, el coneixe-ment/ Contra la corrupci, lho-nestedat / Contra limmobilismecentralista, lacci de la perifria/Contra el tancament, lobertura/Contra lobscuritat, la llum/ Con-tra la cobdcia, la generositat/Contra el got mig buit, el got migple/ Contra el soroll de la ca-verna, el silenci indiferent/ Con-tra tot el que s negatiu pel nos-tre pas, oposem-hi all que spositiu, i amb aquest capteni-ment podrem fer foc nou, en con-tra de cap poble ni naci, per sen contra de qui es vulgui impo-sar sobre la nostra ptria.

    4El somriureper Jordi Lleal

    #ProcsEnrab#QueixaMossos #ConfetiAtac

    4200 nias y muchos olvidosper David Creus

    Segons un estudi de la Plata-forma per la Llengua, quatregrans empreses de lEstat es-panyol Banco Santander,Coca-Cola, Nestl i Danonees neguen a etiquetar i a fer ser-vir la llengua catalana en elsseus productes i serveis perquafirmen acollir-se a 340 dis-posicions i normatives ling-stiques que obliguen les em-preses a fer servir, exclusiva-ment, a Catalunya la llengua deCervantes.

    La discriminaci de la nos-tra llengua prpia s especta-cularment injusta. Jo em pre-gunto: qu hi diuen a tot aixtots aquells que defensen elfederalisme i el confederalisme,i argumenten que la indepen-dncia no s necessria? Perqu aquestes empreses no es fi-xen, per un moment, en la le-gislaci lingstica de Sussa o

    Blgica? Davant daquesta re-alitat tan arbitrria, colpidorai genocida s necessari, den-trada, deixar ben clar que noexisteix una igualtat doportu-nitat entre el catal i el castella casa nostra.

    Ara i aqu tenim 340 nor-matives que ens impedeixen, aCatalunya, fer servir la llenguade Pompeu i Fabra. La demo-crcia lingstica encara hadarribar a Catalunya. Si usplau, noms demano queaquests senyors tan ufans itan superbs alguns autnti-cament amb mentalitat moltfeixista no alleguin mai msque el castell s una llenguadiscriminada a Catalunya: stot el contrari.

    En sntesi, que la hipocresiai el cinisme contra la llenguacatalana est arribant a uns l-mits insuportables.

    per Josep Loste

    4Normatives del catal

    Esta semana me arde el alma,pido como simple ciudadano lasms sinceras disculpas a 200 ni-as que hoy hace un ao fueronsecuestradas y todos lo saba-mos y nadie hizo ni hace nadade nada. Mis disculpas, peques.

    200 Nias en Nigeria haceun ao fueron secuestras y si-guen secuestradas.

    Perdonar al mundo, peques,estamos programados para ol-vidar todo aquello que deja deser noticia y nos produce dolor,sea lo que sea. El dolor ajeno seolvida en cuanto se convierte ennuestro propio dolor y se noshace difcil de digerir.

    Tenemos la magia de losmalos magos, los cules con unsolo botn pueden apagar esedolor de nuestra alma cam-biando de canal hacia algo msllevadero.

    Hace un ao que secuestra-ron a casi 200 nias en Nigeria.Televisiones y medios de todotipo olvidaron pronto ese secu-estro, y esta semana celebraneste primer aniversario gritan-do durante un instante: Dn-de estn? Hipcritas.

    Los medios son quien pue-den presionar a los gobernan-tes para que se busquen a estaschicas. Por qu no se hace?Porque tal vez no interese anadie y les venda mucho ms unresultado futbolstico o depor-tivo o bien una pelea poltica oun programa llamado de en-tretenimiento de la televisin.Este mundo no es como debe-ra ser. Yo solo soy un loco quelo que puedo hacer es gritar enlos medios que deseen publi-carme lo que siento. Se llamagranito de arena.

    @JaumeBarber: El cap dels Mossos de-nuncia que la policia est