Ciutat vella 47

16
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: facturacio@ barcelona línia ciutatvella liniaciutatvella.cat · 21-04-2015 · Núm.47 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals Entrevista a Ada Colau Candidata de BCN En Comú a l’alcaldia pàgs 8 i 9 Celebració pàg 6 La Rambla del Raval serà dijous l’escenari del Sant Jordi més compromès Català pàg 3 Carme Forcadell, present en un acte reivindicatiu a favor de la llengua a la plaça del Born Urbanisme pàg 6 Poc cas dels propietaris als requeriments de paisatge urbà a la Rambla Turisme pàg 12 L’Ajuntament regula l’accés dels grups de visitants a la Boqueria Normativa pàg 11 El Suprem avala la prohibició d’anar despullat a la ciutat Esports pàg 13 Les platges barcelonines, seu de la Beach Soccer Cup El primer museu del món dedicat a Woody Allen, al Gòtic Mediapro vol convertir l’antiga Escola d’Arts i Oficis en un centre sobre l’obra del mític cineasta novaiorquès pàg 6 “El que està en joc són dos models de ciutat: el de la desigualtat o el de la justícia social”

description

http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_47.pdf

Transcript of Ciutat vella 47

Page 1: Ciutat vella 47

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: facturacio@

barcelonalíniaciutatvella

liniaciutatvella.cat · 21-04-2015 · Núm.47 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Entrevista a Ada ColauCandidata de BCN En Comú a l’alcaldia

pàgs 8 i 9

Celebració pàg 6

La Rambla del Raval seràdijous l’escenari del SantJordi més compromès

Català pàg 3

Carme Forcadell, present en unacte reivindicatiu a favor de lallengua a la plaça del Born

Urbanisme pàg 6

Poc cas dels propietarisals requeriments depaisatge urbà a la Rambla

Turisme pàg 12

L’Ajuntament regula l’accés dels grups de visitants a la Boqueria

Normativa pàg 11

El Suprem avala la prohibiciód’anar despullat a la ciutat

Esports pàg 13

Les platges barcelonines,seu de la Beach Soccer Cup

El primer museu del móndedicat a Woody Allen, al GòticMediapro vol convertir l’antiga Escola d’Arts i Oficis en un centre sobre l’obra del mític cineasta novaiorquès pàg 6

“El que està en joc són dos models

de ciutat: el de ladesigualtat o el de la justícia social”

Page 2: Ciutat vella 47

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 21 abril 2015líniaciutatvella.cat

Page 3: Ciutat vella 47

3 | Reportatge 21 abril 2015 líniaciutatvella.cat

Barcelona és una ciutat bilingüeamb el castellà com a llengua pre-ponderant. Aquesta és la principalconclusió a la qual s’arriba si s’ob-serven les xifres sobre la qüestió.

Un cop d’ull a les darreres En-questes de Serveis Municipalspermet observar com la llenguahabitual de la ciutat, el castellà, hoés de més de la meitat dels bar-celonins. Segons l’última d’a-questes enquestes, la referent al2014, la llengua de Cervantes ésl’habitual del 55,5% dels barcelo-nins, mentre que el català ho ésdel 40,3% dels ciutadans. Aques-ta és una realitat que en els últimsanys s’ha mogut al voltant d’a-questes xifres, tot i que en els dos

últims anys el català ha experi-mentat un lleuger retrocés. Sides del 2008 al 2012, aquest per-centatge va passar del 39% al43,4%, el 2013 es va reduir al42,7% i l’any passat va ser del40,3%.

En el cas de Ciutat Vella, estracta del districte, juntamentamb Nou Barris, on es parlamenys català. Segons l’Enquestade Serveis Municipals de 2014, laxifra de veïns del districte que fanservir el català habitualment ésquasi 20 punts inferior (20,9%)que la mitjana dels barcelonins(40,3%).

INFORME SOBRE ELS GREUGESEn l’ús de les diferents llengüesque hi ha en un Estat també hi téun paper important l’acció quedesenvolupen els governs per pro-moure i protegir aquestes llengües.

En aquesta línia, el Departamentde Cultura ha publicat l’informe‘Greuges contra la llengua catala-na 2010-2013’, un document querecull els incompliments de l’Es-tat envers la Carta europea de lesllengües regionals o minoritàries.Segons la Direcció General dePolítica Lingüística, l’estudi “cons-tata la voluntat de recentralitzacióde competències i de refermamentdel castellà a Catalunya”.

El document també assenya-la com a greuges de les autoritatsespanyoles “la nul·la receptivitat del'Estat a les recomanacions del Co-mitè de Ministres del Conselld’Europa i les dificultats d'ús delcatalà a les institucions europees”.També apunta els “obstacles” quel’Estat posa a l’aplicació del CEL-RoM, un conveni internacionalaprovat pel Consell d’Europa ique Espanya ha firmat.

El català recula» Després de cinc anys creixent, l’ús del català entre els barcelonins ha caigut en els últims dos

» La Generalitat presenta un informe on recull els greuges de l’Estat amb la llengua pròpia de Catalunya

Albert RibasCIUTAT VELLA

REDACCIÓ4La plaça del Bornva ser aquest dissabte l’escena-ri d’una acció reivindicativa or-ganitzada per la Plataforma perla Llengua i 27 entitats de cata-lans d’orígens diversos amb lavoluntat de reivindicar el catalàcom a llengua d’integració.

L’acte va consistir en la col·lo-cació de 300 testos gegants, quesimbolitzaven la xifra de llengüesque es parlen a Catalunya, ambla forma de la silueta dels PaïsosCatalans. L’objectiu de tot plegat,segons van explicar des de la Pla-taforma per la Llengua, va ser“reivindicar el català com a llen-gua comuna del nou país i com

a vertebradora de la diversitatlingüística”. L’acció també vatenir el seu desplegament a lesxarxes socials, on molta gent vapenjar fotografies amb l’etique-ta #joemplanto.

L’acte, presentat per QuimMasferrer, va comptar ambnombroses cares conegudes dela societat civil catalana, entre lesquals hi havia la presidenta del’ANC, Carme Forcadell, repre-sentants polítics de CiU, ERC,ICV-EUiA i PSC i el directorgeneral d'Immigració de la Ge-neralitat, Xavier Bosch, i la di-rectora general de Política Lin-güística, Ester Franquesa.

La Plataforma per la Llenguareivindica el català al Born

Només quatre de cada deu barcelonins té el català com a llengua habitual. Foto: Arxiu

Page 4: Ciutat vella 47

| 4Opinió21 abril 2015líniaciutatvella.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Eugeni D’Ors, Xènius, en un delsseus escrits va fer un seguit deconceptes en contraposició elsuns amb els altres, entre els qualsn’hi havia dos que m’han quedatgravats a la memòria: Contra eltrabuc, el somriure i Contra labarbàrie ibèrica, la civilitzaciómediterrània. Això ho escriví Xè-nius, al que se’l va tractar de tra-ïdor a Catalunya, per haver optaten alguns moments per escriureen castellà i especialment per ha-ver estat anomenat pel dictadorFrancisco Franco com a Cap Na-cional de Belles Arts i ser mili-tant de la FET i de les JONS.Però, malgrat tot, com deia ellmateix, no es neix en va, vora elMare Nostrum.

Seguin l’exemple de Xèniuses pot fer una nova relació deconceptes oposats: Contra la dis-gregació, l'esforç per a la unitat/Contra el puny, la mà estesa/Contra l’autoritarisme, la lliber-tat/ Contra la mentida, la veritat/Contra la mediocritat, l’excel·lèn-cia/ Contra el desànim, el co-ratge/ Contra la submissió, la re-bel·lió/Contra l’insult, l’educació/Contra la ignorància, el coneixe-ment/ Contra la corrupció, l’ho-nestedat / Contra l’immobilismecentralista, l’acció de la perifèria/Contra el tancament, l’obertura/Contra l’obscuritat, la llum/ Con-tra la cobdícia, la generositat/Contra el got mig buit, el got migple/ Contra el soroll de la ca-verna, el silenci indiferent/ Con-tra tot el que és negatiu pel nos-tre país, oposem-hi allò que éspositiu, i amb aquest capteni-ment podrem fer foc nou, en con-tra de cap poble ni nació, però síen contra de qui es vulgui impo-sar sobre la nostra pàtria.

4El somriureper Jordi Lleal

#ProcésEnÀrab#QueixaMossos #ConfetiAtac

4200 niñas y muchos olvidosper David Creus

Segons un estudi de la Plata-forma per la Llengua, quatregrans empreses de l’Estat es-panyol –Banco Santander,Coca-Cola, Nestlé i Danone–es neguen a etiquetar i a fer ser-vir la llengua catalana en elsseus productes i serveis perquèafirmen acollir-se a 340 dis-posicions i normatives lingü-ístiques que obliguen les em-preses a fer servir, exclusiva-ment, a Catalunya la llengua deCervantes.

La discriminació de la nos-tra llengua pròpia és especta-cularment injusta. Jo em pre-gunto: què hi diuen a tot aixòtots aquells que defensen elfederalisme i el confederalisme,i argumenten que la indepen-dència no és necessària? Perquè aquestes empreses no es fi-xen, per un moment, en la le-gislació lingüística de Suïssa o

Bèlgica? Davant d’aquesta re-alitat tan arbitrària, colpidorai genocida és necessari, d’en-trada, deixar ben clar que noexisteix una igualtat d’oportu-nitat entre el català i el castellàa casa nostra.

Ara i aquí tenim 340 nor-matives que ens impedeixen, aCatalunya, fer servir la llenguade Pompeu i Fabra. La demo-cràcia lingüística encara had’arribar a Catalunya. Si usplau, només demano queaquests senyors tan ufans itan superbs –alguns autènti-cament amb mentalitat moltfeixista– no al·leguin mai mésque el castellà és una llenguadiscriminada a Catalunya: éstot el contrari.

En síntesi, que la hipocresiai el cinisme contra la llenguacatalana està arribant a uns lí-mits insuportables.

per Josep Loste

4Normatives del català

Esta semana me arde el alma,pido como simple ciudadano lasmás sinceras disculpas a 200 ni-ñas que hoy hace un año fueronsecuestradas y todos lo sabía-mos y nadie hizo ni hace nadade nada. Mis disculpas, peques.

200 Niñas en Nigeria haceun año fueron secuestras y si-guen secuestradas.

Perdonar al mundo, peques,estamos programados para ol-vidar todo aquello que deja deser noticia y nos produce dolor,sea lo que sea. El dolor ajeno seolvida en cuanto se convierte ennuestro propio dolor y se noshace difícil de digerir.

Tenemos la magia de losmalos magos, los cuáles con unsolo botón pueden apagar esedolor de nuestra alma cam-biando de canal hacia algo másllevadero.

Hace un año que secuestra-ron a casi 200 niñas en Nigeria.Televisiones y medios de todotipo olvidaron pronto ese secu-estro, y esta semana celebraneste primer aniversario gritan-do durante un instante: ¿Dón-de están? Hipócritas.

Los medios son quien pue-den presionar a los gobernan-tes para que se busquen a estaschicas. ¿Por qué no se hace?Porque tal vez no interese anadie y les venda mucho más unresultado futbolístico o depor-tivo o bien una pelea política oun programa llamado de en-tretenimiento de la televisión.Este mundo no es como debe-ría ser. Yo solo soy un loco quelo que puedo hacer es gritar enlos medios que deseen publi-carme lo que siento. Se llamagranito de arena.

@JaumeBarberà: El cap dels Mossos de-nuncia que la policia estatal no comparteixinformació que afecta la seguretat deCatalunya.

@ShezardRG: "Brutal" agresión al presi-dente del BCE, Draghi, a cargo de una mu-jer. Los demócratas pedirán años de cárcelpara ella por tirarle confeti.

@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito elartículo de Alfonso Ussía verás que sealerta de que Mas quiere tirar homosexu-ales desde la estatua de Colón.

Page 5: Ciutat vella 47

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 21 abril 2015 líniaciutatvella.cat

@LibrodeNotas: Anda que cuando FelipeVI se siente a ver Juego de Tronos y veaque los DVD contienen todos los discursosde Maduro...

@encampanya: A veure quins jihadistesindependentistes s’inventen ara al PartitPopular per tapar la detenció de RodrigoRato.

@marta_ef4: No ens podrem queixarpas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.Sigui a la porteria que toca o en pròpiaporta, tant és!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

De vegades hom té la sensació que allòque hem decidit anomenar "el procés ca-talà" pateix d'un excés de cofoïsme ma-nifestament poc resilient davant les en-vestides que tot sovint, i en augment, ensfa arribar l'unionisme.

Sabut és, almenys teòricament, quefer l'Estat català és una tasca dura i fei-xuga, que requereix molta dosi de con-vicció i dedicació amb un enorme pa-raigua que tot ho aixoplugui de gran de-terminació. Si algú podia creure's queamb quatre multitudinàries manifesta-cions i recollida de signatures la fita jaera reeixida o almenys molt ben enca-rada ara, espero se'n adoni, que calmolt més que tot això, que també és ne-cessari per fer possible un canvi tanbrusc en les nostres vides.

L'adversari unionista és potent, mésque no pas molts es pensaven, i ara se'lscomencen a obrir els ulls i refredar lescames, i més que ho serà i demostraràser-ho a mesura que ens anem acostanta dates significatives com, primer, leseleccions municipals i després les cata-lanes, amb aquest caire suposadamentplebiscitari que ara, ves per on, ens negal’ínclit i, cada cop, més desenmascaratPablo Iglesias. És clar, menystenir Es-panya, com Estat, i el seu particular pro-jecte nacional és el pitjor mal que s'ha fetal sobiranisme català i que caldrà posar-hi remei si, de veritat, volem continuarfent avançar el "procés" més enllà de laretòrica benintencionada.

Corregint la frase de Churchill, hau-rem de convenir que la independènciaés massa important com per deixar-la enmans merament d'activistes, que essentnecessaris, no poden ni deuen substituirun clar, contundent i visionari liderat-ge polític. Hi ha lideratges pels temps depau i d'altres per moments de convulsió.Seguint amb Churchill, ell fou "l'home"cridat a liderar els, fins aquell moment,decaiguts esperits britànics i guanyar laguerra; però el mateix Churchill fou unaautèntica calamitat com a primer mi-nistre, exemple de pèssim i excèntric ges-tor i malson de ministres i assessors, du-rant el període de postguerra.

He dit en moltes ocasions que formar

part d'Espanya, i de l'Espanya autonò-mica i democràtica en particular, ha em-petitit enormement i terrible les nostresmires i inquietuds com a poble, al ma-teix temps que reduïa, les nostres am-bicions nacionals i globals. Alguns delsdebats que tota nació ha de participar ac-tivament com el debat de la seguretat,les aliances diplomàtiques o els gransreptes econòmics globals eren volgu-dament o inconscientment foragitatsdels nostres interessos intel·lectualsparticulars. Presentar-se al món com amés progressistes que estats que n’hanfet gala dins un ordre, no només redu-eix les nostres possibilitats de reconei-xement internacional, també ens deixaen evidència davant d’un món, cada copmés global, on l’univers de Walt Disneypoc té a veure amb les relacions inter-nacionals i entre estats.

Fins no fa gaire, els grans temes d’al-ta política que ens recordava De Gaulleformaven part únicament de l’agendadels polítics professionals de l'estat i nopas de les nostres institucions i dels nos-tres polítics que, per contra, havien devetllar per la defensa de la llengua, de lanostra cultura i el nostre teixit produc-tiu. Un fet natural però totalment com-plementari amb pensar en gran i fer po-lítiques d'estat i no pas de regió.

Si volem, i ens creiem la indepen-dència de Catalunya, haurem de fer ungran exercici de realisme polític i esde-venir plenament creïbles davant lesinstàncies internacionals que ens ho ex-igiran. Altres, en circumstàncies dife-rents o similars, ho han fet i, a fe dels es-deveniments, que no se n’han penedit.Renegar d'unes forces armades pròpies,dels compromisos euroatlàntics o del ca-pitalisme és un passaport a una tendrai perenne adolescència.

Espanya ho sap, ho conrea i espe-rona entre propis i estranys, i se n'a-profita. Fa de la nostra debilitat que, enpart porta per nom ingenuïtat i incon-sistència, la seva fortalesa i salvaguar-da nacional. Suposo que saben del queparlo i no és això el que volem si del quees tracta és de veure algun dia l’Estat ca-talà independent.

4Ingenuïtat i procésper Marc Gafarot

Hi ha un paratge que visito sovint. Hidescansa un roure enorme, amb untronc tan ample que una persona sola nopot abastar-lo i dues encara si tenen elsbraços prou llargs. Passejant fins a ar-ribar-hi un sent els seus passos da-munt la terra, les olors del bosc i delscamps de l’entorn, el cant dels ocells, laremor dels insectes i de l’aire que corre.Tot convida sempre a la serenor.

L’edat d’aquell roure no és fàcil decalcular –ha de tenir més de 150 anys,va dir-me un pagès de la zona–. Vaigquedar parat, estava davant d’un ésserviu que ja era viu abans que qualsevol denosaltres hagués nascut i que és ben pos-sible que segueixi viu després que totsnosaltres haguem mort.

La reflexió que aquest arbre m’evo-ca és sempre la mateixa: Som una peti-ta part d’un món que ens supera, peròallò que han fet aquells que ens han pre-cedit ha determinat les nostres vides iallò que nosaltres fem –o deixem de fer–determinarà la vida dels qui ens segu-eixen. Només per això ja val la pena llui-tar i comprometre’s per intentar ferdel nostre un món millor.

Tantmateix, comparteixo amb mol-ta gent amb qui converso la sensació quemalgrat viure en democràcia, malgratviure en un règim de drets i llibertats, hiha una intenció manifesta dels de sem-pre de fer-nos creure: com el gos a quies mana jeure, com a la canalla a qui esmana callar. Ens volen fer creure que notenim dret a canviar tot allò que cregu-em necessari canviar, ens volen fercreure que només els de sempre podendecidir i manar, fer i desfer per tal que

tot segueixi igual. Resulta a més a mésben curiós que aquesta negativa al can-vi prové tant de dretes com d’esquerres.Quan a Catalunya es proposa un refe-rèndum sobre el dret a decidir dels ca-talans i catalanes, tant el PP com el PSOEs’apressen a negar-nos aquest dret a de-cidir. Fins i tot el líder de Podemos ensnega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nosa reformar Espanya i així arreglarem Ca-talunya. Aquest negoci ja ens el conei-xem, ja ens ho vam empassar quan Za-patero va prometre allò de “aprobaré elEstatuto que salga del Parlamento de Ca-taluña”. Mentia Zapatero i ara passa elmateix amb Pablo Iglesias respecte a Ca-talunya. No creuen que tinguem dret adecidir res sense ells.

Però tenim dret a canviar-ho tot i peraixò volem una Catalunya lliure i unaBarcelona millor. Una Barcelona que nosigui pensada en tot moment pels tu-ristes, on el ciutadà sigui el centre de po-lítiques pensades per totes i per a totes,referent del nou model social europeu,amb un millor grau de seguretat de lespersones, que potenciï el comerç de pro-ximitat i l’accés a la cultura i a l’esportcom a font de qualitat en els nostres bar-ris, que sigui conscient que per poder re-partir la riquesa primer cal crear-la, unAjuntament obert al ciutadà i governatper persones amb un alt compromís de-mocràtic i de servei.

No seran pas els de sempre els quigovernaran ara diferent. No són els desempre els qui ens faran tornar a creu-re en el respecte dels nostres drets coma ciutadans. No ens els creiem, calgent nova.

4Ens volen fer creureper Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat

Page 6: Ciutat vella 47

21abril 2015

Ciutat Vella| 6

líniaciutatvella.cat

Woody Allen podria tenir elprimer museu dedicat a la sevaobra artística lluny de la sevanatal Nova York. I és que elgrup Mediapro aspira a obrir aBarcelona, concretament a Ciu-tat Vella, el primer centre d’a-questes característiques sobre elmític cineasta novaiorquès.

Així ho ha explicat recent-ment a TV3 el màxim respon-sable de la productora, JaumeRoures, amic personal del ci-neasta, i a qui ha produït trespel·lícules, la primera de lesquals rodada el 2007 a la ciutat:Vicky Cristina Barcelona.

La possible seu del projecteseria l’edifici conegut com elBorsí, a la plaça de la Verònica,al barri Gòtic, antiga Escolad’Arts i Oficis. L’edifici és pro-

pietat de la Generalitat, la qualconvocarà un concurs públicper donar-li un nou ús desprésque l’any 2009 el seu deteriora-ment va obligar a aturar les clas-ses de l’Escola Superior de Dis-seny i d’Art Llotja. Si el resultatfos favorable al projecte de Me-diapro, el museu podria ser unarealitat en dos anys, ja que abanss’hauria de rehabilitar l’edifici.

De tirar endavant, el WoodyAllen Center de Barcelona as-

pira a ser un centre de referèn-cia on descobrir les claus del tre-ball del cineasta, recorrent laseva filmografia, i centrant-se entemes recurrents com l’amor,l’humor, el sexe, la mort o la re-ligió, transformats en un itine-rari museogràfic de tres plantesi uns 2.000 metres quadrats.

Segons Roures, Allen no no-més ha donat el vistiplau a laidea, sinó que ja estaria buscantmaterial per proveir el centre.

Recreació de la façana del Woody Allen Center. Foto: Twitter

El primer museu del món dedicata Woody Allen, al barri Gòtic» Mediapro vol convertir l’antiga Escola d’Arts i Oficis en

un centre sobre l’obra artística del mític cineasta novaiorquès

Poc cas als requerimentsde paisatge urbà a la Rambla

URBANISME4En general, casomís. Un cop traspassada ladata límit que l’Ajuntament va fi-xar per respondre als gairebé330 incompliments de la nor-mativa de paisatge urbà detec-tats a la Rambla, només unaquarta part dels afectats s’haposat en contacte amb el Dis-tricte per posar-hi remei.

Així ho va avançar BTV a fi-nals de la setmana passada, de-tallant que un total de 73 comu-nitats de propietaris i 171 nego-

cis de l’emblemàtic passeig nohan atès el requeriment de l’A-juntament que els obliga a co-rregir incompliments, princi-palment de les façanes, per adap-tar-se a la normativa.

Segons explica la mateixa te-levisió, ara el consistori analitzaràcas per cas per determinar enquins s’obriran expedients san-cionadors, alhora que farà un se-guiment de les millores que jas’estan aplicant per verificar quecompleixen la normativa.

EL RAVAL4La Rambla del Ra-val serà l’escenari de la cele-bració de la diada de Sant Jor-di al barri, en la qual partici-paran més de 90 entitats, cen-tres educatius, artistes, asso-ciacions, comerciants i veïnatque oferiran una seixantenad’activitats.

Des de les 10h fins a les21h, qui passegi per la Rambladel Raval, a més de les tradi-cionals roses i els llibres, tindràla possibilitat de conèixer el

treball que duen a terme més de90 entitats del barri i gaudir dela seixantena d’activitats pro-gramades, entre les quals hi ac-tuacions, tallers, conta contes,titelles, lectures, performan-ces, audiovisuals i accionscol·lectives, com la representa-ció amb titelles de la llegendade Sant Jordi que durà a termela Fundació Quatre Vents, de-dicada als infants.

Tanmateix, i en el marc d’a-questa tradicional celebració,

també se celebrarà l’Acció Glo-bal Ciutadana Teixint Identitatsal Raval. Durant aquesta acció,que s’emmarca en el projected’Intervenció Comunitària In-tercultural de l’Obra Social ‘laCaixa’, els visitants podran co-nèixer els diferents projectescol·lectius generats al llarg delscinc anys de la implementaciód’aquest projecte al barri, aixícom les relacions que s’han ge-nerat entre diferents agentsdel Raval.

RedaccióCIUTAT VELLA

El restaurant Cosmos sí que ha presentat la proposta de reforma. Foto: Arxiu

El Sant Jordi més compromès

Societat | Recorden Juan Andrés BenítezUn any i mig després de la mort de l’empresari del Gaixample Juan Andrés

Benítez després de ser reduït pels Mossos d’Esquadra, veïns, amics i familiarses van concentrar recentment al carrer de l’Aurora, al Raval, per recordar-lo i

demanar justícia. El cas serà jutjat pròximament per un jurat popular.

Page 7: Ciutat vella 47

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 21 abril 2015 líniaciutatvella.cat

Page 8: Ciutat vella 47

| 8 21 abril 2015líniaciutatvella.cat Entrevista

Ada ColauCandidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia

“Nosaltres apostem per una gran obra,la més gran de totes: cohesionar la ciutat”

Darrerament s’ha publicatalguna enquesta que ladóna com a possible ven-

cedora de les eleccions municipalsa la ciutat. Se sent preparada perser alcaldessa?Sí, em sento perfectament prepara-da, sobretot perquè formo part d’unprojecte col·lectiu en el qual s’han im-plicat centenars de persones exper-tes en les diferents matèries i barrisde la ciutat. De fet, la fortalesa de Bar-celona En Comú és que comptemamb la implicació de moltíssimagent que de forma desinteressada igenerosa s’ha corresponsabilitzatdel projecte. Suposo que això és elque reflecteixen les enquestes.

Se les creu, les enquestes?Bé, les enquestes sempre s’hand’agafar amb prudència. Però mésenllà dels resultats concrets quepronostiquen, crec que el més im-portant és que expressen una ten-dència molt clara: els barcelonins ibarcelonines ens visualitzen coml’alternativa al govern de Conver-gència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos mo-dels de ciutat.

Quins?El primer és el de la desigualtat, li-derat actualment per CiU amb el su-port habitual del PP, i que passa perla privatització, per un turisme forade control, per les diferències entrebarris... I l’alternativa és el de la justí-cia social que abandera BarcelonaEn Comú, que aposta per una ciutatmés justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una rendamunicipal complementària.Sí, per assegurar que no hi hagi capveí ni veïna amb una renda inferiora la mitjana de la ciutat, que se situaals 600 euros. Cal deixar clar, però,que no és una renda bàsica, sinó unajut extra que complementaria elsque ja presta actualment l’Ajunta-ment. No estem parlant de repartirxecs, sinó de garantir uns mínimsde subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es fi-nançarà aquesta renda?Creiem que necessitarem uns 25milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es potpermetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura comaquesta?L’Ajuntament té un pressupost anuald’uns 2.500 milions d’euros ambuna capacitat d’inversió d’entre 300i 400 milions. Per tant, si cal ens hopodríem permetre, sí. El que segurque no ens podem permetre ésque a Barcelona hi hagi personesque no tinguin els recursos sufi-cients per poder tenir un habitatge,

per poder menjar o per poder aten-dre les necessitats dels seus fills,perquè som una ciutat amb recur-sos on es mouen molts diners.

Una part important dels qualsprovinents del turisme. Recent-ment s’han fet públiques lesbases per al Pacte Local de Tu-risme. Les comparteix?No comparteixo la forma d’abordaruna problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipi-tada per intentar aprovar a corre-cuita mesures electoralistes, que ésel que està fent el senyor Trias ambaquest i altres temes. És vergonyósque un mes i mig abans de les elec-cions es vulgui fer veure que s’estanfent les coses que no s’han fet du-rant quatre anys.

Més enllà de les formes, compar-teix el fons, però?Comparteixo que Barcelona té totsels elements per resoldre aquestaproblemàtica en positiu. Evident-ment, el turisme és un gran recursde la ciutat i és una molt bona no-tícia que siguem un centre d’atrac-ció tan important, però el que hemde fer és governar aquest model,democratitzar-lo i posar-lo al serveide la ciutat perquè beneficiï el seuconjunt i no només una part.

Com?Fent que sigui una font d’ingressosjusta que redistribueixi els benefi-cis i que sigui sostenible, perquèara mateix no ho és. I per aconse-guir-ho cal, primer de tot, fer unamoratòria immediata de tots elsallotjaments turístics per fer uncens ben fet i poder saber en quinasituació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors dela ciutat les diferents realitats delsbarris i el camí a seguir en cada und’ells. Perquè no tot s’acaba ambels pisos turístics.

Però sí que són un dels focus mésimportants dels problemes deconvivència veïnal. Quina és lasolució definitiva per a aquestaproblemàtica?Bé, no hi ha una única solució. Hi haalguns barris que no poden supor-tar cap allotjament més, ni legal niil·legal, i altres que potser sí. Cal es-tudiar-ho bé, però, en general, elque hem d’aconseguir és que elshabitatges de la ciutat siguin perviure-hi en lloc de destinar-se ausos turístics. Perquè el problemadels pisos turístics no és només deconvivència i incivisme, sinó quetambé fomenten l’especulació im-mobiliària i l’augment del preu del’habitatge a Barcelona, que a la ve-gada és una de les ciutats líders endesnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos tu-rístics tal com els coneixem avui?Depèn. Barcelona ha de decidirquines són les seves prioritats i peraixò volem analitzar-ho profunda-ment de la mà de tots els actors de

Text: Arnau NadeuFotografia: F. Javier Rodríguez

“No estem parlant de

repartir xecs, sinó de

garantir uns mínims

de subsistència”

Page 9: Ciutat vella 47

9 | 21 abril 2015 líniaciutatvella.cat

la ciutat un cop feta la moratòriaque li explicava anteriorment. Peròel que tinc clar és que els pisos noes poden destinar il·limitadament aapartaments turístics perquè ales-hores acabarem expulsant els veïnsi veïnes dels barris com ha passat,per exemple, a Venècia, que és unaciutat preciosa però on ja no hi havenecians. I això fa molts anys queho alerten aquí els veïns de CiutatVella, però des de l’Ajuntament nose’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governsanteriors, on hi havia Iniciativa,ara soci seu...Tampoc. I així ho he criticat públi-cament. Però en el que ens cen-trem ara nosaltres és en quinaciutat volem per al futur, no en elpassat. I si Iniciativa creu que cal uncanvi de model i aposta per unacandidatura que ho vol fer possi-ble, amb protagonisme ciutadà ideixant les sigles de banda, ben-vinguda sigui. Tenim molta feina aldavant com per perdre’ns en re-trets del passat.

Canviant de tema, darreramenttambé ha sobrevolat la ciutatl’ombra del jihadisme. AlbertoFernández Díaz (PP) ja ha dema-nat més “exigència” amb els im-migrants... Quina seria la sevapolítica envers aquesta qüestió?S’ha de ser molt curós amb aquesttipus de qüestions, perquè gene-ren molta alarma social. I crec queés imprescindible separar una cosade l’altra. És una barbaritat intentarbarrejar immigració i jihadisme oqualsevol altre tipus de fanatisme.Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Caldedicar-hi tots els esforços a com-batre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també hapromès que, si és alcalde, ender-rocarà Can Vies. Què farà vostè enaquest cas?A Can Vies, el que cal fer és recupe-rar la situació originària d’abans de laintervenció violenta per part del go-vern de Convergència i Unió, que haprovocat el problema actual. Perquèabans no hi havia problema. S’esta-ven fent les obres de cobertura deles vies sense que l’existència de CanVies fos un obstacle. Per tant, cal re-cuperar la situació anterior i repren-dre el diàleg amb Can Vies i tot elbarri, fixant-nos amb casos d’èxitmolt propers com Can Batlló, perpoder resoldre un problema que, in-sisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però hi ha una sentència judicialque n'ordena l'enderroc...La sentència és conseqüència de lapetició del propi consistori. Tal comel mateix Trias ha reconegut públi-cament, l'enderroc depèn de la vo-luntat de l'Ajuntament, així quesempre som a temps d'aturar la viajudicial i reprendre el diàleg.

Un altre tema de debat a la ciu-tat és el preu del transport pú-blic. Jaume Collboni (PSC)ha tretpit pel descens que ha aconse-guit en el cas de la T-10. Si vostèés alcaldessa, abaixarà les tarifessignificativament?Sí. Creiem que cal, sens dubte, unabaixada significativa dels preus i en-caminar-nos cap a una política tari-faria que ens acosti més a Europa.

Però no només per una qüestió so-cial, sinó perquè això faria molt mésatractiu el transport públic i tot ple-gat acabaria revertint en un aug-ment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més in-gressos. Sembla una paradoxa,tenint en compte, a més, l’impor-tant deute acumulat que té TMB.Doncs no ho és. Perquè una millorpolítica tarifària, amb més abona-ments anuals, per exemple, serviria

per promocionar més el transportpúblic i, finalment, això acabariagenerant molts més ingressos. Simillores el servei i el fas més atrac-tiu, estàs fent una inversió que aca-barà generant un millor retorn delque hi ha actualment.

També li volia parlar d’urbanisme.Alfred Bosch (ERC) proposa soter-rar les rondes i convertir-les en es-pais d’ús ciutadà. És viable?Ho ha pressupostat? Oi que no?Bé, jo no sé si el senyor Bosch téalgun as a la màniga que no ens haexplicat, però crec que propostesd’aquest tipus només s’haurien defer seriosament i acompanyadesd’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterramentso cobertures d’aquest tipus, és ab-solutament inassumible amb elpressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?Nosaltres apostem per una granobra, la més gran de totes: cohesio-nar la ciutat. La nostra prioritat seràcosir les ferides obertes que la bom-bolla immobiliària ens ha deixat,com les obres de la Sagrera o la L9de metro, per exemple. El que cal ferés solucionar tot això. I si per ara noes pot acabar tot un projecte sencerperquè era desorbitat, com el de laSagrera, doncs almenys fer-hi ac-tuacions quirúrgiques per millorar lavida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?Impulsarem nous equipaments, per-què n’hi ha molts de pendents. Perexemple, en aquest mandat no s’hanfet escoles bressol noves. Se n’han in-augurat cinc però que ja estavenprojectades per l’anterior govern. I,en canvi, sí que s’han prioritzat altresobres que no eren urgents ni im-prescindibles, com ara la reforma dela Diagonal o del Passeig de Gràcia, oaltres actuacions en zones benes-tants de la ciutat.

Precisament els veïns d’aquesteszones ens diuen que durant moltsanys han estat oblidats. Recorden,per exemple des de Sarrià-SantGervasi, que no tenen ni un solhabitatge públic tutelat per a gentgran. No tenen dret a rebre inver-sions, també?Per descomptat, però la qüestió sónles prioritats. El que està clar és queha augmentat un 40% la diferènciaentre el 10% més benestant de lapoblació i el 10% més pobre. Iaquesta diferència, que és una bar-baritat, és clarament territorial: hi habarris molt empobrits i altres on larenda s’ha disparat. Per tant, això ésel que ens ha de marcar les priori-tats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol diratendre totes les necessitats de totsels veïns i veïnes de la ciutat, peròsabent que algunes són més ur-gents que altres. I això és el que noha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polí-tiques més socials que les dels úl-tims 32 anys...El senyor Trias confon la caritatamb una política de drets. Aquestaés la gran diferència entre el seumodel i el que defensem nosaltres.No tinc cap mena de dubte que hadonat molts ajuts. De fet, com méss’han anat apropant les eleccions,més n’ha donat. Però això és unapolítica erràtica. Anar a cop d’ajutno arregla res.

Què caldria fer?Polítiques redistributives i prevenirles situacions d’emergència. El se-nyor Trias s’ha limitat a augmentarels ajuts socials a alguns barris, peròno les inversions. I aquí és on es veula diferència entre la política de dretsi l’assistencialisme. La gent no vol ca-ritat, vol poder-se valdre per ella ma-teixa. I nosaltres, com li deia tot justcomençar, volem fer de Barcelonaun referent mundial de ciutat justa idemocràtica.

Parlant de referents internacio-nals, em pot aclarir la seva posiciórespecte a grans congressos quetenen lloc a la ciutat, com el Mo-bile World Congress?Nosaltres apostem totalment pelMobile World Congress i altresgrans congressos, malgrat que sem’han atribuït posicionaments alrespecte que mai no he defensat.El que sí que he dit és que crec quel’actual Ajuntament no aprofitaprou aquests grans esdeveni-ments i que s’haurien de reorien-tar perquè la ciutat se’n beneficiésmolt més.

En quin sentit?Som la ciutat del Mobile WorldCongress però tenim barris on el50% o fins i tot el 70% de la pobla-ció no té accés a internet, per ex-emple. Per tant, ens sembla quecal aprofitar millor aquest esdeve-niment per generalitzar l’accés ainternet a tots els barris. Hem detenir una política d’aposta real perles noves tecnologies que vagimés enllà dels anuncis televisiussota el títol d’Smart City.

Entrevista

“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet”

“Els pisos de la

ciutat han de ser per

viure-hi en lloc de

destinar-se a

usos turístics”

“Creiem que cal,

sens dubte, una

baixada significativa

dels preus del

transport públic”

Page 10: Ciutat vella 47

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 21 abril 2015líniaciutatvella.cat

Page 11: Ciutat vella 47

11 |

21 abril 2015

Ciutatlíniaciutatvella.cat

Foto de família dels assistents a l’acte de presentació. Foto: Ajuntament

SOCIETAT4El Tribunal Supremha avalat l’ordenança municipalde l’any 2011 que prohibeixanar despullat per la ciutat.

Segons l’alt tribunal, ques’ha hagut de pronunciar des-prés d’un recurs de l’Associacióper a la Defensa del Dret a laNuesa i per la Federació Es-panyola del Naturisme, la pro-hibició no vulnera el principi dellibertat ideològica, tal com ar-gumentaven els recurrents con-tra una decisió prèvia del Tri-bunal Superior de Justícia deCatalunya.

En canvi, el que sí que hatombat el Suprem és la part del’ordenança que també prohibiaanar “gairebé nu” o “amb robasimilar al banyador”, en consi-derar que caldria “un majoresforç per acotar aquest inde-terminat concepte”. En aquestsentit, el primer tinent d’alcal-de i portaveu del govern muni-cipal, Joaquim Forn, ha assen-yat que ja ha encarregat alsserveis jurídics de l’Ajuntamentque treballin una proposta ade-quada.

La prohibició d’anar “gaire-bé despullat o despullada” es vaimpulsar per evitar que la gentanés sense samarreta pel carrer.

El Suprem avala la prohibició d’anar despullat

Barcelona vol ser Ciutat de la Literatura de la UNESCO

Barcelona ja ha començat a recó-rrer el camí per optar a convertir-se en Ciutat de la Literatura dinsde la Xarxa de Ciutats Creatives dela Unesco. El Saló de Cent de l’A-juntament va acollir recentmentla presentació del consell pro-motor de la candidatura.

Durant l’acte de presenta-ció, el periodista cultural OscarLópez, encarregat de conduir lacerimònia, va recordar que Bar-celona és “la capital mundial del’edició en dues llengües”, almateix temps que va reivindicarles figures “Mercè Rodoreda,Foix, Marsé, Mendoza i Váz-quez Montalbán”. És precisa-ment el pòsit cultural i literari dela ciutat el que ha d’ajudar queBarcelona s’afegeixi a la llista for-

mada, fins ara, per Edimburg,Melbourne, Dublín, Praga, IowaCity, Reykjavik, Norwich, Cra-còvia, Heidelberg, Dunedin iGranada.

Durant l’acte, l’alcalde XavierTrias va reivindicar que “Barce-lona és una important capitaleditorial, de nivell internacional,en dues llengües, i amb un pa-trimoni molt ric”, i va destacarque la iniciativa té el suport detots els representants del sector.

RedaccióBARCELONA

Política | L’ANC escull la Meridiana per a la mobilització de la Diada L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat recentment que la mobilització independentista

de la pròxima Diada tindrà com a objectiu omplir la Meridiana. Aquesta avinguda creua els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Segons explica la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell,

la Meridiana simbolitza algunes de les zones on l’entitat no ha aconseguit fer créixer el seu missatge.

Page 12: Ciutat vella 47

21abril 2015

Comerç| 12

líniaciutatvella.cat

Era una petició recurrent perpart dels paradistes i, des deprincipis de mes, s’està fent efec-tiva. L’Ajuntament prohibeixl’entrada a grups de més de 15persones al recinte de la Bo-queria durant els divendres iels dissabtes fins a les 3 de la tar-da. En la resta de l’horari, però,els grups disposen de lliure ac-cés a l’equipament.

Aquest decret estableix queels vigilants siguin els encarre-gats de detectar els grups i in-formar de la impossibilitat de se-guir amb la visita, acompan-yant-los a l’exterior. Els vigi-lants, que són els encarregats decontrolar l’accés al mercat, po-dran negar l’entrada de gransgrups de visitants en cas que noreuneixin els requisits de la nova

normativa, la qual, però, no potcontrolar si grups més petits devisitants es poden ajuntar enun de sol un cop a l’interior.

Els comerciants de la Bo-queria van enviar de maneraoficial a l’Institut de Mercats deBarcelona fa uns mesos unasol·licitud perquè es regulés l’en-

trada de visitants al mercat perles aglomeracions que patia.

L’objectiu d’aquesta mesura,segons l’Ajuntament, és “afavo-rir un correcte desenvolupa-ment de l’activitat del mercat”, amés “d’evitar situacions decol·lapse a l’interior del recintecomercial”.

L’afluència de visitants a la Boqueria és molt alta. Foto: Mercats BCN

L’Ajuntament regula l’accés delsgrups de visitants a la Boqueria» La normativa impedeix accedir a l’equipament a col·lectius de més

de 15 persones els divendres i els dissabtes fins a les 3 de la tarda

Els llibreters esperenaugmentar les vendes un 5%

TRADICIÓ4Arriba Sant Jordi iels llibreters l’encaren amb l’es-perança que “suposi un impulsper al sector i es corroborin elssímptomes de recuperació delsúltims mesos”, afirma el presi-dent del Gremi de Llibreters deCatalunya, Antoni Daura.

En aquest sentit, el gremi es-pera tenir un increment del 5%dels beneficis durant aquestSant Jordi –vendre 1,5 milionsde llibres–, el qual vol que tor-ni a ser “una gran festa cívica,ciutadana i de reivindicació dela literatura”. Per la seva banda,

la Cambra del Llibre de Cata-lunya valora l’esforç del sectorper posar al mercat “una am-plíssima i atractiva oferta dellibres”, assegura el seu presi-dent, Patrici Tixis.

Aquestes declaracions es vanfer durant l’acte de presentacióde les novetats editorials decara a la diada de Sant Jordi, ce-lebrat ahir, on també el Gremide Llibreters va donar el seu su-port a la candidatura de Barce-lona com a ciutat literària de laUNESCO [més informació a lapàgina XX].

Sant Antoni Comerç es bolcaamb la cultura durant l’abril

INICIATIVA4L’associació SantAntoni Comerç (SAC) està ofe-rint durant aquest mes d’abrilactivitats relacionades amb lacultura i amb la tradició de ladiada de Sant Jordi.

Des del passat mes de gener,l’eix comercial està implicat enun projecte amb la Casa Àsia queaplega poesia i comerç. Poemesque apropen és un projecte queproposa l’intercanvi de poemesentre botiguers i alumnes d’es-coles del barri de Sant Antoni.Els objectius, asseguren des deSAC, és “fomentar el contacte i

la relació entre els infants i jovesdels centres educatius i els co-merços i entitats del barri”.

Aquests intercanvis de poe-mes ha finalitzat amb una mos-tra dels treballs que encara es potveure al Centre cívic Golferichsfins al pròxim divendres.

Per altra banda, fins al prò-xim dia 26 Sant Antoni Comerçregalarà als seus clients punts dellibre personalitzats amb el co-merç de proximitat i, de cara adiumenge, el dominical del llibredel barri farà promocions i ofer-tes de llibres.

Els mercats com a estímul del desenvolupament urbà

SOSTENIBILITAT4El Mercat deSanta Caterina va ser l’escenarifa uns dies de la reunió dels in-tegrants del projecte Urbact Mar-kets –un programa que busca lasostenibilitat del desenvolupa-ment urbà– que va servir com acloenda dels dos anys de feinaconjunta que han fet per poten-ciar els mercats com a estímul dedesenvolupament a les ciutats.

Aquesta iniciativa està for-mada per integrants de Barce-

lona, Dublin, Pècs –Hongria–,Suceava –Romania–, Torino,Wroclaw, Westminster i l’Àtica,a Grècia, els quals han treballatmà a mà sobre com aprofitar elsmercats per estimular la rege-neració urbana, les economieslocals i la vida sostenible.

Tot i que l’URBACT ja està en-llestit, els seus participants se-guiran mantenint el contacte perseguir intercanviant informaciói treballar en nous projectes.

RedaccióCIUTAT VELLA

La diada de Sant Jordi treu milers de catalans al carrer. Foto: Monmar

Obertura | Nou restaurant al Mercat de la BarcelonetaEl Mercat de la Barceloneta va estrenar fa pocs dies el nou restaurant Caballa

Canalla, un local que basa la seva oferta en les tapes. El local disposa de dues plantes enel qual hi destaquen les cuines en showcooking –a la vista de tothom–. De la cuina se

n’ocupa el xef Daniel Torres, amb una àmplia experiència en el món gastronòmic.

Page 13: Ciutat vella 47

13 |

21 abril 2015

Esportslíniaciutatvella.cat

Ben aviat, els fanàtics del futbolplatja tindran una cita ambaquest dinàmic esport. I és quedurant tres dies –de l’1 al 3 demaig– les platges de la ciutat esconvertiran en els camps on esdisputarà la Beach Soccer Cup2015, una de les competicions in-ternacionals més prestigiosesd’aquesta disciplina.

Vuit dels millors equips delmón –Barça, València, BATEBorisov, Sporting de Portugal,Galatasaray, Lokomotiv de Mos-cou, Flamengo i Boca Juniors–se citaran al litoral barceloníper disputar aquesta atractivacopa. El sorteig que es va fer elpassat 17 d’abril va emparellar elFC Barcelona amb el BATE bie-lorús. El capità i entrenadorblaugrana, Ramiro Amarelle, o

l’actual pilota d’or, el brasilerBruno Xavier, seran dues de lesestrelles de les quals es podràgaudir durant el campionat.

UN ESPORT MOLT DINÀMICA banda de les característiquesque comparteix amb el futbol,com la tècnica i l’agilitat, el fut-

bol platja destaca pel seu enor-me dinamisme.

Els partits es disputen en 3parts de 12 minuts cadascuna, isi el partit no es resol, es juga unapròrroga de tres minuts. En casde persistir l’empat, el matx esdecideix en els llançaments depenal.

El blaugrana Amarelle, una de les figures mundials del futbol platja. Foto: FCB

La ciutat es convertirà enl’escenari de la Beach Soccer Cup» De l’1 al 3 de maig, les platges de la ciutat acolliran la competició

més prestigiosa del panorama internacional del futbol platja

El CN Barcelona guanya iaconsegueix entrar al play-offWATERPOLO4El CN Barcelonava assegurar-se matemàtica-ment la seva presència al play-offpel títol de Divisió d’Honor mas-culina de waterpolo.

Els homes que entrenen An-tonio Esteller i Juan Carlos San-chón van segellar la classificacióper a la ronda final amb una vic-tòria a la piscina Nova Escullera,en un dels derbis de la ciutat da-vant del CN Catalunya (11-8). Elpartit va ser força igualat, i els vi-sitants van arribar a estar dos

gols per sobre (5-7). Però ales-hores, un parcial de 6 a 0 va des-equilibrar la balança a favor delsde la Nova Escullera. GuilhermeOneto i Víctor Flores, amb 3gols cada un, van ser els màximsanotadors del Barcelona.

Per la seva banda, l’AtlèticBarceloneta, ja classificat, dis-putarà demà a tres quarts de noudel vespre el seu partit corres-ponent a la 21a jornada. Els ma-riners rebran el Sant Andreu a lapiscina de Sant Sebastià.

NÀUTICA4El passat diumenge19 d’abril les aigües de la ciutates van omplir de iots per a la dis-puta de l’edició d’enguany delTrofeu Primavera del Reial ClubMarítim de Barcelona (RCMB).

Tot i que el nombre d’inscritsa la prova superava la trentena,dues embarcacions –Viento iXiroi– no van poder iniciar el re-corregut, una altra no va poderacabar la prova –Viento II–, iuna quarta va quedar fora de lí-nia –Neptune One– i, per tant,

trenta embarcacions van poderfinalitzar la prova.

El vencedor de l’edició d’en-guany del trofeu va ser el iot Lí-mit, amb l’argentí Sebastián Mer-beck, del Club de Vela Badalona,al timó. Merbeck va completar elrecorregut de 7,5 milles en 1hora, 16 minuts i 41 segons.

La segona posició va ser peral Blue Oyster de Robert Llo-rach, del RCMB. Llorach vacompletar el recorregut 3 minutsmés ràpid que el primer classi-

ficat, però després de les revi-sions dels jutges se li van afegir5 minuts i 40 segons al seutemps. El podi el va completarNúria Ferrés, també del RCMB,al capdavant del Babuk. Ferrésva ser la millor classificada de lestres dones que van participar enla regata.

La següent gran cita on hiparticiparan esportistes del clubserà durant el cap de setmana del16 i 17 de maig, en el Trofeu Es-tiu-Costera a Vilanova i la Geltrú.

Pau ArriagaBARCELONA

El CNB lluitarà pel títol amb el Barceloneta i sis equips més. Foto: CNB

El Límit guanya el Trofeu Primavera

Una imatge de la regata Trofeu Primavera. Foto: RCMB

Futbol | Empat sense gols del CF Barceloneta La jornada 28 de Tercera Catalana es va saldar amb un empat a zero delCF Barceloneta contra l’Esportiu Sant Ignasi. Amb el punt, els de Jordi

Gallardo continuen a la novena posició de la taula, sense opcions de jugarl’ascens, però amb la permanència a la categoria virtualment aconseguida.

Page 14: Ciutat vella 47

| 14Agenda21 abril 2015líniaciutatvella.cat

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 8 DE MAIG20:00 Canal Mono. Projeccions de fi de curs de

l’escola lliure de comunicació DateCuenta, ambl’actuació del showmusical de Finikito i las pri-mas de Riesgo. / Centre cívic Barceloneta.

DISSABTE 25 D’ABRIL21:00 Taller d’iniciació a la narració oral Cuen-

ta Conmigo, on a partir d’una mica de teoriai pràctica, s’ensenyaran les tècniques bàsiquesque permeten contar contes davant del pú-blic. A càrrec de Rubén Martínez. / Centre cí-vic Pati Llimona.

DIMECRES 6 DE MAIG18:00 Xerrada No et molestis, ja ho faig jo! L’a-

mabilitat del paternalisme ens debilita, a cà-rrec de Yolanda Rubio. Organitza el Centre cí-vic Barceloneta.

FINS AL 27 D’ABRILMatí-TardaMirada al barri. Exposició de foto-

grafies del barri del Raval, realitzades pelsusuaris dels clubs socials de la FundacióJoia, i que mostren una mirada particular delsdiferents espais del barri. / Centre cívic Dras-sanes.

FINS A L’1 DE MAIGMatí-Tarda Exposició Animals ferits, de Genís

Bolívar, un conjunt de quadres on s’expres-sa una mirada crítica a una societat violen-ta i agressiva. / Centre cívic Convent de SantAgustí.

DIMARTS 28 D’ABRIL18:00 Contes a la mà, una activitat de narració

de contes on l’oralitat pren un paper molt im-portant. A càrrec de Marga Socias. Adreçadaa infants de 2 a 4 anys. / Biblioteca Sant Pau.

DIMECRES 6 DE MAIG18:00 Sac de rondalles, Contes a la mà, a càrrec

de Núria Clemares. Una activitat de narraciód’històries i contes que tindrà lloc a l’àrea in-fantil i famiiar de la Biblioteca FrancescBonnemaison.

DIUMENGE 26 D’ABRIL12:00 Partit de futbol entre el CF Barceloneta

i el Parc UD, corresponent a la 29a jornada delgrup 11 de Tercera catalana. / Municipal Barceloneta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Un moment per sentir, conèixer i re-laxar-se a càrrec de la professora Fran-cesca Giusti. Aquesta acitivitat estàadreçada a nadons de 2 a 11 mesos. Calinscripció prèvia. / Centre cívic Pati Lli-mona.

Taller familiar deioga amb nadonsDv. 24 d’abril a les 11:00

Aquesta conferència tractarà entorn dela figura de Leonardo da Vinci, una fi-gura del Renaixement que es va con-vertir en un model ideal de l’home uni-versal: científic, pintor, inventor, ana-tomista i cuiner. / Biblioteca Frances-ca Bonnemaison.

Conferència: Leonardo i l’humanisme italiàDc. 29 d’abril a les 19:00

Orquestra simfònica i cor del GranTeatre del Liceu, presenta I due Foscari,de Giuseppe Verdi, en versió concert.Entre el repartiment està el tenorPlácido Domingo i Ramon Vargas. /Gran Teatre del Liceu.

I due FoscariEn versió concertA partir del 30 d’abril

L’Atlètic-Barceloneta rep a casa elSant Andreu, en un partit corresponenta la 22a i última jornada de la fase re-gular de Divisió d’Honor de waterpo-lo. / Piscina Sant Sebastià.

Partit de waterpoloBarceloneta-Sant Andreu

Demà 22 d’abril a les 20:45

Page 15: Ciutat vella 47

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 21 abril 2015 líniaciutatvella.cat

Page 16: Ciutat vella 47

| 16 21 abril 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 19 de maig