Ciutat vella 60

24
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 [email protected] | administració: [email protected] barcelona liniaciutatvella.cat · 16/6/2016 · Núm.60 · Difusió controlada per OJD-PGD: 12.758 exemplars mensuals línia ciutatvella Condol Línia Ciutat Vella se solidaritza amb les víctimes d’Orlando Habitatge pàg 12 Un desnonament al Raval d’una família amb tres menors mobilitza els veïns La Barceloneta pàg 4 L’edifici de la nova seu de l’Hermitage es començarà a construir aquest any Comerç pàg 16 El Tast a la Rambla reuneix 600.000 persones en 4 dies Esports pàg 22 L’Atlètic Barceloneta es proclama campió de lliga El consistori descarta reformar la Via Laietana aquest mandat El govern municipal aposta per fer primer un procés participatiu, però l’oposició demana accelerar el projecte pàg 8 Exposició pàg 8 L’Arts Santa Mònica acull el projecte ‘Blak is Beltza’ de Fermin Muguruza pàg 10 Al punt de mira Gala Pin insta 4 locals de Marina Village a eliminar la música exterior

description

http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_60.pdf

Transcript of Ciutat vella 60

Page 1: Ciutat vella 60

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona liniaciutatvella.cat · 16/6/2016 · Núm.60 · Difusió controlada per OJD-PGD: 12.758 exemplars mensualslíniaciutatvella

CondolLínia Ciutat Vella sesolidaritza amb lesvíctimes d’Orlando

Habitatge pàg 12

Un desnonament al Ravald’una família amb tresmenors mobilitza els veïns

La Barceloneta pàg 4

L’edifici de la nova seu del’Hermitage es començaràa construir aquest any

Comerç pàg 16

El Tast a la Rambla reuneix600.000 persones en 4 dies

Esports pàg 22

L’Atlètic Barceloneta es proclama campió de lliga

El consistori descarta reformarla Via Laietana aquest mandatEl govern municipal aposta per fer primer un procés participatiu, però l’oposició demana accelerar el projecte pàg 8

Exposició pàg 8

L’Arts Santa Mònica acullel projecte ‘Blak is Beltza’de Fermin Muguruza

pàg 10

Al punt de miraGala Pin insta 4 locals de Marina Village a eliminar la música exterior

Page 2: Ciutat vella 60

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniaciutatvella.cat 16 juny 2016

Page 3: Ciutat vella 60

3 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016Ciutat

365 dies passen volant. Això és elque deu pensar l’alcaldessa AdaColau quan mira enrere ara ques’ha complert el primer any del seumandat. Va ser el 13 de juny de2015 quan va prendre possessió delcàrrec, després d’haver guanyatunes eleccions municipals quevan sacsejar diverses ciutats de l’es-tat, Barcelona inclosa.

La mateixa Colau va celebrarl’efemèride acompanyada delsseus en una jornada festiva al parcde l’Estació del Nord dissabte28 de maig. Un dia que va per-metre a BComú commemoraramb millor regust de boca un ani-versari que institucionalment ipolíticament parlant ha coinciditamb la signatura de l’acord de go-vern amb el PSC i el conflicte delBanc Expropiat, a Gràcia. Dos fetscomplexos i difícils de digerirper la formació de Colau, que fa

un any titllava el PSC de “màfia”i donava suport explícit als oku-pes de Can Vies, a Sants, quan araha de fer equilibris per aconten-tar tant el col·lectiu gracienc comla policia, sense gaire èxit, per cert.De fet, el primer ja els veu esta-blishment i la segona –o com amínim els seus sindicats– hatensat notablement la relacióamb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa depossessió retransmesa davant lamultitud que va omplir la plaça deSant Jaume i aquell primer diasimbòlic de treball antidesnona-ments a Nou Barris. “Sóc la ma-teixa”, reivindica ara Colau desprésde 365 dies de mandat, admetentperò que governar l’Ajuntament liha comportat més d’una contra-dicció i que voler canviar la ciutatamb 11 regidors –ara 15– resultamolt més complicat del que podiasemblar al principi.

Tot i això, Colau ja ha com-plert promeses electorals, com lamoratòria hotelera, les actua-cions de memòria històrica i de re-

visió del nomenclàtor, la limitacióde sous –si bé oficiosament–,l’impuls de la connexió del tram-via per la Diagonal –tot i que ambpocs suports–, el pla de xoc i el plade barris recentment presentat itambé ha capitalitzat el suport alsrefugiats. Ara bé, queda feinapendent: millorar els processosparticipatius –crítica de la FAVB–,resoldre la crisi enquistada delsmanters, seguir combatent elsdesnonaments –que no s’hanaturat–, cuidar la relació amb elscomerciants, resoldre el conflicteamb TMB... I, portes del consis-tori endins, redreçar la relacióamb l’oposició i sobretot ambCiU, amb la qual l’enfrontamentés sistemàtic.

Sigui com sigui, potser l’èxitmés gran de Colau d’aquest primerany és haver consolidat el seuprojecte. Ja ningú dubta que hi haBComú per estona. L’ombra ini-cial de la moció de censura quedalluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que,durant tres anys més, segur.

Ada Colau, un any després» BComú arriba als 365 dies de mandat amb diversos fronts oberts però amb el projecte consolidat

» El pacte de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat marquen el primer aniversari

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 després d’una intensa campanya (esquerra) i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC (dreta). Fotos: Arxiu

CIUTAT VELLA4Parlar de CiutatVella és parlar, principalment, deldebat que genera el turisme. Lanotícia més important del man-dat Colau fins ara ha estat la de-cisió que el districte ja no puguiacollir més places hoteleres en-cara que en tanquin. Així ho re-cull el pla especial regulador(Peuat) que l’Ajuntament va pre-sentar fa unes setmanes, tot i queno ha evitat, per exemple, que alcarrer Magdalenes s’hi faci elCatalonia Magdalenes o el polè-mic hotel del Rec Comtal. En pa-ral·lel, l’Ajuntament també hadecretat “el creixement zero” delspisos turístics.

Aquest primer any tambédeixa la problemàtica de la ven-da ambulant més enquistada quemai, amb diverses topades vio-lentes entre els manters i la poli-

cia i actes de protesta dels matei-xos manters contra el governmunicipal. Un dels punts d’ac-tuació dels manters és, precisa-ment, la Rambla, el futur de laqual finalment es decidirà a par-tir d’un concurs internacional.Una altra via que també vol can-viar la seva imatge és la Via Laie-tana. Els seus comerciants han co-mençat a reivindicar la necessitatd’humanitzar aquesta avinguda,tot i que la reforma haurà d’es-perar a la següent legislatura.

Pel que fa a qüestions méssimbòliques, cal recordar l’a-posta que ha fet el Districteamb el canvi de nom del BornCentre Cultural, que des de fauns mesos és el Born Centre deCultura i Memòria i busca re-cuperar la “memòria democrà-tica infrarepresentada”.

Fre als hotels i pisos turísticsi tensió amb els manters

Page 4: Ciutat vella 60

| 4 líniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Ciutat

La venda ambulant il·legal, malagestió del turisme, proliferació degrups cannàbics o la vaga dels tre-balladors de metro. Aquests sónalguns dels retrets que JoaquimForn, portaveu de CiU a l’Ajunta-ment, va adreçar a Ada Colau enl’acte que els nacionalistes van ce-lebrar el passat 1 de juny a l’EspaiFrancesca Bonnemaison per va-lorar el primer any de mandat del’alcaldessa.

Davant la presència de l’ex-president Artur Mas, els consellersJosep Rull, Neus Munté, JordiBaiget i Santi Vila i el diputat alCongrés Francesc Homs, els lídersde CiU a Barcelona van denunciar“degradació” a la ciutat, fruit de lesdecisions preses, diuen, per Bar-celona en Comú. Al llarg de tot l’ac-te, el president del grup municipalde CiU i cap de l’oposició, XavierTrias, així com Forn van criticardurament la gestió de Colau.

L’exalcalde va donar el tret desortida a l’acte i a partir d’aquí vaser el portaveu qui fa agafar les reg-

nes. “Tenim reptes molt impor-tants, com tornar a guanyar l’al-caldia”, va assenyalar Trias, justabans de donar pas a Forn, que elpodria succeir el 2019 sent l’al-caldable de CiU a les pròximeseleccions municipals.

Els convergents dediquen araels esforços a reivindicar el seumodel de ciutat i a marcar dis-tàncies amb les polítiques im-pulsades per l’executiu de Colau.“La nostra no és nova ni vella po-lítica, sinó bona política”, va dirForn en l’inici de la seva inter-venció. A partir d’aquí, el seudiscurs va centrar-se en el con-cepte concret de la “degradació”i en posar exemples que, segonsCiU, ho evidencien.

“CONTRADICCIONS”A més, el portaveu convergenttambé va acusar Barcelona enComú de “manca d’ambició” enla transformació urbana de laciutat. “Detectem una voluntatideològica de l’alcaldessa demenystenir el creixement”, vaetzibar. “Com es redistribueix lariquesa si no se’n crea?”, va pre-guntar-se tot seguit.

Les crítiques de Forn, però,

van anar més enllà. Per exemple,qüestionant el model cultural ac-tual de la ciutat, així com l’estra-tègia de Colau per projectar in-ternacionalment Barcelona. “L’al-caldessa vol seguir comparant-seamb Madrid”, va lamentar.

El portaveu de CiU també vacriticar el pacte de govern entre

Barcelona en Comú i el PSC.Forn no va buscar l’enfronta-ment amb els socialistes, sinóque va continuar el camí de les crí-tiques a Colau i al seu govern. I ésque el pacte suposa una “contra-dicció”, segons ell. “Colau es re-feria al PSC com el partit de la mà-fia”, va recordar. Les “contradic-

cions” que Forn va assenyalar deColau no es van quedar aquí.Concretament, el portaveu con-vergent va acusar el govern de“falsa consciència social” i de te-nir “tendència al sectarisme”.“Els principis només serveixen pera la campanya i després es desenal calaix?”, va concloure.

CiU veu Barcelona“degradada”» El portaveu convergent, Joaquim Forn, critica durament el primer any de govern d’Ada Colau

» Trias cedeix protagonisme al seu número 2, que agafa força per ser alcaldable a les eleccions del 2019

Xavier Trias i Joaquim Forn van fer balanç del primer any a l’oposició. Foto: CiU

RedaccióBARCELONA

Page 5: Ciutat vella 60

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016

Page 6: Ciutat vella 60

| 6Opiniólíniaciutatvella.cat 16 juny 2016

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

12.758 exemplars mensuals

publicitat 686 42 95 17líniaciutatvella.cat

Opinió en 140 caràcters

@zuvielzirkus: Albert Rivera ha de plegaraviat que demà a les 9 entra a treballar alconcessionari Hyundai de Sant JustDesvern. #DebateA4

@ASMELACHERCOLES: El jugador máspitado de la historia de la Selección salvaa España en el primer partido de la#EURO2016.

@AdaColau: Horroritzada pel tiroteighomòfob a Orlando. Des de Barcelona,tot el nostre suport i solidaritat amb fa-miliars i amics de les víctimes.

Parlen elsveïns

Verónica“Si el que demanenés suprimir alguncarril de circulacióno hi estic d’acord.Per aquí hi passamolt trànsit i crecque eliminar-ne un

crearia encara més problemes. A mi m’a-grada el carrer com està. Invertiria els di-ners en altres coses.”

Sacra“Seria perfecte! Calactuar per reduir eltrànsit i fer que laVia Laietana siguiun carrer habitableper als veïns. No séquina és la millor

solució, però crec que caldria actuar-hi,perquè és un dels problemes que s’hande resoldre.”

Gina“Sí, s’hauria de feraixò que demanend’ampliar les vore-res, perquè crec queen una ciutat comBarcelona no és ne-cessari moure’s tant

amb el cotxe. Es pot venir al centre en bici,caminant i en metro. A més, això serviràper ajudar el petit comerç i els veïns.”

Gabriel“Em sembla que sí,crec que hi ha mas-sa trànsit i no és via-ble caminar-hi. Hasde passar pels ca-rrerons i a l’estiu lasituació s’agreuja

encara més. No sé si s’hauria de deixar uncarrer d’un sol sentit, però el que sí que calés reduir el nombre de cotxes.”

Creus que a la Via Laietana li convé una reforma com diuen els comerciants?per Pau Arriaga

Un diari plural

per Lluís Llanas, president de l’Ass. de Comerciants Creu Coberta i vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

4Els eixos comercials com a promotors en el territori

En els nostres dies, i des d’unaperspectiva internacional, s’a-vança en el concepte de la des-centralització de la gestió. Tantdes dels estats en què es deixa en-rere la idea d’un estat centralitzatper cedir poder a entitats regio-nals o municipalistes, com tam-bé en el sector empresarial, des-localitzant la producció de com-ponents. Es tracta, doncs, d’un as-sumpte global fruit d’unes co-municacions cada dia més ràpi-des i d’unes tecnologies que hopermeten. I també, d’altra ban-da, d’un increment de les desi-gualtats a nivell internacional. Enel nostre àmbit específic, la des-centralització ha de permetremillorar la prestació de serveis ipolítiques socials.

Des de fa temps, la gestió ur-bana de la ciutat de Barcelona hapassat per processos de creaciód’unitats més petites de gestió. Sibé en un principi foren els dis-trictes de la ciutat, que han que-dat en 10 des dels anys 80, fa pocsanys es va crear una nova divisióde barris, amb la figura del con-seller de barri, amb una voluntatd’arribar de forma més efectiva alciutadà, fomentar-ne la partici-pació, tenir una línia més direc-ta d’interacció amb el governmunicipal, etc. De forma paral·lelas’han creat xarxes com la de mer-cats, la d’eixos comercials, xarxesciutadanes que permetin la par-

ticipació, etc. En definitiva, laconsolidació d’àrees de treballmés dinàmiques. En el món delcomerç, aquesta redefinició ter-ritorial també és important.

Ho és bàsicament per a al-guns assumptes que afecten lagestió diària de Barcelona. Par-lem de la gestió del turisme i laseva voluntat de descentralitzar,però també de la concentraciód’allotjaments turístics, de l’ab-sència de dades fiables sobre elcomerç de la ciutat o de la cons-trucció urbana de les superilles,passant per la desertització co-mercial d’algunes zones, el blin-datge ciutadà davant de les granssuperfícies perifèriques o els ho-raris comercials.

En aquest sentit, cal avançaren un concepte en el qual es tre-balla des de fa anys, tot i que nohi ha prou voluntat política comper implementar-ho. El delsAPEUs, o àrees de Promoció Es-pecial Urbana, o BIDs, BusinessImprovement Districts. És unconcepte que, tot i que ja té moltsanys de discussió, no s’ha acabatmai d’implementar per una visióexcessivament liberal i poc pro-teccionista del sector. Cal, tan-mateix, dotar els BIDS d’un con-junt de propostes que superi elconcepte inicial i que l’adeqüi a larealitat social i urbana dels nos-tres barris. Cal avançar cap als Ei-xos Socialment Responsables.

En aquest cas, la implemen-tació d’una àrea d’aquesta mag-nitud ha de venir acompanyadad’un nou sistema de gestió públi-ca-privat. Un dels elements bàsicsque distingeix un eix tradicional ouna associació de comerciantsd’un APEU és que els comerços iestabliments que hi ha en aquestterritori, convenientment deli-mitat, tenen l’obligatorietat decontribuir econòmicament ambuna quota que reverteix en elpropi entorn. En els eixos i asso-ciacions, el fet que la quota siguivoluntària, produeix desequili-bris i greuges comparatius, a l’ho-ra d’aprofitar-se d’accions quebeneficien el conjunt de comerços,siguin associats o no.

Un altre dels beneficis quehan quedat demostrats, a part dela dinamització econòmica, és lacapacitat d’extreure dades realsdel comerç de la zona en qüestió,dades molt rellevants que des ques’eliminà l’IAE no tenim a la ciu-tat de Barcelona, i que són un re-flex fidedigne del sector, im-prescindible per determinar po-lítiques econòmiques a mitjà ollarg termini. Tot acompanyatd’un catàleg de serveis col·lecti-us com la neteja, la seguretat, ac-cions de màrqueting i de comu-nicació, promoció, llums de Na-dal i tants altres elements que,d’una forma localitzada, podengestionar-se molt millor.

Una cogestió pública-pri-vada per a cada àrea permetria,a més, que la part recaptativadel projecte tingués un retornequitatiu i unes mateixes polí-tiques aplicables a tota la ciu-tat, amb el que suposa de ra-diografia del sector.

Tanmateix, un dels nouselements amb què cal imple-mentar-ho a Barcelona ha deser, sens dubte, la Responsabi-litat Social Comercial. En aquestsentit fem nostra la idea de la di-rectora de Comerç en recon-vertir els BIDs en VIDs, és a dirValors, Innovació i Desenvolu-pament. Sens dubte, l’aplicacióde les noves àrees de gestióeconòmica, es diguin com es di-guin, han de venir amb un pa-quet de mesures socials i d’in-tervenció en el territori incor-

porades. Elements com la com-petitivitat, la cohesió social, lasostenibilitat, la cultura... han deser inherents a l’aplicació de lesàrees i a la seva gestió diària, através d’accions dirigides. Nopodem treballar els territoris i laseva activació econòmica sensetenir en compte la seva demo-grafia, els seus problemes ciu-tadans, l’atur, els joves, la gentgran, la interculturalitat, l’ur-banisme, les seves entitats itants altres factors que decidei-xen com és el nostre dia a dia, elnostre entorn.

Promoure la corresponsa-bilitat compartida entre socie-tat civil, empreses i adminis-tració ha de ser la fórmula fu-tura per gestionar els nostresbarris, eixos o unitats socials devalor compartit.

Page 7: Ciutat vella 60

7 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016Agenda Nacional

Les eleccions espanyoles del passat 20 dedesembre no van ser dolentes per a l’in-dependentisme, però tampoc es pot dirque fossin bones. ERC, amb nou diputats,i CDC –sota la marca Democràcia i Lli-bertat–, amb vuit diputats, van veure comla formació més votada va ser En ComúPodem, que va aconseguir 12 represen-tants al Congrés. Ara, la manca d’acordentre els principals partits espanyols performar govern dóna una nova oportuni-tat a l’independentisme per mobilitzar elsseus votants el pròxim 26 de juny.

ERC i CDC, que aquesta vegada no espresenta en coalició, tornen a apostar pelsmateixos candidats. Els republicans hofan per la dupla Gabriel Rufián-Joan Tar-dà, amb Rufián com a número 1, mentreque la candidatura convergent l’encap-çalarà Francesc Homs, que va derrotar enunes eleccions primàries Sílvia Requena.Les dues formacions hauran de compe-tir entre elles per atraure el vot indepen-dentista, però al mateix temps haurand’intentar retallar la distància que els vaseparar el 20D de la candidatura d’EnComú Podem liderada per Xavier Do-mènech, el qual torna a afrontar el rep-

te al capdavant de la formació que im-pulsa Ada Colau.

“Sortim a guanyar. Nosaltres sí que po-dem, tenim les majories socials per fer-ho”,va declarar fa uns dies Rufián en una en-trevista a l’Ara. Durant aquesta entrevis-ta, el republicà també va assegurar que “vo-tar Podem a Catalunya és rendir-se, és de-manar permís”. D’altra banda, el candidatconvergent, Francesc Homs, va asseguraren un acte de suport als imputats del 9Nque “el 26J hem de tornar a les urnes perdefensar Catalunya”.

BATET PER CHACÓNL’única cara nova per al 26J és la socialis-ta Meritxell Batet, que substitueix CarmeChacón al capdavant de la llista del PSCdesprés que aquesta última renunciés a fi-nals d’abril a repetir com a candidata delssocialistes catalans. Batet té el repte de mi-llorar els vuit diputats socialistes de les da-rreres eleccions. Tot i que ja eren uns re-sultats dolents per al PSC, les enquestestampoc són ara gaire prometedores.

Per últim, Ciutadans, amb Juan CarlosGirauta repetint com a candidat, voldrà mi-llorar els 5 diputats aconseguits, que vansuposar una decepció després que les en-questes prèvies els van situar amb opcionsde victòria; mentre que el PP de Jorge Fer-nández Díaz té totalment assumit que laseva batalla no passa per Catalunya.

» Les noves eleccions espanyoles permetran al sobiranisme intentar mobilitzar més els seus votants » Els dos partits independentistes repeteixen candidats: Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC)

Albert RibasBARCELONA

26J: una nova oportunitat

RENÚNCIA4El 20D va tenir una absènciaentre les formacions polítiques catalanes,la CUP. Ara a aquesta llista cal afegir-hiUnió, que va anunciar a mitjans d’abril queno repetiria.

Els democristians, després de no acon-seguir cap diputat en els darrers comicis,en els quals van presentar Josep Antoni Du-ran i Lleida com a candidat, han decidit notornar-ho a intentar. “No podem articularuna proposta electoral a curt termini. Noha estat una decisió fàcil. L'hem pres ambel cap”, va explicar Ramon Espadaler. Toti això, Espadaler va dir que la seva forma-ció té futur perquè representa l’espai del “ca-talanisme centrat”. Un espai que el líderd’Unió veu orfe, motiu pel qual el partit harecomanat a la militància que voti en

blanc perquè, segons Espadaler, “cap par-tit recull els nostres plantejaments”.

D’altra banda, els motius de la CUP perno presentar-se són coneguts. La forma-ció de l’esquerra independentista, tal comva explicar abans del 20D en el seu Con-sell Polític celebrat a Perpinyà, consideraque “no té sentit presentar-s’hi”. “No enspresentem a unes eleccions a les quals noens sentim interpel·lats a fer-ho. El Par-lament espanyol no és un marc d’oportu-nitat per a la consecució de la indepen-dència”, van afirmar els cupaires el mes denovembre a Perpinyà.

En aquesta ocasió, caldrà veure si algunmembre de la CUP, tal com va fer l’exdi-putat Quim Arrufat, recomana el vot perEn Comú Podem o no.

La CUP i Unió, absents

Page 8: Ciutat vella 60

Ciutat Vella| 8

líniaciutatvella.cat 16 juny 2016

Confirmat. Veïns i comerciantsde la Via Laietana hauran d’es-perar al mandat que ve, com amínim, per veure com es posa enmarxa la transformació d’aquestaavinguda.

Així de clar va quedar el pas-sat dia vuit en un debat organit-zat per l’Associació de Comer-ciants que va reunir represen-tants de tots els grups municipals.Durant la trobada, la regidoraGala Pin va explicar que, aramateix, el compromís del governmunicipal és “fer petites inter-vencions d’acord amb la dispo-nibilitat pressupostària i tenirel projecte acabat, a través d’unprocés participatiu, abans queacabi el mandat”. Pin va rebre uncop de mà del socialista DanielMòdol, el nou regidor d’Arqui-

tectura i company de govern,que va assegurar que “no enshem de posar com a objectiu demandat fer unes obres que sónirrealitzables”. Tot seguit, Pinva complementar les paraules deMòdol assegurant que la refor-ma d’aquest eix tindria un costd’entre 18 i 23 milions d’eurosque tiraria endavant “si hi hapressupost”.

Per la seva banda, l’exregi-dora de CiU, Mercè Homs, es vamostrar crítica amb les inter-vencions puntuals que vol fer elDistricte, ja que va assegurar

que això ja ho havia fet el seu go-vern i que ara és el moment decomençar les obres.

Qui també va insistir en la ne-cessitat de començar les obrescom més aviat millor va ser el re-presentant del PP, Javier Mulle-ras, mentre que des de Ciuta-dans, Koldo Blanco va defensarque la reforma es podria fer a uncost més baix. Des d’ERC, JordiCoronas va avisar del “risc” quepot tenir la reforma per al teixitcomercial i veïnal si la millora enla connectivitat implica un aug-ment de la pressió turística.

La reforma de la Vila Laietana haurà d’esperar. Foto: Arxiu

El Districte descarta reformarla Vila Laietana aquest mandat» El govern municipal aposta per fer primer un procés participatiu

» Tota l’oposició, excepte la CUP, demana accelerar el projecte

L’Arts Santa Mònica acull unprojecte de Fermin Muguruza

EXPOSICIÓ4L’Arts Santa Mò-nica acollirà a partir de dimartsque ve, i fins al 28 d’agost, el pro-jecte expositiu de Fermin Mugu-ruza ‘Black is Beltza’.

Aquest projecte gira al voltantde la novel·la gràfica del mateixnom, creada per Muguraza jun-tament amb l’escriptor HarkaitzCano i l’il·lustrador Jorge Alde-rete. L’obra construeix una his-tòria d’acció i espionatge quemescla música, amor i revoluciói narra la realitat social de la dè-cada dels seixanta. L’exposiciómostra el material que ha servit

per nodrir les diferents parts delprojecte, com ara arxius fotogrà-fics o materials audiovisuals.

L’exposició també inclou unprograma públic d’activitats pa-ral·leles al mateix espai, queconsistirà en xerrades musica-des, visites guiades, conferènciesi una classe magistral al voltantde les qüestions que tracta elprojecte.

Muguruza, conegut per laseva carrera musical amb Korta-tu, Negu Gorriak i més tard en so-litari, s’ha endinsat en els da-rrers anys en el camp audiovisual.

Mobilització veïnal contra un desnonament al Raval

HABITATGE4Un nombrós grupd’activistes de la PAH i veïns delRaval es van concentrar dimartsal carrer Marquès de Barberàper protestar contra el desno-nament d’una família amb tresfills menors d’edat.

Els Mossos d’Esquadra vanfer efectiu el desallotjament de lafamília, originària de Bangl Deshi que regentaven una fruiteria,per l’incompliment del paga-ment del lloguer. Tot seguit elsserveis socials es van fer càrrec dela família i, tot i que en un primermoment havien de ser reallotjats

en un hostal, finalment se’ls hi vabuscar un pis de protecció oficial.

Des dek compte del seu Twit-ter, la PAH es va mostrar molt crí-tica amb l’executiu municipal i elgovern de la Generalitat, a qui vaacusar de “girar l’esquena” aaquesta família i va lamentarque el consistori no hagi donatcap “solució” al problema.

Segons va explicar el diariAra, els Mossos d’Esquadra vanidentificar un dels membres de laPAH durant el desallotjamentper fer fotografies i per un “abúscap a la ciutadania”.

Millet i Montull, absolts pel cas de l’hotel del Palau

JUDICI4El Tribunal Suprem haanul·lat les condemnes a un any depresó a Fèlix Millet i Jordi Mon-tull pel cas de l’hotel del Palau dela Música per les suposades irre-gularitats comeses en la gestió delprojecte d’aquest hotel.

Fa dos anys, l’Audiència Pro-vincial va condemnar Millet iMontull per tràfic d’influències iper oferiment a realitzar tràficd’influències en la tramitació ur-banística del projecte de cons-

truir un hotel al costat del Palau,mentre que els va absoldre dels de-lictes d’apropiació indeguda i defalsedat documental i prevaricació.

L’acusació demanava deuanys i dos mesos de presó per alsantics responsables del Palauperò el Suprem ha dit que no espot atribuir a Millet i Montull una“influència determinant” en lesdecisions de la cúpula urbanísti-ca del consistori, de la qual tam-bé n’ha confirmat l’absolució.

Normativa | La Rambla ja té pla d’ordenacióLa Rambla ja té nou pla d’ordenació després que a finals de maig s’aprovés amb els

vots a favor de BComú, CiU, PSC i ERC. El document, el mateix del mandat anterioramb petites modificacions, elimina les antigues ocelleries i la venda de souvenirs i

limita les parades de flors i els quioscos. En total, el passeig mantindrà 27 parades.

RedaccióCIUTAT VELLA

Page 9: Ciutat vella 60

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 179 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016

Page 10: Ciutat vella 60

| 10 líniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Ciutat Vella

El govern municipal, sense suports per al PEUAT

NORMATIVA4El període d’al·le-gacions al Pla Especial Urba-nístic d’Allotjaments Turístics(PEAUT), que va arribar a laseva data límit abans-d’ahir, haservit per evidenciar que el go-vern municipal no té el suport deningú en els termes que va plan-tejar el document.

Les últimes al·legacions hanestat les del Gremi d’Hotels id’ERC. La patronal hotelera con-

sidera que l’aplicació del PEUATimplicaria a la pràctica “renovaro actualitzar la planta hotelera ac-tual”, mentre que el partit repu-blicà creu que l’actual proposta ésun “desastre” que “cronifica elsproblemes derivats del turisme”.

Abans de les crítiques d’ERC,CiU, C’s i el PP ja havien demanatla retirada total del pla, mentreque la CUP vol una aposta mésclara pel decreixement.

El nou museu de l’Hermitagees començarà a fer aquest anyLA BARCELONETA4L’edifici dela nova seu de l’Hermitage queha d’acollir la Barceloneta es co-mençarà a construir aquest any,segons ha avançat El Periódico.La seu barcelonina d’aquest cè-lebre museu de Sant Peters-burg, que té una gran col·lecciód’art de principis del segle XX,s’ubicarà a la Nova Bocana, a to-car de l’Hotel W, on s’ubicarà elport esportiu de luxe MarinaVela.

Els detalls del projecte es co-neixeran demà en boca del físicJorge Wagensberg, que serà eldirector científic i artístic d’unmuseu que vol convertir-se enun referent de la innovació

amb una museografia d’últi-ma generació. Tal com ha ex-plicat a El Periódico un porta-veu de l’empresa inversora Cul-tural Development Barcelona,de capital totalment privat, elmuseu es caracteritzarà per laseva aposta innovadora i per lavoluntat de cooperar amb laresta d’equipaments culturalsde la ciutat.

Així doncs, finalment l’opcióescollida pels inversors ha estatla de construir un edifici noudesprés de descartar les opcionsd’ubicar la seu a la Facultat deNàutica, al Pla de Palau o a l’e-difici de la Duana, a davant de lesDrassanes Reials del Raval.

La normativa de terrasses ésigual per a tothom. Amb aques-ta màxima el Districte va decidirfa unes setmanes aixecar diver-ses actes a quatre locals –Shoko,Pacha, Opium i Carpe Diem– dela Marina Village, la zona derestaurants i discoteques de pri-mera línia de mar que queda a ladreta de l’hotel Arts i la TorreMapfre, per l’incompliment,segons els tècnics municipals, dela normativa de terrasses. I ésque aquesta normativa especifi-ca que a les terrasses no hi pothaver música, mentre que enaquests locals, especialment entemporada d’estiu, terrassa imúsica sempre ha estat un bi-nomi inseparable.

Aquesta situació va provocarque des del Districte s’exigís alslocals que aturessin de formaimmediata aquesta pràcticaperò, segons expliquen fontsmunicipals, van optar per apa-gar la música de la terrassa i dei-xar obertes les finestres i portesde l’interior del local perquè lamúsica també s’escoltés a l’ex-terior. Per la seva banda, el re-

presentant legal dels establi-ments ha assegurat a El Perió-dico que fa més de 20 anys queaquests locals formen una zonaespecial d’oci i que “no són partde la via pública”.

Ahir, veient que l’incompli-ment de la normativa conti-nuava, els inspectors municipalses van presentar a dos dels lo-cals, Shoko i Pacha, per pre-cintar-los els equips de música.Finalment, però, no va ser ne-cessari, ja que els inspectorsvan poder comprovar que s’ha-vien instal·lat portes noves per

separar l’interior del local i la te-rrassa.

NORMATIVA INTERPRETABLELa polèmica amb aquests localsha sorgit ara perquè l’actual go-vern fa una interpretació de lanormativa que no feien ni CiU niPSC quan eren al capdavant delDistricte. Mentre que ara es de-fensa que les terrasses, tot i estaral nivell del mar, han de complirla norma general de la ciutat, elsanteriors governs donaven a lazona un tractament singular acausa de la seva ubicació.

Imatge de la terrassa del Shoko, un dels locals afectats. Foto: Shoko

Polèmica amb les terrasses dequatre locals de Marina VillageRedaccióLA BARCELONETA

Page 11: Ciutat vella 60

El comerç, un coixí social» La Fundació Barcelona Comerç col·labora amb

moltes iniciatives solidàries que milloren la societat

EDITORIAL/ El comerç no és només unaactivitat econòmica, un vehicle de relacióentre les persones o un il·luminador de ca-rrers, sinó que també és un actor principalper detectar problemàtiques que moltesvegades no arriben a les administracionspertinents i, si hi arriben, amb la manca derecursos que hi ha en l’actualitat no podensolucionar-les.

A part de la nostra vocació de servei alsaltres, també col·laborem amb moltes ini-ciatives que milloren la societat, sense mésretorn que la satisfacció personal d’ajudar.

Per exemple, la Fundació Barcelona Co-merç col·labora amb multitud d’esdeveni-ments de caire solidari i social, tenint coma objectiu avançar cap a una responsabili-tat social comercial del col·lectiu.

Un altre exemple pot ser una iniciativapresa per l’Ajuntament de Barcelona, endetectar una sèrie de problemàtiques en-vers les persones grans de les quals els ser-veis socials no tenen constància. La sevaproposta ha sigut posar-se en contacteamb les organitzacions comercials d’àm-bit territorial per fer de “radars”: fer arribar

als serveis socials les conductes de risc d’a-questes persones o dels seus familiars ocuidadors. Nosaltres, que estem molt aprop de les persones que vénen als nos-tres establiments, que els veiem quasicada dia i parlem amb ells, podem detec-tar un problema de malnutrició, de mal-tractament, de mala dosificació delsmedicaments, de qualsevol signe evidentde canvis en les seves conductes habituals,duent a terme una tasca d’ajuda social acost zero per a les administracions.

Aquest model de comerç és el que

hem de defensar entre tots. No volemtracte de favor, volem justícia en un mo-ment en què l’ultraliberalisme només be-neficia els que després tenen uncomportament ètic i social deplorable.Promoure la corresponsabilitat compar-tida entre actors socials, comerç i adminis-tració ha de ser la fórmula de gestionar elsnostres entorns de relació tant urbanísticacom relacional.

Pròsper Puig i Brignardelli, vicepresident administratiu de la Fundació BCN Comerç

» L’entitat recorda que fa una tasca de “radar” per detectar possibles problemàtiques als barris

Montserrat Ballarín pàg 12

“Crec que el petit comerç ha d’estar el més associat possible”

11 |

Lluís Llanas pàg 13

“La Fundació Barcelona Comerçnecessitava adaptar-se als nous temps, i això estem fent”

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 3 · Juny/Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

líniaencomerç

Page 12: Ciutat vella 60

Juny / Juliol 2016| 12 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

ENTREVISTA/ Montserrat Ballarín és latercera regidora de Comerç en poctemps. Parlem amb ella sobre el seumodel de comerç, sobre l’associacio-nisme i sobre els temes candents.

Com defensarà el comerç de des del’Ajuntament?El nostre pla és ser aliats d’aquell co-merç que està fent les coses bé, quelluita per donar un servei i que està in-teressat a innovar i a tenir un signeidentitari propi. Pensem que el comerçha d’estar el més associat possible ivolem donar-li suport per tal que puguiinnovar i adaptar-se als nous temps.

Quan es començarà a donar aquest su-port?Tenim un diàleg molt fluid amb les asso-ciacions de comerciants més representa-tives i molt aviat reunirem el Consell deComerç i Ciutat, on avaluarem del Plad’Impuls i Suport de Comerç 2013-2016.Volem fer un balanç i anàlisi conjunt sobrel’execució del Pla i, juntament amb lesidees del programa de proximitat, el pactede Govern –on hi ha una clara aposta peldesenvolupament del comerç en àrees

més problemàtiques– i amb altres ideesdel PAM, plantejar les bases del que seràel nou Pla d’Impuls i suport fins al 2019.

Ha parlat abans de l’associacionismecomercial. Com el veu vostè actual-ment?El balanç és desigual segons els barris.Hi ha zones on aquest associacionismeés molt fort i això es tradueix en què elcomerç es desenvolupa, aconseguintmés força. I en altres no existeix, cosaque ens preocupa molt. En aquest sen-tit, amb la Fundació, els Districtes i elstècnics de comerç hem d’aconseguirque el sector s’organitzi. Cal començarde mica en mica, amb coses concretesper anar reforçant el teixit associatiu.

Des del maig portem un ritme frenèticamb els aldarulls de Gràcia. Hem sentita parlar de mesures de suport als co-merciants de Gràcia. En què es basen?Creiem que tota la situació a Gràcia ambel Banc Expropiat ha agreujat la situaciódelicada en la qual estava el teixit asso-ciatiu i comercial de la zona. El passat 8 dejuny hi va haver una reunió on es va pac-tar que a finals de mes hi haurà un Pla de

Comerç amb dos vessants: un de pla dexoc, amb accions ràpides i resolutives permillorar l’afluència de clients, i un segonbasat en un pla estratègic que implicariaintentar formar una federació, crear unamarca per a l’entorn, una identitat prò-pia... Un treball de més recorregut. Posa-rem els recursos que calguin, però hemde rebre informació dels comerciants persaber què els fa falta.

Un altre tema candent és el top manta,què en pensa?Nosaltres estem al costat de les personesque fan les coses correctament i d’acordamb la legalitat i d’aquelles altres que percircumstàncies de la vida estan fora de lalegalitat però que s’hi volen acostar.Creiem que a les persones que exercei-xen la venda ambulant il·legal i volentenir una nova oportunitat cal ajudar-les,i des de l’Ajuntament tenim diferents pla-taformes per fer-ho, com Barcelona Ac-tiva. Però al mateix temps considero que

els productes falsificats, la manca de pa-gament de les taxes d’ocupació o lamanca de pagament dels impostos deri-vats d’aquestes vendes són coses que di-fícilment es poden acceptar en unajuntament democràtic. Cal afegir tambéque l’assemblatge i la venda de produc-tes falsificats és un delicte. Per tant,també caldria el suport de la Generalitati la implicació de les forces de seguretatautonòmiques.

I sobre la qüestió dels horaris, quinaopinió té?Per sort tenim un acord pactat al Ple ambel qual es va arribar a un consens. Crec queaquest és l’acord que funciona, no satisfàdel tot ningú però tothom se sent repre-sentat en gran part. Crec que hem d’avan-çar en el compliment i els compromisos del’acord. Ara per ara no és el moment de tor-nar a obrir aquest debat perquè, tot i quehi ha opinions enfrontades, no podem se-guir aprofundint en les diferències.

MOSTRES/Els eixos i associacions comercials han pre-parat uns mesos de juny i juliol farcits d’activitats i fi-res a l’aire lliure per aprofitar el bon temps. Durant elsprimers dies de juny, diferents eixos han celebrat fi-res comercials, com ara Barnavasi, el passat dia 4, l’EixSant Martí, diumenge 5 de juny, o bé l’Eix Sant Andreu,que va sortir al carrer el passat 4 de juny.

Una altra de les activitats preferides dels eixos sónles rutes de tapes. L’Eix Sagrada Família està celebrantla seva primera fins al 28 de juliol, mentre que els ei-xos del Clot, Sant Martí i Poblenou fan el seu Triata-pes fins a finals del mes que ve.

La calor convida a sortir alcarrer a gaudir dels eixos

ESDEVENIMENTS/ El programa de primavera-estiudel BCN Moda al Carrer va arribar a la seva fi el pas-sat dissabte 4 de juny amb la desfilada de Barnava-si, celebrada al carrer Muntaner, entre Ronda GeneralMitre i Arimón. Abans, uns altres cinc eixos comer-cials van celebrar les seves.

L’Eix Sagrada Família va obrir foc el passat 20 de maig,mentre que l’Eix Sant Andreu la va celebrar l’endemà. Unasetmana més tard, el 27 de maig, l’Eix Sant Martí va treu-re les seves propostes de moda i complements al carrerCantàbria i dijous 2 de juny va ser el torn de l’Eix Sarrià.L’endemà divendres dia 3 va ser el torn de l’Eix Clot.

Des de la Fundació Barcelona Comerç, impulso-ra del cicle d’actes de moda al carrer, s’ha fet un bonbalanç de les desfilades i s’ha assegurat que milers depersones han estat testimonis d’un cicle que preténdemostrar que els barris també marquen tendència.

Milers de barcelonins omplen lesdesfilades del BCN Moda al Carrer

“El comerç ha d’estar elmés associat possible”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç de l’Ajuntament

Page 13: Ciutat vella 60

Juny / Juliol 201613 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3 comerç en línia

“La Fundació necessitava adaptar-seals nous temps, i això estem fent”

CONSUM/ El Parlament Europeuha aprovat una resolució que ins-ta la Comissió a posar en marxamesures contra les pràctiquesdeslleials en la cadena de distri-bució d’aliments, per tal de garantiringressos justos als productors imés varietat de productes alsclients. A més, també reclamacombatre la sobreproducció i elmalbaratament. “Hem de fer mésper millorar l’equilibri entre elsproveïdors i els supermercats”, hadit un dels ponents de la resolució.

El ParlamentEuropeu, contra lapràctica deslleial

FORMACIÓ/ El Cibernàrium, alcarrer Roc Boronat, 117, acolliràels pròxims dies 21 i 23 una ses-sió formativa gratuïta adreçadaa planificar i posar en marxauna botiga virtual. Aquesta ac-tivitat mostrarà els passos que calseguir per muntar la botiga a laxarxa mitjançant el programariOSCommerce, una plataformalliure i gratuïta. El concepte debotiga virtual representa l’in-tent de traslladar l’operativa tra-dicional d’un comerç a internet.

Un taller per posaren marxa unabotiga virtual

Lluís Llanas / Vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

DADES/Segons dades publicadesfa pocs dies per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), les vendes delpetit comerç de proximitat cata-là van augmentar un 6,8% a l’abrilrespecte al mateix mes de l’anypassat. Aquest augment ha estat,en aquesta ocasió, superior al dela mitjana estatal, que va ser del6,4%. Les comunitats autònomesque més han augmentat vendeshan estat les Illes Balears –ambprop del 9%–, País Basc –8,5%– iMadrid –8,3%–.

Tornen a créixer lesvendes del comerçde proximitat

ENTREVISTA/ Lluís Llanas és presidenti botiguer a l’Associació de Comerciantsde Creu Coberta i, des del passat mesde maig, quan es va elegir la nova Juntaa la Fundació Barcelona Comerç, tambéés vicepresident executiu. Amb ell par-lem dels canvis a la Fundació i de comen sortiran beneficiats els eixos.

Quins canvis es podran veure a laFundació?Estem avançant cap a una gestió més ho-ritzontal. La nostra intenció és involucrarcada cop més els patrons de la fundació,els presidents dels eixos, els quals tenenun coneixement molt profund del co-merç de la ciutat i són clau per a la nos-tra organització.

Quines funcions desenvoluparà coma vicepresident executiu?M’encarregaré del desenvolupamentd’activitats de la Fundació durant l’any,seguint els programes i les estratègiesdefinides amb el patronat, el presidenti el director. A més, m’encarregaré de lagestió de diferents àrees com el pro-grama de relacions amb nous eixos,acords institucionals, immigració, res-ponsabilitat social corporativa i acom-panyament i serveis als associats, entred’altres.

Què aporta aquesta nova junta? Primer de tot he intentat veure quinessón les necessitats de la Fundació i de-finir quins valors volem defensar. Coma Fundació hem d’adequar-nos als noustemps, amb estratègies definides. LaFundació també ha de ser capaç de do-nar resposta a nous fenòmens: hi ha ha-gut molts canvis en el món associatiu,molts canvis polítics i divisió d’opi-nions en temes sensibles, i això ens haportat a la definició d’un nou programa.Aquest nou programa es basa en qua-tre pilars: transparència, treball en xar-xa, serveis i responsabilitat social cor-porativa.

En què es basarà aquesta transpa-rència que cita?Cal avançar cap a una manera d’actuarque reforci la confiança que els eixos co-mercials tenen en nosaltres: hem de fer

accessible tota la informació i exposar-la als nostres associats, implantant de-terminats mecanismes d’autocontrol irendició de comptes.

I pel que fa al treball en xarxa?La gestió d’una associació, i en aquest casd’una fundació, només es possible quanes pensa i es fa en xarxa. Una associacióés una xarxa de relacions. El treball enxarxa té dues vessants: una d’externa,amb la qual pretenem reforçar la xarxade relacions amb entitats i diferents or-ganitzacions innovadores i comple-mentàries en l’àmbit de ciutat, per poderdesenvolupar projectes compartits iarribar a tots els temes d’importància,convertint-nos en agents de transfor-mació amb capacitat de formular opi-nions i d’exercir lideratge. L’altra vessantés més interna, a nivell d’organització, iens permetrà ser més dinàmics a l’horade prendre decisions i de tirar projectesendavant alhora que impliquem moltmés els patrons.

I com es defensarà la ResponsabilitatSocial Corporativa?El comerç ha de tenir una exigència èti-ca. La Responsabilitat Social Corporati-va ha de ser la contribució activa i vo-luntària per millorar en l’àrea social,

econòmica i ambiental, avançant cap ala formació d’eixos socialment respon-sables.

Tot això com ajuda els eixos?Esperem que, començant per aquestesaccions, els eixos se sentin part activade la Fundació en ser ells mateixos elsque gestionaran les àrees autònomes.Això sí, sempre seguint els valors in-closos dins del nostre codi ètic, el plad’actuació, els estatuts i tenint en comp-te que hi hagi sempre una viabilitat eco-nòmica.

També s’ha parlat molt de nous serveisi iniciatives. En podria citar algunes?La Fundació ha d’evolucionar cap a laprestació de serveis de qualitat. Estàclar que hem de ser una central de ser-veis incorporant accions com la Q dequalitat, desenvolupant plans com eldefensor del client, intentant donarsuport als eixos a nivell de comunica-ció... És a dir, reforçar l’estructura de laFundació per donar serveis als associats.El nostre lema és Cultura, Ciutat i Co-merç i, per tant, hem d’evolucionarcap a aquesta prestació de serveis dequalitat oferint també sistemes de pla-nificació, de seguiment i d’avaluació pertal de valorar-ne l’impacte.

Page 14: Ciutat vella 60

Juny / Juliol 2016| 14 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

Page 15: Ciutat vella 60

15 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016Comerç en Línia

L’èxit d’una botiga no es mesura no-més amb el volum de vendes o ambel tipus de clientela que aplega. Ladiferència entre mirar cap enda-vant amb optimisme o replantejar-se el negoci depèn, molt sovint, decom es gestionen els recursos. I unexemple n’és l’optimització del con-sum d’energia elèctrica.

Poca gent sap que, de mitjana,una botiga d’alimentació consu-meix 29.128 kWh anuals, el que estradueix en una despesa de 4.500euros, o que un establiment co-mercial dedicat al sector del lleurees gasta cada any una mitjana de1.200 euros només en energia con-sumida. Aquestes dades, propor-cionades per un estudi recent del’Institut Català d’Energia (ICAEN),mostren que el marge de milloraper escurçar despeses als comerçosde Catalunya és ample.

És per aquesta raó que la Ge-neralitat va iniciar el passat 23 demaig una campanya per fomentarl’estalvi i l’eficiència energètica als co-merços, amb l’objectiu d’avançar cap

a un sector “més productiu, rendiblei sostenible”. El programa, que por-ta per nom Estalvi d’Energia al teu co-merç, inclou tallers formatius i fins itot la possibilitat de gaudir d’un diag-nòstic gratuït de consum elèctric ales botigues que així ho sol·licitin.

DIAGNÒSTIC DE FRANCAmb els diagnòstics energètics defranc que ofereix el programa, els bo-tiguers comprovaran quin és el seupotencial d’estalvi i quines mesurespoden posar en pràctica per millo-rar-lo el màxim possible. Aquestaanàlisi s’ha de demanar en la sol·li-citud d’inscripció als tallers.

Un cop assessorats, els boti-guers tenen accés a una línia de fi-nançament per aplicar les obresnecessàries i esdevenir un establi-ment eficient energèticament par-lant. En concret, el Consorci de Co-merç, Artesania i Moda (CCAM) tin-drà disponible, fins al 30 de setem-bre, una línia de préstecs de 10.000a 100.000 euros amb un aval del70%, els quals seran tramitats ambCaixaBank o Banc Sabadell.

EINES PER ESTALVIARPer la seva banda, les sessions for-matives –que a Barcelona van

arrencar el mateix 23 de maig,amb la jornada inaugural– estanencaminades a conscienciar i in-formar sobre la despesa energèti-ca i a conèixer accions, eines i pràc-tiques de gestió elèctrica que qual-sevol persona pot impulsar a la sevabotiga, les quals, de retruc, “acabenredundant en la rendibilitat delnegoci, en la seva imatge envers elsseus clients i en el medi ambient”,asseguren des del departamentd’Empresa i Coneixement.

Aquests tallers se celebraranarreu de Catalunya fins al dia 27 dejuny, tot i que a Barcelona ja vanacabar dimarts dia 7 de juny ambuna sessió al Centre d’Artesania deCatalunya, situat al carrer BanysNous, 11, de dos quarts de 10 a dosquarts de 12 del matí.

Per inscriure’s a les sessions calvisitar la web www.ccam.cato enviarun correu a l’adreça electrònica [email protected]. I per obte-nir més informació sobre el pro-grama, la Generalitat també ha ha-bilitat el telèfon 934 849 909 pera qualsevol dubte. La iniciativaha estat impulsada per la Gene-ralitat a través del CCAM, l’ICAENi l’Associació de Gremis d’Instal·la-dors de Catalunya (AGIC).

Vols estalviar energia a la botiga?» La Generalitat impulsa una campanya per millorar l’estalvi energètic als establiments comercials» El programa ofereix diagnòstics de consum gratuïts als comerços i préstecs per aplicar-hi millores

RedaccióBARCELONA

L’eficiència energètica al comerç el fa ser, segons la Generalitat, “més efectiu i sostenible”. Fotos: Arxiu / Infografia: Línia

CONSELLS4L’estalvi energèticés una acció que no només ajuda arendibilitzar un negoci, sinó quetambé col·labora amb la sostenibi-litat i el medi ambient. En aquest sen-tit, un dels elements que més con-sum elèctric genera i que més im-pacte pot tenir sobre la natura és lail·luminació.

Ara per ara, el 40% de focus dellum de les botigues són fluorescents,els quals generen el 27% del con-sum, una xifra que augmenta fins al57% en el cas dels llums halògens,que suposen el 35% dels puntsd’il·luminació. Una bona pràcticaper reduir la factura de la llum ésapostar per les bombetes de baixconsum, un tipus d’il·luminació que

no arriba al 20% als comerços i queté un consum energètic inferior.

Per altra banda, un altre dels ele-ments a tenir en compte són els ai-res condicionats. Segons l’estudide l’Institut Català d’Energia sobreel consum elèctric a les botigues ca-talanes, un 69% dels establimentstenen aire condicionat. L’antiguitatmitjana dels aparells, tal com descriuel mateix informe, és de poc més dequatre anys, tot i que les xifres varienun pèl en funció del tipus de comerç.En aquest sentit, la renovació i ins-tal·lació d’equips adequats a cada es-pai permetria estalviar més.

Amb tot, aquestes són algunesde les petites accions que poden aju-dar a reduir despeses i ser sostenibles.

Petites accions per estalviar

Page 16: Ciutat vella 60

Comerç| 16

líniaciutatvella.cat 16 juny 2016

Més de 50 restaurants de la ciu-tat van mostrar les seves creacionsal Tast a la Rambla, que va tenirlloc entre dijous i diumenge pas-sat i que va aplegar, segons in-formen els organitzadors –Amicsde la Rambla i el Grup QSR–,prop de 600.000 visitants, delsquals un 80% van ser barcelo-nins, mentre que el 20% restantvan ser turistes. Aquestes dadesestan basades en enquestes queva fer l’organització a les taqui-lles de venda de tiquets per tas-tar els plats.

Pel que fa a les degustacionsvenudes, des del Tast a la Ram-bla les xifren en 105.000. Unsnúmeros que han “superat ambescreix totes les expectativesprevistes”, afirmen des de l’or-ganització. De fet, des del Tast a

la Rambla ja van anunciar du-rant l’equador de la cita que es-taven registrant un 10% més depúblic respecte de l’any passat.

Pel que fa al plat més venut,aquest honor ha recaigut en elmilfulls de salmó del restaurantLoidi, on treballa el prestigiós xefbasc Martín Berasategui.

L’espai, de més de 3.000metres quadrats, va oferir, nonomés les creacions culinàries

dels restaurants participants,sinó que també va acollir tallersi ponències de xefs i expertsque van aplegar unes 3.000persones.

Durant la inauguració delTast a la Rambla, l’alcaldessa, AdaColau, va destacar la importànciade la Rambla com “un dels espaispúblics més importants del món”i va afirmar que per a l’Ajunta-ment és una “prioritat”.

Aspecte de la Rambla durant una de les nits del Tast. Foto: Marta Bacardit

Més de 100.000 degustacions a un Tast a la Rambla massiu

» L’esdeveniment, segons els organitzadors, va reunir 600.000 visitants» El 80% dels assistents van ser barcelonins i la resta turistes

La Confederació de Comerçcessa Miquel Àngel Fraile

POLÈMICA4La Confederacióde Comerç de Catalunya (CCC)va comunicar el passat dijousdia 2 el cessament del seu se-cretari general, Miquel ÀngelFraile, perquè, segons indica,“els comptes dels darrers exer-cicis s’han tancat amb pèrdues”.Segons un comunicat, la junta“ha perdut la confiança en la tas-ca de Fraile”. Segons va avançarEl Periódico i han confirmatfonts de la CCC a aquesta publi-cació, una auditoria externa hau-ria detectat un forat de més dedos milions d’euros als comptes.

El mateix Fraile ha explicata diversos mitjans que va posara disposició el seu càrrec a prin-cipis de juny perquè s’hanarrossegat anys de pèrdues,però ha negat la possibilitat quehi hagi cap irregularitat. Se-gons va indicar El Periódico, laCCC també ha rellevat de les se-ves funcions a Rosa Maria Se-rrano, directora del departa-ment de Formació de l’entitat iesposa de Fraile.

Maria Rosa Eritja, presiden-ta, agafarà les competències dela secretaria general de la CCC.

Bona assistència al Firantonide Sant Antoni Comerç

MOSTRA4Sant Antoni Comerç(SAC) va celebrar dissabte pas-sat la quarta edició de la mostrade comerç i serveis del barri, elFirantoni, una cita que ja s’haconsolidat entre el veïnatge ique va aplegar un bon nombrede visitants durant tot el dia.

A la fira hi va haver paradesde diferents establiments asso-ciats a SAC i, paral·lelament icom a activitats que van servirper dinamitzar la jornada, di-versos tallers i actuacions.

Al migdia es va fer una acti-vitat creativa per als més petits

on es va treballar el respecte, laconvivència i l’acceptació, des-muntant rumors i estereotips.

Però un dels principals actesde la diada va ser la rostida de lavedella, que va arrencar bend’hora perquè estigués enllesti-da de cara a les vuit de la tarda,quan es van començar a repar-tir porcions per dos euros –queincloïen la vedella i una beguda–.

Per altra banda, a la fira vansortir els tres projectes guanya-dors del concurs eXSperiènciesorganitzat per l’Agrupació deJoves Arquitectes.

Arriba la primera Mostra deComerç al carrer de Gòtic SudFIRA4L’Associació de Comer-ciants Gòtic Sud celebrarà aquestdissabte la seva primera Mostrade Comerç al carrer del barri Gò-tic Sud, als carrers de Regomir,d’en Gignàs i d’en Groc. Duranttot el dia, els botiguers oferiranels seus productes i celebraran di-verses activitats paral·leles per di-namitzar la jornada.

S’hi faran sessions de pun-xadiscos, exhibicions de dansa,concerts i altres espectacles adre-

çats a un públic tant infantilcom adult, concretament en l’es-pai de la cantonada de Regomiramb Correu Vell.

Sense sortir de Ciutat Vella, imolt a prop de l’àmbit del GòticSud, tindrà lloc la tercera ediciódel Born Street Food, una mos-tra gastronòmica on participarancatorze restaurants i botiguesde productes gourmeta partir dedemà i fins diumenge a la plaçadel Pla de Palau.

Gastronomia | L’Eix Raval comença la seva vuitena ruta de tapesAvui arrenca la ruta de tapes de l’Eix Raval, que estarà en marxa fins al pròxim dia 26 de juny.

L’associació celebra aquesta activitat en col·laboració amb Estrella Damm, una ruta que enguanyarriba a la seva vuitena edició. Els bars i restaurants participants en la ruta oferiran una tapa

elaborada especialment per a l’ocasió, acompanyada per un ‘quinto’ d’Estrella, per 2,50 euros.

RedaccióCIUTAT VELLA

Fraile havia estat secretari general de la CCC des del 1985. Foto: Arxiu

Page 17: Ciutat vella 60

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1717 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016

Els centres auditius Widex ara es diuen Aural

AURAL CENTRES AUDITIUSAribau, 169

Tel: 933 624 099Fontanella, 14

Tel: 932 701 233

EIXAMPLE4"Voler millorar lanostra audició és el primer pascap al benestar i la qualitat devida". Aquest és el punt de parti-da de la xarxa de centres auditiusAural, la marca creada pel distri-buïdor de Widex a Espanya, WidexAudiòfons.

Per això, els centres auditiusWidex de l'Eixample ara es diuenAural. Canvien de nom però man-tenen els professionals que hitreballaven, la voluntat de millo-rar la qualitat de vida de les per-sones i l'aliança amb els audiòfonsWidex, la màxima garantia entecnologia auditiva.

La xarxa Aural porta des del1987 treballant amb els audiòfonsWidex i apostant per l'alta tecno-logia, la innovació i el disseny. Au-ral busca posicionar-se en la mentdel consumidor com la "xarxa decentres auditius d'excel·lència"i basa aquesta excel·lència entres pilars: l'atenció que ofereixen(serveis exclusius i rigorosos pro-tocols de treball), la professiona-litat i l'elevat nivell formatiu delsaudioprotesistes que hi treba-llen i l'altíssima qualitat del pro-ducte (audiòfons Widex).

I és que els audiòfons Widex

són la màxima garantia en tec-nologia auditiva: Uns audiòfonsque, fins i tot, salven vides.

UN AUDIÒFON QUE SALVA VIDESÉs el cas de l'explorador britànicJohn Blashford-Snell. L'aventurerviatjava en elefant per l'Índiaquan va escoltar un so inusual.Blashford-Snell, que porta un au-diòfon Widex d'última generació,va sentir una xiulada aguda, i esva quedar quiet. Immòbil.

Es tractava d’una enormeserp que lliscava cap al grup. Erauna cobra Real, una serp gegant,la més gran de les serps verino-ses al món, que pot créixer fins a18 peus i porta suficient verí permatar a un elefant.

"Després de 20 minuts detensió, la serp es va girar i va sor-tir disparada a gran velocitat perla muntanya", explica Blashford-Snell. La claredat del seu audiò-fon Widex li havia permès sentirel so de la cobra abans que elsseus companys.

LA IMPORTÀNCIA DE CUIDARLES PERSONES

Malgrat l'excel·lència dels au-diòfons Widex, als centres auditius

Aural de L'Eixample són ben cons-cients que perquè un audiòfonofereixi a la persona amb pèrduaauditiva les màximes prestacionscal que l'adapti un professionald'alt nivell que, a més, segueixi unexigent protocol de treball.

Aquest protocol d'atencióés el que s'ha anomenat "el camíAural", i consta de diverses fases:una primera destinada a l'escoltaactiva del pacient per saber qui-nes són les seves necessitats ien quines situacions necessitamillorar la seva audició, una se-gona fase de realització dels es-tudis auditius (que són gratuïts,indolors i no invasius), una terceraetapa de prova gratuïta i perso-nalitzada de l'audiòfon i unaquarta d'assessorament i d'expli-cació de totes les facilitats queels centres Aural ofereixen alsseus clients perquè puguin ad-quirir els seus audiòfons. La cin-quena fase és la de l'adaptació del'audiòfon, una adaptació rigo-rosa, precisa i personalitzada.Un cop l'audició resulta satisfac-tòria a la persona, els centresAural planifiquen amb el pacientuna sèrie de visites de segui-ment i de revisions anuals que

tenen com a objectiu assegurarque l'audiòfon està proporcio-nant el màxim rendiment.

Però el camí Aural no acabaaquí: Quan arribi el moment derenovació dels audiòfons, Auraldóna facilitats perquè la personapugui renovar l'audiòfon i puguiseguir gaudint de l'última tecno-logia en audició.

ALTA TECNOLOGIA EN AUDICIÓDe fet, Widex, l’aliat tecnològicdels centres Aural, està innovantconstantment per donar respostaa les inquietuds dels usuaris d'au-

diòfons. Fruit d’aquest esforç perla innovació, la investigació i eldesenvolupament és el nou au-diòfon WIDEX UNIQUE que elfabricant danès va presentar aprincipis d’any i que millora tot elque existia fins ara. WIDEX UNI-QUE permet captar més sons quecap altre audiòfon alhora que eli-mina els sorolls no desitjats (fins itot del vent) i garanteix la milloraudició en qualsevol situació. Unameravella tecnològica que lespersones amb pèrdua auditivapoden provar als centres Aural deL’Eixample.

Centre Auditiu Aural Macsony Casp, 50-52 entl. 2a

Tel: 933 021 329

Page 18: Ciutat vella 60

| 18 líniaciutatvella.cat 16 juny 2016

La FAVB ha dut a terme una enquesta a una cinquantena de col·lectius veïnals per tal de conèixer quines són les millores que els veïns reivindiquen en temes com urbanisme o mobilitat

L’estat de la ciutat, a examenINFORME/ Els veïns tenen molt a dir en comvolen que sigui l’urbanisme dels seus barris.Així ha quedat demostrat en un informe quela FAVB ha presentat recentment en el marcdel Fòrum veïnal sobre l’urbanisme de la ciu-tat. El document, que mostra el resultat dedos qüestionaris que han contestat 52 asso-ciacions de veïns, recull les conclusions de laconsulta ordenades per districtes i reflecteixles demandes en àmbits com l’urbanisme, lamobilitat, l’ensenyament o els equipaments.

Així doncs, a Sants-Montjuïc els veïns de-nuncien la desigualtat que hi ha entre la Ma-rina i la resta de barris. El veïnat consideraque cal millorar la mobilitat d’aquest territorii potenciar l’oferta lúdica i de lleure per a to-thom. També denuncia la contaminació deles zones industrials. Des dels barris propersal nucli de Sants, es demana lluitar contra elsoroll de les terrasses a les nits.

Els resultats a les Corts, en canvi, incidei-xen a instar l’Ajuntament a considerar moltmés les decisions dels veïns en el projecte deles superilles o en les reformes de la ColòniaCastells –ja encaminada– o el pla Anglesola.Els cortsencs també reclamen una residènciapública per a persones amb discapacitats,posen l’accent en la pobresa i les personesque dormen al carrer cada nit i demanen mi-llores en el manteniment de les zones verdes.

A Sarrià-Sant Gervasi la mobilitat i la reivin-dicació de més línies de bus nocturn és el temaestrella. Des de Can Caralleu volen un local pera l’associació de veïns i que es reasfaltin els ca-rrers i a les Planes creuen que cal combatre elsoroll dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Els espais per als vianants i de convivèn-cia pública són les grans demandes a l’Ei-

xample. A més, els veïns reclamen la creaciód’escoles, de zones verdes i la necessitatd’impulsar l’habitatge de protecció oficial,millorar la gestió del turisme a la Sagrada Fa-mília i avançar en la connexió del tramvia.

El turisme també és l’eix central de les de-mandes a Ciutat Vella, però els seus veïnstambé volen més equipaments i la millorade l’accessibilitat a escoles i residències. A laBarceloneta demanen reforçar el Pla Espe-cial de Reforma Interior (PERI) del barri.

Pel que fa a Gràcia, la gran reivindicacióque fan els veïns és la renovació del Plad’Habitatge. Altres demandes són la millorade les voreres al nord del districte i la modi-ficació de la línia de bus 87. També es de-mana reformar l’entorn de la plaça Joanic.

Els veïns de Sant Martí reclamen més dià-leg amb les institucions. A més, volen equi-paments públics i esportius per a totes lesedats i que es reforci la xarxa d’autobusos.També demanen que es doni una empentaal teixit industrial del districte.

A Sant Andreu es posa el focus en la re-solució dels plans urbanístics vigents queestan aturats, com el PERI de la Maquinista aBon Pastor. La mobilitat és una altra gran de-manda i els veïns reclamen que s’avanci enles obres del TGV.

La reivindicació més important a Nou Ba-rris és la remodelació i el manteniment de l’es-pai públic. La renovació i millora dels parcs oel reforç de la xarxa de transport urbà són elsaltres punts que consideren que cal millorar.

Per últim, els veïns d’Horta-Guinardótambé incideixen en les deficiències deltransport públic i reclamen millores als ca-rrers i nous centres educatius i sanitaris.

MANIFESTACIONS/ El cap de setmana del 28 i el 29 demaig, la ciutat es va convertir en l’escenari de dues ma-nifestacions en defensa dels drets socials i laborals.

La primera d’elles, anomenada Marxa de la Dignitat,va reunir prop d’un miler de persones d’entitats, partitspolítics i sindicats als Jardinets de Gràcia. Sota el lema ‘Pa,treball, sostre i dignitat’, els manifestants van protestar con-tra les polítiques d’austeritat, van reivindicar el dret al’habitatge i van demanar igualtat social i unes condicionslaborals dignes. Els participants van recórrer el passeig deGràcia i van acabar la seva marxa a la plaça de Catalun-ya, on es van fer els parlaments i es va cloure l’acte.

La segona concentració, la que es va organitzar diu-menge 29, va ser molt més nombrosa (60.000 assistentssegons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urba-na). Sota el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne,drets socials i democràcia real', més de 40 sindicats i en-titats socials i sobiranistes van convocar aquesta mani-festació com a resposta a les suspensions de les lleis d'e-mergència energètica i habitacional i de la llei d'igualtatper part del Tribunal Constitucional. La manifestació vacomençar a la plaça Urquinaona, va baixar per la Via Laie-tana i va acabar al Pla de Palau, davant la seu de la Dele-gació del govern espanyol a Barcelona.

Milers de ciutadans surten al carrerper defensar els drets socials i laborals TROBADA/Els dies 1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Barris per

un Turisme Sostenible (ABTS) organitzarà un fòrum veï-nal sobre turisme amb la col·laboració de la FAVB i la CON-FAVC. “El fòrum neix perquè volíem crear un espai oberton poder parlar de temes que no podem parlar durant lesassemblees”, explica Daniel Pardo, de l’ABTS.

Les activitats es faran a l’Espai Jove La Fontana de Grà-cia i arrencaran amb la presentació a càrrec de les entitatsorganitzadores i dues ponències de geògrafs que genera-ran temes de debat obert. Durant el matí del dia 2 s’orga-nitzaran tallers i dinàmiques participatives sobre temes comel canvi d’usos en espais públics, el model econòmic o la si-tuació del port amb els creuers, el medi ambient i la soste-nibilitat, on participaran activistes del Comitato Nograndi-navi d’Itàlia. A la tarda es farà un debat sobre formes d’au-toorganització i la cloenda, amb música a l’aire lliure.

Preparen un fòrum sobreturisme per al mes vinent

veïns en línia

Una imatge de la protesta del dia 29. Foto: CONFAVC

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Page 19: Ciutat vella 60

19 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016

EQUIPAMENTS/ El passat 31 demaig, sis associacions de veïns vandenunciar l’incompliment d’unconveni que l’Ajuntament i Tele-fónica van signar l’any 2007. Lacompanyia es comprometia a as-sumir la conversió de nou edificisantics en equipaments a canvi dela requalificació d’un solar.

Els veïns van reclamar que eltema torni a sobre la taula i vananunciar que han demanat unareunió amb la regidora Janet Sanzper conèixer la seva valoració delconveni, analitzar les possibilitatsque hi ha perquè la ciutat rebi elsequipaments i revisar el projected’edificació a l’antic edifici de lacompanyia a l’avinguda de Roma.

Reclamen queTelefónica compleixiun conveni de 2007

OKUPACIÓ/ En un comunicat que signaconjuntament amb l'Associació de Veïns dela Vila de Gràcia, la FAVB es va posicionar aprincipis de mes en contra del desallotja-ment del Banc Expropiat (Gràcia), va defen-sar la tasca social que els col·lectius que l’hangestionat han dut a terme i va reafirmar elseu suport a trobar una solució que permetila seva continuïtat i a desenvolupar políti-ques “que frenin el procés especulatiu queestà en l’origen del problema”.

La federació critica el desallotjament dellocal, assegurant que és “una mostra de coms’ha resolt la crisi financera generada per labombolla especulativa”. La FAVB denuncia la“persistent pressió especulativa” que pateixla Vila de Gràcia i assegura que “l’immoblemai no hauria hagut de tornar a mans priva-

des i les entitats del barri tenen tot el dret dereclamar-lo per a fins socials”. Des de la FAVBapunten que cal trobar una solució i que, se-gons ells, aquesta passaria per una reflexióconjunta entre els col·lectius del Banc, el tei-xit associatiu del districte i les administra-cions, que “han de fer tots els esforços perobrir portes i no enquistar la situació”.

La FAVB també lamenta la situació detensió que viu el barri i destaca “les mobilit-zacions pacífiques” dels veïns, tot i queapunta que no els semblen “adequades de-terminades actituds”. El comunicat també téparaules per a l’acutació policial, la qual titllade “forassenyada” i diu que “ha contribuït atrencar el clima de convivència”. Per últim, laFAVB denuncia la gestió que Xavier Trias vafer del cas durant el mandat passat.

La FAVB defensa la tasca social del BancExpropiat i confia en la seva continuïtat

URBANISME/ La Plataforma con-tra l’Hotel del Rec Comtal i en De-fensa del Patrimoni Històric vatornar a organitzar una assembleael passat 28 de maig. “Van veniruna cinquantena de veïns i vam ex-plicar que ens oposem a la cons-trucció d’un bloc de pisos socials:creiem que l’espai no és el mésadequat”, explica Maria Mas, co-ordinadora de la plataforma.

Mas explica que estan recollintsignatures en contra del bloc idiu que volen fer una altra troba-da abans de l’estiu. A més, el dia 17d’aquest mes, l’Antic Teatre orga-nitzarà una actuació reivindicati-va que anirà des del Palau de laMúsica fins al davant de l’hotel.

Segueix la lluitadels veïns del Rec Comtal

REIVINDICACIÓ/ La Marea Pen-sionista ha tornat a fer sentir la sevaveu. Aquesta vegada, la platafor-ma va organitzar una concentra-ció davant del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya el passat 10de maig per mostrar el seu rebuiga la politització del sistema judicial.

“Van venir gairebé 500 perso-nes i vam protestar perquè els jut-ges primen els interessos dels po-lítics als dels ciutadans”, explica elportaveu Domiciano Sandoval.Els pensionistes van protestar perla congelació del sistema públic depensions amb efecte retroactiu.Sandoval explica que, si cal, por-taran les seves reivindicacions alTribunal d’Estrasburg.

Marea Pensionista:no a la polititzacióde la justícia

veïns en líniaveïns en línia

“És molt important que es fomenti lasolidaritat entre barris, d’aquí o de fora”

ENTREVISTA/Del 27 d’abril al 2 de maig, unadelegació catalana va visitar Buenaventura(Colòmbia) per supervisar sobre el terrenyl’actuació de l’empresa catalana TCB, acusadade greus impactes socials i ambientals. Entreels integrants de la delegació hi havia JoanMaria Soler, vicepresident de la FAVB. Ara par-lem amb ell d’aquesta experiència i de la vo-luntat de la FAVB de defensar els dretshumans més enllà de les fronteres de la ciutat.

Com va anar el viatge a Buenaventura?Va ser revelador. Vam poder conèixer una re-alitat molt diferent de la que vivim a casa nos-tra, però amb la qual tenim alguns vincles, comla presència de l’empresa TCB, que és catala-na. Allà hi volen construir el port més impor-tant de l’Amèrica Llatina al Pacífic i això alte-ra, i molt, la vida als barris costaners.

Es tracta d’una zona que supera tots els ín-dexs del país en violència i vulneracions dedrets humans. És tan greu la situació?Molt, i no només al país, sinó a tot el continent.De fet, només Juárez, a Mèxic, té una situaciópitjor. La població pateix una pobresa extre-ma, no hi ha hospitals –el més proper és a Cali,a 150 quilòmetres– i com a molt tenen 2 o 3hores d’aigua potable al dia. La gent es quei-xa que, mentre grans empreses fan el seu grannegoci, les condicions de vida no milloren.

Van poder comprovar si, com creien, la fi-lial de l’empresa TCB està implicada en lavulneració de drets humans a la ciutat?No som detectius, però la gent assenyalaaquestes empreses i diu que, per activa o perpassiva, tenen relació amb la situació de vio-lència. Però no tenim elements per arribar auna conclusió així. Tot i això, les dades diuenque en els darrers anys hi ha hagut uns 8.700assassinats i més de 2.000 desapareguts.

Van poder visitar les instal·lacions de l’em-presa? Els van rebre bé?Sí, la rebuda va ser correcta, molt ben prepa-rada per part d’ells, cuidant tots els detalls almàxim per transmetre una imatge de trans-parència i netedat.

A banda d’aquesta empresa, també volienconfirmar si altres companyies catalanes te-nen interessos a la ciutat. Què van trobar?Volíem parlar amb Esteyco perquè han fet elmasterplande Buenaventura, però no van res-pondre la nostra petició fins una hora abansque agaféssim l’avió de tornada. Ens fa la sen-sació que volien evitar la trobada.

Fa un any, el Parlament es va comprometrea seguir la situació. S’ha fet alguna cosa alrespecte des de les institucions?Sí, de fet el viatge forma part d’aquesta voluntati el passat dia 3 vam fer-ne una presentació alParlament. A més, sabem que es vol impulsarun organisme per vigilar el comportament èticde les empreses catalanes a l’estranger.

Creu que és positiu per a la FAVB implicar-se en accions exteriors o s’hauria de res-tringir l’àmbit d’actuació a la ciutat?Creiem que és molt important que es fomentila solidaritat entre barris, siguin de la nostra ciu-tat o de fora. Això forma part del nostre ADN.

Què els diria als veïns que volen ajudar encasos com aquest? Què es pot fer des d’aquí?Han de saber que hi ha un organisme que vet-lla pel dia a dia a Buenaventura i a tot aquestpaís, que és la Taula Catalana per la Pau i elsDrets Humans a Colòmbia, i hi ha moltes ma-neres de col·laborar amb ells. Per part nostra,volem continuar amb el projecte i fer xerra-des explicatives als barris, però això encarahem de treballar-ho bé.

Joan Maria Soler / vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Page 20: Ciutat vella 60

| 20 líniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Comarca

La Diputació de Barcelona haanunciat una aportació extraor-dinària de caràcter social, dotadaamb 15 milions d’euros, i quedóna resposta a les sentènciesdel Tribunal Constitucional (TC)contra les mesures urgents perafrontar l'emergència en l'àmbitde l'habitatge i la pobresa ener-gètica. Ho va fer Mercè Conesa du-rant l'acte de presentació del Plad'Actuació de Mandat (PAM) 2016-2019 de la corporació, celebrat al'Institut del Teatre, i que va reunirels alcaldes de la demarcació.

La presidenta de la Diputació,Mercè Conesa, defensa que “te-nim un repte social que ens in-terpel·la” i recorda que, “davantdel bloqueig al qual ens abo-quen les últimes sentències delTribunal Constitucional, la Dipu-tació respon de manera consen-

suada amb un pla de 15 milionsd’euros”.

El nou programa dóna cober-tura als subministraments bàsics,al lloguer o la hipoteca de l'habi-tatge habitual, a la pèrdua tem-poral o permanent d'habitatgeper desnonament, a l'alimentaciói necessitats bàsiques de subsis-tència o a l'alimentació infantil, hi-giene i lactància.

Per a Conesa, el nou país ques'està construint “té una emer-gència social que ha de ser ate-sa” i, per aquest motiu, la Dipu-tació negociarà amb les empre-ses subministradores amb qui lacorporació té contractats els ser-veis bàsics amb l'objectiu quedestinin una part de les facturesque s'abonen a cobrir les neces-sitats de subministrament de lespersones que es troben en si-tuació de vulnerabilitat.

“PRIMERA VEGUERIA”A nivell nacional, la presidentaMercè Conesa posa de relleu

que “la Diputació de Barcelonavol ser la primera vegueria de Ca-talunya” i deixa clar que la cor-poració “no vol ser espectadoradel procés”, sinó protagonistade la construcció del nou país.

Des de la corporació tambés’envia un missatge de felicitacióals ajuntaments de la demarcacióperquè “han fet els deures enaquests darrers quatre anys i hanreduït l'endeutament en un 15%”.

QUATRE PILARSTerritori, persones, tecnologia ipaisatges. Aquestes quatre pa-raules defineixen els reptes queafronta la Diputació amb el Plad'Actuació de Mandat 2016-2019,quatre pilars que volen abraçar larica i complexa diversitat del te-rritori, així com “donar resposta ales necessitats i les demandesdels pobles i ciutats”, en paraulesde la pròpia presidenta.

A més de la voluntat d’impulsarla participació activa al procés na-cional, una de les principals apos-

tes d’aquest mandat és la transpa-rència, per la necessitat d’explicar“què volem fer, com ho volem fer”i de poder “rendir comptes”, a travésd’un conjunt d’indicadors que el go-vern de la Diputació ha implantaten aquest document.

La Diputació ha projectat elPla d’Actuació de Mandat sota ellema ‘Connectem’, un documentque també treballa per augmen-tar la inversió al territori i oferirmés atenció a les persones. Per alvicepresident primer, Dionís Gui-teras, les línies mestres de l’àreaque presideix són la cooperacióinstitucional, la protecció delsParcs Naturals, la promoció de l’úsde la biomassa i la millora de lagestió forestal, l’increment delparc d’habitatges socials i l’apos-ta per fer unes vies locals més se-gures i al servei de les persones.

El vicepresident segon, MarcCastells, destaca l’impuls delsPlans Locals d’Ocupació, el man-teniment de projectes com ‘Re-empresa’ i ‘Accelera el creixement’

i l’aposta pels comerços de pro-ximitat i la marca turística ‘Barce-lona és molt més’, a través delsprojectes ‘Camins de Riu’ i del‘Programa Biosphere’.

Per la seva banda, el vicepre-sident tercer, Martí Pujol, posa èm-fasi en poder fer arribar el serveibibliotecari a tota la demarca-ció, així com innovar en el serveique actualment s’ofereix. Des del’àrea que ell encapçala, al llarg delmandat també es continuaràapostant per la cultura, l’esport iel sistema educatiu.

Finalment, la vicepresidentaquarta, Meritxell Budó, recordaque la Diputació ofereix el ServeiLocal de Teleassistència a 69.000usuaris i impulsa plans contra lapobresa i programes contra laviolència masclista. A més, tambées treballa per donar continuïtatal servei ‘Respir’, al foment de laparticipació i la mediació ciuta-dana, al suport als ens locals i lespolítiques per a la salut pública ia defensar els consumidors.

15 milions d’euros per fer front a la pobresa energètica

» La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, fa pública aquesta aportació social extraordinàriacom a resposta a les sentències del TC durant la presentació del Pla d'Actuació de Mandat

RedaccióBARCELONA

El Pla d’Actuació de Mandat té la voluntat de donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats. Fotos: Judit Contreras / Diputació de Barcelona i Arxiu

@diba

Page 21: Ciutat vella 60

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1721 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016

Page 22: Ciutat vella 60

Esports| 22

líniaciutatvella.cat 16 juny 2016

L’Atlètic-Barceloneta ha tancatuna gran temporada desprésde convertir-se en campió de lli-ga i finalitzar en cinquena posi-ció a la Final Six de la Cham-pions de Budapest. A la final eu-ropea de consolació contra l’E-ger els mariners van guanyar per6 gols a 10 el passat divendresdia 3 de juny.

Pel que fa a la lliga, l’Atlèticva arrencar amb mal peu la finalcontra el Sabadell després deperdre el primer partit per sis avuit a casa. Tocava remuntar, iaixí ho van fer en el segon par-tit a Can Llonch, per sis a nou.En el tercer i definitiu partit, dis-putat el 31 de maig a casa, el Bar-celoneta va derrotar els vallesansper 11 a vuit i es va convertir encampió de lliga per setzena ve-

gada a la seva història, l’onzenaconsecutiva.

Aquesta etapa ha estat con-duïda pel president Julián García,que seguirà al càrrec després queno s’hagin presentat candidatu-res alternatives a les eleccions.

EL BARCELONA, A SEMIFINALSL’Atlètic-Barceloneta va venjar-sea la final del botxí del CN Barce-

lona a semifinals, el Sabadell.Tot i que el Barcelona va estar apunt d’eliminar els sabade-llencs –van començar guanyant aCan Llonch–, el conjunt de Ciu-tat Vella no va poder fer-se ambun lloc a la gran final que haguéspossibilitat un derbi entre els dosconjunts que més títols de lliga te-nen. Si l’Atlètic-Barceloneta en té16, el Barcelona n’acumula 18.

Instants previs al bany de la victòria del tècnic mariner, Chus Martín. Foto: CNAB

El Barceloneta guanya la lliga i acaba cinquè a la Final Six

» Els mariners tanquen una gran temporada i ja miren cap al futur» Julián García renova com a president en no haver-hi més candidats

Una cursa que comença un dia i acaba l’endemà

ATLETISME4Ja està tot a puntper a la quarta edició de la Cur-sa Nocturna del Port de Barce-lona, que se celebrarà dissabte,poc abans de la mitjanit, i que fi-nalitzarà diumenge. Es tractad’una de les poques carreresque arrenquen en un dia i aca-ben l’endemà.

La cursa té un recorregut de10 quilòmetres pel Port. De fet,els organitzadors destaquen queels participants podran trepitjarespais que habitualment estantancats al públic. El circuit és de10 quilòmetres, amb sortida iarribada al Portal de la Pau.

La competició està oberta atots els ciutadans majors de 16anys que s’hagin inscrit. El ter-mini per fer-ho, tanmateix, va fi-nalitzar dilluns passat.

El recorregut estarà senya-litzat i marcat, i els avitualla-ments estaran ubicats en elsquilòmetres cinc i a l’arribada.El tancament de la prova esfarà 80 minuts després del tretde sortida. L’any passat elsguanyadors de la cursa vna serSergio Enríquez –amb un tempsde 33 minuts i 49 segons– i Kris-tina Krentzien –crono de 43minuts i 9 segons–.

El socialista David Escudé,nou comissionat d’Esports

NOMENAMENT4L’acord de go-vern entre BComú i el PSC tam-bé ha comportat un canvi en elcomissionat d’Esports. La finsara responsable d’aquesta àrea,Marta Carranza, ha deixat pas alsocialista David Escudé, que haassumit el càrrec.

Escudé és el primer secreta-ri del PSC al districte de SantMartí. De fet, havia estat regidorde l’Ajuntament a l’anterior le-gislatura, però no havia entrat enl’actual, ja que ocupava la cin-quena posició a les llistes del PSCper al consistori i només van po-

der entrar finalment quatre re-gidors socialistes.

El comissionat d’Esportsestà ara sota el paraigua de l’à-rea de Drets de la Ciutadania,Participació i Transparència, ca-pitanejada pel quart tinent d’al-calde, Jaume Asens.

Un dels primers actes desta-cats als quals va assistir el noucomissionat va ser diumenge29 de maig al Nou Sardenya, enel partit de tornada del play-offd’ascens a Segona B entre l’Eu-ropa i el San Fernando, que vaacabar amb derrota escapulada.

Els World Roller Games del 2019 comencen a rodar

PATINATGE4Barcelona acolli-rà definitivament els World Ro-ller Games d’aquí a tres anys. Defet, la competició ja ha començata rodar. El passat divendres dia3 de juny es va signar un proto-col institucional per a la cele-bració d’aquesta mena de JocsOlímpics del patinatge sobre ro-des que reunirà 13 modalitatsd’aquesta especialitat.

A l’acte, que va tenir lloc alSaló de Cròniques de l’Ajunta-

ment, van assistir el president dela Federació Internacional dePatinatge, Sabatino Aracu; elpresident en funcions de la Fe-deració Espanyola, Carmelo Pa-niagua; el vicepresident de laFederació Catalana, BenjamíPons, i el nou comissionat d’Es-ports, David Escudé, el qual vamanifestar que Barcelona “po-sarà tota la seva expertesa i ca-ràcter obert en l’organitzaciód’aquest esdeveniment”.

RedaccióCIUTAT VELLA

Bàsquet | Can Ricart acull un torneig de bàsquet 3x3El CEM Can Ricart, al Raval, celebrarà el pròxim diumenge dia 22 de juny un torneig de bàsquet 3x3,

una forma adaptada d’aquest esport que reforça l’atac, el tir i l’u contra u en la penetració a cistella. Elcampionat serà gratuït per als menors de 18 anys, mentre que els majors hauran d’abonar un euro el

mateix dia de la competició. Les inscripcions es poden fer a la web del poliesportiu fins al dia 21.

La cursa aplega molts participants cada any. Fotos: Ajuntament

Page 23: Ciutat vella 60

23 | líniaciutatvella.cat16 juny 2016Agenda

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 23 DE JUNY20:00 Arribada de la flama del Canigó i ence-

sa de la foguera a la plaça Folch i Torres, ambmotiu de la celebració de la revetlla deSant Joan.

AVUI DIJOUS 16 DE JUNYTot el dia Jornades LGTBI, sobre les conques-

tes sindicals i de drets del col·lectiu. Es faranxerrades, passis de pel·lícules i documentalsi una visita guiada als monuments LGTBI dela Ciutadella. / CCOO (Via Laietana, 16)

DIVENDRES 1 DE JULIOL19:00 Tertúlia a la fresca sobre el llibre La

guerra no té rostre de dona, de la premi No-bel de Literatura Svetlana Aleksiévitx. Orga-nitza l’entitat Tot Història Associació Cultural./ Centre cívic Pati Llimona.

A PARTIR DEL 21 DE JUNYMatí-Tarda Exposició Art Contemporani Figu-

ratiu, amb la finalitat de promoure aquestart del segle XX i XXI. / Museu Europeu d’ArtModern.

FINS AL 1’1 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició La Barceloneta: Un barri,

3 mirades, amb fotografies de Vicens Forner,Oscar Leyva i Javier Mayordomo. / Centre cí-vic Barceloneta.

DEMÀ DIVENDRES 17 DE JUNY18:00 Espectacle infantil de titelles Como una

regadera, a càrrec de la companyia Clan de Bi-chos a La Puntual, Putxinel·lis de Barcelona./ Carrer Allada-Vermell, 15.

A PARTIR DEL 27 DE JUNYDe dm. a dv. Estiu als museus. Casal d’estiu Lle-

gim la ciutat, una oportunitat per conèixer laciutat i les mil i una històries que amaga. Ac-tivitat per a infants de vuit a 12 anys. / Mu-seu d’Història.

DISSABTE 18 DE JUNY23:45 Arriba una nova edició de la Cursa Noc-

turna del Port de Barcelona, amb sortida desdel Portal de la Pau i recorregut pel Port deBarcelona.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Una manera divertida i engrescadorade gaudir d’una tarda en família on l’ai-gua serà protagonista. S’ha d’anarpreparat per mullar-se. / Centre cívicPati Llimona.

Activitat familiarJocs d’aigua

Dc. 29 de juny a les 18:00

Ruta històrica des del Portal de l’Àn-gel fins al Mercat de la Boqueria perdiversos racons emblemàtics relacio-nats amb les dones. / Espai Frances-ca Bonnemaison.

Itinerari sobre lesdones de BarcelonaDs. 18 de juny a les 12:00

Diari d’una miliciana és un relat per-sonal i íntim recollit del diari d’una vo-luntària de la Creu Roja destinada a Ma-llorca durant la Guerra Civil. / La SecaEspai Brossa.

Diari d’una miliciana

De dc. a ds. a les 20:00 fins al juliol

Torneig de bàsquet en pista coberta 3x3organitzat pel CEM Ricart i Franja Ra-val. Per a categories infantil, cadet, ju-nior i adults. / CEM Can Ricart.

Torneig bàsquet 3x3 a Can Ricart

Dc. 22 de juny

Page 24: Ciutat vella 60

| 24 líniaciutatvella.cat 16 juny 2016 Pròxima edició: 14 de juliol