Ciutat vella 50

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona liniaciutatvella.cat · 28/07/2015 · Núm.50 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualslíniaciutatvella

Justícia pàg 8Reclamen a la fiscaliaque reobri el casdels ‘11 del Raval’

Urbanisme pàg 10Polèmica per la decisiódel govern d’aparcarel pla de la Rambla

Cultura pàg 10Arrenca un projecte que vol recuperar el Teatre Arnau

Esports pàg 13L’Arc de Triomf, escenari delCiutat de BCN de Patinatge

Revisen si la concessió per al’hotel Rec Comtal es va fer bé

El Districte impulsa l’acció a petició dels veïns i de la Síndica però recorda que la llicència ja està atorgada pàg 8

Agenda Nacional pàg 4El sobiranisme acorda unallista unitària i afronta el 27-Samb la il·lusió renovada

Museus pàg 8Ferran Barenblit, nomenat noudirector del MACBA

pàg 12

Botigues amb artComerços del Raval esdevenen sales artístiques durant un mes

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 28 juliol 2015líniaciutatvella.cat

3 | líniaciutatvella.cat28 juliol 2015Reportatge

Els barcelonins són força opti-mistes pel que fa al futur de la ciu-tat. Aquesta és una de les conclu-sions que es pot treure de l’En-questa Post-electoral elaboradapels serveis estadístics de l’Ajun-tament i que es va presentar fa unsdies.

Així doncs, l’estudi, fet desprésde les eleccions municipals, mos-tra que un 54,9% dels barcelonins,quan se’ls pregunta sobre lesperspectives de futur, afirmenque la ciutat “millorarà”, mentreque un 9,8% creuen que “conti-nuarà igual” i un 16,4% conside-ren que “empitjorarà”. Per úl-tim, un 19% asseguren no saber-ho o no contesten. Pel que fa a la

percepció d’evolució del darrerany, un 42% creu que la ciutat hamillorat, un 34,4% que ha em-pitjorat, un 24,4% que està iguali un 8,3% que no ho sap o no con-testa.

Tot i l’optimisme que mostrenpel futur, també cal dir que elsbarcelonins, quan se’ls preguntaper l’estat actual de l’economia,l’opció majoritària és la ‘do-lent/molt dolent’ amb un 39,9%,mentre que un 34,8% creuen queés ‘molt bo/bo’ i un 20,4% diuenque és ‘normal/regular’.

PRINCIPALS PROBLEMES Pel que fa a l’apartat de l’en-questa on es pregunta pel pro-blema més greu que pateix la ciu-tat, la resposta és la mateixaque en els últims anys: l’atur.Després de la desocupació(21,3%) se situen els problemes

econòmics (12%) i l’estat delsequipaments i serveis (7%).

VALORACIÓ POLÍTICAPer últim, l’enquesta també pre-gunta per la valoració de la gestiódel nou govern i dels líders dels di-ferents partits polítics.

En el primer cas, un 52% delsenquestats considera que el nougovern municipal està duent a ter-me una gestió ‘molt bona/bona’,un 21,9% la defineix com a ‘moltdolenta/dolenta’, mentre que un21,4% creuen que és ‘normal/re-gular’.

Pel que fa a la nota als polítics,la més ben valorada és Colau(BComú), amb un 5,8. La seguei-xen Trias (CiU), amb un 5,7; Bosch(ERC), amb un 5,2; Lecha (CUP)amb un 4,8; Collboni (PSC) ambun 4,7; Mejías (C’s), amb un 3,3 iFernández Díaz (PP), amb un 3.

Primeres sensacions» L’ Enquesta Post-electoral revela que el 55% dels barcelonins creuen que la ciutat millorarà en el futur» Ada Colau és la política més ben valorada i obté una nota d’un 5,8, una dècima més que Xavier Trias

Albert RibasBARCELONA

PLE4El primer Ple de l’Ajunta-ment va servir per tirar endavantl’aprovació del cartipàs munici-pal. Durant la sessió, l’oposició,excepte ERC i la CUP, va rebut-jar la proposta de l’equip de go-vern de Barcelona en Comú dereduir les remuneracions dels cà-rrecs electes entre un 27% -en elcas de l’alcaldessa- i un 15% -pre-sidències de comissions o dedistricte-.

Així doncs, amb l’esmenapresentada i aprovada per CiU,Ciutadans, PSC i PP, el sou deColau serà de 100.000 euros, eldels tinents d’alcaldes i porta-veus de 98.192 euros, el dels pre-

sidents de grup municipal de92.600 euros, el de consellers delgovern i portaveus de l’oposicióde 84.532 euros i el de regidorde 56.387 euros. Tot i això, Co-lau i els regidors de BComú co-braran un màxim de 2.200 eu-ros, tal com estableix el seu codiètic. Els regidors de la CUP tam-bé cobraran menys: 1.600.

La qüestió dels sous va ser lamés polèmica del dia. Els porta-veus de CiU, Joaquim Forn, i deCiutadans, Paco Sierra, van de-manar al govern que eviti la “de-magogia”, mentre que Trias vaacusar el nou executiu d’enviar“missatges propagandístics”.

Aprovat el cartipàs, rebutjada la rebaixa de sous

L’enquesta mostra, d’una banda, que els barcelonins veuen el futur amb optimisme i, de l’altra, que aproven la nova alcaldessa. Fotos: Arxiu i Ajuntament

| 4 líniaciutatvella.cat 28 juliol 2015 Agenda Nacional

Després d’algunes setmanes on semblavaque l’independentisme era incapaç de de-cidir com es presentaria el 27-S, els esde-veniments van fer un gir de 180 graus la set-mana passada. Tres dies d’alta intensitat po-lítica van servir perquè l’independentismeconfigurés la seva candidatura. Aquí cal dei-xar de banda la CUP, que des d’un primermoment se’n va desmarcar.

La llista, batejada com a Junts pel Sí,l’encapçalarà l’expolític i exeurodiputatd’ICV-EUiA Raül Romeva i tindrà l’expre-sidenta de l’ANC, Carme Forcadell, com anúmero dos i la ja expresidenta d’Òmnium,Muriel Casals, en la tercera posició. Desprésd’aquestes tres figures de la societat civil, toti que en el cas de Romeva també és un po-lític, hi haurà l’actual president de la Ge-neralitat, Artur Mas, i el líder d’ERC, OriolJunqueras, que aniran en el quart i cinquèlloc, respectivament, mentre que el líder deSúmate, Eduardo Reyes, serà el número sis.La llista la tancarà l’exentrenador del Bar-ça, Josep Guardiola.

Durant la presentació de la candidaturaal Museu d’Història, Romeva va assegurarque “proclamarem la independència: anema totes”. El cap de llista va afegir que “si el27-S la nostra proposta té majoria suficient,

volem que el parlament declari solemne-ment que, en virtut d'aquest mandat, s'i-niciï el procés d'independència”.

DESCONNEXIÓ LEGALEl que es coneix de la llista és el següent.En els llocs reservats per als polítics, la pro-porció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40%per a ERC, mentre que hi haurà fórmulesper incloure representants de Demòcratesde Catalunya i de Moviment d’Esquerres.

El pacte també estableix que Mas seràel president de la Generalitat i que una vi-cepresidència serà per a ERC. L’acordcontempla que hi hagi un repartimentdels consellers del 60% per a CDC i del 40%per a ERC, mentre que la presidència delParlament seria per als republicans. Tot aixòvindria després de les eleccions, per les qualss’ha pactat concórrer amb bona part delprograma electoral que CDC, ERC i les en-titats van pactar el 30 de març. Una altrade les línies estratègiques que s’haurien pac-tat és la possibilitat d’escurçar a sis o vuitmesos el termini per declarar la indepen-dència. Durant aquest període es duria a ter-me la desconnexió legal.

Ara el repte de la candidatura serà bus-car un suport majoritari i aconseguir que l’in-dependentisme recuperi embranzida iaconsegueixi penetrar on no ho ha fet.Caldrà explicar els avantatges d’una Cata-lunya independent i aclarir dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» CDC, ERC i les entitats pacten la llista Junts pel Sí per a les eleccions del 27-S, liderada per Raül Romeva

Albert RibasBARCELONA

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Ara (sí que) és l’hora

REDACCIÓ4Qui no formarà part de la llis-ta independentista encapçalada per Ro-meva és la CUP. El partit de l’esquerra in-dependentista va deixar clar des d’unprimer moment que la seva aposta era unallista sense polítics i que es desmarcaria detot el que no fos aquesta opció.

El diputat de la CUP, Quim Arrufat, esva mostrar crític amb l’acord entre CDC,ERC i les entitats sobiranistes i va consi-derar que es tracta del “projecte” que Masva presentar en la seva conferència del 25de novembre. Arrufat va afegir que s’han“perdut” nou mesos del procés i va apun-tar que ara els contraris a la independèn-cia podran articular el seu discurs al vol-

tant de “Mas, el seu lideratge i les seves po-lítiques”. Tot i això, el diputat cupaire esva mostrar disposat a pactar un punt alprograma electoral que permeti “visua-litzar” les candidatures independentistesper tal que el 27-S sigui plebiscitari.

ANTONIO BAÑOS, EL FAVORITD’altra banda, la formació de l’esquerraindependentista va començar diumengeles primàries per escollir el seu cap de llis-ta. El periodista Antonio Baños és el granfavorit per encapçalar la candidatura,mentre que Anna Gabriel, Josep ManelBusqueta o Gabriela Serra també ocu-paran un lloc destacat.

La CUP, pel seu compte

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 28 juliol 2015 líniaciutatvella.cat

| 6Opiniólíniaciutatvella.cat 28 juliol 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Blanques , “Junts pel Sí” ambpartits i entitats sobiranistes, ju-guen i prenen la iniciativa, les fit-xes de l’escaquer es mouen. De lesnegres hi ha qui s’enroca, la TorraMariano Rajoy amb el Rei ambcara de pomes agres, molts esmouen en funció de la llista, hi haqui fan burleta i ironia com laDama Sáenz de Santamaria i elCavall Margallo, els peons de Po-demos, IVC o EUiA que fan el seujoc sense cap transcendència, elsalfils del PSC i Unió corrent amunt i a vall sense tenir gens clarquè han de fer ni quin camí se-guir, les torres del PP i Ciutadansencastellats en les seves dèries, elcavall del PSOE fent saltironsamb promeses de canvis que jano se’ls creu ningú.

Jugada mestra, mentre les pe-ces negres es distreuen amb elspeons blancs, els cavalls blancs dela CUP, tenen clar què han de feri arrasen els peons negres. Blan-ques passen de la defensiva a l’o-fensiva, on cada una de les pecessap què ha de fer, desplegades so-bre l’escaquer en posició d’atac,amb la tàctica estudiada i intel·li-gent, els moviments de les peces,han de ser ràpids i precisos, sensevacil·lacions. És l’hora de saber enquin bàndol es juga, sense enga-nys ni subterfugis; ara sabrem quiés qui i si juguen a blanques o ne-gres, tots es van posicionant senseambiguitats i el ventall electoralquedarà clarificat.

Durant la partida caldrà sa-crificar fitxes, segur, però serà pera obtenir un bé general i col·lectiucom és la independència, peraconseguir un estat nou amb unasocietat més justa, igualitària i fe-liç. Ara va de debò, amb aquestpanorama, xec i mat al Rei.

4Això prometper Jordi Lleal

#ConversaTensa#JuntsPelSí #Desglaç

4Gràcies Catalunyaper Paco Escudero

La mare ha marxat a València,com cada estiu. Quan torni farà95 anys, ella diu sempre que vaamb l'any i així no se li oblidenels anys que compleix. Jo crecque cada any es renova, ja quecada any està més jove i és méssàvia. Amb l'edat ha agafat uncert aire de serenitat i lucidesa.Sempre ha estat una dona in-tel·ligent i elegant.

Recordo quan anava a bus-car-la a les botigues on la des-crivien com una dona alta imolt educada. Ella és així. Bé, jano tan alta, però continua tenintuna educació exquisida. Enyo-ra el seu Madrid natal i els ra-cons que han estat l’esceno-grafia de la seva infantesa: elcarrer Carretas, els Jerónimoso el lleó de Las Cortes, estàtuaen què pujava al damunt quananava a escola, entre altres in-drets. Sempre en parla d'això,

amb joia, però també amb do-lor pels fets terribles de la sevainfància.

La mare, com tota la família,estima Barcelona i Catalunya, lacapital i el país que ja fa moltsanys li van brindar una novaoportunitat, i lloc onhem nascuti crescut els seus fills, nets ibesnéts. Ens mira comprensivapel fet que avui gairebé tots si-guem independentistes. La fa-mília s’ha fet en aquesta terra iens sentim catalans perquè somcatalans. Els nostres cognomss'han barrejat amb cognomsautòctons, si és que un cognomte importància. I els records dela terra d'origen s'han diluït enles vivències d'aquesta. I aquí esquedarà la mare, al costat de l'à-via. Perquè aquí vam donar ter-ra a les nostres arrels, i aquí hancrescut les nostres branques.Gràcies Catalunya.

@eduardorepi: Cansados, desesperadosporque España no tenía miras de cambiar,tomaron la decisión de cambiar ellos. El 27Catalunya #JuntsPelSi Llibertat.

@RafaelPradas: Tots els dies són històricsper una raó o altra, però el restabliment derelacions entre Cuba i Estats Units ho ésrealment.

@Will_1981 El Miguel Ángel Revilla potpassar-se pel folre la confidencialitat de laconversa entre Mas i el rei, veig. Està bé,això.

Quan es va tancar el principi d’a-cord de la llista del “sí-sí” deCDC, ERC i la Santíssima Tri-nitat del sobiranisme organitzat–ANC, Òmnium i AMI-, JordiSànchez, president de l’Assem-blea i extraordinari jugador depòquer, va marxar cap a Via La-ietana. En un bar d’aquest defranquícia –aquesta mena defactories de la maionesa– vaprendre una canya i un parell depintxos. Es va descomprimiramb una cerveseta.

El dia abans va picar unesgaletes de Camprodon, les Bir-ba, a les cinc de la tarda a Palau.És el preu que s’ha de pagar perreunir-se amb un president quela gana no el fa córrer. El procésno és el Palace, ni els SantsJordi generosos del tripartit.Això és prou clar.

La cerveseta és un bon ex-emple d’allò que configura l’in-

dependentisme, estigui en-quadrat en la llista del “sí-sí” oen la indispensable llista de laCUP. La cerveseta i les Birbademostren que l’independen-tisme és la nova aliança estra-tègica de les classes populars,treballadores i mitjanes per laigualtat; pel benestar; pel bécomú; per acabar amb unaeconomia concessional i unaoligarquia fatxenda que s’hademostrat ineficient i forasse-nyada; per garantir la salut,l’ensenyament i la justícia so-cial. Hi ha qui diu defensar elmateix però, ves per on, ho volsotmès a la voluntat de la co-rona espanyola. I, a més, diuenque són d'esquerres. Fins i tot,diuen que són tan d'esquerresque seran capaços de donarlliçons d'esquerranisme a Da-vid Fernàndez, Muriel Casals,Toni Baños o Quim Arrufat.

per Quico Sallés, periodista d’El Singular Digital

4Una canya i dos pintxos

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaciutatvella.cat28 juliol 2015

@Marta_catalonia: M'encanta sentir RaülRomeva dient que si ens suspenen el go-vern o el parlament, tiraran pel dret igual-ment... M'encanta! #JuntsPelSí

@encampanya: Aquesta tarda un altreequip vindrà a Barcelona i pagarà laclàusula de rescissió de Pedro. Ja en vanvuit.

@cristina_pardo: El PP, sobre Guardiola:"Los deportistas tienen que dedicarse al de-porte". Y cuando el PP metió en el Senado aMarta Domínguez y Abel Antón?

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Amb la presentació de la llista unitàriaal Museu d’Història de Catalunya, elsrepresentants polítics i socials de l’in-dependentisme ja ho han posat tot so-bre la taula. El nivell d’unitat aconse-guida, les principals cares visibles i elfull de ruta presentat per la candidatura‘Junts pel Sí’ ja estan fixats, i res d’ai-xò ja no es podrà canviar. Així, és su-ficient per aconseguir la majoria abso-luta al Parlament? No ho sabrem finsal 27 de setembre, però les primeressensacions de qui els escriu són posi-tives pel sobiranisme. Sobretot, per unmotiu: perquè les forces que s’hanunit generen credibilitat i il·lusió.

Cap altra combinació ho estavaaconseguint, així que només quedavaaquesta via, i la contundència de veureMas i Junqueras units i tutelats per Car-me Forcadell, Muriel Casals i sobretotRaül Romeva, fa pensar que aquesta ve-gada va de debò. El full de ruta és cre-ïble també: declaració d’intencions in-dependentistes al Parlament just desprésdel 27-S –que ha d’arribar a orelles es-panyoles i europees-, inici de l’elabora-ció de la Constitució mitjançant unprocés de participació ciutadana, en-llestiment de les estructures d’Estat pa-ral·lelament i proclamació de la inde-pendència de Catalunya.

Immediatament després, s’hauriad’aprovar una llei de transitorietat jurí-dica per funcionar al màxim ja amb lleispròpies, i es convocarien noves eleccionsja constituents, després de les quals elnou Parlament ja amb tots els partits perseparat redactarien la Carta Magna.

Els nous comicis se celebraran, coma molt, el març de 2017. A més, l’acorddeixa ben clara una cosa: la proclama-ció de la independència i la llei de tran-sitorietat jurídica s’aprovaran fins i totsi l’Estat Espanyol bloquegés l’autogo-vern de Catalunya. El projecte no sonagens ambigu, sinó precís i seriós, així queen aquest sentit la seva credibilitat tam-bé augmenta.

A banda d’aquesta confiança, el pro-jecte també necessita il·lusió. Només deveure tanta gent junta arromangant-se,ja en genera, però sobretot pels con-vençuts. Ara bé, gestos com el més quepossible ‘fitxatge’ de Pep Guardiola pertancar la llista de ‘Junts pel Sí’ a Barce-lona fan somiar. Si bé l’exentrenador delBarça no serà diputat en cap cas, aquestinput sumat a la gentada que s’espera ala Meridiana l’11 de setembre –aquest di-marts s’han obert les inscripcions per lamobilització– i a altres figures que do-naran la cara, faran que molts absten-cionistes potencials tornin a creure en elprojecte i alguns dubtosos entre ‘Juntspel Sí’ i ‘Catalunya Sí que pot’ es deci-deixin pels primers.

Mariano Rajoy ja ha dit que “estàpreparat” per una eventual proclamaciód’independència post-27S, i que si algúho fa, “seria un atac frontal a la llei i a lesnormes de convivència. No té precedentsen el món civilitzat”, ha reblat. Amb l’em-branzida de la credibilitat i la il·lusió quepot agafar ‘Junts pel Sí’, però, haurà defer-ho molt bé per aturar la plena sobi-rania sense que es noti que Espanya jano forma part del ‘món civilitzat’.

4Generen credibilitat i il·lusióper Guifré Jordan

Per Catalunya s’entén... o almenys aixòés el que manifestament creu el presi-dent del govern espanyol Mariano Ra-joy. I ho repeteix tantes vegades com liconvé, fins i tot, com ha fet aquests diesdavant de la presidenta de Polònia. Po-lònia, un país, per cert, que si fem honora la seva pròpia història, també tinguémoments on la seva independència na-cional era una quimera, segons els ho-mòlegs catastrofistes de Rajoy de na-cionalitat, en aquest cas, prussiana-ale-manya o russa. La història presenta bensovint sorprenents coincidències que po-den deixar en evidència a aquells que ladesconeixen o que volen interpretar-lasegons el seu particular gust i patró.

Rajoy també ens fa recordar al sovintrecordat i admirat Jacques Delors quandavant la imminència, ell potser en di-gué irrealitat, de la implosió iugoslava,s’atreví a afirmar, els polítics d’estats ja-cobins tenen aquests costums inverte-brades, que un cop separades Croàcia iEslovènia, que no albiressin, en capcas, la seva futura adhesió a la Unió Eu-ropea. Avui, no cal insistir-hi, ambdós es-tats en formen part. També els senyors,més casposos val a dir, de l’extintaRDA, començant pel gerontòcrata Ho-necker, gosaren predir que la poc o gensdemocràtica Alemanya Oriental, i elseu mur de la vergonya, persistirien pelssegles dels segles, en aquest cas no crecque ho acabessin amb un amén. Al bo irus d’Andrei Amalrik el condemnaren envida a una persecució típica dels méssublims règims totalitaris i a un maleïtostracisme, quan no es tractava de me-nysteniment en tota regla de la part dela intel·lectualitat dita progressista, per

fer-nos amatents que la Unió Sovièticano aniria gaire més enllà de l’any 1985.També Hitler no podia perdre la guer-ra i, per a Marx, la revolució passaria pri-mer en un país industrialitzat com GranBretanya, no pas a l’endarrerida i feudalRússia; i tantes altres coses que palesenque el determinisme, com a creença,peca d’excés de voluntarisme i manca deprudència i coneixement.

Catalunya ha de ser el que els cata-lans vulguem i si la llista conjunta, ara jamés definida, assoleix la majoria que al-guns, esperem que molts, anhelem elprocés no pot tenir aturador. Deia un po-lonès, que m’agrada recordar, que la for-ça de la raó ha de sempre imposar-se ala raó de la força. AdamMickiewicz,progenitor de la frase, no veié la inde-pendència del seu país, malgrat quepotser la intuí, però certament ens mos-tra el camí a seguir. La raó, això és la de-mocràcia i la pau, com a valors indefu-gibles en el nostre caminar vers la nos-tra independència nacional. Si a això hiafegim la unitat i coherència d’actuaciódels catalans, llavors el camí ja serà fet.

El darrer pas, potser el més evident,però també el que presenta majors difi-cultats. Internes, dubtes i pors davant elnou escenari, i externes pel que fa a pres-sions davant del reconeixement del nouestat. El que ens cal, si som majoria, ésno mirar enrere, com fa Lot a la Bí-blia –no la seva esposa– i recordar dossavis adagis llatins: fortuna audacesiubat idividere et impera. El primer ensl’hem d’aplicar; i el segon evitar-lo. No lidonem la raó a Rajoy. No ens ho merei-xem encara que, de vegades, les coses espodrien fer més senzilles i millor.

4No hi haurà independènciaper Marc Gafarot

28 juliol 2015

Ciutat Vella| 8


La regidora de Ciutat Vella, GalaPin, va anunciar fa una setmanaque l’Ajuntament ha posat enmarxa un expedient per revisarla Modificació del pla especial dereforma interior (MPERI) quel’any 2007 va permetre la cons-trucció de l’hotel Rec Comtal, queimpulsa Nuñez i Navarro.

La intenció del consistori éspoder determinar si hi va haverbones pràctiques durant la mo-dificació d’aquell pla. La decisióva arribar després de la primerareunió que Pin va mantenir ambl’Associació de Veïns del Casc An-tic, que s’ha oposat des d’un pri-mer moment a la construcció del’hotel.

Recentment, des d’aquestaassociació han denunciat que“Nuñez i Navarro ha instal·latuna grua immensa per fer l’hotelen contra de la voluntat delsveïns i veïnes”, al mateix tempsque recorden que “la construccióde l’hotel, juntament amb la pa-cificació del trànsit de Sant Peremés Baix, convertiran aquest ca-rrer amb la porta d’entrada d’unparc temàtic”.

Per fer explícit el seu rebuig ales obres, l’associació de veïns vacelebrar el passat dia 17 de julioluna concentració contra l’hotel ala plaça Rec Comtal, on van pen-jar una pancarta reivindicativa.Cinc dies més tard van celebraruna assemblea veïnal per conti-nuar tractant la problemàtica.

Per la seva banda, des de laregidoria expliquen que es com-

parteixen les reivindicacions delsveïns i consideren que CiutatVella no es pot permetre “unhotel de 4.000 metres quadrats”.

Tot i això, fonts del Districterecorden que “la llicència estàatorgada, però a petició de la Sín-dica s’està revisant la seva con-cessió i, en funció del resultat dela revisió, es veurà si l’hotel té la

llicència concedida plenamento si hi ha algun tipus de propos-ta alternativa”.

ALTERNATIVA COMPLICADAL’anterior govern, de la mà del’extinent d’alcalde Antoni Vives,va assegurar fa dos mesos que

en el cas d’aturar el projecte, l’A-juntament hauria de pagar tret-ze milions per comprar la fincai deu milions més d’indemnit-zació a la constructora Nuñez iNavarro.

L’exregidor i extinent d’al-calde es va mostrar molt críticamb ICV-EUiA, el PSC i UpB, lestres formacions promotores d’u-na comissió extraordinàriad’Hàbitat Urbà celebrada a finalsd’abril per debatre quin marge hihavia per replantejar el projecte.Durant aquella comissió, Vives varecordar que el projecte es vaaprovar en l’anterior mandat, i vaacusar les formacions de practi-car el “filibusterisme”.

Segons va explicar en aquellmoment l’ecosocialista JanetSanz, ara regidora d’Urbanisme,la seva formació, que ara formapart del govern, defensava l’a-turada del projecte “perquè la si-tuació ha canviat radicalment iara hi ha una pressió turísticaque afecta la cohesió i la convi-vència”.

Pancarta de protesta de l’Associació de Veïns. Foto: Twitter (@sosicascantic)

Gala Pin revisa si la concessió per a l’hotel Rec Comtal es va fer bé» El nou equip de govern recorda, però, que la llicència està atorgada » L’Associació de Veïns del Casc Antic denuncia la col·locació d’una grua

Ferran Barenblit, nomenatnou director del MACBA

MUSEUS4El Consell General delConsorci del Museu d’Art Con-temporani de Barcelona ha no-menat recentment Ferran Ba-renblit nou director del MACBA.

Segons el jurat que ha escollitBarenblit, el nou director del mu-seu ha destacat per l’encert en lapresentació d’un projecte “rigorós,precís i molt clar” en totes les àre-es del museu, en particular en lesde la seva col·lecció i exposicions.El jurat també ha valorat la sevavisió de futur de les institucionsculturals, així com el paper delMACBA dins el sistema de l’art

contemporani català, barceloní il’encaix en el barri del Raval. Almateix temps també ha apreciatel seu “plantejament minuciós i al-hora decidit” de l’ús dels nous es-pais del museu.

Els objectius de Barenblitseran la “responsabilitat demirar al passat recent per cons-truir present i futur”, la neces-sitat d’ “estimular el diàleg per con-tribuir a l’emancipació de la ciuta-dania i impulsar canvis positius ala societat” i esdevenir “una veu deprimer ordre en l’art contempora-ni nacional i internacional”.

Reclamen a la fiscalia quereobri el cas dels ‘11 del Raval’JUSTÍCIA4L’any 2008 11 immi-grants del Raval van ser con-demnats a entre sis i vuit anys depresó després de ser acusats depreparar un atemptat al metro.

La detenció va ser possiblegràcies a la declaració d’un pre-sumpte terrorista arrepentit, peròara una investigació feta per tresperiodistes i publicada a El Perió-dico ha determinat que el procéses va basar en falsedats. És peraquest motiu que l’advocat de ladefensa, Benet Salellas, ha sol·li-citat, juntament amb EsquerraRepublicana, ICV-EUiA i la CUP,

que la fiscalia citi a declarar el tes-timoni protegit i reobri el cas queva condemnar per terrorismeaquells 11 veïns del Raval.

Salellas, durant una compa-reixença al Parlament de fa duessetmanes, va assegurar que re-queriran a la fiscalia que “citi eltestimoni protegit i comprovi laveracitat de les acusacions”. Tam-bé va demanar “que s’obri una in-vestigació contra aquest testimo-ni protegit i que això conclogui enuna condemna per fals testimo-ni que permeti de forma segura lareobertura del cas”.

RedaccióCIUTAT VELLA

CiU va afirmar fados mesos que nofer l’hotel costaria23 milions d’euros

Barenblit agafa les regnes del MACBA. Foto: Ajuntament

Art | El Cercle Artístic exposa l’obra de Willy RamosEl Reial Cercle Artístic acull des del dia 8 de juliol i fins al 9 d’agost l’exposició ‘La memòria del

color’ de l’artista colombià Willy Ramos (1954). La mostra, que recull un total de 20 obres entreolis, escultures i dibuixos, permet a l’espectador fer un recorregut pels paisatges tropicals de la infantesa que va viure a Colòmbia i per les vistes mediterrànies de València, ciutat on viu.

| 10Ciutat Vellalíniaciutatvella.cat 28 juliol 2015

Arrenca un projecte que vol recuperar el Teatre ArnauCULTURA4El Teatre Arnau vatancar fa més de 10 anys i en faquatre va passar a ser propietatmunicipal. Ara, però, un grupd’artistes, historiadors i veïnsdel Raval, el Poble-sec i SantAntoni s’han unit per posar enmarxa un projecte que permetireobrir-lo.

El projecte, liderat per l’acti-vista veïnal Toni Oller, de l’asso-ciació Talia Olympia Paral·lel, i elbloguer Enric H. March, de l’as-sociació Tot història, es va pre-sentar fa dues setmanes en unaassemblea celebrada a la plaça deRaquell Meller. Els seus impul-

sors busquen en primer llocaconseguir que es repari urgent-ment la teulada. Es tractaria delprimer pas per convertir l’Arnauen un teatre museu obert a com-panyies professionals i amateursper tal que es pogués recuperaraquesta tradició tan arrelada alParal·lel.

El projecte també inclouria lainstal·lació d’un centre d’inter-pretació històrica dedicat a lesarts escèniques i al movimentobrer del Paral·lel i caldria definirel seu model de gestió, que és pro-bable que combinés la gestió pro-fessional i la participació veïnal.

El nou govern de la ciutat que li-dera l’alcaldessa Ada Colau vadecidir fa tres setmanes aturarel pla especial de la Rambla, quebuscava transformar aquest pas-seig per fer-lo prioritari per alsvianants, pacificar el trànsit, re-ordenar activitats comercialscom ara les floristeries o elspintors i retirar les ocelleries.

La decisió la va anunciar la re-gidora de Ciutat Vella, Gala Pin,el dia cinc de juliol en una en-trevista a El Periódico. Pin va dei-xar clar que “el pla especial de laRambla queda aparcat i no l’a-bordarem fins, com a mínim, a fi-nals d’any”. Uns dies més tardd’aquestes paraules, Pin va es-pecificar que el pla especial quel’anterior govern de CiU haviaaprovat inicialment-calia com-pletar la fase d’al·legacions perfer-ne l’aprovació definitiva- jacontenia “molta feina feta que espot aprofitar”, però va afegir quel’objectiu del seu govern era mi-llorar-lo i afegir-hi nous aspectesque, segons el nou executiu, nos’havien tingut en compte.

L’objectiu de Pin és fer una in-

tervenció a l’artèria d’una formaintegral per abordar els usosdiürns i nocturns de la Rambla, jaque són “dues Rambles dife-rents”. Al mateix temps, consideraque cal “veure a qui pertanyen laRambla i els seus edificis i a qui-nes activitats estan responent”.

CRÍTIQUES DE L’EXREGIDORALes paraules de Pin assegurantque “hi havia molta feina fetaque es pot aprofitar” van arribardesprés de les crítiques de CiUa l’aturada del projecte.

L’exregidora del districte,

Mercè Homs, va assegurar que“aturar-lo és una falta de res-pecte a la feina feta per moltís-sima gent des del 2011 i que javenia d’anys abans”. Homs, queva defensar la tasca feta amb elPla Cor -el nom escollit per CiUpel projecte-, va afegir que “aixòno es pot aturar perquè la ciutatno s’ho pot permetre”.

Les crítiques d’Homs tambévan ser secundades per l’Asso-ciació d’Amics, Veïns i Comer-ciants de la Rambla, que consi-dera un error l’aturada per tor-nar a arrencar el debat.

El nou govern ha posposat el debat sobre la Rambla. Foto: Arxiu

Polèmica per la decisió del governd’aparcar el pla de la Rambla


Un grafit reivindica la reobertura de l’Arnau. Foto: Twitter (@bcnencomu)

28 juliol 2015

Comerç| 12


Durant aquest mes de juliol,prop de 60 botigues del carrerNou de la Rambla, al Raval i a ca-vall entre el Paral·lel i la Rambla,han mostrat les peces d’art de NuDíaz que s’inclouen en el seu da-rrer treball, Ànima animal.

Aquesta galeria urbana –laprimera que s’organitza a laciutat– ha reflexionat sobre “larelació entre el comportament il’essència de l’home i els ani-mals”, tal com explica Díaz, mit-jançant quadres de gran for-mat amb animals pintats al car-bonet, que han estat exposats adiferents establiments d’aquestcarrer. Cada botiga va poderescollir quin animal volia ser, jafos “buscant similituds amb elseu negoci o bé per alguna con-notació cultural o religiosa”,

afirma Díaz. Ànima animal és elresultat d’un any de feina, i en-cara es podrà gaudir fins a finalsde mes.

La idea de la galeria urbanava néixer perquè l’artista pre-parava un treball sobre ani-mals. Seguidament, se li va ocó-rrer omplir un carrer amb laseva obra, perquè el que vol és

“treure l’art de les galeries iapropar-lo als ciutadans”.

Davant l’originalitat de lainiciativa, altres carrers de Bar-celona ja s’han interessat pelconcepte de ‘galeria de carrer’.De fet, la següent experiènciad’aquestes característiques esdurà a terme a Roquetes –NouBarris– a finals d’any.

Una de les obres d’art exposades. Foto: Ajuntament

Seixanta botigues de Nou de la Rambla exposen obres d’art» ‘Ànima animal’ és el nom de la mostra que l’artista Nu Díaz

ha exposat durant tot el mes de juliol en aquest carrer del Raval

La Fundació BCN Comerç esresigna a perdre la pista de gelPOLÈMICA4La pista de gel deNadal de plaça Catalunya ja éshistòria, almenys tal com s’haconegut fins ara. L’alcaldessa,Ada Colau, va anunciar fa unsdies en una entrevista a Btvque Bargelona no tornarà a ins-tal·lar-se en aquella ubicació, jaque serà substituïda per altresactivitats “atractives per a les fa-mílies”, que en el fons “és el quevolen els comerciants”.

Preguntat per aquest anun-

ci, el president de la FundacióBarcelona Comerç –la impul-sora de la pista de gel–, VicençGasca, lamenta la decisió, tot ique es mostra convençut que en-tre totes les parts “es podràbuscar una alternativa”.

En aquest sentit, Gasca tam-bé ha explicat que estudiaran lapossibilitat de reubicar la pista enun altre lloc de la ciutat, tot i queaquesta és una possibilitat “difí-cil” per les seves dimensions.

El comerç de proximitat ja téel seu Defensor del Client

CONSUM4Solucionar els con-flictes que hi puguin haver entrebotiguers i clients sense haver derecórrer a instàncies superiors.Aquest és el principal objectiu dela nova figura que ha creat laFundació Barcelona Comerç: elDefensor del Client.

Aquest càrrec l’ostentarà LuisMiguel Álvarez, antic director del’oficina municipal d’Informacióal Consumidor de l’Ajuntamententre 1993 i 2012.

La nova figura garanteix, se-gons la Fundació, que qualsevolproblemàtica sigui atesa en només de tres dies i que tingui unaproposta de resolució abans d’unmes –que és el període que mar-ca la normativa de consum–.

L’objectiu de la creació delDefensor del Client és “donar su-port a la implantació d’una cul-tura orientada a la satisfacció decomerciants i clients”, expliquendes de la Fundació.

RedaccióEL RAVAL

Xarxes | El comerç del Raval i Sant Pere i Santa Caterina estrena webEl comerç dels barris del Raval i de Sant Pere i Santa Caterina han estrenat darrerament dos nouswebs dedicats a la seva promoció. L’objectiu és oferir als ciutadans una eina per saber on comprar

en aquestes dues zones i fomentar el paper del comerç com a agent de projectes de cohesió social que es duguin a terme en aquests barris, posant especial èmfasi en els d’inclusió.

L’últim trimestre, el millor dels darrers anys per al comerç

ESTUDI4A la millora aparentdels índexs econòmics semblaque ara l’acompanya un aug-ment de la confiança dels co-merciants. Això és el que es des-prèn de l’IcoB del segon trimes-tre d’enguany, el qual, segons elscomerciants, “ha estat el millordels darrers quatre anys”.

Segons la seva percepció, l’a-fluència dels compradors a lesbotigues està creixent. Tot i així,la facturació segueix descen-dint –un 0,5%–, encara que laseva caiguda es frena respecte almateix trimestre de l’any pas-sat –quan va ser del 0,8%–. “Ésevident que encara queda moltcamí per recuperar el posicio-nament anterior a la crisi, peròtot sembla significar que estem

en el bon camí de la recupera-ció”, afirma Vicenç Gasca, pre-sident de la Fundació BarcelonaComerç, impulsora d’aquest es-tudi que es realitza conjunta-ment amb ESADE. El catedràticde màrqueting d’aquest centre idirector de l’estudi, Josep Fran-cesc Valls, assenyala per la sevabanda que “el comerç barcelonís’afegeix als símptomes de mi-llora del consum”. Una bonadinàmica que també afecta lesrebaixes, on de moment els bo-tiguers asseguren haver venut un0,5% més que en el mateix pe-ríode de l’any passat.

L’IcoB també destaca un aug-ment de la utilització del món di-gital com a eina de gestió de lesbotigues barcelonines.

13 |

28 juliol 2015

Esportslíniaciutatvella.cat

L’Arc de Triomf va ser testimo-ni privilegiat del setè TrofeuCiutat de Barcelona de patinat-ge freestyle, amb la participacióde mig centenar de patinadors degran nivell internacional pro-cedents de diversos països comFrança, Itàlia, Alemanya, Brasil,Argentina i Paraguai. Entre ellsva destacar Vicent Vu Van Kha,un patinador francès que haguanyat el Mundial de la moda-litat en dues ocasions, i la tam-bé francesa Carolina Lejeune.

També van participar espor-tistes barcelonins com ara ÀlexFernández, campió d’Espanyainfantil d’speed, el qual va des-tacar que tot i ser un esport“minoritari”, el seu nombre departicipants “està creixent molt”.

Entre alguns dels guanya-

dors de la cita destaca Alba Gar-cia, que es va imposar en la ca-tegoria de ‘batlle’.

Aquesta competició era pun-tuable per al circuit de la Copadel Món del patinatge freestyle.També va incloure la modalitatd’slalom i free jump.

Carlos Flores, president de

Rodats i un dels organitzadors del’esdeveniment, recorda que“Barcelona és una de les zonesmés importants de tot el món ones practica el patinatge freestyle”.A més, descata que a l’Estat es-panyol és “on més s’ha desen-volupat aquesta modalitat es-portiva”.

L’Arc de Triomf va tornar a acollir el campionat. Foto: Ajuntament

L’Arc de Triomf acull el Ciutat de Barcelona de patinatge» Cinquanta esportistes procedents dels cinc continents van participar en aquesta prova el passat cap de setmana

El Barceloneta, subcampióestatal cadet de waterpolo

WATERPOLO4La secció de wa-terpolo de l’Atlètic-Barceloneta(CNAB) segueix donant alegriesa la seva afició. La setmana pas-sada l’equip cadet es va procla-mar subcampió d’Espanya aSúria –València–, després deperdre als penals davant delCN Terrassa (15-14).

Els mariners van disputar uncampionat molt complet, acon-seguint golejades d’escàndol desde les primeres fases del torneig.Al primer partit van derrotar elMetropole per 18 gols a 1; al wa-terpolo Elche per 20 a 4; al Do-

nostia per 23 a 0; ja a quarts definal, a l’Helios per 6 a 22 i a se-mifinals per 19 a 6 al Moscardó.

A més del mèrit col·lectiu, eljugador mariner Nikolas Paul,Niko, va ser nomenat millor ju-gador del campionat.

El tercer lloc de la competi-ció va ser per a l’altre equip dewaterpolo del districte, el CNBarcelona, que es va imposar alMoscardó per 8 gols a 5.

Una setmana abans, al cam-pionat estatal infantil, el CNABva aconseguir una meritòriamedalla de bronze.

Una comissió estudiarà laviabilitat dels Jocs d’Hivern

ESDEVENIMENTS4El segon Pleextraordinari va aprovar la cre-ació d’una comissió no perma-nent per estudiar la candidatu-ra dels Jocs Olímpics d’Hiverndel 2026 la setmana passadaamb els vots favorables de PSC,CiU, C’s i ERC. BComú, que enreiterades ocasions s’ha mostratreticent a la presentació de lacandidatura barcelonina perallotjar aquest esdevenimentesportiu, es va abstenir, con-

juntament amb el PP, mentreque la CUP hi va votar en contra.

El nou govern va anunciar amitjans de juny que retiraria lacandidatura de la ciutat als Jocsd’Hivern del 2026 perquè, se-gons deia, “no tenia el consenspopular suficient”.

Durant el Ple, el regidor cu-paire Josep Garganté, va llençarun feix de bitllets de 500 eurosdes de la seva tribuna per criti-car contra aquesta decisió.

Un ciclista recorre la distànciaentre Sarajevo i Barcelona

CICLISME4Més de 2.000 qui-lòmetres, sis països i 22 dies deruta. Aquestes són les dadesdel viatge que el ciclista bosniàJasmin Grebic ha fet entre Sa-rajevo i Barcelona.

L’esportista, que és professord’educació física al seu país, vasortir de la capital bosniana elpassat 1 de juliol i ha recorregut2.300 quilòmetres fins a arribara la capital catalana abans-d’a-hir, després d’haver travessat

Croàcia, Eslovènia, Itàlia, Fran-ça, Mònaco i Espanya. El ciclis-ta ha rodat amb una bicicletaunes 6 hores cada dia –al voltantde 100 quilòmetres diaris–.

Amb aquesta gesta esporti-va, Grebic vol enfortir els llaçosja existents entre les dues capi-tals olímpiques i reivindicar elsvalors de l’esport i els beneficisdel ciclisme. Grebic va rebre elsuport de l’Ajuntament de Sa-rajevo.


Els cadets, subcampions d’Espanya. Foto: CNAB

Nomenament | Marta Carranza, nova comissionada d’EsportsMarta Carranza és la nova comissionada d’Esports de l’Ajuntament. Aquest càrrec

dependrà de la tercera tinença d’alcaldia, l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Carranza és llicenciada en ciències de l’activitat física i l’esport per la Universitat de Barcelona, i és funcionària al consistori des de l’any 1981.

| 14Agendalíniaciutatvella.cat 28 juliol 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALDIUMENGE 16 D’AGOST22:15 Espectacle Va tocada, a càrrec de Percú-

dium. Entrada gratuïta. Espectacle en elmarc de la Festa Major de Sant Roc. / PlaçaNova.

DIJOUS 30 DE JULIOL16:30-19:30 Última trobada del cicle de Jams

de Contact, Improvisació, que organitza el Cen-tre cívic Barceloneta i S.I.A.M.B. Entradagratuïta.

DIUMENGE 2 D’AGOST11:00 El primer diumenge de cada mes el

Centre de Cultura Contemporània (CCCB)obre el seu Mirador, situat a la cinquena plan-ta. Visita guiada a aquest racó per contem-plar unes espectaculars i immillorables vis-tes de la ciutat.

A PARTIR DE L’1 D’AGOSTMatí-Tarda Perifèries urbanes. Exposició sobre

la història de la ciutat i de com aquesta es vaexpandir malgrat la difícil condició de la pos-tguerra. Retrat de la Barcelona del creixementsense democràcia. / Museu d’Història deBarcelona.

FINS AL 17 D’AGOSTMatí-TardaRuido Photo + SOS Racisme. Projecte

d’intervenció fotogràfica als carrers del ba-rri del Raval que pretén sensibilitzar sobre elracisme quotidià que encara existeix a la so-cietat barcelonina. / CAP Lluís Sayé.

DIMARTS 11 D’AGOST11:00-12:30Taller Què en saps de les meduses?,

on s’explicarà un conte sobre la biologia de lesmeduses i es farà un taller de reconstrucció d’unexemplar. / Centre de la Platja.

DIMARTS 18 D’AGOST10:00-11:30 Imatges microscòpiques de la

sorra per entendre com és, d’on prové i qui-na importància té. Activitat en el marc de lesactivitats del programa estiuenc Vine al Cen-tre de la platja.

A PARTIR DEL 19 D’AGOSTTot el dia El Gran Casino de Barcelona acull la

dotzena edició de l’European Poker TourBarcelona.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Festival infantil en el marc de les Fes-tes de Sant Roc, que organitza l’Asso-ciació de Festes de la Plaça Nova i queinclourà titelles, màgia i pallassos. / Pla-ça Nova.

Festival Infantil426 Festes de Sant RocDg. 16 d’agost a les 17:30

Programa d’activitats amb teatre, his-tòria i música al Born Centre Culturalper tal de combatre la calor de l’estiua la ciutat.

Descobreixel Born de NitFins al 16 d’agost

Festival musical on actuaran diversosgrups com ara The Dark Side of theMoog, Jonton o Jmii, entre altres, a laDiscoteca Moog. / Carrer Arc del Tea-tre, 3.

San Miguel Masi Mas FestivalDe l’1 al 14 d’agost

Activitats que s’emmarquen en el plaesportiu Activa’t als parcs, que tancaràla temporada aquesta setmana. /Parc de la Ciutadella.

Caminades i exercicis de memòriaDj. 30 de juliol a les 12:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

40.10010.025

Total 370.700

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25040.100

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

370.700 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 16 28 juliol 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 17 de setembre

Ciutat vella 50

Documents

Transcript of Ciutat vella 50