redacció: 93 458 87 80 – liniaciutatvella@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona liniaciutatvella.cat · 14/7/2016 · Núm.61 · Difusió controlada per OJD-PGD: 12.758 exemplars mensualslíniaciutatvella

Entrevista a Ada Colau

pàgs 12 i 13

Alcaldessa de Barcelona

“Amb eltop manta

no anem tande pressa comvoldríem, ho assumeixo”

Tradició pàg 10Avui arrenca una novaedició de la Festa Majordel barri del Raval

Ajornat pàg 8El desallotjament de l’Espai Immigrant del Raval, d’aquí a 45 dies

Reivindicació pàg 8Un grup de veïns del Gòticvol recuperar el Borsí

Esports pàg 22La Neda El Món Swimcelebra la sisena edició

La Barceloneta Diu Prou clamade nou contra els pisos turísticsUnes 200 persones surten al carrer decebuts amb Colau en una marxa marcada per la divisió entre els veïns pàg 8

Venda ambulant pàg 14Colau anuncia una acciópolicial “imminent”contra el top manta

Teatre pàg 10Queco Novell arribaal Capitol amb ‘Confessió d’un expresident’

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 líniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

3 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016Ciutat

“Denunciem l’exclusió, la vio-lència i la representació que es fasocialment de nosaltres, obli-dant que som molt més que lanostra identitat de gènere o lanostra orientació afectivo-se-xual”. Aquest és un fragment delcontundent manifest que vanllegir dissabte passat, durant la ce-lebració del Pride Barcelona,Marta Reina, la primera Mossad’Esquadra transsexual, i l’acti-vista transsexual Damián Díaz.

I és que, efectivament, en-guany el dia de l’orgull LGTBI vaestar dedicat al col·lectiu trans-sexual. Sota el lema ‘Personestrans, tan comuns, com diverses’,unes 25.000 persones van tornar

a sortir al carrer en una marxaque va començar a la plaça Es-panya i va acabar al Moll de laFusta sota un sol de justícia. Alllarg del recorregut per l’avingu-da del Paral·lel el protagonismeva tornar a ser, un any més, pera la música, els balls, el color, l’a-legria i la festa. Les carrosses i elscamions que van desfilar erenplens de gent jove, gent gran i fa-mílies amb nens que, entre mol-tes reivindicacions, també van te-nir temps d’homenatjar les víc-times de la terrible massacrehomòfoba d’Orlando.

La marxa d’enguany, quetancava un mes d’activitats i rei-vindicacions, va tenir el consellerde Salut, Toni Comín, com undels protagonistes. Comín, queva voler deixar clar que el Governés al costat de les demandes delcol·lectiu transsexual, va aprofi-

tar la seva presència a la marxaper anunciar que el departa-ment que lidera està preparantun nou model assistencial quefugirà de “la mirada patologit-zada del col·lectiu” i que, enprincipi, estarà enllestit el prò-xim mes de setembre.

A la marxa tampoc hi van fal-tar el conseller de Cultura, SantVila, l’alcaldessa Colau, el ti-nent d’alcalde Jaume Collboni ila síndica Maria Assumpció Vilà,que van estar acompanyats de laregidora de Barcelona d’ERC,Montse Benedí, i dels regidors deC's Marilén Barceló, FranciscoSierra i Santiago Alonso. De fet,tots els partits, amb l’excepció delPP, van tenir representació enuna diada on també es van po-der veure integrants de l’ANCamb l’estelada amb els colors del’arc de Sant Martí.

L’hora dels transsexuals» El Pride Barcelona, el dia de l’orgull LGTBI a la ciutat, ha estat dedicat enguany al col·lectiu transsexual» Unes 25.000 persones es van manifestar dissabte passat entre la plaça Espanya i el Moll de la Fusta

Albert RibasBARCELONA

El Pride Barcelona 2016 ha tornat a reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI. Fotos: Pride Barcelona

SALUT4Durant el Pride Bar-celona d’enguany també hi vahaver temps per reivindicar laimportància de la lluita contrales malalties de transmissiósexual.

El centre comunitari Check-point Barcelona, l’encarregatde detectar el 40% de les in-feccions per VIH que es pro-dueixen entre els homes gais deCatalunya, va tornar a repartiruns 15.000 preservatius en-tre els assistents a la marxa pertal de llençar un missatge deconscienciació. Aquest centrede detecció de VIH i altres in-feccions de transmissió sexual

adreçat a homes gais i donestranssexuals també va aprofi-tar el Pride per remarcar el seupaper com a promotor de laprofilaxis preexposició (PrEP),una tècnica preventiva con-tra el VIH que consisteix aprendre medicaments antire-trovirals abans de tenir rela-cions sexuals de risc i que en-cara no s’ha implementat al’estat. És per aquest motiu quedes del Checkpoint Barcelonavan voler aprofitar la visualit-zació del Pride per donar a co-nèixer aquest mètode i perdemanar a la classe políticaque n’aprovi el seu ús.

La lluita contra les infeccionsper VIH, també present

| 4Opiniólíniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

12.758 exemplars mensuals

publicitat 686 42 95 17líniaciutatvella.cat

Un diari plural

per Melcior Comes

4Tassa i mitja

Els bevedors de cafè amb lletsabem que cada tassa és unabatalla. Adreçar-te a un cam-brer en català i que t’entenguino és gaire normal. Fa pocs diesha estat la del cas de Quimi Por-tet, i el seu cafè amb llet con-trovertit, a bord d’un vaixell deBaleària. En la majoria de ca-sos, el tema no hauria trans-cendit. Gairebé tothom canviade llengua quan no l’entenen encatalà –a les Illes, a Catalunya–i no sent que se li estigui vul-nerant cap dret lingüístic. Aaquests nivells de pobresa,ignorància, submissió i de malentesa humilitat ens hem acos-tumat; val més no aixecar sus-picàcies ni atiar discussions, so-bretot quan pots entreveureque rere certes postures noméshi ha ganes de provocar desd’un cert suprematisme cultu-ral, fet que contínuament ensrecorden els milions de parlantsde la llengua espanyola. El na-cionalisme espanyol es notasobretot en això. I criden l’a-tenció les reaccions irades con-tra el cantant, i l’argument queel faria a ell culpable per clas-sista –un ‘amo’ que imposauna llengua…– o per haver ro-bat una foto al cambrer. Giremla truita.

Més enllà d’aquest cas enstornem a trobar amb les difi-cultats que acompanyen la teò-rica igualtat entre les duesllengües oficials. Sembla que elcatalà és tan oficial com el cas-tellà –la llei diu això–, però al’hora de la veritat és el dialec-te dels pobletans, que a sobreens fan enfadar perquè s’en-testen a exigir-ne la normalitat

al carrer. És impossible viurenomés en català, tant a Cata-lunya com ho és a les Illes. Al-guns castellanoparlants ex-igeixen el seu dret a ser mo-nolingües, el dret a la igno-rància de l’altra llengua legal-ment oficial; però aquest dretsimètric en llengua catalanas’hauria de poder donar també.Tanmateix, sabem que és ab-solutament quimèric. L’únicapersona monolingüe en catalàés la meva padrina; acaba defer noranta anys. Potser ésl’última que coneixerà aquestluxe dubtós.

La problemàtica amb laconvivència de les llengües noha estat gaire greu perquè s’habasat en el pacifisme dels ca-talanoparlants. No hi ha hagutdificultats perquè els catala-noparlants cedien, s’adapta-ven, tenien paciència i canvia-ven de llengua, amb l’excusaque potser el castellanopar-lant era un nouvingut, etc. Va-ticino que en els pròxims anysaixò canviarà. Des que el pro-cés d’autodeterminació de Ca-talunya s’ha iniciat que lesqüestions d’identitat s’han fetmés peremptòries. S’ha de fer

evident la necessitat d’un estatpropi, que vetlli per l’ús nor-malitzat de la llengua catalana,la supervivència de la qual, enl’estat espanyol, està lluny deser garantida, sobretot si s’a-cabessin de posar en pràcticales polítiques educatives delPP o es donés recorregut agrans astracanades, com la del‘lapao’. Encara que l’estat ca-talà que pugui sorgir en el fu-tur tingui les dues llengüesoficials –hipòtesi discutida ahores d’ara tant per políticscom per sociolingüistes–, elcatalà tindrà un estatus de pre-valença, que ens estalviarà a laforça –esperem-ho!– aquellamunió de petites humiliacionsque ens hem d’empassar diarere dia.

La veritat és que si estemaixí és per culpa de la sordesa,de la manca de generositat, decomprensió i de pluralisme.Amb aquelles bones dosis decultura democràtica que hauriade tenir l’escolarització en unestat plurinacional res d’això noseria possible. Però és l’Espa-nya que volen, única, mono-lingüe, culturalment homogè-nia, centralitzada i roïna. Sovintm’ha semblat una desgràciaque no puguem viure junts –ésun fracàs del principi il·lus-trat: el vell federalisme…–; araja em sembla una oportunitatper poder, per fi, gaudir de lanormalitat de la llibertat, per-què l’únic que es pretén ambtot això és aconseguir la simplejustícia que esperen els ciuta-dans d’arreu del món quan vi-uen en democràcies saneja-des. No vols tassa?

La problemàtica amb

les llengües no ha estat

gaire greu perquè s’ha

basat en el pacifisme

dels catalanoparlants

4Benvingut Mr. Obama!per Jordi Lleal

Aquests darrers dies s’ha des-fermat una bogeria de pande-reta i castanyola que déu n’hido! A les festes de Sant Fermínde Pamplona, tres morts perenvestida de toro, uns jovesdetinguts per violar una noia,borratxeres i pixades a dojo,córrer davant un estol de braussense consciència del perill,magrejades a dones aprofi-tant-se del guirigall als car-rers... Serà la demostraciódel poder del mascle ibèric?Gent picant el cotxe que por-tava el cadàver del torero Vic-tor Barrio a Terol, cridant To-rero, torero!, mort per untoro “assassí”, i de matar untoro en diuen “art”... Els reis iMariano Rajoy truquen a la ví-dua del torero per donar-li elcondol. A quantes vídues d’o-brers morts a la feina truquenaquests personatges? El pre-sident Barack Obama va acorre-cuita, d’un costat a l’al-

tre de la geografia espanyola,per visitar les seves bases mi-litars i per fer-se la foto ambtota una tropa de llepaculs. Iper finalitzar la paròdia del“Benvingut Mr. Marshall”,Mariano Rajoy regala un per-nil a Obama! En el reparti-ment dels papers de protago-nistes, ja ho fareu vosaltres peradjudicar el de Pepe Isbert,Manolo Moran i Lolita Sevilla,amb els que varen fer cua pertenir tres minuts de conversaamb el totpoderós, com perdir-se hola i adéu, com en lagloriosa pel·lícula en què pas-sen les motos i els cotxes a totavelocitat i deixen els pobres vi-latans de Villar del Rio sensepoder recitar la benvinguda,quedant-se amb un pam denas. Quin ridícul. Quin desori.En aquest esperpent a mi queno m’hi comptin. Els hauria decaure la cara de vergonya, si ésque en tenen. Adéu-siau!

Un diari participatiu

@marctexido: Theresa May serà la novaprimera ministra del Regne Unit. Serà lasegona dona en ocupar el càrrec desprésde Margaret Thatcher.

@AlfnsArag: El cap d'any a Colònia,l'Oktoberfest a Baviera o el San Fermína Pamplona. No és l'alcohol, ni la festani l'Islam. És el masclisme.

@Pdemocratacat: Naixem amb l’esperit iels valors insubornables d’encaminarCatalunya cap a la independència. #Partit-DemòcrataCatalà.

Actualitat a la xarxa

#MayEntomaElBrexit #ProuMasclisme #PartitDemòcrata

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016

| 6Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlíniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

Un diari obert

Refundació de CDC que surt de l'obsti-nació convertida en la nova Conver-gència finalment anomenada PartitDemòcrata Català. El bateig va tenir elseu anecdotari. Puigdemont i Mas hau-rien preferit el nom de Partit NacionalCatalà. Però són temps en què manenles bases, els congressos, assemblees,col·lectivitats i el nom de PDC gaudeixde més simpaties. Curiosament semblaser el mateix amb què es va presentarper primera vegada a eleccions Jordi Pu-jol, a finals dels setanta. Però això no voldir res. Sí, en canvi, el ball de termes "na-cional" o "demòcrata". El primer testi-fica voluntat nacionalista / indepen-dentista, però no sona bé, i no només perles seves connotacions conservadoressinó perquè és una contradicció en elstermes. Un partit no pot ser "nacional"perquè llavors no és un "partit". Més quea partit, "nacional" s'acomoda a "mo-viment", però això sí que posa els pèlsde punta.

L'adjectiu "demòcrata" té connota-cions sempre positives. A més, presen-ta un efluvi nacional en la mesura queremet a l'existència d'un dels dos grans

partits dels EUA. El fet que, al seu torn,els partits nord-americans -demòcratai republicà- hagin canviat de vegades denom, fins i tot s'hagin intercanviat elnom, abunda en aquest sentit.

Decisiu és que en aquest congrés derefundació, el partit s'hagi proclamat re-publicà i independentista. Anecdòtica-ment també que l'altre partit indepen-dentista català es digui "republicà" posanominalment els dos partits catalanssota l'exemple nord-americà. I, de pas-sada, al marge de tota perspectiva fe-deral, perquè si difícil (encara que no im-possible) era imaginar una monarquiafederal, innecessari dir una federació quesigui monàrquica i republicana al ma-teix temps. L'essencial aquí és la Repú-blica Catalana que posa en relleu la co-vardia de l'esquerra espanyola davant laseva pròpia República.

Sociològicament, el nou partit sim-bolitza la definitiva adscripció de lesclasses mitjanes a l'independentisme il'abandonament de tota mena d'auto-nomisme a l'estil Pujol i CiU. Un puntde suport molt important a favor delprocés independentista.

4La nova Convergènciaper Ramón Cotarelo

4Anem-nos-en a corre-cuitaper Antoni Moliné i Roura

Quan miro el calendari i veig que soma l’any 2016 no m’acabo de creure quehagin passat prop de 41 anys des d’a-quell novembre de 1975 en el qual es vatancar un llarg capítol de la història d’Es-panya. Més aviat tinc la sensació que,igual que els crancs, estem fent marxaenrere i hi estem tornant. És evident quesembla que no interessi la democràcia,almenys per gran part dels ciutadans del’estat, atès que, malgrat l’enorme quan-titat d’afers de corrupció a tots els nivells,protagonitzats gairebé tots per la ma-teixa formació política, els electors se-gueixen donant-los confiança.

Fa uns quants dies, per la pantallapetita se’ns va oferir una enquesta ciu-tadana als carrers de Madrid. La pre-gunta anava dirigida a persones que ha-vien confessat, a l’entrevistador, que elseu vot havia anat a parar al PP."¿Cómo es que Vd. ha votado al PP apesar de los contínuos casos de cor-rupción?”, se’ls preguntava. La respostaen la que van coincidir els set protago-nistes va ser: "Mire Vd., porque todoslos políticos hacen lo mismo y al me-nos a estos -el PP- ya los conocemos y

parecen personas serias". Terrible,donant per segur que contra aquesta xa-cra no hi ha res a fer i, per tant, que con-tinuïn governant. Han entrat en el fa-talisme pur i dur, la qual cosa fa bonaaquella dita de "tenemos lo que nos me-recemos".

Aquí, a casa nostra, el resultat haestat més transversal. De fet, les elec-cions les ha guanyat una nova coaliciód’esquerres que a Espanya no ha tin-gut l’èxit esperat, fent bona la dita"vale más loco conocido que sabio porconocer".

No vull parlar de les conversesgravades entre el ministre de l’Interior-diuen que és català, mare meva!- i eljutge De Alfonso, que vénen a ratificar,sense embuts, que l’animadversió, ladesafecció, l’hostilitat o l’odi -agafin elqualificatiu que vulguin- vers Catalu-nya segueix tan viu com abans del no-vembre de 1975, perquè m’empre-nyaria de tal manera que ho enviariatot a dida. La meva dona té raó, quanem diu: "No t’hi capfiquis o pararàsmalalt". Epitafi: Anem-nos-en d’Es-panya a corre-cuita.

@Agent_C_M: "No queremos un gob-ierno no elegido, votamos Brexit". Os pre-sento a Theresa May, nueva PM no elegidaque decidirá el futuro de UK.

@FerranPedret: Agressions sexuals enpúblic durant els sanfermines a Pamplonai per Sant Joan a Menorca. No, no és nor-mal. És masclisme.

@franceschoms : Comptat i debatut, moltcontent d'aquesta cosa nova que hem parit ique crec que tindrà un grandíssim recorregut!#partitdemòcratacatalà. Bona setmana!

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Carla“Sí, ha crescut mol-tíssim en els últimsanys i és impossiblepoder caminar ambnormalitat. Fa ver-gonya. I no nomésaixò, és injust per a

tots els comerços que paguen els seus im-postos i ells estan allà de franc. L’Ajun-tament els hauria de treure.”

Ricardo“En determinadeszones és evident quehi ha massa mantes,una darrere l’altra, iaixò fa que siguimolt difícil cami-nar. A més, quan

arriba la policia fins i tot costa entrar a l’es-tació de metro de Barceloneta, perquè éson tots corren a amagar-se.”

Josefa“Sí, ocupen molt es-pai, perquè es posenal llarg del passeigJoan de Borbó i es-tan fent molt mal ales botigues. Mol-tes han de tancar,

no hi ha dret. És un problema que ve defa temps i crec que l’Ajuntament no estàactuant gens bé al respecte.”

Óscar“Crec que es un pèlexagerat parlar deproblema. És certque hi ha africansvenent i guanyant-se la vida, però esticsegur que si po-

guessin estarien fent de cambrers oqualsevol altra feina. Haurien de preo-cupar més els robatoris a les platges.”

Creus que el top manta és actualment un problema al districte?per Pau Arriaga

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016

Ciutat Vella| 8

líniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

Ja és una estampa més de l’estiu dela Barceloneta. Parlem de la ma-nifestació veïnal contra la massifi-cació turística que en els darrers es-tius, tot i la treva de l’any passat perla recent arribada d’Ada Colau a l’al-caldia, organitza la plataforma LaBarceloneta Diu Prou i que va viu-re un nou capítol dissabte passat.

Uns 200 veïns, tot i el sol dejustícia, es van posar en marxa ados quarts de sis de la tarda a laplaça del mercat per tornar a cla-mar contra la massificació turísti-ca i, especialment, contra els pisosturístics, dels quals en demanen l’a-bolició, siguin legals o il·legals.

Un dels cants estrella de la tar-da va ser el “No volem pisos tu-rístics”, tot i que també n’hi va ha-ver de més directes contra els ac-tuals responsables municipals.“Gala Pin, estàs dormint”, “GalaPin, on ets”, van ser els que elsveïns van dedicar a l’actual regidorai fins fa quatre dies activista veïnal.Les protestes, però, també vananar dirigides a l’alcaldessa Colau,a la qual els veïns van dedicar pan-cartes on es podia llegir “Ambl’Ada no passa res”, “Alcaldessa, 14mesos sense solucions” o “Colau,bye bye”. La paradoxa de tot ple-gat és que els turistes, molt mésnombrosos que els manifestants,s’ho miraven encuriosits.

DIVISIÓ VEÏNALLa manifestació de dissabte, però,va ser menys nombrosa que les an-teriors. I ho va ser perquè, enaquesta ocasió, només hi van anar

la gent de la Barceloneta Diu Prouperò no hi van ser l’Associació deVeïns de la Barceloneta i els co-merciants. Els motius? Principal-ment dos: el top manta i diferentsepisodis viscuts en el darrer anyque han evidenciat criteris dife-rents a l’hora d’encarar la situacióque viu el barri amb el turisme.

La Barceloneta Diu Prou i l’As-sociació de Veïns i els comerciantsno tenen la mateixa visió sobre el topmanta. Mentre que els primersconsideren que no es tracta d’unarealitat que hagi de formar part deldiscurs que denuncia l’actual si-tuació del barri, l’Associació deVeïns i els comerciants sí que hocreuen. Des de l’associació veïnal,però, deixen clar que mai no de-fensaran encarar la situació amb“accions policials repressives”.Aquestes diferents visions van ferque a la manifestació de la Barce-loneta Diu Prou la qüestió de la ven-da ambulant irregular no aparegués.

Pel que fa al segon motiu, estracta de diferències que han apa-regut en algunes assemblees veï-nals, on la divergència de criteri en-tre els uns i els altres s’ha fet evi-dent. De fet, la divisió es va fer vi-sible amb l’absència a la marxa delfamós canó, ja que es va poder veu-

re com els manifestants en van im-provisar un. I en una pancarta decartró es podia llegir, al·ludint al deveritat, que “la ‘comissió de festes’”el tenia “segrestat”.

PISOS TURÍSTICS IL·LEGALSUn dels cavalls de batalla delsveïns, els pisos turístics il·legals,també ho és de l’Ajuntament. Re-centment el consistori ha presen-tat tres noves mesures per detec-tar aquests pisos. La primera és lacreació d’un equip de 20 visualit-zadors per millorar l’efectivitat enaquesta lluita, la segona és la po-sada en marxa d’un formulariweb perquè els veïns puguin de-nunciar si tenen sospites d’un pisturístic il·legal, mentre que la ter-cera és l’ampliació de l’equip d’ins-pectors que controlen el compli-ment de la normativa dels habi-tatges d’ús turístic.

Ara caldrà veure si les me-sures serveixen per fer un salt dequalitat en aquesta lluita. Demoment l’Ajuntament ha hagutde reconèixer que la seva apos-ta de proposar als propietaris lacondonació de part de les mul-tes a canvi de destinar el pis a llo-guer social ha fracassat. Cappropietari s’hi ha avingut.

Una imatge de la manifestació de dissabte. Foto: La Barceloneta Diu Prou

La Barceloneta Diu Prou clama de nou contra els pisos turístics» Uns 200 veïns surten al carrer decebuts amb l’actual consistori» L’actual divisió entre el veïnat marca una marxa menys nombrosa

Ajornen el desallotjament de l’Espai de l’Immigrant

SOCIETAT4El desallotjament del’Espai de l’Immigrant, que esta-va previst per ahir, va ser final-ment ajornat 45 dies després dela mediació de l’Ajuntament ambels jutjats.

L’Espai de l’Immigrant, unedifici okupat del passatge BernadíMartorell del barri del Raval, vanéixer fa tres anys amb l’objectiud’oferir cobertura mèdica i psico-lògica i assessorament als immi-grants que es troben en situacióirregular. L’edifici també acull elsindicat de manters. En paral·lela aquesta situació, diverses famí-

lies sense recursos han okupat enels últims anys altres pisos buitsdel mateix edifici. Precisament haestat aquí on s’ha agafat l’Ajunta-ment per aconseguir aquest ajor-nament de 45 dies.

L’Espai Immigrant havia co-mençat divendres passat unesJornades de Resistència a l’espe-ra del desallotjament que final-ment ha estat ajornat. Durantdivendres i dissabte es van pro-jectar documentals i es van cele-brar xerrades relacionades amb lapoblació immigrant. Ara caldràveure què passa d’aquí a 45 dies.

Un grup de veïns del Gòtic volrecuperar el Borsí per al barriPLATAFORMA4Un grup deveïns del barri Gòtic han creatrecentment la plataforma ‘ElBorsí pel barri’ per reivindicarque l’edifici de l’antiga seu del’Escola d’Arts i Oficis, situat alcarrer Avinyó, es converteixi enun “espai públic de creació i ex-perimentació de les arts i en uncasal de joves autogestionat peral barri Gòtic”.

La nova plataforma ha pu-blicat un manifest on reivindicaque aquest edifici, tancat des del’any 2009, “forma part del pa-trimoni arquitectònic i simbòlic

de la ciutat i del barri, que pateixuna brutal pressió turística”.Aquest grup de veïns proposenque la Generalitat, que és la pro-pietària de l’edifici, el cedeixi al’Ajuntament per rehabilitar-lo iobrir-lo al barri.

“Les possibilitats que ofereixl’edifici tant pel que fa a les se-ves dimensions com pel seupotencial simbòlic permetenla creació d’un centre públicd’interès cultural per la ciutatque doni resposta a les neces-sitats del barri”, defensen desde la plataforma.

Amics de la Rambla | Fermín Villar, nou presidentL’Assemblea General d’Amics de la Rambla, celebrada abans-d’ahir al Cafè de l’Òpera,va escollir Fermín Villar nou president de l’entitat. Villar substitueix en el càrrec JoanOliveras. El nou president ha declarat que vol que “la Rambla segueixi sent el que és,

el passeig més important de la ciutat i un dels carrers referencials del món”.

Albert RibasLA BARCELONETA

Pancarta reivindicativa a l’edifici. Foto: Twitter (@EspacioInmigran)

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 179 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016

| 10 líniaciutatvella.cat Ciutat Vella14 juliol 2016

Queco Novell estrena ‘Confessiód’un expresident’ al Capitol

TEATRE4El teatre Club Capitolva estrenar a principis de mesl’obra de teatre ‘Confessió d’unexpresident’, un monòleg queprotagonitza Queco Novell.

Novell interpreta un presi-dent imaginari que es confessadavant l’electorat i reconeix elsseus errors. Es tracta d’una di-vertida paròdia sobre el poderon apareixen qüestions com elllenguatge i la manipulació, lacrisi financera, la desconnexióde la classe política amb el po-ble, el segrest econòmic als paï-sos endeutats, la corrupció, lavella política i la nova, les pri-vatitzacions i l'entrada de capi-tals estranger.

És la primera vegada queQueco Novell protagonitza unmonòleg escènic en un teatre.L’obra està dirigida per XavierRicard, amb text del jove autoritalià Davide Carnivalle i és unaproducció de La Brutal que té lacol·laboració de Minoria Abso-luta. Estarà en cartell fins alpròxim 24 de juliol i forma partde la programació del festivalGrec.

L’obra neix en el marc delfestival PIIGS, el Festival deDramaturgia sobre la Crisi, queenguany celebrarà la seva ter-cera edició entre els dies 21 i 23d’aquest mes a la Nau Ivanow,del districte de Sant Andreu.

El Raval està de celebració. Desd’avui i fins diumenge el barri ce-lebra una nova edició de la sevaFesta Major, que un any més escaracteritzarà per la seva barrejade tradició i interculturalitat.

L’inici de la Festa Major elmarcarà la cercavila de les socie-tats corals del Raval. Es tracta d’unacte molt especial, ja que és una deles poques ocasions que la ciuta-dania pot veure en acció aquestesentitats, que tradicionalment no-més surten per la festa dels CorsMuts. Al costat de les societats co-rals també hi seran els gegants delbarri, acompanyats dels capgros-sos i dels bouets, i la vaqueta delRaval. Després de la cercavila, a lesnou del vespre, arribarà el torn depregó, que enguany anirà a càrrecde la Mònica del Raval. El primerdia de Festa Major s’acabarà ambl’actuació conjunta de les corals delRaval i la Raval’s Band i el poste-rior concert i ball protagonitzat peraquesta última banda.

Demà el dia arrencarà ambles catifes de flors als Jardins deRubió i Lluch i amb la quarta edi-ció de la cursa atlètica. Al llarg de

la jornada se celebraran diferentsactes, com ara la pulpada elec-trònica, la tarda de titelles o el so-par de veïns i comerços locals.

Dissabte, el tercer dia de laFesta Major, serà una jornada es-pecialment intensa, ja que és laMare de Déu del Carme, la pa-trona de la Festa Major. És peraixò que es farà una ofrena florala la imatge que té a l’església deSant Agustí. Durant la resta deldia està prevista una exhibició dedanses d’arreu a la plaça de JoanAmades, la Diada Bastonera delRaval amb set colles convidades,una tarda de castells a la plaça deGardunya amb els Castellers deBarcelona i el correfoc amb elsdiables de la KintaForka.

La Festa Major arribarà alseu punt final diumenge ambuna gran cercavila on, a més d’enRamon i la Lola, els gegants del

Raval, hi haurà totes les altres pa-relles de gegants de Ciutat Vella.Es clausurarà una Festa Majorque enguany haurà implicat mésentitats, associacions i veïns quemai, que també incorpora les fes-tes alternatives -el festival Rava-la’t- i on molts carrers i places fanla seva pròpia programació. Totplegat, amb una barreja de cul-tures sempre present, com quedademostrat amb la festa dels jovesfilipins, els concerts de música idansa oriental o la instal·laciód’una haima per conèixer les cul-tures amaziga i marroquina.

PATRIMONI PROTEGITEn paral·lel, aquests dies el Ra-val també és notícia desprésque l’Ajuntament hagi anun-ciat que protegirà un conjunt de38 cases fàbrica construïdes a fi-nals del segle XVIII.

La vaqueta del Raval, un clàssic del barri. Foto: Ajuntament

El Raval, de Festa Major des d’avui i fins diumenge

RedaccióEL RAVAL

Queco Novell, en el paper d’expresident. Foto: La Brutal (Felipe Mena)

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1711 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016

| 12 líniaciutatvella.cat 14 juliol 2016 Entrevista

Guanyar les eleccions no eral’objectiu, sinó canviar laciutat, i la ciutat ja està can-

viant. Són paraules seves extretesde la carta amb motiu del primeraniversari de govern. Creu que alcarrer es té aquesta sensació?Al carrer es té la sensació que la ciutatha començat a canviar, que quedamolt per fer, però que ha començat acanviar. Crec que hi ha aquesta sen-sació perquè, de fet, la gent m’ho diu.

CiU també creu que hi ha la sen-sació que la ciutat ha canviat,però cap a pitjor. De fet, diu queBarcelona està “degradada”. Quèels respon?Entenc que l’oposició faci oposició,però quan la ciutadania demanacanvis en la manera de fer política,també està dient que tots plegatsposem la ciutat per damunt d’inte-ressos partidistes. A CiU li diria que,si tenen propostes, encantats de de-batre-les, però reiterar sempre queel govern ho fa tot malament... Fapoc el baròmetre ha reflectit que laciutadania valora bé el govern i que

ha augmentat la seva confiançarespecte de la millora de la ciutat enun futur pròxim. No sé si l’oposicióestà dient que la ciutadania s’equi-voca, però crec que tots plegatshem de ser constructius.

Aquesta crítica demanant que l’o-posició sigui constructiva ja la vafer en l’entrevista que ens va con-cedir 100 dies després d’assumir elcàrrec. Llavors deia que havia es-tat “ingènua” amb l’oposició. Ja l’haperdut, aquesta ingenuïtat?Sí, l’he perdut però no m’hi heacostumat. I espero no acostu-mar-m’hi mai. També he de dirque no tots els partits fan la mateixaoposició. En tot cas, no em resignarémai que hi hagi un ús partidista dela institució, sigui des del govern odes de l’oposició. Això, entre tots, hohem de canviar.

El primer aniversari de governva coincidir amb l’anunci del pac-te amb el PSC. Com ho va viure?No deu haver estat fàcil acabarpactant amb el partit que és elpare del model de ciutat que vos-tè tant ha criticat.Sempre hem dit que a Barcelonas’havien fet coses bé i coses mala-ment. Sobre el PSC, qui m’ho havia

de dir, fa dos anys, que jo pactariaamb ells, però el que estem fent ésexecutar el mandat ciutadà. Vamguanyar les eleccions però tambéva guanyar el pluralisme polític. Hiha un mandat de canvi, però d’uncanvi cap a una cultura política depactes que permetin governs es-tables. Quan tens 11 regidors has depactar i buscar acords. El PSC ha es-

tat disposat a incorporar-se al go-vern i ERC, mentre s’allargava el ci-cle electoral, va dir que preferiaacords des de fora. Ara que han pas-sat les eleccions els seguim dientque tenen la porta oberta per en-trar a l’executiu.

Però ERC ja ha dit que endurirà l’o-posició que fins ara ha fet al seugovern.Bé, això ho ha dit durant la cam-panya electoral.

Vol dir que canviarà d’opinió?Ara que ha acabat la campanya, joel que vull és reprendre el diàleg nor-mal amb el conjunt de l’oposició, es-pecialment amb les forces d’esque-rra. I vull pensar, i estic segura, queERC seguirà fent el que ha fet aquestany, que és treballar per la ciutat.

Alfred Bosch, però, va dir, justdesprés del pacte amb el PSC, quevostè havia “traït el somni”. Estàvem en període preelectoral, in-sisteixo. Vull pensar que ara seràmés fàcil seguir parlant i treba-llant junts com hem estat fent du-rant aquest any.

Centrant-nos en el dia a dia, comestà funcionant el govern amb elPSC? S’entenen bé?Doncs sí. Ara ells s’han incorporat enuna dinàmica que ja estava molt con-solidada amb un any de comissió degovern. Hem començat a treballardes de la idea de transversalitat per-què no es tractés d’un simple re-partiment de responsabilitats.

Línia ja ha entrevistat els tres re-gidors socialistes i sembla que en-cara han de llimar algunes dife-rències. La regidora de l’Eixample,Montserrat Ballarín, ens deia que

els “costa veure que la unió deltramvia sigui prioritària”. Aques-ta qüestió pot ser una font de con-flicte?No, perquè hi ha un acord de governque fixa les principals línies progra-màtiques i aquesta discrepància nohi figura. El tramvia és una realitat inomés falta una connexió d’un pe-tit tram. Estem parlant d’un saltqualitatiu que augmentaria la ca-pacitat de mobilitat sostenible.

De totes maneres, l’acord progra-màtic només diu que es compro-meten a treballar per la unió deltramvia però no diu que sigui prio-ritari ni que s’hagi de fer en aquestmandat. Vostè, en canvi, sí quedefensa que és una prioritat.Sí, sí. Era un compromís de governi ens vam posar a treballar des del pri-mer dia en aquest sentit.

Per tant, creu que podrà convèn-cer el PSC.És que... Insisteixo... Evidentmentque hi poden haver matisos i diver-sitat d’opinions, però aquesta qües-tió no ha estat mai al damunt la tau-la com un tema de polèmica.

Una altra afirmació, en aquestcas feta per Daniel Mòdol, va ser

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: F. Javier Rodríguez

“Qui m’ho havia de dir fa dos anysque jo pactaria amb el PSC”

“Seguim dient a ERCque té la porta

oberta per entrara l’executiu”

13 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016Entrevista

que “en lloc de posar més normesper als carrils bici, el que s’hauriade fer és suprimir-los”.[Riu]. Ja li preguntaré... No sé si ho deiaen el marc d’una teoria més àmpliaperquè així, fora de context, sorprèn...

Venia a dir que l’urbanisme actualsempre fa tard i que s’hauria detendir a la integració i no a sepa-rar els espais.Desconec la teoria concreta del re-gidor Mòdol, però això ho hem tre-ballat des de fa temps des de l’àreade Mobilitat. L’ús de la bicicleta hacrescut molt en molt poc temps, a di-ferència dels països nòrdics. Això ge-nera problemes en l’ús de l’espai pú-blic i és necessari ordenar i regular.

Parlant de mobilitat, en aquest casdel metro, ERC li va demanar no fagaire que deixés de “fer campanyaelectoral” i solucionés el conflicte deTMB. Pot garantir que no hi hauràmés vagues?El dret a vaga és un dret dels treba-lladors i com a alcaldessa ni puc nipretenc posar-hi cap límit. Fa un anyque treballem intensament i aquestno és un tema que es resolgui en dosdies, perquè estem parlant d’unade les empreses més grans de Cata-lunya. Des del primer dia hem tinguten compte les demandes dels tre-balladors. No estem parlant de reta-llades o de disminuir el servei. Al con-trari, apostem pel transport públic ihem dit que estàvem disposats a aug-mentar al màxim possible el que pre-veu la llei, que és estatal. Hi ha uns lí-mits pressupostaris que no depenende nosaltres. No parem de treballari esperem que, recuperant el diàleg,hi hagi acord. Els ciutadans no es me-reixen aquestes vagues.

Un altre conflicte viscut última-ment ha estat el del Banc Expro-piat. Un grup de veïns l’ha acusatde no haver entomat el problemai d’haver-lo deixat en mans de lesentitats. Tenen raó?L’Ajuntament ha fet tot el que es-tava a les seves mans. Estem par-

lant d’un conflicte que ve de llunyi que té causes estructurals. Quanapareix un cas com aquest que aca-ba als jutjats... Els jutjats no depe-nen de l’Ajuntament. Els jutjats do-nen una ordre als Mossos d’Es-quadra, que depenen de la Gene-ralitat, i es fa el desallotjament. Arala situació està reconduïda, enbona part, gràcies al teixit veïnal icomercial de Gràcia. I nosaltresens vam afegir a la crida a respec-tar el barri. Per buscar llocs alter-natius sí que ens podem oferir, peròen temes d’ordre públic parlem decoses que escapen de la nostracompetència.

Una altra situació delicada és la dela venda ambulant irregular. És uncas pràctic que li fa veure que lescoses són més complicades delque es pensava abans d’arribar al’alcaldia?Estant al govern coneixes de propfenòmens complexos, com potser aquest. És un problema de di-mensió global, que ve de lluny ité a veure amb diferents qües-tions. Una d’aquestes és la situa-ció d’algunes persones del col·lec-

tiu migrant que no poden acce-dir al mercat laboral, però tambété a veure amb una pràctica devenda il·legal que no es pot per-metre de cap manera. Des quehem arribat al govern hem con-tinuat amb el treball policial. Ésmés, s’ha intensificat, en molts ca-sos. Hi ha hagut més decomisosque l’any passat, però calen mésestratègies, com augmentar lesmesures socials o els plans de for-mació anunciats.

L’anunci de més mesures arribaprecisament després que els co-merciants hagin presentat un ma-nifest conjunt de protesta.Sí, però en aquestes mesures hi por-tàvem mesos treballant. Això nos’improvisa d’un dia per l’altre. Fa me-sos que hi treballem i ara es comen-cen a veure els resultats. No anem tande pressa com voldríem, i aquesta crí-tica la puc assumir perfectamentperquè és veritat, però hem aug-mentat la pressió i al mateix tempshem apostat per mesures socials.

El president de la Fundació Bar-celona Comerç ja ha dit que les no-ves mesures són insuficients.Un fenomen tan complex no té re-ceptes miraculoses, però hi estemdedicant tots els recursos i estratè-gies i col·laborem amb tothom quehi té competències de la maneramés coordinada possible.

Un altre dels temes estrella d’a-quest primer any ha estat la llui-ta contra la massificació turística.En el cas del pla d’allotjaments tu-rístics, amb l’allau d’al·legacionsque hi ha hagut, tem haver de re-cular en algunes propostes peraconseguir consensos?No es tracta que guanyin uns o altres,sinó de fer el millor per a la ciutat. Crecque una de les coses més importantsque hem aconseguit aquest any ésque tothom ja està d’acord que hi haun problema amb el turisme. Fins i totel sector hoteler està d’acord que feiafalta una regulació. Ara estem en lasegona fase, que és quan ens hem deposar d’acord en els detalls. I estic con-vençuda que ens hi posarem. Tothomhaurà de cedir una miqueta però l’a-cord hi ha de ser perquè estem par-lant del model de ciutat.

Parlant del model de ciutat, unade les seves apostes és el Pla debarris, que preveu una renda mu-nicipal complementària. Això noés fer caritat?Al contrari. És fer política de drets. Es-tem estudiant si totes les ajudes dis-

perses que ja es presten es podrienunificar i garantir aquells ingressosmínims que tothom necessita.

Acabem. Els barcelonins podranvotar si volen que la ciutat s’ad-hereixi a l’Associació de Municipisper la Independència (AMI)?Els barcelonins, com tots els catalans,hem de poder votar en un referèn-dum quina relació volem tenir ambl’Estat. S’ha de poder fer un refe-rèndum clar sobre la independèn-

cia i, de fet, això ha estat validat enles darreres eleccions.

A Catalunya sí, però a la resta del’Estat no.Bé, també cal destacar que no hi hahagut un augment de suport als par-tits que clarament s’expressen per laindependència. Sigui com sigui, comque no podem fer el referèndum, aca-bem tenint debats com el de l’AMI.Però la clau és el referèndum. La con-sulta de l’AMI és un succedani.

“Tothom ja estàd’acord que hi haun problema amb

el turisme”

Recentment s’ha conegut quel’Ajuntament descarta reformarla Via Laietana aquest mandat.Com creu que s’ho prendran elscomerciants i veïns que dema-nen que es remodeli des de fatemps?Compartim amb els comerciantsi veïns de la Via Laietana la ne-cessitat de reformar aquest eixtransversal i pacificar-lo. Per fer-ho,cal tenir en compte factors es-sencials com són emmarcar elprojecte dins del Pla de Mobilitat,què suposa a nivell de contami-nació i garantir que la intervencióno provoqui un procés de subs-titució de la població de l’entorn.A més, no cal oblidar que aquesttipus d’actuacions integrals ne-

cessiten d’uns recursos econò-mics amb els quals, en aquestmoment, no comptem. Així hovam explicar a veïns i comer-ciants des d’un primer momenti també els vam deixar clar queaixò no vol dir que no hi hagi pre-visió de fer res a la Via Laietana enels pròxims 4 anys. El nostre com-promís és acabar aquest mandatamb un projecte executiu en-llestit per tal que es pugui exe-cutar durant el pròxim mandat. Amés, en els pròxims tres anys hidurem a terme petites interven-cions, com una millor connexióentre l’avinguda de la Catedral il’avinguda Francesc Cambó, reu-bicacions de passos de vianantsi millores a les voreres de la via.

“Acabarem el mandat amb unprojecte enllestit per a la Via Laietana”

CIUTAT VELLA

Comerç| 14

líniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

El serial de l’estiu, el top manta,fa un pas més enllà i sembla en-trar en una dinàmica diferentpel que fa al posicionament delconsistori al respecte. I és que enles darreres declaracions demembres de l’equip de governs’ha posat èmfasi en incrementarla pressió policial sobre la vendaambulant il·legal, tot i que sem-pre deixant clar que la proble-màtica “no té una solució màgi-ca” i incidint en combatre-la desdel seu origen.

Abans-d’ahir, després de lareunió entre ajuntaments afec-tats pel top manta –Sitges, Roses,Salou i Barcelona–, Delegació delgovern espanyol i Generalitat,l’alcaldessa, Ada Colau, va tornara refermar el seu compromísper fer accions “conjuntes” persolucionar el fenomen. En aques-ta línia, va destacar que per pri-mera vegada totes les adminis-tracions i cossos de seguretats’hagin assegut per treballar deforma “realista, pragmàtica iconjunta” per evitar la vendaambulant no autoritzada.

En finalitzar la reunió, Colauva anunciar, en relació al mercatmanter instal·lat a la Barcelone-ta, que estan ultimant un dispo-sitiu policial “immediat” perquèels manters “deixin d’instal·lar-s’hi” i evitar així “zones d’impu-nitat”. El mateix va apuntar elconseller d’Interior, Jordi Jané,que va afegir que es vol incidir enl’origen de les mercaderies que esvenen de manera il·legal.

També en la línia de la coo-peració entre administracions hiha la decisió presa a la reunió d’es-tablir patrulles mixtes regulars alport entre Guàrdia Urbana i Mos-sos. Aquestes mesures s’afegeixena les que va presentar el primer ti-nent d’alcalde, Gerardo Pisarello,fa un parell de setmanes per llui-tar contra el top manta i que po-sen èmfasi en buscar una soluciósocial als manters, més multes alscompradors i incrementar l’acciópolicial.

BOTIGUERS I VEÏNS, INQUIETSAquest operatiu “imminent” vin-dria a respondre les demandesdels veïns i comerciants de laBarceloneta, que van signar unmanifest –conjuntament ambaltres associacions de botiguersi entitats diverses de la ciutat– fadues setmanes, on es denuncia“passivitat” de l’Ajuntament en-front del top manta. També rei-vindica poder gaudir de forma“lliure i civilitzada” de l’espaipúblic i insta l’Ajuntament i lesaltres administracions compe-tents a “fer una acció immedia-ta” per solucionar el problema.En cas de no obtenir la resposta

volguda, els signants del manifestamenacen amb la posada enmarxa de manifestacions al ca-rrer com a protesta.

UN VÍDEO CONTUNDENTDes de l’oposició, el grup de Con-vergència va difondre ahir a lesxarxes socials un vídeo contun-dent on acusaven Colau de “com-plicitat” amb el top manta. Amés, els convergents van inten-tar reprovar el govern de Colau“per la seva mala gestió” i “inac-ció” davant del fenomen de lavenda ambulant il·legal, però lainiciativa no va tirar endavant perl’abstenció d’ERC.

Sigui com sigui, la solució deltop manta implica trobar una sor-tida als manters, un col·lectiu“en situació de vulnerabilitat”, talcom va recordar abans-d’ahir elSíndic de Greuges, Rafael Ribó.

El col·lectiu al·ludit, mitjan-çant el Sindicat Popular de Ve-nedors Ambulants, ha expressatla seva perplexitat davant dels úl-tims anuncis municipals, afir-mant que l’actual govern de la ciu-tat “sembla que formi part de laclasse política que tant va repu-diar i que adopti els seus codis”.

El passeig Joan de Borbó, aquest dimarts. Foto: Línia Ciutat Vella

Colau anuncia una acció policial“imminent” contra el top manta» Serà en col·laboració amb el Govern per evitar “zones d’impunitat”» Consistoris, Estat i Generalitat acorden treballar coordinadament

El lloguer condemna el mític restaurant Can Manel

COMIAT4El restaurant més an-tic del passeig Joan de Borbó, laPuda Can Manel, es veu abocata tancar les seves portes perl’increment del lloguer del localpropiciat per la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU), tal com va avançarel Periódico.

A més, els propietaris de l’e-difici on s’ubica el restaurant elvan vendre el passat mes demaig a un grup inversor i, ara perara, els amos de Can Manel es-

tan intentan traspassar el nego-ci per donar sortida als seustreballadors i liquidar l’activitatcomercial. De moment, segonspublica el mateix mitjà, CanManel ja té pretendents dispo-sats a abonar un traspàs milio-nari i que permetria liquidar.

MÉS DE 140 ANYS D’HISTÒRIAAquest restaurant es va fundarl’any 1870 i des d’aleshores haestat un dels establiments de re-ferència a la Barceloneta.

Un programa per millorarl’accessibilitat a les botigues

PROJECTE4L’Institut Municipalde Persones amb Discapacitat(IMPD) ha posat en marxa unadiagnosi sobre l’accessibilitatals comerços de la ciutat, simi-lar al projecte que ja es va posaren marxa a Sants fa uns mesos.

En concret, una vintena depersones recorreran les boti-gues dels eixos per comprovarles seves condicions per accedir-hi i fer un mapa digital que,mitjançant una aplicació mò-bil –Mapp4all–, permetrà lespersones amb discapacitat lo-calitzar els locals sense barreres.

Aquesta iniciativa va ser pre-sentada el passat dilluns dia 6, dela mà de la tinent d’alcalde deDrets Socials, Laia Ortiz; la regi-dora de Comerç, Montserrat Ba-llarín, i el director de Mapp4all,Josep Esteba. “Barcelona ha es-tat sempre pionera en la millorade l’accessibilitat”, va dir Ortiz.

La inversió de tot el projecte ésde 40.000 euros i estarà cobertapels ingressos de la taxa turística.D’aquesta manera, segons va ex-plicar Ortiz, l’impost “repercuteixen una millora de la qualitat devida del conjunt de la ciutadania”.

Celebració | L’Eix Raval col·labora amb la Festa MajorL’Eix Raval participarà de manera activa en la Festa Major del barri que arrenca avui. L’associació de

comerciants coorganitzarà el Moonstock de demà divendres al carrer Luna, un sopar de veïns i botiguers ambconcerts que arrencarà a les sis de la tarda i finalitzarà ben entrada la nit. Dissabte col·laborarà també amb elquart Aniversari de la Carmeta, una festa amb paellada popular i actuacions musicals en viu al carrer Tallers.

RedaccióCIUTAT VELLA

El restaurant es va fundar el 1870. Foto: Google Maps

En defensa de les rebaixes» La Fundació Barcelona Comerç fa valdre el concepte i veu important que segueixi associat a l’estiu i a l’hivern

EDITORIAL/ A causa de la derogació de lallei catalana per part del Tribunal Constitu-cional i del retorn a la llei del 2002 pel des-estacionament del període de rebaixes enels comerços de productes no energètics, laFundació Barcelona Comerç vol puntualit-zar el següent:

El terme “Rebaixes” ha estat dotat d’unvalor comercial i de marca molt valorat pelcomerç de proximitat. Creiem que és im-portant que es continuï associant el terme“Rebaixes” amb aquells dos moments pun-tuals de l’any en els quals un producte, queestava a la venda a un determinat preu, es

ven rebaixat. Respectem l’argument sobrel’augment de tràfic en els comerços d’a-fluència massiva si s’expandeix el períodede Rebaixes a més de dues ocasions l’any,però pel comerç de proximitat, que no té lacapacitat de reduir preus en més ocasionsque les citades, aquesta implementació potser perjudicial perquè ajudaria a reforçar latendència a desviar els potencials clientscap a superfícies o negocis amb més capa-citat de reduir preus que el comerciant deproximitat, empitjorant la ja complicada si-tuació d’aquests negocis.

Hem importat el Black Friday, la Shop-

ping Night, la Shopping Week, momentsque han anat sorgint en la societat i alsquals el comerç de proximitat s’ha vist obli-gat a seguir per continuar essent un puntde referència pel consumidor: la desesta-cionalització de les rebaixes de tots elsbéns de consum no energètic impactarianegativament en el comerç de proximitat.

Des de la Fundació Barcelona Comerç,conscients que no podem oposar-nos a lanormativa i comprometent-nos a seguir-la, proposem que el terme “Rebaixes” esdesvinculi de qualsevol altre període en elqual els productes dels establiments es

venguin sota descomptes especials utilit-zant, en aquests casos, altres paraules com“Promoció”, “Descompte”, o “Preu especial”,ja que considerem que la càrrega psicolò-gica implícita en el mot “Rebaixes” ajuda alcomerç de proximitat a tenir pics de ven-des anuals. Una depreciació del terme i dela força de màrqueting que aquest té en lasocietat podria, com s’ha esmentat abans,reduir encara més les possibilitats de crei-xement i desenvolupament del nostremodel de comerç.

Fundació Barcelona Comerç

» Demana que el terme es desvinculi de qualsevol altre període de l’any on també es facin descomptes

15 |

Pròsper Puig pàg 17“Crearem una organitzaciópotent a nivell comunicatiuper donar més serveis”

Top manta pàg 16La Fundació Barcelona Comerç reclamaa l’Ajuntament que especifiqui lesmesures per pal·liar el fenomen

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 4 · Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

líniaencomerç

Juliol 2016| 16 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4

Parlem de comerç

» La Fundació considera que aquesta problemàtica perjudica la ciutat des de diversos àmbits» Dóna la benvinguda a les solucions que proposa el consistori però demana que s’especifiquin

El repte del top manta

DEMANDA/A Gran de Gràcia portem un mes i migenmig del conflicte del Banc Expropiat i encara nos’ha acabat, tot i que en els darrers dies no ha tin-gut lloc cap acte violent. De fet, els responsables dela situació continuen pensant en la manera de re-obrir el Banc.

La informació que ens arriba des de la conselleriad’Interior de la Generalitat i del grup d’ocupes sóncontradictòries a nivell de detinguts, identificats iinvestigats.

Pel que fa al comerç de la zona, les pèrduess’han comptabilitzat entre un 10% a les zonesmés allunyades del banc i fins d’un 70% a la zonazero –que comprèn els àmbits urbans de TravesseraCentre, Ramón y Cajal, Plaça de la Revolució, Torrentde l’Olla, Torrijos...–, de la mateixa manera que se

n’ha ressentit la imatge del barri, que també afec-ta el petit comerç.

Més d’una desena d’associacions de la zona enshem posat d’acord per millorar la imatge del barrii treballar conjuntament en diferents accions im-mediates de dinamització i potenciació del comerç.Hem escoltat els ocupes per tal de veure si hi po-díem trobar una solució conjunta però han dit quecontinuaran protestant fins que puguin tornar a en-trar al banc.

MILLORAR LA IMATGEEls següents passos seran treballar en la millora dela imatge del barri i treballar amb l’Ajuntament per-què aprovi una sèrie de propostes per canviar la si-tuació actual del comerç i del barri a la Vila.

L’Eix comercial Gran de Gràcia i el ‘Banc Expropiat’

PROBLEMÀTICA/ Des de la FundacióBarcelona Comerç lamentem la situacióde les persones que formen el col·lectiutop manta, però el comerç no pot seguirfent front a la multiplicació del fenomen.És per això que la Fundació es va adherirfa uns dies a la Comissió pel Manifest d’A-fectats pels Top Manta, un escrit que es vapresentar en roda de premsa dimecresdia 29 de juny, un dia abans de la convo-catòria que va fer l’Ajuntament.

El motiu pel qual es va convocaraquesta roda de premsa un dia abansd’escoltar la proposta de l’Ajuntament esva deure al fet que la Comissió, i entre elsseus membres la Fundació, va entendreque l’administració reaccionava a la vo-luntat dels afectats pel fenomen topmanga d’organitzar-se i parlar oberta-ment sobre la situació.

Entre els punts d’afectació del feno-men en destaquen cinc: el fet que tinguiun impacte econòmic negatiu, ja que no-dreix l’economia submergida i suposa unaevasió de les taxes a les que altres col·lec-tius han de contribuir; perjudica el sistema

de la seguretat social; suposa una ocupa-ció, confiscació i privatització il·legal del’espai públic; suposa la comercialitzacióde béns o productes de caràcter il·legal iperjudica el teixit social urbà afectant a lasupervivència dels comerciants.

Creiem que la situació requereix unaacció ràpida per part de les administra-cions, ja que actualment s’acumulenquasi 800 manters a la zona de Joan deBorbó i el fenomen s’estén al conjunt dela ciutat. Des de la Fundació agraïm l’a-nunci del tinent d’alcalde, Gerardo Pisare-llo, sobre la “intensificació de l’actuaciópolicial” però ens agradaria tenir dadesmés concretes sobre com es durà a terme.

També demanem l’especificació delpla sobre les “actuacions adreçades a pro-tegir el comerç de proximitat” que vaanunciar Pisarello en la seva roda depremsa, i creiem insuficients els 40 plansde reinserció i ocupació. El Sr. Pisarello de-fensa el fet que l’Ajuntament està “oferintprogrames diferents des de fa tres mesos”i està d’acord sobre que “en alguns espaisde la ciutat el fenomen ha assolit xifres

preocupants”. Esperem a saber la dataconcreta en la qual l’alcaldessa Ada Colaues reunirà amb el Síndic de Greuges perparlar sobre aquesta problemàtica.

Cal tenir en compte que el mercat ésel que és, i que la precarietat laboral i eco-nòmica s’ha enquistat els darrers anys enel conjunt de la societat. No tan sols en elsmés desfavorits, els exclosos socialment,els immigrants sense papers o els sensesostre, sinó també en les famílies, en pe-tits comerciants i en veïns que fins ara vi-vien d’una forma modesta però còmoda.

Voldríem també recordar que en elsdarrers mesos estem començant a assistira un nou repte: l’acollida i assistència derefugiats sirians i d’altres nacionalitats. La

ciutat i la seva ciutadania estem preparats,però cal un acord conjunt per veure dequina manera i amb quins recursos afron-tarem aquestes noves situacions.

Tot i que des de la Fundació no ente-nem com la situació ha pogut arribar aaquests extrems, entenem que no nomésés competència de l’Ajuntament el fet d’e-radicar el fenomen sinó que cal que totesles administracions que tenen compe-tències en la matèria –Generalitat, GovernCentral, Autoritat portuària, entre d’altres–es coordinin per donar suport a l’Ajunta-ment i desenvolupar un pla d’acció con-cret, efectiu i resolutiu. Cal més control deduanes i fronteres, així com més políti-ques d’atenció als migrants.

Juliol 201617 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4 comerç en línia

ENTREVISTA/ Parlem amb Pròsper Puig, vi-cepresident administratiu i responsable del’àrea de comunicació. Aborda alguns temescandents que han estat afectant el comerçde proximitat durant les últimes setmanes.

Com es gestiona la comunicació des de laFundació amb la nova Junta?Ara tenim un equip de dues persones quegestionen la comunicació interna i externa.La comunicació és bàsica i hem pres la deci-sió de ser molt proactius. Creiem tambéque és importantíssima la implicació tant delspatrons com dels dinamitzadors dels eixosperquè seran la corretja de transmissió per talque la Fundació pugui fer difusió de les ac-tivitats dels associats, que al cap i a la fi sónles persones per a les quals treballem.

Què engloba el seu càrrec?Coordinem tota la feina administrativa per-què el personal que treballa a la seu de la Fun-dació sigui el màxim d’efectiu possible i ofe-reixi serveis útils i respostes ràpides als eixos.

S’oferiran més serveis?Evidentment. Hem pensat a crear una orga-nització potent a nivell de comunicació perdonar serveis als eixos, perquè a vegades vanjustos de personal. Volem donar suport a es-cala comunicativa, si cal fer publicitat d’algunaactivitat o organitzar els mitjans de comuni-

cació per què cobreixin algun acte. La Fun-dació brindarà les eines perquè els eixos pu-guin utilitzar diferents plataformes de difusió.

Quines han de fer servir?Ara tenim unes eines implacables: les novestecnologies. Hem de potenciar molt les nos-tres webs i la presència a Facebook i Twitter.Aquesta línia no implica una gran inversió eco-nòmica, però sí molta feina. Tot i així, si ho fembé és una cosa que pot ajudar molt als eixos.

Què canviarà a la relació amb els mitjans?La Fundació vol continuar sent el referent delcomerç de proximitat. Per tant, serà impor-tantíssima la relació amb els mitjans. Tenimmolt clar que haurem de generar notícies quehauran de ser interessants tant per al comerçcom per a la ciutadania i les administracions.De fet, ja s’estan desenvolupant plans estra-tègics per arribar al màxim de mitjans i am-plificar la feina que es fa des de la Fundació.

Un dels temes que tracta aquest butlletíés el tema de la desestacionalització de lesRebaixes. Què en pensa?El terme “Rebaixes” ven: hi ha una part de lapoblació molt important per a la qual el 7 degener i l’1 de juliol són dies de despesa extra.És una pena perdre aquests dies consolidatsen el calendari comercial i importar el BlackFriday i altres mots anglosaxons que fem ser-

vir per dinamitzar un dia qualsevol de l’any.Si tenim ja consolidat un moment d’expan-sió comercial, aprofitem-ho. Normativamentserà molt complicat, però el sector hauria deser suficientment intel·ligent com per pre-servar un dia de compra massiva.

Un altre tema candent és el dels manters,una qüestió insostenible...Lamentem molt aquest fet, perquè estem par-lant de persones. Hi ha un problema socialmolt important que han de solucionar les ad-ministracions implicades. Però sí que és certque també hi ha un problema de lucre ces-sant, o sigui, els diners que no es fan per com-petència deslleial o altres motius aliens al bo-tiguer. Ens queixem perquè les administra-cions no fan el que han de fer: complir la llei.

TENDÈNCIA/ Les últimes dadesde l’Institut Nacional d’Estadística(INE) respecte a les vendes del co-merç detallista indiquen que du-rant el mes de maig els comer-ciants catalans van vendre un0,5% més que en el mateix perío-de de l’any passat. Tot i l’aug-ment, Catalunya es queda lluny dela mitjana estatal, que ha estat del3%. La comunitat autònoma oncreixen més les vendes són les IllesBalears, amb un 8,2%, revalidantel primer lloc del mes anterior.

Augmenten lesvendes del comerçcatalà en un 0,5%

AJUTS/ L’Ajuntament ha posaten marxa la convocatòria desubvencions per a l’enllumenatdel pròxim Nadal als carrers de laciutat. Ho farà mitjançant unconcurs públic per a aquellesassociacions de comerciants quepresentin projectes que s’ade-qüin a les bases reguladores,que es poden consultar a la webmunicipal del comerç: ajunta-ment.barcelona.cat/comerc/ca. El període per optar-ne finalitzael pròxim 20 de juliol.

Obren el període de subvencions perals llums de Nadal

TROBADA/Fa uns dies els mem-bres de la nova junta es van reu-nir amb Stefano Bollettinari, pre-sident de Vitrines d’Europe –fe-deració europea de comerciants–per tal de fer arribar el missatge“d’horitzontalitat, transparència iresponsabilitat” que la Fundacióvol transmetre. En la reunió es vaparlar dels serveis que ofereixenles diferents confederacions debotiguers als seus associats i de di-ferents qüestions que afecten elsector comercial continental.

La nova junta de la Fundació espresenta a Vitrines

“Crearem una entitat potent a nivellcomunicatiu per donar més serveis”

CONSUM/ Des de la Fundació BarcelonaComerç s’ofereix als associats un nou servei,el Defensor del client, que pretén informartant al consumidor com a la botiga delsseus drets i deures.

Les primeres coses que voldríem expli-car és que tota reclamació presentada a labotiga ha d’estar resolta abans d’un mesper tal que no arribi a l’administració. Ésd’interès del comerciant gestionar la recla-mació abans que aquest període passi.

Estem creant una plataforma de comu-nicació pels associats on poder resoldre tots

els dubtes que es proposin. Ens compro-metem a enviar una primera resposta en untermini de màxim tres dies, per a despréscomençar a treballar en cada cas particular,des de la més estricta confidencialitat.

Durant les properes seccions parlaremsobre el reglament i sobre el codi de con-sum. Explicarem de quina manera es podenafrontar diferents casos a través d’exemplesreals i proposarem accions concretes pertrobar punts d’unió entre comerciants iconsumidors. Si teniu qualsevol dubte, es-criviu a defensorclient@eixosbcn.org.

Resoldre reclamacions al més aviat possible

Pròsper Puig / vicepresident administratiu de la Fundació Barcelona Comerç

Defensor del client

| 18 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4Juliol 2016

19 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016Comerç en Línia

S’acosta el mes d’agost i milers decatalans ultimen els detalls de lesseves vacances. La gran majoria jatenen comprats els bitllets i l’es-tança hotelera i compten els diesper començar a gaudir d’un me-rescut descans. Tanmateix, les va-cances es poden convertir en unmaldecap si no es tenen en comp-te alguns consells previs.

La Generalitat, a través de l’A-gència Catalana del Consum (ACC),recomana estudiar les ofertes abansde contractar-ne cap. Si es con-tracten les vacances amb una agèn-cia de viatges, cal assegurar-se dequins són els serveis inclosos en elpreu (bitllets d’avió, taxes d’aeroport,trasllats entre aeroport i hotel, àpats,excursions, etc.). A més, cal saberque les agències només podendemanar fins a un 40% del preu to-tal del viatge per avançat. Abans designar el contracte, a més, és acon-sellable consultar si l’agència formapart del Registre de Turisme deCatalunya –de la Direcció Generalde Turisme– i de la Junta Arbitral deConsum, perquè en cas de conflic-te es pugui resoldre ràpidament.

Un cop confirmat que tot estàen regla, el viatge arrenca. Cal arri-bar d’hora al punt de partida, ja si-

gui una estació o un aeroport, pertal d’evitar nervis. Tot i així, arribaramb antelació no està exempt desorpreses. Qui més qui menys té al-gun familiar o conegut que ha pa-tit el famós overbookingo sobrere-serva a l’hora de volar i ha vist comles seves vacances es complica-ven. Arribats a aquest extrem, lescompanyies aèries tenen l’obligaciód’oferir la devolució de l’import delbitllet o un transport alternatiu finsa la destinació final –amb dret a unacompensació econòmica en funcióde la distància–. Si és necessari,l’empresa haurà d’oferir als afectatsmenjar i hotel de manera gratuïta.

L’altre enemic dels viatgerssón els retards. Si això passa, en elcas del transport aeri, la compan-yia ha d’oferir menjar i hotel i, si elretard és superior a les cinc hores,el viatger pot desistir de volar i exi-gir el reintegrament de l’import delviatge. Si hi ha una cancel·lació delvol –sempre i quan no sigui per cir-cumstàncies extraordinàries comuna meteorologia adversa o riscosen la seguretat del trajecte–, lacompanyia haurà d’oferir triar en-tre la devolució del preu del vol oun transport alternatiu a la desti-nació final, també amb un serveide menjar i hostalatge totalmentgratuït.

Seguint amb els viatges en avió,un altre dels problemes més co-muns és el relacionat amb l’equi-

patge –pèrdua, danys o retard–. Elsviatgers, en aquest cas, poden re-clamar per escrit i formalitzar un In-forme d’Irregularitat d’Equipatge(PIR) al taulell de la companyiaabans de marxar de l’aeroport i de-manar-ne una còpia.

VIATJAR INFORMATSPer altra banda, és molt aconsella-ble informar-se sobre els requisitsper viatjar al lloc escollit –visats o pas-saports– i les seves condicions cli-màtiques i sanitàries. Però malgrataixò, poden seguir havent-hi difi-cultats. Per tal de minimitzar-ne lesconseqüències, la Generalitat re-corda que cal portar a sobre el te-lèfon de l’agència de viatges, aixícom l’adreça de l’ambaixada o con-solat espanyols, que també podenser d’ajuda.

Sigui com sigui, el viatger no estàsol. Si viatja per la Unió Europea, potreclamar o informar-se als centres eu-ropeus del consumidor o a la seccióde Consum Europeu de l’ACC. Ara bé,en cas de problemes o incompli-ments, el primer pas és reclamar al’empresa, que té un mes per res-pondre. Si no s’arriba a un acord, calformalitzar la reclamació en un or-ganisme públic de consum.

Per a més informació, al webwww.consum.gencat.cates poden re-soldre altres dubtes que puguinsorgir en un període de vacances ques’ha de poder gaudir plenament.

Vols unes vacances tranquil·les?» La Generalitat de Catalunya ofereix consells per evitar ensurts durant el viatge i l’estada

» En cas de problemes cal reclamar a l’empresa i, si no hi ha acord, a un organisme públic de consum

RedaccióBARCELONA

La Generalitat aconsella informar-se sobre els paquets d’ofertes de viatge i sobre el lloc que es vol visitar per viatjar amb tranquil·litat. Fotos: Arxiu

TECNOLOGIA4Un altre delsmals de cap dels viatgers des delboom de la telefonia mòbil és el ro-aming, el pagament extra que co-bren les companyies als seus clientsper fer servir el mòbil fora del seupaís. L’Agència Catalana del Consum(ACC) recorda als usuaris que si viat-gen a l’estranger s’informin de les ta-rifes que cobra el seu operador.

El roaming, però, té els diescomptats, ja que a partir del 15 dejuny de l’any que ve desapareixeràentre països de la Unió Europea. Pertant, els usuaris no hauran de pagarmés durant els seus viatges comu-nitaris i mantindran la seva tarifa. Finsa aquell dia, però, s’ha establert un

període transitori durant el qual elsoperadors podran sumar un petit re-càrrec a les tarifes. A banda d’això, laGeneralitat recorda que els usuarispoden contractar paquets específicsamb ofertes.

Pel que fa als viatges fora de laUnió Europea, no hi ha cap regula-ció vigent. En aquest cas és reco-manable informar-se i assegurar-se de les tarifes abans de viatjar.

Sigui com sigui, les companyiesestan obligades a avisar els seusclients quan travessen una fronte-ra –sigui dins de la UE o a l’estranger–amb informació sobre la tarifa per tru-car i rebre trucades, escriure SMS iconnectar-se a internet.

Camí d’eliminar el ‘roaming’

| 20 líniaciutatvella.cat 14 juliol 2016 El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

El Centre Cívic Barceloneta recorda l’enderroc del barri i el trasllat forçós dels seus veïns

El rastre del SomorrostroMEMÒRIA/ El 25 de juny de 1966, les 15.000persones que vivien al Somorrostro van serobligades a marxar de la platja de Barcelonaper anar a viure a Sant Roc (Badalona), en unbarri de nova creació.

Ara, el Centre Cívic Barceloneta acullfins al 25 de juliol l’exposició 50 anys de l’en-derroc del Somorrostro, un recull fotogràficque recorda la marxa dels veïns expulsatsdel barri de barraques per deixar via lliurea una Barcelona que volia amagar la misè-ria, enviant-la als seus municipis veïns, iconvertir-se en un una ciutat atractiva pelturisme. Un canvi que, evidentment, impli-cava la reforma del front marítim.

DE LA NIT AL DIA“Vam haver de desaparèixer del Somorros-tro de la nit al dia”. Així explica Miguel San-tiago, un dels seus veïns, el trasllat forçós il’enderroc de l’antic barri de barraquistes deBarcelona, situat a la platja del districte deSant Martí, des de l’alçada de l’actual Hospi-tal del Mar fins a l’antic dipòsit del gas de laplatja del Bogatell.

El trasllat del Somorrostro no es potconsiderar un fet aïllat, segons consideral’historiador Emili Ferrando. “El desmante-llament s’ha d’entendre en el context de vo-ler treure la misèria de Barcelona per deixar-la bonica”, assenyala.

De fet, només sis dies després del trasllat,la platja de Barcelona va acollir la Setmana Na-val, organitzada pel règim franquista i que in-cloïa una exhibició militar. D’altra banda, ladesaparició del Somorrostro era necessàriaper aplicar el pla urbanístic de l’alcalde Por-cioles que preveia transformar la primera lí-

nia de mar de la capital en una zona turísti-ca. Un canvi que els barraquistes ja no vanveure. “Van traslladar-nos amb camions a SantRoc”, recorda Santiago, que aleshores tenia16 anys i vivia amb els seus pares. “Quan vamarribar al nou barri estàvem desorientats.Sempre havíem viscut a la platja”, recorda, al-hora que qualifica d’”experiència dura” el tras-llat. “Era inevitable mirar enrere i trobar a fal-tar el Somorrostro”, reconeix.

No és difícil d’entendre, tenint en comp-te que el nou barri va néixer sense cap equi-pament ni servei públic. “Acabat de construir,Sant Roc ja semblava abandonat”, diu Ferrando.

COMMEMORACIÓAmb el trasllat, els veïns van canviar de ciu-tat i de realitat i Barcelona va oblidar el So-morrostro. Un oblit que l’Ajuntament idiverses iniciatives ciutadanes han inten-tat combatre durant els darrers anys. El 25de novembre del 2014, per exemple, es vadur a terme un homenatge a l’antic barride barraques més gran i poblat de la ciu-tat, en un acte presidit per l’exalcalde Xa-vier Trias.

L’homenatge va consistir en la col·locaciód’una placa commemorativa a l’accés de laplatja. La iniciativa va néixer durant el man-dat de Jordi Hereu, quan un grup de ciuta-dans i entitats van demanar al seu govern quefes visible els principals barris de barraquesde la ciutat i que s’homenatgés els barcelo-nins que hi van viure.

De fet, alguns d’ells van ser presents enl’acte celebrat fa dos anys i van reivindicar lanecessitat de recordar un barri esborrat pelrègim franquista ara fa 50 anys.

POLÈMICA/A principis del mes passat, el Tribunal Supremva revocar la sentència que condemnava Fèlix Millet i Jor-di Montull per tràfic d’influències en les irregularitats ur-banístiques en el projecte de l’hotel del Palau. El tribunal hadesestimat els recursos de la fiscalia i de les acusacions par-ticulars (de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i del’AVV Casc Antic) i ha admès els recursos de Millet i Montull,per als quals es demanaven inicialment 10 anys de presó.

Pocs dies després de conèixer aquesta decisió, la FAVBva emetre un comunicat valorant la sentència, que qualifi-ca de “derrota ciutadana”. La federació considera que la de-cisió del Suprem “deixa sense càstig un procés de manipu-lació urbanística que tenia com a objectiu exclusiu el lucred’uns pocs”. La FAVB considera que “les actuacions judicialses fixen més en les formes que en els continguts” i denun-cia que en “els casos que es fan negocis sense escrúpols sa-ben com esquivar els procediments formals i com ocultarmaniobres amb l’objectiu d'obtenir impunitat”. La federa-ció defensa que cal “un altre model de justícia i una altra ti-pificació de les infraccions, per tal que els grans delictes con-tra la col·lectivitat rebin el tractament que mereixen.”

El text de la FAVB acaba destacant la “tenacitat de la llui-ta del barri encapçalada per Veïns en Defensa de la Barce-lona Vella i l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic”.

La sentència de l’hotel del Palau és “una derrota ciutadana”, segons la FAVB IGUALTAT/El passat 28 de juny la ciutat va tornar a com-

memorar el Dia Internacional de l’Orgull Lèsbic, Gai,Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI).

Centenars de persones van omplir la plaça Universi-tat, on es va celebrar un acte reivindicatiu en el qual tam-bé es van recordar les víctimes de la massacre d’Orlandodel passat 12 de juny. Lara Sajén, ballarina del grup Fan-goria, va ser l’encarregada de llegir el pregó, un al·legata la igualtat i a la inclusió.

Durant el seu parlament, Sajén també va destacar queactualment hi ha molt més respecte pels drets dels ho-mosexuals, però va recordar que cal continuar lluitantpels drets humans i per la llibertat individual. L’artista vaconcloure el seu parlament recordant que cal aprendredel passat per entendre el present i per poder crear unfutur “respectuós i inclusiu”.

La ciutat torna a celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI

veïns en línia

21 | líniaciutatvella.cat14 juliol 2016El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

SERVEIS/ Canvi d’horaris en les ofi-cines d’atenció ciutadana (OAC).Des de principis d’aquest mes i finsal dia 24 de setembre, aquests es-pais obren de dilluns a divendresentre dos quarts de 9 del matí idos quarts de 3 de la tarda.

Les úniques excepcions sónl’oficina de la Marina, a Sants-Montjuïc, i l’oficina de la ZonaNord, a Nou Barris, que estarantancades fins al 4 de setembre.

En aquests espais es podengestionar tota mena de tràmits, de-manar serveis com la targeta rosao demanar permisos d’obres. Perdemanar cita prèvia cal trucar al010, visitar el portal de l’Oficina Vir-tual o fer servir l’app MobileID.

En marxa l’horarid’estiu de les oficinesd’atenció ciutadana

TROBADA/Durant els dies 1 i 2 d’aquestmes, l’Espai Jove La Fontana de Gràcia esva convertir en l’escenari de la primeraedició del Fòrum Veïnal sobre Turisme.Sota el lema La ciutat és per viure, no perviure’n, l’Assemblea de Barris per a un Tu-risme Sostenible (ABTS) va organitzar dosdies de tallers, jornades i debats amb l’ob-jectiu de “compartir i treballar els conflic-tes provocats per la indústria turística, aixícom proposar solucions i alternatives eco-nòmiques”. Aquestes activitats han coin-cidit amb l’aniversari del primer any devida de l’assemblea.

El periodista i exdiputat de la CUP An-tonio Baños va ser l’encarregat de l’acte depresentació del fòrum el dia 1 a la tarda.La jornada també va comptar amb la par-

ticipació de Paula Martí, de l’ABTS, el pre-sident de la CONFAVC, Jordi Giró, el vice-president de la FAVB, Albert Recio, i lesponències dels geògrafs Francesc Muñozi Ivan Murray, que van posar sobre la tauladiferents temes relacionats amb la situa-ció del turisme a la ciutat.

Durant el matí del dia 2 es van orga-nitzar tallers i dinàmiques obertes alsveïns. Algunes d’aquestes van ser orga-nitzades per les entitats convidades alfòrum, associacions com Ecologistas enAcción Málaga, la plataforma Aturem BCNWorld, els mallorquins responsables de lapublicació Tot Inclòs o el Comitato NoGrandi Navi de Venècia, un dels actorsmés potents de la lluita veïnal contra el tu-risme massiu arreu del món.

L’Espai Jove La Fontana acull el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

LLEURE/ Els patis de 16 centres es-colars de la ciutat es reivindiquencom a alternativa de lleure per al’estiu. Fins al dia 31 d’aquest mes,els patis de tres instituts de Nou Ba-rris, dos de Sant Andreu, SantMartí, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc i un de Ciutat Vella, l’Ei-xample, Les Corts, Sarrià-Sant Ger-vasi i Gràcia obren les seves portesi organitzen activitats educatives,esportives, culturals, artístiques ipedagògiques.

L’horari d’obertura d’aquestsespais pot variar en funció delcentre, però en tots els casos és dedilluns a diumenge en una for-quilla que oscil·la entre les 5 de latarda i les 9 del vespre.

16 patis escolars,alternativa lúdicaper a tot el mes

PUBLICACIÓ/ Carrer, la revistaque edita la FAVB, ha publicat elseu número 140. Aquesta vegada,les pàgines centrals de l’edició esdediquen a abordar el reparti-ment desigual de la riquesa. Sotael títol Què fem amb tanta des-igualtat? s’agrupen articles delprofessor d’economia de la UAB Al-bert Recio, dels sociòlegs XavierBonal i Teresa Forns i del politòlegVicenç Navarro, entre d’altres.

El 140 de Carrer també inclouuna crònica de l’estada de Joan Ma-ria Soler a Buenaventura o unapeça sobre la situació de la gestióde l’aigua a la ciutat, entre d’altres.El PDF de l’edició sencera es pot des-carregar al portal web de la FAVB.

Surt el número140 de la revista‘Carrer’ de la FAVB

veïns en línia

“Deixem de vendre sucs a la Boqueria icomençarem a fer sostenible el turisme”

ENTREVISTA/ El cap de setmanade l’1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Ba-rris per un Turisme Sostenible(ABTS) va organitzar el primerFòrum Veïnal sobre Turisme. Una deles veus que hi va participar va serl’arquitecte David Bravo, que vaabordar la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic. Ara con-versa amb Veïns en Línia sobreaquesta qüestió i altres reptes queha d’encarar la ciutat en relació ambel model turístic que vol per al futur.

La ciutat és per viure-hi, no per viu-re’n. Aquest era el lema del fòrum.El comparteix?Amb el lema no hi estic del tot d’acord.Comparteixo les seves intencionsperò s’hauria de matisar. No es trac-ta que no es pugui viure de la ciutat,sinó que el mercat estigui democra-titzat i que hi hagi igualtat a l’hora d’ac-cedir a la riquesa i a les oportunitats.

Més enllà del lema, vostè va par-lar de la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic a cau-sa del turisme. És el pal de paller del problema. Sila ciutat fos una paella, l’habitatgeseria l’arròs. És la part cabdal. Des-prés hi ha serveis, comerços, carrers,llocs productius... Sempre cal una re-gulació i, quan no s’actua correcta-ment, el problema afecta l’habitat-ge. El Gòtic, per exemple, ha perduten 4 anys el 45% de la població em-padronada. Això és un barricidi.

Molts habitatges ara són pisos tu-rístics. Hi ha qui demana que es

prohibeixin totalment. Hi estàd’acord?El primer que s’ha de fer és definir elproblema abans de prohibir res. Noés el mateix aquell que marxa de va-cances i lloga casa seva per treure’suns diners extres que un propietaride la Barceloneta que té 30 quarts decasa i els va llogant sistemàticamentsense ni tan sols trepitjar-los. Són dosusos molt diferents de la mateixa einai, per tant, primer cal veure quin ésexactament el nociu. Jo crec que ellímit l’hem de situar en el fet que encap cas l’ús complementari pot subs-tituir l’ús residencial de la casa.

Deixant de banda l’habitatge,pel que fa a l’espai públic hi hallocs, com la Rambla, on el turis-me és majoritari. Què es pot ferper revertir la situació?Abans de fer, el que caldria primer ésdeixar de fer. Per exemple, a moltesparades de la Boqueria ara es venensucs preparats en gots de plàsticorientats al turisme. L’oferta actualperverteix l’ús que se li suposa a unespai públic com aquest. I això té unefecte crida envers els turistes: generauna demanda determinada. Deixemde vendre sucs, recuperem l’ús tra-dicional del mercat i començarem afer sostenible el turisme.

De totes maneres, situacions comaquesta passen arreu del món...Hi ha llocs que, pel seu atractiu,són molt visitats i difícilment aixòcanviarà, no?Al contrari, penso que aquestatendència no pot seguir com fins

ara! Des de fa 40 anys les ciutats es-tan debatent cap a on volen anar.A Europa s’ha fet una aposta pelsector terciari, de serveis, però elque es ven majoritàriament és his-tòria, espais públics, monuments...Això és més sensat que el que s’hafet aquí. Cal civilitzar el turisme. I, ditaixò, organitzar-se perquè elsguanys no es concentrin en poquesmans i la despesa en la resta. Cal de-mocratitzar-lo.

Hi ha marge des del punt de vis-ta de l’urbanisme per afavoriraquest canvi que vostè defensa?No només hi ha marge per regu-lar des de l’urbanisme aquest i al-tres aspectes, sinó que s’ha de fer

urgentment. Cal apostar per unmodel més sostenible i social delsusos que hi ha a la ciutat. I l’urba-nisme és un instrument essencialper aconseguir-ho.

Creu que el què s’està fent des del’actual govern d’Ada Colau va enaquesta línia? És suficient?Crec que va en la línia correcta, peròevidentment encara no és suficient.Cal temps, esforç, coneixement, em-patia i participació per impulsar can-vis així. No és immediat. De fet, és di-fícil canviar el rumb, perquè hi hacompromisos de governs anteriors,contractes ja firmats, inèrcies fortes...Però estem en la direcció correcta:aplicant sentit comú i ordre.

David Bravo / arquitecte i un dels participants en el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

Esports| 22

líniaciutatvella.cat 14 juliol 2016

Gaudir de diferents panoràmiquesde la ciutat des d’un espai poc ha-bitual. Aquesta va ser la recom-pensa per als 180 nedadors quediumenge passat van participar enla sisena edició de la Neda El MónSwim Barcelona, una cita de na-tació en aigües obertes que con-tinua creixent any rere any.

Esportistes professionals iamateurs van llançar-se a l’aiguaper posar-se a prova en duesdistàncies, 3,6 i 5,8 quilòmetres.Els que van optar per la distànciallarga van recórrer el tram com-près entre la platja de Sant Se-bastià i la Mar Bella, mentre queels participants a la distànciacurta van arrencar des de la NovaIcària per arribar al mateix punt.

Aïda Bertran (1 hora, 10 mi-nuts i 38 segons) i Mario Guillén

(1 hora, 11 minuts i 47 segons)van ser els més ràpids en la ca-tegoria competitiva, mentre queen la categoria no competitiva elsvencedors van ser Pablo López (1hora, 29 minuts i 57 segons) i Vi-viana Urani (1 hora, 45 minuts i45 segons).

Víctor Burgos es va lluir en ladistància curta (48 minuts i 32 se-gons) i la victòria femenina va serper a Annick Torres (54 minuts i12 segons). Nathaniel Waring(57 minuts i 13 segons) i Vale Ca-rron (1 hora, 3 minuts) van guan-yar en la prova no competitiva.

Els instants previs a l’inici de la competició. Foto: NEM

La Neda El Món SwimBarcelona celebra la 6a edició

» Els 180 participants van poder triar entre dues distàncies (3,6 o 5,8 quilòmetres) i les categories competitius i no competitius

Atlètic i Barcelona dominenels Campionats de Catalunya

WATERPOLO4El futur està as-segurat. L’Atlètic i el Barcelonavan ser els dominadors dels Cam-pionats de Catalunya que es vandisputar a les Piscines de Mont-juïc entre el 22 i el 30 de juny.

El primer campionat va serper al Barcelona en la categoriabenjamí mixta. L’Atlètic va acabaren la novena posició.En la cate-goria aleví masculina es va viureel primer derbi entre els dosequips, que es va resoldre clara-ment a favor del Barcelona (10-3).Pel que fa a la categoria femeni-na, l’Atlètic va ser sisè.

El segon derbi per un cam-pionat es va viure en la final in-fantil masculina, un partit que esva decantar novament a favor delBarcelona (14-6).

L’Atlètic va aconseguir laseva primera victòria, novamenten un enfrontament contra elBarcelona, en la final masculinacadet (10-5).

Els mariners van tornar a ai-xecar el títol en la categoria ju-venil masculina. L’Atlètic vaguanyar contra el Terrassa (8-5),mentre que el Barcelona es vapenjar la medalla de bronze.

Més de 25.000 persones gransfan esport als poliesportius

ESTADÍSTICA4Segons dades mu-nicipals, més de 25.000 personesmajors de 65 anys van fer esportals poliesportius l’any passat.

D’aquestes dades destaca unamajoria de dones –el 56%– da-vant dels homes –44%– i qued’entre els gairebé 180.000 abo-nats als centres esportius muni-cipals, un 15% són gent gran.

A més, cal afegir prop de1.500 persones que participen enel programa Activa’t als parcs, através del qual diversos espaisverds de la ciutat es converteixenen escenari d’activitats esporti-

ves dos cops a la setmana. D’en-tre les 1.500 persones registra-des, és el districte de l’Eixamplequi més aplega, amb 314 inscrits,seguit del de Nou Barris. A lesCorts, per la seva banda, en vanparticipar uns 86.

L’oferta municipal d’activitatfísica per a la gent gran es com-pleta amb el programa de dina-mització de cinc dels circuitsgimnàstics per a gent gran, en elqual un entrenador dinamitza laclasse i dóna consells d’ús delsaparells de cada instal·lació. Entotal, es van produir 1.331 usos.

L’’Estiu Fantàstic’ celebraels seus vuit anys de vida

INTEGRACIÓ4Un estiu més, laFederació Esport i Educació deBarcelona (FEEB) vol ajudar aque tots els nens de la ciutat pu-guin fer esport.

Per això, des del passat 27 dejuny està en marxa la setena edi-ció de l’Estiu Fantàstic, un pro-grama creat en coordinació ambentitats esportives de barri i queté com a objectiu utilitzar l’esportcom a eina de socialització, au-toestima i motivació per als nens

i els joves de les famílies ambrendes més baixes.

El programa, que inclou mésde 500 activitats de tota mena,es desenvoluparà durant cincsetmanes (fins al 29 de juliol) en13 espais de la ciutat. Entitatscom el Consell de l’Esport Es-colar de Barcelona (CEEB), laFundació del Barça, l’Obra SocialLa Caixa o la Fundació Probitassón alguns dels participants dela campanya.

Honor | El consistori atorga la Medalla d’Or a Johan CruyffEl Ple va aprovar el passat divendres 1 de juliol reconèixer l’exjugador i tècnic blaugrana, Johan Cruyff,

amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu. D’aquesta manera, el consistori recorda al jugador holandèsmort fa pocs mesos com a símbol del futbol mundial i “compromès amb Barcelona i Catalunya”.

La FIFA considera aquest mític esportista com un dels quatre millors jugadors de la història.

RedaccióCIUTAT VELLA

23 | líniaciutatvella.catAgenda 14 juliol 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIJOUS 28 DE JULIOL20:00 Una de les obres més conegudes de Wolf-

gang Amadeus Mozart, La flauta màgica, ate-rra al Liceu per ser interpretada en dos actes./ Gran Teatre del Liceu.

DISSABTE 16 DE JULIOL10:00 Nova sessió del taller de cuina per a ado-

lescents. Enguany serà el torn per a la cuinaamericana i es podrà aprendre a preparar platsmexicans, caribenys i de tot Sud-Amèrica. /Mercat de la Boqueria.

DIJOUS 28 DE JULIOL19:30 Última sessió del taller Tast de vins, un curs

que, durant quatre sessions, ha aprofundit enla cultura i les tradicions relacionades amb elvi i ha donat les claus per conèixer tots els de-talls dels caldos. / Centre Cívic Barceloneta.

FINS AL 30 DE JULIOLMatí-Tarda I miss Barcelona és una retrospec-

tiva d’una breu etapa a Amèrica de l’autora,Lara Gombau, que a través de diferents tèc-niques il·lustratives mostra el seu desig de tor-nar a casa. / Centre Cívic Drassanes.

TOT EL MESTot el dia Ikunde: Barcelona, metròpoli colonial

és el nom d’aquesta col·lecció que repassa lesdesigualtats entre Barcelona i Guinea Equa-torial. / Museu de Cultures del Món.

DIJOUS 21 DE JULIOL19:00 La companyia Marionetes nòmades s’en-

carregarà de representar l’obra El tresor del pi-rata. La narració comença després d’un nau-fragi. / La Puntual - Putxinel·lis de Barcelona.

DISSABTE 30 DE JULIOL21:00Actitvitat pensada per a tota la família ano-

menada La Ribera 1700. Visita geolocalitza-da. Es tracta d’un itinerari que ofereix un pas-seig virtual per com era el barri tres segles en-rere. / El Born Centre de Cultura i Memòria.

CADA DIVENDRES DEL MES20:00 Berna Huidobro s’encarregarà d’un taller

de temàtica esportiva en el qual s’ensenya-rà a fer acrobàcies i a posar al límit el nostrecos. / Centre Cívic Barceloneta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Durant el matí es llegirà un conte so-bre la biologia de les meduses i méstard es durà a terme un taller de cons-trucció d’un d’aquests animals dins d’u-na ampolla. / El Centre de la Platja.

Un matí per conèixer-hotot sobre les medusesDm. 2 d’agost a les 11:00

Quarta i darrera sessió del seminari Cui-na marinera de la Barceloneta amb peixeconòmic i de proximitat, novament acàrrec de la professora Marina Mon-sonís. / Centre Cívic Barceloneta.

Acaba el taller intensiusobre cuina de la Barceloneta

Avui 14 de juliol a les 19:30

Me & Earl & The Dying Girl serà el títolescollit per a la penúltima projecció deCinema a la fresca del mes. És la da-rrera pel·lícula del director Alfonso Gó-mez-Rejón. / Platja de Sant Sebastià.

Nova sessió de cinema a la fresca a la Barceloneta

Dg. 24 de juliol a les 21:00

En el marc de la Festa Major del Raval,la Federació d´Entitats Cíviques i Re-ligioses Filipines a Barcelona-Kalipi hapreparat una tarda de bàsquet, jocs icultura. / Plaça Terenci Moix.

Una tarda de bàsquet,jocs i cultura filipinaDs. 16 de juliol a les 16:00

| 24 líniaciutatvella.cat 14 juliol 2016 Pròxima edició: 20 de setembre