CECAM. Nivell 02
-
Upload
seb-phernandez -
Category
Documents
-
view
21 -
download
0
description
Transcript of CECAM. Nivell 02
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 1/39
LES ACREDITACIONS GENERENCONFIANÇA
LA LEGIONEL·LOSI, UNAPROBLEMÀTICA ACTUAL
LLUM VERDA AL SEGELL VERD
LA NOVA NORMA SÍSMICAESPANYOLA NCSE-02
2n semestre de 2002
Núm.2 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI DE MATERIALS
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 2/39
EDITORIAL
Tot just sembla que acabem de presentar el primer númerode NIVELL, que ja ens trobem en la presentació del númerodos.
Si en aquella primera ocasió manifestàvem la satisfacció depoder posar a l’abast dels sectors de la construcció i mediambient un nou instrument informatiu i formatiu, avui també
la podem manifestar en tenir constància de la bona acollidaque la revista té, fet confirmat per la gran quantitat deprofessionals i empreses que han sol·licitat, aquests darrerstres mesos, ésser incorporats a la base de dades de receptorsde la revista.
És, sens dubte, el millor presagi de futur no solament per ala revista, sinó que també per l’activitat que l’origina: la granvarietat de serveis del CECAM.
Tal com manifestàvem en descriure les finalitats i els objectiusde la revista, en aquest número s’informa de diversos temesque són de la més recent actualitat.
Així, es dóna compte del bon resultat d’un esforç conjuntentre l’Ajuntament de Girona i la Taula de la Construcció deGirona, que com sabeu està formada pels col·lectiusd’arquitectes, promotors i arquitectes tècnics.
Ha estat un esforç continuat durant ben bé dos anys. Lesdivergències constructives i positives, adobades amb bonadosi d’il·lusió dels intervinents, i la coincidència d’objectiushan conduït a propostes consensuades que han fet possiblela definició i la implantació del “Segell Verd”.
Això no és altra cosa que la intenció d’introduir, d’una manera
voluntària i senzilla, criteris de sostenibilitat en els edificisd’habitatges, tant en obra nova com en gran rehabilitació,
que es concreten a reduir les emissions de CO2, a millorarl’estalvi energètic, a reduir el consum d’aigua, etc.
En un altre ordre de coses, posem sobre la taula la normativaEHFE que tracta del projecte i l’execució de forjatsunidireccionals de formigó armat realitzats amb elementsprefabricats.
La normativa posa especial èmfasi en la durabilitat delselements i per tant incideix sobre les autoritzacions d’ús i elscanvis, tant en la fabricació com en la recepció i aplicacióen obra dels elements.
Per això, l’esperit divulgatiu i formatiu de la revista preténajudar els sectors de la construcció i medi ambient al´actualització pel que fa a noves normatives, sovint difícilsd’aplicar immediatament.
Tractem també i pel seu gran interès, temes relatius afonamentacions especials amb pilotatges. La continuïtat dels
pilots i els assaigs a practicar i la seva interpretació.
Donem també notícia del Congrés celebrat a Màlaga enmatèria sísmica. Els seus resultats i conclusions podrien benbé ser portats a futurs congressos, algun del quals intentaremque se celebri a Girona.
Aquests i altres temes d’actualitat, com el nou decret sobreconsum d’aigua o els assaigs sobre els orígens de lalegionel·losi, formen el cos del present número de NIVELL.
És un contingut dens però altament interessant. La vostraacollida i el vostre interès i per què no, també la crítica
constructiva, seran la garantia de continuïtat i el creixementde la revista.
MIQUEL MATAS I NOGUERAPresident del Consell d’Administració
FE D'ERRADESEn l'anterior número de la revista Nivell, en l'article sobre laconstitució de l'Associació d'Entitats Ambientals de Controlde Catalunya, AdEAC, s'anomena com a representant d'AMBIO,SA el Sr. Xavier Clotet quan en realitat hauria de constar elSr. Mauricio Wagensberg, tal com es cita unes línies més avall.
NOVOTEC CONSULTORES,SA representat pel Sr. Xavier Clotettambé és membre fundador d'AdEAC.
Edita: CECAM
Assessorament lingüístic: Jordi Vilamitjana
Fotografia portada: Digitalvision
Coordinació i disseny: MasgrauYani
Impressió: Norprint
Dipòsit legal:
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 3/39
2 EDITORIAL
4 LES ACREDITACIONS
GENEREN CONFIANÇA
9 ASSAIG D’INTEGRITAT DEPILOTS
12 ESTUDI DE LES VARIACIONSDELS CRITERIS DE CONTROLDE QUALITAT DE L’AIGUA DECONSUM HUMÀ
15 LA CORROSIÓ EN EL FORMIGÓ
ARMAT
18 EL PERÍODE DE RETORN
19 LA LEGIONEL·LOSI, UNAPROBLEMÀTICA ACTUAL
21 L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC
24 LES AUTORITZACIONS D’ÚSPER A FORJATS
PREFABRICATS EN LA NOVAEFHE
26 LLUM VERDA AL “SEGELLVERD”
28 ENTITAT AMBIENTAL DECONTROL
33 SISMICITAT I APLICACIÓ DE LANOVA NORMA SÍSMICAESPANYOLA NCSE-02
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 4/39
INTRODUCCIÓ
En el segle que acabem de tancar s'ha produït un espec-
tacular creixement industrial i tecnològic. Paral·lelament,
han anat evolucionant tots els conceptes que envolten la
qualitat, amb tot el que implica de: significat, contingut,
sistemes, mètodes i tècniques d'avaluació.
La qualitat d'un producte o servei no es una característica
fruit de la casualitat, que es pugui improvisar ni donar
per suposat sense més ni més; en conseqüència, es fa
necessari establir un sistema que doni la confiança al
client/usuari respecte a la qualitat del que rep.
En l'intercanvi de productes, actualment l'acreditació és
considerada com una eina clau per facilitar el comerç
internacional per a la seva capacitat d’eliminar les barreres
tècniques i abaratir els costos d'avaluació, gràcies a la
confiança que genera entre les parts.
Un dels puntals d'aquesta confiança és que les verifica-
cions i assaigs que determinen les característiques dels
productes siguin realitzats en laboratoris acreditats. Només
així, els seus resultats seran acceptats per totes les parts
interessades.
QUÈ REPRESENTA L'ACREDITACIÓ
L'acreditació en un context ampli, es defineix com:
"Procediment per al qual un organisme autoritzat reconeix
formalment la competència d'una persona o d'un altre
organisme per dur a terme tasques específiques"
L'acreditació és l'únic mecanisme transparent i no discri-minatori per a qualsevol organització que vulgui demostrar
la seva competència tècnica en relació a normes i guies
internacionals.
En el cas de CECAM, les tasques específiques consisteixen
en la realització d'assaigs i inspeccions. L'acreditació
esdevé, així doncs, el mecanisme que proporciona la
confiança necessària en les actes d'assaigs i els informes
d'inspecció.
Com es conegut, qualsevol mesura està sotmesa a errors
d'exactitud. Això és un fet inevitable, i en conseqüència
el que interessa és que aquests errors es mantinguin sota
control, siguin els mínims possibles i no sobrepassin els
límits admesos per la normativa de referència. És una
greu equivocació ignorar els errors i encara més no tenir
una sistemàtica per prevenir-los, detectar-los i corregir-
los. Cap laboratori podrà obtenir l'acreditació sense
demostrar que disposa d'uns sistemes de mesura i control
de tots els seus processos amb l'objectiu d'oferir la major
fiabilitat possible als seus resultats.
4
LES ACREDITACIONS GENEREN CONFIANÇA
LES ACREDITACIONS
ENAC edita anualment el Catàleg d'acreditació. A mes, es
pot consultar el seu contingut a www.enac.es
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 5/39
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 6/39
6
LES ACREDITACIONS
Conselleria d'agricultura, Ramaderia i Pesca i Departament
de Sanitat i Seguretat Social. En general, aquests orga-
nismes han definit un primer nivell on reconeixen o
autoritzen els laboratoris a partir d'uns requisits mínims,
i un segon on acrediten d'ofici, només quan s'obté
l'acreditació ENAC. També cal assenyalar que aquests
organismes només accepten laboratoris amb acreditació
ENAC quan és necessari actuar en litigis i assaigs diriments.
ACREDITACIONS VIGENTS A CECAM
D'acord amb les tendències actuals, CECAM ha apostat
fort per la qualitat i està immers en una línia de millora
contínua, amb l'objectiu d'oferir als seus clients un valor
afegit que diferenciï el seu producte mitjançant la confiança
que genera l'acreditació. Des de fa uns 5 anys s'estan
implantant sistemes de qualitat de caire general per a tot
el funcionament de l'empresa. Una vegada implantat, es
busca el seu reconeixement amb l'obtenció de les acre-
ditacions possibles que ofereixen les diverses administra-
cions per cada àrea tècnica en particular.
Actualment CECAM disposa d'un nombre d'acreditacions
molt considerable dintre dels seus camps d'actuació, tant
és així que, al nostre país, només és superat pel Laboratori
General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de
Catalunya (LGAI)
Les acreditacions vigents de CECAM són les següents:
INSTAL·LACIONS DE CELRÀ
Acreditacions concedides pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques:
• Formigó en massa o armat i els seus materials consti-
tuents: ciment, àrids, aigua, acer per armadures, addicions
i additius. (HA)
• Mecànica del sòl. Assaigs de laboratori. (SE)
• Sòls, àrids, mescles bituminoses i els seus materials
constituents per a tot tipus de vials. (SV)• Mecànica del sòl. Presa de mostres inalterades, assaigs
i proves in situ de sòls. (ST)
• Ceràmica. (CE)
• Acer per a estructures. Control in situ de l'execució de
la soldadura d'elements estructurals d'acer. (AS)
Acreditacions concedides pel Departament de Medi
Ambient (Agència Catalana de l'Aigua):
• Reconeixement com a establiment tècnic auxiliar per
al nivell d'actuacions A (anàlisi medi ambiental; control
d'aigües residuals, abocaments industrials, depuradores,
etc).
Acreditacions concedides pel Departament de Medi
Ambient (Junta de Residus)
• Reconeixement com a laboratori acreditat de la Junta
de Residus (anàlisi medi ambiental; caracterització de
residus).
Acreditacions concedides pel Departament de Medi
Ambient (Direcció General de Qualitat ambiental)
Patrons calibrats
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 7/39
ESTUDI DE DOSIFICACIÓ D’ARIDS PER A AGLOMERAT ASFALTICOBRES D’URBANITZACIÓ EN ACTUACIONS D’EQUIPAMENTS
7
LES ACREDITACIONS
• Acreditació com a Entitat Ambiental de Control (EAC).
en fase d'auditories de camp.
Acreditacions concedides per la Conselleria d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca (Direcció General d'Indústries i Qualitat
Agroalimentària).
• Laboratori acreditat amb el nº 85 per als sectors 4 i 6
(aigües i sòls)
• Laboratori reconegut amb el nº 195 per als sectors 1,
4, 5, 6, 7, 8 i 10. (aigües, microbiologia alimentària, sòls,
adobs, foliars i fangs de depuradora).
Acreditacions concedides pel Departament de Sanitat i
Seguretat Social (Direcció General de Salut Pública):
• Laboratori autoritzat i acreditat amb núm. de registre
R4-103-97 (Anàlisi microbiològica, anàlisi fisicoquímica
bàsica i anàlisi química instrumental: espectrometria
d'absorció atòmica).
Acreditacions concedides per ENAC:
• Assaigs físics i químics de residus, aigües i lixiviats
(Assaigs de microbiologia. Físics i químics de sòls agrícoles,
lixiviats, aigües, escòries, residus i fangs).
• Assaigs de formigó i els seus components.
(Assaigs físics i químics de formigó, ciment, àrids i aigua).
LABORATORI DE LLORET DE MAR
Acreditacions concedides pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques:
• Formigó fresc (HF)
LABORATORI D'OLOT
Acreditacions concedides pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques:
• Formigó en massa i els seus materials constituents:
ciment, àrids i aigua (HC)
LABORATORI DE VILAMALLA
Acreditacions concedides pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques:
• Formigó fresc (HF)
LES ACREDITACIONS EN EL FUTUR
Fa més de 25 anys que l'Administració va començar
aquest camí del reconeixement de la capacitat d'un
organisme o persona mitjançant l'acreditació (abans
homologació). La previsió és que el prestigi i la confiança
que generen les acreditacions es continüi imposant com
a la millor de les eines possibles.
Alguns organismes porten molts anys en aquestes activitats
acreditadores i altres són més nous. De vegades, ens
trobem amb termes diferents per unes funcions similars
però no equivalents (acreditació, autorització, reconeixe-
ment...) En conjunt és de esperar que es vagin produint
revisions i que es vagin unificant els criteris de manera
que aquest món cada vegada sigui encara mes entenedori fàcil per a tothom.
Entre els organismes que fa anys estan treballant en
aquest àmbit de les acreditacions trobem el MOP, que
l'any 1974 publicava el decret sobre laboratoris homolo-
gats. Aquesta disposició ha sofert diverses revisions,
l'última de les quals va tenir lloc l'estiu passat, quan el
Ministeri de Foment publicava l'Ordre FOM/2060/2002
de 2 d'agost (BOE 193 de 13 d'agost de 2002) en la
qual s'aprovaven les disposicions reguladores de les àrees
d'acreditació de laboratoris d'assaigs per al control de
qualitat de l'edificació.
Aquesta disposició és probable que tingui una llarga
vigència per dos motius. En primer lloc, segons que
sembla el seu contingut ha estat consensuat i/o debatut
àmpliament i amb la participació de les administracions
autonòmiques i, en segon lloc, presenta una estructura
clara i ben ordenada.
Les competències transferides fan que l'Administració
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 8/39
Catalana pugui legislar diferent, però segons les informa-
cions recents es preveu que s'adopti l'estructura de forma
íntegra i el contingut de forma majoritària.
Així les coses, en un futur immediat, és molt probable
que les acreditacions que concedeixi l'Administració
Catalana als laboratoris que actuen en el camp de
l'edificació es regeixin o s'estructurin en 5 Grups i 17
àrees diferents. Segons l'esmentada Ordre són aquests:
1. GRUP DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EH) (L’ÀREA
SUPERIOR CONTÉ LA INFERIOR)
1.2. Formigó, els seus components i les armadures d'acer.
(EHA)
1.3. Formigó i components. (EHC)
1.4. Formigó fresc (EHF)
2. GRUP DE GEOTÈCNIA (GT) (DUES ÀREES COMPLE-
MENTÀRIES)2.2 Sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ. (GTC)
2.3 Assaigs de laboratori. (GTL)
3. GRUP DE VIALS (VS) (L' ÀREA SUPERIOR CONTÉ LA
INFERIOR)
3.2 Sòls, àrids, mescles bituminoses i materials consti-
tuents. (VSG)
3.3 Ferms flexibles i bituminosos. (VSF)
4. GRUP D'ACER PER A ESTRUCTURES D'EDIFICACIÓ
(EA) (DUES ÀREES COMPLEMENTÀRIES)
4.2 Perfils d'acer per estructures (EAP)
4.3 Soldadura de perfils estructurals d'acer (EAS)
5. GRUP DE MATERIALS DE PALETERIA (AM) (SET
ÀREES INDEPENDENTS)
5.2 Fàbriques de peces ceràmiques. (AFC)
5.3 Fàbriques de peces de formigó (AFH)
5.4 Cobertes de peces ceràmiques. (ACC)
5.5 Cobertes de peces de formigó. (ACH)
5.6 Paviments i revestiments de peces ceràmiques. (APC)
5.7 Paviments de peces de formigó. (APH)
5.8 Morters per a paleteria. (AMC)
Actualment, a CECAM, s'està treballant perquè quan
l'Administració Catalana publiqui les directrius i requisits
necessaris per assolir aquestes acreditacions, es pugui
estar en condicions de sol·licitar d’immediat i obtenir el
seu reconeixement per a la pràctica totalitat de les àrees
previstes en aquest camp d'acreditacions relacionades
amb l'edificació
En els altres camps de química, agroalimentària i medi
ambient, així com en l'entitat ambiental de control, es
preveu continuar i ampliar el nombre d'acreditacions per
mantenir, en conjunt, el liderat al nostre país com a
laboratori acreditat
abril de 2003JOAQUIM ROMANS
Cap de qualitat de CECAM
8
LES ACREDITACIONS
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 9/39
Des de l’entrada en vigor de la L.O.E. i l’obligatorietat de
l’estudi geotècnic s’ha fet molt més habitual en les nostres
comarques la fonamentació profunda. Aquest tipus de
fonamentació es realitza , normalment, mitjançant
l’execució de pilotatges in situ.
En un principi, i majoritàriament, el control que es realitzava
sobre aquests elements era el mateix que es realitza en
una estructura de formigó; es controlaven l’acer i el
formigó que es col·locava en aquests pilots. Generalment
no es plantejava què succeïa amb l’estructura del pilot
per la part soterrada, aquella que no veiem, possiblement
per desconeixement de l’existència d’assaigs adequats
per a la comprovació d’aquesta estructura no visible.
Cada vegada més les O.C.T. ens estan demanant l’assaig
d’integritat estructural o assaig sònic sobre els pilots
executats, com a mesura de seguretat en aquests tipus
de fonamentacions.
Aquest article vol tractar els assaigs que donen informació
sobre l’estructura del pilot, anomenats assaigs dinàmics
o semidinàmics, sense tractar els assaigs de capacitat
portant, més costosos, que es realitzen generalment en
grans obres d’enginyeria civil com són els assaigs estàtics
de posta en càrrega.
Els assaigs que permeten conèixer com està l’estructura
d’un pilot a la part soterrada o encastada al terreny són
els que denominem assaigs d’integritat.
Els assaigs d’integritat de pilots no subministren una
informació directa sobre el comportament dels pilots en
càrrega. S’utilitzen com a una eina ràpida i econòmica
per poder determinar l’existència de defectes als pilots.
En cas de detectar anomalies mitjançant l’assaig d’integritat
de pilots s’haurà de recórrer a altres mètodes per deter-
minar la naturalesa i extensió del defecte.
Existeixen tres mètodes que podem considerar els més
extesos per a la realització d’assaigs d’integritat:
• El més utilitzat consisteix
a colpejar el cap del pilot
amb un martell i obtenir el
moviment del cap del pilot
com a conseqüència del
moviment generat per l’ona
de tensió. És un mètode
dinàmic, que generalment
és denominat com a
“mètode sònic”, “sísmic”,
“sonic echo” o “assaig
d’impedància mecànica”.
S’aplica a qualsevol tipus
de pilot i no necessita d’una
preparació prèvia impor-
tant.
• Un altre mètode molt conegut consisteix a fer baixar
un emissor i un receptor d’ultrasons per dos conductesbuits i paral·lels que s’han de deixar embeguts en el fust
del pilot, i treballant com un assaig d’ultrasons, mesurant
el temps utilitzat en recórrer la distància entre ambdós.
Igualment és un mètode dinàmic que s’anomena “sondeig
sònic”, “sondeig sísmic”, “cross hole sonic logging”. Com
ja s’ha comentat, necessita que es deixin embeguts els
tubs per a la realització de l’assaig o la perforació dels
mateixos un cop realitzat el pilot.
9
ASSAIG D’INTEGRITAT DE PILOTS
ASSAIG D’INTEGRITAT DE PILOTS
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 10/39
• L’altre mètode consisteix a deixar caure una massa
important sobre el cap del pilot protegida per un element,
instrumentant el cap del pilot per obtenir la força i velocitat
en funció del temps. És un mètode utilitzat preferentment
en pilots realitzats per inca , ja que utilitza la mateixa
energia que produeix el martell. És un mètode dinàmic
que indueix una forta deformació al pilot. Se l’anomena
“assaig de resposta dinàmica” o “assaig dinàmic”. En
pilots incats no necessita maquinària especial, però en
altres tipus de pilots es requereix de mitjans pesats.
El laboratori CECAM utilitza un equip del tipus martell en
mà, basat en la tecnologia desenvolupada per l’institut
TNO d’Holanda. Es realitza presionant un transductor o
geòfon a la part alta del pilot, i a la vegada, es colpeja el
cap del pilot amb un martell. Aquest cop de martell genera
una ona de compressió que viatja al llarg del fust del pilot
i és reflectida per les discontinuïtats i el final del pilot, i
modificada pel terreny que envolta el pilot.
Aquests moviments del pilots són captats pel geòfon o
acceleròmetre, i, convenientment amplificats i modificats
per l’equip, es converteixen en una mesura de velocitat.
Es presenten en pantalla de mode gràfic, reflectint també,
l’energia de l’impacte, la velocitat de transmissió en el
formigó, que gràficament representa la longitud del pilot
i els possibles defectes detectats.
El gràfic presentat és un diagrama velocitat/temps/espai,
que en cas d’obtenir un pilot continu apareix a la pantalla
com una línia relativament recte amb dos inflexions, la
primera originada per l’impacte del martell i la segona
produïda per la reflexió a la punta del pilot.
El principi del mètode d’assaig treballa principalment
amb els paràmetres de velocitat i temps amb què l’ona
viatja pel pilot. Abans de començar l’assaig l’operador ha
de determinar la longitud del pilot i la velocitat de propa-
gació a través del formigó. L’equip calcula el temps que
triga l’ona a viatjar al llarg del pilot i retornar al captador
col·locat al cap. El temps transcorregut en l’adquisició
de dades és un 20 % major, d’aquesta manera es co-
breixen possibles fluctuacions en la longitud del pilot o
la velocitat de propagació.
La velocitat de propagació no és mai un valor exacte, ja
10
ASSAIG D’INTEGRITAT DE PILOTS
...
Gràfica d’un pilot amb una estructura correcte atravessant unterreny uniforme.
Imatge d’una gràfica a la pantalla de l’equip.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 11/39
que està en funció de la qualitat de cada formigó. Això
és pot entendre analitzant la fórmula que ens permet
calcular la velocitat de propagació:
essent E el mòdul de Young del formigó i
d la densitat del formigó.
La diferència de densitat entre formigons d’alta i baixa
qualitat és pràcticament inapreciable, per contra el Mòdul
de Young en formigons d’alta qualitat és major que en
formigons de baixa qualitat.
Per una millor comprensió podem veure la següent taula
(els valors són orientatius) :
Com que el Mòdul de Young d’un formigó no és un valor
fàcilment determinable, tenim que una de les dades més
fiables que coneixem és la longitud del pilot. Per aquest
motiu s’ajusta la velocitat de propagació d’acord a la
longitud del pilot indicada. D’aquesta manera partirem
de dades més fiables.
Per a la realització de l’assaig és important tenir ben net
el cap del pilot, descapçat i sense presència d’aigua,
d’aquesta manera s’obtindrà un formigó idoni sobre el
qual practicar l’assaig. No és recomanable realitzar el
descapçat dels pilots mitjançant equips pesants, ja que
moltes vegades la vibració d’aquests equips produeix una
fissuració al cap del pilot que pot afectar la interpretació
de l’assaig i/o perjudicar-ne la transmissió de càrregues.
L’edat del formigó haurà de ser superior a la setmana.
D’altra banda ens és necessari conèixer, a més de la
longitud aproximada del pilot, les característiques geotèc-
niques del sòl atravessat per facilitar la interpretació de
les gràfiques d’assaig i evitar la confusió entre estrenyi-
ments en pilotatges o canvis de l’estructura geomecànica
del terreny.
Amb tot això, podem dir que el sistema d’assaig d’integritat
de pilots tipus martell en mà constitueix una eina molt
eficaç per poder determinar l’existència de defectes en
els pilots, sense preparacions especials i amb poca
interferència en l’execució de les obres.
JOAQUIM PETIT I BOYERO
ARQUITECTE TÈCNIC
Cap d’Àrea de la Unitat Tècnica de Construcció
ASSAIG D’INTEGRITAT DE PILOTS
11
MÒDUL DEYOUNG
(E) (Mpa)
DENSITAT(d) (Kg/m_)
VELOCITATPROPAGACIÓ
(C) (m/s)
FORMIGÓ
DE BAIXAQUALITAT
FORMIGÓD’ALTAQUALITAT
FORMIGÓPREFABRICAT
31.100 2.400 3.600
36.500 2.400 3.900
42.300 2.400 4.200
Pilot amb un defecte important a uns 6,8 metres del cap.
Gràfica d’un pilot amb una estructura correcte atravessant un
terreny uniforme.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 12/39
QUALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ
12
El dia 7 de Febrer va ser publicat al BOE el nou Reial
Decret 140/2003 on s’estableixen els criteris sanitaris de
la qualitat de l’aigua de consum humà.
Aquest Reial Decret deroga el num. 1138/90, i implica
un seguit de modificacions.
ÀMBIT D’APLICACIÓ:
• Totes aquelles aigües utilitzades per beure, cuinar,
preparació d’aliments, higiene personal i altres usos
domèstics. No s’ha de tenir en compte ni el seu origen
ni la forma en què siguin subministrades (xarxes de
distribució publiques, privades, cisternes, dipòsits públics
o privats).
• Aquelles aigües que es fan servir a la indústria alimentària
per a la fabricació, tractament, conservació o comerciali-tzació de productes de consum humà, així com les que
es fan servir per a les neteges de superfícies o objectes
que estiguin en contacte amb els aliments.
• Aigües subministrades per el consum humà com a part
d’una activitat comercial o pública.
NOUS CRITERIS:
Cal destacar que en l’article 16 del RD s’especifica que
tot laboratori públic o privat que realitzi les determinacionsanalítiques haurà d’implantar un sistema d’assegurament
de la qualitat i validar-lo per una unitat externa de control,
que realitzi periòdicament auditories.
El nostre laboratori acompleix aquests requisits amb la
implantació de la UNE-EN ISO/IEC 17025 acreditada per
ENAC.
En l’actualitat el control de qualitat de l’aigua de consum
humà engloba els següents apartats:
• Autocontrol de l’aigua de consum.
• Vigilància sanitària.
• Control de l’aigua a l’aixeta del consumidor.
AUTOCONTROL
Aquest autocontrol és responsabilitat del gestor de cadas-
cuna de les parts de l’abastament, i ha de vetllar perquè
un laboratori realitzi les analítiques corresponents.
Els nous criteris es basen en què els punts de mostreig
siguin el més representatius possibles de l’abastament o
que en siguin parts, sempre fixats pel gestor i sota la
supervisió de l’autoritat sanitària, ja que aquesta pot
arribar a augmentar el seu nombre si considera que no
es compleix amb la representativitat necessària.
EN EL CAS DE LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ ES FIXA-
RIEN PER EXEMPLE ELS DIFERENTS PUNTS:• Un a la sortida de la ETAP ( Estació de Tractament
d’Aigua Potable ) o dipòsit de capçalera
• Un a la sortida del dipòsit de regulació i/o distribució
• Un en cadascun dels punts d’entrega entre els diferents
gestors.
• Un a la xarxa.
En el cas d’una indústria alimentària sempre l’autoritat
sanitària ha d’aprovar els punts de mostreig.
VIGILÀNCIA SANITÀRIA
La responsable és l’autoritat sanitària, i realitza les ins-
peccions sanitàries periòdiques de l’abastament.
CONTROL AIXETA DEL CONSUMIDOR
És responsabilitat de l’ajuntament i ha de prendre les
mesures necessàries per realitzar el control de qualitat
de l’aigua a l’aixeta i l’elaboració d’un informe sobre els
resultats obtinguts.
ESTUDI DE LES VARIACIONS DELS CRITERIS DE CONTROLDE QUALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 13/39
13
QUALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ
TAULA COMPARATIVA DE PARÀMETRES A ANALITZARENTRE LES DUES NORMATIVES
ll
l
l
l l
l
l
l
l
l
l
l
l
l i
l
l
l
l
l
. .
. .
. .
. .
. .
. .
. .
u . f .c
g/ l
g/ l
g/ l
g/ l
g/ l
g/ l
g/ l
g/ l
, ,
0
-
0 , 0 1 0
-
3
1 5 0 0
1
0 , 5 0
10
i
l
l
l i l
i
l
i
ili
i
i
i
i l
l
i i
l i
i
l i i
li l
li l
l
l i i l i
i
. li
C l o s t r i d i u m p e r f r i n gen s
B e n z è
B e n z o p i r è
B r o m a t
1 , 2 D i c l o e t à
F lu o r u r s
M ic r oc i s t i n a
T o t a l p l a gu i c i d e s
T r i c l o r e t à+ t e t r a c l o r e t à
m g / l e s c a l a P t / C o
U N F
I n d e x d i l u c ió
I n d e x d i l u c ió
º C
U n i t a t p H
S c m - 1 a 2 0 º C
m g / l C l
m g / l S O 4
m g / l S i O 2
m g / l C a
m g / l M g
m g / l N a
m g / l K
m g / l A l
-
m g/ l d esp r é s d e s eca t a 1 80 ºC
% O 2 d e s a t u r a c i ó
m g / l C O 2
m g / l N O 3
m g / l N O 2
m g / l N H 4
m g / l N
m g / l O 2
m g / l Cm g / l S
-
g/ l
g / l C 6 H 5 O H
g/ l B
g / l ( l a u r i l su l f a t o )
g/ l
g / l Fe
g / l M n
g / l Cu
g / l Zn
g / l P 2 O 3
g/ l F
g / l C o
-
m g / l C l
g / l Ba
g / l A gg / l A s
g / l Be
g / l Cd
g / l CN
g / l C r
g / l Hg
g / l N i
g / l Pb
g / l Sb
g / l S e
g / l V
-
g/ l
u . f . c
u . f . c
u . f . c
u . f . c
u . f . c
u . f . cu . f . c
l
l
l
l
l
l
l
l
2 0
6
2 5
9 ,5
-
-
2 5 0
-
-
5 0
1 5 0
1 2
0 ,2
-
1 5 0 0
-
-
5 0
0 .1
0 ,5
1
5
--
-
1 0
0 ,5
-
2 0 0
-
2 0 0
5 0
-
-
5 0 0 0
1 5 0 0
-
-
-
-
1 05 0
-
5
5 0
5 0
1
5 0
5 0
1 0
1 0
-
-
0 ,2
0
0
0
-
-
1 5
1 o 5
3 a 2 5
3 a 2 5
6 , 5 – 9 , 5
2 5 0 0
2 5 0
2 5 0
2 0 0
0 ,2
5 0
5
-
1 0 0
1
2 0 0
5 0
2 0 0 0
1 0
5
5 0
5 0
1
2 0
5 0
1 0
1 0
0 , 1 0
0
0
00
C o l o r
Te r bo l e sa
O l o r
S a b o r
T e m p e r a t u r a
p H
C o n d u c t i v i t a t
C l o r u r s
Su l f a t s
S i l i c e
C a l c i
M a g n e s i
S o d i
P o t a s s i
A l u m i n i
D u r e s a t o t a l
R e s i d u s e c
O x i g e n d i s s o l t
A n h i d r i c c a r b ò n i c
N i t r a t s
N i t r i t s
A m o n i
N K T
Ox i da b i l i t a t
T O CH i d r o g e n s u l f o r a t
T H M s
H i d r o c a r b u r s
F e n o l s
B or
D e t e r g e n t s
C om pos t os o r ganoc l o r a t s
F e r r o
M a n g a n e s
C o u r e
Z i n c
F o s f o r
F l u o r
C o b a l t
M E S
C l o r r e s i dua l
B a r i
P l a t aA r s è n i c
Be r i l i
C a d m i
C i a n u r s
C r o m
M e r c u r i
N i q u e l
P l o m
A n t i m o n i
S e l e n i
V a n a d i
P l a g u i c i d e s
H PA
Co l i f o r ms To t a l s
C o l i f or m s F e c a l s
E s t r e p t o c o c s f e c a l s
C l os t r i d ium su l f i tr educ t o r s
G e r m e n s a 2 2 º i 3 7 º C
E . C o l iE n t e r o c o c s
l i i i
i
i l
l
i i i
l l i i
i l l
P A R A M E T R E E X P . R E S U LT A T S C O N C M A X A D M IS I -
B L E R D 1 1 3 8 / 9 0
C O N C M A X A D M I -
S I B L E R D 1 4 0 / 0 3
Línea cromatogràfica.
PARÀMETRES D'AUTOCONTROL COMPLET SEGONS
RD 140/2003
Prenent la taula a nivell orientatiu podem comprovar que
hi ha un seguit de modificacions en les analítiques a
realitzar. Es tendeix a controlar paràmetres més concrets
donant més importància als mètodes d'anàlisi i als límits
de detecció.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 14/39
QUALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ
14
COMPARATIVA DE PARÀMETRES A ANALITZAR ENTRE LES DUES NORMATIVES
CONCLUSIONS
Amb la nova normativa, es dóna molta importància a un
paràmetre com la terbolesa dins de les determinacions
organolèptiques ( freqüència : 2 cops per setmana ) , és
un factor important ja que una aigua tèrbola no permet
que l'acció del desinfectant sigui prou efectiva. D'aquesta
manera, es demanarà que tota aigua que superi els límits
exigits es tracti per processos de filtració.
Un altre aspecte al qual es dóna molta importància ésla representativitat de les mostres. Es procura controlar
les diferents parts que componen el sistema (circuit
d'aigua) per tal de poder identificar més ràpidament d'onpot venir el problema i poder-lo solucionar ràpidament
evitant conseqüències per a la salut de les persones.
La norma deixa molt clar que l'Autoritat sanitària és qui
té la última paraula en totes les decisions que pugui
prendre el gestor, tant en els punts de mostreig com en
l’analítica, sempre que considerin que pot haver-hi un
risc per la salut.
En definitiva es tracta que entre tots siguem prou cons-
cients per aconseguir una bona qualitat de l'aigua que
estem consumint i evitar riscos per a la salut de les
persones.
En articles posteriors parlarem de les variacions de criteris
en la freqüència de l’analítica.
Abril 2003
RICARD DÍAZ CARRERES
LLICENCIAT EN CIÈNCIES QUÍMIQUESCap Oficina Tècnica-Consultoria
REIAL DECRET 1138/90
Mínim: Olor , sabor, Conductivitat ( CE ) , Nitrits,Amoniac, Coliforms totals, Coliforms fecals, clor residual
Normal: Olor, Sabor Terbolesa, Temperatura, pH, CE,
Nitrats, Nitrits, Amoníac, Oxidavilitat, Coliforms totals,Coliforms fecals, Bacteris aerobis a 37 i 22 º C , Clorresidual
Control Complert : Veure taula
REIAL DECRET 140/2003
Examen organolèptic: Olor, sabor, color i terbolesa.
Autocontrol bàsic: olor, sabor, terbolesa, color, CE, pH,Amoni, E.coli, Bacteris coliforms.
-A la sortida ETAP i dipòsit: Fe o Al (Floculants ),recompte de colònies a 22ºC, clostridium perfringens,nitrits, Clor lliure o combinat.
Control aixeta consumidor: olor, sabor, color, terbolesa,CE, pH, Amoni, Bacteris coliforms, E.coli,.Clor lliure ocomb.-En funció de la instal·lació : Fe, Ni, Cu, Cr
Autocontrol complert: Veure Taula
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 15/39
15
El formigó armat ha estat la tècnica de construcció per
excel·lència del segle XX. Al nostre país fou introduït el 1893
de la mà de Francesc Macià, capità d’enginyers i posterior-
ment president de la Generalitat, que el va utilitzar per la
construcció d’edificacions auxiliars. Fou, però, en el País
Basc, en plena expansió industrial, on la utilització del
formigó armat es va estendre a l’obra pública i
d’infraestructures i també a l’edificació industrial i residencial.
Amb tot, és l’enginyer de camins, canals i ports José EugenioRibera Dutasta (1864-1936) qui es considera el veritable
pare del formigó armat a Espanya. El va introduir a
l’administració pública, en la construcció de ponts i instal·la-
cions ferroviàries, etc. Tot i això, Ribera ostenta també el
primer gran fracàs documentat de la construcció amb formigó
armat amb l’enfonsament, el 1905, del 3r dipòsit pel canal
d’Isabel II de Madrid de més de 500.000 litres de capacitat.
L’acceptació del formigó armat com a material d’arquitectura
fou lenta i difícil ja que es considerava com un material
industrial i no artístic.
No hi ha dubte que en el segle passat el formigó armat ha
estat el material de construcció més utilitzat. Un dels motius
principals de la seva massiva utilització ha estat que es
considera un material durable. No obstant, en els últims
anys ha anat creixent el nombre d’edificis amb un deterio-
rament prematur, sobretot en ambients agressius. Així doncs,
la durabilitat del formigó ha passat a ser un aspecte de vital
importància en el qual les noves normatives hi han anat
incidint cada vegada més.
La unió del formigó i l’acer en un sol element és compatiblei adequada gràcies a tres característiques fonamentals:
mòdul de dilatació tèrmica similar, mòdul de deformació
elàstica de l’acer superior al del formigó i, per últim i molt
important, és la capacitat protectora del formigó davant
l’oxidació de l’acer com a conseqüència del ph alcalí. Aquesta
capacitat protectora és limitada en el temps i pot desaparèixer
per diferents causes, principalment de caràcter químic. Per
tant, un dels principals problemes que afecten a la durabilitat
del formigó són les alteracions de tipus químic.
L’atac químic pot ser de diferents naturaleses, però sempre
té com a elements conductors l’aigua i l’oxigen. L’aigua
intervé en el procés catòdic de reducció de l’oxigen 2H2O
+ O2 + 4e- 4OH- i és necessària per la mobilitat dels ions
a través de l’electròlit. Per altra banda, no es desenvoluparà
el procés de corrosió si no arriba una mínima quantitat
d’oxigen a les armadures.
Els principals atacs químics que pot patir el formigó són:
• Atac per àcids
L’acció dels àcids sobre el formigó provoca la conversió de
tots els compostos càlcics (hidròxid càlcic, silicat càlcic
hidratat i l’aluminat càlcic hidratat) en sals càlciques de
l’àcid actuant. És a dir, dissolen el ciment i destrueixen el
seu sistema porós. El resultat d’aquest atac és l’erosió amb
una pèrdua de massa en capes successives a partir de la
superfície d’atac.
• Atac per clorursEls ions de clorur de la massa de formigó poden tenir el seu
origen en les matèries primeres del formigó o bé poden
penetrar des de l’exterior (aigües de mar, sals de desgel,
etc). Aquests provoquen una dissolució de la capa passiva
que protegeix les armadures donant lloc a oxidacions que
poden arribar a ser ràpides.
• Atac per sulfats
La degradació produïda pels sulfats és causada per la reacció
entre l’aluminat tricàlcic del ciment (C3A) i el guix format
per la reacció de l'ió sulfat amb el Ca(OH)2, formant-se un
LA CORROSIÓ EN EL FORMIGÓ ARMAT
LA CORROSIÓ EN EL FORMIGÓ ARMAT
Bigueta de formigó afectada per una corrosió important de l’armat
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 16/39
LA CORROSIÓ EN EL FORMIGÓ ARMAT
sulfo-aluminat càlcic hidratat que cristal·litza creant fortes
pressions internes, a causa del seu augment de volum, que
provoquen el trencament de la massa de formigó, deixant
l’armat exposat directament a la intempèrie.
• La lixivació
Les aigües excessivament pures, és a dir lliures de sals
(aigües de condensació, de pluja, de neu, etc) podenprovocar la degradació de l’estructura ja que tendeixen a
reduir l’hidròxid càlcic del formigó. Aquesta reducció condueix
a la destrucció de la resta de components del formigó
(silicats, aluminats, etc) i aquest perd resistència i es
desintegra deixant l’armat exposat directament a la intem-
pèrie.
• La carbonatació
El formigó és un material amb una estructura porosa i, per
tant, el CO2 de l’atmosfera pot entrar a través dels porus
cap a l’interior. Aquest CO2 reacciona amb l’hidròxid càlcicCa(OH)2 que és el responsable de l’elevat ph del formigó,
al voltant de 12,5. Un cop l’hidròxid càlcic s’ha carbonatat
el ph baixa per sota de 9.
La carbonatació comença de la superfície cap a l’interior.
Com menys permeable i menys porós sigui un formigó, més
lenta serà la velocitat de carbonatació. Cal dir que la difusió
del CO2 només és possible en porus plens d’aire, per aquest
motiu un formigó submergit en aigua no es carbonata.
Un cop carbonatat el formigó que envolta les armadures,
si la humitat ambiental és inferior al 80% les velocitats de
corrosió seran molt lentes. Si la humitat és superior al 80%
(exteriors amb temperatures variables entre dia i nit) la
velocitat de corrosió s’incrementarà. En general, però, les
velocitats de corrosió per carbonatació seran molt més
petites que en el cas dels clorurs i per aquest motiu és un
atac menys perillós.
Tots aquests atacs tenen en comú la neutralització del medi
alcalí propi del formigó (ph inferior a 9), que provoca la
despassivització de l’acer del formigó i s’inicia un procés de
deteriorament progressiu que afecta a les característiques
dels materials (formigó i acer) així com als mecanismes
d’interacció entre ells (adherència). En conseqüència, el
comportament estructural de l’element danyat és veurà
afectat.
L’efecte més immediat de la corrosió és la dissolució del
metall en les zones anòdiques i, per tant, la reducció de la
secció de l’armadura afectada. Els productes derivats de lacorrosió són més voluminosos que l’acer de procedència i
provoquen una pressió radial sobre el formigó que els envolta
que es tradueix, freqüentment, en una fissuració paral·lela
a l’armat. Si el procés no es deté, pot arribar a despendre’s
el recobriment i deixar l’armat vist.
No obstant, la influència de la corrosió no només es tradueix
en la fissuració longitudinal que origina sinó que la formació,
a la superfície de contacte amb el formigó, d’una pel·lícula
de productes de corrosió afecta a les condicions d’adherència.
A més, la corrosió dels estreps, primers elements afectats
per l’oxidació, modifica la condició de confinament del
Preparació d’una mostra de formigó en laboratori per a ladeterminació del contingut de clorurs
Determinació de la carbonatació del formigó amb l’aplicació
de fenolftaleïna
16
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 17/39
LA CORROSIÓ EN EL FORMIGÓ ARMAT
ESTUDI DE DOSIFICACIÓ D’ARIDS PER A AGLOMERAT ASFALTICOBRES D’URBANITZACIÓ EN ACTUACIONS D’EQUIPAMENTS
17
formigó que envolta les barres i, per tant altera també les
condicions d’adherència.
Actualment, els coneixements en el camp del formigó armat
han avançat molt i s’ha comprovat que la reacció del formigó
armat davant les agressions ambientals es pot millorar
dosificant un producte adequat i donant un recobriment
suficient a les armadures, aspectes que s’han tingut molt
en compte en les darreres normatives publicades (EHE iEFHE).
Pel que fa a la qualitat del material cal parlar, evidentment,
de la qualitat dels productes que el conformen:
• Aigua
La utilització de relacions altes d’aigua/ciment provoca un
augment de la permeabilitat del formigó, una disminució de
la seva resistència i un augment de la seva retracció, tres
aspectes negatius per a la durabilitat de l’estructura.
En general, els formigons de fa alguns anys tenen un excés
de contingut d’aigua potser condicionats per la necessitatd’aconseguir una consistència adequada als mitjans de
compactació que es tenien.
• Àrids
Els àrids condicionen la resistència i la durabilitat del formigó.
Fa uns anys es van utilitzar dosificacions poc estudiades
que van donar lloc a formigons poc compactes amb zones
poroses i disgregades.
• Ciment
El ciment és l’element fonamental que assegura la protecció
de les armadures. És important la selecció del tipus de
ciment en funció de l’agressivitat del medi, factor molt
important per exemple en els fonaments quan l’estudi
geotècnic determina la presència d’aigües agressives o sòls
agressius.En èpoques precedents l’economia d’una estructura anava
lligada al contingut de ciment. No és estrany trobar obres
amb uns continguts de ciment molt baixos i amb nombrosos
problemes de durabilitat.
• Additius
Cal anar en compte amb alguns additius anticongelants que
incorporen clorur càlcic i que, per tant poden provocar la
corrosió de les armadures embegudes en el formigó.
CONCLUSIONS
La durabilitat de les estructures és un problema real amb
unes repercussions econòmiques importants en el parc
d’habitatges i obra civil construït en el darrer segle. Són
necessàries revisions, per identificar el tipus d’atac i el seu
abast, i actuacions de reparació en un gran nombre
d’estructures construïdes en el darrer segle.
Actualment, tant els coneixements com els mitjans d’anàlisi
i control del formigó es troben en un punt que permeten
construir estructures més durables. El “cost” d’una estructuradurable serà sempre molt inferior al possible cost de repa-
racions posteriors.
GEMMA SOLER
GABIAssaig de penetració d’aigua per a la determinació de lapermeabilitat del formigó.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 18/39
EL PERÍODE DE RETORN
18
Des del punt de vista de l’establiment del concepte“seguretat” en el càlcul de paràmetres físics, els métodesutilitzats poden ser “deterministes” o “probabilistes”. Elsdeterministes s’utilitzen quan les magnituds són perfecta-ment conegudes i es treballa en base a la definició dels“coeficients de seguretat”. En canvi els probabilistes, sovints’utilitzen quan es tracta de magnituds aleatòries que espresenten de forma imprevisible, però susceptibles de serestimades amb la fiabilitat que desitgem. Així, la seva
determinació d’ocurrència n’és objecte a través del concepteanomenat “període de retorn” de tal magnitud probabilística.A continuació detallem alguns exemples on el podem aplicari la ciència respectiva:
Precipitació d’intensitat I (HIDROLOGIA)Sisme de magnitud M (SISMOLOGIA)Vent de velocitat V (METEOLOROGIA)Avinguda de cabal Q (HIDRAULICA)
La probabilitat que el fenomen aparegui en un any dinsd’un període de retorn “T” té el valor “1/T”. Per exemple,
la probabilitat en un any de superar un cabal màxim d’unriu en un període de retorn de 5 anys és de 1/5 = 0.2, ésa dir un 20% que en qualsevol any dins aquest períodeaparegui almenys un cabal igual o major.
La probabilitat que el fenòmen aparegui en dos anys dinsd’un període de retorn “T” té el valor “1-(1-1/T)2”. En elmateix exemple anterior però en dos anys, hi haurà unaprobabilitat de 1-(1-1/5)2 = 0.36, és a dir, un 36% que endos anys dins aquest període aparegui almenys un cabaligual o major.
La probabilitat que el fenòmen aparegui en “n” anys dinsd’un període de retorn “T” té el valor “1-(1-1/T)n”. Enl’exemple definit però en cinc anys hi haurà una probabilitatde 1-(1-1/5)5 = 0.67232, és a dir, un 67.232% que encinc anys dins aquest període aparegui almenys un cabaligual o major. Si agafem un període de retorn de 10 anysi cinc anys de probabilitat de superar el fenòmen, el riscde poder-lo superar és de 1-(1-1/10)5 = 0.41, és a dir un41% de probabilitat que en cinc anys superem el cabalmàxim en un període de retorn de 10 anys.
Veient com es defineix el període de retorn, podemconcloure de la següent manera:
• Es tracta d’una freqüencia d’ocurrència d’un determinat
fenomen en un interval de temps concret.
• Com menor sigui el valor del període de retorn T, mésprobabilitat d’ocurrència tindrem del fenòmen.
• Si el període de retorn és molt gran (T=infinit) i l’intervalde temps és també molt gran (n=infinit), el valor de laprobabilitat d’ocurrencia és un límit quan T=infinit de 1-(1-1/T)infinit = 1-1/e = 0.6321, és a dir un 63.21% de valor
límit per a l’ocurrència de superar el valor màxim delfenomen estudiat.
Així doncs, quan parlem del risc que hi ha que es produeixiun sisme destructiu com el que va afectar Olot l’any 1427,en un període de retorn possible de 500 anys, la probabilitatd’ocurrència dins del mateix període de 500 anys és de 1-(1-1/500)500= 0.6324, és a dir un 63.24% de probabilitatque en cinc-cents tinguem un terratrèmol d’almenys lamateixa magnitud del que va destruir Olot l’any 1427. Si
el període i l’interval d’ocurrènciael posem en 1000 anys veurem
que el valor no es modificasubstancialment doncs es tractade 1-(1-1/1000)1000= 0.6323,és a dir un 63.23% de proba-bilitat de superar-lo.
EDUARD BONMATÍ I LLADÓ
ARQTE TÈCNIC CONSULTOR D’ESTRUCTURESProfessor UDG
EL PERÍODE DE RETORN
Gràfica de la probabilitat d’ocurrencia d’una magnitud proba-bilística en funció del període de retorn escollit.
T (anys)
1050100200500
10001500
Probabilitat
0,65130,63580,63400,63300,63250,63230,6322
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 19/39
19
LA LEGIONEL·LOSI
LA LEGIONEL·LOSI, UNA PROBLEMÀTICA ACTUALL’objectiu d’aquest article és trobar resposta a les preguntes
habituals que ens fem sobre la Legionel·la i la malaltia
que genera, així com per què estem obligats a prendre
mesures de protecció d’acord amb la normativa actual.
QUÈ ÉS LA LEGIONEL·LOSI?
La legionel·losi és una malaltia de treball que es caracteritza
per presentar els mateixos simptomes que una pneumònia
atípica, és a dir, febre, mal de cap, tos seca i mal estar
general que es pot aguditzar depenent de l’estat
immunològic de la persona afectada. Afecta normalment
homes d’edat superior a 40 anys amb problemàtiques
respiratòries com per exemple ésser fumador, i pot assolir
un percentatge de mortalitat de fins el 10% en els brots
analitzats.
La legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria
des de 1970 i s’ha convertit en un tema recurrent en elsmitjans de comunicació. En aquest any s'han registrat
869 afectats i 24 morts a tot l’Estat. El brot de Múrcia
amb 805 afectats es considera la més gran epidemia
d’aquesta malaltia fins a l’actualitat.
QUI ÉS EL RESPONSABLE?
El causant és una bactèria anomenada Legionel·la pneu-
mophila. Amb estructura bacil·lar, és una bacteria amb
tamany cel·lular entre 0,3 i 0,9 mm d’ample per 2 a 20
mm de llarg, no forma espores, Gram negatiu i aerobia
estricte, tot i que hi ha estudis que demostren que creix
bé en el laboratori, sota condicions microaerofíl·liques.
És una bactèria ambiental que viu normalment a l’aigua
dolça. Creix bé des de 20 a 45 ºC de temperatura de
l’aigua i es considera que temperatures superiors a 70
ºC l’eliminen del sistema.
Dins del gènere Legionel·la es coneixen més de 30
espècies diferentes, però d’entre elles, Legionel·la pneu-
mophila serogrup 1 és la causa del 80% de les legione-
l·losis diagnosticades. A Catalunya l’estiu passat vàrem
patir el pitjor brot de legionel·losi a Mataró amb un centenar
de malalts i 2 morts. La font de contaminació: una torre
de refrigeració contaminada que anava repartint el bacteri
amb els seus aerosols.
EL MECANISME D’ACCIÓ DEL BACTERI
El bacteri entra al cos humà per les vies respiratòries i es
deposita als bronquis on comença a desenvolupar-se, i
provoca la malaltia que primer sembla ser un constipat,
desprès passa a una grip que no es cura, seguidament
passa a una simptomatologia de pneumònia i finalment
si el pacient no millora amb el tractament normal per la
pneumònia es detecta la legionel·losi en estat avançat.
D’altra banda, estudis recents demostren que la ingestió
del microorganisme patogen no produeix cap alteració
Cabina de protecció biològica per el treball al laboratori ambmicroorganismes patògens.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 20/39
20
LA LEGIONEL.LOSI
.
l creixement de Legionel·la, permet el creixement d’altre
s bacteris igualment patògens per l’home, que entrarie
n en l’organisme de la mà d’aliments contaminats
.
A
a dolça i que no es pot controlar ni reduir el seu nombr
e a la natura, la legislació actual, tant la catalana co
m l'estatal, ens protegeixen establint unes condicions san
itàries que han de cumplir les instal.lacions que potencia
l m e n t s ó n m é s p e r i l l o s e s .
e maig, preveu establir unes condicions higiènico-sanitàrie
s per a les instal·lacions amb risc de propagació de legi
o n e l · l o s i .
:
, q u e a f ec t en l ’ e x t e r i o r d e l s ed i f i c i s
.
a l ’ i n t e r i o r d e l s e d i f i c i s
.
s i d’instal.lacions d’us col·lectiu que tinguin dutxes
.
.
b m o v i m e n t d ’ a i g u a
.
s ornamentals, regs per aspersió, sistemes d’aigua contr
a incendis... qualsevol sistema que acumuli aigua i qu
e g e n e r i a e r o s o l s )
.
s p u g u i n c o n t r o l a r
:
.
e r a t u r e s d e 2 0 º C f i n s a 4 5 º C )
.
.
s instal·lacions a registrar un pla d’autocontrol de prevenci
ó de legionel·losi d'igual manera que es feia en microbiologia alimentària amb l’anàlisi de perills i punts crítics de contro
l ( A P P C C ) .
s sistemes per permetre observar, netejar i desinfectar tote
s les parts, fins a definir programes de manteniment, netej
a i desinfecció de les diferents intal·lacions. És un importan
t cost econòmic que han de suportar les instal·lacion
s existents per adequar-se i complir la normativa vigent
i que han de tenir molt present les futures instal·lacions
.
u amb un bon sistema de neteja. Un bon manteniment
i desinfecció del circuit i de l’aigua emprada és el pre
u que cal pagar per tenir un condicionament de l’ambien
t que el desenvolupament econòmic i l’abaratiment de le
s instal·lacions de fred han propiciat en l'actualitat
.
3
S
A
Aspecte del cultiu de Legionel·la pneumophila en medi BCYEen el laboratori
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 21/39
21
L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC
Es tracta d’un assaig in situ dels anomenats de càrrega,
aquells en que s’avalua la resposta del terreny davant
d’un esforç que s’aplica per deformar-lo. En concret,
“l’assaig pressiomètric consisteix a aplicar una pressió
radial creixent a l’interior d’un sondatge, mitjançant una
membrana dilatable, i mesurar el desplaçament ques’indueix en el terreny circundant. Un cop que el terreny
ha assolit la deformació a partir de la qual es comporta
plàsticament es procedeix a fer una descompressió
esglaonada, al llarg de la qual també es controlen els
desplaçaments” (González de Vallejo, 2002).
La pressió que es transmet al terreny ve donada per la
injecció d’aigua o gas (aire comprimit o nitrogen) a través
d’una camisa cilíndrica que sol ser de cautxú i que es
dilata radialment dins d’una perforació. La injecció del
fluid i els canvis de volum o de radi que experimenta la
camisa es controlen i s’enregistren des d’una unitat en
superfície (Fig. 1). La sonda i els seus dispositiusd’acoplament a les varnilles que la sostenten i/o permeten
avançar formen conjuntament el que s’anomena com
pressiòmetre.
L’assaig amb pressiomètre es va desenvolupar teòricament
per Menard l’any 1954 (Suriol, 1995). Des de llavors
s’han dissenyat prototips de pressiòmetres adequats per
a terrenys i medis concrets, però que tenen en comú
voler minimitzar l’alteració del medi en inserir la sonda;
reduir la influència de l’operari en l’assaig; optimitzar elcost de la prova i disposar d’una metodologia d’interpretació
fiable. Existeixen quatre tipus principals de pressiòmetres
i corresponents modalitats d’assaig en funció de com
s’emplaça la sonda en el terreny (Rodríguez Pons, 2001).
(a). Pressiòmetre amb pre-perforació (PBP-Pre Bored
Pressuremeter): La sonda s’insereix en un sondatge ja
realitzat i té com a inconvenient la possible alteració que
l’acció de perforar pugui haver generat en el medi.
(b). Pressiòmetre autoperforant (SBP-Self Boring Pressu-remeter): La mateixa sonda realitza la perforació a mesura
que s’endinsa en el terreny. Amb aquest dispositiu s’evita
en gran mesura l’alteració del medi, però no és aplicable
en terrenys rígids i/o amb graves.
(c). Pressiòmetre d’empenta (PIP-Push-In pressuremeter):
La sonda va acoplada a un tub mostrejador amb una vora
tallant que s’encasta en el terreny. Aquest model se sol
utilitzar mar endins en terrenys argilosos tous.
L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC,UNA PROVA CADA DIA MÉS SOL·LICITADA
Figura 1. Esquerra-Components de l’equip pressiomètricElastmeter HQ. (1) Sonda amb camisa de cauxú, (2) Cablejatde pressió i dades, (3) Unitat de lectura, (4) Ordinadorportàtil i (5) Bomba de pressió. Dreta-Sonda en posició per
ser emplaçada dins d’un sondatge.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 22/39
L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC
22
(d). Pressiòmetre de desplaçament total (FDP-Full Dis-
placement Pressuremeter): Correspon a un pressiòmetre
acoplat a un penetròmetre cònic (CP) que s’endinsa en
el terreny per l’empenta que li comunica una pressió
estàtica contínua. Com en el cas anterior, se sol emprar
en treballs mar endins.
Els pressiòmetres PBP són els més utilitzats i a aquesttipus pertany el de Menard. Es poden aplicar en tot tipus
de sòls i roques, sempre i quan la perforació resulti ser
estable. Són especialment indicats en argiles de consis-
tència rígida a dura i en roques sanes, on previsiblement
l’alteració del terreny és poc important. En sòls granulars
l’afectació de la perforació al medi sol ser més gran i els
resultats presenten un grau d’incertesa més elevat.
En qualsevol modalitat d’assaig pressiomètric s’obté una
corba que relaciona la pressió i la deformació. Ésl’anomenada corba pressiomètrica i la seva interpretació
permet determinar alguns paràmetres geotècnics (Gon-
zález de Vallejo, 2002 i Devincenzi y Frank, 2003). En el
cas concret d’un pressiòmetre PBP i depenent del tipus
de terreny es distingeixen (Fig. 2) una fase inicial, en la
qual la camisa s’estén fins a contactar amb les parets del
sondatge (tram O-A), una fase elàstica lineal, en la qual
el terreny es com-
porta elàsticament
(tram A-B) i una fase
plàstica (a partir del
punt B), en la qual
el medi ja no recu-
pera la forma inicial
i que pot finalitzar
amb l’estat de rup-
tura. La corba així
descrita permet de-
duir la pressió de
fluència Pf (punt B),
aquella en la qual el terreny deixa de comportar-se
elàsticament, i la pressió límit Pl (punt C), aquella a partir
de la qual el medi se cisalla, és a dir, es deforma indefi-
nidament sense incrementar la tensió. La pressió límit,
que és l’assímptota de la corba a l’eix de les deformacions,
no es pot assolir a la pràctica ja que la sonda no es pot
estendre indefinidament i s’ha de deduir extrapolant-la.
D’altra banda, si s’assumeix que l’expansió del sondatgeés equiparable a la d’una cavitat cilíndrica de longitud
infinita sotmesa a una deformació plana i axisimètrica en
un medi homogeni i isòtrop, llavors dels resultats de la
prova es pot determinar el mòdul de tall G, que correspon
al pendent del tram elàstic de la corba pressiomètrica.
En forma algèbrica aquest paràmetre es defineix amb
l’expressió següent:
G = (1/2) x (r/r0) x (dp/ dec),
on r0 i r són els radis de la perforació abans i després,
respectivament, d’aplicar la pressió; dp és l’interval de
pressións considerat i dec és la deformació de la perforació
i s’expressa com (r-r0)/r. El mòdul de tall és fàcilment
influenciable per l’alteració que presenti el medi, d’aquí
el fet que sigui molt important que l’emplaçament de la
sonda pertorbi el terreny el mínim possible.
Els valors a partir dels
quals es conforma la
corba pressiomètrica
han de ser objecte de
correccions com a
conseqüència de la
inèrcia, compressió i
estirament de la mateixa
camisa expansible.
D’altra forma, es pot
treballar amb la corba
b r u t a i c o r r e g i r
Figura 1. Corba pressiòmetrica tèorica, on la deformació es mesura per
l’increment de radi de la camisa dilatable de la sonda.
Radi (mm)
C o m p
o r t a m
e n t p l à s t ic
C o m
p o r t a m
e n t
e l à s
t i c
A
B
C
O
Pl
Pf
P r e s s i ó ( K g / c m
) 2
Adaptació
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 23/39
23
L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC
ment aquells valors que delimiten les diferents fases de
la prova (Devincenzi y Frank, 2003).
A partir dels tres paràmetres fonamentals que s’obtenen
d’una corba pressiomètrica, la pressió de fluència Pf, la
pressió límit Pl i el mòdul de tall G, es poden deduir
paràmetres de resistència i deformació del terreny, com
ara la resistència al tall sense drenatge en argiles (cu),l’angle de fregament intern de les sorres (f’), la tensió
efectiva horitzontal in situ (sho’), el coeficient d’empenta
en repós (K0) i el mòdul de Young (E) (Suriol, 1995,
González, 2001 y Devincenzi y Frank 2003).
En el cas concret de roques és freqüent fer referència a
aquesta prova de càrrega amb el nom d’assaig dilatòmetric.
Es tracta bàsicament del mateix, tant pel que fa al principi
com al funcionament. Tanmateix, a diferència dels sòls,
els massissos rocallosos solen ser discontinus i anisòtropsi per tant és d’esperar que no responguin igual en totes
direccions, fet que motiva que en aquest assaig se solgui
mesurar les deformacions radials al llarg de tres diàmetres
(Almazán, 2000 i González de Vallejo, 2002). A més a
més, la magnitud de pressions a la qual es treballa (fins
a 20 MPa) és superior a la que sol fer falta en sòls (menys
de 10MPa).
L’assaig pressiomètric té com avantatges que permet
treballar en una gran diversitat de terrenys, medis i
fondàries i que allà on l’obtenció de mostres representatives
és difícil, suposa una alternativa per caracteritzar geotèc-
nicament el terreny, sobretot pel que fa a les propietats
elàstiques. En definitiva, és una prova especialment útil
en el cas d’haver de realitzar càlculs d’assentaments i
d’empentes de terres en murs, pantalles i pilons (Gonzàlez,
2001).
La versatilitat d’aquest assaig i la seva progressiva deman-
da, sobretot en obres d’infraestructura viària, ha motivat
que l’Àrea de Geotècnia del Cecam hagi adquirit un nou
equip, una sonda Elastmeter HQ de la casa OYO. Es tracta
d’un equip molt funcional, del tipus PBP, en el qual les
deformacions es mesuren pel desplaçament de la mem-
brana. Tanmateix, l’elecció d’aquest pressiòmetre rau
bàsicament en el fet que pot aplicar pressions de fins a
20 MPa, la qual cosa el fa operatiu tant en sòls com en
algunes roques.
Referències
Almazán, J.L. (2000). Investigaciones in situ. Jornadas
Geotécnicas sobre Cimentaciones. Ilustre Colegio Oficial
de Geólogos.
Devincenzi, M. y Norberto, F. (2003). Ensayos Geotécnico
in situ. Curso de especialista en sondeos geotécnicos e
investigaciones in situ. Ilustre Colegio Oficial de Geólogos.
González, M. (2001). El terreno. Edicions de la Universitat Politécnica de Catalunya.
González de Vallejo, L., Ferrer, M., Ortuño, L. y Oteos, C.
(2002). Ingeniería Geológica. Prentice Hall.
Rodríguez Pons, R. (2001). Metodología de estimación
automática de parámetros de suelos arenosos en ensayos
presiométricos. Colección Memorias-105 del Instituto
Geológico y Minero de España.
Suriol, J., Lloret, A. y Josa García, A. (1995). Geotecnia.
Reconocimiento del terreno. Edicions de la Universitat
Politécnica de Catalunya.
CAPELLÀ, I. I PUJADAS, A.
Àrea de Geotècnia del Cecam
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 24/39
FORJATS PREFABRICATS EN LA NOVA EFHE
24
El 5 de juliol de 2002 es publicava el Reial Decret
642/2002 que aprovava la “Instrucción para el proyecto
y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón
estructural realizados con elementos prefabricados
(EFHE)”, a la vegada que derogava l’anterior instrucció
EF-96, a partir de la seva entrada en vigor (7 de febrerde 2003).
Aquesta instrucció modifica les exigències dels materials
emprats en la fabricació dels elements resistents i intro-
dueix alguns canvis en els mètodes de càlcul per als
sostres constituïts per biguetes armades, pretensades o
lloses alveolars pretensades, ja que els adequa a les
exigències de la “Instrucción de Hormigón Estructural
EHE”.
Apareix també una “Resolución de la Dirección General
de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo”, de 6 de
novembre de 2002 (B.O.E. de 2 de desembre de 2002),
que modifica el contingut de les fitxes tècniques per a
l’autorització d’ús d’aquests sistemes amb l’objecte
d’adequar-los a la nova instrucció.
És obligat, per tant, adaptar les fitxes tècniques de les
autoritzacions d’us conformes a l’anterior EF-96 a la nova
normativa, amb la particularitat que alguns dels fabricantsles havien renovat els anys 2000, 2001 i/o 2002.
Com que l’entrada en vigor de l’EFHE representa durant
un temps la coexistència de diferents autoritzacions d’ús
per a sostres prefabricats, el 23 de gener de 2003 el
Ministerio de Fomento treu una nota informativa que és
la base d’aquest document.
Foment preveu els següents supòsits:
1. Els forjats constituïts per biguetes armades o preten-sades, o lloses alveolars pretensades amb autorització
d’ús concedides d’acord amb l’EF-96, o aquells sistemes
de sostre no contemplats en la instrucció EFHE però que
inclouen alguna especificació de la instrucció EF-96
només podran emprar-se en les següents obres:
• Les obres d’administracions públiques els projectes deles quals haguessin iniciat la seva tramitació per a la
seva redacció o contractació abans de l’entrada en
vigor de l’EFHE.
• Les obres privades amb projectes visats pels Col·legis
professionals abans de l’entrada en vigor.
En tots dos casos només seran vàlides les actuals Auto-
ritzacions d’ús si les obres s’inicien abans d’un any,
comptat a partir de l’entrada en vigor de l’EFHE.
LES AUTORITZACIONS D’ÚS PER AFORJATS PREFABRICATS EN LA NOVA EFHE
Estroctura de bigues
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 25/39
25
FORJATS PREFABRICATS EN LA NOVA EFHE
D’acord amb l’apartat tercer de la Resolució, aquestes
autoritzacions d’ús es consideren vàlides exclusivament
per a les obres abans comentades des de la publicació
de la Resolució el 6 de novembre de 2002, fins al seu
acabament de les mateixes, sense que els fabricants
hagin de renovar-les als 5 anys de la concessió.
El projectista o director de les obres podrà decidir lautilització en aquestes obres de sistemes de forjat que
disposin d’autoritzacions d’ús concedides d’acord amb
la instrucció EFHE realitzant l’oportuna modificació del
projecte.
2. Els sostres constituïts per biguetes armades, pretensades
o lloses alveolars pretensades que s’hagin d’emprar en
les obres no contemplades anteriorment (projectes visats
a partir del 7 de febrer de 2003), necessitaran de noves
autoritzacions d’ús conforme a la nova instrucció, que
incloguin a mes les modificacions de la Resolució del 6
de novembre.
3. Les autoritzacions d’ús concedides per a sistemes de
sostres diferents als contemplats en l’EFHE que siguin
conformes a l’EHE i no incloguin especificacions o proce-
diments de la instrucció EF-96, podran emprar-se en
totes les obres durant els cinc anys de la seva concessió.
JOSEP M. ARJONA I BORREGO
Arquitect Tècnic
(*) Només si l’obra s’inicia abans del 7 de febrer de 2004
PER ACLARIR TOTS AQUESTS PUNTS, LA NOTA INFORMATIVA DE FOMENT, RESUMEIX EN UN QUADRE
TOTES LES POSSIBILITATS:
OBRA
Les obres de les Administracionspúbliques amb projectes que han iniciatla tramitació per a la seva redacció ocontractació abans del 7 de febrer de2003. (*)
Les obres privades amb projectes visatspels Col·legis professionals abans del7 de febrer de 2003.
Qualsevol altra obra no contemplada
en l’apartat anterior
Totes les obres
TIPUS DE FORJATS
Forjats constituïts per biguetes armadeso pretensades, o lloses alveolarspretensades
Sistemes de sostres no contemplats enla instrucció EFHE però que incloguinalguna especificació del’EF-96
Forjats constituïts per biguetes armades o
pretensades, o lloses alveolars pretensades
Sistemes de forjat no contemplats enla instrucció EFHE
AUTORITZACIÓ D’US EXIGIBLE
Autorització d’ús vigent d’acord ambl’EF-96
Son vàlides fins a l’acabament de lesobres. No cal la seva renovació
Nova autorització d’ús d’acord amb
l’EFHE
Autorització d’ús vigent d’acord ambl’EHE
AUTORITZACIÓ D’ÚS EXIGIBLE SEGONS L’OBRA I TIPUS DE FORJATS
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 26/39
LLUM VERDA AL “SEGELL VERD”
26
LLUM VERDA AL “SEGELL VERD”N IV ELL A N IV EL L B
Rec ic l a tge de re s idus domèst i c s
4 t ipus (vidre , paper i cart ró , p làst ic i meta l l ,
rebuig i o rgànic)
Armari a la cuina
In s ta l ·l a c i ons d ’ e s ta l v i ene rgè t i c
1/ Interruptors de presènc ia
2/ Zoni f icac ió de la ca le facc ió
3/ Termosta t programable .
Reducc ió de consum d ’a i gua
1 / Inodo rs de dob l e descà r rega
2 / A i xe te s de dob l e cabda l
Pro tecc i ó So l a r
Protecc ió d ’obertures a sud, sud-oest i oest
Ven t i la c i ó C reuad a
Fo rçosamen t de f o rma na tu ra l
S ’admet de forma m ecànica (està t ica o forçada)
Vidres
(vidres dobles)
Sepa rac i ó d ’ a i güe s de p lu j a
(2 c i rcui ts d ’evacuac ió)
Pre - in ta l .l a c i ó d omò t i c a
(cable ja t )
Munta tge en sec
( incorporar cr i te r is de co nstrucc ió i fac i l i ta t de
mun ta tge que a fa vo re i x i l ’ e s t a l v i d ’ a i gua i l a
descons t rucc i ó )
Ene rg i e s a l t e rna t i ve s
Plaques so lars tèrmiques o fo tovo l ta iques (50%
aigua ca lenta sani tàr ia )
Aï l l amen t a cúst i c
(reso luc ió de punts cr í t ics)
Aï l l amen t t è rm ic
Amb detal ls, justif icant resolució de punts crít ics
Amb t rencamen t de pon t t è rm ic
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Plaques solars.
La Taula de la Construcció de Girona, formada pel Gremi
de Promotors-Constructors d’edificis de Girona, el Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya (demarcació de Girona) i el
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona,
conjuntament amb l’Ajuntament de Girona posen en
marxa, d’acord amb el protocol signat el passat dia 11
d’abril, el “Segell Verd”.
Aquest projecte consisteix a afavorir i fomentar l’edificaciósostenible, introduint en la construcció d’edificis
d’habitatges una sèrie de criteris que millorin el confort
de l’usuari i afavoreixin el respecte al Medi Ambient.
S’estableixen dos nivells (A i B) segons el grau d’exigència
que els promotors vulguin assumir, i no és obligatòria la
seva aplicació.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 27/39
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 28/39
ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL
28
Fins fa uns anys, quan una indústria, servei o explotació
volia obtenir la llicència per a poder posar en marxa la
seva empresa havia de realitzar molts tràmits en diferents
administracions per demanar cada una de les autoritza-
cions i permisos que li feien falta per poder iniciar la seva
activitat de forma legal.
Tot aquest procés venia regulat pel Reglament estatald'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses
(Decret 2414/1961), que principalment es basava en
l'aplicació de mesures correctores de la contaminació.
En el marc de la Unió Europea es va dictar una Directiva
Comunitària 96/61/CE, sobre la prevenció i control
integrats de la contaminació, més coneguda com IPPC
(Integrated Pollution Prevention and Control) que integra
dos principis fonamentals de la gestió ambiental:
• El principi de la prevenció: evitar l’impacte ambiental
en origen, abans que es produeixi la contaminació al
medi.
• El principi d’integritat: evitar la transferència de la
contaminació d’un medi natural a un altre (aigua, aire,
sòl).
QUÈ ÉS LA IIAA?
Catalunya ha estat pionera a transposar la Directiva IPPC
a través de l’aprovació de la Llei 3/1998 de la Intervenció
Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) que va entrar
en vigor el 20 de juny del 1999 substituint l’antic Regla-
ment estatal d’activitats classificades.
La nova llei té com a objectius principals:
• Una autorització no indefinida per a una major protecció
del medi ambient.
Preveu la revisió de les autoritzacions com a mínim cada
8 anys, per adequar en cada moment les condicions
ambientals de l’activitat.
• Una finestreta única.
Un únic interlocutor administratiu per a realitzar tots elstràmits necessaris per posar en marxa l’activitat en matèria
ambiental: Ajuntament o OGAU (Oficina de Gestió Am-
biental Unificada)
• Una tramitació més ràpida i uns terminis màxims fixats
1, 4 o 6 mesos en funció de la incidència ambiental de
l’activitat.
• Una autorització ambiental única.
Es basa a integrar en una única autorització els permisos
d’aigües, residus, aire, sorolls i prevenció d’incendis.
• Un model amb garanties i amb una gestió externalitzada.
Garanteix que el control de les activitats el facin empreses
col·laboradores de l’administració degudament autoritza-
des; són les Entitats Ambientals de Control (EAC)
LES ACTIVITATS AFECTADES
L’estructura empresarial de Catalunya ha estat marcada
des de sempre per una forta presència industrial. Actual-
ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 29/39
29
ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL
ment, el cens aproximat d’activitats amb potencial inci-
dència ambiental que es troben sotmeses a aquesta
legislació són 82.000 establiments.
La Llei estableix una classificació de les activitats en tres
grups segons els seu grau d’incidència ambiental, que
millora el tractament uniforme de l’antic Reglament:
Així mateix agrupa les empreses per tipologies d’activitat
segons les seves característiques:
• Industrials
• Energètiques
• Mineres
• Agrícoles i ramaderes
• Gestió de residus
• Comercials i serveis
• Recreatives, espectacles i oci
• Radiocomunicació
QUÈ ÉS UNA ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL?
És una entitat col·laboradora del Departament de Medi
Ambient, constituïda per una empresa o agrupaciód’empreses amb caràcter estable, públic o privat, que
obté l’acreditació per exercir les funcions que determina
la Llei 3/1998 i les disposicions derivades del seu
desplegament:
• Avaluació Ambiental Verificada
• Verificació de l’avaluació ambiental
• Control inicial
• Control periòdic
• Control complementari
• Certificacions tècniques
CLASSIF ICACIÓ
A C T I V I T A T
A n n e x I
Annex I I
Annex I I I
I NC I D È NC I A
A M B I E NT A L
Impac te e l e va t
Impac te mode ra t
Impac te ba i x
R È G I M
D ’ A UT O R I T Z A C I Ó
Autor i tzac ió ambienta l
L l icènc ia ambienta l
Comun icac i ó amb ien ta l
A D M I N I S T R A C I Ó
Q UE A UT O R I T Z A
Depa r t amen t de M ed i Amb ien t amb
informe vinculant de l ’a juntament
Annex I I .1: Ajuntament amb informe
v incu lan t de l Depa r t amen t de Med i
Amb ien t
Annex I I .2: Ajuntament amb informe
de l Conse l l Comarca l
A jun tamen t
%
ACTIV ITATS AFECTADES
2 %
1 8 %
8 0%
Control de l'abocament d'aigües residuals d'un escorxador.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 30/39
ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL
30
L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
És un document que té per objectiu analitzar els efectes
i els resultats mediambientals de l’activitat que realitzi
l’empresa.
L’avaluació ambiental serveix per a:
• Legalitzar les activitats existents que no disposin de cap
permís d’activitats. (El termini per a dur a terme aquesta
regularització es va acabar el 1/01/2002).
• Adequar les activitats legalitzades a la Llei 3/1998.
• Realitzar les revisions de les autoritzacions i llicències
ambientals .
• Com a model per a la realització de l’avaluació ambientalpel sistemes de gestió ambiental (ISO 14001 o EMAS).
És necessari realitzar una verificació de l’avaluació
ambiental quan l'avaluació ambiental no ha estat elaborada
per una EAC sinó que l’ha realitzat la pròpia empresa o
una empresa externa (enginyeries o consultories).
Les activitats dels annexos II.2 i III no estan sotmeses al
procediment d’avaluació ambiental verificada, sinó que
es regulen mitjançant una certificació tècnica.
EL CONTROL AMBIENTAL
És una acta de comprovació que verifica que l’exercicide l’activitat d’un establiment compleix amb totes les
determinacions que es descriuen en el projecte tècnic i
amb les condicions assenyalades en l’autorització o
llicència ambiental.
Amb aquesta actuació es garanteix la permanent adequa-
ció de les empreses als requeriments ambientals autori-
tzats.
En funció del moment que s’executi el control l’actuacióserà:
• Control inicial: en el moment de la posada en funciona-
ment d’una l’activitat després d’haver rebut la corresponent
autorització.
Mostreig de partícules i metalls mitjançant sonda isocinèticaen indústria alimentaria. Captació de partícules sedimentables en una gravera.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 31/39
31
ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL
• Control periòdic: es realitzen de forma periòdica segons
els que s’estableix a la Llei 3/1998: cada 2 anys en les
activitats de l’annex I, cada 4 anys en l’annex II.1 i cada
5 anys en l’Annex II.2 i III.
• Control complementari: segona visita derivada d’un
control ambiental desfavorable, per tal de comprovar si
s’han solucionat les deficiències trobades en la primeraactuació.
CLASSIF ICACIÓA C T I V I T A T
A n n e x I
Annex I I
Annex I I I
A D E Q UA C I ÓAc t i v i t a ts l e ga l i tzades
Abans de
1-gener-2007
Abans de
1-gener-2004
Abans de
1-gener-2004
Proced imen t d ’ adequac ió
Ava luac ió Amb ien ta l
Ver i f icada
Ava luac ió Amb ien ta l
Ver i f icada
Cert i f icac ió tècnica
Activi ta ts no lega l i tzades
Abans de
1 -gene r -2002
Abans de
1 -gene r -2002
Abans de
1 -gene r -2002
Procediment d ’adequació
Ava luac ió Amb ien ta l
Ver i f icada o
Pro jecte tècnic
Ava luac ió Amb ien ta l
Ver i f icada o
Pro jecte tècnic
Cert i f icac ió
tècnica
R E G UL A R I T Z A C I Ó
Mesures d'immissió de partícules amb sonda d'alt volum enuna planta d'àrids.
LA IMPLANTACIÓ DE LA NOVA LLEI
Aquest nou sistema d’intervenció administrativa afecta
directament la majoria de les activitats existents a Cata-
lunya, a les quals s’exigeix un important esforç
d’adaptació a la Llei, que necessita el seu temps per dur-
se a terme.
Considerant això, l’Administració fixa uns calendaris per a cada un dels grups d’activitats existents abans de
l’entrada en vigor de la Llei:
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 32/39
ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL
32
D'aquest calendari cal destacar que, passat el termini de
regularització, les activitats que no s'hagin adequat a la
nova llei abans de l'1 de gener de 2002 han de legalitzar-
se com una activitat nova mitjançant la presentació d’un
projecte tècnic.
També és oportú recordar que les activitats existents
legalitzades amb anterioritat a l'entrada en vigor de laLlei, compreses en els annexos II i III han d'adaptar la
seva situació abans de l'1 de gener de 2004, mitjançant
la presentació d'una avaluació ambiental verificada per
una entitat degudament acreditada.
Amb aquest nou sistema de prevenció i control de l’impacte
de les activitats sobre l’entorn es tendeix cap un equilibri
entre el creixement econòmic i la protecció ambiental per
tal de preservar el medi ambient i millorar la qualitat de
vida de les persones.
Amb l'acreditació com a Entitat Ambiental de Control,
CECAM adopta un compromís amb la legislació ambiental
actual per tal de potenciar el respecte al medi ambient
i així aconseguir, amb la col·laboració de les EAC's,l'administració i les empreses, un desenvolupament més
sostenible per a la nostra societat.
MARIONA GARRIDO I VALENTÍ
Llicenciada en Ciències Ambientals
Directora de l'Entitat Ambiental de Control
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 33/39
33
LA NOVA NORMA SISMICA ESPANYOLA NCSE-02
Aquest article va dirigit a tots els tècnics involucrats en
la fase conceptual de qualsevol projecte d’edificació
situada en una zona de certa perillositat sísmica. Cal
relacionar la PERILLOSITAT SÍSMICA amb la DUCTILITAT
de l’estructura projectada, tot això per a evitar la VULNE-
RABILITAT de la solució escollida davant l’acció sísmica.
INTRODUCCIÓ A LA SISMICITAT DEL NOSTRE PAÍS.
El darrer sísme amb danys produït a Catalunya fou l’any
1923 a Viella amb una magnitud de 5,5 i intensitat VIII,
mentres que a l’estat espanyol fou l’any 1884 a Alhama
de Granada amb 6 de magnitud i IX d’intensitat. Les
comarques gironines estan situades en un índret de gran
activitat sismogènica amb sismes de baixa intensitat, i
que sortosament fa molts anys que no tenim cap sisme
destructiu, però amb la incertesa que se’n torni a produir
algun. Sense anar més lluny, la matinada del dijous 27
de febrer de 2003, es va produir un terratrèmol al Ripollés
de 3,9 graus de magnitud a l’escala de Richter (veure
figura 1), que va aterrir a qui ho va patir. També cal
recordar que la mitjana d’enregistrament de terratrèmols
als sismografs, a les comarques gironines, és d’una vintena
de terratrèmols de baixa intensitat per any.
No cal dir que qualsevol poble que perd la seva memòria
històrica està condemnat a repetir-la. Amb això vull dir
que encara que en determinades zones on probabilísti-
cament hi podria haver un sisme important, i malgrat tot
no es prenen mesures constructives concretes, no per
això cal seguir la inèrcia de no pendre-les. Així doncs
neix el concepte de “perillositat sísmica” i neix el concepte
de “norma sísmica” per a evitar possibles “vulnerabilitats”
d’allò que projectem i construïm. Hem de canviar la
mentalitat dels projectistes: fer edificis més regulars en
planta i alçat, eliminar estintolaments, brotxals, pilars
curts, raonar els arriostraments, evitar excentricitats de
masses concentrades, etc., o bé fer un anàlisi dinàmica
en l’espai que garanteixi allò més estrany; en qualsevol
cas s’hauria de fer un correcte disseny estructural antisís-
mic que majoritàriament no es fa i se’n prescindeix, bé
sigui per desinformació, falta de formació o per interessos
econòmics imposats i erròniament acceptats.
NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMO-RESISTENT PER
A EDIFICIS NCSE-02.
La zonificació sísmica està basada en una avaluació
probabilista de la perillositat sísmica, en termes d’intensitatmacrosísmica. El mapa de perillositat que dóna la norma
SISMICITAT I APLICACIÓ DE LA NOVA NORMA SÍSMICAESPANYOLA NCSE-02 REFLEXIONS ENTORN AL DISSENYESTRUCTURAL D’EDIFICIS
Figura 1.- Sisme de 27.2.03 d’epicentre situat a la muntanya
del Taga, entre els municipis de Ripoll i Camprodon.Va tenir deu rèpliques, que només va detectar el sismògraf
(diari El Punt de 27.02.03).
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 34/39
LA NOVA NORMA SISMICA ESPANYOLA NCSE-02
34
correspon a un període de retorn de 500 anys i es presenta
en forma d’acceleració bàsica per localitat. A difèrencia
de l’antiga norma NCSE-94, l’acceleració de càlcul ve
ponderada per l’anomenat coeficient d’amplificació del
sòl, d’aquesta forma:
ac = ab p S
on, ab: acceleració bàsica donada per la norma segons
situació geogràfica
p: coeficient de risc sísmic segons el tipus de construcció,
amb valors de p=1 (edificis normal importància) i p=1,3
(edificis d’especial importància)
S: coeficient d’amplificació segons tipus de sòl que en
el cas normal de (ab p)< 0,10g S=C/1,25
* sòl t ipus I: C = 1 S=0,80 (bonifica ab)
* sòl tipus II: C= 1,3 S=1,00
* sòl tipus III: C=1,6 S=1,30 (penalitza ab)* sòl tipus IV: C=2,0 S=1,60 (penalitza ab)
Així en un cas extrem d’una població com Banyoles, Olot
o Ripoll (per no parlar del Pla de l’Estany, Garrotxa o
Ripollés) que segons la norma tenen unes ab=0,10g els
hi correspondria amb un terreny sorrenc disgregat (tipus
IV) una ac=0,16g per edificacions de normal importància
i ac= 0,21g per edificacions d’especial importància.
Aquests valors resultants (fins fa poc temps impensables
amb la norma NCSE-94) condueixen a una revolució
normativa pel que fa a l’aplicació en moltes de les nostres
obres. Aquest fet ha de fer reflexionar a molts dels tècnics
projectistes quant al desenvolupament conceptual del
projecte (sobre aquest tema en parlarem un altre cop en
el punt tercer).
Per a completar l’anàlisi de zones de potencial risc
d’amplificació de l’acceleració bàsica en la comarca de
la Garrotxa, presentem el mapa de zones sedimentaries
realitzat pel Sr.Ignasi Capellà (veure figura 3). Parlem de
risc potencial perque no coneixem les litologies en fondària;
parlarem de risc real si hi ha continuïtat en fondària fins
a 30m. Obviament aquest anàlisi vindrà caracteritzada
per l’estudi geotècnic que s’hi realitzi amb la definició de
terreny tipus IV i amb la conclusió d’una aceleració de
càlcul de 0,16g en el cas d’edificis de normal importància.
Pel que fa a la ductilitat cal dir que a partir d’acceleracions
de càlcul de 0,16g, s’han de construir edificis ambcoeficient de comportament per ductilitat com alta (u=3)
i molt alta (u=4) i per tant rebutjar totes aquelles solucions
estructurals amb ductilitat baixa (u=2) o sense ductilitat
(u=1). Vol dir que són rebutjables com a solució de
projecte estructural les solucions de forjats reticulars i
bigues planes on la falta de confinament del nus al pilar
li confereix una falta de ductilitat o una ductilitat baixa.
Amb l’entrada en vigor de la nova norma sismo-resistent
NCSE-02, s’ha millorat l’anterior norma NCSE-94 endiversos aspectes:
• Tal com ja s’ha dit, hi ha una redefinició de l’acceleració
sísmica de càlcul amb la incorporació del tipus de terreny
com a factor d’amplificació.
• Poden tornar-se a construir parets de càrrega de 14cm
de gruix en murs exteriors i 12cm en murs interiors quan
l’acceleració de càlcul és inferior a 0,12g i l’altura de mur
sigui menor a vint vegades el seu gruix.
• Per assegurar el lligat del fonament, i quan l’acceleració
de càlcul sigui menor a 0,16g, s’autoritza la seva funció
a la solera de formigó sempre que la llum entre pilars
sigui no major a cinquanta vegades el cantell del paviment,
ni menor a 15cm.
• El càlcul de l’ample de juntes sísmiques és amb la nova
norma més real, ja que té en compte el període fonamental
de l’estructura, quan amb l’antiga norma només era funció
de l’acceleració de càlcul i altura de l’edifici.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 35/39
35
LA NOVA NORMA SISMICA ESPANYOLA NCSE-02
• Per a acceleracions de càlcul no menors a 0,16g es
demanen estructures de formigó armat de ductilitat alta
(u=3) i molt alta (u=4) i a més una reserva de resistència
a esforç tallant d’un 25% superior a la requerida per
càlcul.
• S’introdueix la dissipació d’energia en triangulacions
d’acer tipus “creus de St. Andreu” com a elements decomportament de ductilitat alta (u=3).
No obstant, aquesta norma (igual que l’anterior) té
notables defectes. Són els següents:
• El plànol d’acceleracions bàsiques no coincideix exage-
radament amb el de la norma francesa dins la zona dels
Pirineus: hi ha un salt en uns quants punts de la frontera
del doble en la zona francesa. Segons l’Institut Cartogràfic
de Catalunya, els valors de l’acceleració bàsica que dóna
la norma NCSE-02 a les comarques de Girona estan
infradimensionats almenys un 30%, i a la Vall d’Aran un
100%. D’aqui l’interès per a confeccionar una norma
sísmica catalana (veure figura 2).
• Resta ambigua en molts d’aspectes i no diu taxativament
el que hauria de dir com a resum del seu contingut: una
estructura antisísmica és una estructura pensada perabsorbir les accions sísmiques i això des del seu disseny
conceptual i no des de la justificació numèrica de
l’injustificable.
Figura 3.- Plànol d’una part de la Garrotxa, a l’entorn
d’Olot, amb terrenys tipus IV segons norma NCSE-02.
(Veure pàgina següent)
A continuació es transcriu els comentaris realitzats pel
Sr.Ignasi Capellà, Doctor en Ciències Geològiques idirector de l’àrea de geotècnia del Cecam:
Aquest plànol representa les principals àrees de l’entorn
d’Olot amb sòls que presenten una compacitat i consis-
tència de grau molt baix (color rosat en planol). Corres-
ponen a sediments quaternaris que no es troben conso-
lidats. Es tracta de sorres, graves i argiles d’origen fluvio-
torrencial i argiles i llims de tonalitats fosques i amb
matèria orgànica (restes vegetals) d’origen lacustre (color
rosat amb ratlletes verdes).
Des del punt de vista mecànic els materials granulars,
les sorres i les graves, presenten una compacitat que sol
ser solta. Només en els trams de graves el dipòsit pot
exhibir una major densitat i la seva compacitat pot assolir
el grau de mitjanament densa. Els materials cohesius,
per la seva banda, disposen d’una consistència molt tova
a tova (qu<0,50 kg/cm2) i ocasionalment mitjana (qu
0,5-1,00 kg/cm2). D’aquest darrer tipus de sòls cal
destacar les argiles i llims d’origen lacustre per la seva
Figura 2.- Mapa de perillositat sísmica a ambdós costat del
Pirineu Oriental, segons normatives francesa i Espanyola.Es pot apreciar el sobredimensionat d’acceleracions bàsiques
a la zona francesa i l’infradimensionat a la zona catalanaamb punts de confluència absurds com seria el cas d’Andorraamb un 0,06g segons norma espanyola i 015g a 025g segons
norma francesa (més d’un 100% de diferència).
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 36/39
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 37/39
consistència extremadament baixa. En l’àmbit de la norma
NCSE-02, els materials d’aquestes formacions superficials
són del tipus IV i ocasionalment del III.
A la zona de la Garrotxa els sòls indicats s’assenten
damunt d’un substrat rocallós terciari, format per gresos
i/o margues, o d’una colada de basalt més o menys
alterada. El seu gruix és molt variable i majorment estàrelacionat amb la distància a la qual apareixen els relleus
del substrat. Sòl ser d’1 a 10m excepte a les zones d’Olot
i la plana de Bas, on pot ser superior. Els gruixos màxims
es troben a la zona de sediments lacustres de la plana
d’en Bas, on poden sobrepassar els 50m.
Cal comentar que algunes de les gredes que constitueixen
els cons dels volcans de la zona volcànica d’Olot exhi-
beixen, bé que no sempre, un grau de compacitat solta.
Tanmateix, no es descarta que els valors dels SPT ques’hi ha practicat estiguin influenciats a la baixa per la
ruptura dels grans de greda.
Fonts d’informació: Informes geotècnics realitzats per
Cecam, mapa geològic d’Espanya 1:50.000 (fulls d’Olot,
Ripoll i Manlleu i la carta geològica de la regió volcànica
d’Olot, de Mallarach).
ALGUNES CONCLUSIONS PRELIMINARS DEL 2on
CONGRÉS NACIONAL D’ENGINYERIA SÍSMICA
(MÁLAGA, 1 AL 4 D’ABRIL DE 2003) EN RELACIÓ A
L’APLICABILITAT DE LA NORMA NCSE-02.
En el capítol d’anàlisi estructural s’ha denunciat el des-
coneixement del comportament de les estructures per
part de molts tècnics que es dediquen a calcular-les.
Entre d’altres raons, gran part de la culpa la té l’ús sense
rigor dels programes integrats de càlcul que ofereix el
mercat, per gent inexperta. També s’ha denunciat la falta
de decissió del consultor d’estructures per plantejar un
canvi de l’estructura prevista per l’arquitecte, per temor
a produir-li un canvi del disseny arquitectònic de l’edifici.
Per a resoldre correctament qualsevol projecte d’edifici
de normal i especial importància, cal tenir en compte la
vulnerabilitat de la solució escollida en funció de la
intensitat sísmica traduïda en un coeficient d’acceleració
de càlcul. Per arribar a aquest punt d’equilibri cal seguirles següents etapes:
1/ REDACCIÓ DEL PROJECTE CONCEPTUAL (DISSENY
ESTRUCTURAL)
2/ RESOLUCIÓ DE DETALLS CONSTRUCTIUS (DUCTI-
LITAT DELS NUSOS)
3/ MODELITZACI Ó I CÀLCUL ESTRUCTURAL
(JUSTIFICACIÓ NUMÉRICA)
La primera etapa d’un projecte és definir-lo conceptualment
a través d’una correcta TIPOLOGIA ESTRUCTURAL que
doni tanta més DUCTILITAT GLOBAL com major sigui
l’acceleració de càlcul. Per aconseguir aquesta fita cal
tenir un coneixement prou acurat de DISSENY ESTRUC-
TURAL, sens dubte una de les assignatures més neces-
sàries en moltes carreres tècniques. La realitat és que
molts projectistes volen la planta “neta” de pilars i per
tant prescindeixen de qualsevol problema derivat. En
aquest cas, la funció del consultor d’estructures és vital
vers la configuració del projecte executiu i més encara
si hi ha perillositat sísmica. La segona etapa és resoldre
correctament els DETALLS CONSTRUCTIUS d’estructura
per a millorar la DUCTILITAT LOCAL dels punts poblemàtics
com els nusos d’unió pilar-biga. Un correcte disseny
antisísmic comporta la formació de ròtules plàstiques
primerament en bigues, després en pilars i per últim en
el nus que es preten mantenir. La darrera etapa d’anàlisi
és la modelització estructural i el posterior CÀLCUL
37
LA NOVA NORMA SISMICA ESPANYOLA NCSE-02
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 38/39
LA NOVA NORMA SISMICA ESPANYOLA NCSE-02
38
ESTRUCTURAL garantint la hipotesi sísmica combinada
degudament amb les altres, amb una JUSTIFICACIÓ
NUMÈRICA adequada.
Qualsevol alteració quant a ordre dels passos anteriors,
podrà representar una VULNERABILITAT tan més gran
com més gran sigui l’alteració. Així per exemple, escollir
una tipologia estructural a base de forjats reticulars enun índret on l’acceleració de càlcul sigui superior a 0,16g,
representa tenir una estructura molt vulnerable amb
ductilitat molt baixa (si es prenen mesures addicionals)
o nul·la (si es realitzen com s’acostumen a fer realment).
D’altra banda cal tenir clar que detalls constructius ben
resolts amb una tipologia estructural no adequada, NO
serveixen per a res. Així NO hem d’utilitzar elements
estructurals de baixa ductilitat (cas de forjats reticulars
i bigues planes) en zones d’alt risc sísmic (acceleració
de càlcul superior a 0,16g).
Un altra de les conclusions preliminars del Congrés ha
estat posar damunt la taula el fet del desconeixement del
terreny en el moment de l’aprobació de figures de plane-
jament urbanístic del territori. Com és sabut l’excitació
sísmica propagada pel terreny es transmesa a l’edificació
que ha de reaccionar dissipant l’energia d’alguna forma.
Quan el període de resposta de l’edifici coincideix amb
el d’excitació del sòl es produiex el fenòmen de la res-
sonància amb el col·lapse de l’edifici. Per a evitar aquest
fet segons el tipus de sòl, s’haurien de prohibir certes
tipologies edificatòries des de l’aprofitament urbanístic.
Desgraciadament és prou evident que avui dia no es fa
res d’això i no hi ha cap perspectiva d’obligar els municipis
a redactar estudis de riscos geológics prèviament a
qualsevol figura de planejament urbanístic. També, sobre
el planejament urbanístic, s’ha insistit molt dins del
congrés que els ajuntaments haurien de flexibilitzar
l’aplicació de les “altures reguladores màximes” (ARM)
en les edificacions, ja que s’ha de tenir en compte la
necessitat de despenjar les bigues en molts casos.
Finalment dir que la normativa sísmica a l’Estat Espanyol
no s’esta aplicant en molts projectes i denunciar una altra
vegada la inviabilitat de poder-la aplicar atès el contingut
de molts d’altres. Esperem no haver d’esperar un sisme
destructiu per conscienciar-nos en l’aplicació de
l’arquitectura antisísmica.
Girona, abril 2003
EDUARD BONMATÍ I LLADÓ
Arqte. Tècnic Consultor d’Estructures. Profesor de l’UdG.
7/17/2019 CECAM. Nivell 02
http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 39/39
www.cecamlab.come-mail: [email protected]