1

2

ÍNDEX

1. DADES DEL CENTRE EDUCATIU .................................................................... 3

2. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE ............................................................................. 4

3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ......................................................................... 5

4. PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE .................................................................... 8

5. MATERIALS I SUPORTS................................................................................. 17

6. ÀMBIT TEMPORAL.......................................................................................... 19

7. EVALUACIÓ DELS CONTINGUTS.................................................................. 19

8. PROJECCIÓ DE FUTUR DE L’EXPERIÈNCIA................................................ 21

9. AVALUACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA ................................................................... 21

10. ANNEXOS...................................................................................................... 23

3

DADES DEL CENTRE EDUCATIU

Nom del centre: Institut Ernest Lluch

Codi de centre: 08043462

Titularitat: Pública

Consorci Educatiu de Barcelona

Generalitat de Catalunya

Adreça: Diputació, 11-15

Barcelona 08015

Telèfon: 93.426.06.76

Correu electrònic: a8043462@xtec.cat

Projectes actuals: Comenius : “Youth of Europe. Youropia”

Comenius regio: “European Schools.Management versus leadership”

Biblioteca Escolar. “PuntEdu”

Projectes premiats: Sello Europeo 2009

Coordinació del projecte: Carme Muñoz

Persona de contacte: Carme Muñoz

Correu electrònic: cmunoz@xtec.cat

4

2. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE

L'Institut "Ernest Lluch" està situat al barri de "l'Eixample" de Barcelona, a la confluència dels carrers Diputació i Vilamarí; forma part juntament amb el CEIP "Joan Miró" d'un complex educatiu.

Actualment, s'imparteixen quatre línies d'ESO, (ampliades a cinc de primer a tercer curs per prioritats d'escolarització del districte) i tres de Batxillerat. Les necessitats educatives dels nostres gairebé 800 alumnes es cobreixen amb una plantilla de 61 professors/es de diferents especialitats.

L'alumnat procedeix majoritàriament de la zona en què està ubicat el centre, "l'Eixample", i dels propers barris del "Poble Sec" i "Hostafrancs". Pràcticament tots els alumnes provenen dels sis centres adscrits al nostre: Escola Joan Miró, Escola Auró, Escola Els Llorers, Escola Diputació, Escola Mallorca i Escola Ferran Sunyer.

El nostre alumnat és tan heterogeni com en altres barris tradicionals de la ciutat. Coexisteixen aquells que pertanyen a una classe mitjana "acomodada" i altres d'un nivell econòmic més baix. A causa de la procedència familiar de l'alumnat (fills de pares universitaris o tècnics de grau mitjà, juntament amb fills de pares amb estudis mitjans i primaris) s'evidencien diferències culturals. La majoria de les famílies és de Barcelona, encara que també n'hi ha de procedència immigrant, tant de la resta de Catalunya, com d'altres regions de l'Estat o d'altres països. Hi ha una minoria d'alumnes estrangers de recent incorporació, fins fa poc era menys d'un 10% del total de l'alumnat, però en l'últim any s'ha incrementat fins arribar a un 30%.

El centre va ser inaugurat com a institut de Batxillerat l'any 1989 amb el nom de "Parc de l'Escorxador", l'actual denominació - "Ernest Lluch" - data de l'any 2002. Des dels seus començaments, el claustre de professors ha participat en nombrosos projectes educatius i ha obtingut alguns premis entre els quals podem esmentar els més recents: Llums i ombres ("Light and Darkness") durant el curs acadèmic 2008-2009 amb el qual es va obtenir el premi "Aprenentatge actiu d'idiomes", convocat per la Generalitat de Catalunya i el primer premi del "Segell Europeu per a les iniciatives innovadores en l'ensenyament i l'aprenentatge de les llengües 2009", convocat pel Ministeri d'Educació.

Actualment el centre s'ha incorporat al Comenius "Youth of Europe" en el qual participa al costat d'altres centres escolars europeus (Polònia, Portugal, Itàlia, Grècia, Alemanya, Gran Bretanya i Romania) i a un projecte d'innovació educativa per a la renovació i dinamització de les biblioteques escolars, vinculat al programa Puntedu i a Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Cal destacar la participació en les edicions I. IV, X de El País de los estudiantes, i en altres projectes col·laboratius promoguts per la Fundació La Caixa com Fotohistòries o Caixaescena.

5

3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL: “Cap a l’exili”

ÀMBIT DEL PROJECTE

El projecte educatiu "Cap al exili" anava dirigit als alumnes de 4t curs de l'ESO amb el propòsit de vincular conceptualment i afectiva l'èxode produït després del final de la Guerra Civil,el 1939.

Durant el curs 2011-2012, van participar en aquest projecte 130 alumnes d'edats compreses entre els 15 i els 16 anys, de procedències geogràfiques i socials diverses. El projecte, de marcada interdisciplinarietat, es duu a terme entre els Departaments de Ciències Socials, Llengua Espanyola i Literatura, Educació Visual i Plàstica i Tecnologia i s'ha inclòs dins de la programació dels respectius departaments didàctics. Té com a antecedent una experiència d'innovació educativa al voltant de la memòria històrica a partir de fotografies que es va dur a terme durant els cursos 2005 a 2008 i el resultat va donar lloc a una sèrie d'exposicions de caràcter anual al centre cívic Golferichs.

L'eix vertebrador és abordar aspectes polítics, socials i culturals de la història d'Espanya dels anys trenta, de l'exili espanyol en acabar la Guerra Civil i això inclou prendre contacte amb aquells autors que es van veure obligats, al terme del conflicte, a sortir del país.

En Ciències Socials, el projecte es relaciona amb el tema dedicat al període d'entreguerres i a la Guerra Civil; en el cas de Llengua i Literatura, l'activitat forma part de l'educació literària i, en particular, es proposa l'acostament al patrimoni històric de la literatura espanyola i el desenvolupament de la creativitat de l'alumne; en Tecnologia està vinculat a l'optativa d'Informàtica i posa en pràctica conceptes d'intercanvi d'informació a la xarxa i programes d'edició digital; en Educació Visual i Plàstica s'enllaça amb el temari de disseny gràfic i, més concretament, de l'elaboració d'una imatge il·lustrativa d'un text.

Es persegueix, doncs, com un dels objectius principals que l'alumnat aprengui a servir-se de tots els recursos al seu abast per a l'adquisició de tot tipus de coneixements i que sigui capaç de comprendre un esdeveniment històric al qual es poden sentir emocionalment vinculats, i puguin interioritzar-lo mitjançant un procés creatiu en què participi tant el vessant literari com l'audiovisual. Es comprèn així que la transversalitat és l'eix que articula totes les activitats proposades des de les àrees que intervenen en el desenvolupament del projecte. Al llarg del projecte han coexistit diferents mètodes d'aprenentatge, posant especial atenció en l'adquisició de les competències bàsiques mitjançant l'ús de diferents eines tal com s'especificarà en el seu moment.

Les activitats programades pels departaments pretenen completar els ensenyaments impartits a l'aula i ajudar a la consecució dels objectius generals de l'etapa formativa de l'ESO.

6

OBJETIUS

L'objectiu general del projecte és que l'alumnat adquireixi un coneixement global de la societat i cultura espanyola en un moment històric concret. Alhora, es busca promoure les relacions personals entre els alumnes, incitar a la investigació i autoaprenentatge i evitar l'aïllament de les matèries dins del projecte curricular

A aquests objectius de caràcter general, s'hi han d'afegir els específics del currículum de les matèries següents:

a. Ciències Socials:

- Conèixer les causes i conseqüències de la Guerra Civil. - Reflexionar sobre les condicions de l'exi·li espanyol de 1939. - Reconèixer situacions en el present a partir del coneixement del passat.

b. Llengua i Literatura Castellana

- Aproximar-se al coneixement del nostre patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l'experiència individual i col · lectiva en el context de la història dels anys 30.

- Saber relacionar el context històric amb els drames col·lectius -exili- i amb les manifestacions literàries - Machado i altres escriptors.

c. Tecnologia (Informàtica)

- Realitzar creacions multimèdia - Publicar i difondre continguts (gràfics i textuals) a la xarxa. - Conèixer i saber utilitzar les eines per a la comunicació.

d. Educació Visual i Plàstica

- Analitzar i identificar diferents imatges del disseny gràfic. - Conèixer i practicar les diferents tècniques per a realitzar una il · lustració. - Conèixer el maneig de programes de tractament de la imatge. Com a continguts transversals, tot el treball s'orienta a l'educació en valors amb la intenció de contribuir al desenvolupament de la cultura de la pau a partir del coneixement i de la reflexió sobre les conseqüències de les guerres.

INTERVENCIÓ DEL PROFESSORAT

En “Ruta del exilio” han intervingut quatre departaments en els quals han treballat diferents professors i professores vinculats a :

Ciències Socials Ana Pastor Sanmillán Milagros Banegas García

Lengua Española y Literatura Carme Muñoz Gimeno Marta Vila Morales

Educació Visual i Plàstica Sira Llauradó Pérez Marta Domínguez Sensada

Tecnologia (Informàtica) Ana Albalat Martínez

7

TEMPORALIZACIÓ DE LES SESSIONS

El projecte es va desenvolupar en quatre fases: documentació, treball de camp, creació i edició. En la primera fase de documentació van participar els departaments de Llengua i Ciències Socials. Es van dedicar 12 sessions per matèria amb l'objectiu que l'alumne se sensibilitzés davant d'una circumstància social (l'exili polític) i adquirís els coneixements teòrics que li facilitaran la comprensió de determinats esdeveniments. La segona fase, de treball de camp, que anomenem Ruta de l'exili, es va desenvolupar durant dos dies, en què l'alumne va entrar en contacte directe amb els escenaris de la retirada de l'exèrcit republicà i l'èxode d'una part del poble espanyol. La tercera fase - de creació - es va dur a terme a les aules en dues seqüències: la creació literària i la creació gràfica, des Llengua i Literatura i Educació Visual i Plàstica. Quarta i última fase - d'edició i difusió - es va dur a terme en la matèria de Tecnologia amb l'objectiu de difondre les creacions, tant literàries com gràfiques. El còmput del temps emprat en el desenvolupament del projecte és el següent:

CIÈNCIES SOCIALS

LENGUA Y LITERATURA

VISUAL I PLÀSTICA

TECNOLOGIA VIATGE TOTAL

4r ESO A 12 12 18 10 52 H + 2 dies

4r ESO B 12 12 18 10 52 H + 2 DIES

4r ESO C 12 12 18 10 52 H + 2 dies

4r ESO D 12 12 18 10

2 dies

52 H + 2 dies

TOTAL 48 48 72 40 2 dies 208 H + 2 dies

El projecte "Ruta de l'exili" es va dur a terme durant els dos primers trimestres del curs acadèmic 2011-2012. El desenvolupament de totes les activitats es va efectuar, bàsicament, dins de l'horari escolar i es va completar durant dos dies, a finals d'octubre, amb una ruta pels llocs on es va iniciar l'exili republicà a banda i banda de la frontera entre Espanya i França.

8

4. PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE

El projecte "Cap a l’exili" persegueix la sensibilització dels adolescents davant fenòmens de caràcter universal, com és el cas d'èxodes massius de població que abandona els seus països per motius polítics o econòmics en diverses parts del món.

L'experiència, a més d'aprofundir en un moment de la història, treu els alumnes del context habitual d'aprenentatge (l'aula) per situar-los en un espai que remet a certs esdeveniments de la història recent (la Guerra Civil de 1936-1939 i el posterior exili) que va canviar les vides de tanta gent.

El projecte educatiu "Cap al exili" contribueix a adquirir, desenvolupar i consolidar diverses habilitats. Des de les matèries implicades en el projecte s'afavoreix l'assoliment de les competències bàsiques següents:

- Competència en comunicació lingüística. L'alumnat desenvolupa la capacitat d'expressió oral i escrita en les activitats que es proposen.

- Competència social i ciutadana, en la comprensió de la realitat social passada.

- Competència cultural i artística. Interpretació i valoració de l'obra dels autors exiliats, especialment de l'obra d'Antonio Machado i de la interacció entre la literatura, l'art i la història.

- Tractament de la informació i competència digital. L'alumne ha de buscar informació i elaborar el seu propi treball utilitzant les noves tecnologies (recerca d'informació, selecció de continguts, ús i manipulació de suports electrònics, elaboració de textos i presentacions).

- Competència en autonomia i iniciativa personal. Durant tot el desenvolupament del projecte l'alumnat constitueix part activa, i ha de planificar i decidir aspectes relacionats amb l'execució del treball tant en la part individual com la col·lectiva.

Metodologia

a.- Treball a l’aula

En Llengua espanyola i Literatura, l'activitat d'aula es concreta en el coneixement de la literatura de l'exili a partir de seqüències que suposen una millora de les estratègies de la comprensió i producció de textos, en la recerca d'informació en entorns virtuals i en la plasmació dels coneixements i experiències personals en diferents gèneres literaris. A l'aula de Llengua i Literatura, a més, s'aprofundeix en l'ús de les noves tecnologies per a la sistematització, exposició i producció de textos propis. En Ciències Socials, Geografia i Història es treballa la Guerra Civil amb diferents tipus d'activitats (textos, mapes, fotografies, audicions ...). S'incideix especialment en final de la guerra i l'exili immediat. Així mateix, es connecta aquest fenomen amb l'estudi d'algun cas d' exili recent. En Educació Visual i Plàstica l'activitat d'aula es defineix a partir de la recerca i anàlisi de diferents tipus d' il·lustracions al llarg de la història de l'art fins als nostres dies. Igualment es fa un repàs dels artistes més contemporanis i la incorporació de les noves tecnologies en l'elaboració d'una imatge. Es realitzen pràctiques de tècniques pictòriques i també fotogràfiques, a més d'una introducció als diferents programes de tractament de la imatge.

9

En Tecnologia l'activitat d'aula dóna a conèixer les possibles eines que podem utilitzar per compartir arxius a Internet, la forma en què podem editar arxius per a publicacions digitals (inserint diverses imatges i textos), la conversió d'aquests arxius a un altre tipus de format i, finalment, la difusió a la xarxa com a recurs de comunicació actual. La teoria s'estudia a partir de la pràctica en l'aula d'informàtica, treballant directament amb arxius del projecte, les seves creacions i resultats.

b.- Treball fora de l’ aula.

Les activitats complementàries que es van proposar per al recorregut pels escenaris de l'exili són les següents: 1. Visita al Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera. 2. Visita a les platges d'Argelers. (Localització d'un dels camp de refugiats espanyols). 3. Visita a la Maternitat d'Elna. 4. Recorregut urbà per Cotlliure vinculat a la figura d'Antonio Machado. 5. Visita al Monument al Exili a La Vajol. 6. La sortida del país. Recorregut a peu des de La Vajol (Espanya) a les Illes (França).

Descripció de les activitats1

ACTIVITAT 1. Visita al Museu Memorial de l’Exili (MUME).

La Jonquera, juntament amb altres poblacions va ser un lloc de pas de milers de ciutadans durant la seva fugida cap a França en els primers mesos de 1939.

El MUME promou la recuperació de la història i de la memòria de l'exili dels republicans espanyols al final de la guerra civil (1936-1939). Com que l'exili és un fenomen no només espanyol, sinó universal que ha afectat i continua afectant a importants col·lectius d'home, dones i nens de tot el món, el museu vincula l'exili espanyol amb altres exilis contemporanis.

Al Museu es duran a terme dues activitats: una visita guiada i la participació en el taller "L'exili i les mass media". L’objectiu és que els alumnes treballin de forma lúdica i participativa la relació entre aquest fenomen, universal en el temps i en l'espai, i els mitjans de comunicació, la premsa escrita, la ràdio, la televisió o el cinema amb la finalitat d'establir comparacions entre la visió de l'exili del 1939 i la que predomina actualment en els mitjans de comunicació sobre l'exili al actualment.

ACTIVITAT 2. Visita a les platges d’Argelés

Argelés sur Mère és una població costanera del sud de França que va albergar un camp de refugiats on van ser confinats milers de republicans espanyols. A la platja d'Argelés es llegeixen alguns testimonis de persones que hi van viure i patir els rigors de l'hivern, la fam, la manca d'higiene i la desesperació mentre s'observen fotografies que diferents autors van prendre en aquest lloc i que no han estat vistes en el MUME.

1 Ver Anex 8. Ruta pels llocs de l’exili.

10

ACTIVITAT 3. Visita a la Maternitat d’Elna

A la població d'Elna, la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va fundar en 1939 una institució sota els auspicis del govern del seu país. A la Maternitat Suïssa d'Elna van donar a llum moltes dones que estaven internades en els camps de refugiats i de concentració del sud de França.

Es realitza una visita guiada per la maternitat, s'entra en contacte amb la tasca humanitària que es va realitzar en aquesta institució i es llegeixen alguns testimonis del llibre La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats (2006) d'Assumpta Montellà.

ACTIVITAT 4. Visita al Monument de l’Exili

A pocs metres de la població de la Vajol es troba el Monument al Exili. Es tracta d'una escultura de bronze dels artistes Joan Garcia i Lola Reis que es van inspirar en una de les escenes fotografiades per un reporter el 1939. Representa un home i la seva filla a la qual li falta una cama, quan es dirigien amb un nombrós grup a Prats de Molló. La fotografia, amb el temps, va esdevenir un símbol dels homes i dones que partien cap a l'exili.

Davant del monument es reflexiona sobre la interacció entre els esdeveniments històrics i les arts i la influència mútua entre gèneres artístics, en aquest cas entre fotografia i escultura.

ACTIVITAT 5. Colliure

Cotlliure és una localitat costanera, al sud de França, propera a la frontera espanyola. A aquesta població va arribar A. Machado el 29 de gener de 1939 junt amb centenars d'espanyols que s'exiliaven d'un país en guerra. Tot just un mes més tard (22 de febrer), hi mor i és enterrat.

A Cotlliure es realitzen dues activitats: passeig per la població i homenatge a Machado al cementiri. El recorregut per la ciutat serveix per observar els llocs que recorden el poeta: l'Hotel Quintana, on va viure els seus últims dies, el carrer que porta el seu nom i la platja, el darrer paisatge que va veure abans de morir.

A la tomba de Machado, a l'entrada del cementiri, els alumnes llegeixen textos del poeta i d'altres escriptors que van partir a l'exili. La selecció ha estat preparada en una de les activitats prèvies que s'han realitzat a l'aula de Llengua i Literatura.

ACTIVITAT 5. Recorregut a peu entre La Vajol (Espanya) i Les îlles (França)

El pas del Coll de Lli, entre la població espanyola de la Vajol i la francesa de les Illes va ser el que, a més de molts refugiats, van seguir el 4 de febrer de 1939 el president de la II República Espanyola, Manuel Azaña, el darrer president de la Generalitat Republicana, Lluís Companys i el president d'Euskadi, José Antonio Aguirre.

Aquest recorregut ajuda a comprendre les dificultats de la fugida. En fer-lo a la tardor, el camí està cobert de fulles que dificulten el pas. Durant el camí es troba el monument dedicat.

11

4.2. Continguts i activitats

4.2.1. Àrea de Ciències Socials

FASES TEMPORALITZACIÓ CONTINGUTS OBJECTIUS ACTIVITATS MATERIALS I RECURSOS

Fas

e d

e d

ocu

men

taci

ó

9 sessions

Setembre -Octubre

Introducció a la història espanyola dels segles XIX i XX.

Identificació de les principals tendències i ideologies polítiques dels segles XIX i XX.

De la II República a la Guerra Civil

La guerra: causes, desenvolupament i conseqüències.

L'exili

Exilis actuals

Drames col·lectius, manifestacions culturals.

-Conèixer episodis de la història espanyola recent

-Valorar les conseqüències de la Guerra Civil.

- Conèixer les causes i condicions de l'exili posterior a la Guerra Civil.

- Contribuir al desenvolupament de la cultura de la pau a partir del coneixement i de la reflexió de les conseqüències d'una guerra.

. Lectura de textos històrics

Recerca i selecció d'informació a través d'Internet.

Elaboració i interpretació de mapes

Observació de fotografies

Visualització de pel·lícules de ficció i extractes de documentals

El llibre de text constitueix el material de referència de l’alumne i el punt de partida per tal d’entrar en contacte amb el tema.

Consulta de bibliografia. Biblioteca del centre:

Las Largas vacaciones del 36 (1976),

Silencis (2012).Silvia Castro

Los niños de Rusia (2001). Jaime Camino

Internet. Obtenció d’informació a partir de diversos buscadors.

12

Dia 1

24 octubre

Exilis (passats i presents)

Camps de refugiats, primera destinació de l'exili

La solidaritat en les dificultats

L'exili intel·lectual.

Pel

s in

dre

ts d

e l’e

xili

Dia 2

25 octubre

Últims moments a Espanya (la Vajol, Coll de Lli), pas de la frontera i arribada a França (Les Illes).

- Conèixer de forma directa els llocs de la memòria relacionats amb l'exili.

- Reconèixer situacions en el present a partir del coneixement del passat.

- Reflexionar i saber relacionar el context històric amb els drames col · lectius.

Visita al MUME

Visita al Monument de l'Exili a La Vajol. Passeig per la platja d'Argelés

Visita a la Maternitat d'Elna Recorregut urbà per Cotlliure vinculat a la figura d'Antonio Machado. Recorregut a peu pel camí que van seguir els exiliats: d'Espanya a França a través del pas de l'Coll de Lli. Presa de notes: impressions personals i dades històriques. Presa de fotografies

Dossier amb la proposta d'activitats.

Fotografies del camp d'Argelés.

Textos de personatges destacats que escriuen sobre l'exili. (Azaña, Companys)

Càmera (opcional)

Tas

qu

es d

e sí

nte

si

6 sessions

Saber relacionar el context històric amb els drames col·lectius -exili- i amb les manifestacions culturals Machado.

Contribuir al desenvolupament de la cultura de la pau a partir del coneixement i de la reflexió de les conseqüències d'una guerra.

Confecció d'un dossier individual a partir de les anotacions preses durant el viatge. Exposició oral dels treballs realitzats Realitzar un treball opcional a partir de les fotografies preses en els escenaris de l'exili. Xerrada-col·loqui amb Assumpta Montellà, autora de La maternitat d'Elna, sobre el procés d'investigació històrica que li va permetre escriure el llibre.

Quadern d'anotacions Fotografies preses. Fullets explicatius dels llocs visitats. Material propi de l'alumne

13

4.2.2. Àrea de Llengua i Literatura castellanes

FASES TEMPORALITZACIÓ CONTINGUTS OBJECTIUS ACTIVITATS MATERIALS i RECURSOS

Fas

e

de

do

cum

enta

ció

5 sessions

Setembre/ Octubre

Panorama literari de entreguerres

Els últims dies d’Antonio Machado

La literatura de l’exili

- Conèixer el panorama cultural i literari de entreguerres

- Consolidar conceptes propis del llenguatge literari

- Citar, segons les convencions, les fonts consultades per la realització d’un treball.

Lectura de textos

Resum de textos

Accés, selecció d’informació obtinguda a través d’Internet.

Transformació d’informació

Lectura d’imatges

Textos literaris: Colliure. Ian Gibson, , fragments de Días y noches, de Andrés Trapiello.

Testimonis: La vida de un fotógrafo. Agustí Centelles; Cartas de maestros.

- Infografia: Vida y obra de César Vallejo

- Machado. Poesía completa. Austral

- Llistat dels escriptors de l’exili

- Oppen Office

- Plataforma Moodle / Google Sites

- Buscadors d’Internet

- Internet: Galeries fotogràfiques.

Dia 1

24 octubre

El pas per la frontera (La Jonquera), els camps de refugiats (Argelès), la solidaritat (la maternitat de Elne), la mort Machado (Colliure)

Pel

s in

dre

ts d

e l

’exi

li

Dia 2

25 octubre

Últims moments a Espanya (La Vajol, Coll de Lli), Arribada a França (Les îlles).

Conèixer de forma directa els escenaris de l’exili

Reflexionar sobre l’exili i Machado.

Llegir expressivament textos de Machado i altres autors.

Anotar impressions personals en un diari de viatge

El diari de viatge

Antologia de textos de l’exili.

Llibreta grandària A6

Càmera de fotos (opcional)

Fulletons dels indrets visitats

Llapis, retoladors...

Pegament

Tisores

Fas

e de

cre

ació

7 sessions

El conte literari

Apropament a l’estructura i mecanismes del relat

Conèixer els elements del relat a través de lectures.

Planificar un relat emprant un mapa de conceptes

Aplicar els coneixements adquirits per a la creació d'un relat

Lectura de relats

Planificació de relats amb mapes de conceptes

Producció de relats amb escenari donat: redacció i revisió.

Redacció d’un informe de treball.

Relats:

Arturo Barea: En la sierra

Max Aub: El remate

CMap Tools

Plataforma Moodle

Google sites

14

4.2.3. Educació Visual i Plàstica

FASES TEMPORALITZACIÓ CONTINGUTS OBJECTIUS ACTIVITATS MATERIALS I RECURSOS

Fas

e d

e d

ocu

me

nta

ció

(i cr

eaci

ó)

1 sessió

La imatge visual.

La il·lustració

L’esbós

Crear imatges mentals relacionades amb l’exili

Lectura dels textos. Lectura i selecció del text. Elaboració dels primers esbossos.

Folis.

Llapis HB.

Fas

e d

e cr

eaci

ó

Def

inin

t la

idea

4 sessions

Elements gràfics i compositius.

Lectura d’una imatge. Nivells de iconicitat.

Tipus d’ il·luminació Il·lustració: literària, científica, publicitària, etc ...

Estils pictòrics.

Tècniques pictòriques.

Tractament del dibuix.

Tècniques pictòriques.

Color.

El fotomuntatge.

Analitzar el contingut d’un text i previsualitzar imatges il·lustratives o relacionades.

Definir la idea per il·lustrar un text

Visualització i comentari de il·lustracions de textos diversos.Anàlisi de imatges.

Creació d’il·lustracions per a un relat

Lectura i selecció del text.

Realització d’esbossos.

Llibres il·lustrats

Il·lustracions en suport digital

Blog

Textos fotocopiats: els relats que els alumnes han creat a l’aula de Llengua.

Fulls.

Llapis HB.

Llapis de color

Fas

e d

e cr

eaci

ó

Cre

ació

d’ il

·lust

raci

ó

8

sessions

Tractament del dibuix.

Tècniques graficoplàstiques i pictòriques.

Color. Simbolisme.

El fotomuntatge i el collage

Realitzar un dibuix il·lustratiu amb un estil propi, a partir d’un text literari

Pràctiques de diferents tècniques pictòriques.

Pràctiques de l’aplicació del color.

Làmines de paper per diferents tècniques pictòriques.

Tinta xina, retoladors, pintures tempera, pastissos, etc

Càmeres fotogràfiques.

Gimp, Gmail

Blog

15

Fas

e d

e cr

eaci

ó

Tra

ctam

ent d

e l’i

mat

ge

6 sessions

Introducció al programa de tractament de la imatge: Gimp

Experimentar recursos TIC per enriquir l’ expressivitat del dibuix.

Familiaritzar als alumnes en la disciplina del treball organitzat per capes. L’organització del procés creatiu per capes de treball

Pràctiques en l’aplicació del color i textures.

Ordinadors

Escàner

Impressora color

Dropbox. Plataforma lliure per l’ emmagatzematge d’arxius

Gmail

Blog

4.2.4. Tecnologia

FASES TEMPORALITZACIÓ CONTINGUTS OBJECTIUS ACTIVITATS MATERIALES I RECURSOS

Fas

e d

e d

ocu

men

taci

ó

Inic

iaci

ó al

treb

all o

n lin

e

en l’

em

mag

atze

mat

ge d

’arx

ius

2 sessions

(abans de començar la feina de redacció i creació digital)

Apreciar les noves tecnologies com a eines útils de treball.

Desar i compartir arxius a la xarxa

Comprendre i saber utilitzar l’entorn i les eines de:

Plataforma Moodle

Drop Box

Google docs

Site de Google

Gmail

Desar arxius en Drop Box.

Descarregar informació del Moodle de l’ institut i pujar-hi informació.

Enviament de correus de gmail amb arxius adjunts i compartir-los amb Google docs

Consultar i compartir informació en Google sites.

Plataforma Moodle

Drop Box

Google docs

Site de Google

Gmail

Fas

e d

e ed

ició

Inic

iaci

ó

a la

maq

ueta

ció

2 sessions

Eines de Gimp.

Funcionament de Drop Box,

Fer servir adequadament les eines bàsiques del programa Gimp.

Apreciar les noves tecnologies com a eines de treball útils.

Pràctiques par conèixer les propietats i possibles aplicacions de les eines

Gimp

Site de Google

Drop Box

Google docs

Gmail

16

Fas

e d

e ed

ició

Maq

ueta

ció

3 sessions

Composició d’un reportatge gràfic

Dominar les eines de GIMP.

Aplicar el dibuix vectorial i el retoc fotogràfic

Planificar i composar la maqueta d’un llibre

Compaginació de relats i il·lustracions

Plataforma Moodle

Pdf creator

Fas

e d

e ed

ició

Div

ersi

ficac

ió

de fo

rmat

s

2 sessions

Formato de treball

Mètodes de difusió d’arxius

Convertir documents a diferents formats

Crear una edició digital pública en internet.

Convertir la maquetació a formats diferents, .docs, .pdf …

Crear un Issu

Issu. Plataforma de publicació d’arxius en format pdf

Scribid. Plataforma lliure de publicació on line d’arxius de qualsevol format .

Calameo.

Fas

e d

e ed

ició

Difu

sió

a la

xar

xa

1 sessió Comunicació i difusió de continguts a la xarxa

Difondre adequadament la informació en internet a través de correu electrònic, xarxes socials, blogs i pàgines web.

Marketing i publicitat de treballs propis en els nostres mitjans de difusió.

Pàgina web institut

Blogs dels Departaments.

Facebook.

Gmail

Twitter.

5. MATERIALS I SUPORTS

Un dels objectius clau per al desenvolupament del projecte és la interacció dels coneixements històrics, literaris i artístics que apareixen en els llibres, amb les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) i les Tecnologies de l'Aprenentatge Col·laboratiu (TAC) per desenvolupar diverses habilitats que tendeixen a unificar el coneixement teòric amb recursos d'expressió estètica tant textual com gràfica.

Els materials electrònics i els recursos TIC utilitzats en el projecte són els següents:

a. Materials en paper

Els llibres de text constitueixen el material de referència de l'alumne i el punt de partida per entrar en contacte amb el tema a les diferents matèries. Les obres recomanades són complementàries als llibres de text. Es poden consultar a la biblioteca del centre - recentment renovada - i en la del barri (Biblioteca Joan Miró). La participació de la biblioteca del centre suposa la interacció entre dos projectes, el que s'està descrivint en aquestes pàgines i el seu propi -Punt Edu - que pretén l'actualització de la biblioteca escolar amb adquisicions d'obres de consulta i entreteniment que es vinculin a alguna de les experiències que es duen a terme a les aules.

b. Materials electrònics

- Equipament d'aula: ordinador connectat a un projector i un equip de so. - Ordinadors Part del treball ha estat realitzada amb els ordinadors instal·lats a les aules d'informàtica del centre sense descartar que l'alumnat emprés els seus ordinadors personals quan ha estat necessari.

- Perifèrics

Escàner: HP Scanjet 3800 Impressora: Cànon IX 4000

- Càmeres digitals i telèfons mòbils

Els dos dies en què es transita per la ruta de l'exili, l'alumnat pren fotografies amb les càmeres digitals i telèfons mòbils amb l'objecte de documentar gràficament els llocs en què van tenir lloc els esdeveniments que són objecte d'estudi teòric.

18

c. Recursos TIC

- Plataforma Moodle

S'ha utilitzat l'Entorn Educatiu Virtual - Moodle - del centre (agora.xec.cat / ies-ernest.lluch /) que ha permès gestionar el treball dels grups, orientant activitats, proposant enllaços, incorporant textos de lectura obligada i lliure.

Aquesta plataforma serà substituïda en el curs actual per un site (sites.google.com / site / haciaelexilio) en el qual s'han incorporat els materials, un cop revisats i validats després de l'anterior experiència.

- Programa de tractament d'imatges: Gimp El programa de creació i tractament d'imatges que es va utilitzar bàsicament per l'ajust de les il·lustracions ha estat Gimp per tractar-se d'un programari lliure.

- Generadors de mapes conceptuals: Cmap Tools Els mapes conceptuals es faran servir per a la planificació de les accions narratives del relat. S'ha optat per Cmap Tools a causa de la seva facilitat d'ús i gratuïtat.

- Programes d'edició textual: Open Office La redacció de textos i composició s'ha elaborat en Open Office, cosa que no exclou que els alumnes emprin els programes d'edició que tinguin instal·lats en el seu ordinador personal.

- Plataforma d'emmagatzematge. Dropbox Usada per compartir i emmagatzemar informació, especialment en les fases de creació i difusió.

- Plataformes lliures de publicació on line: Scribid, Issu, Calaméo Després d'experimentar amb diverses plataformes de publicació on line d'arxius de diversos formats, s'ha optat per Isuu per la seva millor qualitat de visualització.

c. Material gràfic i fílmic

Al llarg de l'experiència didàctica, es van projectar, de manera completa o parcial, en Ciències Socials pel·lícules i documentals ambientats en el període a estudiar: Els nens de Rússia (2001). Jaime Camino, Silencis (2012). Silvia Castro i Les Llargues vacances del 36 (1976). Jaime Camino. En la matèria de Llengua i Literatura es projecta la presentació de pantalles Antonio Machado de José María Martínez Laseca i recomana veure els primers minuts dels documentals Machado, última memoria (2006) i Francisco Boix, un fotógrafo en el Infierno, de Lorenzo Soler. Així mateix, es recomana l'audició de poemes d'Antonio Machado, musicats per diversos autors (Serrat, Díaz ...).

19

Pressupost

Totes les activitats dutes a terme a l'aula s'han desenvolupat amb els mitjans disponibles a l'institut i intentant desplegar els projectes, en la mesura del possible, amb programari lliure i gratuït.

El viatge als llocs de l'exili i les activitats que s'hi van realitzar el curs 2011-2012 va tenir un cost de 70 € per alumne i va comptar amb un ajut de l'AMPA de l'Institut "Ernest Lluch", que pujava a 15 € per alumne.

6. ÀMBIT TEMPORAL

La major part del projecte es va desenvolupar durant tot el curs escolar, en funció dels ritmes que marca cadascuna de les fases (documental, de camp, creativa i de difusió). La primera abasta els dos primers mesos del curs (setembre i octubre), la segona, de creació es desenvolupa a les aules en dues seqüències, una de creació literària (novembre) i una altra de creació visual (gener i febrer); finalment, la quarta i última fase, de difusió, es porta a terme a l'aula de tecnologia i abasta el mes de març i part del d'abril.

7. AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS En el projecte s'han establert dos nivells d'avaluació: de l'alumnat i de la pràctica docent que, segons el nostre criteri, valida la pertinència i continuïtat del mateix. El treball de cada alumne s'avalua de manera contínua, en cada assignatura i en relació a les activitats realitzades.

En l'avaluació de l'alumnat es van considerar els següents aspectes:

- Estimació del treball personal - Presentació adequada de materials - Capacitat de treball en grup - Exposició oral - Elaboració d'una prova comuna interdisciplinària per comprovar el domini de les matèries estudiades. - Competència en expressió oral i escrita

L'avaluació de l'alumnat es va fer separadament, per matèries.

a. Ciències Socials.

- Elaboració d'un dossier a partir de textos propis i d'un mural i / o un audiovisual mitjançant el muntatge de fotografies prenent com a punt de referència els aspectes més significatius del viatge.

- Una vegada conclosa la segona fase, la ruta pels llocs de l'exili, es va passar a l'exposició oral del treball per part de cada alumne /a de cada grup d'alumnes a classe.

- Finalment, els murals es van exposar públicament, als passadissos i vestíbuls de l'institut.

20

b. Lengua y literatura

- L'informe de l'activitat "Geografia de l'exili" va posar a prova la capacitat d'interpretar dades i formular-les per escrit.

- La redacció i maquetació del reportatge gràfic es va emprar per valorar la comprensió lectora, la capacitat de síntesi i el sentit d'adequació en la selecció d'imatges.

- L'elaboració d'una Antología de los escritos del exilio va posar a prova el criteri de recerca i selecció de dades a partir d'un tema donat.

- A l'activitat "Crea un relat" es va avaluar la destresa a planificar una seqüència d'esdeveniments i l'ús de mapes de conceptes. Així mateix es va considerar el correcte ús de la llengua (lèxic, sintaxi, ortografia i construcció textual) i l'adquisició de coneixements literaris i estètics.

c. Educació Visual i Plàstica

- L'elaboració de les diferents idees en esbossos ens va donar la pauta de la coherència en el procés creatiu de l'alumne/ a.

- Es van avaluar els resultats expressius de les pràctiques realitzades amb diferents tècniques pictòriques.

- Es va avaluar igualment el rigor en el procés de tractament de la imatge, fent un seguiment de les diferents fases.

d. Tecnologia

- Es va valorar el domini dels aspectes de pujada i baixada de documents en l'emmagatzematge en línia.

- Es va tenir en compte la capacitat creativa i la iniciativa personal, l'originalitat i l'experimentació, creant edicions diferents i originals.

- Es va ponderar la capacitat per descarregar programes de conversió i executar-los i emprar-los adequadament.

- Es va avaluar la redacció correcta i adequada de les comunicacions en les xarxes socials i pàgines web per a la difusió del projecte.

Perquè l'avaluació dels aprenentatges resultés efectiva, es va recórrer a l'ús de rúbriques de manera que el nivell de desenvolupament de continguts i la consecució dels objectius quedés explicitada en els ítems Molt bo, Bé, Acceptable, Millorable

21

8. PROJECCIÓ DE FUTUR DE L’EXPERIÈNCIA Aquest treball es va pensar amb l'objectiu que es constituís en eix de transversalitat en l'últim curs de l'ESO.

El projecte, en l’actual i en successius cursos escolars, intenta incrementar la implicació d'altres departaments, a partir de la valoració positiva una vegada conclòs el projecte.

Aquest curs, ja s'ha considerat convenient incorporar i implementar nous recursos TIC i expandir-lo a altres àmbits de la vida escolar com la vinculació amb el grup de teatre o la participació de l'AMPA del centre. En aquest últim cas, s'ha programat un cinefòrum amb un cicle de pel·lícules opcional i en horari extraescolar que comptarà amb la participació de pares i mares, com a experiència pilot. El tema - la guerra i l'exili - inclou tant pel·lícules de ficció com documentals. Entre les primeres proposaríem La lengua de las mariposas, de José Luís Cuerda (1999), El viaje de Carol, d'Ángel García Roldán i Imanol Uribe (2002) o Pa negre d'Agustí Villaronga (2010).; Recomanaríem com a documentals Pregunta-ho al vent de Robert Towne (2006).

9. AVALUACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA Com que els departaments didàctics implicats van decidir consolidar el projecte, es va considerar necessària una avaluació de la pràctica docent que tingués en consideració els següents aspectes

- Avaluació de la programació de continguts - Avaluació de l'adequació de les activitats - Avaluació de l'adequació de la metodologia - Implicació de l'alumnat davant les activitats proposades - Resultats qualitatius de les proves

Una de les eines que es van emprar, tant per valorar els continguts com les activitats, va ser una enquesta que es va passar als alumnes a final de curs i que va aportar al professorat una visió molt detallada de la seva percepció.

A la vista dels resultats obtinguts el curs escolar 2011-2012, es van revisar algunes pràctiques. Per exemple, en el curs actual ja es va a combinar l'ús de la plataforma Moodle - que resulta poc atractiva visualment i d'ús excessivament complex - per l'ocupació dels sites, més dúctils i manejables. A aquest efecte, s'han traslladat i sistematitzat els materials de Llengua i Literatura del Moodle de centre (agora.xtec.cat / ies-ernest-lluch / moodle /) a un site on es recullen les indicacions de treball per a l'alumne

http :/ / sites.google.com / site / haciaelexilio

i pel professorat , recollint la programació del projecte

http :/ / sites.google.com / site / haciaelexilioproyecto

D'altra banda, es potenciarà, des d'aquesta eina la creació de portafolis personals, de manera que les tasques realitzades per cada alumne en les diferents matèries quedin recollides en una mateixa plataforma.

Així mateix, no es descarta incorporar noves eines, a mesura que es descobreixi la seva utilitat en la pràctica docent i discent.

ÍNDEX ANNEX

1. FITXES DE TREBALL .................................................................... i

2. REPORTATGES: MACHADO CAP A L’EXILI ........................................ ii

3. DOSSIER D’HISTÒRIA .................................................................... iii

4. PLANIFICACIÓ D’UN RELAT ............................................................ iv

5. TRACTAMENT DIGITAL D’IL·LUSTRACIONS....................................... v

6. NOSTRA DE PUBLICACIONS DIGITALS .......................................... vi

7. PLANTILLES DE VALORACIÓ ............................................................ vii

8. RUTA PELS LLOCS DE L’EXILI ............................................................ vii