Si preguntem a la gent

què és Europa,segurament les

respostes no seran

gaire clares; una suma

d'estats nacionals, una

realitat històrica o,

simplement, una

utopia. Sigui com

sigui, l'any 1993 un

consorci de les

principals cadenespúbliques del vell

continent varen posar

en marxa Euronews,

un canal de 24 hores

de notícies en set

llengües diferents ambla voluntat d'oferir

informació sota una

perspectiva europea

en un territori amb 24

idiomes oficials i 200

dialectes. Després de

poc més d'una dècadad'emissions, vuit

milions de persones

veuen Euronews cada

dia.

PERIODISME AL MÓN

Euronews:Passió perEuropa

Paco Fuentes

El resultat dels referèndums celebrats

a França i a Holanda, que s'han mani¬festat en contra de la ratificació de la

nova Constitució Europea, i la decisiódel Regne Unit d'ajornar sine die laconvocatòria de la consulta, està este¬

nent un cert desànim entre la classe

política europea. Un desànim que haprovocat un trasbals entre els mitjansde comunicació del continent que

s'havien manifestat, majoritàriament,a favor de la proposta sotmesa a

votació. No obstant això, Euronews

(www.euronews.net) -el primer canaleuropeu de televisió multilingiie d'in¬formació contínua- ha pogut convertirla idea d'Europa en la seva bandera ien el seu èxit. Un projecte que ha estatliderat durant gran part de la seva

recent història per un català, José VilaAbelló (Marsella, 1938), fill de pares

espanyols, educat a Reus, que va ser

president del consell d'administraciód'Euronews des de 1996 fins a 2004.

Vila Abelló, que ha arribat a ser euro-

diputat per uns mesos, representa en simateix dues de les idees que van

permetre la creació d'aquest canal dereferència, el plurilingüisme i la multi-culturalitat.

Euronews va néixer l'I de gener de1993, després de poc menys de dosanys de negociacions i converses entreles principals empreses públiques detelevisió associades per mitjà de la

Unió Europea de Radiodifusió (EBU-UER,www.ebu.ch), amb seu a Gine¬bra (Suïssa). L'objectiu fundacionald'aquest canal d'informació contínua,que és manté intacte, és el d'oferir lesnotícies del món simultàniament en

diverses llengües amb una visió abso¬lutament europea. Vila Abelló explicaque la finalitat era acabar "amb laprevalència de l'americana CNN", tot ique admet que la comparació no liagrada.L'explicació és clara, per veure la CNNo la NBC s'ha de dominar l'anglès,Euronews es pot seguir en 7 idiomesdiferents -castellà, anglès, francès,

alemany, italià, rus, i portuguès. Lagestió del canal que depèn de les 19empreses públiques associades -Repú¬blica Txeca (CT); Xipre (CyBC); Algè¬ria (ENTV); Grècia (ERT), Tunísia(ERTT); Egipte (ERTV); França(Francetélévision); Malta (PBS);Itàlia (RAI); Bèlgica (RTBF);Irlanda (RTE); Portugal (RTP);Rússia (RTR); Espanya (RTVE);Eslovènia (RTVSLO); Suïssa (SSR-SRG); Mònaco (TMC); Romania(TVR), i Finlàndia (YLE)- que dispo¬sen de dues societats: Secemie

(editora) i Socemie (operadora).Euronews després de més d'unadècada d'emissions és un producteconsolidat en el mercat, però el camíno ha estat fàcil. Vila Abelló es va

Imatge de les instal·lacions d'Euronews -el primer canal europeu de televisió multilingiie- ubicades a Lió. Foto: Paco Fuentes

incorporar a la presidència d'aquestcanal en 1996 a proposta del Conselld'Administració de Ràdio Televisió

Espanyola (RTVE) de què formavapart.

TRES MILIONS PER LLENGUA

La programació es va iniciar amb cincllengües -francès, anglès, alemany,castellà, i italià-, posteriorment s'hi va

incorporar l'àrab, gràcies a unasubvenció europea, però el suportinstitucional s'acabava poc temps

després. Finalment, es va aconseguirincorporar el portuguès en 1999 i el rusen 2001, que és el primer canal d'infor¬mació contínua a Rússia i en rus.

Segons Vila Abelló, el cost aproximatper emetre en una nova llengua "ésd'uns tres milions d'euros". Els ingres¬sos d'Euronews provenen de la

comercialització de publicitat i patro¬cinis en línia, de les quotes delsoperadors de cable i satèl·lit que

ofereixen les seves emissions, de la

producció de televisió i de les llicèn¬cies dels seus programes. Són diver¬sos els operadors de cable i de

EL canal, que està gestionat per 19empreses publiques, es pot seguiren castellà, anglès, francès,alemany, italià, rus i portuguès

satèl·lit que ofereixen en tot o en partla programació d'Euronews a Catalu¬nya. Es pot sintonitzar, per exemple,al canal 75 de Digital + i també es potveure l'emissió en obert per La 2 deTelevisió Espanyola (TVE), dedilluns a divendres, des de les 4.00 ifins a les 7.30 hores.

REDACCIÓ UNICA A SET VEUS

La principal característica d'Euronewsés que disposa d'una redacció única ontreballen per torns set periodistes decadascuna de les set llengües en quès'emet la informació -castellà, anglès,francès, portuguès, italià, rus i alemany.

La coordinadora de

l'edició castellana,

Beatriz Beiras (Vigo,1956), que es va incor¬porar a Euronews jades de la seva fundació

i que procedia de la Televisió de Galí¬cia (TVG), explica que una de lesseves responsabilitats és "vetllar per

l'homogeneïtat d'estil de la versióespanyola dels nostres programes". Estracta de donar una "continuïtat

formal" de la imatge d'Euronews per

tal de garantir que "l'espectador reco-

PERIODISME AL MÓN

Euronews a València,només un somni

José Vila Abelló president d'Eu-ronews (1996-2004) explica que

abans de la fundació es van

presentar diverses candidaturesde ciutats europees per acollir lesinstal·lacions del seu centre de

producció i emissió de notícies.Les tres que van arribar a la triafinal van ser "València (Espa¬

nya), Lió (França), i Munic(Alemanya)". Vila Abelló reco¬neix que "la millor candidaturaera la de València" perquè dispo¬sava d'un "projecte molt sòlidamb unes instal·lacions pràctica¬ment preparades, justament desd'on s'emet el canal internacional

de RTVE", al Parc Tecnològic dePaterna. No obstant això, laubicació territorial de València

lluny de la centralitat política imediática europea va acabar perlimitar les seves possibilitats.També cal tenir en compte que ladecisió definitiva es va prendre en

un moment de màxima convulsió

política a Europa, perquè "vacoincidir amb la caiguda del mur

de Berlín i la posterior reunifica-ció del país". Alemanya va

començar a mirar cap a l'Est,va desenvolupar "l'anomenadaostpolitik i es van oblidar de lacandidatura presentada per l'ale¬manya RDA amb la Televisió deBaviera", que curiosament no esva arribar a incorporar a la socie¬tat fundadora d'Euronews. Vila

Abelló comenta que "creien que

pel fet de ser alemanys hoguanyarien de carrer, es van

distreure, van perdre el tren i elsfrancesos, que són molt hàbils, esvan portar el gat a l'aigua".

negui immediatament que està veient iescoltant Euronews".

L'equip de periodistes en llenguacastellana està format per 16 redactorsi redactores, igual que els altres sisgrups de treball restants, correspo¬nents a les set llengües d'emissió d'Eu¬ronews. També tenen vinculació ambla redacció, explica Beiras, deu perio-

El català José Vila Abelló va

presidir Euronews entre 1996 i 2004.L'actual director d'informatius iprogrames, Luis Rivas, prové de TVE

distes més en qualitat de col·labora¬dors. Altres periodistes desenvolupenla seva feina en altres àmbits, com ara

la coordinació, la producció i en

l'equip de caps d'edició. L'actualdirector d'informatius i Programesd'Euronews és l'espanyol, Luis Rivas.Un professional procedent de Televi¬sió Espanyola (TVE), on va ser corres¬

ponsal a Moscou i a Budapest. Rivasva ser el moderador de l'última cimera

europea celebrada a Barcelona, que vareunir el president espanyol, José LuisRodríguez Zapatero i el presidentfrancès, Jacques Chirac. Una trobadapolèmica per l'absència de l'italià,Silvio Berlusconi, i del canceller

alemany, Gerhard Schroeder.Mayte Carrasco (Terrassa, 1974) una

La candidatura de Lió va superarles altres dues (Munic i València)a la tria final i que aspiraven aacollir les instal·lacions del canal

de las redactores, amb cinc anys d'ex¬periència a Telecinco, explica com ésuna jornada laboral normal a la redac¬ció d'Euronews: "un equip d'editorsselecciona les notícies del dia que hande tenir un interès general per a tot

Europa". És a dir, "una informaciócom ara les manifestacions contra el

govern del canceller Schroeder, poden

tenir un gran seguiment a Alemanya,però no interessen a la resta d'Europa,tret que la repercussió política siguiimportant".Un cop triada la notícia, l'editor selec¬ciona les imatges sense so i explicaen una reunió amb els set redactors

-un de cada llengua- l'enfocamentexacte de la informació. En aquesta

reunió, comenta

Mayte Carrasco, "potparlar en francès o en

anglès, que són lesllengües oficials ala redacció". Cada

professional redacta la seva notícia"sota un mateix punt de vista", peròamb la informació seleccionada espe¬

cialment per a l'audiència a la quals'adreça. En el cas de la redacció en

castellà "es té en compte tant Espanyacom Llatinoamèrica". Una de les difi¬

cultats és fer coincidir la durada de la

peça en totes les llengües que ha de serexactament el mateix. Cada equipescriu una notícia per hora, encara que

"sempre s'està preparat" per entrar endirecte si s'ha de donar una informació

d'última hora.

RITME RÀPID

Mayte Carrasco assegura que el ritmede treball és molt més ràpid que en

una televisió generalista, "la ment had'estar ben desperta",perquè la primeranotícia del dia potserde l'Orient Mitjà, lasegona relacionadaamb el referèndum

celebrat a França, la tercera una expo¬

sició a Praga, i la següent un directed'un atemptat al Líban, que justaments'acaba de produir.La redacció d'Euronews, a primer cop

d'ull, transmet experiència. Algunsredactors són autèntics "savis" que

porten molts anys treballant la infor¬mació i coneixen la política internacio-

Foto de família d'alguns dels responsables i redactors d'Euronews.

nal en detall. "No són només perio¬distes", són experts, alguns parien cinco sis idiomes, "és increïble", diuCarrasco. La responsable de l'equip en

llengua espanyola, Beatriz Beiras, va

encara més lluny i comenta que "nohem de tenir por de treballar ambaltres periodistes europeus". No exis¬teixen grans diferències, "la professio-nalitat s'imposa a la nacionalitat, elbon professional és reconegut deseguida i, per això, és respectat".El valor de les notícies és màxim

perquè no s'introdueixen personalitza¬cions, stand-up, "els directes es fan en

una cabina, cada periodista en la seva

llengua com si fos la ràdio, peròparlant i analitzant les imatges en

temps real". Segons afirma Carrasco,un dels avantatges és que "la progra¬

mació es pot tallar en qualsevol

moment i fer directes de hores i hores

sense limitació", si el tema és realment

important. És que el va succeir recent¬ment durant l'anomenada revolució

taronja a Ucraïna, que va provocar lacelebració d'unes noves eleccions amb

Un dels inconvenients és que nodisposa d'enviats especials ni decorresponsals per la impossibilitatde fer una crònica en set llengües

la consegüent victòria al candidatopositor, Viktor Iúsenko. Euronews va

ser un dels canals de televisió més

seguits per la seva "objectivitat i inde¬pendència", apunta Carrasco.Per contra, un dels inconvenients és

que Euronews no disposa ni d'enviatsespecials ni de corresponsals perquè elperiodista no podria fer una crònica

simultàniament en les set llengüesd'emissió. Només tenen un correspon¬

sal permanent a Brussel·les, que sovintaconsegueix entrevistes exclusivesamb els líders polítics europeus. Unad'aquestes primícies informatives la va

protagonitzar l'expresi-dent espanyol, JoséMaria Aznar, que va

parlar per a Euronewsel setembre de 2004,

després de mesos desilenci. En aquesta entrevista, que es

va difondre per tot el món, Aznar va

insistir en la vinculació de la banda

terrorista ETA amb els atemptats del'11-M a Madrid.

La programació és una bona mostradel compromís d'Euronews ambEuropa. "És una televisió especialit¬zada en la informació internacional

45

Després d'una dècada d'emissions, Euronews és un projecte consolidat. Foto: Paco Fuentes.

amb un posicionament editorial definitper la seva ubicació a Europa, sónnotícies del món fetes per europeus

per a tot el món", explica BeatrizBeiras.

L'element central són els butlletins

informatius de 12 minuts elaborats per

informar del que està succeint en

temps real, amb la màxima precisió.Després de l'actualitat s'hi van incor¬porant, en funció de l'horari d'emissió,blocs concrets de notícies polítiques,econòmiques, i culturals.La informació meteorològica, tambémolt acurada, ocupa un ampli espai a

la graella de programació d'Euronews.La part informativa del bloc inclouseccions com l'anomenada Comment,una notícia sense veu en off, les

imatges parlen per si mateixes, sense

edició prèvia, amb el so original per

permetre a cada espectador de treu¬re'n les seves conclusions.

El nom d'Europa està sempre presenta la programació d'Euronews com ésel cas d'Europeans, un espai dedicat a

informar de les preocupacions delsciutadans en sectors com el medi

ambient, la indústria o l'agricultura.Europa Review, un resum de les princi¬pals notícies europees de la setmana iParlament, una interessant iniciativa

que explica les conseqüències deldebat polític en la vida diària delshabitants de la Unió Europea.Altres programes especials que Euro¬news ha desenvolupat al llarg de laseva història són Agora, un debatentre dues personalitats que defensenopinions contràries sobre un tema

europeu de màxima actualitat i Space,un magazín desenvolupat en col·labo-

Precarietat laboral

En teoria, la legislació laboralfrancesa permet treballar 35 horessetmanals i compaginar la vidalaboral i familiar. A Euronews es

treballa quatre o cinc dies seguits idesprés en tenen tres o quatrelliures: Però això no succeeix a

totes les redaccions. El problemaés que a França per afavorir queles empreses incorporin a un

periodista amb un contracte fixs'exigeix que no encadeni dife¬rents contractes temporals. Aixòimplica que sigui acomiadatdurant dos o tres mesos i despréstorna a la feina. Hi ha periodistesque porten dècades en un mateixmitjà sense contracte indefinit.

ració amb l'Agència Europea de l'Es¬pai (ESA) (www.esa.int) que permet

aprofundir en l'evolució de l'activitatd'aquesta indústria a nivell europeu iinternacional.

MIRAR CAP A L'EST

La recent ampliació de la Unió Euro¬pea cap a l'Est suposa tot un repte inoves oportunitats també per a Euro-news. L'èxit de les emissions en llen¬

gua russa, iniciades com hem explicaten 2001 semblen confirmar que es

tracta d'un mercat important, com hodemostra el fet que les televisionspúbliques de Romania, Rússia, Eslovè-nia i la República Txeca formin partdel grup de socis i accionistes delcanal.

L'entrada d'Euronews en aquests

països de l'est del vell continent es veu

reforçada amb l'emissió parcial de laseva programació mitjançant diversosoperadors nacionals generalistes.Aquest és el cas de la BTRC (Bielo-rússia), l'Armnews (Armènia), i laTVSA de Sarajevo (Bòsnia-Herczego-vina).Segons l'informe de distribució PETV,que correspon al primer quadrimestrede l'any 2004, i que ha estat facilitatper Euronews, el seu senyal arriba a untotal de 144 milions de llars a tot

Europa, per davant dels 93 milions que

gaudeix la CNN Internacional i dels 67milions que acumula la BBC World. Elcontrol i anàlisi d'audiència es fa amb

el sistema Eureka, un model que reculldades de sis països: Alemanya, Polò¬nia, Espanya, Bèlgica, França i Suïssaque suposen el 52% del total de lapoblació que pot sintonitzar el canalen un dia.

Les dades del mateix període confir¬men que l'impacte diari d'Euronews a

Espanya és d'uns 243.000 espectadors,davant dels 90.000 de la CNN Interna¬

cional, els 48.000 de la BBC World, iels 8.000 de la CNBC.

premi turístic internacicnalinternatiDnal tnurism priae prin touristique international

—g-sa¡El patronat da turisme de lediputació de lleide conuoca:

1HÉes prem i picad'E5fcat5http//:www...

\\ \1

tema La temàtica se centrarà en els aspectesturístics de les comarques de Lleida.

□ r i g i n a IS Hi podran optar tots els treballs presentatsen qualsevol idioma de qualsevol país del món, publicats o emesosen premsa escrita, ràdio o televisió des del 17 d'octubre de2004 fins al 17 d'octubre de 2005. Les bases del premi seranpublicades el 17 d'octubre de 2005 al "Butlletí Oficial de l'Estat"i en un diari de difusió estatal.

18 3s O (JlData límit presentacióFecha limite presentaciónDeadline

t a r m i n i La presentació dels treballs es farà en eltermini d'un mes, a comptar des de l'endemà de la publicacióde la convocatòria al "Butlletí Oficial de l'Estat" (période d'inscripcióde treballs del 18 d'octubre al 18 de novembre de 2005). Elstreballs hauran de ser lliurats pel mateix autor o autors, o perqualsevol persona o entitat que n'acrediti el consentiment, iremesos al president del:PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIÓFERRAN, 18, 3r 25007 LLEIDA]a ] Periodisme imprès: Un exemplar de la publicació en la qualva aparèixer.b ] Ràdio i televisió: Gravació de les informacions o els reportatgesque es presentin. En el cas de programes informatius, unaselecció de tres programes unitaris tal com es van emetre.

premis S'atorgaran 7 categories de premis:> PREMSA ESCRITA 6.000 euros

> RÀDIO 6.000 euros

> TELEVISIÓ 6.000 euros

> PREMSA ESPECIALITZADA EN VIATGES I TURISME 6.000 euros

> INTERNACIONAL 6.000 euros

Al millor treball de premsa, ràdio, magazín especialitzat o televisió publicat o emèsa l'estranger.> A LA TRAJECTÒRIA 3.000 euros

A la trajectòria en la difusió dels atractius turístics de les Terres de Lleida. El juratvalorarà en funció dels diferents treballs presentats en totes les edicions del premi.> PREMSA LOCAL 3.000 euros

Al qual podran optar tots els mitjans de comunicació de les Terres de Lleida.jl_irat El jurat el formaran professionals del món de la informació en lesmodalitats de premsa, ràdio i televisió.L'ErEldictE El jurat es reunirà i donarà a conèixer el veredicte del

PATRONAT DE TURISME [DIPUTACIÓ DE LLEIDA][RAMBLA FERRAN, 18, 3r 25007]

[LLEIDA - CATALUNYA - SPAIN]I^ESSEEBEZES

FAX +34 973 24 55 58

ll·idat=L·ir-( udatur.cor

36.000 €premispremiDSp r i s e s p r i

http//.www...

LuuüLiJ.llEidatur.cnm

17è Premi Turístic Pica d'Estats el 28 de gener de 2006. Un mateixautor podrà optar a més d'un premi. El premi podrà ser declarat desertsi el jurat ho considera oportú.

Diputació de Lleida iPatronat de Turisme