Edició de LleidaDIJOUS · 31 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14653 - AVUI / Any XL. Núm. 13523 - EL PUNT

1,20€

1751

68-1

1495

81w

1344

05-1

1636

17®

EUROPA-MÓN P24,25

Nervis en el PP davantl’amenaça real que Rajoysigui el primer presidentespanyol destituït peruna moció de censura

El PNB, temptat tant pelgovern com per Sánchez,manté el dubte, mentreque ERC i el PDeCAThan assegurat el sí

La moció pren cos

CUP · “Les declaracions sobre Torra són dures, precipitades i forade lloc” CS · “Busquen la fractura social per debilitar el país”

“Rajoy haprevaricat”

ENTREVISTA Artur Mas EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

P6-9

El president Torra, ahir a Brussel·les, amb Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín ■ ARIS OIKONOMOU / AFP

El president referma el compromís amb els consellers exiliats

Torra no renuncia a la restitució

Primer diccionari demedicina il·lustrat

Societat P18

Salut amb ullsde nen

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

es Trobades d’Es-cola Valenciana

es fan, la primaverade cada any, en unavintena de pobla-cions, tot al llarg de

la geografia valenciana. Varen co-mençar en un clima hostil contra lallengua l’any 1986 i des d’aleshoress’han anat eixamplant i creixent finsarribar a congregar cada any dues-centes mil persones. Les Trobadesd’enguany s’acabaran a Biar el 9 dejuny, amb la corresponent a l’Alcoià iel Comtat. La penúltima hem tingutla sort de fer-la, dissabte passat, aBétera, reunint xiquets de tot elCamp de Túria.

Les Trobades són un espectacle di-fícil de repetir enlloc. Comencen ambuna desfilada de xiquets i escoles pelscarrers del poble, cadascú rere la seuapancarta i amb les reivindicacions queconsidera oportú afegir —els de Nà-quera, per exemple, demanaven unaescola digna per al seu poble i elimi-nar els barracons.

Després de la desfilada el conjunt

de xiquets, pares i mestres s’escam-pen per tot arreu, fent activitats o visi-tant les mil i una paradetes que acom-panyen la Trobada, totes elles relacio-nades amb la llengua o amb activitatsescolars. Els organitzadors locals pro-posen actes de coneixement del medi,a Bétera visitar la Torre Bufilla, i totplegat acaba amb un sopar popular iun concert que engresca els qui esqueden fins a més tard. Tot en un am-bient de molta alegria i complicitat.

Ara és així però no ho ha estat sem-pre. Fa anys les Trobades eren perse-guides pel propi govern valencià iamenaçades per l’extrema dreta, queha provocat incidents greus en diver-ses ocasions, sempre sota la protec-ció d’una policia còmplice amb ellsfins nivells d’escàndol. Per sort ara totha canviat però dissabte, mentre veiadesfilar els xiquets per davant de ca-sa, no vaig poder evitar tenir un recordper a aquells activistes que duranttants anys van fer la feina difícil. I vaigpensar que la insistència i la bona fei-na segueixen sent fonamentals en tot.

L

Keep calmVicent Partal

Trobades

La insistència i la bona feinasegueixen sent fonamentalsen tot i les Trobades d’EscolaValenciana, fa anysperseguides, en són exemple

La vinyetaFer

a pel·lícula més bella que he visten l’última edició de Canes vapresentar-se fa 36 anys al mateix

festival, on hi ha retornat com un“clàssic” en còpia restaurada: A Ilhados amores, del cineasta portuguèsPaolo Rocha, que s’inspira en l’època,l’obra, els amors, la vida i la mort deWenceslau de Moraes, escriptor portu-guès nascut a Lisboa l’any 1854 i que,traslladant-se al Japó, hi va morir, aTokushima, el 1929. Un clàssic, tan-mateix, pràcticament desconegut i in-visible durant un llarg temps en elqual ningú no me n’havia parlat finsque l’Àngel Quintana em va dir que ha-víem de veure-la. Com és que no en sa-bia res? I que ni l’havia vist l’Àngel,que aquell any 1982, encara que no-més uns dies, va assistir al festival? AIlha dos amores va projectar-se en lasecció oficial d’una edició en què, abanda del fet que E.T. va programar-sefora de competició, també hi van con-cursar, entre d’altres, Fitzcarraldo, deHerzog; Hammet, de Wenders; Identi-ficació d’una dona, d’Antonioni; Lanit de Sant Llorenç, dels Taviani; Pas-sió, de Godard; Moonlighting, de Sko-

L

limowski; Yol, de Yilmaz Guney, i Mis-sing, de Costa-Gavras. Les dues últi-mes, que per mi no són de les millorsde la llista, van compartir la Palmad’Or (aleshores podia ser ex-aequo)concedida per un jurat presidit perGiorgio Strehler i del qual formavapart Gabriel García Márquez.

La majoria de les pel·lícules suaraesmentades són excepcionals, encaraque unes més que altres, i, en tot cas,justament reconegudes havent passatel sedàs del temps. Però A Ilha dosamores m’ha semblat a l’altura de lesmés grans, i no només pel que fa a lacollita de Canes 1982. Com es cons-trueix la història del cinema? Què faque, a banda del seu valor artístic, unsfilms siguin tan visibles i d’altres, igno-rats? Evidentment, hi ha explicacions,com ara les comercials, que no sónalienes al poder de determinades in-dústries cinematogràfiques. Però ni lacrítica més sensible va fer atenció alfilm de Rocha? Què en restarà delsfilms premiats i més comentats a Ca-nes 2018? Es recuperaran aquells queno hem sabut apreciar?

I per què A Ilha dos Amores m’hasemblat la pel·lícula més bella que hevist en l’últim Canes? Cada pla és unaconstrucció poètica en la qual se sentque Paulo Rocha, que va gestar-la du-rant catorze anys, hi va expressar laseva experiència de l’amor i la sevapèrdua, de la creació, de la fascinacióper l’Extrem Orient.

“Què en restaràdels films premiatsi més comentatsa Canes 2018?Es recuperaranaquells que no hemsabut apreciar?

Imma Merino

El descobriment d’‘A Ilha dos amores’

Ombres de Primavera

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

El discurs del nou número 2de la fiscalia superior de Ca-

talunya, Pedro Ariche, anuncia unsalt qualitatiu en la persecució delgroc, com a símbol de protesta con-tra l’existència de presos polítics, larepressió de l’Estat a Catalunya o lavulneració de drets i llibertats. Alfiscal semblen grinyolar-li molt méssímbols i expressions de protestacom són els llaços i creus grogues,que les agressions i actituds violen-tes de persones contra aquests ac-tes de protesta. Fins i tot es permetopinar que s’ha utilitzat l’espai pú-blic de forma “irregular” i demanaals Mossos i a la Policia Municipalque actuïn per corregir-ho i evitarnous enfrontaments.

La posició del fiscal, avaladaahir pel mateix president del TSJC,Jesús M. Barrientos, concorda ambla sobreactuació de Ciutadans alParlament violentant un llaç grocsituat a la bancada del govern, itambé amb la carta del delegat delgovern espanyol als alcaldes cata-lans comminant-los a evitar l’ús del’espai públic per a aquesta protes-ta. Però el fiscal va més enllà. En pri-mer lloc ignora l’autoritat municipalque ja regula l’ús de l’espai públic, ien segon lloc introdueix l’acció co-ercitiva i sancionadora de la policia iel poder judicial respectivamentcontra accions protegides pel dreta la llibertat d’expressió.

Reivindicar, protestar o denun-ciar no és actuar amb violència, niprovocar ningú; forma part de la lli-bertat d’expressió, i fer-ho a l’espaipúblic és un dret de qualsevol ciuta-dà. Parlem de drets fonamentals,protegits en qualsevol democràciaconsolidada i assumits explícita-ment en la Constitució Espanyola.Suprimir-los o restringir-los per unaqüestió ideològica, per un criterisubjectiu o perquè algunes personess’hi oposen amb violència és una in-volució democràtica, que cal denun-ciar i combatre amb tota la fermesa.

El groc i lainvolució

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La professora ha dirigit el Primer diccionari de me-dicina il·lustrat, dirigit a nens de sis a dotze anys ielaborat a partir de dibuixos i definicions fets per1.200 estudiants. Serà útil per trencar tabús i po-sar fi a falses creences, i per això seria importantque estigués en escoles i ambulatoris.

MINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

Enciclopèdia mèdica

El ministre prefereix mantenir la condecoració poli-cial i la pensió a un cruel torturador provat –AntonioGonzález Pacheco, àlies Billy el Niño– abans que re-tirar-les-hi. Ahir al Congrés va posar excuses de totamena per no actuar en aquest sentit, una actitud in-decent que el retrata a ell i al govern del PP.

-+=

-+=

El llegat de PedroloAina Torres

Torturadors condecoratsJuan Ignacio Zoido

-+=

Rosa Estopà

L’escriptora ha buidat l’obra de Manuel de Pedroloi n’ha tret el Manual de Pedrolo (Amsterdam), unaautobiografia parcial de l’escriptor, amb extractesde novel·les, dietaris i cartes de l’autor sobre siseixos: cultura, llengua, independència, compromíssocial, ateisme i alliberament de la dona.

ESCRIPTORA, POETA I PERIODISTA

DOCTORA EN LINGÜÍSTICA I PROFESSORA A LA UPF

ra resulta, Mariano, que l’ope-ració Frankenstein, com la và-reu batejar intentant ridiculit-

zar un possible acord de Pedro Sán-chez amb els nacionalistes bascos i elsindependentistes catalans, ara resul-ta, deia, Mariano, que sembla que totplegat pot arribar a bon port. Què pas-sarà? No ho sé. Però entenc, Mariano,que puguis estar nerviós. I molt. Per-què, passi el que passi, quedaràs tocat.I segons què passi, tocat i enfonsat. Isaps per què? Doncs en bona part peraquest to altiu, arrogant, superb, pre-sumptuós, petulant, fanfarró i osten-tós que soleu utilitzar. No es pot anarper la vida, Mariano, amb aquest to.No es pot anar de perdonavides i queen algun moment o altre això no etpassi factura. Va venir la sentència delcas Gürtel i vàreu fer com si sentíssiuploure, com si no tingués a veure ambvosaltres. Vas parlar de “deu o quinzecasos aïllats”, gairebé en un to irònic, i

A “No es pot estarsempre donantlliçons; de tant entant te les donen,Mariano. La facturasempre arriba

vas fer com si sentissis ploure. I no no-més això: la secretària general del PP,María Dolores de Cospedal, la teva se-gona, no només va carregar contra elsjutges sinó que es va presentar comuna víctima. Mare de Déu, Mariano. Nite n’adones. Però a mi em sembla queel quid de la qüestió, més que no pas elcas Gürtel (i mira que el que dic ésmolt gros) és l’altivesa, l’arrogància iel to perdonavides que heu fet servir.

Us va venir la sentència del cas Gürteli vàreu fer com si res. I us va venir lamoció de censura de Sánchez i vàreufer el mateix. La vàreu menystenir,ignorar. I aquest és l’error, Mariano.Pensar-se que hi sou per sempre, quedisposeu d’una mena d’impunitat queus permet gallejar constantment, ique no us cal ni modèstia ni humilitat.Doncs no, Mariano. La lliçó apresa ésaquesta. No es pot anar pel món pen-sant-se que un té la possessió de laraó, i que podeu fer i desfer. A mi emfa l’efecte que en la moció de censuraque et volen passar hi ha una facturaque té molt a veure amb això. Potserm’equivoco. Però a mi m’ho sembla.No es pot estar donant lliçons cons-tantment. De tant en tant, Mariano, teles donen a tu. La factura arriba sem-pre. O ara amb la moció de Sánchez, omés tard amb la d’Iglesias. I en sorti-ràs tocat. O tocat i enfonsat. Per això,Mariano, entenc els nervis. Sé fuerte.

Nerviós, Mariano?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Comprantperiodistes?

l govern espanyol ja no sap què fer per guanyar-se elfavor de la premsa internacional i ha tingut la

brillant idea de crear un premi de periodisme dotat amb12.000 euros per premiar els corresponsals estrangersque millor contribueixin a la bona reputació d’Espanya.Amb aquesta ridícula iniciativa, les ments pensants dela diplomàcia espanyola confien aconseguir a cop detalonari el que no han aconseguit durant mesos ambarguments. Segueixen instal·lats en el relat que elsprofessionals estrangers han estat víctimes de la

manipulació i han assumit les tesisindependentistes, incapaçosd’admetre que són ells elsveritables responsables de l’opinióque s’ha format bona part de lapremsa estrangera. La repressió del’1-O, la supressió de l’autogovern,els presos i preses polítiques, elsexiliats, els atacs sistemàtics a la

llibertat d’expressió, el ridícul judicial a Europa... tot aixòpensen que ho taparan per 12.000 euros? Comprant lapremsa estrangera? La iniciativa és un insult alscorresponsals, molts dels quals a través de les xarxeshan mostrat la seva sorpresa i enuig, reivindicant la sevaprofessionalitat i capacitat d’anàlisi. Que potser estanacostumats a pagar perquè se’n parli bé d’ells? Veuremquin recorregut tenen el premis de periodisme Palaciode Viana –seu del ministeri d’Exteriors–. S’ha de dir quehi ha qui s’ha pres la convocatòria amb ironia i ha dit queho faria per una paella.

E

El governespanyolinsulta elscorresponsalsestrangers

http://epa.cat/c/6tzbts

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La justícia obliga Rajoy a donarla cara per la corrupció. Eltribunal de la Gürtel tombal’operació plasma que havienideat a La Moncloa.

10anys

20anys

Els pescadors es manifestenper demanar solucions a lasituació de precarietat en quèes troben a causa de l’elevatpreu del gasoil.

El Pakistan compleix la sevaamenaça i fa un nou assaignuclear al desert de Balutxistanque posa fi a una sèrie de sisexplosions.

El cas Gürtel Vaga de pescadors Crisi nuclearTal diacomavui fa...

inc una aplicacióal mòbil que

compta passes, calo-ries, em controla elpes i li puc fer gestio-nar tot allò que vulgui

referent a la meva salut. L’aplicació ve-nia instal·lada de fàbrica però n’hi hacentenars de versions gratuïtes que espoden descarregar en qualsevol tipusde dispositiu. He de reconèixer que hiestava obsessionada, amb això decomptar passes, i la conseqüència eraque portava tot el dia el mòbil engan-xat a sobre perquè –els comporta-ments obsessius ja ho tenen, això– novolia que se n’escapés ni un del regis-tre diari. Com jo, la majoria de gent queens entretenim a entrar dades nostresen aquest tipus d’aplicacions no somconscients del valor que té la informa-ció que estem regalant a una colla dedesconeguts. “Què n’ha de fer del teuestat de salut una persona que viu al’altra punta de món?”, es preguntavael catedràtic Josep Domingo-Ferrer enuna entrevista sobre la importància dela protecció de dades que ha sortit pu-

blicada al primer número de la revistaLa República. Res, ja ho sé. Però el queno sabem, o no volem saber, és quinvalor té per a aquesta persona que niem coneix controlar si camino molt opoc, si peso més del compte, si des-prés de molts intents he aconseguit ono deixar de fumar i fins i tot cadaquant vaig al metge. I si resulta que totaquest registre el compra, posem percas, una mútua privada? Ara potser síque estarem d’acord que no interessatant que qui ha de posar preu a la quo-ta d’una assegurança de vida sàpiga sitens o no la tensió pels núvols.

Estem hiperconnectats i això, tradu-ït, vol dir que estem hipercontrolats,com si fóssim els protagonistes delShow de Truman, una pel·lícula que re-lata la vida fictícia d’un home, contro-lada per càmeres i amb les decisionsdirigides pel director d’un xou televisiu.Ara, 20 anys després de l’estrena delfilm, no fan falta càmeres perquè algúsàpiga en tot moment on soc, amb quiestic i fins i tot pugui predir cap a onaniré. Portem l’enemic a sobre, se’ndiu mòbil i com que és intel·ligent hasabut fer de nosaltres els seus esclaus.

T

Full de rutaMercè Ribé

El valor delnostre pes

Portem l’enemic a sobre, se’ndiu mòbil i com que ésintel·ligent ha sabut fer denosaltres els seus esclaus

“Ens vamprometre queels temps foscosde la dictaduraja havien passat

és enllà de les fronteres de l’Estatel relat dels partits del 155, que ésque no tenim presos polítics, sinó

polítics presos i que no tenim polítics exi-liats, sinó fugitius de la justícia, és un relatperdedor. Qui estableix el seu llenguatge jaté la meitat de la guerra guanyada, i aquí jatenim molt d’avançat. Però sí que hi ha unaguerra del llenguatge que hem perdut i queno batallem. Ha guanyat la idea que són elsindependentistes els qui han trencat elpacte polític i constitucional, tot i ser unafalsedat de primer nivell.

EL 1978 VA SER UN PACTE en què ens vamprometre que no hauríem mai més de fu-gir del país per defensar unes idees, quemai més tindríem cantants i polítics al’exili alguns per les seves opinions. Ensvam prometre que no hi tornaria a haverpresos polítics, que els temps foscos de ladictadura ja havien passat i que en demo-cràcia en absència de violència tot es po-dia debatre. El pacte del 78 es va trencaren el moment en què es van crear lleisd’excepcionalitat, dissenyades només pereliminar els enemics de l’Estat: lleis on totpot ser terrorisme, el tancament de diaris

M per ser abertzales, el fet d’agreujar els de-lictes si aquests es cometien en el marcd’una vaga general, la llei mordassa il’abús de presons preventives en la fased’instrucció dels judicis contra els lídersindependentistes catalans o contra elsnois d’Alsasua.

TAMBÉ EL PACTE DEL 78 PREVEIA que, comen tota democràcia, hi ha espai per a la des-obediència. I la desobediència en democrà-cia se sap quins límits i costos té. El desobe-dient sap a què s’enfronta quan desobeeixles lleis injustes. Els insubmisos sabien ques’arriscaven a unes condemnes de presons

de mesos. Els líders independentistes sa-bien que es jugaven la carrera política per-què les seves accions queden dins del quemolts juristes creuen que és simplementun delicte de desobediència. Les entitatsindependentistes sabien que es podien en-frontar a multes per manifestacions queper l’estat eren il·legals. Però l’estat hatrencat el pacte del 78, forçant el Codi Pe-nal fins al límit que ara el líder del PSOEproposa modificar el delicte de rebel·lió per“adaptar-ho al que han fet els líders inde-pendentistes”. Els tribunals espanyolsabusen de l’arbitrarietat que tenen durantla fase d’instrucció per fer carregar amb elcàstig de la presó qui no hauria ni d’haverestat ni 24 hores sense llibertat.

LES MAL ANOMENADES forces “constitu-cionalistes” potser hi han respectat la lle-tra del pacte constitucional, però el que ésben segur és que han violat l’esperit i el sen-tit profund d’aquest pacte. Cal repetir-hocada cop que algú argumenti que vam serels independentistes qui hem trencat unpacte. Qui ha violat la Constitució i el pactedel 78 són les forces que defensen aquestestat autoritari.

José Rodríguez. Sociòleg

Violar el pacte constitucional

Tribuna

Garantir i millorarles pensionsb Tothom està d’acord amb lanecessitat d’augmentar lespensions, però per fer-ho pos-sible fan falta més personesque cotitzin i que tinguin sousmillors. Vivim, malauradament,temps de molt treball precari imal pagat, cosa que fa difícilpoder viure dignament i formaruna família. Aquesta dura reali-tat i els pocs ajuts públics a lesfamílies, augmenten el nostredèficit de natalitat i no es potdeixar la seva millora noméssota la responsabilitat de les fa-mílies nouvingudes. El tema noés nou, enguany es compleixen25 anys de l’aprovació del plaintegral de suport a les famílies,sota l’impuls de Joan Rigol. Eraun pla amb molt bones inten-cions però amb pocs dinersper aplicar-lo. S’hi denunciavala migradesa dels ajuts de l’Es-tat a les nostres famílies, molt imolt inferiors als de tots els pa-ïsos europeus del nostre en-

torn. Ara que anem superant lacrisi, escau urgir amb fermesaun treball digne i decent per atothom. Només així els jovespodran prosperar, formar unafamília i ajudar a garantir lespensions. Uns programesd’ajuts públics generosos afa-voririen una natalitat responsa-ble. Altres països europeus hohan fet amb bons resultats, enel cas d’Holanda fins i tot es-pectaculars. Vivim temps dereivindicacions, però també desolidaritats.FERRAN PONTTerrassa (Vallès Occidental)

Atletisme femeníprohibitb No és estrany que hi hagi di-ferència entre el nombre de do-nes que fan atletisme a Espa-nya i les que ho fan a l’estran-ger. Els motius són culturals,socials i també polítics: lesnord-americanes corrien ma-ratons fa més de seixanta anys,justament quan aquí l’atletis-

me femení estava prohibit pelfranquisme. He dit bé. La dicta-dura va prohibir, des de 1942 al1963, que les espanyoles enfessin. La raó era que MariaTorremadé, una atleta de Bar-celona, es va fer una operacióde canvi de sexe i es va conver-tir en un home. El règim va con-cloure llavors que l’atletismemasculinitzava les dones, i hovan prohibir. Amb una circularn’hi va haver prou: “Sólo practi-caran los deportes que no per-judiquen su función específica,que es la maternidad”. Algunescatalanes van córrer sensepermís les Jean Bouin del 47 al53, però no es va aixecar la pro-hibició oficial fins al 1963, quandesprés de 21 anys les donesvan rebre l’autorització per po-der practicar atletisme. Oi quesembla que estiguem parlantde l’edat mitjana? Doncs no.Encara que costi de creure, ensestem referint a fa una micamés de cinquanta anys.MIQUEL PUCURULL FONTOVABarcelona

Agraïment a l’HUSCb El 10 d’abril em vaig sotme-tre a una gastrectomia vertical,el procés no ha sigut fàcil, no-ves experiències així com unnou futur se m’obrien al davantde cop i volta i a hores d’ara en-cara ho estic assimilant. La me-va recuperació és lenta i pro-gressiva, però no puc deixard’agrair als equips mèdics del’Hospital Universitari SagratCor la seva humanitat, profes-sionalitat i rigor. Vull agrairl’afecte i vocació de servei de laLorena i la Núria, així com laresta de l’equip i els diferentstorns, la professionalitat del Dr.Foncillas, la Dra. Roca i totl’equip de cirurgia digestiva, laDra. López per la seva entrega iprofessionalitat, no sé quan uspodré tornar tanta gratitud, usporto dins el cor. Si la nostrasanitat està a l’avantguardad’Europa i el món és gràcies agent com vosaltres.XEVI LÓPEZ CADENARiudellots de la Selva

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

SísifJordiSoler

Gabriel Rufián, DIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

“Fer fora lladres i carcellers no és una opció, és unaobligació”

La frase del dia

“El segle XXI, elde la globalització,està dominat pelsque tenen por a lallibertat, al quepugui passar, quesovint es tradueix enl’odi al desconegut

n fantasma recorre Europa,el fantasma del comunis-me.” Així començava el ma-

nifest més influent de l’era contempo-rània, escrit per Marx i Engels, dos teò-rics del que era el capitalisme fa dos-cents anys. Aquell fantasma que no esdeixava apressar era temut pels ene-mics perquè va oferir als indignatsd’aleshores que volien canviar el món,els treballadors, una teoria de la revolu-ció. El manifest comunista no va resis-tir, però, l’aplicació pràctica dels idealsd’aquell programa. Comunisme i lliber-tat van acabar per formar un oxímoronquan van deixar de ser mots per con-vertir-se en una realitat palpable en pa-ïsos subjugats durant anys pels partitscomunistes. D’aquell manifest, publi-cat a Londres el 21 de febrer de 1848, alcap de gairebé dos-cents anys no se’ncanta ni gall ni gallina, llevat de l’adula-ció que en fan els nostàlgics i els acadè-mics que estudien la revolució senseadonar-se que fora del despatx un tsu-nami social els sobrepassa. La insub-missió sobiranista és al carrer i ellss’arrosseguen per casa amb sabatilles.Marx és mort i encara no s’ha aconse-guit eradicar al món la desigualtat so-cial —o l’explotació, dit més precisa-ment—. Al contrari, les discrimina-cions han augmentat i no tan sols permotius de classe, com resumeixenmolt bé aquells versos tan repetits deMaria Mercè Marçal sobre l’atzar deposseir tres dons —“haver nascut do-na, / de classe baixa i nació oprimida”—i, per això, ser tres vegades rebel.

AQUELL FANTASMA del comunisme queva tenyir de drama la contemporane-ïtat no va preveure les altres, diguem-ne, explotacions, les de la identitat,perquè en el fons no va aconseguir serla ideologia emancipadora que anun-ciava el manifest de 1848. És per aixòque avui es podria escriure un altre ma-nifest, de signe ben diferent, que arren-

“U qués amb una afirmació més o menyscom aquesta: “Un fantasma recorreEuropa: el fantasma de l’autoritaris-me.” L’any 1993, Jacques Derrida, elprofeta francès de la desconstrucció,parlava de l’existència dels fantasmesde Marx en un llibre que va ser molt dis-cutit i en el qual es preguntava: “Perquè aquest plural? És que n’hi ha mésd’un, de fantasma? Més d’un pot volerdir multitud, si és que no vol dir mas-ses, l’horda o la societat, o també unapoblació de fantasmes amb o sense po-ble, una comunitat amb o sense cap—però també el menys d’un de la dis-persió pura i simple—. Sense agrupaciópossible.

A MÉS, SI EL FANTASMA viu sempre ani-mat per un esperit, cal preguntar-sequi s’atreviria a parlar d’un esperit deMarx, més seriosament encara: d’unesperit del marxisme. No tan sols perpredir-los avui dia un futur, sinó fins itot per recórrer a la seva multiplicitato, més seriosament encara, a la sevaheterogeneïtat.” Derrida, que no es

considerava ell mateix marxista, re-ivindicava el marxisme enfront de l’eu-fòria neoliberal després de la caigudadel Mur i el consegüent esfondramentdel “comunisme realment existent”. Iper això va dedicar el llibre a la memò-ria del comunista Chris Hani, un mili-tant contra l’apartheid assassinat el10 d’abril de 1993. Però també l’hauriapogut dedicar a Julián Grimau, el diri-gent del PCE que Franco va fer afuse-llar el 20 d’abril de 1963, o a CiprianoMartos, un jove i anònim militant delmaoista PCE (ml), mort el 17 de setem-bre de 1973 a conseqüència de lescruels tortures de la policia franquistaen una comissaria de Reus, com expli-ca Roger Mateos en un llibre que acabade publicar l’editorial Anagrama. L’he-roïcitat de la lluita de molts comunistesno maquilla, però, l’aberració del co-munisme imposat als països de l’Est.

L’AMENAÇA QUE ARA MATEIX està destru-int les bases de la democràcia liberal noés ben bé aquesta. No és el comunisme.El segle XXI, el de la globalització i eltriomf de l’autogestió individual, estàdominat, precisament, pels que tenenpor —la mateixa por que tenien els co-munistes oficials— a la llibertat. Iaquest temor pel que pugui passar en elfutur sovint es tradueix en l’odi al des-conegut, al possible contrincant. A l’al-tre, en definitiva. La nova extrema dre-ta que va afermant-se a Europa ambpartits populistes —a l’estil de Cs, quen’és una variant—, que exalten el po-ble, la pàtria, contra l’establishment,corrupte i explota els instints bàsicsd’una part de la societat per imposarl’homogeneïtzació nacional. El mald’avui es va covar contra els pobles sen-se estat d’Europa. La discriminació deldiferent no comença, doncs, a l’illa deLampedusa amb les barcasses plenesd’immigrants que hi arriben, jugant-sela vida, a través de la Mediterrània. Vacomençar amb els estats nació.

Agustí Colomines i Companys. Professor d’història contemporània a la UB

Marx i l’autoritarismeTribuna

igues un heroi i ob-tindràs la nacionali-

tat francesa. Aquest ésel cas de MamouduGassama, un jove de 22anys que fins fa pocs

dies era un sensepapers malià que ha-via arribat a París pocs mesos abans.Dissabte a la nit, pocs minuts abansque comencés la final de la Cham-pions, el noi va veure com un nen que-dava penjat d’un balcó d’un quart pis i,sense dubtar-ho, es va enfilar per sal-var l’infant. Alguns testimonis van po-der gravar l’escena dels fets i de ser unimmigrant sense documents ha pas-sat a ser un heroi nacional. El presidentfrancès, Emmanuel Macron, l’ha rebut

amb tots els honors al palau de l’Elisi ili ha ofert una feina al cos de bombersde la capital francesa. Fins i tot el FrontNational ha felicitat el jove. Fins fa qua-tre dies ningú no s’havia preocupat deGassama, que havia patit l’infern de lesmàfies a Líbia, un estat fallit on Europaaboca diners per evitar que els immi-grants puguin arribar fins a la seva ter-ra promesa. I mentrestant, milers depersones com ell són retingudes con-tra la seva voluntat, esperant el millormoment per saltar una tanca a Melillao es juguen la vida travessant la Medi-terrània en una embarcació de dubto-sa fiabilitat. El mandatari francès ha in-terpretat bé el missatge de l’opinió pú-blica –encara en estat de xoc per lesimatges del rescat del nen– que li de-manava un gest, però la realitat és quesi Gassama no hagués salvat el nenpodria tenir tots els números per serexpulsat de França. Hipocresia en es-tat pur.

S

De set en setAdela Genís

L’Spidermanparisenc

Un jove immigrant sensepapers es converteix enheroi nacional a França

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 20186 |

Torra visita elsconsellers exiliats aBèlgica i els refermael compromís detornar-los el càrrec

La professora RosaEstopà dirigeix el‘Primer diccionaride medicinail·lustrat’

El governtreballarà ambl’objectiu de la“restitució”

Explicarla salut ambla miradad’un infantNacional

rtur Mas, el 129è presi-dent de la Generalitat,analitza la situació polí-tica en aquesta entre-

vista, que es va emetre en elprograma En confiança, d’ElPunt Avui Televisió.

Satisfet amb el govern que hafet públic el president Torra?Satisfet, primer perquè hi hagovern. Crec que aquest era elprimer pas, conscient que ungovern avui dia no ho pot resol-dre tot, desgraciadament, peròés millor que hi hagi govern queno pas que no n’hi hagi. I des-prés, quant a la seva composi-ció, he de dir que pràcticamentconec tothom i algunes perso-nes les conec molt bé. Són per-sones preparades i que tenenun projecte clar de país. Seranlleials al president Torra i treba-llaran a fons. És un bon govern.

Deu dies abans, el presidentTorra va anunciar un governamb consellers a l’exili i a lapresó i ara els ha canviat. Valiala pena aquest temps?És la discussió eterna. Val la pe-na posar en evidència les obs-truccions, les males maneres iles males pràctiques del governespanyol i de l’Estat o no val lapena? Si tu vols ser només efi-caç, no val la pena; fes de segui-da el govern. Si a més d’eficaçvols ser digne i també guanyarla pugna que tenim amb l’Estat,

A

doncs posa’l en contradicció ca-da cop que puguis. Crec que s’hade fer una combinació intel·li-gent i equilibrada entre l’eficà-cia i el simbolisme, l’apel·lació ala dignitat i també aquesta po-sada en contradicció de l’Estat.

Es pot interpretar que Torra hafet cas a Oriol Junqueras, queaquest cap de setmana passaten una entrevista en un diarimonàrquic deia que és l’hora degovernar?No. Estic convençut que aquestpas no s’ha de llegir en funciódel que va dir el líder d’ERC.Tothom sabia que això acabariasent així.

Tot i que ha pressionat...És cert, però cadascú fa el seupaper, tot i que el que comptano és qui fa una entrevista, sinóqui pren la decisió, que ha estatel president Torra.

Vostè ho hauria fet així o hauria

nomenat un govern efectiu desdel primer moment?Probablement hauria intentatequilibrar aquestes dues cosesque li deia. Hauria intentatequilibrar l’eficàcia de tenir ungovern i no abandonar aquestabatalla, que no és només simbò-lica, sinó de dignitat. No hemd’oblidar que aquesta batalla noes resoldrà als tribunals espa-nyols, sinó a fora, i hem d’anaracumulant una sèrie de provesque ens poden ajudar i que vana favor nostre. Sabem que la ba-talla judicial a l’Estat espanyolla perdrem, no ens enganyem.Tenen la paella pel mànec. I nocal que parlin gaire, perquè totsel poders de l’Estat ja estan ali-neats per anar contra el sobira-nisme català. Però una cosa sónles instàncies espanyoles i unaaltra cosa són les europees.

Ahir la CUP va acusar el presi-dent Torra de fer autonomismei d’haver claudicat perquè va

decidir canviar els consellers.Què en pensa?Són afirmacions dures i crecque, a més a més, són incorrec-tes i inapropiades. Estan fora delloc. Són precipitades. Si vol hiafegeixo més adjectius i li dicque són contràries a l’interèsdel projecte sobiranista català.

Però entre que la CUP diu quepassa a l’oposició i que el votdelegat d’Antoni Comín s’ha re-tirat, en aquests moments no hiha una majoria parlamentària.En aquests moment no. Ara bé,amb els pas dels dies les coses esvan movent i seria evidentmentun error que el projecte sobira-nista, fins i tot sense la CUP, re-nunciés a exercir la seva majo-ria parlamentària. Aquests 65vots s’han de protegir en totcas. Jo també entenc que Anto-ni Comín prengui decisions demanera esglaonada. D’això noen faria una qüestió definitiva.En canvi, el que sí que li he de

dir és que la posició de la CUP ésmolt fàcil. És la de criticaraquells que prenen les deci-sions. Jo em pregunto, si la CUPvol compartir decisions, per quèno està en els òrgans de decisió isempre rebutja ser-hi? A la me-sa del Parlament no hi és. Al go-vern, tampoc. Des de fora, desde la barrera, es dedica a ense-nyar la targeta corresponent, latargeta groga, la targeta verme-lla. Això és molt fàcil.

És evident que això no ho diunomés per ara, sinó per aquestsdos darrers anys...M’estic referint sobretot a ara.Perquè en aquests darrers dos

“Des de fora és moltfàcil ensenyar targetescom fa la CUP”Xevi XirgoGIRONA

Artur Mas 129è president de la Generalitat

ESCENARI · “Les crítiques de la CUP [sobre el canvi de consellers] són contràries a l’interès delprojecte sobiranista català” RESTITUCIÓ · “S’ha de fer una combinació intel·ligent i equilibradaentre l’eficàcia i el simbolisme” NOU EXECUTIU · “És un bon govern. Treballarà a fons”

[Sobre la nopublicació delsconsellers] MarianoRajoy ha prevaricat

❝ Ciutadans, en el seuADN, porta el codide la destrucciói la discòrdia

❝ ❝La legislatura ques’enceta ara diuenque teòricament hade ser curta, peròja ho veurem

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 7

Un Pedrolo encaraper conèixer

L’APUNT cions més ambicioses són Temps obert i La terra pro-hibida, quinze obres que fan un trencaclosques realis-ta de la guerra, l’exili i la dictadura: estraperlo; exmili-cians aprofitats i tortura policial; amor, sexe i infideli-tat; esperances i renúncies; idealisme i grisor; prohibi-cions i silenci; pagesos, obrers, botiguers, universitarisi militants. Pedrolo per conèixer.Xavier Miró

En L’Apunt anterior deia que Mecanoscrit del segonorigen i el fet que, de Pedrolo, se’n destaqui l’indepen-dentisme, no l’afavoreixen. Ell mateix ho va admetreen el cas del llibre. Perquè donen una imatge parcial del’obra. Amb Trajecte final o Joc brut, dos altres delsseus llibres més coneguts, se’l pren per un narrador deciència-ficció i novel·la negra. Ho va ser, però les crea-

anys en determinats momentsla CUP també ha estat complinti donant suport a unes institu-cions presidides pel presidentPuigdemont, en moments enquè això no era fàcil per a ells.Jo m’estava referint a les deci-sions d’aquestes últimes setma-nes. La CUP, què pretén? Que elgovern i el Parlament s’instal-lin en la mateixa línia de fa unsmesos enrere amb les conse-qüències que hi va haver?Quants damnificats més neces-sitem? Quants perjudicats mésnecessitem? Quantes personesmés necessitem a la presó?Quantes persones més necessi-tem a l’exili?

Li preguntava per la CUP i perl’aritmètica parlamentària per-què, depenent de quina inter-pretació fem, es pot presagiaruna legislatura molt curta, idarrerament ho són...O no. Miri, la legislatura espa-nyola, teòricament, havia de serllarga i ara veurem què passaaquest divendres. La legislaturacatalana que s’enceta ara diuenque teòricament ha de ser cur-ta, però ja ho veurem. Jo emvaig trobar en una situació sentpresident i aspirant a la reelec-ció on JxSí necessitava imperio-sament els vots de la CUP i vaighaver de marxar per aquesta si-tuació. En canvi, ara no. Si

JxCat i ERC acaben tenint elsseus 66 diputats operatius nonecessiten el vot afirmatiu de laCUP, només necessiten que laCUP no es posi sistemàtica-ment al costat del PP, de Cs, delPSC, i això deu ser relativamentfàcil per a la CUP.

El president Torra ja ha anun-ciat que es querellarà contraMariano Rajoy per no haver pu-blicat el nomenaments delsconsellers. Vostè també hohauria fet?Molts juristes estan dientaquests darrers dies que el fetde no publicar el decret de no-menament dels consellers és

prevaricar. Això és, sense baselegal, impedir una cosa que sim-plement no tens ganes que pas-si. És molt fort en un estat dedret. Per tant, si això passa, voldir que hi ha algú que fa servirl’ordenament jurídic per impe-dir que passi allò que el mateixordenament jurídic no impe-deix. I això és prevaricar.

Mariano Rajoy ha prevaricat?Crec que sí. No soc jurista, peròveig que l’opinió de molts juris-tes és aquesta i m’hi sumo: aca-ba fent una cosa que sap que éscontrària a l’ordenament, i hofa per comoditat política.

I el jutge Pablo Llarena ha pre-varicat? Ho dic perquè la mesadel Parlament havia anunciat lapresentació d’una querella isembla que encara no s’ha fet.Això no li ho puc dir amb la ma-teixa contundència. Que el jut-ge Llarena ha portat la interpre-tació de les normes legals i pe-nals no només fins a l’extrem,sinó obviant alguns extremsraonables, crec que sí. Ara, sid’això se n’infereix un delicte, jono li sé dir. No tinc capacitatd’anàlisi jurídica suficient persaber si això és o no un delicte.En el cas del president del go-vern espanyol actual, crec quesí perquè el president Torra vo-lia nomenar uns determinatsconsellers que no estan inhabili-tats per ser-ho. Jo sí que esticinhabilitat. Bé, no ho estic deltot perquè encara estic pendentd’una resolució del Tribunal Su-prem, perquè hi vam recórreren contra. Però Joana Ortega,Irene Rigau i jo, i FrancescHoms fins fa unes poques set-manes, estàvem inhabilitats ino podem accedir a un càrrecpublic, ni anar en una llista elec-toral o formar part d’un govern.Però en Jordi Turull sí que pot,perquè no està inhabilitat. És ala presó, però no està inhabili-tat. I Josep Rull també, Toni Co-mín també, Lluís Puig també...

Coneixia el president Torra, hité relació?El conec de fa bastants anys, nogaire a fons, però hi he parlat di-verses vegades.

Hi ha parlat recentment?Sí.

I què li diu, està satisfet?

No pot estar satisfet. No ho potestar ni com a president ni coma Quim Torra. Com a presidentno ho pot estar perquè ell sapque la seva arribada a la presi-dència es fa en unes circums-tàncies anòmales i excepcio-nals. No li tocava ser president.Li tocava al president Puigde-mont i després a Jordi Sànchezo a Jordi Turull. I cap d’aqueststres presidenciables no ho hapogut ser. En Quim Torra fa unacte de servei important; però,dit això, ara el president de laGeneralitat és ell.

Abans ha fet referència a la se-va situació personal. Vostè estàpendent d’un recurs... L’excon-seller Francesc Homs ha com-plert fins i tot la inhabilitacióEl que passa és que a FrancescHoms el va jutjar directamentel Tribunal Suprem perquè eradiputat a Madrid i a ell el Su-prem el va inhabilitar per unany, i aquest any ja ha passat.En canvi, la Joana Ortega, laIrene Rigau i jo mateix vam serjutjats pel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya, que ensva inhabilitar, en el meu cas,per dos anys. Vam presentar re-curs al Suprem, i el Suprem noha decidit res i ja ha passat mésd’un any.

Però hi ha una previsió?No hi ha data, i no ens diuenres. Li ho diré d’una altra mane-ra: nosaltres no estem inhabili-tats en ferm, però no podemanar a cap llista perquè ens po-den inhabilitar al cap de quinzedies.

I en relació amb el Tribunal deComptes?El que més ens preocupa ésl’embargament que tenim delsnostres pisos, dels nostres habi-tatges habituals. Això està encurs, pendent de resolució, iamb mala perspectiva. Perquè,no ens enganyem, l’Estat hatrobat un mètode, un forat, uninstrument que es diu Tribunalde Comptes, per poder-nos per-seguir, i ho està fent.

Vistes les circumstàncies, vistquè ha passat aquests dosanys, si ara vostè fos al 2016 i laCUP li digués “No volem el pre-sident Mas”, tornaria a fer el

Xevi Xirgo entrevistant Artur Mas,ahir a El Punt Avui TV ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

mateix?Vol dir el pas al costat? Sí, fariaexactament el mateix.

Posteriorment també va fer unpas al costat com a presidentdel PDeCAT. Està esgotat?No, en absolut. Jo em sentia enforma i amb força per conti-nuar, especialment com a presi-dent de la Generalitat.

Està més a prop d’una retiradao de tornar a la primera líniapolítica? Què li vindria de gust?De gust ho tinc molt clar: que ésno tornar. No tornar a la prime-ra línia. A mi em ve de gust aju-dar, que és el que estic fentaquests darrers dos anys. Aixòsí que em ve de gust, ajudar elsque hi són ara, a través de l’opi-nió, de la reflexió, fins i tot d’unconsell en algun cas, a través defeina concreta.

No és el mateix, però, que estaren primera línia.Tornar a la primera línia, en elParlament a rebre cops, a rebreinsults, haver de passar totamena d’obstacles, d’incompren-sions, fins i tot, a mi això no emve de gust.

Però tampoc ho descarta...En principi ho descarto, peròestem en una situació com apaís que no se sap el que podriapassar. Jo he actuat sempremés per responsabilitat que pergust a la meva vida. Perquè sihagués estat per gust ja nom’hauria quedat com a cap del’oposició amb dos tripartitsdesprés d’haver guanyat leseleccions.

Se sent culpable d’alguna cosadurant aquest temps?Culpable no, però responsablesí. Tant en positiu com en nega-tiu. En negatiu em sento res-ponsable d’haver estat massapresoner d’uns terminis massadurs, massa exigents i massaràpids. Això no em va passarper criteri propi, sinó perquè larealitat se’m va imposar. Quanel 2012 jo vaig demanar mésforça per dirigir aquest procés iestar en les mateixes condi-cions que el PP a Espanya, lesurnes me’n van donar menys. Apartir d’aquell moment, jo vaigser menys amo de l’estratègia,estava més condicionat.

Aquest va ser també un errorde l’última legislatura, aquellsfamosos 18 mesos que llavorsvan ser més?És que els vaig posar jo aquells18 mesos. No puc fer responsa-ble o culpable ningú més. Sem-pre vaig dir, quan es diu 18 me-

sos ha de ser una data orientati-va. Podien ser 18 mesos o 14 o24, tampoc venia de dos o tresmesos. Em sento responsabled’això. A mi m’hauria agradatpoder dirigir el calendari i el rit-me d’aquest procés sobiranistacatalà d’una manera que enshagués portat a un terreny unamica més segur del que hem es-tat darrerament.

Hem anat massa ràpids?No per anar més de pressa arri-bes més lluny.

En les responsabilitats amb po-sitiu hi posaria el 9-N, suposo.Hi posaria diverses coses. Hi po-saria el 9-N, òbviament. Perquèva ser el primer cop que sensepor vam plantar cara a l’Estatespanyol. Hi va haver les urnes.Hi va haver les paperetes.

Dos anys després estem milloro pitjor?Depèn de com es miri. Les cosesno són tan nítides per saber siestem millor o pitjor. Econòmi-cament com a país estem millor.Si s’ho mira des del punt de vistade les polítiques públiques i delsdiners que té disponibles la Ge-neralitat, també estem millor,perquè hem passat de les retalla-des obligades en aquell momenta un moment en què no sobrenels diners públics, però en quèn’hi ha molts més de disponiblesque fa tres o quatre anys. Si ho

mira des del punt de vista de laprojecció internacional del pro-cés sobiranista català, tambéhem millorat molt. Ara, si s’homira des del punt de vista de lasituació personal de molts denosaltres, dels que estan a lapresó o a l’exili, dels que estemperseguits i amb amenaces so-bre els nostres béns personals,és evident que estem molt pitjor.

El preu és alt? Massa alt?Sap què passa? Depèn de laperspectiva temporal que hi po-sem al davant. Si això en algunmoment, com jo espero, acababé i Catalunya acaba sent un es-tat, i jo hi afegiria un estat dinsdel context europeu, molts delssacrificis que s’hauran fet perarribar a aquest objectiu esta-ran ben fets. Si no arribem aquí,alguns consideraran que sóncostos excessius a canvi d’unsbeneficis incerts. Però com quejo tinc confiança que hi podemarribar, els sacrificis tenen unsentit.

Té confiança que hi podem arri-bar, però evidentment no hi po-sa una data fruit del que dèiemabans...Posar-hi una data és un error.Jo crec que això ja ho hauríemd’haver après.

Deia que ara el president ésQuim Torra i ha d’exercir-ne.Quan el mateix Quim Torra diu

que Puigdemont és el presidentlegítim, vostè hi està d’acord?Sí, hi estic d’acord. Si partim dela base que de president de laGeneralitat només n’hi ha un,que és Quim Torra, jo hi esticplenament d’acord. Estic centper cent convençut que quan elpresident Puigdemont va arri-bar a la presidència de la Gene-ralitat, en el fons sabia que allò,en condicions mínimamentnormals, tampoc li tocava. Ellho sabia, perquè el candidat erajo i, per tant, era plenamentconscient que la legitimitat no licorresponia a ell. Ara, des delprimer dia, des del primer mi-nut que jo vaig marxar de la Ge-neralitat, un dia del mes de ge-ner del 2016, sempre vaig de-fensar en tot moment, en públici en privat, que una vegada ha-via marxat, el president de laGeneralitat, per molta legitimi-tat que jo hagués tingut, era elpresident Puigdemont. Doncsara passa el mateix, però ambuna diferència important: elpresident Puigdemont, a dife-rència de mi, tenia els vots sufi-cients al Parlament per ser re-elegit president. I jo no els teniaperquè em va fallar una part dela CUP. La seva legitimitat enaquests moments és indiscuti-ble. No es pot discutir aquestalegitimitat.

Es veu vostè amb Puigdemont?Hi parla sovint?

Artur Mas 129è president de la Generalitat

[PDeCAT i JxCat]Sempre a tots elspartits hi hadisputes pelslideratges

❝

❝Si Sánchez éspresident en lloc deRajoy, per anosaltres, d’entrada,no canviarà res

❝Descarto tornar aprimera línia, peròestem en unasituació en què no sesap què pot passar

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

El vaig anar a veure a Berlín faunes setmanes. El vaig veuremolt bé. Amb les idees clares.Conscient dels ritmes que haviade seguir i dels calendaris

Ha anat a veure els presos?També. Hi he anat menys delque voldria. Ho he demanat di-verses vegades i, de moment, noem deixen. No trobo la manerade fer-ho. Vaig poder anar a veu-re en Quim Forn, fa uns mesos.

Amb els consellers que són a lapresó, i que sembla que jutja-ran a la tardor, la sentènciatambé està escrita?

Bé, la sentència, no. Però el sen-tit de la sentència, sí. I el sentitde la sentència és que els con-demnaran.

Vostè ha dit que no hi ha marxaenrere. El president Quim Torrano s’ha posat terminis però hafet servir l’expressió “finestresd’oportunitat”. Una d’aquestesés el judici que hi pugui haverper aprofitar-lo per explicar-se?Sí, és una “finestra d’oportuni-tat” però no crec que sigui defi-nitiva. Serà una fita en el camímolt decisiva per al final d’a-quest procés sobiranista, peròno crec que sigui la definitiva

perquè serà d’aquí a pocs mesos.

Com creu que acabaran els exi-liats? Tota la simptomatologiaindica que decaurà l’euroordre ique quedaran en llibertat...Doncs miri, jo li signo que totsacabin fora de l’Estat espanyol,amb la seva situació actual o enun país que no els extradeixi.

El govern espanyol està entre-tingut a hores d’ara amb la mo-ció de censura. Ha fet bé PedroSánchez presentant-la?D’entrada, li diré que soc un es-cèptic de les bondats d’aquestamoció de censura. Però és evi-

dent que, després de la sentèn-cia del cas Gürtel, la manera derespondre dels dirigents del PPi del govern espanyol, no assu-mint cap responsabilitat, ésbastant insòlita. Ningú ha assu-mit cap responsabilitat. Per ai-xò em sembla lògic que algú elsdemani responsabilitats, i quela moció els forci a assumir-les.Per higiene democràtica.

Però ha dit que és escèptic...Soc escèptic perquè, si PedroSánchez substitueix MarianoRajoy, per al projecte sobiranis-ta català què canviarà? Quècanviarà per als presos? Què

canviarà per als exiliats? Quècanviarà per als que estem per-seguits? Què canviarà en rela-ció amb l’autogovern de Catalu-nya? Res. Per això, tot i el que lihe dit de la higiene democràti-ca, també hi afegeixo que, siSánchez és president i no ho ésRajoy, d’entrada per a nosaltresno canviarà res.

Què passa entre el PDeCAT iJunts per Catalunya? Són lamateixa marca?Si se situa a l’estiu del 2016quan neix el PDeCAT en substi-tució de Convergència, el que espretenia i que no va sortir proubé podria sortir bé ara. Un par-tit d’ampli espectre, capaç, comla millor CDC, d’aplegar gent di-ferent en un projecte comú, su-mant tarannàs plurals. Llavorsno va sortir bé perquè hi haviamassa picabaralles internes, po-sicions diferenciades, cansa-ment d’un temps molt intens...L’èxit podria arribar ara, i po-dria passar entre el juliol i el se-tembre: la suma del PDeCAT,que és el partit més rellevant enl’àmbit institucional, més lamarca Junts per Catalunya.

I per fer aquesta suma hi hauna disputa de lideratges?Sempre a tots els partits, en al-gun moment, hi ha disputes delideratges. Recorda l’any 1992la disputa entre Pujol i Roca?Les baralles que hi ha hagut aERC pels lideratges? Recorda lapugna entre el president Mara-gall i el seu partit?

Li preocupen els episodis quehem viscut últimament a lesplatges o al Parlament?Sí, això abans no era així. Hi hagent i partits que no volen admi-nistrar la divisió d’opinions. Vo-len fracturar la societat. Perexemple, Ciutadans, en el seuADN, porta el codi de la destruc-ció i la discòrdia. ■

Artur Masrepassant ahirdiversosaspectes del’actualitat,com ara el nougovern de laGeneralitat o lamoció decensura aRajoy, enl’entrevista ■

QUIM PUIG

1190

01-1

1892

60T

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

L’Operació Restitució jaestà en marxa. L’endemàd’haver nomenat un segongovern, ara sí sense capconseller a la presó ni al’exili com exigia Rajoy perdesbloquejar-lo, el presi-dent Quim Torra va com-plir la promesa de visitar aBèlgica els consellers exi-liats, Meritxell Serret, To-ni Comín i Lluís Puig, i desd’allà va refermar que elcanvi de noms “no signifi-ca que es vegi alterat” elcompromís de tornar-losal càrrec, igual que exis-teix amb el president Puig-demont. “El govern mantéla necessitat de la restitu-ció, segueix sent un objec-tiu vital”, va refermar, desde la seu del nou Consell dela República, a Waterloo.

Torra, que sortia així alpas de les crítiques de di-versos sectors de l’inde-

pendentisme, haurà d’es-perar tanmateix almenysfins dissabte a veure ar-rencar el nou govern, jaque serà impossible abansper la presència indispen-sable com a diputades alCongrés de les noves con-selleres Teresa Jordà i Es-ter Capella en el debat dela moció de censura a Ra-joy. La vicepresidenta So-raya Sáenz de Santamaríaconfirmava ahir que el155 s’aixecarà automàti-cament en el moment queprengui possessió l’execu-tiu, com estipula l’acorddel Senat, però el DOGCencara no va publicar ahirel segon decret signat perTorra, el pas previ impres-cindible. Fonts del minis-teri de Justícia, en tot cas,confirmaven a l’ACN queno tenen intenció de de-morar-ho més aquest cop,i segurament ja surti avuimateix. Probablement elnou executiu comenci a

actuar a partir de dilluns, idimecres es presenti en elple previst al Parlament.

Amb la visita ahir a Bèl-gica, Torra va voler agrairel “sacrifici” dels conse-llers a l’exili, i sobretot el“gest” de Comín i Puig (amés de Rull i Turull, a quija va visitar a la presó) defer un pas al costat per fa-cilitar la formació de go-vern. El president va de-manar als seus successors

que hi mantinguin un con-tacte periòdic, fins i totsetmanal –com fa ell ambPuigdemont– per despa-txar sobre els principalstemes, per aprofitar-nel’experiència però tambéper posar de manifest“l’absoluta anormalitat”de la situació. En el mateixsentit, de fet, Torra, que lasetmana vinent també vi-sitarà l’exconsellerad’Educació Clara Ponsatí

a Escòcia, va demanar alsexiliats que continuïn desdel Consell de la Repúblicala tasca d’internacionalit-zació que ja estan duent aterme i es consolidin a Eu-ropa com a “portaveus delclam per la democràcia”.

El president, per cert,aprofitava la breu compa-reixença per anunciar queinterposarà una querellaper difamacions contral’exvicepresident estatal

Alfonso Guerra, que di-lluns el va titllar de “nazi”.“És inadmissible que algúdigui això a Europa i nopassi res”, va justificar,després que el mateix dia liexigís des de Twitter, enva, que retirés “immedia-tament” aquest “insult in-tolerable” i li demanés queno l’utilitzi “mai més” con-tra ell ni contra cap demò-crata. Torra fins i tot li haenviat un llibre editat perell mateix sobre l’expe-riència del català Roc Llopal camp de Mauthausen.

Batet, nou home fortHores abans, i després dela reunió de JxCat al Parla-ment a què també havienassistit Torra i els conse-llers nomenats pel seugrup, el nou portaveu a lacambra, Albert Batet, jahavia refermat el “com-promís ineludible, de legis-latura” de restituir els con-sellers bloquejats. “No hihem renunciat ni hi re-nunciarem en cap cas”,sentenciava, mentre asse-gurava que Rajoy “no s’hasortit amb la seva perquèha hagut de fer una il·lega-litat, que és prevaricar”,per tal d’evitar la restitu-ció. Tot i que va evitar con-cretar com pensen fer-la,Batet sí que donava pistesen apuntar que “la millormanera de treballar per larestitució és controlar el

Òscar PalauBARCELONA

El govern treballarà amb“l’objectiu de la restitució”a El president Torra visita els consellers exiliats a Bèlgica i els referma el compromís “vital” del nouexecutiu de tornar-los el càrrec a Es querellarà contra Alfonso Guerra per haver-lo titllat de “nazi”

La composició del nou govern

GRÀFIC EL PUNT AVUI

Pere Aragonèsi Garcia

Titular del Departament d’Economia i Hisenda i

vicepresident

Elsa Artadii Vila

Consellera de la Presidència i portaveu

del govern

Ernest Maragalli Mira

Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i

Transparència

Miquel Buchi Moya

Conseller d’Interior

Josep Bargallói Valls

Conseller d’Ensenyament

Laura Borràsi Castanyer

Consellera de Cultura

Ester Capellai Farré

Consellera de Justícia

Chakir El Homrani Lesfar

Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Maria Àngels Chacón i Feixas

Consellera d’Empresa i Coneixement

Jordi Puignerói Ferrer

Conseller de Polítiques Digitals i Administració

Pública

Joaquim Torra i Pla

President

Després que Carles Riera hotitllés a Rac1 de “baixada depantalons”, el també diputatVidal Aragonès va carregarcontra la “claudicació absolu-ta a l’aparell de l’Estat” que su-posa el canvi de noms. “És unaprova de la trajectòria de re-núncia d’ERC, i ara també deJxCat”, apuntava, mentre la-mentava que farà “endarrerir”

la construcció de la república.A la CUP no li agrada el nougovern perquè creu que farà“polítiques antisocials”, per laqual cosa reiterava la decisióde fer oposició fins i tot “demanera més contundent”.Aragonès, a més, feia una “cri-da a no defallir a les basesd’ERC i JxCat que se sentenenganyades” i proposa vehi-

cular el republicanisme ambentitats com l’ANC i els CDR.

L’enuig pot causar proble-mes a la majoria independen-tista en la votació que cal perrellevar Alba Vergés, conselle-ra de Salut, de la mesa del Par-lament, òrgan amb qui la CUPs’ha mostrat molt crítica. Undels noms que apunten és eld’Adriana Delgado.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Enuig de la CUP, de qui dependrà el relleu a la mesa

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

119272-1189258T

DOGC”, mentre recorda-va a més que insistiran enla via de la reforma del re-glament per reinvestirtambé Puigdemont. Enabsència del president delgrup Jordi Sànchez, a lapresó, i d’Elsa Artadi, araportaveu del govern, Batetserà el nou home fort deJxCat, amb Eduard Pujolportaveu adjunt i l’ebren-ca Mònica Sales i l’aranesaAnna Geli que s’afegeixena Lluís Guinó, Josep MariaForné i Gemma Geis coma portaveus secundaris,“per donar equilibri terri-torial”, deia Batet. A més,Aurora Madaula s’afegiràa la direcció del grup.

Focus en tres consellersMentre ERC es limitavaahir, en declaracions aTV3 del president de grupSergi Sabrià, a mostrar laseva satisfacció pel desblo-queig del govern i la tristorper la “injustícia” amb elsconsellers que no podenrepetir, la resta de grupsrebia amb reserves el nouexecutiu. El diputat del PPSanti Rodríguez feia veureque dos consellers tenen“causes pendents amb lajustícia”: Miquel Buch iJordi Puigneró, investi-gats per la seva actuaciól’1-O quan eren, respecti-vament, president de l’As-sociació Catalana de Mu-nicipis i secretari de Tele-

comunicacions. A més,Rodríguez lamentava quela titular de Cultura, Lau-ra Borràs, fos una de lessignants el seu dia del Ma-nifest Koiné que “preténexcloure un idioma oficialde la vida pública”.

“Algunes conselleries,pel que sabem i el seu pas-sat, no s’acosten a la re-conciliació entre cata-lans”, insistia també la so-cialista Eva Granados, queva demanar al nou governque oblidi la “confronta-ció” i enceti un diàleg ambl’oposició. El PSC va posarmés deures, com ara abor-dar una agenda socioeco-nòmica “abandonada elsúltims anys”; impulsar unpla de retorn d’empreses;recuperar les retallades iserveis públics “danyats”;i afrontar la “necessària”negociació del model de fi-nançament. Des de Cs,que just ahir registrariauna proposició de llei perabaixar l’IRPF a les rendesbaixes, la diputada LorenaRoldán va instar ques’allargui el 155: “Aquí nos’ha acabat tot, continuael xou de Torra”, cloïa.L’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, celebrava que“s’acabi el 155”, fet queveu com un “punt d’infle-xió” per rebaixar la tensió,i ha demanat una reunióurgent per abordar temespendents amb Torra. ■

Alba Vergési Bosch

Consellera de Salut

Teresa Jordài Roura

Consellera d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca i Alimentació

Damià Calveti Valera

Conseller de Territori i Sostenibilitat

Querella contra Turull per haverdonat 96.449 euros a la donaLa fiscalia superior de Catalu-nya ha interposat una querellacontra l’exconseller de Presi-dència Jordi Turull, al qualacusa d’un delicte d’insolvèn-cia punible per haver donatpart del seu patrimoni a la se-va dona, quatre mesos abansdel referèndum de l’1-O, perevitar futurs embargaments

per la seva implicació en elprocés. El Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya(TSJC), informava ahir que lasala civil i penal ha registrat laquerella, que també es diri-geix contra Maria Bragulat, ladona de Turull, actualment di-putat de JxCat i en presó pre-ventiva des del març.

Arran d’aquest anunci, elgrup de JxCat va puntualitzarque Turull va fer aquesta ces-sió per qüestions de salut,que llavors no era consellersni tenia cap advertiment judi-cial per no fer-ho. En la quere-lla, el fiscal sosté que Turull esva desprendre de 96.449 eu-ros en un “pla preconcebut”

amb la finalitat d’intentar elu-dir l’embargament dels seusbéns davant la seva participa-ció en l’organització del refe-rèndum. Detalla que el junydel 2017 Turull era titular d’unhabitatge a Parets del Vallès,valorat en 84.452 euros, i dela meitat d’un compte correntamb 107.594 euros que com-partia amb la dona. L’exconse-ller, hi afegeix, “es va concer-tar” amb la dona per despren-dre’s de la major part del seupatrimoni “i aparentar una si-tuació d’insolvència”. ■ M.P.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 201812 | Nacional |

1331

33-1

1888

70L

esprés de cinc mesos, di-marts passat al vespre, ennomés 24 hores, es va des-bloquejar la formació d’un

nou executiu català amb el nome-nament de nous consellers. L’objec-tiu de la restitució passava a un se-gon terme i agafava embranzida lanecessitat de formar govern per po-sar en marxa la maquinària de laGeneralitat. Mentre que dilluns desde l’entorn del president Torra en-cara es demanava calma, dimartsja s’apostava per proclamar el nouequip. Van ser 24 hores de moltaactivitat. Es va a donar a conèixeruna carta de La Moncloa que feiaoficial la negativa a publicar al Dia-ri Oficial de la Generalitat de Cata-lunya els noms dels consellers ve-tats, el TSJC es declarava incompe-tent per instar a la publicació, imentrestant se succeïen trobades,reunions i converses sobre la mocióde censura per fer fora el presidentMariano Rajoy de La Moncloa.

La formació del nou equip deTorra ja estava embastada diesabans, amb un acord amb ERC, pe-rò encara es podia dilatar en eltemps l’anunci de la decisió, ja quel’aplicació del 155 ha comportat lla-cunes jurídiques a l’hora de deter-minar els terminis i les pautes a se-guir per publicar al Diari Oficial dela Generalitat la documentació go-vernamental. Fins ara la llei fixavaun termini de deu dies des que esfeia efectiva l’autorització fins a lapublicació, tenint en compte quequi signava el document i qui l’au-toritzava portava el mateix segell.Ara, amb el 155, Torra signa i Rajoyautoritza, però quan ho ha de fer?

D

El 155 ho ha trastornat tot.Un altre factor determinant van

ser els dubtes que va generar la mo-ció de censura, i concretament lapossibilitat que s’anava albirantque podia resultar aprovada si delque es tractava era de fer fora Ra-joy i substituir-lo per Pedro Sán-chez, el candidat del PSOE. Ambun possible nou president a LaMoncloa i els consegüents canvisde ministres en el govern espanyol,i sense una normativa que reguliexactament el 155 i com ha de serla intervenció de l’Estat en l’admi-nistració de la Generalitat, es va té-mer el pitjor i que una situació po-dria obstaculitzar el procediment i

l’efectivitat del nomenament. Es vaoptar per donar un missatge clarabans de la moció de censura i allu-nyar complexitats; Torra tenia unnou equip disposat ja a treballar.

El pas següent, però, era la ne-cessària renúncia dels exconsellersvetats per Rajoy, als quals, sobretot des de Junts per Catalunya,s’havia atorgat l’última paraula al’hora de decidir sobre la restitució.Els exconsellers Puig i Comín hanestat sempre els més ferms parti-daris de la restitució i amb més ca-pacitat de maniobra des de Brus-sel·les. L’exresponsable de Salut estrobava, a més a més, supeditat a ladecisió dels seus companys de go-

vern del PDeCAT, ja que els de la se-va formació, els republicans, ja ha-vien optat fa mesos per renunciar ala restitució. Segons diverses fontsconsultades de l’entorn de presi-dència i dels partits, un cop els ex-consellers, constatat el vet de l’Es-tat, van deixar pas es va decidiranar de pressa i anunciar el nouequip de Torra. Es movia peçaabans de la moció de censura, esdeixava l’Estat sense excusa per or-denar la publicació en el DOGC, quees calcula que podria ser divendres,per poder organitzar la presa depossessió dissabte amb la previsióque dilluns tothom entri a treballarals seus llocs. ■

DETONANT · La decisió dels exconsellers de deixar pas va ser un dels motius que van accelerar l’anunci d’un nou govern MÉS · Hiva ajudar la incertesa de com es gestionaria l’autorització de l’Estat si esperaven a la moció de censura i aquesta s’aprovava

Emma AnsolaBARCELONA

31.05demà comença el de-bat de la moció decensura a Rajoy.

01.06demà passat es vota,i podria coincidir ambla publicació al DOGCdel nou govern català,i amb Rajoy o Sáncheza La Moncloa.

Unes renúncies clau

El president de la Generalitat amb Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig, ahir, a Waterloo ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 201814 | Nacional |

135020-1189315T

n centenar de dies tancadaa la presó de dones d’AlcaláMeco han de ser durs per a

la consellera Dolors Bassa, peròtambé un calvari per a la sevamare, Maria Coll, de 86 anys. Perreivindicar la seva llibertat, un copmés, i les figures de les preses,també Carme Forcadell, i les exi-liades, els veïns de Torroella deMontgrí van convocar ahir al ves-pre una nova concentració a laplaça de la Vila. Però amb l’afegi-tó de la visita sorpresa a la casade la família Bassa Coll, per infon-dre ànims –sobretot– a la sevamare.

“M’he quedat ben parada”, as-segurava amb un somriure com-pungit Coll, abans de rebre florsgrogues i una orquídia de mansdels familiars i impulsors de l’ac-ció. Sospitava que se’n preparavaalguna, però no esperava trobar-se 300 persones que van comen-çar a aplaudir-la quan va treure elcap per la porta. Emocionada, els

U assistents van mirar de tranquil-litzar-la i confortar-la, defensantl’actuació de la consellera i el dretdemocràtic a donar suport a laconsulta de l’1-O, després que elsdarrers mesos hagin suposat unxoc emocional especialment pera ella. La visita va acabar amb lainterpretació d’El cant dels ocells,a càrrec del músic Jordi Molinaamb la tenora i la lectura de ver-sos de la poeta Maria Àngels An-glada

L’alcalde del municipi, el repu-blicà Josep Maria Rufí, destacavala pretensió de fer, simplement,“un acte íntim i local”, per “man-tenir el caliu i la reivindicació”, pe-rò també per donar ànims a Coll.Va ser una iniciativa, destacava,de la Taula Local per la Democrà-cia i la Llibertat, que aplega totsels partits amb representació enel ple i representants d’Òmnium,l’ANC i el CDR. Però va agafar em-branzida amb l’adhesió de moltsveïns de Llers, el poble de l’Alt

Empordà on Bassa també ha fetvida i on resideix la seva germana,i un nodrit grup de representantsde la UGT a les comarques gironi-nes –que la consellera havia en-capçalat abans del pas a la pri-mera línia política– i treballadors adscrits al Departament de Tre-ball. També hi eren presents, a

més de regidors i exregidors tor-roellencs, alcaldes de municipiscom ara Verges, Fontanilles, Gual-ta o Corçà. L’afluència va sermenys massiva que la de diu-menge, quan un miler de perso-nes es van enfilar fins al castelldel Montgrí per reclamar la lliber-tat dels presos i el retorn dels exi-

liats, però es tractava d’un acteconvocat en un àmbit nacional ien dia festiu.

En la lectura del manifest, ahira la plaça de la Vila, no hi eren pre-sents la seva germana MontseBassa i el fill gran, Pere, que ahirtenien l’oportunitat de participaren un dels escassos bis a bis fami-liars a què dona dret la fèrria ruti-na penitenciària de la presó d’Al-calá Meco. El text insistia en elsvalors que la consellera va defen-sar abans i després de la seva en-trada en política: “Pacífica, amantdel diàleg, compromesa amb elsque més pateixen i transformado-ra de la societat que l’envolta.” Ivan encoratjar els assistents a re-cordar-li el paisatge que enyoradel Montgrí i el Baix Ter. Desprésd’escoltar la tenora de Molina gu-iant el cant d’Els segadors, el se-guici va completar en silenci el ca-mí entre el consistori, on va ser re-gidora, fins a casa seva. Un camíquotidià en la seva absència. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Torroella i Llers no obliden Dolors Bassa... ni la seva mare

La mare de Bassa, Maria Coll, homenatjada ahir a Torroella ■ QUIM PUIG

Emili Agulló

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El regidor de la CUP de Canetde Mar, Marc Jiménez, i el mi-litant de l’organització juvenilLa Forja Biel López van de-nunciar ahir als Mossos lesamenaces, algunes de mort,que han rebut a les xarxes,després de la plantada decreus grogues a la platja. “Vancontra la ideologia d’aquestespersones; és delicte d’odi”, vaafirmar l’advocat d’Alerta Soli-dària Jordi Busquets. ■ ACN

La Guàrdia Civil anota161.315 euros a l’1-O

El líder del grup del PSC al’Ajuntament de Barcelona,Jaume Collboni, va visitar l’ex-conseller d’Interior, JoaquimForn, a la presó d’Estremeradimecres passat. Va ser una“visita personal i privada”, jaque més enllà de la discre-pància política que separaCollboni i Forn, els dos políticscomparteixen més de vintanys de relació personal. Lafamília va comunicar al diariAra la trobada, que ahir vaconfirmar l’ACN. ■ REDACCIÓ

TRIBUNALS TRIBUNALS

Els tres agents de la policiaespanyola que es van burlardel vicepresident de la Gene-ralitat i president d’ERC, OriolJunqueras, quan estava apunt d’entrar a la presó el 2 denovembre passat, no seransancionats. La Dirección Ge-neral de la Policía ha deciditarxivar l’expedient disciplinarique va obrir en el seu mo-ment als agents. Així ho ad-

Arxiven l’expedientals agents burletes

Denúncia de la CUPper amenaces a unregidor de Canet

INTERIORCollboni (PSC)visita Forn alpenal d’Estremera

La Guàrdia Civil assegura queel govern va gastar 161.315euros en una aplicació per su-mar voluntaris del referèndumde l’1-O, a través d’un contra-cte marc que tenia ambDXC.technology a la qual su-posadament va ocultar la fi-nalitat última d’aquesta eina.Així ho sosté en un nou infor-me enviat al jutjat d’instrucció13 de Barcelona, que investigal’organització de l’1-O i si vahaver malversació de fons pú-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

POLÍTICA

blics, xifrats, per ara, en 1,9milions d’euros pel cos armat.

La Generalitat va encarre-gar el maig del 2017 la confec-ció de l’aplicació Connecta’tamb el Voluntariat perquè elsciutadans poguessin inscriu-re’s com a voluntaris de dife-rents ONG. Va ser el 7 de se-tembre del 2017 quan es vademanar l’aplicació per a l’1-Oi en concret va costar 1.743euros del global per les horestreballades. ■ M. PIULACHS

met el mateix cos policial enuna resposta parlamentàriafeta a instàncies del senadord’EH Bildu, Jon Iñárritu, i difo-sa dilluns passat. Els fets vantranscendir a través d’un ví-deo en què els tres policiesque custodiaven l’accés al’Audiencia Nacional es burlendel líder republicà, dient: “Al’osset ja veuràs com el posa-ran a la presó.” ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 201816 | Nacional |

135020-1189314T

o va dir, a les acaballes delcol·loqui, algú que seia en-tre les últimes files de l’au-

ditori de l’Ateneu Barcelonès. “Liha costat escalfar-se, però al finals’ha deixat anar.” El destinataridel comentari no era cap altreque Jordi Pujol, que ahir va tornara protagonitzar un acte públicquan encara no fa ni un mesd’aquell homenatge que un grupd’amics li van organitzar per fervaler la seva figura i la seva obrade govern. El comentari era moltencertat, perquè quan es va do-nar per conclòs l’acte, a quarts denou del vespre i després de quasidues hores, va semblar que JordiPujol havia afinat les seves mane-res de polític, una mica rovella-des, i que començava a dir cosesque feia temps que volia dir. Quanel moderador, Josep Maria Solé iSabaté, va anunciar que no hi ha-via temps per a més va donar lasensació que a Pujol se li havia fetpetit el partit i el camp i que el

H seu discurs i les seves ganes d’ex-plicar històries, i també anècdo-tes, però sobretot de dir cosesimportants, amb contingut polí-tic, s’havien quedat curtes. No hiha dubte que en volia més peròva acatar el xiulet final de l’acte.

Perquè Pujol va anar ahir al’Ateneu, fent tàndem amb l’ex-consellera d’Ensenyament IreneRigau, per parlar de l’acció de go-vern en relació a la llengua i a l’es-cola. I el que va ser president dela Generalitat durant 23 anys vaparlar de llengua, sobretot dellengua i de l’èxit del model d’im-mersió a les aules, però no no-més de llengua, perquè arrancantdes d’aquí va traslladar el discursa un punt que li va permetre par-lar de Catalunya amb un orgullque últimament no s’estila en eldiscurs polític, uns perquè diuenque el país està en bancarrota iuns altres perquè precisamenthan perdut el fil del seu discurs.

I Pujol va parlar de Catalunya

com un país “de primera”, un paíson els que vinguin de fora s’hi hande sentir identificats no nomésper l’adopció de la seva llengua ila seva cultura, sinó també per laqualitat de les coses que pro-dueix –va citar com a exemple lesuniversitats– i perquè s’hi desple-

ga una política que posa en pri-mer terme l’estat del benestar.“En la reivindicació nacional cata-lana ha de quedar clar que no no-més volem república, sinó ques’ha de fer una política que per-meti lluitar contra les desigual-tats socials”, va dir Pujol, que va

citar com a exemple un cas que elté capficat perquè en el seu dia elva commoure molt: el d’aquellaàvia de Reus que va morir en unincendi víctima de la pobresaenergètica i en un moment enquè l’Estat havia recorregut con-tra la llei catalana que permetiafer-hi front.

La Catalunya orgullosa de ser-ho de la qual parla Pujol és, i ell hosap ben bé, fruit d’un gran mira-cle perquè ahir va repetir queaquest país “sotmès a 300 anysd’un procés de desnacionalitza-ció, teòricament no hauria d’exis-tir”. I com que sap que la situaciódel país avui torna a ser precària idelicada i que cal evitar trenca-disses, com la que ell mateix vapatir recentment al braç dret, Pu-jol va voler parlar amb molt detacte, allò que els espanyols endiuen tino, demanant ser inflexi-bles en la defensa de la immersiólingüística sense deixar de ser“respectuosos amb el castellà”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

La llengua, però alguna cosa més que la llengua

Pujol en la seva intervenció d’ahir a l’Ateneu Barcelonès ■ JOSEP LOSADA

Jordi Panyella

84

37

00

61

48

19

1

18

22

4

er què aquesta aposta pelmón rural i per recuperarel safrà al Pallars Jussà?

Ens hi han portat diferents mo-tius. Tant la Magda Plazas comjo teníem clar que volíem viureal món rural. I aquí t’has de gua-nyar la vida amb el camp o elsanimals, perquè no hi ha indús-tria. Ens vam decidir pel safràperquè és una planta per a laqual no necessites una gran ex-tensió de conreu perquè l’em-presa sigui viable. El segon fac-tor és que el safrà no és exten-siu, sinó minimalista: la produc-ció i elaboració és artesana.També és una planta que va unamica a la contra de la resta i pelque fa a tema climàtic tens unsavantatges respecte d’altresconreus. Vam començar a pro-duir safrà el 2014.

El conreu de safrà a Catalunyaté una llarga tradició, sobretota l’edat mitjana, que s’haviaperdut. Els darrers anys se n’es-tà tornant a plantar. Com hirespon el mercat?

P

Productor i copropietari de l’empresa Safràdel Montsec

● Fa quatre anys que produeixen safrà de qualitatal Pallars Jussà i fan tallers per incentivar-ne elconsum. Denuncien importacions fraudulentesque perjudiquen els artesans com ells

Jaume Casado

Eva PomaresLLIMIANA

“L’aposta pel safràté un risc, perquèel mercat estatalestà viciat”

El cultiu desapareix de formaimportant a finals del segle XIX,quan s’inicia la industrialitza-ció, perquè requereix molta màd’obra. A l’edat mitjana, Catalu-nya en va ser un dels principalsexportadors europeus, però ja apartir del segle XVI va comen-çar a perdre pes com a produc-tor per diferents motius, entreells, bèl·lics. L’aposta pel safràté un risc, perquè el mercat estàsaturat i viciat. Durant dècades,s’ha venut a un preu que no ésviable per al pagès. Hi ha gent al’Aragó i a Castella-La Manxaque en produeixen i no podenviure’n exclusivament. I ho hande fer d’una forma no gaire re-glamentària, perquè si no aug-mentarien els costos de produc-ció i no ho podrien vendre alpreu que ho fan. Ara, el preu delsafrà produït a l’Estat espanyolestà entre els 2.500 i els 3.000euros. Calen uns 200.000 brinsper fer un quilo de safrà i el costde producció supera els 4.000euros de mitjana. El pagès, quen’ha produït durant dècades, estroba que les quatre o cinc mar-ques d’envasat de safrà a l’Estatno els hi compren a aquest

preu, sinó que l’importen i el fanpassar per espanyol. Aquest ésel gran frau.

Això ho han denunciat?És molt difícil de controlar, per-què un quilo de pes pot anar fà-cilment en una maleta. El 2016,la producció estatal no va arri-bar als 2.000 quilos, però entreel consum interior i l’exportacióes van superar els 20.000 quilos.Si estigués etiquetat com a safràiranià no seria delicte, peròsempre hi posen alguna cosa perinduir a pensar que és espanyol.

Demanen més inspeccions?Sincerament, no demano res.No ha canviat durant dècadesperquè no interessa al governestatal. Crec que li val més la pe-na facturar l’exportació de20.000 quilos que de 2.000 i notenen interès a regular-ho.

Quins són els valors diferen-cials del seu safrà?Treballem de forma diferent.Collim flor tancada per tal deguardar-ne les qualitats organo-lèptiques. Tot i que a l’obradors’acaba obrint igualment amb la

llum artificial, l’important és notenir la flor moltes hores amb elsol picant-li a sobre. Tallem elstres pistils junts: on s’uneixen latija és més grossa, taronja i des-prés blanca. Aquesta part apor-ta pes, però organolèpticamentno gaire cosa. Nosaltres la ta-llem, i per això el nostre safrà ésvermell pur, sense traces comaltres. I per últim, el deshidra-tat no el fem amb butà o resis-tències elèctriques com és co-mú per l’Estat espanyol, sinó ala manera tradicional de mun-tanya. Quan es cull, a l’octubre onovembre, acostuma a fer fred iles senyores el deixaven a la vo-ra del foc perquè s’anés deshi-dratant. La fusta li atorga untoc diferent.

A quins mercats es dirigeixen?De mitjana i depèn de l’any pro-duïm entre 5 i 6 quilos. Ens diri-gim a botigues de menjar ecolò-gic i gurmet, i restauració.

El safrà té també usos terapèu-tics, però a la cuina té competi-dors, com ara els colorants.S’està tornant a recuperar a lescuines particulars?

Fem pedagogia perquè així siguii la gent torni a usar-ne. Abans ales cases es feia servir sempre,però els colorants sintètics elvan substituir. Els colorantsatorguen color, però ni el saborni l’aroma del safrà. Està tor-nant a les cuines dels restau-rants, però falta encara el cos-tum en l’ús diari a les cases. Calsaber-lo usar correctament iaquest és un dels problemes. Ala nostra explotació i durant totl’any, fem tallers amb visitesconcertades per mostrar-ho. Elsensenyem la flor, l’obrador, en-senyem com usar-lo i què és unbon safrà. Acabem fent una de-gustació amb productes queporten safrà i proves de color dediferents safrans a cegues.

Quins serien els consells bàsicsper usar-lo correctament?Una de les millors maneres ésinfusionar-lo per treure’n el mà-xim rendiment. Quan els brinset queden totalment blancs, jaes pot afegir la infusió per aca-bar guisats, cassoles, paelles, so-pes, etcètera. Els cuiners m’handit que no ha d’arribar als 80graus, perquè es crema. ■

Jaume Casado i Magda Plazas van fer una aposta per viure al Pallars Jussà i pel safrà ■ SAFRÀ DEL MONTSEC.

EDICIÓ DE LLEIDA DIJOUS · 31 de maig del 2018Dipòsit legal: GI-1157-2015

Amb el suport:

1815

58-1

1778

46w

8011

75-1

1273

22w

3060

94-1

1418

70®