C M Y CM MY CY CMY K

Menjadors escolars,un altre espai d'aprenentatge

Botigues gratis:100% de descompte

Informació per a un consum conscient i transformador27 tardor 2008

ZZZZZZ...ZZZZZZ...Son i matalassosSon i matalassos

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008

Pl. Molina 8, 1er · 08006 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 567 05 62cric@pangea.org · www.opcions.org

2

EDITORIAL

26 VERANO 2008

A diversos llocs de la secció central d’aquest número hi trobareu referències a l’aspecte de la

durabilitat dels matalassos. En començar l’estudi ens va sorgir l’observació: són béns duradors,

no se’ls pot aplicar la tendència omnipresent cap a l’usar i llençar! Després vam descobrir que

sí que s’intenta si més no induir-nos a pensar que els hem de substituir amb una certa freqüència,

com veureu. Un dels matalassers a qui vam preguntar per aquest intent va ser molt sincer: Ho-

me és clar, bé hem de vendre, nosaltres!

Aquesta és segurament la gran por que ens impedeix emprendre un gir valent cap a una

economia menys consumista, perquè diríem que l’evidència que el consumisme creixent té

inconvenients insalvables (mediambientals, socials, humans) és, almenys íntimament,

reconeguda per molts. Però encara pocs s’atreveixen a dir-ho en veu alta.

Tard o d’hora, però, ens haurem d’enfrontar a la por de canviar el sistema econòmic que avui

ens sosté. Qui són els idealistes, els que pretenem tendir cap a aquest gir o els que creuen que

podem seguir en el tren que estem?

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONSNom i cognoms

Domicili

Codi postal

Adreça electrònica o telèfon

Població

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número Data

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte

Número de compte: Entitat

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Com he conegut la revista:

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRICPl. Molina 8, 1er08006 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripcióper 6 números(un any i mig): 20 euros

Per a entitats i institucions,es fan descomptes persubscripcions massives.

Oficina D.C. Núm. llibreta o CC

DireccióMontse PeironRedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Ana PereaÁlvaro Porro, Ruben SuriñachCol·laboracionsDavid Llistar, Col·lectiu de voluntaris de labotiga SincosteCorreccióToni CasalsFotografiaFundació Futur, Betty Navarro, Pam i PipaIl·lustracionsSophie Dub, Mirjana FarkasDisseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó,Isidre Rebenaque, Pau Ricart, Ana VarelaMaquetacióNoe LavadoImpressióGramagraf, s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-1776-2002ISSN: 1579-9476

Impresa en paper 100% reciclatAquesta revista també s’edita en castellà.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 200827 TARDOR 2008 3

CARTES DELS LECTORS

He llegit a la seva revista dedicada al consumresponsable de peix que moren pescadorssenegalesos abordats per vaixells quepesquen il·legalment. Saben si això segueixpassant? Visc a Tenerife, i la majoria de lagent només sap que arriben cayucos. Jo hellegit alguna cosa sobre la pesca il·legal peròno tenia ni idea que morissin pescadorsafricans d'aquesta manera. Em sembla quela societat hauria de saber aquestes coses.Com que segons sembla el port de Las Palmasserveix d'entrada a tota aquesta pesca il·legal,el govern canari podria jugar un paper im-portant, en col·laboració amb els governsafricans, per combatre-la. Hi ha una cosasenzilla que jo puc fer, escriure cartes aldirector als diaris però no tinc més infor-mació sobre aquestes morts, quan van ser,ni si segueixen succeint.

José Felipe San MartínTenerife

No sabem com evoluciona el tema, com queanem canviant de tema de recerca no podem ferun seguiment. El desembre de l'any passat diversosmitjans van publicar la notícia d'un accident queva provocar morts (es pot veure per exemple a

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

cric@pangea.orgTambé per correu postal:Revista OPCIONSPl. Molina 8, 1r · 08006 Barcelona

SUMARI

Recursos de consumconscient

Restaurants i càteringFundació Futur

Economia socialArç Cooperativa

PublicacionsDirecta

Joguines i artícles per a bebèsBebés Ecológicos

Bufallums

Productes ecològics o artesanals+malta

BarcelonaReykjavík

FormacióCursos Vida Sana

Més recursos al web

A www.opcions.org hi trobareu íntegres totsels números de la revista publicats fins fa unany i totes les opcions de consum conscient

que hem anunciat des del primer número.

4

4

4

421

2132

32

El divan

Opcion s

Idees

Eines

Es fa camí caminant,valorant, compartint...

Son i matalassos. Zzzzzzz...

Roba amb un 100% de descompte:com muntar una botiga gratis?

Menjadors escolars:l'assignatura pendent.

Els nostres fillsaprenen a alimentar-se?

8

24

26

Món en moviment 30

MiradesCooperació internacional:

per un canvi de paradigma

29

5

A l'últim número de la seva revista van es-mentar la labor que estem realitzant des deMilhistorias. L'altre dia es va posar en contacteamb nosaltres una persona que ens haviaconegut a través de la seva revista perdemanar-nos una de les nostres cistelles.Com que qualsevol ajuda sempre ens ve bé,només els volia mostrar el nostre agraïment.

Gabriel BaileMadrid

He comprat una bicicleta i vaig trobar unarticle sobre el tema que van publicar alseu núm. 19. A Mèxic la gent té el malcostum de deixar els gossos deslligats pelscarrers, i alguns són braus i ataquen els ci-clistes. Vaig investigar i resulta que hi haunes alarmes antigossos que emeten unsoroll que només capta la bestiola i la fafugir. La seva revista em sembla especta-cular. Voldria saber també si hi ha alguninsecticida ecològic per als mosquits.

Sonia MotaMèxic D.F.

Sobre el tema gossos i bicis, potser les associacionsciclistes de la seva ciutat la podran informar, opot contactar amb conbici.org. Un antimosquitses pot fer amb un oli vegetal com a base i un oliessencial repel·lent, a cada zona s'han de buscarles plantes adequades (al Mediterrani seriencitronel·la o menta). Per a determinades ocasionses poden usar mosquiteres o màniga llarga.

Suggereixo dos temes per abordar a larevista:

Informació: qui hi ha darrere dels gransentramats informatius (premsa, ràdio,televisió...), com es financen, a quins in-teressos serveixen...Arquitectura i construcció sostenible: notant per a qui es construeixi la seva pròpiacasa (no hi deu haver gaire gent) sinó pera qui abordi reformes, pintures, equi-pament...

José EizaguirreMadrid

-

-

Com a persona que té els seus estalvis en unbanc em preocupa perdre'ls, i voldria sabersi els bancs ètics es veuran menys afectatsper la crisi, ja que les seves inversions enteoria haurien d'estar dedicades a projectesdiferents que els d'un banc habitual, i pertant haurien de ser menys especulatives.Potser m'equivoco i l'única alternativa passaper treure els diners del banc, com recomanenles veus més crítiques.

Elena GalánBarcelona

Compartim la teva intuïció que els diners alsbancs ètics haurien de córrer menys risc perquèparticipen menys dels mercats més especulatius,i la seva política de transparència deu fer quetinguin menys actius escombraries. Tot i quesi la crisi acaba afectant tot el sistema les cadenesd'impagaments poden tocar qualsevol entitatvia l'economia real (un productor ecològic ambun crèdit de Triodos fa fallida perquè els clientsno li paguen i per tant ell no retorna el crèdita Triodos, etc.). De totes maneres no podemrespondre la pregunta amb prou coneixement,podries adreçar-te a Fiare (www.fiare.org, aBarcelona 93 368 99 82), Triodos Bank(www.triodos.es) o FETS (www.fets.org).

www.elmundo.es/elmundo/2007/12/08/espana/1197123132.html), sense ni tan sols posaren dubte que els vaixells espanyols entren il·le-galment en zones de pesca artesanal. Si volstreballar el tema et recomanem posar-te encontacte amb l'ONG gallega Ecodesarrollo Gaia:www.ecodesarrollogaia.org/proyectomarine-ros.htm.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 20084

Servei de CàteringGestió de cuines escolarsComerç justReinserció laboralProductes ecològics

Futur Just Empresa de Inserció SL · Hércules, 3 · 08002 Barcelona · 93 302 19 27catering@futur.cat · www.futur.cat

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

Entendre en què es van convertint lesnostres idees i il·lusions sobre el consumconscient a través de la nostra pràcticadiària, veure de què estem satisfets i dequè no tant, identificar aspectes en quènotem que hem evolucionat fins i tot mésenllà del consum... pot aportar-nos dadesimportants sobre el “planeta CCT”, ienergies i idees renovades.

PRIORITZANTCom que el consum abasta una dimensiótan àmplia, és clau establir unes prioritats ouns objectius que, sense ser un marc rígid,ens serveixin per focalitzar l'energia sobreels consums en què volem ser més cons-cients. L'opció de la Leonor (30 anys, deMálaga) és un bon resum de l'ordre de prio-ritats que es repeteix més en les respostes ala nostra enquesta: Energia, menjar, aigua,transport, roba, i començo amb el sector higiene,als quals sumaríem la generació de residus.Encara que hi ha moltes formes d'ordenarles prioritats, també hi ha moltes coinci-dències, cosa que facilita que sorgeixin mésiniciatives i més accessibles. Sens dubte eltema estrella és l'alimentació, que a més ésaquell pel qual pràcticament tots ens veiemmotivats i que ens dóna alhora més satis-faccions i més opcions. Però també apa-reixen altres elements interessants i menysrecurrents com la televisió, la cultura, in-ternet, el mòbil...

A l'hora d'establir prioritats, hi ha elementsque identifiquem i assenyalem de seguida,com ara l'energia, l'aigua o l'alimentació.Però també hi ha una sèrie d'aspectesimportants que ens costen més d'abordarperquè no resulten tan tangibles, com aratriar productes d'empreses d'economia sociali solidària, finances o banca alternatives.

SATISFETS?Estem satisfets del nostre CCT? Doncs elgot pot estar mig buit o mig ple segonson posem el llistó o segons les referènciesque escollim. En aquest Divan hem volgutaprendre d'allò que sí que estem satisfetsperquè, al final, aquest camí el fem perquèens omple, ens satisfà... i tot això que higuanyem! I és que és important valorar elque hem après, el que hem fet... sentir-nos satisfets, sentir que caminem. Tot iaixò, les nostres valoracions poden fer unjoc hàbil que doni lloc a una (molt hu-mana) dinàmica de compensacions, talcom s'explica des de la psicologia social.1

Ho veiem en un estudi de les conductesproambientals: faig molt esforç en aquest àm-bit, i això em permet desentendre'm totalmentdels altres. Probablement necessitem aquestmecanisme per “sobreviure a nosaltresmateixos”, però la nostra proposta con-sisteix a intentar viure el CCT d'una ma-nera que no calgui autocompensar-nos:el que fem ho fem perquè ens satisfà. Ihem vist en les respostes que, en efecte,estem bastant satisfets del nostre camí, en-tre altres coses pels senzills descobrimentsdel dia a dia. I també ens satisfà compartir-los, perquè si hi ha una cosa clara és queaquest viatge és compartit. La Cristina (46anys, Vitòria-Gasteiz) ho il·lustra molt béen el seu testimoniatge quan precisamentel descobriment que vol compartir és quecomparteix: M'agrada quan parlo amb altresmares del “cole” o amb altres amics i amiguesde consum i intercanviem idees.

27 TARDOR 2008 5

E ld i v

an

El camí del consumconscient i transformador(CCT) es fa cada dia ambpetits passos. Però l'exercicide parar un moment ivalorar on som i com hi hemarribat pot ser interessant.El camí es fa caminant, peròtambé albirant-lo,recordant-lo, i fins i totcompartint-lo, perquècompartir ens posa de bonhumor i ens fa estar méssatisfets.

Es fa camí caminant,valorant, compartint...

1 B. Hernández i I. Suárez: Análisis de la relación entreintención i acción en el ámbito del comportamiento proambiental,al llibre Persona, Sociedad y Mediombiente. Junta deAndalucía 2006.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

El carro de lacompra ha estat un bon

descobriment (és morat i sócel “rei del barri”), però el meu

gran descobriment són lescooperatives. Un consumproper, de qualitat i quedóna feina a pagesos de

la zona.

L'ús de la copamenstrual. Per què nome n'havien parlat maiabans? Hi guanyes en

comoditat, salut, calés, fasmenys residus i deixes de

comprar a multi-nacionals, ho té tot!

L'alimentació és elque he canviat més:

comprant en botiguespetites, participant en unacooperativa de consum

ecològic i cultivant el meupetit hort al pati de

casa.

Araintento ser conscient dels

regals per als altres (fins i tot hedeixat de fer-ne per compromís i ara

la gent es pensa que sóc pobra, he he) i pera mi mateixa (molta gent que no et coneix

et regala unes coses... que finalment he decidittallar en sec). Estic bastant satisfeta en el dia a dia,

m'agradaria poder trobar més fruita i verduraecològiques. Gairebé no faig servir bosses de plàstic,

em moc caminant o amb bici (pràcticament nosabia anar-hi i ara sóc capaç de dur-hi la mevafilla), em faig jo mateixa el pa, els bescuits i el

iogurt. Cada vegada que veig alguna cosa,els ulls se me'n van a la lletra petita(ingredients, on ha estat fabricat...)

i ja sóc com una calculadora:això sí, això no.

Arano estic gaire sa-

tisfet, ho consumeixogairebé tot de supermer-

cats: tinc poc temps i, a més,comparteixo el pis i les

compres amb duescol·legues de pis.

Intentoser més conscientamb els productes

d'alimentació, amb el dia adia. I estic molt satisfet deviure sense tenir cotxe (en

llogo un els caps desetmana que en

necessito).

Ric

ar

do, 31 anys, Vallecas (Madrid)

Filòleg ifisioterapeuta

Alic

ia

, 38 anys, Euskadi

Mestressa,voluntària en el

consell escolar, mare detres nens i de dos gossos.

Cada dia busco nous reptesper aconseguir canviar les

coses, el primer va serdeixar de treballar.

Estic satisfeta del'alimentació, del

transport per la ciutat, delreciclatge, de la reducció delconsum “que demanen”

els nostres fills...

Faigllibres, els

promociono,sóc mare i

moltes cosesmés!M

ònic

a,4

2an

ys, B

arce

lona

Maria

,32

anys

,Car

dede

u

(Vallès Oriental)

Sócil·lustradora

Treballo enuna enginyeriafent estudis de

transport imobilitat

Fran

cesc

, 31 anys, València

27 TARDOR 20086

Les bosses de roba (se'npoden fer amb pantalons

esparracats i queden molt guapes).L'ecobola per rentar és pràctica i rentaigual que tots els altre productes i, asobre, no matem els rius ni hem decarregar litres i litres de detergent. Sitirem una mica d'aigua amb 6-10 gotesd'oli essencial al lloc del suavitzant,

la roba i fins i tot la cuina faranmolt bona olor..

Quan era soci de lacooperativa de consum

solia explicar als quiconvidava a casa el quemenjaven i qui ho havia

produït. Moltes vegades emdemanaven que elsdugués a visitar els

horts, etc.

Actualment, de quins

aspectesintenteu ser més

del vostre consum

De quins esteumés satisfets?

conscients?

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

Reconec que cal estarmolt avorrit o tenir bastant

temps lliure, però la meva àviasempre ho feia, jo ho segueixo fent i

m'encanta. Agafem tota la roba que noserveix i que està massa gastada per donar-la a ningú, i la reciclem: de la llana en fem

flassades, i de la roba de punt tallada atires en fem catifes i estalvis de ganxet.

Ah!, i fer ganxet és boníssim per al'estrès.

Intento ser conscienten l'alimentació, els productes

de neteja, els esmalts per a la mevaafició terrissaire, el transport (evitant

els avions tant com puc ja cobreixo lameva quota, i faig servir cotxe privat). Esticsatisfeta de l'alimentació; de la meva par-

ticipació en un projecte d'habitatge ivida en el qual reconstruïm ambmaterials de la zona i sostenibles;

d'evitar la generació deresidus…

Beti,

35 anys, Vigo

Llicenciadaen Ciències

del Mar

Rosa

,28

anys

, Hue

lva

Professorade Llengua

27 TARDOR 2008 7

Podeucompartir les

vostres vivènciesi visions a travésdel qüestionarique trobareu a

www.opcions.org/enquesta.html

Des que intentoconsumir productes més

simples o naturals, fins i totecològics, ja no em preocupo de sim'engreixo, perquè menjo menys

greixos i additius i no m'engreixo. Amés, els productes ecològics són més

cars i per tant m'ho penso duesvegades abans de comprar-me

qualsevol llaminaduranomés per capritx.

M'agrada moltviure les estacions a través

dels aliments, em sembla totun luxe anar canviant els gustossegons el clima. Adaptant-seals aliments locals i del tempses descobreix un món ple

de varietat…

Cristina, 25anys,Barcelona

Educadorasocial. M'esticindependitzant

Fa poc he descobert elmercat d'intercanvi i m'ha

encantat. Una de les contradiccionsque tinc i que em penso que du la gent

a consumir més són les ganes de canviar.En el cas de la roba, a la cooperativa de

consum s'ha muntat un espai on la gent deixacoses que ja no vol i s'emporta el que troba

que li agrada... I hi he deixat samarretesque ja no em posava i hi he trobat unes

vambes molt guapes i una samarretade tirants molt maca. I dijous hi

tornaré a deixar robameva…

La qüestió dels productesde consum bàsic ja és una cosa

bastant integrada a la meva vida, encaraque les mudances de casa de vegades m'han

fet fer passos enrere. Ara em vaig preguntant mésper l'invisible: el consum energètic desapercebut,

internet. També de vegades em miro a mi i al meuvoltant, i penso en el consumisme també de l'activismesocial… el ritme desenfrenat. Em plantejo l'slow life,la necessitat de desacceleració… Estic satisfeta de la

col·lectivització d'estris diversos… M'agrada lasolució col·lectiva a les necessitats: abans hi buscava

una resposta individual i ara hi veig respostescol·lectives, per exemple les necessitats

lligades a la maternitat/paternitat icriança, o l'aprenentatge, el

compartir sabers…

Alb

ert,

33

anys

, Santa Coloma de Farners(S

elva)

Voleucompartir algun

de consum conscientpetit descobriment

del qual estigueu

especialmentsatisfets?

Anò

ni

ma, Castelldefels

Consu-mir preferentment els

productes del temps que dónal'hort, comprar productes (cafè,

te, galetes...) a la botiga de comerçjust del poble, portar-me cada dia ala feina la carmanyola i un termosper a l'aigua, mirar d'anar a peu tant

com pugui, començar a anar amercats dels encants i

d'intercanvi...

Dursempre una am-

polla de vidre o deplàstic dur o una cantim-plora petita a la bossa o lamotxilla, i així poder arre-

plegar aigua gratis dequalsevol lloc.

Haig de fer servir elcotxe cada dia per anar a

treballar (però amb la idea detraslladar-me a viure, a mitjà

termini, a prop de la feina). Perara un curs de conducció eficientm'ha fet disminuir el consum

de gasoil de 7 a 5'5 litrescada 100 quilòmetres!

Con

ch

i, 29 anys, Madrid

Investigadoraen comunicació

ambiental iparticipant en

projectesvariats

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 20088

Son i matalassos

- Això del consum conscient de matalassos és una mica una bogeria. El que no és massarígid et deixa enclotat o té la funda sintètica o no es recicla o ve de plantacions tropicals.- Ei, tranqui, descansa! Ja sabem que no és habitual trobar opcions “rodones” pertots els cantons...- Ai, sí, descansar, això sí que tinc ganes de fer-ho. A veure si aconsegueixo dedicar-hi l'atenció que es mereix.Bona nit...

ZZZZZZ...

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 9

e petita, quan em trobava malamento estava trasbalsada, el meu pare em

deia: Reposa. Ho deia a poc a poc, trans-metent-me ja el benefici que trobaria enel repòs amb la sola pronúncia de laparaula. Re-posar ve de re-pausare, fer unapausa. I és que des-cansar, treure el can-sament, requereix temps i atenció, tantaque de tant en tant hem de perdre la cons-ciència unes quantes hores (dormir) perno distreure'ns amb altres coses.

El descans o el repòs, i en particular eldormir, són “activitats” capitals en la vida,tant per mantenir la salut com per ajudar-nos a recobrar-la quan estem malalts. Avui,però, els tenim força bandejats. Para-doxalment, a mesura que ens omplim demés i més ocupacions i presses, més avallcau la necessitat d'un bon descans a lanostra llista de prioritats. Al món laboralsegurament està més ben vist enviar uncorreu electrònic a les tres de la matinadaque fer un cop de cap havent dinat. Talcom diu l'expert en patologia del sonAntonio Vela, En el tipus de societat en quèvivim el son és un període no productiu, pertant és una cosa més aviat menyspreable peral procés de producció.1

Segons alguns experts, cada cop dormimpitjor: La forma de vida actual, amb les sevespresses, el seu ritme trepidant i les seves exigènciespropicia un augment de persones que pateixentrastorns del son.2 S'estima que avui un25% dels espanyols tenen insomni crònic(comptant-hi la gent gran), i un 30% in-somni transitori o ocasional.3 Segons unaenquesta feta a més de 20.000 personesadultes, el consum de somnífers a Espanyava passar del 6% el 2001 al 13% el 2006,4

i estan entre els medicaments més con-sumits.2 I, esclar, com menys o pitjordormim, pitjor estem desperts: no tenimdades sobre l'evolució en el consum de

cafè i altres estimulants, però és pocprobable que hagi baixat. Fins i tot hi haqui ja dóna per fet que hem d'adaptar elsritmes biològics als de la vida moderna,com ara aquest anunci d'un matalàs del'empresa nord-americana Bedding-Sealy:Recordes els temps en què dormíem vuit hores?Nosaltres tampoc. Avui la majoria de nosaltresaconseguim tenir amb prou feines sis hores perdormir. Qui ho pot harmonitzar? El nou SealyPosturepedic. Dissenyat per eliminar els puntsde pressió que ens fan bellugar i donar voltes.Aconsegueix unes millors sis [hores]!. Pobredescans, sembla un matalàs...

Al CRIC pensem que les estructureseconòmiques i socials s'han de supeditaral desenvolupament satisfactori de lespersones, i no al revés. Per això comenceml'estudi sobre matalassos, al punt 1 (p. 10),parlant de la necessitat que tenim delson i del que ens és més convenient perdescansar bé. Segurament tenir presentsaquestes coses ens pot ajudar més a dormirbé que un matalàs d'última generació,però també és cert que el matalàs hade tenir unes característiquesadequades: un cert grau de duresa adequatal nostre pes i complexió, força fermesai molta ventilació. És el que veiem al punt2 (p. 12). Al punt 3 (p. 16) coneixeremalgunes coses sobre els matalassos abansi després de fer-los servir per fer visible

que ni cauen del cel ni desapareixen perart de màgia. De cara a triar les empresesque més ens agradin fem un cop d'ullal sector matalasser, al punt 4 (p. 18), i hidescobrim que encara queden un bonnombre de fabricants petits que fan gairebéla meitat dels matalassos fabricats a l'Estat,i moltes matalasseries de barri. Al punt 5(p. 20) veurem que les tècniques queens fan consumir cada vegada mésvan fent camí també en el món matalasser.Arribarem a canviar de matalàs per tenir-ne un d'últim model? I a l'últim punt (p.22) repassem, com sempre, el que podemfer per mantenir els matalassos enbon estat. La Guia Pràctica amb el resumde les idees clau és a la pàgina 23.

Hem de confessar que elaborar aquestestudi ens ha pres unes quantes hores deson, i amb el munt d'informació que hemrecopilat ens hem quedat ben descansats.Esperem que llegir-la no us faci adormir...

D

1 Maika Sánchez: Dormir bien para vivir más ymejor. Diari El País, 17 d'abril del 2001.2 www.doctorestivill.com.3 Eduard Estivill: Consenso sobre el tratamientofarmacológico del insomnio. Un paso adelante de lamedicina del sueño.4 Elaboració pròpia a partir de l‘Encuesta Nacionalde Salud dels anys 2001 i 2006 del Ministerio deSanidad y Consumo.

El migdia era la sisena hora en elrellotge del món llatí. La migdiada esfeia doncs a l'hora sexta, que va derivaren sesta.El rellotge biològic que governa el ciclevigília-son es diu circadià. La parauladeriva del llatí circa i diem i vol diraproximadament un dia. Està situat alcervell, a l'hipotàlem.

CURIOSITATS

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

1

El son

27 TARDOR 200810

NECESSITEM DORMIR BÉ

Descansar, i en particular dormir, ésessencial per mantenir una bona salutmental, física i anímica.

La vida moderna ens fa tendir adormir menys i pitjor.

OPCIONS

El millor per tenir un bon repòs és serconscients de la necessitat que en tenimi acompanyar el cos i la ment quan esdisposen a descansar.

Què és, dormir? No fer res i prou? No pas,dormint fem coses molt importants. És boque siguem conscients de la importància deldescans i que parem atenció a descansar bé.Tots els instituts d'estudi del son que hemconsultat coincideixen a dir que encara nose sap ben bé “per a què serveix” dormir. Iés que dormint ens passen unes coses benestranyes que es presten a tota mena deteories i esoterismes: els somnis i els malsons,les visions premonitòries, el somnambulisme,les inspiracions sobtades...

Aparentment quan dormim “parem lamàquina” i no fem res, però no és pas així.Sí que perdem la consciència, peròl'organisme fa “solet” diverses coses,per exemple:

S’alenteix el metabolisme en general.Els òrgans segueixen engegats, i algunscom el fetge canvien el funcionament.És dormint quan secretem diverses hor-mones importants. Per exemple les quetenen a veure amb el creixement i les queregulen el metabolisme dels sucres, peraixò la manca de son té relació amb l'obe-sitat i amb la diabetis.S'abaixa la pressió de la sang, per això sino dormim bé l'endemà podem tenir latensió alta. Una manca o excés de son pottenir a veure amb disfuncions cardiovas-culars.Si bé no es coneix encara la “utilitat” de

tots aquests canvis fisiològics, sí que co-neixem molt bé els signes que ens “de-mostren” la necessitat que tenim de dor-mir: si no ho fem prou o prou bé perdemfacultats mentals i físiques (agilitat, con-centració, memòria, capacitat de percepció,d'aprenentatge, de resoldre problemes, tenimmés risc d'accidents...) i ens afecta l'humor

(estem més irritables, ansiosos o tristos, enscosta més relacionar-nos amb els altres).També podem desaprendre coses que hemaprès durant el dia.

Dormir també ajuda a curar-nos, per aixòquan ens trobem malament tenim l'instintd'anar a dormir. I és que les citoquines –lesproteïnes que regulen el sistema immunitari–ens fan venir son i redirigeixen les energiesdel cos cap a la lluita contra una malaltia ocap a la curació d'una ferida o infecció.

QUAN I QUANT DORMIMDe natural cada 24 hores fem una volta al ciclevigília-son. Tenim dos mecanismes biològicsque ens fan seguir aquest cicle: el rellotgecircadià i els processos homeostàtics. El factorextern més influent sobre el rellotge circadiàés la llum: els processos homeostàtics ens fantenir més son com més hores fa que nodormim, i el rellotge circadià ens en fa venircom més foscor tenim al voltant. La coordinacióentre ells és perfecta quan dormim de niti a intervals regulars, i “es complica” quanmodifiquem això: per exemple si treballemen torns de nit o viatgem canviant de fushorari. El rellotge circadià també marca uncicle secundari de son al migdia, i això explicala somnolència que solem tenir havent dinat(que es pot veure accentuada si mengemmolt o segons quins aliments).

De totes maneres, el funcionament concretd'aquests mecanismes varia entre persones.Hi ha qui se sent més actiu de bon matí, iqui se sent més actiu al vespre. I, esclar, lanostra voluntat té la capacitat d'alterar lesestones que estem desperts i adormits,excepte quan som molt petits o molt grans.

El cicle llum-foscor de l'entorn que esdóna cada 24 hores s'ha vist molt alterat

amb l'aparició de la il·luminació artificial,fins al punt que sembla que ha fet desa-parèixer algunes fases del son (vegeu elrequadre La llum empaita la foscor).

L'estona que necessitem dormir vadisminuint amb els anys de vida: fins a 18hores eixint de néixer, arriba a 9 o 10 quansom adolescents, 7 o 8 hores d'adults, i quanens fem vells és normal dormir menys horesde nit i fer un parell de becaines durant eldia. Com en tot hi ha excepcions: hi ha quien té prou amb dormir 4 o 5 hores i quin'ha de dormir 10.

Una altra cosa són les hores que dormimrealment. Segons diversos estudis, avuidormim menys que abans, fins i tot elsnens petits i els adolescents.5 El factor mésinfluent és que avui es deixa que rebinestímuls fins tard al vespre: videojocs, mirarcerts programes de televisió, xatejar... AlsEstats Units hi ha escoles que han retardatuna hora el començament de les classesper evitar que dormin massa poc.6

COM DORMIMNo dormim tota la nit de la mateixa manerasinó que anem passant per diverses fases:

La fase 1 és el trànsit entre vigília i son (oal revés). Hi podem tenir la sensació quecaiem i contraccions musculars brusques,sobretot si estem molt cansats. També hipodem tenir percepcions estranyes del cos,visions que no són pròpiament somnis...

SON I MATALASSOS

5 Ivo Iglowstein i altres: Sleep duration from infancyto adolescence: reference values and generational trends.Revista Pediatrics vol 111 n. 2, febrer 2003.6 Hugo Cérda: La mitad de los adolescentes duermedos horas menos de lo necesario para rendir bien. DiariEl País, 25 de juliol del 2005.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 11

Sembla que alguns grans descobrimentso creacions s'han “trobat” en aquesta fase.La fase 2 encara és de son lleuger però jano tenim gens de consciència de l'exterior.Els músculs es relaxen, la respiració i elritme del cor es tranquil·litzen i ens baixala temperatura del cos.En la fase 3 l'activitat elèctrica del cervells'alenteix i entrem en el son profund. Elcos està totalment immòbil, baixa la pressióde la sang, respirem més lentament,recuperem energia, generem hormones.La gent que té parasòmnies (parlar adormits,somnambulisme, terrors nocturns...) les téen aquesta fase. La fase 4 és semblant a la3 però el son és encara més profund irestaurador perquè les ones més lentes delcervell duren més estona.En la fase REM (de l'anglès rapid eye mo-vement, moviment ràpid dels ulls) és quantenim la major part dels somnis. Movemels ulls molt de pressa, la respiració es fa

menys fonda i s'accelera, igual que el polsi l'activitat del cervell. Sembla que és quanconsolidem a la memòria coses que enshan passat. És la fase més important perals bebès perquè hi té lloc la maduraciódel cervell (hi passen la major part del'estona del son, en canvi d'adults noméshi estem un 25%).En una nit aquestes fases es van repetint

seguint el cicle 1-2-3-4-3-2-REM. Cadacicle dura uns 90 minuts; la primera meitatde la nit passem més estona en son profund,i cap a la matinada les fases REM s'allarguen.

Mentre dormim la respiració és canvianti a estones fràgil. És força comú que l'aireno circuli lliurement per les vies altes (nas,faringe), perquè els músculs es relaxen i elpas de l'aire s'estreny (per això ronquem).Això pot donar lloc a l'hipopnea (ventilacióinsuficient) i a l'apnea (aturada momentàniade la respiració).

L'insomni generalment no és degut a unmal funcionament de la “maquinària delson” sinó que és un símptoma que apareixamb les malalties, preocupacions, depressió,por de no poder dormir, prendre segonsquins medicaments... o simplement mancade son per estar excitats. Per tractar-lo, doncs,s'ha de tractar la causa que el provoca.

PREPAREM-NOS PER DESCANSARCal dormir bé per passar un bon dia, i estarbé durant el dia per passar una bona nit.Sobretot al vespre convé acompanyar el cosquan engega la maquinària del descans.Durant el dia És important fer exercicifísic: manté els òrgans en bon estat, la mentalerta, prevé l'estrès i ens predisposa per aldescans. Convé tenir una bona higienepostural (per exemple no mantenir moltaestona una mateixa postura, fer estiramentsper mantenir l'elasticitat dels músculs...), ferhoraris regulars i rebre llum natural perquèel rellotge circadià funcioni bé. Fem pausesde tant en tant, sobretot havent dinat i sitenim activitats intenses. Si tenimpreocupacions dediquem-los atenció durantel dia, no ho deixem per tard al vespre.Al vespre Unes dues hores abans d'anara dormir convé abaixar el ritme, relaxar-nos, no encetar converses que ens alterin ievitar estímuls que ens despertin activitat,tant mental com física. Deixem preparades

7 A. Roger Ekirch: At day's close: night in timespast, W. W. Norton & Company 2005.8 T.A. Wehr: In short photoperiods, human sleep isbiphasic. Revista Journal of Sleep Research vol.1 pp. 103-107, 1992.

Els horaris de dormir varien entre diferentscultures. El factor més determinant són leshores en què tenim llum, i això varia entrelatituds i, sobretot, entre les societats quetenen llum artificial a dojo i les que no.

Molt recentment, l'any 2005, un his-toriador va fer un treball de recerca sobreles nits durant les èpoques preindustrials,i va trobar que hi ha moltes referències (ala literatura, a papers oficials...) al primerson i al segon son. Resulta que quan anàvema dormir no gaire més tard de la posta dor-míem en dues tandes, sobretot a l'hivern.Pels volts de les 2 o les 3 de la nit fèiem unadespertadeta de cosa d'una hora (erasimètrica a la migdiada però al revés). Hihavia qui simplement es quedava somnolental llit i qui es llevava per fer alguna cosatranquil·la (escriure, resar, fins i tot visitaralgú...).7

Aquesta despertadeta es va donar tambéen un grup de gent amb qui l'any 1992s'havia fet l'experiment de sotmetre'ls a unrègim de llum/foscor similar al d'un hivernsense bombetes,8 i es dóna avui a diversessocietats no industrials. Si ens passa d'adults,potser no hauríem de pensar que tenim unproblema d'insomni sinó que conservem unrastre del rellotge circadià ancestral.

LA LLUM EMPAITA LA FOSCOR

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

2

Quinmatalàs

27 TARDOR 200812

DESCANSAR DE GUST...

Els matalassos han de tenir una certaflonjor i tot el conjunt del llit unacerta fermesa i una bona ventilació.

Avui molts matalassos duen trac-taments antiàcars i antifongs, quesón superflus per a la majoria de lapoblació.

OPCIONS

Molts matalassos aniran bé per a lanostra complexió, valorem també quesiguin duradors i que ens hi sentimacollits.

Els matalassos més duradors són elsde llana, làtex i viscoelàstica.

SON I MATALASSOS

les coses que necessitem l'endemà (papers,roba...) per no haver de començar ambpresses ja de bon matí.Alimentació No hauríem de menjar durantunes dues hores abans d'anar a dormir. L'al-cohol relaxa i ajuda a dormir, però al capd'una estona ens altera el son. No cal dir queconvé evitar estimulants com la cafeïna (cafè,te, begudes de cola i energètiques, xocolata),la nicotina i altres drogues. En llevar-nos,esmorzem bé i sense presses.Horari És bo mantenir fixes les hores d'a-nar a dormir i de llevar-nos, i que els diesfestius no canviïn gaire respecte als laborables.Estructurem-nos el dia tot reservant proutemps per dormir, de tal manera que seria

ideal que ens despertem a l'hora que enshàgim de llevar sense despertador.El dormitori Ha de ser silenciós, fosc iamb una temperatura agradable, més aviattirant a fresqueta. Per combatre el fred del'hivern serà més sostenible una manta oedredó que un llençolet i calefacció. Percombatre la calor de l'estiu serà més sos-tenible una mica d'aire corrent que l'airecondicionat, i segurament més saludable.Busquem mobles i decoració relaxants.Ventilem l'habitació perquè se'n renovi l'aire.El llit Ha de ser confortable, ens hi hemde sentir acollits. Si és gaire estret o si dor-mim molt a prop d'una altra persona el cosno es deixarà anar lliurement, dormirem

pendents de no caure o de no molestar.Segons el feng-shui, una disciplina oriental

que estudia com disposar l'entorn perquèens transmeti benestar, el llit s'hauria de posarde manera que tingui al darrere una paretsense finestres i el cap ens quedi mirant laporta en diagonal.Postura que adoptem en dormir Nohi ha receptes universals, i a més mentredormim ens movem força... Tots busqueminstintivament la comoditat: tendirem a lespostures en què ens puguem relaxar més,però també a postures que mantinguin elsvicis posturals que tenim de dia, i això noés bo: per això és important exercitarl'elasticitat dels músculs.

Jo des que tinc matalàs de molles dormocom els àngels, doncs jo en vaig provar uni em vaig llevar feta un nyap. Els de llanaeren insuperables, a mi no em van agradarmai. A mi el material m'és indiferent, laqüestió és que sigui ben dur. Què dius ara,els més tous són la glòria.

Aleshores... els “bons de debò” quins són?Doncs és que no hi ha cap tipus que siguiel millor per a tothom. La duresa i la fermesaque necessitem depenen de la complexióde cadascú (rodanxons o ossuts, de mus-culatura rígida o tova, de molt o poc pes,segons si dormim de panxa enlaire o debocaterrosa o de costat...). 9 En general, din-

9 Si compartim llit amb algú de complexió moltdiferent de la nostra podem considerar la possi-bilitat de dormir en matalassos diferents; avui jaes troben matalassos dobles amb diferents carac-terístiques a cada cantó, o matalassos individualsunits per la funda o per una cremallera.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 13

tre de tots els tipus o materials en trobaremalgun que ens anirà bé, i triarem el que ensdoni més sensació d'acolliment, el que trobemde tacte més agradable o el que ens semblimés durador o sostenible.

La veritat és que quan anem a comprarun matalàs ens trobarem amb una autènticajungla d'opcions, i és que els fabricantsno paren de bombardejar-nos amb més va-rietats de cada material i tecnologies d'últimageneració; al Punt 5 (p. 20) parlem d'això.De vegades ens diuen que són la soluciódefinitiva per als problemes d'esquena; hemde tenir present que, si tenim una bona salutcorporal (fem exercici, mantenim l'elasticitatdels músculs...) cap matalàs que tingui lesprestacions bàsiques ens espatllarà, i si no latenim (fem una vida sedentària, mantenimpostures viciades...) cap matalàs ens arreglarà,per car i tecnològic que sigui.

En aquest punt repassem els paràmetresque podem tenir com a nord per no perdre'nsen la jungla.

QUÈ LI HEM DE DEMANAR ALMATALÀS I AL LLITUn cert grau de duresa adequat al nostrepes i complexió, força fermesa i moltaventilació. A la Guia Pràctica (p. 23) resu-mim les característiques més importants decada tipus de matalàs. Per triar serà convenientcontrastar el que ens diguin diferents

botiguers (a no ser que tinguem un mata-lasser de confiança), provar-ne uns quants(estirar-nos-hi, girar-nos-hi...), amb la parellasi hi hem de dormir tots dos, i no precipitar-nos en escollir.Duresa Si reposem sobre una superfíciemolt dura (posem una pedra per il·lustrar-ho), el cos queda aixafat contra aquesta su-perfície i això no el deixa funcionar bé; perexemple la sang no circula. La superfície delllit ha de tenir un cert grau de flonjor percedir al nostre pes. En voldrem més o menyssegons la constitució i les preferències decadascú. En general, com més pes caldràmés duesa o més gruix, i si dormim decostat voldrem més flonjor. Necessitaran unmatalàs tou els nadons (com que pesen poc,per a ells un matalàs dur és com una pedra)i la gent gran (tenen poca massa muscularque encoixini els ossos). Si tenim problemesde músculs també és convenient no fer-losxocar contra una superfície massa dura.

En els matalassos de molles aquesta flonjorve donada sobretot per l'encoixinat, enl'espuma i la viscoelàstica depèn de la densitati en els de làtex de la malla de forats que elstravessen (com més grans siguin els forats imés a prop estiguin, més tou serà al matalàs).De tots se'n fa tota una gamma de duresesi poden tenir zones de duresa diferent. Tambépoden dur un encoixinat per guanyar sua-vitat i fer el tacte més agradable.

Fermesa del llit A banda que la superfíciedel matalàs sigui més tova o més dura, convéque tot el conjunt del llit tingui una certarigidesa perquè si fos molt flexible (tal compassava amb els antics somiers de mollesdonats) la columna estaria moltes hores torta.Es pot dormir bé en una hamaca, però had'estar ben tensada i ens hi hem d’ajeurediagonalment.

Si fem servir un matalàs flexible, quepodem doblegar fàcilment (cotó, làtex,llana, espuma poc densa) la fermesa l'ha dedonar el somier; podríem dir que aquestsmatalassos són com “un gran coixí”. Elsde molles ja són rígids per si mateixos, enaquest cas la fermesa del somier és menysimportant. La viscoelàstica sempre va sobreun altre matalàs d'espuma de manera quetot el conjunt té certa fermesa.Adaptabilitat Una de les coses que volemfer en descansar és deixar d'aguantar el nostrepropi pes, per això ens estirem: és la posturaque ens permet confiar una major “porció”del pes a la superfície que ens aguanta. Commés n'hi transferim, com més parts del coshi estiguin tocant, menys feina haurem deseguir fent nosaltres. Es diu que un matalàsés més adaptable com menys “forats” quedenentre el cos i el matalàs.

A part dels materials més corrents que mostrem a la taula, n'hi ha de menys usats com ara la fibra de coco o nous materials sintètics.L'últim crit són les fibres 3D, un teixit tridimensional i elàstic de fibres sintètiques molt adaptable i transpirable.10 També hi ha matalassosd'aigua, que tenen l'inconvenient important que a l'hivern estan endollats contínuament per mantenir l'aigua a una certa temperatura.

MATERIALS MÉS COMUNS EN ELS MATALASSOS

Molles

Espuma

Viscoelàstica

Làtex

Cotó

Llana

10 phi-ton.com.

Són d'acer i poden ser contínues (un mateix fil que recorre tot el matalàs) o ensacades (molles individuals). A sobre i a sota s'hi posa un

encoixinat perquè no se'ns clavin les molles.

És espuma de poliuretà, un derivat del petroli (també es diu polièter). Pot tenir diferents qualitats segons els additius que s'hi posin, avui

els més avançats són els anomenats HR (high resilience), més elàstics que els anteriors. Alguns fabricants eviten la paraula espuma i li

donen noms com Airvex, Eliolax, Plumex... (cadascun pot tenir una formulació diferent).

També és espuma de poliuretà amb uns additius que fan que perdi part de l'elasticitat i guanyi viscositat (es fa com pastosa), de manera

que mentre dormim no té “ganes” de tornar a la posició original i no fa pressió cap a nosaltres. També es diu termoelàstica perquè es

deforma (s'ensorra) quan rep pes o escalfor.

El làtex natural és una espuma que s'obté del cautxú, la resina de l'arbre Hevea brasiliensis. El làtex sintètic és un derivat del petroli. El

natural és més elàstic, tou i durador que el sintètic, però sembla que afegir-n'hi una mica de sintètic li dóna encara més durabilitat i

elasticitat, i li pren flonjor. Hi ha matalassos d'un sol tipus de làtex però els més abundants tenen un 80% de làtex sintètic.

Els matalassos de cotó es diuen futons. Estan fets d'unes quantes capes de cabdells de cotó (tal com surt de la planta) ficades dins d'una

funda també de cotó. És usual que duguin una capa de làtex per guanyar elasticitat (el cotó no en té gens).

Es fan amb la llana tal com surt de l'ovella, només rentada per treure'n el greix i brutícies. La funda és de cotó.

MATERIAL PRINCIPAL QUÈ ÉS

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 200814

Ara bé, si tenim el cos més aviat “pla”quedarà reposant tot ell sobre qualsevolsuperfície plana. Si tenim més corbes, ins-tintivament adoptarem postures que ensajudin (per exemple no dormirem de panxaenlaire si les lumbars ens hi queden moltarquejades). Els matalassos “de tipus coixí”(espumes, llana, cotó) “absorbeixen” les cor-bes, més com més tous siguin. Els de mo-

lles són més adaptables si les molles sónensacades (responen individualment a lapressió que reben a les diferents zones). Commés boteruts i pesats siguem, més importànciaté que el matalàs tingui diferents zones deduresa i que el somier faci una mica de joc.Transpirabilitat Tant de dia com de nitel cos transpira, deixa anar humitat, tot i queen general només quan fem un esforç físico tenim calor notem la suor de maneraevident. Durant el dia aquesta transpiracióconstant es va evaporant, i en canvi mentredormim xoca en bona part amb la superfíciedel llit. Si s'hi queda se'ns va acumulanthumitat a la pell, i això ens fa notar calor al'estiu i fred a l'hivern (l'aire fred refreda lahumitat). Per evitar-ho cal que tots els ele-ments del llit deixin passar l'aire, que ésqui s'endú la humitat:

Els llençols i la funda del matalàs. Els deteixits naturals són més transpirables queels teixits sintètics tradicionals. Els mésusats són cotó i llana però se'n van fentservir d'altres, com bambú o fibra de coco.En contra del que pugui semblar, la llanaa l'estiu no ens fa tenir més calor que elcotó (la llana no escalfa, només aïlla), peròel cotó pot ser més convenient si suemperquè és absorbent. Una barreja de cotóo llana amb sintètic permet reduir laprobabilitat que s'encongeixi en rentar,alhora que manté part de les propietats deles fibres naturals.Avui es fan teixits sintètics d'alta tecnologiamés transpirables que els teixits naturals,però potser el tacte és menys confortable.Els anys diran si perduren els uns o elsaltres, de moment els fabricants encaradiuen que els models més luxosos són elsacabats amb llana o cotó.Si posem un protector a sobre el matalàstambé hauria de ser transpirable, tant si ésimpermeable com si és només per res-guardar de la pols.L'encoixinat dels matalassos de mollespot estar fet de diverses capes d'espumes(fins i tot làtex o viscoelàstica) i teixits. Elcomportament dels teixits l'hem vist alpunt anterior i el de les escumes el veiemal punt següent.El matalàs pròpiament dit. La viscoelàsticai el làtex són de cel·les obertes o amb canalsinteriors per on circula l'aire. Alguns d'es-puma també són així, però encara n'hi ha

que són no transpirables (en general seranels de densitat més baixa, demanem-ho albotiguer). Els matalassos de molles són elsmés airejats perquè entre les molles no hiha res, de fet es comporten com una granmanxa: quan ens movem l'aire circula isurt pels laterals. Els matalassos de llana ide cotó són del tot transpirables perquèestan fets de teixits naturals.El somier ha de deixar espais obertsperquè l'aire que ha arribat fins al fons delmatalàs es pugui escapar. Ho fan els delamel·les però no els de tipus tarima ocanapè (vegeu el requadre Coixins i somiers),per això aquests només s'haurien d'usaramb els matalassos de molles i en cap casamb làtex, que conté aigua ja de per si.

I QUÈ MÉS?Fins aquí hem vist les característiques bàsiquesque ha de tenir una superfície sobre la qualdormim. A continuació hi posem algunesaltres coses que també convé de tenir encompte.Elasticitat És la tendència del matalàs atornar a la posició original en rebre unapressió, la força que s'oposa a la del nostrepes. Si en fa molta i pesem poc, ens podemsentir “expulsats” del llit. Els matalassos quemés fan això són els de molles i els quemenys els de cotó (si no duen làtex) i els deviscoelàstica. El làtex és molt elàstic però nofa gaire força d'oposició al nostre pes.

La viscoelàstica només “vol tornar” a laposició original quan deixa de rebre pressióo escalfor (de fet uns segons després, peraixò també es diu espuma amb memòria). Peraixò no ens pressiona gens mentre dormim(tenim una certa sensació d'ingravidesa) i elcos forma un “clot” al matalàs en el qualquedem encaixats. Hi ha qui diu que aixòno és bo perquè dificulta els movimentsmentre dormim, i qui diu que en no rebrepressió ja no necessitem acomodar-nos i pertant moure'ns (amb la qual cosa descansemmés). En qualsevol cas, el fet de no rebrepressió del matalàs serà especialment apreciatper la gent que ha de passar molta estona alllit, i el fet de quedar enclotat serà mésinconvenient per a la gent amb dificultatsper moure's.Àcars Els àcars, per viure, necessiten unespai fosc i a una certa temperatura, i teca:pell morta. Bona part de la pols que hi ha

SON I MATALASSOS

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 15

en una casa és pell que desprenem cons-tantment, per això es fan àcars en llocs onhi ha pols de manera més o menys regular(catifes, tapisseries...) però també en jerseiso als elements més externs del llit. A dintredel matalàs només hi poden entrar si és demolles (perquè s'hi poden aferrar i hi haespai ventilat), als porus de les espumes nohi entra la pols. Als teixits sintètics els costamés de viure-hi que als naturals perquè noes poden aferrar a les fibres.

Tots estem de normal en contacte ambàcars, només són problemàtics per a lespersones que tenen al·lèrgia a una subs-tància que desprenen o els pots causarasma. Les opcions per a aquestes personessón no fer servir matalàs de molles, llanani cotó, canviar o espolsar els llençolssovint, triar fundes, encoixinats o fins i totllençols sintètics, o bé triar fundes ambtractaments antiàcars. Però resulta queaquesta opció és gairebé obligada avui pera tothom que es compri un matalàs nou:els fabricants n'hi posen per sistema perfer més atractiu el producte.Durabilitat Ens agrada que els matalassos,com qualsevol altra cosa, ens durin com mésmillor, però tampoc no hem de caure enl’error de voler allargar la vida d'un matalàsquan ja ha perdut les propietats que enspermeten descansar bé, cosa que passaràinevitablement algun dia perquè tots elsmaterials es desgasten: l'espuma es deformaamb l'ús (perd elasticitat), el làtex perdconsistència, les molles perden elasticitat oes trenquen i els encoixinats s'aixafen, igualque el cotó i la llana. Com que és un de-teriorament progressiu no el notarem,sentirem la diferència el dia que en provemun de nou.

En el sector matalasser hi ha el “consens”de donar 10 anys com a vida ideal d'unmatalàs (vegeu el Punt 5, a la p. 20), però lesfonts consultades que han sortit d'aquestconsens han coincidit força a dir que elsmenys duradors són els d'espuma i els devida més llarga els de làtex i viscoelàstica, apart dels de llana: en aquests podem estar-hi vint anys sense afegir-hi llana nova, iencara aleshores podrem conservar part delmaterial (això sí, s'han de refer cada 2-4anys). En tots els casos, però, la durada depènmolt de la qualitat (una bona espuma potdurar més que unes molles dolentes), i aquí

hi trobem molta variació i poca facilitat perdiscernir; hem de confiar en el que ensdigui el botiguer, que ha de confiar en elque li digui el fabricant. El preu i el lloc defabricació poden ser indicadors (en principiels fabricats a Europa passen més controlsque els fabricats a països del Sud), peròtampoc absoluts. A la Guia Pràctica de lapàgina 23 donem algunes pistes més.Substàncies químiques Com hem vist,avui es tendeix a incorporar per sistematractaments antiàcars a matalassos i fundes,i també antifongs i antibacteris. Aquests darrerssón encara més superflus que els antiàcars(fora d'usos amb requeriments particularscom ara llits d'hospital) perquè els fongsnomés es fan en superfícies permanentmenthumides (difícilment és el cas d'un matalàsd'ús domèstic) i els bacteris que hi ha al'ambient no ens fan cap mal. Aqueststractaments solen desaparèixer de les fundesdesprés d'unes quantes rentades, si bé cadavegada es fan que hi aguantin més temps.

A les espumes i al làtex, hi ha residusd'additius o de substàncies que es formendurant el procés de fabricació. També esfan servir molts productes químics a la robade les fundes i encoixinats. Totes aquestessubstàncies emanen poc o molt del matalàs(de vegades ho percebem per la pudor quefan quan són nous), i encara no tenim prouanys d'experiència per saber quins perjudicisens poden causar i en quines quantitats.

Hi ha diversos estàndards de qualitat

que limiten el contingut de metalls pesants,formol, clorofenols (antifongs), componentsorgànics volàtils, nitrosamines, etc. en elsmatalassos. Per exemple l'etiqueta ecològicaeuropea Ecolabel, però actualment a l'Estatno es ven cap matalàs que la tingui. Encanvi sí que en trobarem forces amb elsegell Öko-Tex, que fa referència nomésals components tèxtils dels matalassos. Ésmolt menys estricte que l'Ecolabel (per atèxtils), per exemple hi permet penta-clorofenol (un antifongs prohibit a païsoscom Alemanya), més del doble de formoli vint vegades més de residus de pesticides.11

De fet és un segell creat per la indústriatèxtil, de manera que podria respondre mésa una necessitat de donar bona imatge quea una voluntat d'aplicar el principi de pre-caució.

Finalment, val a dir que pot ser prudentno dormir en un matalàs de làtex (natural)si hi tenim al·lèrgia, tot i que contenenmolt poca quantitat de proteïnes (lesdisparadores de l'al·lèrgia) i no toquemmai directament el làtex (cosa que sí quefem en fer servir per exemple uns guantsde làtex).

Mentre dormim convé posar el cap de manera que les cervicals quedin alineades amb lacolumna en tots els sentits i que puguem respirar lliurement. Busquem el coixí que millorens ho permeti, tenint en compte la nostra complexió, i que ens sigui més agradable. Se'nfan dels mateixos materials que de matalassos.

Pel que fa al somier, els de tipus tarima (una fusta sencera) o canapè (fusta articuladaamb calaix a sota) aturen la transpiració si són de fustes plastificades (com la melamina).Amb un matalàs de molles això no és cap problema; altres matalassos, en canvi, convindràgirar-los sovint. Els somiers de lamel·les van bé amb qualsevol matalàs. Si les unions entreles lamel·les i el bastidor són de plàstic duraran menys.

El somier ha de ser ferm però també una mica flexible (de no ser que pesem poc), finsi tot si fem servir un matalàs de molles (si és completament rígid tot l'esmorteïment delpes el fan les molles i l'encoixinat s'aixafa abans). Avui se'n fan d'ergonomies molt complexes(esmorteïdors a cada element, “plats” en lloc de lamel·les...) que poden ser útils a personesmolt pesades o boterudes (vegeu l'apartat sobre Adaptabilitat).

Avui ja no és gens estrany trobar somiers articulats, ja siguin manuals o elèctrics.Aquests últims els hauríem de deixar per si pesem molt o no ens podem moure.

COIXINS I SOMIERS

11 ec.europa.eu/environment/ecolabel/ product/pg_bedmatresses_en.htm, www.oeko-tex.com/OekoTex100_PUBLIC/content1.asp?area=hauptmenue&site=grenzwerte&cls=05, ec.eu-ropa.eu/environment/ecolabel/product/pg_clothing_textiles_en.htm.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 200816

ABANS I DESPRÉS DEFER-LO SERVIR

Principals matèries primeres delsmatalassos: el petroli no és renovable,l'acer tampoc però és fàcilmentrecicable, el cautxú és renovable peròprové de plantacions poc sostenibles.

Quan esdevenen residus, elsmatalassos són difícils de gestionar.Només se'n reciclen la llana i lesmolles.

3

Recursosi residus

OPCIONS

Parar-nos a pensar en l'ús de recursosque hi ha darrere d'un matalàs ens potservir per consumir-los amb mesura.

Abans de llençar un matalàs assegurem-nos que està realment en mal estat. Sino ho està i no el volem més, mirem sihi ha algun circuit de segona mà alnostre municipi.

En aquest punt volem conèixer una micasobre l'origen de les principals matèriesprimeres dels matalassos i sobre el destí quetenen quan ens en desfem. És usual notenir presents aquestes coses: a la societatde consum sembla que hi ha uns “angelets”que ens proporcionen els béns bo i llestosper usar i després ens els fan desaparèixersense fer soroll; no cal que ens preocupemde res més. Els consumidors conscients ensentestem a preguntar, perquè aquestsprocessos “invisibles” també conformen elmón en què vivim, i per tant la vida detots i de cadascú.

LES MATÈRIES PRIMERESFarem una pinzellada a alguns aspectesmediambientals, socials i econòmics de laproducció de les matèries primeres ambquè es fan els matalassos. No veurem elcotó ni la llana, pel fet que són tipus dematalàs molt minoritaris.Petroli i gas natural Són la principalmatèria primera en les espumes de poliuretà,viscoelàstica i làtex sintètic. Té els incon-venients socials i mediambientals que tots

coneixem (recurs escàs i contaminant, con-flictes socials a moltes de les regions d'ons'extreu, conflictes bèl·lics per controlar-lo...). Per fabricar aquests matalassos tambées fan servir coc (carbó pur) i diversosadditius químics, alguns dels quals obliguena disposar complexos mecanismes defiltratge de contaminants a les plantes defabricació.

No cal dir que el petroli i el gas naturalsón també matèries primeres capitals pera l'energia i el transport associats a lafabricació i venda de qualsevol tipus dematalàs.Acer És el material de què estan fetes lesmolles. L'acer és ferro amb una mica decarbó (menys d'un 1%), i es pot tractar ambalguns elements com manganès o magnesiper donar-li diferents propietats.

Els principals productors de ferro sónXina, Austràlia, Brasil, Índia i Rússia.12 LaXina a més és el principal productor iconsumidor d'acer: al voltant d'un 35%tant de la producció com del consummundials; fa deu anys aquests percentatgesrondaven el 14%. Avui produeix quatrevegades més acer que el segon productor,el Japó.13 Espanya l'any 2003 va importar3.000 tones d'acer de la Xina, el 2007 enva importar 195.000.14

De tot l'acer que es produeix al món, un36% s'exporta.13 Es transporta en vaixellsque poden carregar-ne 140.000 tones. Avuiles congestions que es formen als ports ésuna de les principals preocupacions delsproductors d'acer.

Com passa amb altres matèries primeresbàsiques, el mercat mundial del ferro i l'acerestà concentrat en poques mans. En el cas

del ferro, gairebé tres quartes parts pertanyena tres grans multinacionals mineres: Vale(Brasil), Rio Tinto (Regne Unit) i BHPBilliton (Austràlia i el Regne Unit), i aquestaúltima està intentant comprar Rio Tinto.A l'Índia l'explotació del ferro pertany al'estat.12 Pel que fa a l'acer, l'empresa queen produeix més, ArcelorMittal (fruit dediverses fusions de grans empreses entreles quals hi ha l'espanyola Aceralia) en fael triple que la segona.13

Tot i que l'acer és un material durador,se'n generen grans quantitats de residus(cementir is de cotxes, maquinàr ia,electrodomèstics, demolicions, envasos,etc.). És fàcilment recuperable, perquè espot separar dels residus amb imants (a l'Estatse'n recupera gairebé el 95%) i reciclable,perquè no perd qualitat per molt que esrecicli. Avui al món el 32% de l'acer esprodueix a partir d'acer reciclat, un procésque gasta molta menys energia que obtenir-lo a partir de mineral de ferro (només s'hade refondre), i a Espanya aquesta proporcióés del 80% (no hi ha mines de ferro). Arabé, també és un recurs no renovable, i laproducció mundial d'acer s'ha multiplicatper 1'7 els últims deu anys (és a dir, gairebés'ha doblat). Un estudi pronostica que deseguir al ritme d’increment de consumactual les mines de ferro es poden esgotaren una seixantena d'anys. 15

SON I MATALASSOS

12 www.infomine.com.13 World Steel Association: World steel in figures2008.14 Unión de Empresas Siderúrgicas: Industriasiderúrgica española: panorama general, 2008.15 Lester Brown: Plan B 2.0, W. W. Norton 2006.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 17

Cautxú La principal matèria primera dellàtex natural és la resina de l'arbre delcautxú, l'Hevea brasiliensis. Aquest arbre,originari d'Amèrica del Sud (sobretot delBrasil), avui es cultiva en plantacions a mésde 20 països de zones tropicals, sobretotd'Àsia i Àfrica. Els arbres es “dessagnen”per diversos punts perquè el cautxú vagicaient als contenidors que es pengen deltronc. El principal destí del cautxú és lafabricació de neumàtics per a vehicles peròse'n fan moltes altres coses: soles de sabata,guants impermeables, preservatius, adhesius..i matalassos de làtex.

La superfície mundial de plantacionsd'arbre del cautxú ha passat de 4 milionsd'hectàrees el 1961 a 10 milions el 2004,el 77% de les quals són a Tailàndia, Indo-nèsia, Malàisia i l'Índia. Es preveu que lasuperfície augmenti, per exemple Tailàndiaté previst triplicar-la d'aquí al 2012.16 Deben segur que aquesta expansió originaràconflictes per l'ús o la propietat de laterra: potser deforestació, potser desaparicióde conreus locals, potser expulsió decomunitats de les seves terres... Per exemple,ara s'estan instal·lant plantacions en unazona de Cambotja en la qual les societatss'estructuraven en comunitats dirigides perla gent més gran. Les empreses que voleninstal·lar plantacions ofereixen diners percomprar terres i els homes els acceptenargüïnt que és una qüestió privada seva ique els vells no s'hi han de ficar; l'indivi-dualisme trenca regles socials més solidàriesque tenien les comunitats. També, les comu-nitats són desplaçades de les seves terres ideixen de tenir a prop els béns que fanservir en la vida diària (llenya, aigua, ma-terials per fer eines...).17 Per a alguns ésun avenç del desenvolupament, per a d'altresés una imposició d'una manera particular,i cada cop més estesa, d'entendre la vida.

A més d'incrementar les hectàrees deplantacions també s'investiga com fer elsarbres més productius. Una de les línies enquè es treballa és el desenvolupament devarietats transgèniques.18

Treballar a les plantacions no és agraït,perquè el cautxú fa una olor penetrant idesagradable. Als quatre principals païsosproductors de cautxú més del 80% de lesplantacions són gestionades per petitsagricultors locals,16 a d'altres llocs per-

tanyen a governs o grans empreses. Perexemple, a Libèria l'empresa que dóna feinaa més gent (6.000 persones) és Bridgestone,una multinacional japonesa propietària delsneumàtics Firestone, que ha estat denun-ciada per les pèssimes condicions laboralsen una de les plantacions més grans delmón que té a Libèria; per exemple, teninten compte els canvis en el valor de lamoneda el sou avui hi és tres vegades mésbaix que l'any 1926, quan l'empresa vaestablir la plantació.19 Tot i que no hempogut trobar dades, si ens guiem “pel quesol passar” podem sospitar que en generalla mà d'obra a les grans plantacions no deutenir unes condicions gaire satisfactòries.

Com a matèria vegetal que és, el cautxúés un recurs renovable, si bé les plantacionsde monocultius en general empobreixenla fertilitat de la terra.

QUÈ SE'N FA, DELS MATALASSOS?Potser no pensem en el destí final delsmatalassos fins que ens hem de desfer d'un.On va a parar, una cosa tan gran i que tantagent té? Diverses fonts que hem consultathan coincidit a fer notar la dificultat degestionar el matalàs com a residu, perles dimensions, el pes i la barreja de materialsque té. Com es fa?El matalàs com a deixalla En general,quan comprem un matalàs ens retiren elvell en portar-nos el nou. Si en llencemun sense comprar-ne cap de nou, el podemportar a una deixalleria o deixar-lo al carrerel dia de recollida de residus voluminosos

(als municipis en què n'hi ha). Per una viao altra, la majoria de matalassos acaben enuna deixalleria. Un cop allà, una empresadedicada a la gestió d'aquests residus elsfarà un o altre tractament segons el tipus:

Els de llana es revenen a empreses quereciclaran la llana per a usos tèxtils diversos(com ara fer-ne fil) i també, des de fapoc, es poden transformar en plaquesaïllants per a la construcció.La resta es passen per uns molins i escompacten de manera que se'n redueixunes 6 vegades el volum. Això es fa desde fa pocs anys, perquè les diferentscomunitats autònomes i municipis (queés des d'on s'estableixen les normatives)s'han posat molt estrictes per evitar l'en-viament de residus problemàtics direc-tament als abocadors. Només se'n re-cuperen les molles, que es venen com aacer reciclat. La resta de materials ba-rrejats es porten a abocadors o incine-radores. Als abocadors contribuiran a la

16 P. Thaler i P. Kasemsap: Rubber flux, CO2, waterand energy budget of rubber plantations in Thailand.AsiaFlux Newsletter n. 22, juny 2007.17 Margherita Maffii: Cambodia: indigenous womenraise their voices to protect their forest and traditionallivelihoods from rubber plantation companies. WorldRainforest Movement Bulletin n. 134, setembre2008.18 P. Chantuma i altres: Towards a physiologicallatex diagnosis of thai rubber plantations. Doras-Rubber Seminar, juny 2001.19 Jamie Menutis: Firestone Rubber &Latex Company:prospering from child labor and enslavement in Liberia.Media Monitors Network, desembre 2007.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 200818

MOLTS FABRICANTS, IENCARA MÉS VENEDORS

A tot l'Estat hi ha més d'un centenarde fabricants de matalassos.

La majoria són petites i mitjanesempreses, però les dues més gransvenen més de la meitat dels mata-lassos.

4

A qui i oncomprem?

OPCIONS

En general, a les matalasseries hi tro-barem gent de l'ofici i atenció perso-nalitzada, més a les petites que no a lesmés grans.

Si ens agraden les petites marques localstambé hem de buscar-les a matalasse-ries petites o a botigues del fabricantmateix.

SON I MATALASSOS

gran problemàtica de l'espai que ocupen,poden deixar anar algunes substànciescontaminants i els materials sintèticstrigaran anys a biodegradar-se. A les inci-neradores contribuiran a emetre contami-nants que, tot i que siguin filtrats en bonapart i no s'alliberin a l'atmosfera, seguiranexistint.

El matalàs com a recurs Hi ha algunscircuits que intenten reutilitzar els matalassosque estan en bon estat i maximitzar el reci-clatge dels que ja no serveixen. Ho fan or-ganitzacions que poden tenir autoritzacióper fer buidatge d'habitatges i portar elsmatalassos als seus tallers. Solen ser empresesd'economia social, que combinen la re-cuperació de residus (no només de mata-

lassos) amb la inserció laboral de gent ensituació d'exclusió social. Valoren a vistal'estat de conservació del matalàs (brutícia,desgast...) i si consideren que encara potservir el posen a la venda a les seves pròpies

botigues o tallers. Com que són iniciativesd'abast local, podem buscar si al nostremunicipi n'hi ha alguna.

Pel que fa al reciclatge, i deixant de bandala llana i les molles, separar la resta dematerials és laboriós i és difícil trobar-lossortida. Tot i això, algunes empresesd'inserció laboral com la Fundació En-grunes, la Fundació Formació i Treball oRecursos Solidarios ho fan. Val a dir peròque en altres països sí que hi ha empresesque reciclen les espumes de poliuretà i elsdonen altres usos (seients de cotxe, pavi-ments, aïllaments...), i una empresa nord-americana aconsegueix reciclar fins al 90%dels materials dels matalassos que els arribenen bon estat.

Segons l'Agència de Residus de Catalunya,l'any 2004 a Catalunya es van llençar850.000 matalassos. El 97'4% proveniade llars, el 2'3% d'hotels i la restad'hospitals i altres orígens.Posats en línia recta, i comptant unallargada mitjana d'1,90 metres, farien unacatifa de 1.615 quilòmetres. Més o menys,com de Barcelona a Edimburg.

QUANTS MATALASSOS?!

Entre quines marques de matalàs podemtriar? Si mirem la tele semblaria que nomésentre Flex i Pikolin, però si sortim al carrertrobarem no només moltes matalasseriessinó també molta varietat de marques.

QUI FA ELS MATALASSOSFins fa una cinquantena d'anys, la granmajoria de matalassos els feien els mateixosmatalassers que després ens els venien, itambé ens els refeien; eren matalassos dellana. A meitat del segle XX es van co-mençar a introduir al nostre país matalassosfets amb materials o enginys elàstics (es-puma, molles) que estalvien haver de picaro refer el matalàs per mantenir-ne l'es-ponjositat. Els de làtex són els que vantrigar més a popularitzar-se perquè es vanmantenir cars durant molt temps.

Fabricar aquests nous matalassos, però,no estava a l'abast dels matalassers tradi-cionals. Sobretot en el cas dels de molles,que s'han de fer industrialment amb unacerta infraestructura i un cert capital. Peraixò se'n van establir pocs fabricants. Elsnous matalassos van anar desbancant els dellana, potser perquè estalviaven feina, potserperquè els fabricants tenien més eines perguanyar mercat, potser perquè eren “elsd'avui en dia”, potser perquè als matalasserstradicionals els sortia més a compte vendrematalassos ja fets que fer-ne... Seguramentuna mica per tot plegat (no podem pas dirque no s'hi dormi bé: si són de qualitat is'acompanyen del somier adequat tenenles prestacions bàsiques que hem vist alPunt 2, i hi ha gent que els considera l'opciómés confortable). El cas és que de matalassers

que facin o refacin matalassos de llana noen queden gaires, però tampoc és que siguimolt difícil trobar-ne, com d'usuaris dematalàs de llana; un dels matalassers quehem consultat ens explica que en refà potser300 l'any. La majoria, però, van passar a sernomés venedors de tot tipus de matalassos.

Avui a l'Estat hi ha entre 100 i 200 fa-bricants de matalassos (el sector no mantégaires estadístiques), dels quals 23 estanagremiats a Asocama. N'hi ha dos de grans:Flex i Pikolin, que fabriquen matalassos detots els tipus (excepte llana i cotó, esclar)i són la punta de llança de la innovaciótecnològica. Facturen entre tots dos unamica més que tota la resta junts.20

20 Segons dades de Flex i Pikolin referides alsexercicis 2004 i 2006 respectivament.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

De fabricants mitjans, que venen pertot l'Estat, n'hi ha unes quantes desenes, ien general també fan matalassos de tots elstipus. A diferència dels fabricants grans,que fan les molles ells mateixos, els mitjansles compren ja muntades i només hi hand'afegir l'encoixinat i tancar el matalàs. Al-gunes marques que es poden trobar habi-tualment són Aspol, Star, Ecus, Sonpura,Astral, Relax, Elaxprem o Smart.

De fabricants petits n'hi deu haver propd'un centenar. Són empreses molt localsque venen sobretot a la seva província ocomunitat autònoma. No solen fer mata-lassos de molles sinó d'espumes i de làtex,que no requereixen tanta infraestructuraindustrial: les matèries primeres són sub-ministrades per la indústria química o dellàtex i el matalasser les talla (si no les hacomprat ja a mida) i les enfunda. Unexemple a Catalunya el trobem amb RocaMatalassers, de Sabadell, un dels matalassers

“de tota la vida” que no va abandonar laproducció. Té una planta de fabricació i4 botigues pròpies (2 al Vallès i 2 a l'Aragó),que sumen un total de 7 treballadors.

Hi ha, doncs, un teixit productiu prouabundant, si el comparem amb el detants sectors que mouen majoritàriamentla manufactura a països de mà d'obrabarata; i també les importacions són moltinferios a les d'aquests sectors: un 21%dels matalassos que es van consumir el2005.21 Això mateix passa a d'altres païsoseuropeus, de fet Espanya és dels que mésimporta. Per què es dóna un compor-tament tan diferent del d'altres sectors?Alguns factors que hi tenen a veure sónque els matalassos són voluminosos, quemolta indústria química es manté a Europaperquè proveeix de matèries primeresmolts altres sectors o que també es con-serva força teixit productiu de tèxtilsper a la llar (matalassos, tapisseries...).

QUI VEN ELS MATALASSOSNo és estrany que hi hagi més d'una ma-talasseria al nostre barri o poble, si és unamica grandet. I és que encara hi ha moltpetit comerç especialitzat, format enpart per antics matalassers que van aban-donar la producció de llana i no es vanapuntar a fer matalassos d'espumes. Enaquestes botigues hi trobarem atenció per-sonalitzada, en ocasions de gent que con-serva l'interès per l'ofici. Tenen marquesgrans, mitjanes i també de fabricants petitspropers. Un cas particular és el de petitsfabricants que tenen botiga pròpia,en la qual venen els seus productesi potser també d'altres marques.

Una altra via comercial són les cadenesde descans, que solen funcionar a basede franquícies; una de les més grans ésSomnium. Hi trobarem marques grans,mitjanes i petites. N'hi ha dues que per-tanyen als grans fabricants i només tenenles seves marques: Bed's és de Pikolin iNoctalia de Flex. Aquestes cadenes (creadesel 1985 i el 2000 respectivament) sóncasos d'integració vertical: el productor arribafins al consumidor, amb la qual cosa peruna banda incrementa les vies d'ingressosi per l'altra pren clients a les botigues queja hi havia.

Entre el petit comerç es fan agru-pacions comercials per tenir més forçaal mercat. És el cas de Grumat, un grupd'unes 50 matalasseries que s'ajunten percompetir amb les cadenes: com més volumd'activitat, preus més baixos.

També trobarem matalassos a botiguesde mobles, ja siguin petites o cadenes, ia grans superfícies. En aquestes els fa-bricants petits no hi arriben.

En general tots els comerços excepte elspetits que no estan agrupats encarreguenmodels exclusius de matalassos als fabricants(mitjans o grans), per això no és estranytrobar matalassos diferents d'una mateixamarca a diferents comerços. També en podenencarregar per vendre'ls amb marca pròpia(és a dir marca blanca), en aquest cas busquenen cada moment els fabricants que elsofereixin una millor relació qualitat/preu.

27 TARDOR 2008 19

21 Estadístiques de comerç internacional de lesNacions Unides.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 200820

TECNOLOGIA: AL SERVEIDEL CONSUMIDOR O DELCONSUMISME?

El sector matalasser no pot créixertan de pressa com sectors en què elsbéns són menys duradors.

Però fa esforços per incrementar lanecessitat que tenim de canviar-nosel matalàs.

5

Màrquetingdematalassos

OPCIONS

Demanem al matalasser que ens expliquibé què aporten les noves tecnologiesque ens ofereixi.

Als punts 1 i 2 d'aquest estudi hi tro-barem nocions bàsiques sobre hàbits illits que ens ajudaran de destriar el grade la palla.

Al punt 6 parlem de com mirar que elsmatalassos ens durin com més millor.

SON I MATALASSOS

Semblaria a primera vista que un matalàsés una d'aquelles coses que duren anys ipanys. Ara per ara és poc freqüent quealgú es canviï el matalàs per caprici operquè la moda ha canviat. També tenimclar que per molt que dormim sobre 2 o3 matalassos no descansarem més, i queno tindrem un matalàs a l'armari “per sialgun dia me'l poso”. Un matalàs és unbé durador, al qual sembla que no espugui aplicar la tendència tan omnipresentcap a l'usar i llençar.

Segur? No es pot fer incrementar la ne-cessitat que tenim de canviar-nos el ma-talàs? El sector matalasser ho veuria ambbons ulls: ja sabem que avui “créixer” esveu necessari com l'aire que respirem.Expandir-se cap a mercats internacionalsno és tan fàcil com en altres sectors, pelfet que els matalassos són voluminosos (sibé ja se'n fabriquen uns que es transporten“desinflats” fins al punt de venda). Peròsí que es poden aplicar altres “receptes”per fer pujar els matalassos al tren delconsumisme. Aquí en comentem dues demolt evidents: la pluja constant d'inno-vacions tecnològiques i els missatges queens indueixen a pensar que “ja toca”canviar el matalàs.

DORMO SOBRE UNA NAU ESPACIALSi fem un volt per webs de fabricants dematalassos hi trobarem un bé de Déu de

noves tecnologies: compac, confortec,confortcel, commodo, microsil, ergosystem, outlast,dualtech, adaptech, duosense, sensus, texfoam,elyocel... L'afany d'innovar, de millorar,d'inventar, és una bonica faceta humana.Moltes empreses volen innovar, però avuitambé sabem que han d'innovar, i quanpassem de la voluntat a l'imperatiu, elmotor deixa molt sovint de ser l'ànimcreador. Un informe sobre el mercat eu-ropeu de matalassos afirma: s'han de-senvolupat nous tipus de producte, a causaprincipalment d’interessos de màrqueting basatsmajoritàriament en la combinació dels tipusexistents.22 Quines noves tecnologiesaporten realment una millora al nostredescans? Agafem un exemple. Avui podemtrobar somiers amb la secció de leslamel·les en forma de V per facilitar el pasde l'aire i incrementar la transpirabilitat.Sens dubte l'incrementen, però tots elsque hem dormit durant anys en un llitben transpirable “com fins ara” sabem queno té cap necessitat de més ventilació.Agafem-ne un altre: també hi ha somiersamb esmorteïdors a cada lamel·la que se-gurament permeten a persones amb moltde pes descansar millor que amb cap altracombinació matalàs-somier anterior.

Com distingir? Tant fabricants comvenedors estan majoritàriament immersosen la “innovitis” dels nostres temps, demanera que el més habitual és que no ens

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 21

ajudin a destriar el gra de la palla, mésaviat ens enlluernaran amb terminologiesque no podem comprendre. Quirenunciarà a captivar-nos amb un matalàsduosense amb funda de teixit Outlasttermoregulador i el sistema de ventilacióexclusiu ACTech?

Des del consum conscient no volemdonar l'esquena als avenços que ens fanla vida més agradable, ni volem tancar elsulls a l'evidència que moltes innovacionsresponen merament a la “necessitat”d'oferir “algun producte diferent”. Serconscients de la importància del descansi de la salut corporal i saber quinespropietats hem de demanar a la superfíciesobre la qual dormim, i tot això amanitamb sentit comú, són eines que ens ajudena trobar el nord.

ON VAS AMB AQUEST MATALÀSTAN VELL?L'estudi de mercat que citàvem abanstambé explica, a l'apartat de màrqueting,que els fabricants i distribuïdors de matalassosestan promocionant un recanvi més freqüentdels matalassos.22 A l'Estat qui lidera aquestafeina és l’associació gremial Asocama, queestà impulsant una campanya amb el lemaSi el teu matalàs té més de deu anys, no tensmatalàs. Renova el teu matalàs abans dels deuanys. Argumenten que després d'aquestperíode el matalàs s'haurà deteriorat i no

garantirà un bon descans. Com ho saben?Com és, doncs, que podem trobarmatalassos amb una garantia de 10, 20 ifins i tot 25 anys?

Asocama també explica que Espanya ésa la cua d'Europa en renovació de mata-lassos, que curiosament no vol dir quesigui el país en què els matalassos es fan

malbé abans sinó tot al contrari. “Encara”ens duren més de 10 anys, i en canvi apaïsos capdavanters com Àustria o els PaïsosBaixos es renoven cada 8'2 i 9'6 anysrespectivament.23 I si se'ls renovessin cada3 anys, serien encara més avançats?

També és curiós que el mateix fabricantque ofereix un matalàs amb garantia per25 anys, Ikea, recomani renovar-los cada8 o 10 anys... Com són curioses aquestesafirmacions de dos fabricants quan elshem demanat sobre durabilitat, el primerassociat a Asocama i el segon no: La vidaadequada per a un matalàs és de 10 anys. Arabé, pots dormir bé en un matalàs durant 20anys tranquil·lament. I el segon: Un matalàsde molles als 10 anys pot quedar completamentdeformat, mentre que el de làtex manté la sevaforma fins al final.

Com dèiem, amb els matalassos sembladifícil aconseguir “generar consumisme”,però ningú no hauria dit fa no tants anysque trobaríem normal renovar els moblesde casa sovint. Arribarem a canviar-nosel matalàs cada any seguint eslògans comCanvia el teu son o Un matalàs per a cadasomni?

Òbviament no tenim la resposta.

No totes les innovacions són “tec-nològiques”, també n'hi ha de mésromàntiques. A qui no li agradariarecordar l'olor de la roba estesasobre l'herba mentre dorm? Aquítenim la solució que proposa el fa-bricant de matalassos Ecus:

Dormir bé i d'una tirada és la clau pera una bona salut. Hi ha diversosfactors que poden contribuir a un soncorrecte, un d'ells és l'opció Aroma-therapy que permet escollir una olorper al nostre matalàs. L'aroma del'estiu, de la roba estesa, de l'herba…són records agradables associats ales olors. Ens proporcionen una sen-sació de seguretat i confort, que estradueix en un son agradable. Lespropietats de l'aromateràpia s'apli-quen a les fibres del teixit.

UNES OLORS QUE FAN PUDOR...

22 IC Market Tracking: Mattresses in Europe 2008.Interconnection Consulting, gener 2008.23 www.asocama.es > Campañas.

Tel. 93 8123217 - www.masmalta.com

Tots els materials per l'elaboracio de cervesa a casa

Deixa de ser unsimple consumidor....i elabora la tevapropia cervesa !!

Deixa de ser unsimple consumidor....i elabora la tevapropia cervesa !!

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 200820

QUE NO DURI MENYS DELQUE POT DURAR

Els matalassos, com totes les coses,es desgasten amb el temps. Tambées malmeten amb el mal ús.

6

Un cop acasa

OPCIONS

Per mantenir els matalassos en bon es-tat només hem de parar atenció a fer (ono fer) algunes coses ben senzilles.

SON I MATALASSOS

QUE NO ES FACIN MALBÉGirar-los de tant en tant, cada 3 o 4mesos màxim, en tots sentits (sobre-sota,dreta-esquerra). No fer-ho pot escurçarla vida del matalàs de forma significativa.Als de làtex no els cal tant perquè esdeformen menys. Els de viscoelàsticano es poden girar de cap per avall perquènomés hi ha viscoelàstica en un cantó.Els que són flexibles (excepte els decotó) no els mantinguem doblegats gaireestona.No ens posem dempeus a sobre el ma-talàs, perquè aleshores tot el nostre pesrecau sobre un sol punt. Encara menyshem de botar-hi, esclar! Als de molles,no ens asseguem sobre la carcassa lateral.Els de llana s'han de refer cada 2-4 anysi renovar-ne la llana (o part) cada 20. Siels trobem aixafats podem picar-los.Els de cotó idealment s'haurien de “re-moure” sovint (de fet els que es fan serviral Japó es conserven en bon estat perquèels cargolen cada dia). Almenys, girar-loscada 15 dies els primers mesos. L'escalfordel sol els dóna esponjositat.Ventilem l'habitació abans de fer el llitperquè se n'evapori la humitat acumuladadurant la nit.Si se'ns mulla eixuguem-lo tan aviat compuguem, posant-lo al sol o amb unventilador. El làtex és el material que esfa més malbé si es mulla.Als matalassos de làtex (natural o sintètic)no els convé que els toqui el sol directegaire estona.

LA NETEJAPodem passar l'aspiradora pel matalàs peròamb poca potència perquè no es facimalbé la funda ni l'encoixinat.

Si la funda es pot posar i treure la podemrentar, a casa o a la tintoreria. Les que te-nen la cremallera en forma d'L o U sónmés fàcils de tornar a posar. Assegurem-nos que està ben eixuta abans de fer-ho.També podem posar una funda protectoracobrint el matalàs.

Fem servir un protector les vegades quehi hagi perill de mullar el matalàs.Si se'ns taca, freguem la taca amb sabó i elmínim d'aigua i eixuguem-lo de seguida,fregant o prement amb un drap ben sec.Si tenim al·lèrgia als àcars convé que rentemtant els llençols com la funda sovint.

Algunes fonts d'informació que hem consultatEmpreses del sector, professionals i organitzacions gremials: Anglada Matalasseria, Asocama,Astral, Boutique del Descans, Flex, FoamPartners, Futones, Ikiru, Jaume Verdaguer, LatexInternational, Latexco, Matalasseria Estruch, Matalasseria Mercader, Nou Grumat, Roca Matalassers,Sonpura, Tempur, Unión de Empresas Siderúrgicas; món científic: Clínica del Son Estivill, EuropeanSleep Research Society, Instituto de Investigaciones del Sueño, National Sleep Foundation (EUA);administracions: Agència de Residus de Catalunya; experts: Alfred Cabezas (osteòpata), MartaSerrat (fisioterapeuta), Ricardo Pla (fisioterapeuta i posturòleg); revistes: Compra Maestra;organitzacions: Asociación Traperos de Emaús, Fundació Engrunes, Fundació Formació i Treball,Quality Association for Environmentally-Agreeable Latex Matresses, Solidança.í

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

C M Y CM MY CY CMY K

Material Ventilació Adaptabilitat Quin somiernecessita

Durada Màteriesprimeres

Cotó

Espuma1

Làtex

Llana

Transpiració dela fibra natural

No gaire (tenenpoc gruix)

Lamel·les Dels quemenys, uns10 anys

El cultiu del cotóés intensiu i forçacontaminant

Molles

Viscoelàstica

Cal que sigui deporus obert

Sempre és deporus oberts

Transpiració dela fibra natural

Màxima, sil'encoixinat éstranspirable

És de porusoberts. A sota hiha un matalàsd'espuma quetambé ho ha deser

Més com méstou

Força

Força

Poca. És mésadaptable si lesmolles sónensacades

Màxima

Lamel·les

Lamel·les, hande ser flexiblessi pesem gaire

Lamel·lesflexibles

Lamel·les,tarima ocanapè

Lamel·les

Dels quemenys, uns10 anys

Dels quemés, potser20 anys

20 anys o més,renovant partde la llana

Potser 15 o20 anys

Mitjana,moltvariablesegons laqualitat

Deriva del petroli

L'acer no ésrenovable peròés fàcilmentreciclable

Deriva del petroli

Final de lavida útil

Compostable

No es recupera

No es recupera.El natural ésbiodegradable,el sintètic no

Se’n reciclamolta.Es compostable

Se’n recupera irecicla l’acer

No es recupera

Altres

Convé remoure'lsovint.S'hi poden fer àcars

Si es mulla caleixugar-lo molt bé.És un materialpesant

Cal refer-lo cada 2-4anys i renovar-locada 20.S'hi poden fer àcars

Transmet els movimentsa la parella, sobretot siles molles sóncontínues.S'hi poden fer àcars

Desprèn escalfor.Hi quedes enclotat.No transmet gens elsmoviments a laparella

1 Alguns fabricants li donen altres noms, com Airvex, Eliolax o Plumex.

Natural: cautxúque s'obté deplantacionsintensives.Sintètic: deriva delpetroli

Renovable i moltduradora

27 TARDOR 2008 21

El millor per tenir un bon repòs és ser conscients de la necessitat que en tenim i acompanyarel cos i la ment quan es disposen a descansar.

Els matalassos han de tenir una certa flonjor, i tot el conjunt del llit, una certa fermesa i unabona ventilació.

GUIA PRÀCTICA

DELS MATALASSOS

Queda’t amb això

RESUM DE CARACTERÍSTIQUES DELS DIFERENTS TIPUS DE MATALÀS

Algunes pistes per distingir la qualitat

d'un matalàs:

L’espuma triga més a aixafar-se commés densa és. La densitat es mesuraen kg/m3, demanem-la al botiguer.

Es considera que els de làtex són mésbons si s'han produït pel procés Talalay.

Els de molles duren més si l’acer estàtrempat i com més gruixut sigui el fild’acer (demanem-ho també al mata-lasser).

Els encoixinats han d'estar ben cosits.Com més gruixuts siguin més duraran.Els de teixit sense teixir duren poc.

No comprem un matalàs amb presses.

No ens oblidem d'observar si ens hi sen-

tim acollits.

Les fundes més transpirables són les de

teixits naturals o de teixits sintètics d'úl-

tima generació.

Necessitarem un conjunt de matalàs i so-

mier més adaptable com més boteruts i

pesats siguem.

A les matalasseries petites hi sol haver

gent de l'ofici.

A l'Estat hi ha més d'un centenar de fa-

bricants i marques de matalassos.

Moltes innovacions tecnològiques són

supèrflues per a la majoria de la gent.

Girem qualsevol tipus de matalàs de tant

en tant, no ens hi posem dempeus, po-

sem-hi un protector si hi ha risc de mu-

llar-lo.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 1

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 200824

Ide e s

Per consumir d’una altra ma

nera

Roba amb un100% de descompte

Surto a comprar-meuna mica de roba,

però aquest cop noagafaré diners. Calla,portaré a la botiga

aquesta jaqueta queja no em va bé.

PER QUÈ UNA BOTIGA GRATIS?Inditex (Pull and Bear, Massimo Dutti,Bershka, Stradivarius, Zara Home...) s'haexpandit l'any 2007 fins a arribar a 3.691botigues a 68 països diferents. Han arribata normalitzar un model de venda en quèels articles es renoven constantment (Zaraenvia peces noves a les botigues dues vega-des la setmana i la roba es dissenya, produeixi distribueix en només tres setmanes). Quinés el truc d'aquesta i altres grans empresesdel sector? Una deslocalització en constantevolució que permet produir els teixitssense gairebé restriccions legals ni am-bientals a preus irrisoris a la Xina, Indonèsia,el Marroc o Mèxic.

Amb la vista posada en aquest escenari,es fan imprescindibles projectes que pro-moguin alternatives de consum sosteniblei que ens ensenyin a reduir el nostre nivellde consum. Justament aquest és l'origend'alguna de les botigues gratis que avuiconeixem: dignificar l'intercanvi de robade segona mà creant un espai atractiud'objectes amb valor fins a aconseguir unaalternativa creïble enfront del consumismeactual.

QUÈ ES NECESSITA?

La botiga gratis es basa en una idea senzilla: hi deixeu roba que novoleu i/o us n'endueu que necessiteu, sense diners pel mig. Comque no hi ha ingressos, no hi ha d'haver costos i des d'aquestaperspectiva hem de cobrir les necessitats:

El local: La majoria d'aquestes botigues formen part o se situenen centres culturals, locals d'associacions, centre socials okupats,etc., i per això disposen del local gratuïtament. La grandària potvariar molt, però menys de 25-30 m2 seria massa petita. La legalitatde la botiga queda associada a la del local que l'acull: com que noés un comerç, no necessita cap permís especial. Sol ser aconsellablepresentar la iniciativa i establir contacte amb botigues i associacionsproperes, veïns, etc.Materials i logística: Penjadors (en podem recollir en zonescomercials a l'hora de tancar les botigues), barres on penjar-los(no cal que siguin gaire resistents, però sí rígides; de vegades se'npoden aconseguir preguntant a les obres), espai d'emmagatzematge(com més a prop de la botiga millor, i no cal que sigui gaire gran),prestatgeries baixes per a sabates, ganxos per a bosses i motxilles,un mirall gros i un emprovador.Voluntaris: És preferible que hi hagi algú despatxant, però nocaldrà que hi sigui sempre si els usuaris troben indicacions claressobre la manera com funciona la botiga i poden ser, així, autònoms.Tot i això, el manteniment de la botiga requereix un equipvoluntari (proporcional a la mida de la botiga i segons les activitats).

Com muntaruna botiga gratis?

�

�

�

COL·LECTIU DE VOLUNTARIS DELA BOTIGA SINCOSTE (MADRID)

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 2

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 25

COM FUNCIONA?

Podem adquirir roba gratuïtament.Revalorem el que ja anava a lesescombraries.Pot fer-nos reflexionar sobre lesnostres necessitats en el consumde roba.Creem un espai viu d'intercanvi iuna alternativa efectiva per poderfer un consum més conscient i, amés, econòmic.

QUÈ HI GUANYEM?

�

�

�

�

COSTA GAIRE?

No sempre és fàcil aconseguir queels usuaris segueixin les normes.És difícil preveure la quantitat deroba que entrarà o sortirà cada set-mana.Com que el perfil dels usuaris ésmolt divers, pot ser complicat fer-los arribar reflexions sobre el consu-misme.Hi ha d'haver un grup de voluntarisque estirin el carro, o sigui que l'a-compliment de les feines depèn dela nostra disponibilitat.Resulta relativament fàcil atreureusuaris, tant que portin roba (devegades massa) com que se n'em-portin.

�

�

�

�

Madrid: www.patiomaravillas.net/sincoste.Centro Social Seco (ods.cs-seco.org > Red deapoyo).Barcelona: www.canmasdeu.net.Sevilla: www.ecolocal.es/Actividades.html.Resituant-se: La Fibra, ara com ara és a Matarói el contacte és a www.musaik.net.

Horari: És aconsellable tenir un horari establert i que sigui visible als usuaris.L'equip de voluntaris s'encarrega d'obrir i tancar.Per deixar la roba: Els usuaris han de deixar la roba neta i en bon estaten un lloc clarament habilitat per a això (tipus bústia gran).Recepció: Cada cert temps se selecciona la roba recollida i es col·locaconvenientment. Les peces massa gastades o brutes es descarten (es podenrebutjar o es poden oferir a altres organitzacions que puguin rentar-les i/oarreglar-les i donar-los altres usos de caràcter social). És important classificarla roba en caixes segons el tipus de peça, perquè així fàcilment es veurà quanse n'ha de reposar. Convé donar prioritat a la de temporada.Col·locació: Millor penjada als penjadors que plegada, i ordenada per tipusde peça (samarretes, camises...). S'ha de procurar que la botiga no estiguimassa saturada (és millor anar traient i exposant la roba a poc a poc).Per endur-se roba: El millor és que els usuaris es moguin de maneraautònoma, emprovant-se i enduent-se la roba que vulguin. Hi ha d'havercartells que expliquin com penjar les peces i demanin que els penjadors quequedin buits es deixin en una barra expressa per a això. També es recordaals clients que apuntin la peça que s'enduen al full de sortida, que serviràper poder valorar l'ús de la botiga i les peces més buscades. És preferible nooferir bosses de plàstic perquè els usuaris s'acostumin a portar les seves bossesde roba.Per anar més enllà: Un dels reptes és ser una proposta crítica amb lesactituds consumistes i no ser percebuda com una oferta més de consum oun espai de caritat on descarregar consciències. Per això és important vin-cular-se amb altres iniciatives, oferir informació sobre els problemes de laindústria de la moda: decorar l'espai amb elements de reflexió (fotos opòsters) o lliurar un fullet als nous usuaris (sovint els més assidus són personesgrans i immigrants) i organitzar tallers (serigrafia, com apedaçar, etc.). Unaltre repte és mantenir amb treball voluntari la diversitat, l'ordre i la netejaque facin de la botiga una alternativa real de consum per a un públic ampli.

ALGUNS PROJECTES QUEFUNCIONEN A L'ESTAT:

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 3

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008

Cada vegada és més correntque els nostres fills esquedin a dinar a l'escola acausa dels nostres horaris iel ritme de vida. Moltsmenjadors no destaquenper la qualitat dels menúsni pel vessant educatiu, peròn'hi ha que alimenten ieduquen fomentant hàbitssostenibles i saludables. Uncontacte més directe entreel camp i l'escola afavoreixuna bona alimentació i ungran aprenentatge, a mésd'obrir portes als pagesoslocals. En aquest articlefarem una primera miradaal tema; en el pròximnúmero donareminformació més concreta ialgun contacte.

Menjadors escolars:l'assignatura pendent

Els nostres fills aprenen a alimentar-se?

Què mengen els nostres fills? I, què aprenendel que mengen? Molts menjadors escolarsfuncionen sense preocupar-se gaire de laqualitat del menjar que donen ni delsvalors que transmeten. Sovint els menúsno són especialment saludables (excés defregits i arrebossats, menjar precuinat, pocsaliments frescos, etc.), ni sostenibles(aliments envasats, ingredients portats deben lluny o conreats amb agrotòxics, etc.).A la sortida del col·legi em trobava amb altresmares i pares que anaven a buscar els fills icomentàvem el que els havien donat aquell diaper dinar. Estàvem preocupats per la malaqualitat del menjador de l'escola, ens vamorganitzar i vam proposar canviar-ho, ensexplica Esther Hachuel, membre de lacomissió de menjador del CEIP1 MiquelMartí i Pol de Sant Feliu de Llobregat.

Hi ha experiències de centres escolarsque promouen un model de menjadoreducatiu, saludable i respectuós amb elmedi: es cuinen productes frescos tan aprop com es pugui d'on s'han conreat id'on es menjaran, i es prioritzen els eco-lògics. Els nens descobreixen el valor d'unabona alimentació i l'origen del que men-gen. S'acostumen a gustos nous i a saberquè s'amaga darrere de cada mos. Elmenjador de l'escola i de la guarderia esconverteix en un espai d'aprenentatge.

A l'hora d'engegar un menjador escolard'aquest tipus o de fer canvis en el que jahi ha, cada centre té les seves motivacionsi les seves dificultats. Per això no hi ha unúnic model, però tots (o bastants) coinci-deixen en certs elements:

Menú adequat a la temporalitat delsaliments i a la quantitat de nutrientsnecessaris. Cuinat prop d'on es menjarà,

i buscant els resultats més saludables (re-duint els fregits, els congelats, els pre-cuinats i els excessos de proteïnes, iampliant el ventall d'ingredients i gustos).Amb productes locals i frescos. Commés a prop hagin estat conreats elsaliments, més frescos seran. Convé prio-ritzar els de cultiu ecològic.Acompanyat d'activitats educatives,com un hort escolar, xerrades o tallers,degustacions de gustos nous o visites alsproductors.I amb un vessant social: hi ha centresque introdueixen productes de comerçjust o contracten empreses d'inserció la-boral i els deleguen algunes feines.

ÉS ASSUMIBLE?Qui ho proposa a qui? La iniciativa decanvi de menjador pot sorgir per diversesvies: hi ha AMPAS, pares o mares que hoproposen als centres, hi ha associacions deproductors que busquen escoles, hi haescoles que busquen serveis de menjador…La proposta ha de ser viable i realista,d'acord amb les possibilitats de cada centre.Per preparar-la podem repartir-nos feinaentre uns quants. Caldrà aconseguir quequi gestiona el menjador hi estigui a favor(esbrineu qui és: la direcció, l'AMPA…).El projecte rutllarà més fàcilment si algunprofessor, el personal de cuina, els pares imares estan implicats en l'educació delsinfants i estan interessats pel consumconscient i l'agroecologia. Si no és el cas,es pot fer boca organitzant xerradesinformatives.

26

E in e

s

1 Col·legi d’Educació Infantil i Primària.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 4

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008

Serà més car que abans? El preu delmenú depèn de molts factors. Una dietaapropiada al temps i sense excessos pro-teínics redueix els costos i és molt saludable.En els menús ecològics al 100%, el preuaugmenta el dia que hi ha carn, així quese'n pot reduir la quantitat i substituiraquestes proteïnes per les d'origen vegetal(llegum, fruita seca…). A Catalunya elpreu màxim que marca la Generalitat ésde 6'20 euros per alumne i dia (inclou elmenjar i els costos de cuiners i monitors).A la pràctica trobem menjadors per sotai per sobre d'aquest preu; si és més alt iels pares no el poden assumir, pot fer-hol'AMPA. També es pot intentar aconseguirsuport econòmic de l'ajuntament o d'altresadministracions públiques.Trieu un bon moment Si el col·legiestà buscant servei de menjador (perquèno en té o perquè no està content ambel servei actual), és un bon moment perplantejar una proposta. Si no és així, caldràbregar amb la natural resistència al canvi.Es pot obrir camí amb xerrades desensibilització que mostrin els beneficisde la bona alimentació, contactant ambgent que ja hagi engegat una experiènciasemblant, trobant aliats a la mateixa escola,etc. El canvi d'hàbits demana el seu tempsi sempre és un procés.

Cuina a la cuina El més convenient ésque el centre tingui una cuina pròpia. Sino n'hi ha, podem valorar les possibilitatsd'instal·lar-ne una (demanant subvencionsi/o comprant l'equipament de segona mà)o de buscar o muntar una cuina en algun

local a prop del centre. Sense cuina tambées poden fer canvis senzills, com substituirla fruita convencional per l'ecològica ode cultiu proper.Qui cuina? Si l'elaboració dels plats vaa càrrec d'un equip de cuina que treballaa l'escola, es poden promoure canvis enel funcionament: formar el personal, buscarnous proveïdors, etc. Si per fer el menjares contracta una empresa de servei d'àpats,les decisions sobre el menú, la manera decuinar, la procedència i qualitat delsaliments queden a les mans d'aquestaempresa, i voldrem que prioritzi lasostenibilitat i la salut. Sovint es contractenempreses de servei d'àpats que desatenenla qualitat de les dietes, preparen el menjara les seves instal·lacions i la transporten,després, fins als centres escolars. Però n'hiha unes quantes que cuinen a les ins-tal·lacions dels mateixos centres amb in-gredients locals, ecològics i segons unmenú equilibrat.2

Busqueu productors En algunes zonesés més fàcil que en d'altres trobar pro-ductors propers que puguin cobrir les ne-cessitats d'un col·legi. A Andalusia la Junta

27

Lola Puig, d’El Rebost (Girona).Aquesta cooperativa assessora cen-tres que volen engegar un menjadorecològic i els posa en contacte ambproductors que puguin abastir-los.

Si la gestió la du una persona ambsou contractada per la mateixa AMPA(pot ser algú de l'escola que no tinguifeina) es pot donar un menú equi-librat, nutritiu i ecològic pel mateixpreu que es paga per un de conven-cional (hem fet els números). Noméshem de seguir unes pautes: donaraliments del temps, locals, dosificarde manera racional per edats el menúi comprar als productors que treballenamb preus justos (justos per als pro-ductors i per als compradors).

CEIP Les Fonts (Gelida, Alt Penedès).

2 És el cas de Fundació Futur (www.futur.cat) oPam i Pipa (www.serveiseducatiuspamipipa.com),a Barcelona.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 5

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008

QUÈ ENS MOU?

Salut Mantenir una dieta equilibrada és sempre important, sobretot durantels anys de creixement. Cada vegada hi ha més problemes d'obesitat isobrepès entre els joves: un 27'6% entre els 2 i els 17 anys.5 Amb productesecològics també evitem ingerir transgènics i restes de productes químics.Educació Més enllà dels continguts puntuals d'alguna assignatura,l'alimentació es converteix en un aprenentatge important dintre de l'escola.El dia que s'introdueix un aliment nou al qual els nens no estan acostumats,s'explica a classe. A aquesta edat m'interessa més que aprenguin a menjarque a parlar anglès, comenta l'Esther. I no només això, també s'aprèn queel menjar no arriba al plat per art de màgia, es fomenten les ganes de saberquè hi ha darrere del que mengem i, per extensió, del que ens envolta.EconomiaFomentem l'agricultura ecològica donant noves possibilitats alsproductors locals. A Andalusia molts pagesos que exportaven la sevaproducció ecològica abasteixen ara escoles properes.Coherència Si a l'escola es parla de sostenibilitat, s'aconsegueix que lateoria es dugui a la pràctica: un hort escolar dóna l'oportunitat als nens decomprendre els cicles de la naturalesa i d'adonar-se que el menjar no surtdel súper sinó de la terra, i que per això és important vetllar la seva saluti fertilitat.Gastronomia Aquest model de menjador també pot ajudar que els nensdesenvolupin el sentit del gust, aprenguin a gaudir menjant, coneguin nousgustos que els són desconeguts... I també pot fomentar la recuperació decultius de tota la vida (varietats autòctones que estan desapareixent).

28

Paco Muñoz, Biosegura (Murcia).És una associació de productors,elaboradors i consumidors de pro-ductes ecològics de la regió deMurcia. Subministren fruita i ver-dura a alguns centres.

Hi ha membres de la cooperativaque tenen fills en col·legis públics ihan proposat a la direcció d'aquestscentres comprar les fruites i ver-dures de la nostra associació. Perexemple, al centre d'educació es-pecial Ascruz un centenar d'alum-nes mengen les nostres fruites iverdures. I dos altres centres, nomésla fruita. També donem la possibi-litat de tenir un hort ecològic al'escola, es poden demanar ajudeseconòmiques per fer-ho. Comenceml'hort i fem una formació; la im-plicació del col·legi, de mares, paresi professors és fonamental per almanteniment. Després, el que s'hiconrea s'ho mengen els nens perdinar.

ha engegat una iniciativa que uneix elsproductors i les escoles.3 A Catalunya, laTaula de Treball per l'Alimentació Escolar

Ecològica aplega persones i organitzacionsque treballen en aquesta línia. A Donostia,l'Ajuntament i la Federació d'AgriculturaEcològica d'Euskadi4 han engegat unainiciativa per abastir les guarderies deproductes locals i ecològics. Tot i això, nopodem negar que hi ha una certa tendènciaa privatitzar els serveis de menjador, atancar cuines, a contractar serveis d'àpatsexterns, etc.

Continuarà… Al pròxim númerodonarem informació més concreta sobreels passos a seguir a l'hora d'engegar unmenjador escolar sostenible i contactes quepoden assessorar amb les seves experiències.Esperem que aquest primer article us hagiservit per obrir la gana…

David Beltran, director del CEIPFort Pienc (Barcelona). Aquestcol·legi té cuina pròpia gestionadaper una empresa que està en líniaamb els valors del projecte educatiu.

Les mares i els pares se sorprenende veure que els seus fills mengenverdures que abans a casa no men-javen perquè deien que no els agra-daven. L'empresa que gestiona elmenjador ens vol proposar que pu-guem encarregar als productorsque proveeixen l'escola cistells deverdures per a les famílies, com enuna cooperativa, perquè consu-meixin menjar ecològic també acasa i els nens continuïn aquestadinàmica. Ens agrada la qualitat iles perspectives de futur: van sor-gint certes actituds, com ara recolliren una garrafa l'aigua que quedaals gots havent dinat i aprofitar-laper regar les plantes.

Mariana Gómez i Elena Abenoza al CEIP Torrent deCan Carabassa (Barcelona).

3 www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/portal/opencms/portal/DGAEcologica/comedores_escolares?entrada=tematica&tematica=650&subtematica=931&subsubtematica=971.4 www.ekonekazaritza.net.5 Segons l'Enquesta Nacional de Salut 2006-2007, www.ine.es.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 6

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 29

Tots coneixem elsmoviments de cooperacióamb el Sud i molts hisimpatitzem, per sincerànim solidari i desig dejustícia. En canvi no solemser tan conscients queaquestes realitatsd'injustícia que volemeradicar arriben al Sudtambé des del nostre Nord.L'autor treu a relluir aquestaltre flux Nord-Sud, isuggereix que tambépodem ajudar el solidariafeblint el d'anticooperació,com ell l'anomena.

Cooperació internacional:per un canvi de paradigma

No destruir és la millor ajuda

Solc utilitzar una paràbola per denunciarla mala solidaritat o cooperació en les nostresrelacions amb les poblacions del Sud: elgranger industrial que ofereix pinso a lavaca no coopera precisament amb la vacamalgrat el pinso que li regala, sinó quel'explota per vendre'n la llet i la carn ambfins econòmics generalment egoistes. Ésuna relació de dominació i d'explotació,encara que a la vaca li agradi el pinso.

La visió que solem tenir de la cooperacióinternacional, sovint innocentment, esconcentra a recollir i desplaçar alguns re-cursos (diners, tecnologia, menjar...) des d'unenfocament de solidaritat, però no veu o novol veure altres mecanismes que fan que lavaca no pugui canviar la seva condició. Coo-perar no només ha de significar la creaciód'aquest flux de solidaritat, sinó també oposar-nos enèrgicament a altres fluxos molt méspotents que actuen sobre les dessagnadeseconomies del Sud i que perpetuen la situacióimmoral dels nostres germans africans, llati-noamericans o asiàtics. La suposada coo-peració es converteix en el que anomenol'anticooperació, que du a una situació que espot descriure a partir de tres fenòmens:

la major part dels contextos en quèviuen els habitants del Sud Global depèn-en gran mesura i en grau creixent- dedecisions i actituds d'habitants del NordGlobal;el que anomenem ajuda Nord-Sud (ocooperació al desenvolupament) és unacontribució positiva molt menor queles contribucions negatives que rep elSud Global des del Nord Global;la majoria d'aquestes contribucionsnegatives es produeix com a conse-qüència de la lògica d'empreses i estatsque volen créixer i assegurar-se recursosi mercats.

Hi ha moltes formes d'anticooperació:tecnoproductiva, financera, comercial,militar, diplomàtica, migratòria, ambiental,”solidària”…, però estan interrelacionades.Fins i tot coordinades per una mateixa lò-gica de fons: la necessitat del Nord de con-trolar nous i més recursos materials, hí-drics o energètics al Sud, d'assegurar elsque ja estan sota el seu control i, finalment,d'accedir als mercats emergents i controlar-los com a plataforma per expandir-se.

Vostè i jo tenim una relació molt estretaamb el Sud. Estem subtilment connectatsamb un pagès sense terra de Nicaragua através de les nostres tasses de cafè; amb unnigerià quan escalfem la cafetera amb gasnatural; amb un equatoguineà quan enge-guem el cotxe; amb un pescador artesanalxilè quan triem salmó per dinar en llocde peix local. La globalització no és capbroma. Habitants de diferents continentsinterconnectats, economies interconnec-tades, polítiques interiors d'uns estatscondicionades per polítiques de païsostercers, pobles de l'Àfrica que veuen comse'ls escalfa el clima i desconeixen que aixòes deu a l'emissió de gasos generada enbona part per la classe consumidoramundial, guerres contra població civil perinteressos geoestratègics de lobbies llunyans...

Donada la complexa trama de fils quelliguen les diferents realitats a escalaplanetària, pensar que l'ajuda al desen-volupament pot contrarestar aquesta te-ranyina de fils que coarten la llibertat delshabitants del Sud és il·lús. No hauríem decanviar, doncs, de paradigma? Transcendirestratègies que ja són obsoletes? Cooperara través de no anticooperar pot resultarmolt més eficaç. Ajudar a través de nodestruir.

Mir

ad e s

De gent, sobre cosesDAVID LLISTAR

DAVID LLISTARés membre de l'Observatori del Deute en laGlobalització, una xarxa coordinada de personesi equips dedicats a l'activisme d'investigaciósobre el problema de les relacions Nord-Sud isobre la creació de deutes durant l'actual procésde globalització. www.odg.cat.

Aquest article és un extracte d'un altre titulatLa anticooperación: los problemas del Sur no seresuelven con ayuda internacional, que es pottrobar a antidesinformacion.wordpress.com/2008/01/06/anticooperacion.

a)

b)

c)

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 7

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008

EN QUÈ ESTEM FA-LLANT? CANVI SO-CIAL PER ECOLO-GITZAR EL MÓN

INTERCANVIS EN LÍNIADes que vam publicar l'article sobre el graticiclatge (Opcions núm.23), continuem rebent constància de xarxes que utilitzen internetcom a eina de comunicació per facilitar l'intercanvi d'objectes. Elprojecte www.intercanvis.net sorgeix per ajudar a crear einestelemàtiques a xarxes d'intercanvi que vulguin servir-se de la xarxai especialment per ajudar a facilitar la compatibilitat i la connexiótelemàtica entre diferents xarxes d'intercanvi. Contacte:xavi@confluencia.net.Altres webs: re-canvi-valls.cat (Valls), www.reus.cat/me-di_ambient/donocanvionecessito (Reus), www.xarxantoni.net(Barcelona), vigotroca.arkipelagos.net (Vigo).Mitjançant llistes de correu electrònic: llistes.moviments.net/cgi-bin/ mailman/listinfo/info-xaingra (Barcelona, amb més de 1000membres), groups.yahoo.com/group/MadridRecicla (Madrid).

30

SI EL COTXE NOMÉS ENS CAL DE VEGADES,PER QUÈ TENIR-NE UN SEMPRE?

Viajamos Juntos uneix, a través de la seva web, personesque volen compartir trajectes amb cotxe. Segons elscreadors, entusiastes practicants, no es tracta només dereduir les despeses del trajecte sinó que, a més, és unamanera més humana, més sostenible i més eficient deviatjar. www.viajamosjuntos.com.Carsharing és un servei que permet als socis disposard'un cotxe quan en necessiten (prèvia reserva) i pagarsegons l'ús que se'n faci. A Suïssa ja té 80.000 usuaris. El2005 arriba a Barcelona amb l'empresa Avancar; entre elsseus accionistes hi ha administracions, empreses públiquesi alguna multinacional amb interessos en altres sectors notan sostenibles (Acciona). www.catalunyacarsharing.com.Podeu informar-vos i contractar el servei a través de lacooperativa Arç Consum Responsable, amb descomptesper a socis (per als subscriptors d'Opcions fer-se soci ésgratis): aie@arccoop.coop o truqueu al 93 425 06 88.

Coneixes cap iniciativa interessant percompartir? Envia-la aalvarop@pangea.org.

VISIONS DE LA CRISI FINANCERAEntre el bombardeig de titulars sobre la crisifinancera, destaquem alguna font amb visionsalternatives: www.altereconomia.org,www.quiendebeaquien.org (Campanyes >Pensamiento alternativo sobre la crisis financieray económica mundial). I un parell de campanyesque cr it iquen l 'activitat dels bancs:www.bbvasinarmas.org i www.finanzaseticas.org.

El canvi climàtic apareixrepetidament als mit-jans de comunicació,els polítics fan servirel llenguatge i eldiscurs de la soste-nibilitat, les gransempreses publicitenel seu ecologisme...Els valors proam-

bientals comencen a tenir unpaper simbòlic important. Tot i així, elsindicadors, les polítiques públiques i lesconductes ciutadanes mostren pocs canvissignificatius. Jorge Riechmann i altres autorses pregunten en els seus camps respectius(política, psicologia, sociologia, educació,sindicalisme...): en què estem fallant? Perquè aquests valors no s'articulen en accions,en canvis reals? Un llibre de qualitat irregularperò molt oportú i interessant. EditorialIcaria, juny del 2008.

Món

en

m ov iment

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 8

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

27 TARDOR 2008 31

MENYS OMC I MÉS SOBIRANIA ALIMENTÀRIADavant la crisi alimentària n'hi ha que proposen més mercatglobal, més neoliberalisme... més Organització Mundial delComerç (OMC). Des d'un posicionament del tot oposat,l'estiu passat diverses organitzacions agràries, ecologistes imoviments socials van escriure al govern demanant-li querebutgés la conclusió de la Ronda d'Acords de l'OMC deDoha. Per això celebren el nou fracàs d'aquestes converses.Per llegir el text: www.xarxaconsum.net/images/stories/noticias/carta-rondadedohadelaomc.pdf.

TEMPS DE RE-VOLTESTemps de Re-voltes és una ini-ciativa que ha recorregut Catalunyaamb bicicleta per promoure eldecreixement (www.decreixe-ment.net), un concepte i alhora unmoviment social incipient que esbasa en la necessitat de plantejarseriosament com “decréixer” econò-micament per fer-nos sostenibles deveritat, però també per millorar lanostra qualitat de vida (decréixer éscréixer d'una altra manera). Laculminació d'aquesta gira va consistiren una trobada de més d'un dia ambel títol Engeguem el decreixement,construïm contrapoder. S'hi van aplegarunes 400 persones (entre les quals elCRIC) que es van organitzar en 12grups de treball (sobirania alimen-tària, coneixements i educació lliure,energia i transport, relació camp iciutat, estratègies de decreixement aescala local...). L'objectiu és engegarun moviment ampli que sota elparaigua del decreixement agrupilluites i iniciatives diferents. T'hi volsapuntar?www.tempsdere-voltes.cat.

La Universidad Rural Paolo Freire és un moviment associatiu que té com aobjectiu valorar, conservar, recuperar i fer accessibles els sabers del món rural. Elprojecte té presència a 14 comarques espanyoles. S'organitza en 16 càtedres: dinamitzaciórural, gestió i manteniment de la biodiversitat, horticultura ecològica, rebosteriatradicional, construcció amb terra... I els catedràtics són persones de poble queatresoren coneixements que volen compartir. www.universidadruralpf.org.

Escuela de Pastores de Picos de Europa és una iniciativa dintre del Proyecto Pastorque procura visibilitzar les problemàtiques del pasturatge (una activitat en extinció)i dinamitzar-lo, en la línia de la Universidad Rural. L'escola ofereix la possibilitat quegent jove pugui formar-se en l'ofici (inclou quatre mesos a la muntanya al costatd'un pastor) i cursos perquè pastors en actiu puguin completar la seva formació, perexemple aprenent a elaborar formatges. www.proyectopastor.com.

JO SÓC LA SOLUCIÓÉs un espai que gira entorn de laqüestió del canvi climàtic. Té unacalculadora que ens dóna laquantitat d'emissions de carbonique generem en la nostra vidaquotidiana. A més hi ha una guiaa la secció Un estil de vida amb poc carboni i recomanacions,com per exemple mantenir l'aigua fresca en un càntir:no consumeix electricitat i és molt efectiu.www.josoclasolucio.com.

Andrés Sánchez i Antonio Gutiérrez, alumne i pastor. Foto: Carolina Santos.

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg

OPCIONS 27-pag24-32-cat.fh11 15/11/08 20:52 P gina 9

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

www.opcions.org

opcio

ns.o

rg