Més enllà de la crisi econòmica, una crisi de la “incivilització capitalista”

Tinjacá, cooperació entre Catalunya i Colòmbia

La bicicleta, el mitjà de transport més ràpid

Es digitalitza el Concurs de Fotografia Naturalista

Article d’opinió: Els aiguamolls de Baix Ter: una altra oportunitat perduda?

Entrevista a Oriol Balliu, educador ambiental i constructor amb fang

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 1 / setembre 2009

nú

m. 1

/ o

ctu

bre

200

9

Natus! Ja torna a ser aquí la re-vista de l’entitat! Amb una nova imatge i un nou format, però recuperant el nom amb què se’ns coneix.

Perquè continuem aquí!

Per defensar el territori gironí i divul-gar una nova cultura, malgrat l’impàs que haureu detectat en la publicació. Un impàs que no és més que un reflex que la crisi dels moviments socials també ha tocat l’ANG i els recursos humans són escassos.

Per això des de la Junta volem agrair a tots els socis i sòcies la fidelitat i la confiança. No obstant hàgim hagut de baixar l’activitat, gairebé totes i tots heu continuat contribuint amb les vostres quotes. I això ho hem llegit

com un missatge que, malgrat tot, vo-leu mantenir viva la flama de l’entitat.

Som-hi doncs! De nou la revista, l’ensenya d’identitat i vincle entre ciutadanes i ciutadans preocupats pel desaforat model de desenvolupament en què ens trobem, i un grup -reduït però tossut- de persones que aboquem part del nostre temps a fer d’atalaia d’alerta i a promoure noves possibili-tats de progrés.

No cal dir que ens agradaria ser més (a la Junta, a les Comissions i a l’Associació en general) i que el dia a

dia dels Natus és un espai obert a totes i tots aquells que pogueu fer un cop de ma i/o tingueu la inquietud de repor-tar les vostres capacitats cap un millor funcionament de l’entitat, i en defini-tiva de la societat.

Els Natus, som i serem! Almenys men-tre res recomani fer el contrari; això en la tardor de la 29a primavera de l’ANG!

Salutacions cordials,

La Junta Directiva

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 • 17007 Girona •Tel. 972 22 36 38 • info@natura-listesgirona.org

Coordina: Anna Grabalosa • premsa@naturalistesgirona.orgDipòsit Legal: Gi- 1.634/91500 exemplars

Consell de Redacció: Alba Ar-gerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana PalahíFotografia de portada: Bon Vent de l’Empordà

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

L’ANG i Teixidors de Xar-xes, de Catalunya, i la Fun-dación Caja de Teja, de Colombia, coordinen el projecte “Agroturisme, se-guretat alimentària i diver-sificació de la producció” a Tinjacá, a la serralada dels Andes Orientals. Aques-ta iniciativa vol reforçar l’agroturisme a partir de parcel•les demostratives d’agricultura orgànica i cria d’espècies menors i el su-port a les dones artesanes amb pràctiques ecològiques

de maneig de matèries pri-mes, amb assistència tècni-ca i tallers. Els beneficiaris directes d’aquest projecte són 3.086 habitants. Durant el mes de setem-

bre ens ha visitat la Doris Gómez, coordinadora del projecte a Colòmbia, i s’han dut a terme diverses pre-sentacions públiques i re-unions amb les institucions col•laboradores. Els recursos obtinguts amb el projecte han estat una exposició permanent de les artesanies de Tinjacá, diver-sos tallers de capacitació a col•lectius d’artesans, i la creació finques demostra-tives dels sistemes de pro-ducció agrícola i pecuària

característics de la regió andina d’alta muntanya i clima fred permanent.El projecte ha comptat amb el suport de la Uni-versitat de Girona i el seu Institut de Medi ambient, l’Ajuntament de Tinjacá, Colòmbia, la Universitat Pedagògica i Tecnològi-ca de Colòmbia, UPTC, i ha estat subvencionat per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i Obra Social Caixa Sabadell, que el 2008 va atorgar un premi.

Tinjacá, co-operació en-tre Catalunya i Colòmbia

Casal d’estiu El Blauet i, com a nove-tat, casal a Celrà

S’ha treballat la cultura de l’aigua, la diversificació de la producció sos-tenible i rendible, i l’autogestió comu-nitària

NO

TÍC

IES

Més de 20 25 nens i nenes han parti-cipat en l’edició d’aquest estiu del ca-sal El Blauet, que enguany també s’ha celebrat durant la primera setmana de setembre. A més, per primera vegada s’ha organitzat un casal d’estiu a Celrà, per a nois i noies de 8 a 16 anys. Per a aquesta activitat s’ha comptat amb el suport de Galanthus.

Foto: Activitat durant el casal.

Encara no ets soci de l’Associació de Naturalistes de Girona? Truca’ns, envia’ns un correu o troba’ns al Facebook tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org

nú

m. 1

/ o

ctu

bre

200

9

La bicicleta, el mitjà de transport més ràpid

Mou-te en Bici i l’ANG reclamen que es promocioni el transport sostenible per millorar la salut individual i lluitar con-tra el canvi climàtic

Un any més, la bicicleta ha estat la clara vencedora en una comparativa amb altres mitjans de transport. Ha estat la més ràpida, seguida de la moto. Mou-te en Bici i l’ANG van organitzar la cur-sa de mitjans de transport, en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Se-gura. El trajecte va sortir a

2/4 de 9 del matí (hora pun-ta) del Centre Cívic Ter i va arribar a la Plaça de Cata-lunya, dos llocs amb parades de la Girocleta. Els resultats van ser: 7 min 30 seg per la bicicleta; 8 min 12 seg per la moto; 14 min 10 seg i 1 € de pàrquing pel cotxe privat; 17 min 13 seg (4 han estat d’espera) per l’autobus; i 23

min 44 seg anant a peu. Les dues entitats han denun-ciat que, tot i que el lema de la SMSS d’enguany sigui “Canvia el clima de la teva ciutat”, Girona té diversos punts que superen els lí-mits màxims permesos de contaminació, segons dades del mateix ajuntament. En general, consideren que la

Setmana va en una línia i les accions de la Generalitat de Catalunya i la majoria d’Ajuntament en una altra oposada. Un exemple n’és el Pla d’Infrastructures, que prioritza el transport pri-vat. La nostra salut i la nos-tra economia exigeixen un canvi real i immediat cap a una mobilitat sostenible!

4 Dissabtes per desco-brir els ecosistemes de les Gavarres

Entre abril i juliol s’ha celebrat un cicle de sortides organitzat pels Voluntaris de l’ADF Girona i l’ANG

Restaurar espai forestals característics amb risc d’incendi i donar valor als ecosistemes de la Vall de Sant Daniel i les Gavarres eren els objectius del cicle 4 Dissabtes, Jornades de co-neixença i recuperació. Va tenir lloc un dissabte al mes entre abril i juliol i cada ses-

sió comptava amb una part de descoberta i una altra part de neteja i recuperació forestal amb la supervisió dels Voluntaris de l’ADF. Les sessions eren gratuïtes i obertes al públic en general.

Es van conèixer els ecosis-temes següents: font Marti-

na, alzinar prop de la Masia Muret, sureda i pineda.

El cicle va comptar amb la col·laboració de la Federa-ció Gavarres, el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Medi Natu-ral Ajuntament de Girona.

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Es digitalit-za el Concurs de Fotografia Naturalista

El termini per participar-hi finalitza el 31 d’octubre!La 22a edició del Concurs de Foto-grafia Naturalista, organitzat per l’Associació de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Juvenil, Cultural i Natura-lista de Girona, té com a novetat des-tacada la seva transformació en digital. Fins al moment els participants ha-vien d’enviar per correu postal origi-

nals impresos de les seves fotografies, en canvi a partir d’ara s’inscriuran en línia a través de la pàgina web www.naturalistesgirona.org/fotografia.

La deliberació del jurat serà al novem-bre i el lliurament de premis tindrà lloc el 12 de desembre de 2009 en el marc de la Fira Eco.sí del Palau Firal de Girona.

Timidez campestre, de Roberto González Luis

Primer premi Categoria General 2008C

ON

CU

RS

FOTO

GR

AFI

A

nú

m. 1

/ o

ctu

bre

200

9

Més enllà de la crisi econòmica, una crisi de la “incivilització capitalista” Autor. Biel JoverLa incivilització capitalista industrial no només genera desigualtats en la distribució de la riquesa sinó que en demés condueix l’espècie per la senda de l’ecocidi.

TEM

A C

EN

TRA

L

L’actual crisi té moltes cares. Algunes de caràcter conjuntural, com la cri-si financera, altres de més profundes com els canvis que s’estan produint en l’anomenada economia real i te-nen una escala global: increment de l’atur, caiguda de la demanda, caresties alimentàries, deslocalitzacions indus-trials, etc. I totes elles interconnec-tades entre si, i amb el món de les fi-nances. Així mateix, les relacions entre ecologia i economia no són ni directes ni senzilles, com mostren les relacions entre la contaminació atmosfèrica (emissions de CO2), i les variacions en el consum i preus de l’energia (petroli) en el darrer any. Les respostes dels go-verns han estat sovint contradictòries. Tenen una agenda per sortir d’aquesta crisi? Quines són les seves prioritats?: El canvi del model productiu? Una distribució de la renda més justa? Fer front al canvi climàtic? Quins són els seus instruments en política fiscal, la-boral, ambiental, etc. ?

Algunes d’aquestes contradiccions tenen a veure amb les dimensions i complexitat de la crisi, i amb les re-ceptes que els governs volen aplicar a

una crisi que no afecta només al model productiu, sinó també a les pautes de consum de la població i a l’explotació dels recursos naturals. Podem seguir aplicant polítiques de demanda que es basen en un ús intensiu dels recursos naturals (aigua, combustibles fòssils, pesca) i que provoquen greus proble-mes ambientals a escala planetària (escalfament global, exhauriment de recursos naturals)? ¿Quins conflic-tes socials provocaran l’augment dels preus dels combustibles fòssils? I els estralls ambientals que generen les pertorbacions derivades del canvi cli-màtic? Podem expandir les pautes de consum alimentari occidentals al con-junt del planeta? Hem d’estendre un model agroalimentari que multiplica les malalties als habitants dels països més rics, mentre provoca escassetat alimentària a altres societats? Per això, si la crisi té totes aquestes dimensions, les respostes que hem de donar no po-den reduir-se al tradicional receptari neo-liberal (desregulació dels mercats) o fins hi tot al receptari keynesià (estí-muls fiscals a la demanda). Des de l’ecologisme polític o les esque-rres verdes o alternatives, noves i velles

Captadors solars per a fer electricitat.

Bicicletada Mou-te en Bici. Oriol Piferrer

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Vista general de la Cooperati-

va El Rebost de Girona

veus exigeixen un canvi en l’agenda de les polítiques socioeconòmiqes i am-bientals. Aquesta nova agenda té com a fonament una crítica radical al paper que tradicionalment s’ha conferit a les forces productives-destructives i el creixement econòmic com a motors de l’emancipació social del gènere humà. Les noves propostes parteixen de la redefinició de la igualtat social com l’accés universal a les necessitats bàsi-ques que no comprometi els recursos naturals i la capacitat de desenvolupa-ment humà de les generacions futures, i sigui compatible amb la sustentabili-tat ecològica. Reprenen el debat radical sobre la democràcia, sobre els mecanis-mes de participació de la ciutadania en la definició de les prioritats en les ins-titucions públiques. Ampliant aquesta democràcia a totes aquelles institu-cions socials i econòmiques (estatals i internacionals, públiques i provades) que decideixen sobre el benestar de les persones. Aquestes veus també recla-men un nou marc de relacions econò-miques, socials i ambientals a escala global. Regular la cooperació finance-ra i els termes dels intercanvis per tal prioritzar l’equitat, el benestar i la sos-

Tenim un ampli recorregut in-dividual en la transformació de la vida quotidiana en el reciclatge, l’estalvi energètic, la compra dels productes eco-lògics o de comerç just, etc. Per viure millor no cal incre-mentar de forma continuada el consum de “capital natu-ral” i contaminar els fluxos biofísics que fan possible la vida del gènere humà sobre el planeta. Podem créixer -1 al nord i créixer +1 al sud, situant uns llindars globals de benestar on aquells que avui tenen més aprenguin a viure amb menys, i perquè aquells que tenen manco o res, puguin viure amb més.

tenibilitat ambiental del planeta.

Aquests canvis en l’agenda política no es podran dur a termini sense una major exigència dels ciutadans. D’una banda amb els poders públics: dema-nant augmentar la progressivitat fis-cal, incrementar la despesa pública en benestar, i afavorir la inversió en transports col•lectius, especialment ferroviaris, i energies renovables. I, exigint també, un major control públic sobre els mercats i el sistema financer. Aquesta intervenció pública permetria redirigir –a través d’impostos, partici-pació pública en el sistema financer-- una part dels guanys cap a una vertade-ra “obra social” centrada en projectes caràcter social i ambiental. Però, tam-bé des d’un major compromís social i institucional amb la densificació i consolidació de totes aquelles xarxes de producció, consum i solidaritat que representen una alternativa a les for-ces destructives del mercat i de la pro-pietat privada en els sectors produc-tius estratègics: alimentació, energia, construcció, etc.. I, sens dubte, també ens hem d’exigir un major compromís personal.

nú

m. 1

/ o

ctu

bre

200

9

Els aiguamolls de Baix Ter: una altra oportunitat perduda?

Dani Boix, membre de la junta de l’ANG

Durant el “Debat Costa Brava” del març de 2004 el conseller de Medi Ambient i Habitat-ge d’aleshoresva sorprendre a molta gent amb el comu-nicat de la creació del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter.

Va ser el primer compromís “estrella” del conseller fet en un moment de relacions tenses amb els col•lectius ecologistes, ja que el govern estava decidit a finalitzar l’eix Vic-Olot amb la cons-trucció del túnel de Bra-cons. Malauradament, la creació del Parc Natural en la passada legislatura no va reeixir.

I era la segona vegada que aquesta zona es quedava sense la protecció neces-sària. Cal fer memòria i no oblidar que els aiguamolls del Baix Ter eren inclosos en la proposta de creació del Parc Natural dels Aigua-molls l’Empordà (octubre 1983), però durant la trami-tació en el Parlament de Ca-talunya els espais aquàtics del Baix Empordà van des-aparèixer de la versió que es va aprovar. Els motius d’aquest canvi de límits del parc no han estat mai expli-cats clarament a la ciutada-nia.

Amb el segon govern del tripartit es van tornar a re-prendre els treballs per a la creació del Parc Natural i, val a dir, que han arribat a un punt on semblava que

finalment es posaria remei a la manca de protecció d’aquests espais. La propos-ta de projecte de Parc Natu-ral està redactada.

Altre cop, però, han tornat els mals presagis amb les pa-raules del conseller Nadal posant en dubte la votació afirmativa del Partit Socia-lista a la creació del parc. I sembla difícil veure quins són ara els arguments per oposar-s’hi. El projecte no implica, com han dit públi-cament alguns dels oposi-tors al parc, cap perjudici per l’actual activitat dels pagesos.

Tot el contrari, el projecte del Parc Natural considera com a valor del futur parc l’existència i persistència de l’actual activitat del cultiu de l’arròs. En canvi, cada dia que passa la connecti-vitat entre la plana del Baix Ter i el massís del Montgrí es veu més amenaçada amb l’imparable creixement d’urbanitzacions, zones in-dustrials i equipaments tu-rístics.

L’encant natural de molts racons de la Costa Brava s’ha anat perdent a marxes

forçades durant les darre-res dècades, tot i així encara resten paisatges d’una gran bellesa que amaguen dins seu un patrimoni natural d’un alt valor. Ara bé, el to de declaracions d’alguns polítics com les del conse-ller Nadal dient que encara no s’ha arribat a la satura-ció de l’ocupació del lito-ral català (com a resposta a les conclusions d’un estudi universitari que apunta-ven tot el contrari), incen-tiva la urbanització (que no l’urbanisme) dels pocs espais naturals que resten en el litoral català i, alhora, avala la gestió depredadora del patrimoni natural a la costa mediterrània.

Advocar per la saturació de l’ocupació del litoral és com pretendre enderrocar la ca-tedral de Girona per per-metre que la construcció de pisos no s’aturi. Sabem que encara hi ha polítics molt poc sensibles al patrimoni natural, però ja comença a ser hora que es posin les piles.

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

4 oct. 2 nov. 2 des.11 oct. 9 nov. 9 des.18 oct. 16 nov. 16 des.26 oct. 24 nov. 24 des.

RE

CO

MaN

AC

ION

SC

ALE

ND

AR

I LLU

NA

R

OctubreLluna plena el diumenge 4 d’octubre. Els dies 16 i 17 són molt bons per totes les plantes d’arrel. El divendres 23 i el dissabte 24 són bons dies per a fer tas-ques relacionades amb els fruits de les plantes. El dimecres 28 per a les flors i plantes amb flor. Eviteu treballar la terra entre les 21h del diumenge 11 i les 10h del dilluns 12. Extensible al di-marts 13 i al diumenge 25.

NovembreLluna plena el dilluns 2 de novembre Al matí és un bon dia per les tasques relacionades amb fruits de les plantes, així com el divendres 20 i el diumen-ge 29. La tarda del 8 i el matí del 9 de novembre és un molt bon moment per treballar les parts fulles de les plantes. Eviteu treballar la terra tot el dissabte 7 i el diumenge 8 fins al migdia, així com el dissabte 21.

DesembreDues llunes noves en un mes: el dime-cres 2 i el dijous 31. A cavall entre el 2 i el 3 és un bon moment per treba-llar les plantes d’arrel. El diumenge 6 fixem-nos en les de fulla i el diumenge 27 amb les de fruits.

Informació per a ús orientatiu extreta del Llunari 2009, Michel Gros, editat per Ar-tús Porta Manresa, www.lunario.es.

Cap variant a La Bisbal!

L’ANG ha participat activament a la campanya contra la variant de La Bis-bal d’Empordà en qualsevol dels seus traçats i contra l’anella de les Gavarres. El febrer de 2009 les entitats contràies van instal·lar una tanca publicitària imitant les que s’utilitzen per anun-ciar obres públiques. D’altra banda, s’ha elaborat un Estudi de Mobilitat Obligada on se sol·licita més transport col·lectiu i menys carreteres.Foto: sortida de La Bisbal, febrer 2009.

La Terra des de l’aire, pel·lícula Home

En els 200.000 anys que porta la humanitat sobre la Terra hem trencat l’equilibri que s’havia establert al planeta. El preu que hem de pagar és alt, però dispo-sem de poc més de deu anys per invertir la tendència, donar-nos compte del grau d’expoli de la riquesa de la Terra i canviar el nostre model de consum. Home és un llargmetratge dirigit per Yann Arthus-Bertrand que amb imatges aèries mostra els temes ambientals més importants. L’objectiu és arribar al màxim d’audiència i convèncer-nos sobre la nostra responsabilitat amb el planeta. Més informació a www.home-2009.com.

nú

m. 1

/ o

ctu

bre

200

9

La Fundació Valvi atorga el Premi Joaquim Codinya i Vinyes a l’ANG

Arriba la tar-dor a l’hort

Aquest guardó s’atorga a persones o en-

titats destacades en el camp de la preser-

vació del medi ambient i el paisatge a les

comarques gironines. Enguany, la Fun-

dació Valvi ha reconegut l’ANG i els seus

28 anys de trajectòria. La defensa activa

dels Estanys de Sils i l’oposició a la cons-

trucció de la variant de Sant Daniel van

marcar els primers anys. S’ha treballat

moltes temes: educació ambiental, millo-

ra de la gestió del territori, reducció de re-

sidus, oposició a la incineració, promoció

de la mobilitat sostenible i al·legacions i

contenciosos, entre d’altres. Va recollir

el guardó Lluís Ball-llosera, membre de

la junta. El Premi es va lliurar el 2006, per

primera vegada, a Lluís Motjé i Costa; el

2007 a la Fundació Territori i Paisatge; i el

2008 a Joan Nogué i Font.

Durant el mes d’octubre és l’època ade-quada per plantar bledes, cols de pape-rina i de cabdell, enciam romà, escaro-la, cebes, calçots i porros. Es sembren faves, espinacs, raves i julivert, naps, rúcula i pèsols. El més adient és nete-jar l’hort i treure les plantes d’estiu, ja que difícilment produiran més collita.

Durant aquests dies acaba la collita de peres i pomes tardanes i en alguns llocs comença la recollida de taronja i mandarina.

Al novembre es continuen les sembres i plantades de bledes, xicoria, cols de Pasqua, de paperina i de cabdell, espi-nacs, escaroles, xirivia, pèsols de tota mena, cebes, faves primerenques, nap fi i pastanaga fina.

ACABEN L’ESTIU I L’ÈPOCA DE MÀXIMA ACTIVITAT A L’HORT. DURANT LA TAR-DOR PLANTAREM ALGUNES VERDURES

D’HIVERN I PREPARAREM LA TERRA.

L’hivern ja treu el nas. El desembre és

un mes de poca feina a l’hort. Es cu-llen cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams i escaroles. Es fan planters de tomates en caixons.

És l’època de les podes (en lluna de-creixent) i els empelts dels fruiters, si en fem, i segueix a bon ritme la collita de taronges, llimones i mandarines. És un bon moment per plantar cítrics.

Font: Calendari dels Pagesos.Foto: Ferran Castañer, Can Català.

DE

L’H

OR

T A

LA

TA

ULA

PR

EM

IS

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Itinerari per les fonts de Sant Daniel

Impulsat per l’ANG, aquest itinerari per-met descobrir quinze fonts a la vall de Sant Daniel, un exemple de la rica cultu-ra de l’aigua.

RU

TA

La majoria d’aquests brolladors s’han degradat per l’abandó del bosc com a mitjà de vida. L’ANG, a partir del voluntariat ambiental, va crear el 2005 un itinerari amb la voluntat de donar a conèixer el patrimoni de la vall i també posar en evidència la problemàtica ecològica al voltant de l’aigua.

Hi ha una gran diversitat de fonts en quant a l’estil, cabal i ús. Algunes fonts s’utilitzaven per a abastir les necessitats del mas, d’altres eren punts de recollida col·lectiva (com la Font del Bisbe, que encara funciona), i unes darreres abas-tien un hort o donaven de veure al bestiar. Hi ha fonts d’aigua dolça i també d’aigua picant, com la de la Font del Ferro. També podrem veure i aprendre dels diversos ele-

ments d’aprofitament d’aigua, com petites represes i recs o molins per pouar.

L’itinerari proposat surt de la Font del Bisbe, a l’entrada de Sant Daniel, i es divideix en dues branques. Una arriba fins a la Font del Cossi, seguint riu amunt el Galligans. L’altra culmina a la Font del Boix, més al nord. Ambdós formen part de la conca hidrogràfica del Galligans i cal seguir les marques verdes i blanques.

Per a més informació sobre l’itinerari podeu trucar a l’ANG al 972 22 36 38 (horari de matins) o consultar el fulletó di-vulgatiu a www.naturalistesgirona.org, apartat campanyes.

Esquerra: Font del Bisbe, a

l’entrada de Sant Daniel.

Dreta: Esquema del recorre-

gut de l’itinerari de les fonts.

www.naturalistesgirona.org/fotografia

nú

m. 1

/ o

ctu

bre

200

9

Oriol BalliuEducador ambiental i constructor amb fang

“Animo a tothom a desco-brir el fang com a material de construcció”

Tot i ser un dels dies més calo-

rosos de l’any, anem a pic del

migdia al Baix Empordà per

reunir-nos amb l’Oriol Balliu.

I el trobem enfilat sobre una

biga de fusta amb màniga

llarg i una gorra ben gran. Des-

prés d’uns glops d’aigua i uns

talls de síndria, ens asseiem a

l’oficina de Rocamare, empre-

sa d’educació ambiental que

dirigeix, edificada amb terra

i primera part d’un projecte

més gran, la seva pròpia casa

de fang.

ANG. Aquest va ser el teu primer projecte amb fang?

OB. Sí, vam construir l’oficina de Rocamare en quatre mesos el 2007. És un espai d’una sola habitació que ens ha servit per apren-dre la tècnica de construc-ció.

ANG. Podríem pensar que una construcció amb terra pot ser humida o poc aï-

llant, és cert?

OB. Una casa de fang és molt confortable, ja que transpira i manté el confort tèrmic. A més, l’acústica és molt bona i té una gran qualitat estèti-ca per les seves tonalitats. I tot just n’estic aprenent! A altres zones d’Europa, com la Bretanya francesa o Gran Bretanya, aquesta tècnica és molt utilitzada.

ANG. Quines són les prin-cipals diferències amb una casa convencional?

OB. La nostra opció d’una casa de fang és per motius de sostenibilitat. La proxi-mitat dels materials també és important. El fang pro-cedeix d’un forat fet a prop de la casa, on hi posarem el dipòsit de recollida d’aigües pluvials. Utilitzem palla i aigua i l’aïllant de la teulat és pellofa d’arròs de Pals ba-rrejada amb calç. Podem dir

que és “natural”, ja que con-té el mínim de materials de ferro, plàstics o sintètics.

ANG. i també destacar que la construeixes tu mateix...

OB. Oi tant! L’experiència de l’autoconstrucció és molt gratificant. Portàvem alguns anys pensant en el projecte, els materials, la distribució de la casa i tenir l’oportunitat de construir-la és fantàstic. M’agradaria animar a tothom a experi-mentar el fang com a mate-rial de construcció, no no-més d’habitatges sinó també per fer acabats de qualitat, mobles o aplics. A França i Alemanya el fang és un ma-terial homologat is troba en moltes botigues de bricolat-ge.

ANG. Fer una casa amb fang és un pas molt gran per aplicar la sostenibilitat, qui-nes altres accions fas?

OB.Quan vaig a la ciutat aparco a les afores i arribo al centre amb la bicicleta ple-gable, faig sabó a casa i tinc un hort. M’agrada cuinar i tinc cuina solar. I treballo amb educació ambiental.

ANG. Quines són les teves aficions?

OB. M’agrada viatjar, m’interessen les novel•les de viatges, sobretot de l’Àsia, i també els assajos sobre te-màtica ambiental, com Tao de la ecología d’Edward Goldsmith, llibres de peda-gogia, els d’en Ramon Folch, etc. Un dels darrers que he llegit i m’ha impactat és El món sense nosaltres d’Alan Weisman.

Per saber-ne més:eartharchitecture.orgearth-auroville.comcasediterra.itterre.grenoble.archi.frinti.be/ecotopie/pise.html

EN

TRE

VIS

TA

Agenda Notícies Opinió Enquestes Concursos Propostes

AG

EN

DA