martorellBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178OCTUBRE-NOVEMBRE DE 2011

PÀG. 08 i 09ENTREVISTA AMB JORDIMORERA i OLIVERAS.“LA LLENGUA DELCARRER I DEL PATICONTINUA SENT ELCASTELLÀ”

PÀG. 11LA PRESIDENTA DE LAJUNTA LOCAL DEL’ASSOCIACIÓ CATALUNYACONTRA EL CÀNCER,MONTSERRAT CAMPMANYI CLARÓS, FILLA PREDILECTADE MARTORELL

PÀG. 10BATEIG DE LESPLACES D’ISIDRECLOPAS, DEJAUME AMAT i ELPARC DEJOAQUIM MIRÓ

MARTORELLTERRA DE VINS

02 VIMART MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178

LA FESTA DEL ROSER 2011 PRESENTAVA UNANOVETAT: EL VIMART, LA PRIMERA FIRA DEL VI I DELCAVA DE MARTORELL. EL QUE ES PRESENTAVA COMA UNA EXPERIÈNCIA PILOT PER MANTENIR VIUL’ESPERIT D’UNIR TRADICIÓ I MODERNITAT AL ROSER–LA CELEBRACIÓ DEL FINAL DE LA VEREMA- POTACABAR SENT UNA FIRA DE REFERÈNCIA DEL MÓNDEL VI I EL CAVA DE LA COMARCA EN ELS PROPERSANYS. ELS EXPOSITORS QUE VAN SER AL VIMARTDESTAQUEN LA GRAN AFLUÈNCIA DE VISITANTS, LAPOSSIBILITAT DE DONAR-SE A CONÈIXER I LA BONASINTONIA ENTRE ELS CELLERS.

APOSTAVIMART

La primera edició del VIMARTva aplegar tretze marques devi i cava de Martorell i de lacomarca. La fira va donar aconèixer la importància delsseus orígens, les tradicions iarrels vinculats a una terra devins i caves. La plaça del’església es va convertir enun aparador de restauradors,sommeliers, agents vinícoles,cellers i, també, una granquantitat de visitants.

DEGUSTACIÓ DE PRODUCTESDurant més de quatre hores, els visitantsvan poder gaudir de les degustacions queoferien els diferents cellers. Els visitantstenien tres opcions per a participar de ladegustació dels productes que s’oferien alVIMART: un tiquet de tres consumicions pera vi o cava (5 euros); un tiquet de dos platetsgastronòmics elaborats per restauradors (2euros) i un tiquet per la compra de la copade vi o cava (1 euro). També s’oferia lapossibilitat de fer compra directa de vins icaves a preus de bodega o rebien tiquets dedescompte per comprar els productes alsmateixos cellers.

DONAR-SE A CONÈIXERLes Bodegues Ca n’Estella va oferir alsvisitants una degustació del ‘Clot dels Oms’(amb les varietats de rosat, blanc i negre) iel cava Rabetllat i Vidal. Aquest vi va rebrela gran medalla d’or al certamen Vinitaly aVerona (Itàlia).Anna Vidal, propietària de Bodegues Can’Estella, explica que “aquesta Fira ens hapermès, sobretot, donar-nos a conèixer. Mésque els productes que oferíem el nostreobjectiu era que els visitants situessin Can’Estella. És curiós que ens coneguin mésal Japó que a pocs kilòmetres d’on som, peròvam complir amb el propòsit. A vegades

tenim la sensació que la gent t’ha deconèixer per la proximitat, però amb lesnoves tecnologies aquest concepte hacanviat molt”.Masia Bach va presentar tres varietats (rosat,blanc sec i blanc semi-dolç) del BachExtrissimo i un Bach Viña Extrissima negre.El celler de Can Bonastre Wine Resort, deMasquefa, va mostrar els vins de duesvarietats de criança (Erumir i Can Bonastre).Mabel Martos, de Can Bonastre Wine Resort,destaca “la gran afluència de visitants quehi va haver durant la Fira. Al nostre estand,els visitants bàsicament s’informaven deles nostres instal·lacions, però sobretot

03

LA PRIMERA EDICIÓDE LA FIRA DÓNAA CONÈIXER VINS ICAVES DE MARTORELLI COMARCA

VIMARTBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178

MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 201104

aquesta Fira va ser un degoteig de personesque anaven a passejar i a tastar elsproductes que s’oferien”.Martos afegeix que “ens vam sorprendreque, tot i la proximitat amb Martorell, pocagent coneix Can Bonastre i va ser una bonaoportunitat per donar difusió del queoferim”.Castell d’Age, de La Beguda Baixa, va ser unaltre dels expositors. Un dels seusrepresentants, Koldo Arana assegura que“els visitants van gaudir de valent i aquestés el record que ens queda del VIMART. Almarge del negoci, en una fira el mésimportant és que la gent quedi satisfeta iaixò va superar-se en escreix”.Un altre expositor va ser Can Mata d’Abelló,una masia situada entre Gelida i Sant Llorençd’Hortons. Va oferir dos vins blancs (un jovei un fermentat) de la varietat xarel·lo i unnegre criança de Merlot; Roger Goulart vaoferir tres caves: Gran Cuvée, Gran Reservai Brut Nature; Apiaria Vinya i Celler SCP, deCastellbisbal, va presentar dos merlots de LaPierola, de 2006 i 2007; Cal Garrigosa,d’Abrera, va presentar tres vins: un blancjove, un negre jove i un vi dolç de postres; iel Celler Cercavins, de Verdú (Lleida) vamostrar quatre productes: ‘Bru de verdú’ (14i 6), ‘Egom’ i ‘Guillamina’.

SUCULENTS PLATETS GASTRONÒMICSA banda dels expositors dels cellers de vinsi caves, el VIMART complementava l’ofertaamb una mostra gastronòmica. Els visitantsvan poder tastar els platets gastronòmics.Un dels expositors d’aquest àmbit va ser elrestaurant Ca l’Esteve, de Castellbisbal.Esteve Esteve, propietari del restaurant,explica que “el VIMART ha de ser un puntde trobada de tots aquells que ensdediquem al vi, al cava i a la restauració.Catalunya és un país que destaca per labona taula, amb plat i beure i darreraments’ha generat molt interès per aquest àmbitcosa que va quedar demostrada en aquestafira”.El restaurant Ca l’Esteve va oferir als visitantstres platets gastronòmics: caneló farcit ambtonyina i parmesà; galteta rostida ambvainilla i camagrocs i flam de mató ambkromble de mel i fastucs.Esteve reconeix que “vam servir platetsdurant tota l’estona, sense parar. Estemmolt satisfets d’aportar el nostre estil enaquesta fira perquè Martorell és casa nostrai perquè dóna prestigi al municipi”.Restaurant Ca l’Esteve va oferir quatrevarietats de ‘Somvuit’: ‘fil d’or’ xarel·lo;‘pètals’ rosat; ‘les cartises’ Syrah i un criança.En l’àmbit de restauració, també va ser-hi

el restaurant Manel, de Martorell. Elrepresentant del Manel, Jordi Bartés diu que“a la fira hi va haver un gran ambient; lagent va venir disposada a gaudir del queoferien els expositors”.Cal Manel va oferir platets de tripa, cap ipota, mongetes pintes amb orella, arròsnegre a la marinera, anxoves del Cantàbric,tapes de brie amb sobrassada i ou de guatllai pionono (pa de pessic enrotllat amb cremacremada).

PREVISIÓ SUPERADA PEL CURS DE VINSMés d’una seixantena de persones vanassistir al curs per aprendre a degustar elvi, a la Casa de Cultura La Vila. El curs vaanar a càrrec d’Esteve Esteve Adell,sommelier del restaurant Ca l’Esteve. Durantmés d’una hora, els participants van fer-seuna idea bàsica de les diferents varietatsdel vi i de les denominacions d’origen aCatalunya.Esteve diu que “el curs va ser un èxit departicipació. Actualment, hi ha molta gentque està interessada en el món del vi i elcava, persones que els apassiona aquestmón sense ser-ne professionals. De cara aproperes edicions haurem d’ampliar elnombre de participants”.

ELS VISITANTS AL VIMART VAN PODER DEGUSTAR TOTA MENA DE VARIETATS DE VINS I CAVES

05

ELSEXPOSITORS

La primera Fira del Vi i del Cava de Martorell vanparticipar-hi 13 expositors: Mata Abelló, CalGarrigosa, Castell d’Age SA, Bodegues Ca n’Estella,Roger Goulart, Restaurant Ca l’Esteve SL, Ca

n’Estruch, Masia Bach, Apiaria Vinya i Celler SCP,Can Bonastre Wine Resort SL, Celler Cercavins SL,Bartés i Costa Restauració SL, Cava Canals i Canals.

ANTECEDENTS

L’agricultura tradicional de secà a Martorellestava basada en el conreu de la vinya. L’any1945, a Martorell es dedicava al 37% de lasuperfície de la terra a la vinya, que s’esteniapràcticament a tot el municipi, des del Pla finsels vessants de la serra de les Torretes.A finals del segle XX la Societat Agrària deTransformació Martorell Vinícola (abansanomenada Sindicat Vitícola Comarcal deMartorell, fundada l’any 1917) encara teniaactivitat i portava el raïm per a procedir a la

vinificació. El vi de Martorell, aleshores,estava protegit per la denominació d’origenPenedès.Actualment malgrat la quasi desaparició de lavinya i la seva influència en el món vinícola dela comarca, Martorell celebra des de l’any 1981la festa del Most, dita Festa del Roser. L’origend’aquesta festa es remunta a l’any 1572 quanLluís de Recasens, senyor de la baronia i heroi deLepant, va demanar al pontífex romà jubileuperfeta per la cofradia del Roser de Martorell.

LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA VA QUEDAR PETITA AMB LA GRAN AFLUÈNCIADE VISITANTS AL VIMART

06 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178

EL PREGONER DE LA FIRA DEL ROSER2011, TONI ALBIOL LACASTA(BARCELONA, 1968) ÉS UNREPUTADÍSSIM ENÒLEG QUE REGENTALA BOTIGA DIVINS DE MARTORELL,UNA DE LES SIS MILLORS DE L’ESTATESPANYOL.

VIMART

TONIALBIOL

“EL VIMART HA DE SER UN REFERENT ENTRELES FIRES DE VINS DE CATALUNYA”

L'ALCALDE SALVADOR ESTEVE AMB EL PREGONER DE LA FESTA DEL ROSER, TONI ALBIOL A L'AJUNTAMENT

TONI ALBIOL, PREGONER DE LA FESTADEL ROSER, HA ESTAT UN DELSIMPULSORS DEL VIMART

07

“Il·lustríssim alcalde, regidors i regidores,

Amics de Sant Antoni, cellers expositors

del VIMART, entitats col·laboradores,

turistes amics del vi, visitants,

martorellencs i martorellenques.

Aquest mercader d’ampolles,

que us parla des del balcó,

avui està ple de joia,

per poder llegir el pregó.

Encetem ara el Roser,

la collita ja madura,

els grans brindarem amb vi,

el most per les criatures.

Qui va caure de clatell,

el dia que va fer la dita,

sobre el vi de Martorell,

potser va passar a la història

però si avui s’aixequés tornaria a caure potser,

no perquè no guardem memòria

els que continuem dempeus

sinó per veure com els totxos

han envaït els conreus.

Permeteu-me l’homenatge

als qui treballen al camp,

amb fred, amb sequera, amb les plagues

i els baixos preus del mercat.

Un dia m’explicava un pagès

la història del Pont i del gat,

i que Martorell és Penedès

que neix junt al riu Llobregat!

Us juro que just després

jo me’n vaig documentar

i del que deia el pagès,

que som terra de vins, és veritat.

Aquí comença el Penedès

i mor a l’Arc de Barà.

Els romans ja conreaven,

els frares premsaven fort,

la Confraria dels estrangers fermentaven,

i els vins creuaven el pont.

Els camperols s’ho suaven

i patien les calors.

La pluja, els fongs i la sang

dels talls els veremadors.

Martorell vessava vi,

quasi pels quatre cantons,

va arribar la fil·loxera,

i ho va fotre enlaire tot.

L’insecte avançava ferm,

del cep les arrels devorava

els vinyaters s’arruïnaven

el camp deixava la gent.

Però vàrem aprendre a empeltar,

i a poc a poc altra vegada,

el most tornava a rajar,

i la vinya es recuperava

sobre un peu americà.

El Pont del Diable ha vist,

com els ceps resistien la guerra,

com el xarel·lo creixia al secà,

com els martorellencs patien la terra,

com es fundava un sindicat.

També diuen que a Can Bros

els humils treballadors,

després de llargues jornades

mataven a cop de porró,

les penes desconsolades.

La ciutat està plena d’història

i una part avui en recuperem

la de la vinya i el vi d’aquest poble,

és la història de la seva gent.

El vi ha estat el nostre aliat,

en els moments de nostàlgia,

d’alegria, de reflexió,

de celebració, d’enyorança-.

Als déus i als homes acompanya el vi

el seu caminar pel cel i la terra

Bacus i Dionís i l’essència del raïm

per sobre de la fertilitat, mar i guerra.

En Noè es posava les bótes,

diuen que li agradava trincar

i abans del diluvi universal

els va dir als animals

no patiu que seran quatre gotes!

I mentre Roma cremava

fidels a les seves idees

s’embriagava amb vi en Neró

entre cuixes de plebees.

Des d’Armènia a Babilònia

per l’Orient el vi viatjava

també els comerciants fenicis

del negoci s’aprofitaven.

A l’Odissea ens expliquen

que al vaixell es va formar un bon taco

20 litres de vi al dia

es fotia el ‘Telemaco’.

I d’aquest repàs per la història

potser el que més m’ha sorprès

és que sense ser català

a les seves noces va posar

molta aigua enlloc de vi

el garrepa de Canà.

A on no hi ha vi no hi ha amor, deia

Eurípides, i és que el vi pot ser l’elixir de

l’amor i el remei contra el desamor. El vi,

com deia Avicena, és amic del savi i

enemic del borratxo, és amarg i útil com

el consell del filòsof, està permès a la gent

i prohibit als imbècils, empeny al beneit

cap a les tenebres i el savi fins a Déu.

Certament el vi descobreix el mediocre i

el poca-solta, el despulla en quatre glops

i li treu l’abric del dissimul. (...)

El vi ens dóna estímuls i alegries, i per una

estona ens fa la vida més feliç mentre perdura

a la copa, per tot això i més, bevem i brindem,

si pot ser amb els excel·lents vins i caves

catalans, brindem per la bona gent, brindem

contra la crisi; segur que si busquem solucions

al voltant d’una copa, el vi ens ajudarà a trobar

nous camins, però sobretot brindem per la

felicitat, per la pau, brindem per la salut i per

la germanor dels pobles.

Brindem també per l’èxit del VIMART, la

primera fira de vins i caves de Martorell i per

la resta d’activitats que es duran a terme

durant la festa del Roser. Esperem que amb

la vostra participació i el vostre suport,

aquesta primera fira de vins de la nostra

localitat pugui arribar a ser un referent entre

les fires de vins de Catalunya.

Comencem amb modèstia, però molta

il·lusió i passió, i ja sabeu que al món del

vi, la il·lusió i la passió són els nexes que

uneixen els elaboradors amb els seus

clients més fidels. (...)

I m’agradaria acabar recordant el que deia

l’il·lustre martorellenc Francesc Pujols:

De la força de segar,

en neix la tendror del pa.

De la força de collir,

en neix la força del vi.

Que aquesta força que transmet el vi, les

seva gent i la seva cultura, camini sempre

al vostre costat. Segur que si l’accepteu

com a companya us farà ser més feliços.

Us desitjo que gaudiu d’aquesta excel·lent

festa del Roser.

Visca Martorell, Visca el vi i Visca Catalunya!”

ENTREVISTA MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178

08

JORDI MORERA I OLIVERASMESTRE JUBILAT DE MARTORELL

“LA LLENGUA DELCARRER I DEL PATICONTINUA SENT

EL CASTELLÀ”

ENTREVISTA AMB

09

ARRIBA A MARTORELL L’ANY 1975COINCIDINT AMB EL FINAL DEL FRANQUISMEI EL COMENÇAMENT DE LA TRANSICIÓ. COMRECORDA ELS SEUS INICIS?Amb nostàlgia. Després de treballar alsJesuïtes de Sarrià, de Casp i en acadèmiesde Barcelona i Badalona vaig trobar unafeina com a professor de català a Martorell.A través de l’aleshores regidor JoaquimMassaneda, l’Ajuntament em va fer uncontracte que anava en funció del meurendiment. És a dir, jo pagava una fiança ia l’acabar al curs, si estaven satisfets ambel meu rendiment, em tornaven els dinersque havia pagat.

VA TREBALLAR A LES ESCOLES D’ELSCONVENTS, JUAN RAMON JIMÉNEZ, BALMESI VERGE DEL CARME, A L’ESCOLA DE CATALÀI AL SECRETARIAT, COM A PREÀMBUL DE LAFORMACIÓ PROFESSIONAL. COM ES VA VIURELA IMPLANTACIÓ DEL CATALÀ A LES ESCOLES?El procés va ser molt lent. Hi havia moltsprofessors incòmodes a canviar de registre,fins i tot mestres de parla catalana. N’hihavia d’altres, potser per raonsideològiques, que es mostraven contraris afer-ho. Com els ajuntaments van tenir unacerta llibertat d’oferir classes en català, ales escoles públiques va ser més complicat.

GAIREBÉ 40 ANYS DESPRÉS, UNA DENÚNCIAFETA PER TRES FAMÍLIES POSA EN PERILL ELMODEL D’ESCOLA CATALANA I EL SISTEMAD’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA.COM A PROFESSOR DE CATALÀ QUINAVALORACIÓ EN FA?En un país de normalitat social podria veureamb bons ulls que cadascú poguésescolaritzar-se amb la seva llengua, però aCatalunya no es dóna aquest cas, no somen un país normal. Jo sóc partidari del model

d’immersió lingüística perquè ha donat unsresultats excel·lents en l’educació aCatalunya. A més ens ho avalen els estudisi resultats que s’han fet en àmbit europeu,però a les portes d’unes eleccionsespanyoles sempre apareixen aquestespolèmiques amb la llengua.

EN L’ÈPOCA QUE VA VIURE, EN ALGUNESAULES DE MARTORELL VA PODER ENSENYAREL CATALÀ A MOLTS ESTUDIANTS QUE A CASALA LLENGUA QUE ES PARLAVA ERA ELCASTELLÀ.Sí, és cert. Vaig tenir aquesta oportunitatd’ensenyar-los la llengua, però amb els anyshe arribat a la conclusió que la influènciad’un mestre és ben poca. La pressió que mésinflueix sobre els alumnes és el carrer i elsamics. I en aquest sentit, la llengua que esparla al pati i al carrer continua sent elcastellà, sobretot a la zona metropolitanade Barcelona. El castellà és una llengua queestà molt arrelada a la gent de Catalunya.

QUÈ EN PENSA QUAN SENT CONTÍNUAMENTQUE EL CATALÀ ESTÀ EN PERILL?Pel carrer sents a la gent jove parlar més encastellà que en català. No m’explico quanun catalanoparlant ho fa en castellà ambuna persona que entén perfectament lesdues llengües. Això fa que majoritàriamentdomini el castellà. Per exemple, en unmatrimoni mixt el que s’acaba imposant ésel castellà.

EN UNA SOCIETAT IMPREGNADA D’UNA CRISIECONÒMICA I DE VALORS, LA FIGURA DELMESTRE HA PERDUT PISTONADA. COMS’EXPLICA AQUEST CANVI DE TENDÈNCIA?És fruit de l’evolució de la nostra societat.El respecte de l’alumne cap al mestre i a la

inversa no és el mateix que abans. Peròcaldria analitzar si el respecte que hi haviaabans era només respecte o també hi haviapor i amenaça. Aquesta amenaça hadesaparegut i per una banda és bo, però peruna altra banda crec que hi ha una mancade treball en l’educació a casa. Abans elsalumnes eren respectuosos per por a quèels dirien els pares i ara són els pares quitenen atemorits els professors.

EN L’ACTE DE RECONEIXEMENT ALSPROFESSORS DE MARTORELL QUE US HEUJUBILAT, TOTS VAN COINCIDIR A DESTACARL’ESTIMA PER AQUESTA FEINA. ÉS UN VALORAFEGIT QUE TENIU ELS PROFESSORS?La feina de mestre té un component devocació molt clar. Hi ha feines mecàniquesque no necessiten obligatòriament estimarallò que fan. En canvi, ser mestre significatransmetre coneixements a persones ontambé s’estableixen vincles emocionals. Lameva satisfacció és quan hi ha alumnes queem truquen perquè conegui els seus fills od’altres que em conviden al seu casament.Aquesta és la recompensa que reps.

S’HA JUBILAT. I ARA QUÈ?Treballaré en diversos projectes vinculatsal departament d’Ensenyament del’Ajuntament de Martorell. Entre lesactivitats previstes són la participació delsescolars de 6è de primària dels centreseducatius a Ràdio Martorell; la coordinacióde l’elaboració de contes a càrrec delsalumnes de 2n i 4rt de primària i un projectelligat amb la música.

JORDI MORERA I OLIVERAS (BARCELONA,1950) S’ACABA DE JUBILAR DESPRÉS DE36ANYS COM A MESTRE DE CATALÀ ENDIFERENTS CENTRES EDUCATIUS DEMARTORELL. SE’L CONEIX COM EL ‘JORDIDE CATALÀ’, PERÒ A BANDA DE LA SEVATRAJECTÒRIA PROFESSIONAL PARTICIPA ENENTITATS ON FA TEATRE I CANTA.

10 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178

CLOPAS, AMAT I MIRÓ

D’ISIDRE CLOPASI DE JAUME AMAT IDEL PARC JOAQUIM MIRÓL'ALCALDE DE MARTORELL, SALVADOR ESTEVE VA DESCOBRIR LES PLAQUES DE LES PLACESDEDICADES A ISIDRE CLOPAS I JAUME AMAT, AL BARRI DE BUENOS AIRES. ESTEVE VAASSEGURAR QUE "ÉS UN ACTE DE JUSTÍCIA PERQUÈ VAN FER UNA TASCA IMPAGABLE PELPOBLE DE MARTORELL I QUE HAN DEIXAT LA SEVA EMPREMTA. ÉS BO QUE ELS NOMS DECLOPAS I AMAT ESTIGUIN ASSOCIATS EN UN BARRI COM EL DE BUENOS AIRES PERQUÈ AIXÍELS SEUS VEÏNS PODRAN DESCOBRIR EL SEU LLEGAT PERQUÈ A LA VILA JA ELS CONEIXTOTHOM". ESTEVE VA AFEGIR QUE "CLOPAS I AMAT NO APAREIXERAN ALS GRANS LLIBRESD’HISTÒRIA PERÒ PERSONES COM ELLS SÓN INDISPENSABLES PER ESCRIURE LA HISTÒRIADEL NOSTRE POBLE". EN L’ACTE, INCLÒS EN LES JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI, HI VANASSISTIR FAMILIARS I AMICS DE CLOPAS I AMAT.

BATEIG DE LES PLACES

CLOPAS, EL CRONISTA DE MARTORELLIsidre Clopas i Batlle, cronista municipal,conservador dels Museus i historiadorautodidacte i el Jaume Amat i Bargués,artista polifacètic, sensible al patrimonihistòric i al patrimoni natural, autor denombrosos esgrafiats que llueixen en moltesfaçanes del municipi.La regidora de Turisme i Patrimoni Històric,Maria Hinojo va dir que "dos espais del barride Buenos Aires s’han dedicat a dosmartorellencs amb diferents personalitatsperò amb un denominador comú: l’estimade Martorell per la seva història, pel seupatrimoni i pels seus orígens". En l’acte hivan intervenir l’historiador Ferran Balanzai la filla Assumpta Clopas.

MIRÓ, FUNDADOR DE L’ESCOLTISME A MARTORELLL’alcalde de Martorell, Salvador Esteve va batejaroficialment el parc de Joaquim Miró i Fisa,fundador de l’Agrupament Escolta Joan XXIII enun acte amb més de 300 persones. Esteve vaassegurar que “és un acte de justícia nomenarun espai públic de Martorell a una persona queva iniciar una tasca que es manté viva gairebé50 anys després. En Joaquim Miró va ser unapersona enèrgica, compromesa i amb uns valorsque l’avalen amb el paper que té, encara ara,l’escoltisme”. En l’acte, l’alcalde de Martorell vadescobrir una escultura feta per l’artista PacoArasa, una xiruca de formigó com a símbol delsvalors de l’escoltisme. El Parc de Joaquim Miró iFisa es troba a l’espai ubicat entre el carrer del riui el carrer de Sant Genís de Rocafort.Durant l’acte també van intervenir elsrepresentants actuals de l’Agrupament EscoltaJoan XXIII, Núria Domènech i Jordi Escoda qui vandestacar la figura del fundador. Una seixantenad’escoltes de les unitats de Martorell van cantaruna cançó dedicada al seu fundador.

AMAT: UN REFERENT DELS ESGRAFIATSRosario Navarro, presidenta del Centred’Estudis Martorellencs, va dir que “JaumeAmat va ser un il·lustre martorellencd’una gran tasca polifacètica des deldibuix a l’esgrafiat passant per la pinturai l’escultura. Ens ha deixat un llegat demés d’una cinquantena d’esgrafiats endiferents façanes del municipi. Si el Pontdel Diable és un monument emblemàticdel nostre passat romà, els esgrafiats sónun altre paradigma artístic de la identitatmartorellenca. Podem admirar lesfaçanes amb tota mena de motius iornaments geomètrics al·legòrics,mitològics i eròtics”. La denominaciód’aquests dos espais públics es va aprovarper unanimitat en sessió plenària del’Ajuntament de Martorell.

LA FAMÍLIA DE L'HISTORIADOR ISIDRE CLOPAS, AMB L'ALCALDE SALVADORESTEVE, SOTA LA PLACA AL BARRI DE BUENOS AIRES

FAMILIARS I AMICS DE L'ARTISTA JAUME AMAT VAN DESCOBRIR LAPLACA DE LA PLAÇA QUE PROTA EL SEU NOM

L'ALCALDE SALVADOR ESTEVE I ELS NÉTS DE JOAQUIM MIRÓ VANDESCOBRIR L'ESCULTURA D'UNA XIRUCA FETA PER L'ARTISTA PACO ARASA

11ALTRES INFORMACIONS

PARTICIPA

Els veïns que ho vulguin, poden fer ús del Reglament de Participació Ciutadana fent arribar lesseves cartes a l’adreça comunicacio@martorell.cat. Hi ha de constar nom i cognoms, DNI, adreçai telèfon. Les cartes no poden superar les 20 línies. Es reserva el dret de publicar o esmenar el text.

Martorell acollirà l’acte de lliurament delsVII Premis de Reconeixement Cultural delBaix Llobregat que es farà a El Progrés elproper 25 de novembre. Els premis tenencom a objectiu reconèixer la dedicació i eltreball de persones, col·lectius i entitats delBaix Llobregat que hagin tingut repercussió

pública sobre la comarca. Es distingeixen totsaquells que hagin destacat en alguns de lesdotze categories. Aquests premis, ques’entreguen cada dos anys, els impulsa elCentre d’Estudis Comarcals del BaixLlobregat.

SEU DELS PREMIS DERECONEIXEMENTCULTURAL DEL BAIXLLOBREGAT

L’Ajuntament de Martorell, a través delregidor de Promoció Econòmica, Lluís Amatha iniciat un seguit de trobades ambempreses, emprenedors i empresaris delmunicipi per establir sinèrgies i compartirrecursos. En les trobades, l’Ajuntamentofereix serveis d’assessorament i espais detreball (el Viver d’empreses al Molí Fariner)i coneix de primera ma les necessitats i elsprojectes a curt i mitjà termini de lesempreses. Les primeres trobades s’han fetaquest octubre amb representants de lesempreses Escofet i Solvay.

PROMOCIÓECONÒMICACONTACTA AMBEMPRESES IEMPRENEDORS DEMARTORELL

Montserrat Campmany i Clarós, presidenta dela junta local de l'Associació Espanyola Contrael Càncer (AECC) durant 32 anys, va viure, el 21d’octubre passat, un emotiu acte dereconeixement com a filla predilecta deMartorell al Centre Cultural. Campmany varebre una placa de reconeixement a mans del’alcalde Salvador Esteve. En l’acte, amb prop detres-centes persones a l'Auditori, es va projectarun audiovisual amb imatges de la trajectòria

de Campmany al capdavant de l’entitat.Campmany, visiblement emocionada, vasubratllar que "tot el que he fet fins ara haestat perquè m'agrada ajudar a la gent,sobretot als qui més ho necessiten com sónels malalts de càncer. Seguiré lluitant perquèentre tots aconseguim trobar la fórmula persuperar el càncer. Em sento molt honorada ifeliç per aquest reconeixement que m’ha fetel Consistori".

MONTSERRATCAMPMANY I CLARÓS,FILLA PREDILECTA DEMARTORELL

MONTSERRAT CAMPMANY VA REBRE LA DISTINCIÓ DE FILLA PREDILECTA DE MARTORELL EN UN ACTE EMOTIU AL CENTRE CULTURAL.

ALTRES INFORMACIONS12 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178

La Fundació Francesc Pujols commemora elcentenari de la constitució de ‘Les Arts i els Artistes’(1910-2010) del qual Francesc Pujols en fousecretari i l’ànima d’un moviment renovador del’art català del primer terç del segle passat. ElMuxart Espai d’Art i Creació Contemporanis aculll’exposició d’obres individuals representativesdel moviment de ‘Les Arts i els Artistes’. L’acted’inauguració va anar a càrrec de Joan Isart,comissari de l’exposició i patró de la FundacióFrancesc Pujols.El 18 de novembre es farà una conferènciasobre ‘Les Arts i els Artistes’ a càrrec deSusanna Portell i el 16 de desembre, xerradasobre ‘L’escultura a Les Arts i els Artistes’, ambFrancesc Fontbona.Les dues activitats començaran a les 19.00 horesal Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis.

COMMEMORACIÓ DELCENTENARI DE'LES ARTS I ELS ARTISTES'(1910-2010)

L’escriptor martorellenc Andreu GonzálezCastro i Ramon Gasch (Santa Maria dePalautordera) han guanyat el Premi NèstorLuján de Novel·la Històrica 2011, deColumna Edicions, amb l'obra 'Bon cop defalç!'. El premi està dotat amb 6.000 euros.L’any passat va presentar el seu primerllibre ‘100 motius per ser del Barça i no serdel Madrid’ (Cossetània, 2010) i aquest any‘100 moments estel·lars del Barça’(Cossetània, 2011). El llibre ‘Bon cop de falç!’es presentarà el 15 de desembre a Martorell.

ANDREU GONZÁLEZCASTRO GUANYA ELPREMI NÈSTOR LUJÁNDE NOVEL·LAHISTÒRICA 2011

L'EXPOSICIÓ 'LES ARTS I ELSARTISTES' LA DIFON LAFUNDACIÓ PUJOLS AL

MUXART ESPAI D'ART ICREACIÓ CONTEMPORANIS

Higinio Garrido Patón (Torrenueva, Ciudad Real1946) va rebre una distinció per part del’Ajuntament de Martorell per la seva dedicacióde prop de 50 anys com a voluntari de CreuRoja. L’alcalde Salvador Esteve va fer-li entregad’una placa commemorativa i va explicar que“ha estat una persona que ha treballat deforma altruista a Creu Roja i després de totsaquests anys és un referent per a la gent jove

que s’incorpora com a voluntari. Personescom l’Higinio, disposades a donar el seu tempsa canvi de res, són molt necessàries en l’actualcontext socioeconòmic que vivim”. En l’actehi van assistir una bona representació delsregidors del Consistori; el president provincialde Creu Roja, Josep Quitet i el president del’oficina comarcal al Baix Llobregat Nord,Santiago Sánchez.

DISTINCIÓ PER A HIGINIOGARRIDO PATÓN,VOLUNTARI DE CREUROJA DURANT 50 ANYS

HIGINIO GARRIDO VA REBRE UNA DISTINCIÓ PER LA SEVA TASCA COM A VOLUNTARI DE CREU ROJA A MARTORELL

13GRUPS MUNICIPALS

SALUT

MALAHERÈNCIA ENTEMPS DECRISI, PERÒ ENSORTIREM!

És molt normal que en trobar-se dos o més amics, amb unacopa d’alguna beguda a la mà,es desitgin salut! I és que la salutforma part de la condicióhumana i és un dels béns méspreuats de la vida i encara méses valora quan ens manca.Aquests darrers dies hem pogutcopsar l’estat d’ànim de moltsprofessionals de la salut il’enorme preocupació pel futurdel servei públic de salut.Fins no fa gaire temps, el nostresistema de salut era consideratel 5è millor del món i aixòomplia de satisfacció no nomésels professionals sinó a laciutadania que creiem enl’enorme valor d’un patrimonicom aquest.I és per això que és tanpreocupant l’actuació delGovern de la Generalitat i delseu Conseller de Salut, Sr. BoiRuiz, que ha dedicat gran partde la seva vida a defensar elsagents privats de la salut i que

ara, paradoxalment, siguil’encarregat de defensar elsserveis públics. La seva gestióestà posant en risc un patrimonicol·lectiu fruit de l’esforç demoltes persones durant moltsanys.La velocitat a què el nou Governde la Generalitat està deixantdegradar el sistema sanitariresulta increïble per a gran partde la ciutadania i per part delsprofessionals de la salut.Resulta incomprensible queaquells que s’omplen la boca endefensa del país en abstracte,erosionen el nostre patrimoni,degradant els elements que fangran un país com són els serveispúblics.

JOSEP CASASAYAS I PUIGREGIDOR DE POLÍTICA ECONÒMICA, HISENDAI RÈGIM INTERIOR

ADRIÀ ARQUÉGRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

Que l’actual crisi econòmica té unabast general , és indubtable. Però,l’abast de la crisi o la celeritat persortir-se’n depèn, en gran mesura,de les accions que els diferentsgoverns.A Catalunya no vam estar de sort.Durant l’any 2010, el Governtripartit, de cada 3 euros que esvan gastar, 1 no tenia coberturad’impostos. L’herència del tripartit és un dèficit del 4,2% del PIB (8.352milions d’euros). Han deixat54.000 milions d’euros en facturesper pagar, i uns interessos de 6milions d’euros al dia.Davant de la crisi es pot actuaramb actitud irresponsable iutilitzar-la per atacar elcontrincant polític, com han fet PPi PSOE a l’estat, o bé es pot treballarde manera decidida per salvarl’economia. En un moment tandelicat com el que travessal’economia espanyola, PP i PSOEhan estat incapaços d’arribar aacords per fer front a les dificultats.CiU ha actuat amb responsabilitatdavant la crisi i ha donat suport al

govern per prendre aquellesmesures que evitessin quel’economia espanyola acabésintervinguda.És cert que la gestió econòmica delgovern del PSOE ha estat nefasta.El president Zapatero va començarnegant l’existència de la crisi, quanes va decidir a actuar ho va fer tardi malament i ha acabat lalegislatura havent de convocar leseleccions abans d’hora. Lluny defer una oposició responsable iconstructiva, el PP ha actuatúnicament pensant en els seusinteressos de partit i, en cap cas,en els interessos de l’estat. Éstemps de crisi, i calen decisionsvalentes i sovint poc populars. CiUproposa una política econòmicarigorosa i responsablefonamentada en la cultura deltreball i l’esforç i que premiïl’economia productiva.Només amb esforç ens ensortirem, aquells que aprofiten lacrisi per treure’n rèdit electoral fanun mal favor al país. A Martorell ia Catalunya hi ha sectors i

empreses que estan fent molt béla seva feina i hi ha indicadorseconòmics que registren dadesque ens permeten ser optimistesde cara a la recuperacióeconòmica. Tenim la fermaconvicció que si treballem units ifem bé la feina serem capaços desortir reforçats d’aquesta crisieconòmica.

MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 201114 GRUPS MUNICIPALSBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 178

El ple de setembre va tenirexcepcionalment banda sonora.Desafortunadament, no va seruna música agradable i relaxant,sinó la de les veus que van sortiral carrer per protestar per lesretallades en sanitat en generali per les que comencen a prendrecos a l’hospital de Martorell.L'activitat quirúrgica hadisminuït i es vol baixar encaramés l’activitat en ponts iperíodes de vacances; hi hamitja planta tancada des del’estiu, és a dir, llits que estanbuits, què no es poden utilitzari sense masses esperances quees torni a reobrir, almenys demoment, i és possible que estanquin més llits conseqüènciade la baixada de l'activitatquirúrgica; reajustaments de laplantilla, etc., en definitiva, elfruit de les retallades obligadesa prendre per ordre de laConselleria de Salut a mans delconvergent Boi Ruiz i elconsentiment de la Junta dePatrons.

També, el passat 1 d’octubre vahaver-hi tot un seguitd’activitats al nostre municipien protesta per les retallades eneducació, recolzades, entrealtres, per famílies iprofessionals de l'educaciópública.A ICV també creiem que lesretallades del govern de CIU (idel PSOE i PP), estan atacantbrutalment a dos dels pilarsfonamentals com son la sanitati l'educació; per aquest motiuhem participat en aquestesmobilitzacions i també a la delpassat 15 d’octubre a Barcelona,i a altres ciutats del món. Iparticiparem i recolzarem atotes les que es proposin des dela ciutadania.L'agrupació local d'ICV Martorellvolem encoratjar a totes lespersones a la mobilitzaciópacífica per reivindicar unsserveis públics de qualitat.Creiem fermament que defensarlo públic no és només un dret,es també una obligació de tots i

totes ja que hi va haver moltespersones que van lluitar durantmolt de temps per tenir aquestdrets que ara trontollen des delsgoverns CiU.El dia 20 de novembre tenimtambé la oportunitat de dir lanostra, a les urnes, i demostrarals grans partits que ja en tenimprou d’aquesta manera de fer, ique hi ha altres sortides a lacrisi, diferents a les quemarquen els seus “mercats”.

FRANCESC J. ARPAL I MACIÀGRUP MUNICIPAL DEL PP

LA IMMERSIÓLLINGÜISTICA

En un país democràtic, en unasocietat que viu en democràciatots estem obligats a complir leslleis, les sentències dels tribunalsi l’estat de dret.Totes les institucions públiques iels propis polítics estem obligatsa respectar el principi de legalitat;per tant, una cosa és plantejarcanviar unes lleis d’acord a lesnormes legals i constitucionalsvigents, i una altra molt diferentés plantejar un incompliment oun rebuig de les resolucionsjudicials. Instar a oposar-se acomplir una sentència judicialferma o rebutjar-la en els seuspropis termes és un acte deruptura de l’Estat de dret.El Partit Popular respecta totes leslleis incloses les que vol modificari mai posem en qüestió lesresolucions judicials, les acatem isi s’escau les impugnem davantd’altres tribunals superiors.El Tribunal Suprem és l’únicainstància judicial que técompetències en matèria de

cassació sobre la qüestió de lallengua en l’ensenyament. Pertant, ha fet el que li correspon alnostre ordenament jurídic; les tressentències creen jurisprudència,per tant, tots els tribunals dejustícia inferiors hauran de seguiraquesta línia interpretativa.Les sentències del TribunalSuprem diuen amb claredat queno s’ha de dividir els nens per raóde llengua, ni es pot limitar l’úsvehicular de la llengua castellanaa un tracte individual pels que hodemanin, no discuteix que hi hagimés carga lectiva en català però síque només es faci en llenguacastellana la pròpia assignaturade castellà. D’altra banda el quedicta la sentència no va en contradel sistema d’immersió sinó quel’amplia, de tal manera que elcastellà sigui també llenguavehicular de l’ensenyament aCatalunya. Per tant, amb lasentència el que es fa és donarcompliment a l’Estatut, laConstitució i les resolucions

judicials; les matemàtiques, lahistòria i la geografia es podenaprendre en castellà o en catalàsense que això suposi capproblema a l’aprenentatge delcatalà.En democràcia, el marc legal s’hade respectar, també a Catalunya itambé a Martorell, i els càrrecselectes han de ser els primers adonar exemple del compliment deles lleis i de l’Estat de Dret.

RETALLADESSOCIALS:“ NO GRÀCIES”

OLGA FERNÁNDEZ OCHOAGM ICV MARTORELL

15GRUPS MUNICIPALS

INFORMACIÓ DE SERVEI

TORNS DE GUÀRDIA28 OCT. - 04 NOV. > FCIA. CURTO04 NOV. - 11 NOV. > FCIA. MIRALLES CISQUER11 NOV. - 18 NOV. > FCIA. LAIA ROVIRA18 NOV. - 25 NOV. > FCIA. PARERA25 NOV. - 02 DES. > FCIA. HERNÁNDEZ

CRÈDITS

MARTORELLButlletí d’informació municipal

Edita:Patronat Municipalde Mitjans de Comunicació

Redacció:Departament de Premsa i Comunicació

Correcció lingüística:Servei Local de Català

Disseny i maquetació:www.espaigrafic-disseny.com

Impressió:Llobregat Nord. Tècniques Gràfiques, SL

Dipòsit legal: B-17.326-81

Tiratge: 12.000 exemplars

Aquest butlletí es distribueix gratuïtament pertotes les bústies del municipi i en els edificis ones faciliti l’entrada del repartidor. Si no el rebeucorrectament, comuniqueu-nos-ho al correuelectrònic comunicacio@martorell.cat

Els torns són setmanals, comencen i acaben a les 20.00 h delDIVENDRES de cada setmana

AJUNTAMENT DE MARTORELL 93 775 00 50 - www.martorell.cat

TRANSPORT URBÀ 93 775 34 34FGC: ATENCIÓ AL CLIENT 93 205 15 15RENFE 902 240 202 I 900 200 212

A.P.RÀDIO TAXI MARTORELL 93 775 24 45 (24h)www.taximartorell.com

POLICIA LOCAL 93 775 07 83MOSSOS D’ESQUADRA 088 · 112BOMBERS DE LA GENERALITAT 93 775 10 80 · 93 775 10 85

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA 93 775 00 89PARRÒQUIA DE CRIST SALVADOR 93 775 39 18

CREU ROJA 93 775 05 50URGÈNCIES MÈDIQUES 061SANITAT RESPON 902 111 444PROGRAMACIÓ VISITES MÈDIQUES www.gencat.net/icsHOSPITAL SANT JOAN DE DÉU 93 774 20 20SERVEIS FUNERARIS 93 775 55 52

CORREUS I TELÈGRAFS 93 775 11 46INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT 012MOBLES I TRASTOS VELLS per accedir al servei de recollidacal trucar al telèfon 93 775 34 34.DEIXALLERIA MUNICIPAL 93 776 52 34AIGÜES DE MARTORELL 93 775 10 28RÀDIO MARTORELL 93 775 5252OMIC 93 775 37 52

GAS NATURAL 902 079 997FECSA-ENDESA informació 902 507 750 · avaries 902 536 536

FARMÀCIESFARMÀCIA DE DIOSC/ COMERÇ, 5 - (ESTACIÓ RENFE)93 775 32 29FARMÀCIA LAIA ROVIRAC/ PAU CLARIS, 3 - (CTRA. NACIONAL II )93 775 02 89FARMÀCIA PARERAPL. DE LA VILA, 11 (LA VILA)93 775 18 97FARMÀCIA HERNÁNDEZAV CAPITÀ BATLLEVELLLLUÍS DE REQUESENS, 4 (BUENOS AIRES)93 775 40 61FARMÀCIA MIRALLES VIAAV GERMANS MARTÍ, 25 - (EL PLA)93 774 15 19FARMÀCIA MASSANEDAPL. V. RODRÍGUEZ, 1 (BUENOS AIRES)93 774 19 54FARMÀCIA CURTOC/ SANT ESTEVE SESROVIRES, 6 - (CAMÍ FONDO)93 775 23 13FARMÀCIA MIRALLES CISQUERPL. FREDERIC DURAN, 3 - (TORRENT DE LLOPS)93 774 26 46

ADOLF BARGUÉSGRUP MUNICIPAL D’ERC

DIARID’A BORD

La nau municipal de la nostra vilasegueix la seva deriva, queden encaraquatre llargs anys per arribar a porti decidir en el canvi, quina ha de serla tripulació i, sobretot, el capità quemeni el timó. Mentrestant a bord,marineria, suboficials i oficials fande més i de menys.Aquests mesos, la travessia ha estatplàcida, algun nuvolet i el ventsempre de pocs nusos, però a puntde creuar l’equador de l’any, nopreveiem la mar gaire tranquil·la,Posidó ens fita de reüll i hem d’estaralerta.Els pressupostos per al següentexercici, estan en capella i calpreveure per al manteniment delvaixell les condicions més adverses.No tothom veu l’esdevenidor ambels mateixos ulls. Nosaltres, hiaportarem el nostre parer.El capità va voler entretenir-nos ambuna sala d’exercicis nova, tots hipodem practicar l’esport, fer saunes,estiraments i exercicis ambmàquines i tenim monitors que ensajuden; la inversió ha estat molt

important i el manteniment encaraho és més.Fet i debatut, intuïm que serà bastantmés car del que ha previst el capità;segons ell, generarà unes pèrdues de20.000 € l’any i jo m’hi jugaria labrúixola de mon avi a que, com amínim, serà deu vegades més gran.Una part de la tripulació, estàintranquil·la. Provinents de Casa enCarreras van cedir un antiga seusocial, anomenada Ateneu, amb 130socis.130 llunes desprès, el nostre Capitàl’inaugurà... i el tornà a tancar. Encarano hi ha model de gestió a la vista, osí? El pla d’usos per a l’Ateneu quevan elaborar els nostres tècnics, unaconsultora externa i la Diputació deBarcelona jeu en algú calaix o sen’espera la seva aplicació?Per cert, companys: Encara no tenimresposta del capità, del que s’hi ha defer als nostres rius; nosaltres hemenviat alguna ampolla ambmissatges de socors al l’Alt Almiralleuropeu per veure si ens ajuden, i enells confiem.

Per avui res més, ajudarem en lesmaniobres difícils i exercirem elcontrol quan calgui, descuideu ja usen faré cinc cèntims en el proper diarid’a bord.Ps. El nostre president, el del timó,sovint utilitza els simils mariners perilustrar situacions i ho encerta, doncsa vegades si dius les coses per el seunom, massa sovint ni t’escolten ni etcontesten.