Butlletí 183. Octubre-novembre 2012

16
martorell BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183 OCTUBRE - NOVEMBRE DE 2012 Pàg. 06 i 07 ENTREVISTA A JORDI GIBERT, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL A MARTORELL: “EL CAMÍ QUE HA EMPRÈS CATALUNYA JA NO TÉ RETORN” PÀG. 10 MÉS DE 8.200 ESTUDIANTS INICIEN EL CURS ESCOLAR 2012-2013. LA PRINCIPAL NOVETAT HA ESTAT LA POSADA EN MARXA DE L’INSTITUT MARTORELL, A L’AV. FÈLIX DURAN I CANYAMERES Pàg. 08 i 09 S’INICIA EL PROCÉS D’ANÀLISI, TREBALL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA (PGOU) QUE ACABARÀ AMB L’APROVACIÓ DEFINITIVA EL VIMART AGAFA VOLADA LA FIRA DE VINS I CAVES DE MARTORELL ES CONSOLIDA AMB MÉS EXPOSITORS I MÉS VISITANTS

description

Butlletí d'Informació Municipald e Martorell. Exemplar número 183. Octubre i novembre de 2012

Transcript of Butlletí 183. Octubre-novembre 2012

martorellBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183OCTUBRE - NOVEMBRE DE 2012

Pàg. 06 i 07ENTREVISTA A JORDIGIBERT, PRESIDENTD’ÒMNIUMCULTURAL AMARTORELL: “EL CAMÍQUE HA EMPRÈSCATALUNYA JA NO TÉRETORN”

PÀG. 10MÉS DE 8.200 ESTUDIANTSINICIEN EL CURS ESCOLAR2012-2013. LA PRINCIPALNOVETAT HA ESTAT LAPOSADA EN MARXA DEL’INSTITUT MARTORELL, AL’AV. FÈLIX DURAN ICANYAMERES

Pàg. 08 i 09S’INICIA EL PROCÉSD’ANÀLISI, TREBALL IPARTICIPACIÓCIUTADANA DEL PLAGENERAL D’ORDENACIÓURBANA (PGOU) QUEACABARÀ AMBL’APROVACIÓ DEFINITIVA

EL VIMART AGAFA VOLADALA FIRA DE VINS I CAVES DE MARTORELL ES CONSOLIDA

AMB MÉS EXPOSITORS I MÉS VISITANTS

MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2012

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183

FESTA DEL ROSER02

L’entorn del casc antic es vaomplir de gom a gom i elsvisitants van participaractivament en les activitatscomplementàries al Vimart.Des del tast de vins a càrrec del’enòleg martorellenc ToniAlbiol; el concert de Em patinala mandarina (amb Dolo,cantant de Pastora i lavioloncel·lista Anna Carné) i unconcert de jazz als jardins del’Enrajolada.

ELROSERCOTITZAA L’ALÇAAMB ELVIMARTEL VIMART JA ÉS UNA FIRA CONSOLIDADAA MARTORELL. LA MOSTRA DE VINS ICAVES, QUE VA COMENÇAR L’ANY PASSATEN LA FESTA DEL ROSER, HA REFERMATEL SEU PAPER ENGUANY EN UNA MOSTRAON HI HA PARTICIPAT MÉS D’UN MILERDE PERSONES AL CASC ANTIC DEMARTORELL. MÉS D’UN MILER DEPERSONES VAN DEGUSTAR LESPROPOSTES DE VINS I CAVES A LA PLAÇADE L’ESGLÉSIA.

03

VALORACIÓ POSITIVA ENTRE EXPOSITORS,VISITANTS I ORGANITZACIÓEl Vimart d’enguany ha donat a conèixer la DOde proximitat, la DO Empordà (a causa delsincendis de l’estiu passat) i les cooperativesvinícoles d’acció social. Prop d’una vintena decellers i restauradors van participar al Vimart.

La regidora de Cultura, Cristina Dalmau, explicaque “l’any passat, en la primera edició, javam veure que el Vimart era una bona apostaper fomentar l’esperit vitivinícola deMartorell. Hi ha hagut més expositors i mésvisitants, tot i coincidir amb el Cavatast deSant Sadurní d’Anoia. Això demostra queanem pel bon camí per ser una mostra dereferència en aquest sector”. Durant el Vimart

es van servir més de 900 copes de vi. Larecaptació feta durant la mostra es destinaràa la campanya www.focalcor.cat per a l’entitatSalvem l’Empordà. El Vimart ha comptat ambla col·laboració de la Fundació Arc de Sant Martíi l’empresa Moon Wine.

CERCAVILA DEL MOST I PREGÓ DEL PAGÈS JOSEPVILALa recollida de raïm a la plaça del Vi a càrrecde l’alcalde Salvador Esteve va ser el tret desortida del cercavila del most. Amb laparticipació de les figures festives de Martorell,a més de la Colla de Geganters d’Abrera iGegants, grallers i bestiari de Parets del Vallès,com a convidats. A l’arribar a la Vila es va ferel ball tradicional en una plaça de la Vila plenade gom a gom. Una munió de nens i nenes van

trepitjar raïm. Un fet que arrela la festa entreels més petits.

El pregoner del Roser 2012, Josep Vila, és un delspocs pagesos que encara conreen a Martorell.Vila va explicar, des del balcó de l’Ajuntament,que “si els avantpassats aixequessin al cap ensdirien que estem bojos. Abans ho collíem a mài durant molts dies; ara ho fan les màquines ien poques hores. A la vinya ja no hi ha gentque culli. És una feina que no atrau, però jo sócfeliç de ser al camp”. Vila va destacar el pes deMartorell en la tradició vitivinícola: “som la portade la DO Penedès, que comença al Pont delDiable i acaba a l’Arc de Barà”. L’ofici de pagès live dels seus pares, qui des de l’any 1963 tenenuna parada de fruita a la plaça de la Vila.

EL PREGONER DEL ROSER, JOSEP VILA, DIRIGINT-SE AL PÚBLIC. EL PAGÈS VA DESTACAR LASEVA PASSIÓ PER L'OFICI

EL CERCAVILA DEL MOST VA MOSTRAR LA CULTURA POPULAR QUE VIU EL MUNICIPI ELS EXPOSITORS VAN TENIR UNA GRAN DEMANDA DURANT EL VIMART

04 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2012

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183

FESTA DEL ROSER

ESTEVE DESTACA LA “MIRADA EN L’HORITZÓ”DE LES ENTITATSLa trobada d’entitats a Ca l’Oller va servir perconèixer les propostes de l’Agrupament EscoltaJoan XXIII (El Cau), l’Associació de Capgrossosi Associació de Geganters i el PatronatCavalcada de Reis de Martorell. En la sevaintervenció, l’alcalde Salvador Esteve vaassegurar que “m’ha agradat molt el que hanexplicat les entitats que han participat enaquest acte. No només pel seu passat sinósobretot del seu futur. Mirar enrere és bo peròés molt millor encara tenir clara la miradaen l’horitzó més proper. Aquest és un mirallque té Martorell”. Esteve va felicitar a lesentitats i va destacar el paper que hi juguenen la vida social i associativa del municipi.

L’acte es va tancar amb la interpretació de duespeces del grup Painomi.

FIRA D’ARTESANIA, PUNTAIRES I MARXA DE LAGENT GRANL’últim dia festiu del Roser va concentrar-se a laVila amb la fira d’artesania, la 14a Marxa de lagent gran, la 22a trobada de puntaires, el 25èAplec de sardanes del Roser, el 21è concurs defotografia de muntanya, el 6è Concursintercomarcal d’enganxaments amateurs i unavisita guiada pel món del vi amb la col·leccióparticular de Valentí Mas a Cal Valldosera.

PAINOMI GUANYA EL 5È CONCURS O-KÀLIA DEMARTORELLEl grup Painomi ha estat el guanyador del 5èconcurs O-Kàlia de música de Martorell. Així

ho va deliberar el jurat del certamen. Painomi,de recent creació, està format per cinc noies:la Isabel Archs, la Clàudia López, la ClàudiaIbáñez, la Clàudia Padilla i la Neus Navarrete.Com a guanyador del 5è concurs O-Kàlia,Painomi rep 450 euros en metàl·lic i serà elgrup teloner d’un dels concerts de la Fira dePrimera de Martorell de 2013.

El segon premi ha estat per a Kissing &Elephant, que obté 250 euros i l’actuació coma teloners durant la Festa Major de 2013.Finalment, el tercer premi ha estat pel grupBimba, que guanya 150 euros i actuarà com ateloners de la Festa del Roser 2013. Lesactuacions musicals dels Buhos, Joan i Laia, DjLike i Dj Eddy-B van completar el Roser.

PAINOMI ÉS EL GUANYADOR DEL 5È CONCURS O-KALIA DE MARTORELL

LA TROBADA DE PUNTAIRES VA ENGALANAR LA PLAÇA DE LA VILA

LA 14A MARXA DE LA GENT GRAN VA RECÓRRER ELS CARRERS DEMARTORELL

LA TROBADA D'ENTITATS A CA L'OLLER. EL CAU CELEBRA 50ANYS D'EXISTÈNCIA

EL ROSER VA ACOLLIR EL 25È APLEC DE SARDANES A MARTORELL

LA FIRA D'ARTESANIA A LA VILA VA APLEGAR A UNA MUNIÓ DEVISITANTS

EN L’11 DE SETEMBRE MÉSREIVINDICATIU DELS ÚLTIMS ANYS,MÉS DE MIG MILER DE PERSONES VANPUJAR A LA MUNTANYA DE LESTORRETES PER DESPLEGAR LA GRANSENYERA QUE VA PRESIDIR LA DIADADE L’ONZE DE SETEMBRE AMARTORELL. L’ACTE, QUE L’ORGANITZAANUALMENT LA SECCIÓ SARDANISTA,ARRIBAVA A LA 35A EDICIÓ.

La lectura del manifest va anar a càrrec del’escriptor de Martorell, Andreu GonzálezCastro, membre d’Òmnium Cultural. Elmanifest reclama la unitat de la llengua,denuncia l’espoli fiscal de Catalunya i exigeixel dret a decidir dels catalans. Els Gegants deMartorell van pujar la figura de la Velletafins a les Torretes. Els assistents van cantarEls Segadors.Tot seguit, prop de 200 persones van assistir al’esmorzar de germanor a la plaça de la Vila,on es va gaudir d’una ballada de sardanes amb

la cobla Vila d'Olesa. D’altra banda, l’Associacióde Motos Clàssiques i Antigues de Martorell(AMCAM) va celebrar la 20a marxa de motosper la Diada. El concert d’havaneres amb elgrup Espigari a la plaça de la Vila va cloure elsactes de la Diada a Martorell.L’Ajuntament va suspendre l’acte de l’ofrena floralals patriotes morts per les llibertats de Catalunyadel fossar de sant Bartomeu perquè desenes demartorellencs poguessin participar a lamanifestació convocada per la Marxa per laindependència a Barcelona.

0511 SETEMBRE

MÉS DE MIG MILER DEPERSONES ALCEN LA SENYERAA LA SERRA DE LES TORRETES

LA SENYERA VA TORNAR A DESPLEGAR-SE ALES TORRETES. - P. ALEGRE

L'ESCRIPTOR ANDREU GONZÁLEZ VA LLEGIR EL MANIFEST D'ÒMNIUMCULTURAL. - PERE ALEGRE

ELS ASSISTENTS A L'ENLAIRAMENT DE LA SENYERA VAN CANTAR ELS SEGADORS. - P. ALEGRE

ENTREVISTA A

ENTREVISTA06 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2012

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183

JORDIGIBERT“A ÒMNIUM CULTURAL TENIMCLAR QUE, MÉS ENLLÀ DE LAPOLÍTICA, HI HA EL PAÍS I ELBENESTAR DE LA GENT QUEVIU A CATALUNYA”

LA SECCIÓ LOCAL D’ÒMNIUMCULTURAL ÉS UN PAS ENDAVANTDEL QUE VA SER MARTORELLDECIDEIX?Tot i que la creació de la secció locald’Òmnium Cultural va serposterior a la consulta impulsadaper Martorell Decideix, cal recordarque Òmnium Cultural és unaentitat que té més de cinquantaanys de vida i que en tot aquesttemps sempre ha comptat amb elsuport de molts socis del nostremunicipi. En canvi, MartorellDecideix va ser una iniciativapopular espontània i puntual queva sorgir per sumar-nos com apoble a les consultes per laindependència que es van fer pertot Catalunya i, fruit del bon gustde boca que va deixar, molta de lagent que hi va col·laborar ha vistÒmnium Cultural com l’entitatmés transversal per continuartreballant per al plereconeixement de Catalunya coma poble lliure i sobirà i se n’ha fetsoci. El fet de poder crear-ne laSecció Local ara fa un any ens hapermès guanyar visibilitat en totesles activitats que organitzem isumar molts suports entre lasocietat civil de Martorell.

EN L’ACTUALITAT, I DESPRÉSD’ANYS DE TREBALL CONSTANT,ÒMNIUM TÉ LA VOLUNTAT DE SEREL PUNT DE TROBADA DE LASOCIETAT CIVIL. AQUEST ÉS L’ÈXITD’ÒMNIUM, ARRIBAR A LA GENTMÉS ENLLÀ DE LA POLÍTICA?

La voluntat d’Òmnium mai haestat fer política. Això sempre hohem deixat en mans dels politics,però com a membres de lasocietat civil que som, ens veiemen l’obligació de treballar, lluitari mirar d’incidir en la promociói la normalització de la llengua,la cultura i la identitat nacionalde Catalunya. Més enllà delspartits d’esquerres, de dretes ode centre hi ha el país i elbenestar de tots els ciutadansque hi vivim, i això desd’Òmnium sempre ho hemtingut ben clar.

EN LA MANIFESTACIÓ DE L’ONZEDE SETEMBRE, LA SOCIETAT CIVILDIU PROU. QUINA ÉS LA POSICIÓD’ÒMNIUM?Òmnium treballa obertament peraconseguir la plena sobirania delpaís perquè entenem que tots elsque vivim a Catalunya hi sortiríemguanyant. La manifestació de

l’Onze de Setembre va ser un clarexemple d’unitat del poble deCatalunya, amb un milió i mig depersones de totes les edats, tots elsorígens, parlant diferents llengüesi reclamant obertament laindependència del nostrepaís;l’evidència més clara queestem en un camí sense retorn.Que en un context de crisi icrispació com el que tenim a l’Estatespanyol sorgeixi una il·lusiócol·lectiva com aquesta no és pascasualitat. Durant anys els catalanshem estat maltractats i ara semblaque majoritàriament optem perobrir el nostre propi camí. El futurés a les nostres mans.

UNA DE LES TASQUES D’ÒMNIUMÉS AFRONTAR ELS NOUS REPTESQUE PLANTEJA UNA SOCIETATCANVIANT I EN CONSTANTEVOLUCIÓ: LA CATALUNYA DELSEGLE XXI. QUIN ÉS EL CAMÍ ASEGUIR?

Estem a favor d’un referèndumd’autodeterminació perquèentenem que és la fórmula mésdemocràtica de preguntar al poblequè vol ser i cap a on vol anar.Volem que es faci la voluntat de la

majoria de catalans i catalanes ique es respecti el resultat siguiquinsigui.

I A MARTORELL, EN UNAPOBLACIÓ DE L’ÀREAMETROPOLITANA, QUIN ÉS ELTREBALL QUE US HEU PLANTEJATDES DE LA SECCIÓ LOCAL?

Catalunya sempre ha estat terrad’acollida i d’integració, i així homarquen les enquestes, quemostren també una creixentvoluntat d’autodeterminacióentre la gent que va haverd’emigrar en el seu dia del seupoble i ha trobat a Catalunya elbenestar i la prosperitatdesitjada per a ells i per als seusfills. Així que des de Martorelltreballarem per una Catalunyacohesionada que defensa sensecomplexos la llengua, la culturai el país. Aquells que vulguinsumar-se al projecte d’ÒmniumCultural es poden posar encontacte amb nosaltres a travésdel correu electrò[email protected] .Si desitgeu fer-vos socis del’entitat podeu fer-ho a través delseu web: www.omnium.cat

07

ÒMNIUM CULTURAL ÉS UNA DE LESENTITATS DE REFERÈNCIA QUETREBALLA PER LA PROMOCIÓ I LANORMALITZACIÓ DE LA LLENGUA, LACULTURA I LA IDENTITAT NACIONALDE CATALUNYA. DES DE FA UN ANY, IEN PLENA EFERVESCÈNCIACATALANISTA, UN GRUP DE JOVES DEMARTORELL VA IMPULSAR UNA SECCIÓLOCAL. JORDI GIBERT ÉS UNREPRESENTANT DE LA SECCIÓ LOCALD’ÒMNIUM CULTURAL.

08 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2012

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183

POUM

És per això que s’ha iniciat un procés d’anàlisi,treball i participació ciutadana que culminaràamb l’aprovació d’un nou Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM), que seràl’instrument d’ordenació integral del territori quedetermini les línies bàsiques deldesenvolupament sostenible de Martorell ambla finalitat de garantir la qualitat de vida de lesgeneracions presents i futures.El nou POUM haurà de preveure la utilitzacióracional del territori i el medi ambient, de formaque es conjuminin les necessitats de creixementi desenvolupament econòmic de Martorell ambla preservació dels recursos naturals i dels valorspaisatgístics, arqueològics, històrics i culturals.Caldrà, doncs, definir i consensuar el modelterritorial que s’adapti de la millor manera a

les necessitats del municipi, tant en termesd’implantació urbana com de mobilitat,infraestructures, espais lliures, xarxad’equipaments, patrimoni, habitatge, comerç,activitats, etc., i que alhora prevegi estratègiesi actuacions encaminades a la revitalitzacióeconòmica, a la cohesió social i a l’impuls deMartorell com a referent dins del BaixLlobregat nord i de la regió metropolitana deBarcelona.El primer pas per arribar al nou POUM es va ferel passat 17 de setembre de 2012, quan el Ple del’Ajuntament va aprovar el Programa deParticipació ciutadana, l’avanç de la revisió -adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana deMartorell (PGOU) i l’informe de sostenibilitatambiental preliminar, i va acordar la creació d’una

comissió de seguiment integrada perrepresentants de tots els grups polítics delConsistori i els tècnics municipals encarregats.L’Avanç de Pla és el document on es fa l’anàlisiurbanística de la situació actual del municipii dels escenaris de futur, es fixen els criteris iobjectius del nou planejament i es plantegendiferents alternatives per desenvolupar-lo.El Programa de Participació Ciutadana és eldocument on s’expressen les mesures iactuacions previstes en cada fase de latramitació del document de planejament pertal de facilitar tant la divulgació i la comprensiódels objectius i del contingut dels treballs comla formulació d’al·legacions, suggeriments opropostes alternatives.

L’AJUNTAMENT DEMARTORELL HA INICIAT ELPROCÉS DE REVISIÓ DEL PLAGENERAL D’ORDENACIÓURBANA (PGOU) VINT ANYSDESPRÉS DE LA SEVAENTRADA EN VIGOR.DURANT AQUEST TEMPS LESNECESSITATS DEL MUNICIPII EL CONTEXTSOCIOECONÒMIC HANCANVIAT MOLT, I ENL’ACTUALITAT ES FANECESSARI DOTAR-NOSD’EINES QUE PERMETINENCARAR ELS NOUS REPTESI BUSCAR SOLUCIONS A LESNOVES DEMANDES DE LACIUTADANIA.

revisió del pla d’ordenació urbanística municipal

09

LES SESSIONS INFORMATIVESRELATIVES A L’AVANÇ ES FARANELS DIES 18 D’OCTUBRE DE 2012A LA CASA DE CULTURA,C/SANTACANA 13, I 25D’OCTUBRE DE 2012 AL COMPLEXEDUCATIU, C/ JOSEPTARRADELLAS 11, A LES 19 HORES.

L’AUDIÈNCIA PÚBLICA SOBREL’AVANÇ ES FARÀ EL DIA 8 DENOVEMBRE DE 2012 A LES 19HORES, A L’AUDITORI JOANCEREROLS DEL CENTRECULTURAL, PLAÇA DE LESCULTURES S/N.

TOTA LA INFORMACIÓDETALLADA SOBRE EL NOUPOUM LA PODREU TROBAR A LAPLANA WEB DE L’AJUNTAMENTWWW.MARTORELL.CAT/ POUM OA L’OFICINA DE REDACCIÓ DELPOUM A L’EDIFICI DEL’AJUNTAMENT, PLAÇA DE LAVILA 46, 1ª PLANTA.

EL PROCÉS DE REVISIÓ -ADAPTACIÓDEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓURBANA DE MARTORELL (PGOU)-FINS A L’APROVACIÓ DEL NOUPOUM ÉS EL SEGÜENT:

PAS-1 Aprovació de l’Avanç del Pla, Programa de ParticipacióCiutadana i Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar(ISAP)

PAS-2 Tràmit d’informació pública de dos mesos de l’Avanç del Pla.Difusió a la població del Programa de Participació Ciutadana ide l’Avanç del Pla a traves del Butlletí Municipal o consultantla plana web municipal o l’Oficina del Pla.

PAS-3 Simultàniament a la informació pública, se celebraran duessessions informatives, una a la Casa de Cultura i una altra alComplex Educatiu, i una Audiència Pública per tal de debatrel’Avanç del Pla al Centre Cultural.

PAS-4 Presentació de suggeriments o alternatives. L’equip redactor hade valorar-los i confirmar o rectificar els criteris i solucions generalsproposats mitjançant un informe fet públic.

PAS-5 Redacció de la revisió –adaptació del PGOU (POUM)- recollinto no els suggeriments o les alternatives presentats.

PAS-6 Aprovació inicial de la revisió –adaptació del PGOU (POUM)-,tràmit d’informació pública durant un termini de tres mesos, isol·licitud d’informe als organismes sectorials afectats. Presentaciód’al·legacions.Simultàniament se celebraran dues sessions informatives, unaa la Casa de Cultura i una altra al Complex Educatiu.

PAS-7 Resolució de les al·legacions de manera individualitzada,aprovació provisional del POUM i remissió del document a laComissió d’Urbanisme de la Generalitat per a la seva aprovaciódefinitiva. Publicació de l’acord d’aprovació.

EL PRIMER TINENT D'ALCALDE, XAVIER FONOLLOSA I L'ALCALDE SALVADORESTEVE, EN UNA VISITA D'OBRA

10 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2012

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183

BREUS

PARTICIPA

Els veïns que ho vulguin, poden fer ús del Reglament de Participació Ciutadana fent arribar les seves cartesa l’adreça [email protected]. Hi ha de constar nom i cognoms, DNI, adreça i telèfon. Les cartes nopoden superar les 20 línies. Es reserva el dret de publicar o esmenar el text.

La Festa Major d’agost va atraure una munióde martorellencs que van participar activamentde la programació feta des de la Regidoria deCultura i Joventut. El barret va ser visible entots els actes, en homenatge a la figura deFrancesc Pujols. El concert dels Amics de lesArts, amb prop de 5.000 persones, va ser l’acte

més multitudinari. Altres actes que van tenirmolta afluència de gent van ser el Cercafoc,l’Artesanàlia, el Brellogat i el pregó d’Edu Soto.La regidora de Cultura i Joventut del’Ajuntament, Cristina Dalmau, va explicar que“estem doblement satisfets, també, perquèla gent ha gaudit moltíssim d’una

programació en què la majoria d’espectacleseren de producció pròpia, de gent deMartorell, i aquest és el camí a seguir. Laimplicació de tots és molt agraïda”. El carrerde Josep Vilar va ser, per segon any consecutiu,el punt neuràlgic de la Festa Major.

L'ACTOR EDU SOTO VA SER EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR - AJM

EL CONCERT DELS AMICS DE LES ARTS VA SER EL MÉS MULTITUDINARI. - AJM

LA FESTA MAJOR DEBARRETLLUEIX AMB UNAALTA PARTICIPACIÓDE LA GENT PELSCARRERS

11

El 25 de setembre es van complir 50 anys del’aiguat que va desbordar els rius Llobregat i Anoia.Amb poques hores de pluja n’hi va haver prouperquè l’aigua s’emportés tot el que va trobar alseu pas. A Martorell van caure uns 90 l/m2 i vaser un dels pitjors episodis de riuades del municipi.Quatre persones d’una mateixa família van morira l’esfondrar-se el seu habitatge a la plaça que araporta el seu nom: les Germanes Maestre. Moltesfamílies ho van perdre tot. Els barris de Pont delDiable, la Vila, Rosanes i Can Carreres va ser elsque van patir les conseqüències de l’aiguat.

Prop de 8.200 alumnes martorellencs van iniciar,el 12 de setembre, el curs escolar 2012-2013. A lesllars d’infants hi ha matriculats 288 nens de 0 a 3anys. En el cicle de primària infantil, de P3 a sisè,n’hi ha prop de 3.300. A l’ESO, amb la novetat delnou institut, l’IES Martorell, 1.300, i en el batxillerat

i els cicles formatius, 1.500. A l’Escola Oficiald’Idiomes, en el moment de tancar aquest Butlletí,hi havia una previsió de 600 alumnes. A l’Escolad’Adults, 500; una trentena al Programa deTransició al Treball; 260 a l’Escola de Música, i uns400 a les escoles municipals d’anglès, moda i arts

i oficis. La principal novetat és l’estrena d’un nouequipament d’ensenyament secundari, l’InstitutMartorell, situat a l’avinguda Fèlix Duran iCanyameres, al costat de l’Hospital. Se suma, així,a l’oferta existent dels centres de La Mercè, l’IESPompeu Fabra i l’IES Joan Oró.

Prop d’un centenar de persones que pateixentrastorns mentals van participar en el IIITorneig de futbol sala inclusiu que va tenirlloc al pavelló esportiu municipal. En aquesttorneig hi van participar persones quepateixen transtorns mentals. L’acte s’emmarca

en la commemoració del Dia Mundial de laSalut mental. A través de la pràctica de l’esport,els participants gaudeixen, d’una banda, delbenestar físic i emocional, i per l’altra facilitales relacions socials i l’accés a espaiscomunitaris en un ambient lúdic i informal.

La regidora de Benestar Social, Mercè Morerava fer entrega dels premis en l’acte de cloenda.El torneig l’organitza el Club Social Punt deTrobada, de l’associació AFASM (Associació deFamiliars de Malalts Mentals del BaixLlobregat Nord).

ELS MESTRES DE LES ESCOLES DEL MUNICIPI DURANT L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL CURS ESCOLAR - AJM

ELS ESPORTISTES VAN DISFRUTAR EN LA JORNADA DE FUTBOL SALA INCLUSIU

50 ANYS DE LA RIUADADEL SETEMBRE DE 1962

PROP DE 8.200ESTUDIANTSINICIEN EL CURSESCOLAR 2012-13

III TORNEIG DE FUTBOLSALA INCLUSIU DELCLUB SOCIALPUNT DE TROBADADE L ’AFASM

EL POLÍGON LA TORRE L'ENDEMÀ DE LES INUNDACIONS DEL 62.FOTO PORTA

BREUS12 MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 2012

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183

La 67a edició de la Vuelta Ciclista a Espanya vapassar per Martorell el 26 d’agost, en la 9a etapade la ronda amb sortida a Andorra i arribada aBarcelona. Martorell va ser un punt estratègic de

l’etapa amb un esprint intermedi per l’avingudadel Comte de Llobregat i de Pau Claris. Feia 13anys que la Vuelta no passava pel municipi. Elregidor d’Esports, Albert Fernández, va assegurar

que “la Vuelta torna a situar Martorell com areferent esportiu a la comarca”. Desenes demartorellencs van sortir al carrer per encoratjarels ciclistes al seu pas pel municipi.

El proper dissabte, 20 d’octubre, a les 20.30h i al Foment, l’actor Joan Pera encetarà latemporada de teatre de Martorell. Ho faràamb el seu nou espectacle Joan Pera Capri.El preu de l’entrada és de 15 €. Es podencomprar a la Llibreria Miró i a la Granja delPasseig. El dia 18 i 19 d’octubre, de 18.00 a21.00 h, i el dia 20, dues hores abans del’espectacle, hi ha la possibilitat de triar lalocalitat numerada, al mateix Foment. Lanova proposta de Joan Pera recull algunsdels monòlegs més coneguts del popularactor i humorista català Joan Capri (1917-2000). La Temporada de Teatre l’organitzaEl Foment amb el suport del PatronatMunicipal de Serveis d’Atenció a lesPersones de Martorell i Solvay.

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones del’Ajuntament coordinarà al llarg del mes denovembre un seguit d’activitats per commemorarel Dia Internacional Contra la Violència vers lesDones. Es duran a terme diferents xerrades i tallersi es farà la lectura del manifest institucional. Lamajoria d’aquestes activitats giraran al voltant del’exposició Amor?. Una mostra sobre la violènciade gènere, cedida per la Diputació de Barcelona ,que s’instal·larà al vestíbul del Complex Educatiudel 19 de novembre al 3 de desembre. L’exposicióens proposa un recorregut per reflexionar al

voltant de diferents aspectes del fenomen de laviolència, des de les causes i mites que la sustentenfins als comportaments i conseqüències de lamateixa, amb l'objectiu d' avançar vers altresmodels relacionals i identitaris. En tant queactivitat de sensibilització i prevenció, l'exposiciópretén desmuntar les falses creences i valorstramesos a partir de la idea d'un amor que justificala violència, i és viscut des de l'imaginari d'unromanticisme que vincula aquest amor a lapossessió.

EL PAS DE LA VUELTA ESPANYA VA GENERAR MOLTA EXPECTACIÓ. - PERE ALEGRE

JOAN PERA ACTUARÀ A EL FOMENT EN LATEMPORADA DE TEATRE

JOAN PERA OBRE LATEMPORADADE TEATRE ALFOMENT

ACTES DECOMMEMORACIÓDEL DIAINTERNACIONALCONTRA LAVIOLÈNCIA DE GÈNERE

LA 67A VUELTACICLISTA A ESPANYAVA PASSAR PERMARTORELL

13GRUPS MUNICIPALS

ESTATO PAÍS

EL 25 DENOVEMBRE,UNA GRANOPORTUNITAT

En el debat de política generalal Parlament, el president Masva dir que la política deretallades no era ni de dretes nid’esquerres. L’afirmació no sesosté per enlloc: la política deretallades és de dretes perquèfomenta la desigualtat i retalladrets. Però és, sobretot ifonamentalment, una políticaequivocada, que no està fent resmés que enfonsar l’economia,destruir el teixit productiu,enviar la gent a l’atur i,finalment, augmentar el deutei el dèficit: just el que se’ns diuque es vol combatre.

Que aquesta política és erròniaens ho confirmen cada dia lesxifres terribles , cada euro quees retalla no fa més queaugmentar el dèficit. A tot arreuon s’està aplicant la políticad’austeritat és un fracàs: ha fetentrar les economies en uncercle viciós, en una espiraldescendent cap al no-res. Això

sí, amb un gran patiment humài social, la inutilitat del qual nofa més que agreujar el seucaràcter injust. Són unespolítiques que estan fent malbéel país i molt en particular laseva cultura. Els progressos fetsamb grans esforços en aquestsúltims trenta anys ara estan,directament, en perill.

Som molta gent en aquest paísque aspirem a la plenitud peròque també pensem que és tan omés important la construcciónacional com la construcciód’un estat. No seria unaparadoxa que, si maiaconseguim l’estat propi, enstrobem amb la buidor d’un paísempobrit? Cosa que voldrà dir,també, democràticamentempobrit.

Estructures d’estat? I tant quesí. Però només si hi ha al darrereun país que el sostingui.

ADRIÀ ARQUÉ I AMESTOYGRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

DE JOSEP MARIA MUÑOZNOU CICLE 30SET 2012

XAVIER FONOLLOSAREGIDOR D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI,PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA, HABITATGE I OBRESPÚBLIQUES DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL

Estem immersos en una profundacrisi que ens afecta a tots. Una crisieconòmica de la qual les persones engeneral no som responsables, peròque ens colpeix. Una crisi mésaguditzada al nostre país pel dèficitfiscal que arrosseguem i per laincomprensió manifesta de l’Estat.Els catalans, com deia el presidentMas, durant dècades hem intentattransformar l’Estat espanyol perquèfos el nostre, però no ha estat possible.El passat Onze de Setembre la gentva sortir al carrer massivament,perquè té la percepció que per aquestcamí Catalunya no pot continuar ique cal formular un projecte propi.Es va manifestar, en temps de crisi,un camí d’il·lusió i de millora. I es vafer de manera democràtica i pacífica.El que ha passat a Catalunya, el queestà passant, no és cap broma ni unaquimera. La resposta consecutiva delgovern de l’Estat des de fa anys, peròara de manera colpidora, ésdecebedora, no escolten! I haninstal·lat arreu el sentiment que elscatalans sempre demanem i ensqueixem. Fa trenta anys queCatalunya arrossega un dèficit fiscal

inamovible, que es manté en uns16.000 milions d’euros anuals, imalgrat aquest dèficit fiscal encaraes presenta Catalunya com unterritori “pidolaire”. Com deia elpresident: “No té cap sentit que lesdificultats les tinguin els que generenrecursos”, “plou sobre mullat i al finalla gent diu prou”.L’Estat espanyol no aplica unrepartiment de les càrregues isacrificis al conjunt de l’Estat demanera “equitativa i equilibrada”.Mentre que quan Espanya “demanamés temps a Europa se li dóna”, quanles comunitats autònomes demanenmés temps a l’Estat aquest “no eldóna”. Enguany Espanya teniaautoritzat un dèficit del 5,3 % i vaarribar al 6,3 %, la qual cosa significauna diferència de 10.000 milionsd’euros. Però a l’hora de repartir,aquesta quantitat se la quedal’Administració General de l’Estat,mentre que a les comunitatsautònomes -que representen el 35%de la despesa pública i el 50% si noes tenen en compte les pensions–“se’ls demana tot l’esforç”.S’obre un nou escenari i la veu de les

urnes pot refrendar que volem unaCatalunya rica i plena, senseestridències ni soroll, sense buscar laconfrontació, amb mentalitat oberta.On la llengua catalana i també lacastellana són patrimoni nostre, iamb la certesa que disposant delsinstruments d’estat adequats,podrem relacionar-nos millor ambl’Estat i altres països europeus ipodrem garantir i millorar la cohesiói els drets socials del país i, és clar,dels martorellencs.

MARTORELL OCTUBRE-NOVEMBRE 201214 GRUPS MUNICIPALSBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 183

EL SENYO LA RAUXA

XAVIER GÓMEZ REVUELTAGM ICV MARTORELL

Fa pocs dies que el president dela Generalitat, Artur Mas, vaanunciar que el proper 25 denovembre tindríem eleccions perescollir un nou Parlament deCatalunya, que al seu tempsescollirà nou/nova president/a, iho va fer utilitzant la mobilitzacióde l'11S electoralment i tambépretenent convertir aquestscomicis en un plebiscit.Realment, el que CiU, i el seupresident al capdavant, vol, éstapar-se les vergonyes, ja que enels menys de dos anys de governde dretes (CiU + PP) s'hademostrat el fracàs estrepitós deles seves polítiques, tant pel quefa a l'objectiu de recuperacióeconòmica com al mantenimentde la cohesió social, així com alpacte fiscal.No podem oblidar que el nostrepaís ha retrocedit dècades enmatèria de serveis públics i dretssocials i laborals. A més, ArturMas també vol tapar-se lesvergonyes de tots els casos de

corrupció en què ell mateix i elsseus estan involucrats (cas Palau,cas ITV, cas Pretòria...).Des d'ICV-EUiA volem garantirque es pugui tenir un debat seriós,madur, serè i democràtic, peròtambé serem garantia que es parlide retallades, i no permetrem queningú amagui el patiment de lagent sota cap circumstància. Desd'ICV-EUiA tenim un fermcompromís de parlar d'allò queMas vol amagar: de les mareesgrogues, de les mobilitzacions enels CAP, de les protestes delstreballadors del sector públic, dela necessitat d'unes polítiquesfiscals més justes i del desastreque ha suposat la reforma laboral.A ICV-EUiA volem ser l'esperançadels que no es resignen i creuenque sí que hi ha alternativa a lespolítiques de retalladesimperants, i que el que Catalunyanecessita, com a país madur idemocràtic, és obrir el procés pera l'exercici del dret a decidir, sensepersonalismes, però reclamant

amb contundència que el país quevolem ha de ser socialment ieconòmicament just, i que novolem seguir sent governats perl'1% de la població que explota el99% restant.

FRANCESC J. ARPAL I MACIÀGRUP MUNICIPAL DEL PP

Els problemes i les preocupacionsdels catalans són els mateixos queels del conjunt dels espanyols, igenerar divisió o anar cadascú pelseu compte només servirà peragreujar-los.CiU hauria d'explicar si el que volés posar fronteres i duanes amb lAragó ( amb València o ambBalears. O si el que es vol és portarCatalunya fora de l'euro i de laUnió Europea.CiU i la resta de partitsnacionalistes construeixen unagran mentida entorn del'economia. Quan la gent sofreixla crisi i algú els promet “ElDorado”, i que la culpa és de laresta dels espanyols, pica. A més,és la millor manera d'evadir lesresponsabilitats d'uns governsque han deixat la Generalitat enfallida.Els catalans som els mésendeutats d'Europa. No obstantaixò, la idea que Madrid ensoprimeix i espolia s'imposa a lacrítica a la mala gestió que s’ha

fet tant abans amb el tripartitcom ara amb CiU, que des de laseva arribada a la Generalitat haaugmentat d’un 27% el deute deCatalunya.Sense anar mes lluny, unexemple: el de les balances fiscals.Madrid és l'autonomia que mésdèficit fiscal té, en termesd'impostos i d'inversió perterritori.La següent és Balears i la terceraes Catalunya. En comptes defixar-se en això, aquí es practicael victimisme. Com si això fos unabatalla entre Catalunya i la restad'Espanya. I la desinformació ésel cultiu perfecte per a lamanipulació.Igual que es respecta els que esvan manifestar el passat Onze deSetembre s’ha de respectar tambéels que no ens manifestem i que,a més, som una majoria silenciosaperò que també tenim veu. És laveu que diu que Catalunya volseguir dins d'Espanya i no volprocessos de ruptura.

L'estratègia de CiU acabarà sentun bumerang, i els acabaràpassant factura.És una estratègia que generaressentiment i confrontació, i laCatalunya real, la del seny, no lade la rauxa, la del seny, té altresprioritats que no són pas laindependència i més quan sommés dependents que mai.

UNESELECCIONS PELDRET ADECIDIR,PERÒ TAMBÉCONTRA LESRETALLADES ILA JUSTÍCIASOCIAL

15GRUPS MUNICIPALS

INFORMACIÓ DE SERVEI

CRÈDITS

MARTORELLButlletí d’informació municipal

Edita:Patronat Municipalde Mitjans de Comunicació

Redacció:Departament de Premsa i Comunicació

Correcció lingüística:Servei Local de Català

Dipòsit legal: B-17.326-81

AJUNTAMENT DE MARTORELL 93 775 00 50 - www.martorell.cat

TRANSPORT URBÀ 93 775 34 34FGC: ATENCIÓ AL CLIENT 93 205 15 15RENFE 902 240 202 I 900 200 212

A.P.RÀDIO TAXI MARTORELL 93 775 24 45 (24h)www.taximartorell.com

POLICIA LOCAL 93 775 07 83MOSSOS D’ESQUADRA 088 · 112BOMBERS DE LA GENERALITAT 93 775 10 80 · 93 775 10 85

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA 93 775 00 89PARRÒQUIA DE CRIST SALVADOR 93 775 39 18

CREU ROJA 93 775 05 50URGÈNCIES MÈDIQUES 061SANITAT RESPON 902 111 444PROGRAMACIÓ VISITES MÈDIQUES www.gencat.net/icsHOSPITAL SANT JOAN DE DÉU 93 774 20 20SERVEIS FUNERARIS 93 775 55 52

CORREUS I TELÈGRAFS 93 775 11 46INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT 012MOBLES I TRASTOS VELLS per accedir al servei de recollidacal trucar al telèfon 93 775 34 34.DEIXALLERIA MUNICIPAL 93 776 52 34AIGÜES DE MARTORELL 93 775 10 28RÀDIO MARTORELL 93 775 5252OMIC 93 775 37 52

GAS NATURAL 902 079 997FECSA-ENDESA informació 902 507 750 · avaries 902 536 536

FARMÀCIESFARMÀCIA DE DIOSC/ COMERÇ, 5 - (ESTACIÓ RENFE)93 775 32 29FARMÀCIA LAIA ROVIRAC/ PAU CLARIS, 3 - (CTRA. NACIONAL II )93 775 02 89FARMÀCIA PARERAPL. DE LA VILA, 11 (LA VILA)93 775 18 97FARMÀCIA HERNÁNDEZAV CAPITÀ BATLLEVELLLLUÍS DE REQUESENS, 4 (BUENOS AIRES)93 775 40 61FARMÀCIA MIRALLES VIAAV GERMANS MARTÍ, 25 - (EL PLA)93 774 15 19FARMÀCIA MASSANEDAPL. V. RODRÍGUEZ, 1 (BUENOS AIRES)93 774 19 54

FARMÀCIA CURTOC/ SANT ESTEVE SESROVIRES, 6 - (CAMÍ FONDO)93 775 23 13FARMÀCIA MIRALLES CISQUERPL. FREDERIC DURAN, 3 - (TORRENT DE LLOPS)93 774 26 46

TORNS DE GUÀRDIA05 OCT. - 12 OCT. > FCIA. MIRALLES CISQUER12 OCT. - 19 OCT. > FCIA. ROVIRA19 OCT. - 26 OCT. > FCIA. PARERA26 OCT. - 02 NOV. > FCIA. HERNÁNDEZ02 NOV. - 09 NOV. > FCIA. MIRALLES VIA09 NOV. - 16 NOV. > FCIA. MASSANEDA16 NOV. - 23 NOV. > FCIA. DE DIOS23 NOV. - 30 NOV. > FCIA. CURTO30 NOV. - 07 DES. > FCIA. MIRALLES CISQUER

Els torns són setmanals, comencen i acaben a les 20.00 h delDIVENDRES de cada setmana

Els esdeveniments en políticanacional s'han precipitat; des dela diada fins avui mateix, elmapa mental de moltsconciutadans han estat sacsejatsamb una força clarificadora.L'ANC i d'altres entitats n'hanestat els catalitzadors; i s'estànacomplint els seus objectius ambuna agenda acurada i unamunnió de gent diversa unidaper un objectiu comú:l'assoliment de les nostresllibertats nacionals. Aquest es elseu èxit i la seva força, lasobirania popular pujant delcarrer al parlament. Felicitats.

El meu president Mas ha estatcapaç d'exercir com a estadista(amb un president màrtir ja entenim prou) i ha sorprès a partsiguals a propis i estranys,senyalant el calendari i el camí.Felicitats.

El socialisme català mai haviaestat tant orfè, dividit i a un pas

de perdre el seu sentit depertanyença a un poble, us heuquedat sols amb el federalisme,quan ara toca ser,unionista oindependentista. Ara l'elecció essimple i fàcil, segur que trobareuel millor camí. Felicitats.

Els de l'antiga dreta espanyolista,avui clarament unionista,estareu representats en el nostrefutur estat per els càrrecs electesescollits lliurement, com no potser d'altra manera, oi? Felicitats.

I a tots aquells que desdequalsevol formació políticasempre hem defensat el dret al'autodeterminació dels pobles;encara que ens fessin sentir comuna excèntrica minoria, i araresulta que som l'opciómajoritaria, quina sensació mesestranya, no? Felicitats.

Avui la claredat es meridiana, il'objectiu per al nostre nougovern es posar data a la

demòcracia i felicitar-nos totsplegats per deixar de fer d'unavegada per totes la puta i laramoneta.

Nosaltres ho tenim clar, volemla ramoneta.

Disseny i maquetació:www.espaigrafic-disseny.com

Impressió:Baygrafic

Tiratge: 12.000 exemplars

Aquest butlletí es distribueix gratuïtament per totes les bústiesdel municipi i en els edificis on es faciliti l’entrada del repartidor.Si no el rebeu correctament, comuniqueu-nos-ho al correuelectrònic [email protected]

ADOLF BARGUÉS ASTURIASGRUP MUNICIPAL D’ERC

LA PUTAI LA RAMONETA