Butlletí estiu 2008static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/... · pres registres del...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 A/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2008 Data del document: 21 d’octubre de 2008 Data de la darrera actualització: 7 d’ctubre de 2009 L’estiu de 2008 ha estat pluviomètricament irregular i termomètricament normal a gairebé tot el país INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu descriure climàticament l’estiu de 2008 a partir de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra,2 dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, situat a Roquetes (Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905 i la de l’Observatori Fabra, situat a Barcelona (Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu, mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3. Aquest és l’únic indret de Catalunya on s’han pres registres del mar durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua es mesura des de 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres, des de 1973). Els mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu de 2008 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu a l’Estartit

1 http://www.obsebre.es 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat


2

Al llarg de tot l’informe, s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics,4 s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. El SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el seu suport tant en l’obtenció de les sèries de dades com en la transmissió de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: MARTÍN-VIDE, J.; RASO NADAL, J. M. Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, 2008.


3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu de 2008 a Catalunya 1.1 Temperatura Globalment, l’estiu5 de 2008 ha estat normal a quasi tot el territori. Tant juny com juliol van ser normals o freds, amb algunes excepcions, mentre que agost va ser, en general, normal o lleugerament càlid. L’estiu es pot qualificar com a càlid al litoral i prelitoral Central i al Tarragonès, on les anomalies positives han arribat fins a 1,5 ºC o fins i tot han superat els 2 ºC. En aquests indrets, els valors de temperatura han estat per sobre de la mitjana climàtica durant els tres mesos. Altres àrees que també presenten anomalies positives en el balanç global de l’estiu, encara que menys marcades, són: el Priorat, els Ports i punts del Pallars Jussà i del nord del Berguedà. Tot seguit, es mostra la taula amb les anomalies positives més destacades enregistrades per les EMA del SMC durant l’estiu de 2008. Cal remarcar, de la mateixa manera que durant la primavera de 2008, la presència de les EMA de Barcelona, probablement relacionada amb l’efecte de l’illa de calor urbana, tot i ser aquest fenomen més marcat durant els mesos d’hivern.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)Barcelona – el Raval el Barcelonès +2,1 Barcelona – Zona Universitària el Barcelonès +1,9 Vacarisses el Vallès Occidental +1,8 els Hostalets de Pierola l’Anoia +1,6 Barcelona – Zoo el Barcelonès +1,6 Torredembarra el Tarragonès +1,5 Taula 1: anomalies positives més importants corresponents a l’estiu de 2008. Contràriament, l’estiu de 2008 ha estat fred al litoral Nord, a punts del Pirineu, de Ponent i del prelitoral Sud. En aquest balanç, resulten decisius els mesos de juny i juliol, i destaca la primera quinzena de juny. A 21 EMA gestionades pel SMC amb sèries de dades de més de 14 anys, els 15 primers dies de juny de 2008 van ser els més freds des de 1995. Cal destacar que al litoral Nord s’han enregistrat valors de temperatura per sota de la mitjana climàtica durant els tres mesos de l’estiu. A continuació es mostren les anomalies negatives més importants enregistrades per les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)Cassà de la Selva el Gironès -1,4 Prades el Baix Camp -1,3 Camarasa la Noguera -1,3 Torroella de Montgrí el Baix Empordà -1,2

5 En termes climatològics, s’entén que l’estiu comprèn els mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer, i la primavera els mesos de març, abril i maig.


4

Boí (2.540 m) l’Alta Ribagorça -1 Aitona el Segrià -1 Taula 2: anomalies negatives més importants corresponents a l’estiu de 2008. Figura 1

Mapes de temperatura mitjana de l’estiu de 2008 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.


5

1.2 Precipitació L’estiu climàtic de 2008 ha estat irregular, amb valors de precipitació que van des del 30% de la mitjana climàtica fins a més del 170%. L’estació pot qualificar-se de plujosa a bona part del centre del país, el Vallès Oriental, la Selva, el sud del Maresme, el sector meridional de la costa Brava i part de les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre. En destaca el sector central i septentrional de la vall del riu Llobregat, on s’han donat els màxims percentatges de precipitació respecte de la mitjana climàtica. Contràriament, l’estiu ha estat sec a gairebé tota la resta del país; en destaquen el Pirineu, especialment l’occidental, l’Alt Empordà, el delta de l’Ebre, punts del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell i l’àmbit proper a la vall del riu Foix. La distribució irregular de les precipitacions ha estat determinada pels episodis de tempesta produïts al llarg de l’estiu. Durant els tres mesos, la distribució de la precipitació no ha estat homogènia: juny va ser plujós sobretot al quadrant nord-est, tret del sector més septentrional, juliol va ser plujós al terç sud, mentre que el mes d’agost, sec a la major part del país, va ser plujós a la zona de l’altiplà central. Les àrees que han rebut més precipitació, per sobre de 250 mm, abasten bona part del Prepirineu oriental. Cal destacar la comarca del Berguedà, on s’han acumulat puntualment més de 350 mm. En canvi, les àrees amb menys precipitació durant l’estiu, per sota de 50 mm, se situen a punts del Segrià i del Pla d’Urgell, a la confluència de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Segrià, al delta de l’Ebre i al cap de Creus. El Pirineu i Prepirineu occidental, tot i enregistrar precipitacions d’entre 150 i 200 mm, han estat clarament per sota de la mitjana climàtica. Tot seguit, es presenten els valors de precipitació acumulada més importants assolits durant l’estiu de 2008 a Catalunya:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)Santuari de Queralt el Berguedà 389,7 Olot la Garrotxa 335,4 Orís Osona 331 Sant Pau de Segúries el Ripollès 302 Montesquiu Osona 291,3 La Vall d’en Bas la Garrotxa 289,2 La Quar el Berguedà 287 Perafita Osona 272 Taula 3: EMA que han enregistrat més precipitació durant l’estiu de 2008. A continuació, es destaquen alguns dels episodis de precipitació més importants de l’estiu de 2008:

⎯ L’episodi del dia 1 al 6 de juny, que va deixar precipitació especialment a la meitat nord de Catalunya. L’EMA del santuari de Queralt va enregistrar precipitació tots els dies, i va recollir un total de 188,6 mm.

⎯ Entre els dies 12 i 17 de juny, diversos fronts van afectar sobretot el quadrant nord-est de Catalunya, i van deixar precipitació amb una distribució irregular, a causa del seu caràcter tempestuós, moltes vegades acompanyada de calamarsa. Destaquen les tempestes dels dies 16 i 17.


6

⎯ Entre els dies 11 i 14 de juliol, un sistema frontal va deixar ruixats i tempestes a gran part del territori. El dia 12, els xàfecs van ser d’intensitat torrencial en alguns punts del país i localment van anar acompanyats de calamarsa.

⎯ Entre la tarda del dia 14 i la matinada del 15 d’agost, hi va haver ruixats i tempestes irregulars, localment amb calamarsa, que van afectar bàsicament la meitat nord del país.

⎯ El dia 22 d’agost, un sistema frontal va deixar quantitats importants de precipitació a molts indrets del Principat, especialment a l’àrea entre les comarques del Berguedà, Osona, la Garrotxa i el Ripollès. Puntualment les precipitacions van ser acompanyades de calamarsa.

Figura 2

Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu de 2008 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.


7

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura

• La temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre ha estat per sobre de la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència:6

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000

Estiu 25,3 24,3 24,6 Taula 4: comparació de la temperatura mitjana d’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre.

La temperatura mitjana de l’estiu de 2008 ha estat de 25,3 ºC, 1 ºC per sobre de la mitjana climàtica de referència 1961-1990 i 0,7 ºC per sobre de la corresponent al període de referència 1971-2000.

L’anàlisi mensual aprecia que la temperatura mitjana dels tres mesos d’estiu s’ha mantingut per sobre de la mitjana climàtica:

Temperatura mitjana mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 23,2 22,2 22,5 Juliol 26 25,3 25,6 Agost 26,7 25,3 25,8

Taula 5: comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre.

L’agost ha estat el mes més càlid, amb una anomalia de +1,4 ºC respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 i +0,9 ºC respecte del període de referència 1971-2000. El segueix el mes de juny, amb +1 ºC respecte del període 1961-1990 i +0,7 ºC respecte de la mitjana 1971-2000. El juliol solament ha superat la mitjana climàtica 1961-1990 amb 0,7 ºC i 0,4 ºC respecte del període 1971-2000. Seguidament es presenta la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana d’estiu (figura 3) —en què s’observa una tendència positiva estadísticament significativa- i la gràfica d’anomalies respecte de la mitjana climàtica (figura 4). S’hi pot apreciar una marcada tendència creixent des de finals dels anys 70.

6 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990 i el 1971-2000.


8

Figura 3 Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) L’evolució de la temperatura mitjana d’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

T mitjana estiu - Obs. de l'Ebre

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

Anys

T (ºC

)

T mitjana estiu

Mitjana mòbil(11 anys)

Líniatendència

Figura 4 Anomalies de la temperatura mitjana d’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) Les anomalies s’expressen respecte de la temperatura mitjana climàtica d’estiu calculada segons el període 1961-1990.

Anomalies de T mitjana de l'estiu- Obs. de l'Ebre

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

Anys

T (ºC

)


9

• A l’Observatori de l’Ebre, la mitjana de la temperatura màxima d’estiu ha estat d’1,6 ºC per sobre de la mitjana de la temperatura màxima de primavera del període climàtic 1961-1990, i d’1 ºC respecte de la del període 1971-2000.

Mitjana de la temperatura màxima estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Estiu 31,4 29,8 30,4

Taula 6: comparació dels valors mitjans de la temperatura màxima de l’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre.

Els tres mesos de l’estiu han presentat anomalies positives sobre la mitjana de la temperatura màxima, però destaca de nou l’agost amb una anomalia de +2,4 ºC respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 i de +1,6 ºC respecte del trentenni 1971-2000.

Mitjana de la temperatura màxima mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 29,3 27,7 28,1 Juliol 31,8 31 31,5 Agost 33,1 30,7 31,5

Taula 7: comparació dels valors mitjans de la temperatura màxima dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre.

El juny ha estat el següent mes amb les mitjanes de la temperatura màxima més elevades, amb una anomalia de +1,6 ºC respecte del període 1961-1990 i de +1,2 ºC respecte del període 1971-2000. El juliol, per la seva banda, s’ha mantingut amb una temperatura màxima més pròxima a les mitjanes de referència: +0,8 ºC segons el trentenni 1961-1990 i +0,3 respecte del trentenni 1971-2000.

• La mitjana de la temperatura mínima de l’estiu ha estat +0,6 ºC per damunt del període climàtic

de referència 1961-1990 i +0,4 ºC respecte de la mitjana 1971-2000.

Mitjana de la temperatura mínima estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Estiu 19,3 18,7 18,9

Taula 8: comparació dels valors mitjans de la temperatura mínima de l’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre.

Comparant els valors mensuals, la mitjana de la temperatura mínima s’ha mantingut per sobre dels valors climàtics durant tot l’estiu. Prenent com a període de referència el trentenni 1961-1990, les anomalies positives han passat dels +0,4 ºC de juny o agost als +0,6 ºC de juliol.

Mitjana de la temperatura mínima mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 17,1 16,7 16,8 Juliol 20,3 19,7 19,7 Agost 20,3 19,9 20,2

Taula 9: comparació dels valors mitjans de la temperatura mínima dels mesos de l’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre.


10

Seguidament es presenta l’evolució de la temperatura màxima i mínima. La gràfica d’evolució de la temperatura màxima absoluta de l’estiu presenta una tendència positiva estadísticament significativa, igual que la mitjana de la temperatura màxima i la mitjana de la temperatura mínima (figura 5). No es mostra la línia de tendència de la temperatura mínima absoluta perquè no arriba al nivell de significació del 95%.

Figura 5 Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (Txx) en traç marró, la mitjana de la T màxima de l’estiu (Txm) en traç vermell, la mitjana de la T mínima de l’estiu (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. No es disposa de dades corresponents al juny, el juliol i l’agost de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant aquest període.

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura d'estiu - Obs. de l'Ebre

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línia de tendència


11

2.1.2 Precipitació A l’Observatori de l’Ebre, l’estiu ha estat sec. La precipitació recollida, 76,4 mm, ha quedat per sota de la mitjana climàtica dels dos períodes de referència:

· 13,8 mm inferior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 84,7% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 14,9 mm més baixa que la mitjana climàtica de la trentena de referència 1971-2000 (que correspon a un 83,7% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

Precipitació acumulada estacional (mm) 2008 1961-1990 1971-2000 Estiu 76,4 90,2 91,3 Taula 10: comparació dels valors de precipitació d’estiu amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre. Tot seguit, es mostra la distribució mensual de la precipitació d’estiu:

Precipitació acumulada mensual (mm)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 13,9 40,3 41,4 Juliol 44,4 13,5 13,4 Agost 18,1 36,4 36,5 Taula 11: comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos d’estiu amb les mitjanes corresponents de l’Observatori de l’Ebre. La pluja ha estat molt irregular durant l’estiu, ja que juny i agost van ser clarament deficitaris, mentre que juliol va triplicar la seva mitjana climàtica. El càlcul en percentatges revela que juny va acumular un 35% de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 (un 34% respecte de la mitjana 1971-2000) i agost es va quedar en un 50% respecte d’ambdues mitjanes climàtiques. Juliol es va disparar, amb un 328% o un 331% segons si la referència és la mitjana climàtica 1961-1990 o la del període 1971-2000. Les figures 6 i 7 mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’estiu. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa. Figura 6 Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’abril i el maig de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu de 1939.


12

Evolució precipitació estival - Obs. Ebre

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

Anys

PPT

(mm

)

Figura 7 Percentatge de la precipitació d’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica estival dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

% precipitació estival respecte de la mitjana climàtica1961-1990 - Obs. Ebre

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

19051908191119141917192019231926192919321935193819411944194719501953195619591962196519681971197419771980198319861989199219951998200120042007

Any

% PPT


13

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura

• La temperatura mitjana de l’estiu de 2008 a l’Observatori Fabra ha estat per sobre de la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència:

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Estiu 22,9 21,7 22

Taula 12: comparació de la temperatura mitjana estival amb la mitjana climàtica corresponent de l’Observatori Fabra.

En concret, la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 22,9 ºC, 1,2 ºC per sobre de la mitjana climàtica de la trentena de referència 1961-1990 i 0,9 ºC per sobre de la mitjana climàtica de la trentena de referència 1971-2000.

Mensualment, s’obtenen les dades següents:

Temperatura mitjana mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 20,7 19,6 19,6 Juliol 23,8 23 23,1 Agost 24,3 22,5 23,1

Taula 13: comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques corresponents de l’Observatori Fabra.

La temperatura mitjana dels tres mesos d’estiu s’ha mantingut per sobre de les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència, amb anomalies positives de +1,1 ºC (juny), +0,8 ºC (juliol) i +1,8 ºC (agost) respecte de 1961-1990 i +1,1 ºC (juny), +0,7 ºC (juliol) i +1,2 ºC (agost) respecte del període 1971-2000. Agost, per tant, ha estat el mes més càlid, i juliol el mes més pròxim a la mitjana climàtica.

A continuació, es presenta la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana estival i la gràfica d’anomalies respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S’observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.


14

Figura 8 Evolució de la temperatura mitjana estival a l’Observatori Fabra (1914-2008) L’evolució de la temperatura mitjana estival s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En blau més fosc, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

T mitjana estiu - Obs. Fabra

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

Anys

T (ºC

)

Temperaturamitjana estiu

Mitjana mòbil T(11 anys)

Línia tendència

Figura 9 Anomalies de la temperatura mitjana estival a l’Observatori Fabra (1914-2008) Les anomalies s’expressen respecte de la temperatura mitjana climàtica estival calculada segons el període 1961-1990.

Anomalies T mitjana estiu - Obs. Fabra

-6

-4

-2

0

2

4

6

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

Anys

T (º

C)


15

• La mitjana de la temperatura màxima d’estiu s’ha situat 1,5 ºC per sobre del període de referència 1961-1990 i 1,2 ºC per sobre del període de referència 1971-2000.

Mitjana de la temperatura màxima estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Estiu 27,5 26 26,3

Taula 14: comparació dels valors mitjans de la temperatura màxima estival amb la mitjana climàtica corresponent de l’Observatori Fabra.

Tots tres mesos presenten anomalies positives, la més remarcable de les quals s’ha produït durant agost, amb +2,3 ºC respecte del trentenni 1961-1990, i +1,6 ºC respecte del període 1971-2000. Juny i juliol han estat similars pel que fa al comportament d’aquesta variable: l’anomalia de juny s’ha situat en +1,1ºC per sobre de les dues mitjanes climàtiques, i la de juliol ha estat de +0,9 ºC respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 i +0,8 ºC respecte de la mitjana climàtica 1971-2000.

Mitjana de la temperatura màxima mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 25 23,9 23,9 Juliol 28,5 27,6 27,7 Agost 29 26,7 27,4

Taula 15: comparació dels valors mitjans de la temperatura màxima dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques corresponents de l’Observatori Fabra.

• La mitjana de la temperatura mínima estival ha estat de +1 ºC per sobre del període de referència 1961-1990 i de +0,7 ºC per sobre del període de referència 1971-2000.

Mitjana de la temperatura mínima estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Estiu 18,3 17,3 17,6

Taula 16: comparació dels valors mitjans de la temperatura mínima de l’estiu amb la mitjana climàtica corresponent de l’Observatori Fabra.

La mitjana de la temperatura mínima mensual s’ha situat per sobre del valor climàtic també durant tots tres mesos, tot i que els valors de les anomalies no han estat tan elevats com en el cas de la temperatura màxima. Juny ha presentat una anomalia de +1 respecte d’ambdues mitjanes; juliol de +0,7 ºC respecte del període de referència 1961-1990 i de +0,5 ºC respecte del període de referència 1971-2000; l’anomalia d’agost ha estat de +1,5 ºC respecte de la mitjana 1961-1990, i de +1 ºC respecte de la mitjana 1971-2000.

Mitjana de la temperatura mínima mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 16,3 15,3 15,3 Juliol 19,1 18,4 18,6 Agost 19,7 18,2 18,7

Taula 17: comparació dels valors mitjans de la temperatura mínima dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra.


16

Seguidament, es presenta l’evolució de la temperatura d’estiu a l’Observatori Fabra, en què es detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en l’evolució de la mitjana de la temperatura màxima, de la mitjana de la temperatura mínima i de la temperatura màxima absoluta (figura 10). No es mostra la línia de tendència de la temperatura mínima absoluta perquè no arriba al nivell de confiança del 95%.

Figura 10 Evolució de les temperatures extremes d’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2008) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta d’estiu (Txx) en traç marró, la mitjana de la T màxima d’estiu (Txm) en traç vermell, la mitjana de la T mínima d’estiu (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La mitjana de la T màxima (Txm), la mitjana de la T mínima (Tnm) i la T màxima absoluta tenen tendència positiva estadísticament significativa.

Evolució temperatura estiu - Obs. Fabra

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

Anys

T (º

C)

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línia de tendència


17

2.2.2 Precipitació La precipitació de l’estiu de 2008 a l’Observatori Fabra ha estat de 111,2 mm, valor lleugerament inferior a la mitjana climàtica:

Precipitació acumulada estacional (mm) 2008 1961-1990 1971-2000 Estiu 111,2 116,8 115,9 Taula 18: comparació dels valors de precipitació d’estiu amb els valors mitjans d’estiu de l’Observatori Fabra. Les anomalies negatives són poc remarcables:

· 5,6 mm menys que la mitjana climàtica de la trentena de referència 1961-1990. · 4,7 mm menys que la mitjana climàtica de la trentena de referència 1971-2000.

La precipitació ha estat repartida de manera diferent durant els tres mesos d’estiu: mentre que el mes de juny ha recollit un valor lleugerament superior a la mitjana climàtica, en el mes de juliol ha plogut més del doble i en canvi la pluja d’agost no ha arribat a la quarta part. Tot seguit, es mostra la distribució de la precipitació de l’estiu per mesos:

Precipitació acumulada mensual (mm)

2008 1961-1990 1971-2000 Juny 43,5 39 42,5 Juliol 55,9 23 22,1 Agost 11,8 54,7 51,3 Taula 19: comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos d’estiu amb les mitjanes de l’Observatori Fabra. Si es fa una comparació amb la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990, en el mes de juny ha plogut 4,5 mm de més, cosa que representa un 111% de la pluja recollida en aquest període. Juliol ha tingut un superàvit de 32,9 mm, cosa que significa un 243% de precipitació respecte de la mitjana pròpia d’aquest mes. Agost presenta un dèficit de 42,9 mm, cosa que manté la precipitació només en un 21,6%. El balanç global d’estiu se situa en un 95% de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990. A continuació, es presenta l’evolució de la precipitació estival a l’Observatori Fabra, en què no s’observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12).


18

Figura 11 Evolució de la precipitació d’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2008)

Evolució de la precipitació estival - Obs. Fabra

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

Anys

PPT

(mm

)

Figura 12 Percentatge de la precipitació d’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2008) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica d’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

% precipitació estival respecte de la mitjana climàtica1961-1990 - Obs. Fabra

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

19051908191119141917192019231926192919321935193819411944194719501953195619591962196519681971197419771980198319861989199219951998200120042007

Any

%


19

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42º 03’, longitud 3º 15’ 15’’) durant l’estiu de 2008 a diferents fondàries ha estat la següent:

Estiu de 2008 Juny T (ºC)

Juliol T (ºC)

Agost T (ºC)

T mitjana de l’estiu (ºC)

Superfície 19,3 22,4 23 21,6 20 m de fondària 18,3 20,5 20,9 19,9 50 m de fondària 16 15 15,4 15,5 80 m de fondària 13,6 13,7 13,8 13,7

Taula 20: temperatura mitjana durant l’estiu de 2008 de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries. No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però, si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Estiu, mitjana 1974-2008

Juny T (ºC)

Juliol T (ºC)

Agost T (ºC)

T mitjana de l’estiu (ºC)

Superfície 19,1 21,8 22,8 21,2 20 m de fondària 17,4 19,8 20,8 19,3 50 m de fondària 14,7 14,8 15,2 14,9 80 m de fondària 13,3 13,5 13,6 13,4

Taula 21: temperatura mitjana climàtica d’estiu de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries. De la comparació entre totes dues taules es desprèn que la temperatura mitjana de l’aigua del mar durant l’estiu ha estat més càlida que la mitjana 1974-2008 a totes les fondàries. L’anomalia més remarcable, de +0,6 ºC, s’ha enregistrat a 20 m de fondària. Durant el mes de juny, el mar ha estat més càlid a 20 i 50 m de fondària (amb unes anomalies de +0,9 ºC i +1,3 ºC, respectivament), mentre que juliol ha presentat l’anomalia màxima en superfície (+0,6 ºC) i a 20 m de fondària (+0,7 ºC). Agost ja mostra una anomalia de temperatura més homogènia a totes les fondàries. Els episodis freqüents de tramuntana del mes de juny passat van desplaçar les aigües profundes cap a nivells inferiors. Per això, el gruix de l’aigua temperada prop de la superfície durant 2008 va ser major que l’any passat. Tot seguit, es mostra la taula d’anomalies de la temperatura del mar a diferents fondàries:

Anomalies estiu 2008

Juny T (ºC)

Juliol T (ºC)

Agost T (ºC)

Estiu 2008 (ºC)

Superfície 0,2 0,6 0,2 0,4 20 m de fondària 0,9 0,7 0,1 0,6 50 m de fondària 1,3 0,2 0,2 0,6 80 m de fondària 0,3 0,2 0,2 0,3

Taula 22: anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’estiu. A continuació (figura 13), s’ofereix l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu. S’aprecia una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries.


20

Figura 13 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu El primer gràfic assenyala el valor mitjà de temperatura d’estiu a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

Evolució T mar a l'Estartitdurant l'estiu (ºC)

10

12

14

16

18

20

22

24

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

Anys

T (ºC

)

T superfície

T 20m

T 50m

T 80m

Línia detendència

Anomalies de la T mitjana de l'estiu 2008Aigua del mar (superfície) - L'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Anys

T (º

C)

Anomalies de la T mitjana de l'estiu 2008Aigua del mar (Fondària: 20 m) - L'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Anys

T (º

C)


-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Anys

T (º

C)


-0.6

-0.4

-0.2

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0

1.2

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Anys

T (º

C)

Butlletí estiu 2008static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/... · pres registres del...

Documents

Transcript of Butlletí estiu 2008static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/... · pres registres del...