1

ANY PLUVIOMÈTRIC 2016-2017 A CATALUNYA Data del document: 29 de setembre de 2017 (v.1)

L’any pluviomètric 2016-2017 ha estat sec a gran part del territori tot i que de forma molt

moderada. El dèficit pluviomètric més gran s’ha donat només en alguns punts del litoral, prelitoral i al sud del país. L’any ha estat normal a bona part del Pirineu i Prepirineu, al litoral

Nord, a una àrea de Ponent i a punts de l’interior i prelitoral, amb l’excepció del sector més occidental de la Vall d’Aran i de l’Alta Ribagorça on també s’ha constatat dèficit pluviomètric.

Només es pot considerar que l’any ha estat lleugerament plujós a les serres del Port del Comte i del Cadí, així com a les zones de més altitud del Ripollès, del Pallars Sobirà, de l’Alta

Ribagorça i de la Vall d’Aran.

Tot i ser en general sec, no ha estat un dels anys més secs, tal com va ser l’any pluviomètric

precedent; no ha presentat cap tret d’excepcionalitat, ni per sec ni per plujós.

Mapes de precipitació i de % de precipitació respecte la mitjana climàtica de l’any pluviomètric 2016 - 2017

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Resum de la pluviometria de l’any pluviomètric 2016-2017 .............................................. 5

3. Balanç de la precipitació de l’any pluviomètric 2016-2017 a tot Catalunya ...................... 6

3.1. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2016-2017 ................................................... 12

4. Contextualització històrica de l’any pluviomètric 2016-2017 .......................................... 13

4.1. Anàlisi dels anys precedents a les sèries de la XEMA de més de 20 anys................................. 13

5. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l’any pluviomètric 2016-2017 . 14

6. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2016-2017 ............................... 16

7. Evolució històrica de la precipitació de l’any pluviomètric als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya........................................................................ 21

8. ANNEX ............................................................................................................................... 25

3

1. Introducció: objectiu i metodologia

A l’hora de fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any

pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final

de l’època estival de l’any següent. Se sol escollir aquest període perquè s’inicia un cop acabat l’estiu, que és l’estació amb la màxima evapotranspiració, en el moment de l’any en què la humitat del sòl comença a

recuperar-se i es produeix una recàrrega d’aigua als aqüífers. Per tal de caracteritzar l’any pluviomètric 2016-2017 s’ha escollit el període comprès entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 d’agost de 2017.

En els apartats 2, 3 i 4 es presenta la caracterització de l’any pluviomètric 2016-2017 la qual es realitza bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa

d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i també amb les dades registrades a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada, com la XEMA, pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Ambdues

xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori.

En el càlcul dels valors de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric amb dades de la XEMA, no es

consideren aquells valors mensuals si no es disposa d’un mínim del 95% de dades del mes. Tampoc no es consideren els valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació

significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació basant-se en el dia

pluviomètric (de 07 h a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia

civil (de 00 h a 24 h TU). Les taules de dades i els mapes de Catalunya es realitzen calculant el valor de precipitació acumulat segons correspongui al període d’estudi, i el valor de l’anomalia es calcula en

relació amb un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia, cal comentar que segons l’Organització Meteorològica

Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen

per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels valors d’anomalia, el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han

utilitzat s’han extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

Quan s’efectua aquesta comparativa s’adopten els criteris següents:

- Molt plujós: si els totals registrats han estat per damunt d’un 190% respecte a la mitjana climàtica - Plujós: si la precipitació ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la mitjana climàtica.

- Normal: si els totals registrats s’han situat entre un 90 i un 110% respecte a la mitjana climàtica.

- Sec: si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climàtica.

- Molt sec: si les quantitats registrades han estat per sota del 30%.

En la representació dels mapes de Catalunya la interpolació espacial que s’utilitza és: Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

4

En l’apartat 5 es presenta una taula-calendari on és fàcil ubicar els episodis de precipitació que s’han

identificat durant l’any pluviomètric 2016-2017 a través d’una imatge gràfica de Catalunya que ajuda a

valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi

meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

A l’apartat 6 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’any pluviomètric a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que

disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de

l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text es fa referència als valors d’anomalia,

si és que no s’explicita de forma diferent. Ara bé, per aquests observatoris els valors d’anomalia, que es

presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-

1990. Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics

(BAIC).

Per finalitzar, es presenta a tall d’Annex, un resum de les abreviatures i de la nomenclatura tècnica que

s’utilitza al llarg de tot l’informe.

A continuació es presenten també altres aspectes que es consideren d’interès tècnic:

Sempre s’expressa la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre

quadrat.

Sempre s’entén per anomalia de la precipitació la diferència resultant entre el seu valor i el que li

correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de

referència.

L’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor

de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.

En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any

anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre i a l’Observatori Fabra la cessió de les dades i el suport facilitat

tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat

5

2. Resum de la pluviometria de l’any pluviomètric 2016-2017

Els trets més destacables de la pluviometria del període comprès entre el setembre de 2016 i l’agost de

2017 han estat els següents:

1. L’any pluviomètric 2016-2017 ha estat sec al 70% del territori, tot i que de forma moderada.

2. El dèficit més gran s‘han registrat a punts de la Selva, del Vallès Oriental, del Maresme, al Montsià i al

Baix Ebre, encara que sempre s’ha superat el 60% del valor climàtic de referència.

3. Només es pot considerar que l’any ha estat plujós a les serres del Port del Comte i del Cadí, així com a

les zones de més altitud del Ripollès, del Pallars Sobirà, del nord de la Ribagorça i de la Vall d’Aran.

4. En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2016-2017 ha estat sec tant a les occidentals

com a les orientals, essent només normal o lleugerament plujós a les capçaleres del Ter, Segre i Noguera Pallaresa.

5. Ha estat un any sec, però no està d’entre els anys pluviomètrics més secs, a diferència de l’any pluviomètric 2015-2016. De fet, es constata que l’any pluviomètric 2016-2017 no ha presentat cap tret

d’excepcionalitat, ni per sec ni per plujós.

6. Pel que fa a les nevades, s’ha de considerar dels més nivosos al sector central i oriental del Pirineu.

7. La tardor de 2016 va ser molt irregular: plujosa al Pirineu, Prepirineu i sectors de Ponent, a punts del

litoral i prelitoral Nord i Central, i seca a un terç del Principat, en especial a les Terres de l’Ebre, Ponent, Catalunya Central i punts del prelitoral, on els valors eren inferiors al 70% de la precipitació

mitjana climàtica de referència.

8. L’hivern 2016-2017 també va ser molt irregular en la distribució de l’anomalia, essent sec a

pràcticament una meitat del territori, amb dèficit més important a Ponent, Prepirineu Occidental i també a punts del litoral i prelitoral Central. En canvi va ser plujós a bona part del Pirineu, al

Prepirineu oriental, al litoral i prelitoral Nord i Sud i a punts del prelitoral Central, o fins i tot molt plujós al massís del Port, al cap de Creus, a l’Alta Garrotxa i a l’extrem oriental del Prepirineu.

9. La primavera de 2017 va ser seca a més de la meitat del territori, amb els dèficits pluviomètrics més

acusats a l’extrem nord-est i sobretots al sud del país, on es va registrar una de les primaveres més

seques de les darreres dècades.

10. L’estiu de 2017 ha estat sec a bona part de Catalunya, i fins i tot molt sec a punts del delta de l’Ebre, el Solsonès, Berguedà, Osona i nord de la costa Central. En canvi, a punts de Ponent, com al sud del

Segrià, i meitat nord de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta l’estiu ha estat plujós.

6

3. Balanç de la precipitació de l’any pluviomètric 2016-2017 a tot Catalunya

De la distribució del total de precipitació recollida durant l’any pluviomètric 2016-2017 es constata que els

valors mínims de l’any, inferiors als 400 mm, s’han registrat gairebé de forma exclusiva als indrets de la Catalunya seca, però també a punts de l’Anoia i del Baix Penedès.

A diverses comarques el valor anual ha quedat per sota dels 350 mm, com en el cas de les Garrigues, Pla

d’Urgell, Priorat, Ribera d’Ebre, Segarra Urgell i Segrià. El valor més baix s’ha registrat al Segrià amb

277,2 mm a Lleida - Torre Ribera (XOM).

El percentatge de territori que no ha assolit els 550 mm és aproximadament un 49%, i només un 16% de la superfície ha quedat per sota dels 400 mm (molt inferior a l’any pluviomètric anterior 2015-2016).

Pel que fa als valors màxims, han quedat restringits a les comarques del nord del país, a les zones muntanyoses del Pirineu i Prepirineu. Una extensió equivalent a gairebé un 10% del territori ha superat

els 1.000 mm (més del doble que l’any passat).

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 1000 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1577,7

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1328,0

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1327,6

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 1308,0

Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 1289,1

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1276,8

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1275,5

Ulldeter (1.999 m) Ripollès 1272,5

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 1250,8

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 1218,1

Gisclareny Berguedà 1185,4

Santuari de Núria (1.971m) Ripollès 1170,6

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1133,5

Núria (1.971 m) Ripollès 1092,2

Molló - Fabert Ripollès 1081,4

Lliurona (XOM) Alt Empordà 1066,1

Beget (XOM) Ripollès 1058,0

Sant Pau de Segúries (XOM) Ripollès 1019,7

Malniu (2.230 m) Cerdanya 1006,7 Taula 1: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2016-2017

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 350 mm,

enregistrats durant l’any pluviomètric 2016-2017 a les estacions gestionades per l’SMC:

7

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 277,2 els Alamús Segrià 281,0

Les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM) Garrigues 281,6 Juneda (XOM) Garrigues 289,4

Torres de Segre Segrià 291,1 el Canós Segarra 294,3

Sunyer (XOM) Segrià 296,2

Vinebre Ribera d'Ebre 305,1 Benissanet Ribera d'Ebre 310,5

Lleida - la Bordeta Segrià 313,5 Miravet (XOM) Ribera d'Ebre 313,6

Golmés Pla d'Urgell 317,4

Lleida – Butsènit (XOM) Segrià 317,7 Tornabous Urgell 332,4

el Masroig Priorat 337,9 Mollerussa Pla d'Urgell 338,4

Maials Segrià 342,8 Riba-roja d'Ebre (XOM) Ribera d'Ebre 343,2

Cervera Segarra 344,1 Taula 2: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2016-2017

En relació amb els valors de precipitació acumulats durant el període comprès entre l’1 de setembre de

2016 i el 31 d’agost de 2017, la figura 1 il·lustra la distribució dels totals de precipitació recollits durant

l’any pluviomètric 2016-2017:

8

Figura 1: Mapa de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2016-2017

9

Per tal d’avaluar els indrets on més aviat l’any pluviomètric ha presentat dèficit o excés de precipitació

s’efectua una comparativa amb les mitjanes climàtiques pluviomètriques de cada punt.

D’aquesta comparativa es constata que a la major part de Catalunya (a un 70% del territori) el

percentatge de la precipitació recollida en aquest període ha estat d’entre un 70% i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990, per la qual cosa s’ha de qualificar de

forma molt generalitzada com a un any sec; l’any s’ha de considerar normal a un 26 % del territori (entre un 90% i un 110% respecte de la mitjana climàtica), i plujós a un 4% de la superfície (entre un

110% i un 190% respecte de la mitjana climàtica).

S’ha de considerar normal a part del Pirineu i Prepirineu, amb les excepcions del sector més occidental de

la Vall d’Aran i de l’Alta Ribagorça on ha estat sec, i també de les serres del Port del Comte i del Cadí, zones altes del Ripollès, del Pallars Sobirà, del nord de la Ribagorça i de la Vall d’Aran on ha estat plujós.

També ha estat normal al litoral Nord, a una àrea de Ponent i a punts de l’interior i prelitoral.

La taula 3 mostra les estacions on la precipitació enregistrada ha assolit o superat el 110% de la mitjana climàtica de referència al llarg de l’any pluviomètric 2016-2017:

Nom de l’EMA Comarca

Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Valors màxims del període: setembre 2016 – agost 2017

Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 132,8

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 129,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 124,8

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 119,6 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 117,3

el Port del Comte (1.813 m) (XOM) Solsonès 117,0

Ulldeter (1.999 m) Ripollès 115,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 114,9

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 114,5 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 113,8

Gisclareny Berguedà 113,2

Cadaqués (XOM) Alt Empordà 111,0 Taula 3: Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més elevats de precipitació respecte de la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2016-2017

A l’altre extrem, els majors dèficits pluviomètrics no presenten a cap estació valors inferiors al 60% de la

precipitació mitjana climàtica, i s’han ubicat majoritàriament a la franja del litoral i del Prelitoral, tot i que de forma esporàdica també s’ha presentat en algun punt de l’interior com és el cas del sud del Berguedà.

El dèficit més gran es localitza a punts de la Selva, del Vallès Oriental, del Maresme, i al Montsià i Baix Ebre.

La taula 4 mostra les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, en què el percentatge de la precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica de referència ha estat inferior al 70%:

Nom de l’EMA Comarca

Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Valors mínims del període: setembre 2016 – agost 2017

Santa Coloma de Farners Selva 61,0

Vilobí d'Onyar Selva 61,9

10

Taula 4: Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més baixos de precipitació respecte a la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2016-2017

La figura 2 il·lustra la distribució geogràfica del percentatge de la precipitació de l’any pluviomètric 2016-2017, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica

Parets del Vallès Vallès Oriental 62,2 Aldover Baix Ebre 62,4

els Alfacs Montsià 64,5

Malgrat de Mar Maresme 65,5 Amposta Montsià 65,7

el Perelló Baix Ebre 66,2 Alcanar Montsià 66,2

Observatori de l'Ebre (XOM) Baix Ebre 66,8

el Vendrell Baix Penedès 66,8 Illa de Buda Montsià 67,1

Puig-reig (XOM) Berguedà 67,7 el Prat de Llobregat Baix Llobregat 68,1

la Panadella Anoia 68,4 la Bisbal del Penedès Baix Penedès 68,6

Valls (XOM) Alt Camp 68,8

el Canós Segarra 68,8 Miravet (XOM) Ribera d'Ebre 69,1

l'Aldea Baix Ebre 69,2 Tivissa Ribera d'Ebre 69,3

Benissanet Ribera d'Ebre 69,4

Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 69,4 Banyoles Pla de l'Estany 69,6

11

Figura 2: Mapa de percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-

1990 l’any pluviomètric 2016-2017

12

3.1. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2016-2017

En referència a l’evolució estacional de la precipitació, es constata molta irregularitat a totes elles. Només

al sud del país s’ha donat la coincidència d’una tardor, primavera i estiu secs, amb la qual cosa el balanç

anual ha sumat un clar dèficit.

La tardor va ser plujosa al Pirineu, Prepirineu i sectors de Ponent, a punts del litoral i prelitoral Nord i Central, però seca a un terç del Principat, en especial a les Terres de l’Ebre, Ponent, Catalunya Central i

punts del prelitoral, on els valors eren inferiors al 70% de la precipitació mitjana.

L’hivern de 2016-2017 va ser sec a pràcticament la meitat del territori. Les àrees amb un dèficit

pluviomètric més important, inferior al 70%, van ser Ponent, Prepirineu Occidental i punts del litoral i prelitoral Central, i fins i tot a àmplies zones del Pallars Jussà i de la Noguera, inferior al 50%. En canvi,

va ser plujós a bona part del Pirineu, al Prepirineu oriental, al litoral i prelitoral Nord i Sud i a punts del

prelitoral Central, i fins i tot molt plujosa, amb anomalies superiors al 190% respecte de la mitjana climàtica) al massís del Port, al cap de Creus, a l’Alta Garrotxa i a l’extrem oriental del Prepirineu.

La primavera de 2017 va resultar seca a més de la meitat de Catalunya, normal a una tercera part i

plujosa a la resta. Les àrees amb un dèficit pluviomètric més acusat es van situar a l’extrem nord-oriental i de nou al sud del país, on l’estació va ser particularment seca, una de les més seques de les darreres

dècades, amb anomalies que no van arribar al 50% respecte de la precipitació mitjana. A l’estació

d’Ulldecona - els Valentins, al Montsià, amb més de 20 anys de dades, va ser la primavera més seca de la seva sèrie. A les estacions de l’Ametlla del Mar i a l’Aldea, ambdues al Baix Ebre, va ser la segona

primavera més seca de tota la sèrie.

L’estiu de 2017 ha estat sec a bona part de Catalunya, i fins i tot molt sec a punts del delta de l’Ebre, el

Solsonès, Berguedà, Osona i nord de la costa Central. En canvi, les anomalies de precipitació positives s’han situat a punts de Ponent, com al sud del Segrià, i meitat nord de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta.

Figura 3: Mapes de precipitació i del percentatge de precipitació respecte de la mitjana

climàtica 1961-1990 estacionals per a la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que

configuren l’any pluviomètric 2016-2017

13

4. Contextualització històrica de l’any pluviomètric 2016-2017

4.1. Anàlisi dels anys precedents a les sèries de la XEMA de més de 20

anys

Per a contextualitzar el caràcter de l’any pluviomètric 2016-2017 en referència a la sèrie històrica,

s’analitzen els valors dels anys pluviomètrics d’aquelles sèries de la XEMA que disposen d’una sèrie d’un

mínim de 20 anys de dades completes (19 EMA). Es constata que l’any pluviomètric 2016-2017 no ha presentat en general cap tret d’excepcionalitat, ni

per sec ni per plujós; ha estat d’entre els 10 més secs a 11 de les 19 EMA, i d’entre els 10 més plujosos a 6 de les 19 EMA. L’única EMA que destaca és Benissanet (Ribera d’Ebre), on ha estat el 4t any més sec

de la sèrie de 22 anys, darrera dels 2011-2012, 2004-2005 i 1993-1994.

La figura 4 mostra on s’ubiquen aquestes 19 EMA i queden assenyalades segons la posició que ocupa

l’any pluviomètric 2016-2017 en el rànquing d’anys secs i plujosos per als diferents casos possibles: 1r, 2n, 3r, o 4t, entre el 5è i 10è , o entre el 11è i 20è, més secs/plujosos de cada sèrie. El número interior

del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie d’anys pluviomètrics de cada EMA que són complets.

Figura 4: posicionament de l’any pluviomètric 2016-2017 en el rànquing d’anys secs i

plujosos per a les estacions de la XEMA que disposen de les sèries històriques més llargues

14

5. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l’any pluviomètric

2016-2017

Pel que fa a les nevades, i de manera general, l’any pluviomètric 2016-2017 s’ha de considerar dels més

nivosos al sector central i oriental del Pirineu, mentre que al sector occidental ha estat o pròxim a les mitjanes o només lleugerament superior.

La primera enfarinada es va donar el 17 de setembre, però la temporada de neu no va començar fins ben avançada la tardor, a finals de novembre, amb les primeres nevades rellevants.

L’hivern 2016-2017 va ser força nivós especialment als mesos de gener i febrer, i sobretot al Pirineu oriental, on per exemple el gruix mitjà a l’EMA de Núria (1.971 m) va ser el rècord dels 13 hiverns que

disposa la sèrie.

També la primavera va resultar ser de les més nivoses al sector oriental i les acumulacions en aquest sector es van mantenir, en general, per sobre de la mitjana, fins que es van anar fonent al llarg del mes

d’abril, com és habitual.

A la figura 5 es mostren corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a una selecció d’estacions de

la XEMA que disposen de les sèries més llargues d’aquesta variable durant el període corresponent a l’any

pluviomètric (1 de setembre - 31 d’agost) corresponents a l’any en curs, l’any més nivós i l’any menys nivós a cadascuna de les EMA. Es consideren com a anys més i menys nivosos de la sèrie aquells en què

la mitjana del gruix de neu mitjà diari ha estat la més alta o més baixa, respectivament, en el període que es correspon amb l’any pluviomètric.

Al sector més occidental del Pirineu i Prepirineu es constata que l’any pluviomètric 2016-2017 ha estat en general igual o més nivós que l’anterior 2015-2016, i en alguns moments els valors diaris han superat les

mitjanes diàries corresponents. El comportament estacional s’ha mostrat diferent depenent de la localització de les estacions; mentre a Bonaigua i Certascan fins a mitjans de l’hivern no es van assolir

gruixos destacats, a Boí ja es comptava amb més de 100 cm a finals de la tardor.

A la serra de Port del Comte, el final de l’hivern i l’inici de la primavera del 2016-2017 ha superat el gruix

mig que hi havia el 2008-2009, el més nivós en mitjana des del 2002, però a diferència d’aquell any, a partir de mitjans d’abril ja no va mantenir el gruix destacat.

A la zona del Cadí (vessant nord) el gruix de neu ha estat superior a la mitjana durant tota la temporada,

i els gruixos de la primavera, superiors als 100 cm fins a principi de maig, han superat de llarg els de la

primavera de l’any més nivós 2005-2006.

Al sector oriental del Pirineu ha estat clarament dels anys més nivosos.

15

Figura 5: Corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a l’any més nivós, el menys nivós

i l’any en curs, sobreposades a la mitjana climàtica diària de la sèrie d’anys disponibles

16

6. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2016-2017

En la següent taula s’identifiquen els períodes de l’any pluviomètric en què s’han produït els episodis de

precipitació i de neu3:

3 Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

Setembre 1-4 8-15 17-18 20-21 23-28

010916 080916 170916 200916 230916

Octubre 1-6 8-15 17-26

011016 081016 171016

Novembre 4-7 13-14 20-24 26-29

041116 131116 201116 261116

Desembre 3-6 15-17 19-20

031216 151216 191216

Gener 10-12 13-17 /neu 19-23 25-26/ neu 27-28

100117 190117 250117 270117

Febrer 2-6 7-8 11-15 23-24

020217 070217 110217 230217

Març 3-4 5-8 24-25 31-31

030317 050317 240317 310317

Abril 1-2 8-10 13-15 18-19 25-27 30-30

010417 080417 130417 180417 250417 300417

Maig 1-6 9-14 18-19 22-28 29-31

010517 090517 180517 220517 290517

Juny 1-5 20-22 26-30

010617 200617 260617

Juliol 6-11 20-24 25-26

060717 200717 250717

Agost 5-6 8-10 13-23 24-29 30-31

050817 080817 130817 240817 300817

1a quinzena 2a quinzena

17

A continuació es detalla la informació dels totals recollits per als episodis més destacats:

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

18

GENER

DESEMBRE

FEBRER

19

MARÇ

MAIG

ABRIL

20

JUNY

JULIOL

AGOST

21

7. Evolució històrica de la precipitació de l’any pluviomètric als dos

observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

A diferència de l’any 2015-2016 que se situa entre els més secs, la precipitació de l’any pluviomètric 2016-2017 ha estat inferior a la respectiva mitjana climàtica a tots dos observatoris, amb una anomalia

superior a l’Observatori de l’Ebre, però no ha estat un dels anys de les sèries més secs.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’any pluviomètric 2016-2017 ha estat de només 399,7 mm, valor que representa aproximadament un 71% del valor climàtic de referència, i se situa

com a 21è any més sec de la sèrie, de ja 110 anys.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada l’any pluviomètric 2016-2017 ha estat de només

562,9 mm, la qual cosa suposa aproximadament un 88% del valor mitjà climàtic de referència, i se situa com a 46è any més sec dels 104 anys de la sèrie.

A la taula 6 i 7 s’informa sobre quins anys pluviomètrics de les respectives sèries han estat els més secs o els més plujosos per als Observatoris Ebre i Fabra.

A la taula 8 es presenten els valors de la precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra de l’any pluviomètric 2016-2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 6 es pot consultar l’evolució de la precipitació l’any pluviomètric a l’Observatori de l’Ebre

(1905-2017]) i a l’Observatori Fabra (1914-2017).

A la figura 7 es presenta el percentatge de la precipitació de l’any pluviomètric respecte de la mitjana

climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra (1914-2017).

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades

des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l’any 1905

22

Taula 6: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat l’any

pluviomètric de caràcter més sec

Anys pluviomètrics més secs (mm)

Observatori de l’Ebre Observatori Fabra

1r 1923-1924 212,6 1r 2004-2005 341,7

2n 1924-1925 302,5 2n 2015-2016 365,2

3r 2015-2016 302,6 3r 1964-1965 368,7

4t 1952-1953 322,1 4t 1984-1985 396,9 Taula 6: Anys pluviomètrics que han estat els més secs

Taula 7: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat també l’any

pluviomètric de caràcter més plujós

Anys pluviomètrics més plujosos (mm)

Observatori de l’Ebre Observatori Fabra

1r 1971-1972 1102,5 1r 1971-1972 1289,2

2n 1959-1960 881,2 2n 1943-1944 1102,8

3r 1976-1977 841,7 3r 1987-1988 974,4

4t 1907-1908 809,8 4t 1983-1984 954,7 Taula 7 Anys pluviomètrics que han estat els més plujosos Taula 8: Valors de precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a l’any

pluviomètric 2016-2017, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’any pluviomètric 2016-2017, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, i també els corresponents valors d’anomalia (APPT)

expressats en mm,

Observatori de l’Ebre

PPT any

pluviomètric

2016-2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

399,7 mm 563,2 mm 523,7 mm 508,6 mm

APPT (mm) -163,5 mm -124 mm -108,9 mm

Observatori Fabra

PPT any

pluviomètric

2016-2017 1961-1990 1971-2000 1981-2010

562,9 mm 639,8 mm 654,3 mm 619,7 mm

APPT (mm) -76,9 mm -91,4 mm -56,8 mm

Taula 8: valors de precipitació de l’any pluviomètric 2016-2017 i els valors mitjans dels períodes de referència a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

23

Figura 5: Evolució històrica de la precipitació corresponent als anys pluviomètrics de

l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i de l’Observatori Fabra (1914-2017)

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres, (L’Observatori de l’Ebre no disposa de

dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938)

24

Figura 6: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels anys pluviomètrics

respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2017) i a l’Observatori Fabra

(1914-2017)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’any pluviomètric del període

1961-1990, Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys pluviomètrics més

plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen anys pluviomètrics més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres, (L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el

període comprès entre maig i novembre del 1938)

25

8. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern,

2) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Molt sec < 30% Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

3) Es fan servir les següents abreviatures:

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

4) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

26

Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps, A més sol anar

relacionat amb tempesta, - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps,

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip,): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu - Minsa: fins a 2 cm - Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores - Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

5) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor, Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix,

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300 metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres