1

ANY PLUVIOMÈTRIC 2017-2018 A CATALUNYA Data del document: 01 d’octubre de 2018 (v.1)

L’any pluviomètric 2017-2018 ha estat molt contrastat, amb un balanç resultant de

precipitació molt heterogeni en el territori, amb indrets on ha resultat ser dels més secs de la

sèrie i a d’altres on se situa entre els més plujosos

Ha estat sec a zones de la meitat sud i del nord-est, i molt sec a l’extrem sud; en canvi, ha estat plujós a bona part del Pirineu, Prepirineu, depressió Central, i també a part del

prelitoral i litoral Central

El contrast s’evidencia en el fet que ha estat el quart any més sec de la sèrie de 111 anys a

l’Observatori de l’Ebre, alhora que el més plujós de la sèrie de 68 anys a Vielha

Mapes de precipitació i de % de precipitació respecte la mitjana climàtica de l’any pluviomètric

2017-2018

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Resum de la pluviometria de l’any pluviomètric 2017-2018 .............................................. 6

3. Balanç de la precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018 a tot Catalunya ...................... 7

3.1. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2017-2018 ................................................... 13

4. Contextualització històrica de l’any pluviomètric 2017-2018 .......................................... 14

4.1. Anàlisi dels anys precedents a les sèries de més de 20 anys .................................................. 14

5. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l’any pluviomètric 2017-2018 . 15

6. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018 ............................... 17

7. Evolució històrica de la precipitació de l’any pluviomètric als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya........................................................................ 28

8. ANNEX ............................................................................................................................... 32

3

◀

1. Introducció: objectiu i metodologia

A l’hora de fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any

pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final

de l’època estival de l’any següent. Se sol escollir aquest període perquè s’inicia un cop acabat l’estiu, que és l’estació amb la màxima evapotranspiració, en el moment de l’any en què la humitat del sòl comença a

recuperar-se i es produeix una recàrrega d’aigua als aqüífers. Per tal de caracteritzar l’any pluviomètric 2017-2018 s’ha escollit el període comprès entre l’1 de setembre de 2017 i el 31 d’agost de 2018.

En els apartats 2, 3, 4 i 5 es presenta la caracterització de l’any pluviomètric 2017-2018 la qual es

realitza bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa

d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i també amb les dades registrades a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada, com la XEMA, pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Ambdues

xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori.

En el càlcul dels valors de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric amb dades de la XEMA,

s’exigeix completesa i cal disposar de totes les dades de l’any. No es consideren els valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del

primer dia del període de l’any pluviomètric, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació basant-se en el dia pluviomètric (de 07 h a 07 h TU),

mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Les taules

de dades i els mapes de Catalunya es realitzen calculant el valor de precipitació acumulat segons correspongui al període d’estudi, i el valor de l’anomalia es calcula en relació amb un període de

referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia, cal comentar que segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les

variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen

per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels valors d’anomalia, el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han

utilitzat s’han extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

En la representació dels mapes de Catalunya la interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys:

Per a contextualitzar històricament els valors de precipitació i conèixer si han estat valors significatius per

molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s’utilitzen les dues sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l’Ebre i Fabra), el conjunt d’EMA (Estacions Meteorològiques

Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 18 sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del 1950.

Algunes d’aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment dins la XEMA (s’assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d’aquestes EMA

tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l’anàlisi de precedents la sèrie climàtica històrica.

4

Les sèries climàtiques històriques amb inici al 1950 són:

En l’apartat 6 es presenta una taula-calendari on és fàcil ubicar els episodis de precipitació que s’han identificat durant l’any pluviomètric 2017-2018 a través d’una imatge gràfica de Catalunya que ajuda a

valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi

meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

A l’apartat 7 s’analitza l’evolució històrica de la precipitació de l’any pluviomètric a partir de les dades de

l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre,

ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a

Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text es fa referència als valors d’anomalia, si és que no s’explicita de forma diferent. Ara bé, per aquests observatoris els valors d’anomalia, que es

presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i

també 1971-2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord

1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat

Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici

1 Ebre Baix Ebre 1905 10 Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 *

2 Fabra Barcelonès 1914 11 Lleida Segrià 1950

12 Igualada_Òdena Anoia 1950 *

3 Moià Moianès 1950 13 Girona Gironès 1950 *

4 Vilafranca_P Alt Penedès 1950 14 Flix_Vinebre Ribera d'Ebre 1950 *

5 Vielha Val d'Aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 *

6 Vic Osona 1950 16 Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 *

7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 *

8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès 1950

9 Oliana Alt Urgell 1950 *

5

amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

Per finalitzar, es presenta a tall d’Annex, un resum de les abreviatures i de la nomenclatura tècnica que

s’utilitza al llarg de tot l’informe.

A continuació es presenten també altres aspectes que es consideren d’interès tècnic:

Sempre s’expressa la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre

quadrat.

Sempre s’entén per anomalia de la precipitació la diferència resultant entre el seu valor i el que li

correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de

referència.

L’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor

de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de referència.

En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any

anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre i a l’Observatori Fabra la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la

qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

6

◀

2. Resum de la pluviometria de l’any pluviomètric 2017-2018

Els trets més destacables de la pluviometria del període comprès entre el setembre de 2017 i l’agost de

2018 han estat els següents:

1. L’any pluviomètric 2017-2018 ha estat un any de gran contrast ja que una part del país ha presentat valors inferiors a la mitjana, alhora que bona part de la meitat nord ha presentat valors superiors a la

precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990.

2. En general, ha resultat sec en àrees de la meitat sud i també del litoral i prelitoral Nord, essent fins i

tot molt sec al Montsià i a l’extrem sud del Baix Ebre on el percentatge de la precipitació del període respecte de la corresponent mitjana 1961-1990 ha pres valors entorn al 50%.

3. Es pot considerar un any normal a una important part del territori que abasta les comarques centrals

del país, del litoral i prelitoral Central i Nord, i part del Pirineu més oriental, amb totals no gaire

allunyats de la mitjana climàtica anual del període 1961-1990.

4. Ha estat un any plujós o molt plujós a gran part de la meitat nord del país, amb percentatges superiors al 130% respecte de la corresponent mitjana 1961-1990 i que han assolit valors de fins al

180% a zones de gran altitud de la Val d’Aran i del Pallars.

5. En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2017-2018 ha estat molt plujós a les

capçaleres de la Noguera Ribagorçana i de la Noguera Pallaresa, normal o plujós a les capçaleres del Segre i del Ter, i plujós a tota la conca del Llobregat. En canvi, al curs inferior de la resta de conques

orientals i de les occidentals ha estat un any sec, molt sec en el cas de la desembocadura de l’Ebre.

6. De l’anàlisi de les sèries disponibles amb més de 20 anys de dades, destaquen punts del sud on

aquest any pluviomètric ha estat el més sec: l’Ametlla de Mar al Baix Ebre, i Amposta i els Alfacs al Montsià. En el cas de Roquetes (Baix Ebre), l’Observatori de l’Ebre amb més de 100 anys de dades, ha

registrat el quart any pluviomètric més sec des del 1905-1906, amb una precipitació de només 315,3 mm i que suposa un 56% respecte de la mitjana climàtica; s’ha de considerar que valors inferiors als

350 mm anuals s’han donat 15 vegades en aquesta sèrie.

7. El contrast esdevé clar en el cas de Vielha, que amb una sèrie de 68 anys de dades, ha recollit 1271,5

mm, valor que suposa un 134% respecte la mitjana climàtica i que posiciona l’any 2017-2018 com el més plujós d’aquesta sèrie. En aquest cas, valors superiors als 1200 mm s’han donat 7 vegades a la

sèrie.

8. Les estacions plujoses de l’any, en termes generals han estat l’hivern 2017-2018 i la primavera 2018.

En canvi la tardor va ser seca i l’estiu molt variable:

Tardor: seca a bona part de Catalunya, i molt seca a l’extrem sud, nord de l’Alt Empordà i punts de Ponent, de fet de les més seques de les darreres dècades en alguns punts.

Hivern 2017-2018: plujós a gran part del territori.

Primavera 2018: de les més plujoses dels darrers anys al Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que a punts del litoral Sud i Central va ser seca.

Estiu: molt variable, tot i que també sec al sud i al nord-est.

7

◀

3. Balanç de la precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018 a tot Catalunya

La distribució del total de precipitació recollida durant l’any pluviomètric 2017-2018 reflecteix la gran

variabilitat espacial; des de punts al sud i ponent que han quedat per sota dels 300 mm fins a punts del

Pirineu occidental que han superat els 2000 mm.

Els valors mínims de l’any, els inferiors als 350 mm, se situen tots ells a la meitat sud del país, a la conca de l’Ebre, i prop de la desembocadura, al Montsià, que és on menys ha plogut. Les comarques afectades

són el Montsià, el Segrià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i també a punts del Priorat. Els valors més escadussers, inferiors als 300 mm anuals, es localitzen al Segrià i Montsià, amb el mínim als Alfacs de

223,2 mm.

Pel que fa als valors màxims, aquests han quedat restringits a la meitat nord del país; les comarques on

s’han superat els 1150 mm són totes del Pirineu i Prepirineu, i s’han assolit els 2000 mm a les zones de més altitud de la Val d’Aran i el Pallars.

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 1100 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 2035,7

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 2018,0

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1944,1

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1648,4

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 1508,8

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 1408,6

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1404,2

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1399,5

Gisclareny Berguedà 1384,5

Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 1360,8

Malniu (2.230 m) Cerdanya 1306,9

Ulldeter (1.999 m) Ripollès 1278,7

Vielha Val d'Aran 1271,5

Planoles (XOM) Ripollès 1250,9

Núria (1.971 m) Ripollès 1239,5

Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 1228,0

Ciuret (XOM) Osona 1222,9

Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà 1192,4

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 1179,0

Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 1176,3

el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 1167,1

la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 1158,6

Borgonyà (XOM) Osona 1153,2

Taula 1: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2017-2018

8

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 350 mm,

enregistrats durant l’any pluviomètric 2017-2018 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

els Alfacs Montsià 223,2 Amposta Montsià 247,3

Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 260,2 Illa de Buda Montsià 263,1

Alcanar Montsià 267,0

Seròs Segrià 271,2 Torres de Segre Segrià 280,7

Ulldecona - els Valentins Montsià 291,5 Aitona Segrià 294,2

el Perelló Baix Ebre 302,7

Benissanet Ribera d'Ebre 303,4 Miravet (XOM) Ribera d'Ebre 305,8

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 311,8 l'Aldea Baix Ebre 313,2

Observatori de l'Ebre (XOM) Baix Ebre 314,8 Sunyer (XOM) Segrià 321,5

Lleida - la Bordeta Segrià 325,9

Lleida - Butsènit (XOM) Segrià 329,2 Gimenells Segrià 332,3

el Masroig Priorat 332,6 Vinebre Ribera d'Ebre 340,8

Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 345,0 Taula 2: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2017-2018

En relació amb els valors de precipitació acumulats durant el període comprès entre l’1 de setembre de 2017 i el 31 d’agost de 2018, la figura 1 il·lustra la distribució dels totals de precipitació recollits durant

l’any pluviomètric 2017-2018:

9

Figura 1: Mapa de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2017-2018

10

Per tal d’avaluar els indrets on l’any pluviomètric ha presentat dèficit o excés de precipitació s’efectua una comparativa amb les mitjanes climàtiques pluviomètriques de cada punt. D’aquesta comparativa es

constata que de les gairebé 300 estacions repartides força homogèniament pel territori, més de 190 presenten un percentatge relatiu d’entre el 90% i el 130% respecte de la precipitació mitjana climàtica

corresponent al període 1961-1990, 77 estacions presenta valors inferiors al 90% i 25 estacions valors

superiors al 130%.

Els indrets on es pot considerar que l’any ha estat realment plujós se situen a comarques de la depressió Central com per exemple el Bages i Osona, així com del prelitoral i del litoral en el cas del Vallès

Occidental, Baix Llobregat, Maresme, i del Pirineu i Prepirineu, com són Solsonès, Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell, nord de la Noguera, i sobretot a la Val d’Aran i al Pallars Sobirà.

La taula 3 mostra les estacions on la precipitació enregistrada ha assolit o superat el 130% de la mitjana climàtica de referència al llarg de l’any pluviomètric 2017-2018:

Nom de l’EMA Comarca

Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Valors màxims del període: setembre 2017 – agost 2018

Alinyà Alt Urgell 130,3

Pinós Solsonès 130,8 Taradell (XOM) Osona 132,0

Gurb Osona 132,2 Gisclareny Berguedà 132,2

Vic Osona 132,3

Vielha Val d'Aran 133,9 Castellar del Vallès (XOM) Vallès Occidental 134,2

Observatori de Pujalt (XOM) Anoia 134,4 Calaf (XOM) Anoia 135,5

Olost (XOM) Osona 135,9 Casserres (XOM) Berguedà 136,0

Vilassar de Mar (XOM) Maresme 136,4

Vallirana Baix Llobregat 137,8 Puig-reig (XOM) Berguedà 138,6

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 140,5 la Quar Berguedà 141,0

Borgonyà (XOM) Osona 142,0

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 144,3 Artés Bages 145,8

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 148,5 Vilanova de Meià Noguera 162,3

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 167,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 181,0

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 182,7 Taula 3: Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més elevats de precipitació respecte de la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2017-2018

A l’altre extrem, els majors dèficits pluviomètrics s’han ubicat al Baix Ebre, Ribera d’Ebre i també a l’Alt Empordà amb percentatges inferiors al 70% respecte de la precipitació mitjana climàtica, i inferiors al

50% només al Montsià.

La taula 4 mostra les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, en què el percentatge de

la precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica de referència ha estat inferior al 70%:

11

Taula 4: Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més baixos de precipitació respecte a la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2017-2018

La figura 2 il·lustra la distribució geogràfica del percentatge de la precipitació de l’any pluviomètric

2017-2018 expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Nom de l’EMA Comarca

Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Valors mínims del període: setembre 2017 – agost 2018

Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 43,3 Amposta Montsià 43,7

Ulldecona - els Valentins Montsià 43,7

Alcanar Montsià 44,8 Illa de Buda Montsià 45,7

Mas de Barberans Montsià 50,7 el Perelló Baix Ebre 52,0

Observatori de l'Ebre (XOM) Baix Ebre 53,6 l'Ametlla de Mar Baix Ebre 55,7

l'Aldea Baix Ebre 56,0

Castelló d'Empúries Alt Empordà 60,7 Portbou Alt Empordà 62,7

Palau-saverdera (XOM) Alt Empordà 62,9 Aldover Baix Ebre 63,6

Cabanes Alt Empordà 66,1

Roses Alt Empordà 66,7

12

Figura 2: Mapa de percentatge de la precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018 respecte

de la mitjana climàtica 1961-1990

13

3.1. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2017-2018

En referència a l’evolució estacional de la precipitació, la tardor va ser seca, l’hivern i la primavera més aviat plujosos i l’estiu 2018 molt variable.

La tardor de 2017 va ser seca a bona part de Catalunya, i molt seca (precipitació inferior al 30% respecte

dels valors mitjans climàtics) a l’extrem sud, nord de l’Alt Empordà i punts de ponent, i de les més seques

de les darreres dècades en alguns punts. Es van assolir els valors més baixos de precipitació, propers als 50 mm, al Montsià, Segrià, i en alguns punts de la Ribera d’Ebre i Baix Ebre, així com a l’extrem nord de

l’Alt Empordà. Va ser a molts punts del país de les més seques de les darreres dècades, i semblant a la tardor del 2009.

L’hivern de 2017-2018 va presentar majoritàriament àrees plujoses, essent dels més plujosos al Pirineu i Prepirineu occidental. La precipitació es va distribuir de forma irregular. En canvi, als extrems sud i nord-

est va ser molt inferior a la mitjana, amb valors de només entre el 30% i 60% de la mitjana al Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, a punts de la Terra Alta, de l’Alt i Baix Empordà i del Maresme.

La primavera 2018 va ser molt plujosa (més del 190% respecte de la precipitació mitjana climàtica) al Pirineu i Prepirineu, sectors de Ponent i de les serralades prelitorals, la més plujosa d’almenys els darrers

69 anys en algunes sèries del nord-oest del país (Vielha, Oliana, Nerets-Tremp i el Pont de Suert). Tot i així, a punts del litoral Sud i Central va ser seca.

L’estiu va presentar variabilitat: va ser plujós al quadrant nord-est, litoral Central, Prepirineu oriental i

punts del Pirineu, en alguns punts l’estiu més plujós de les darreres dècades; en canvi va ser sec a

Ponent, prelitoral Sud, delta de l’Ebre, extrem nord del litoral i prelitoral central, litoral nord, essent molt sec a la Ribera d’Ebre, punts de la Conca de Barberà, Priorat o Pla d’Urgell .

Figura 3: Mapes de precipitació i del percentatge de precipitació respecte de la mitjana

climàtica 1961-1990 estacionals per a la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que

configuren l’any pluviomètric 2017-2018

14

◀

4. Contextualització històrica de l’any pluviomètric 2017-2018

4.1. Anàlisi dels anys precedents a les sèries de més de 20 anys

Per a contextualitzar el caràcter de l’any pluviomètric 2017-2018 en referència a la sèrie històrica,

s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades anuals completes, i que són un total de 43: 25 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries,

els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

Es constata que l’any pluviomètric 2017-2018 ha presentat trets d’excepcionalitat depenent dels indrets,

tant per sec com també per plujós.

- Ha estat entre els 4 més secs a 7 de les 43 estacions, essent el 4t més sec a l’Observatori de l’Ebre amb una sèrie de 111 anys.

- Ha estat el més plujós a Vielha en una sèrie de 68 anys, amb més de 1200 mm, igual que els altres set

anys que ocupen els primers llocs del rànquing (1976-1977, 1965-1966, 2013-2014, 1981-1982, 2012-2013 i 1995-1996). A banda de Vielha, hi ha 6 estacions més on se situa entre els 4 més plujosos de les

respectives sèries, en el cas de el Pont de Suert i Oliana, dels darrers 68 anys

La figura 4 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa

el valor de la precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t valor més alts o baixos de precipitació, entre el 5è i 10è més alts o baixos, i entre

l’11è i 20è més alts o baixos de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 4: Rànquing de l’any pluviomètric 2017-2018 per a les per a les sèries de precipitació

de més de 20 anys

Rànquing d’anys secs Rànquing d’anys plujosos

15

◀

5. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l’any pluviomètric

2017-2018

Pel que fa a les nevades, i de manera general, es pot afirmar que ha estat un any molt nivós, i dels més

nivosos amb característiques excepcionals al Pirineu.

Al Pirineu, fora del vessant nord, va nevar poc durant els primers mesos de la temporada, novembre i

desembre del 2017, però entre gener i febrer els gruixos van començar a ser importants a tot el Pirineu i

Prepirineu, de manera que el gruix mitjà de la temporada va superar el normal a totes les estacions, i fins i tot representa el més gran de tota la sèrie al Port del Comte (2.316 m, Solsonès), a Malniu (2.230 m, la

Cerdanya) o a Núria (1.971 m, Ripollès).

Val a dir però, que en funció de la ubicació, hi ha temporades anteriors que globalment han estat més nivoses a la zona occidental del Pirineu, com per exemple la campanya 2012-2013 a Bonaigua (2.266 m)

en què es van assolir els 411 cm, i en algunes estacions enguany han assolit gairebé els 350 cm.

S’evidencia l’excepcionalitat de la temporada 2017-2018 al sector central i oriental del Pirineu amb el fet

que per a les sèries disponibles de 17 anys al Port del Comte (2.316 m), de 15 anys a Cadí Nord (2.143 m), de 17 anys a Malniu (2.2.30 m) i de 18 anys a Núria (1.971 m), aquest anys ha estat el més nivós

de tots. Durant el mes d’abril es van superar els 200 cm Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, i els 150 cm

al Port del Comte.

A banda de l’alta muntanya, cal considerar que s’han donat nevades excepcionals també a fons de vall; és el cas de l’episodi del 4-6 de febrer amb gruixos que van ser històrics, de més de mig metre de neu

nova a moltes poblacions ubicades entre 1.000 i 1.200 m d’altitud, sobretot del Prepirineu i el vessant sud de la serralada pirinenca.

A la figura 5 es mostren corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a una selecció d’estacions de

la XEMA que disposen de les sèries més llargues d’aquesta variable durant el període corresponent a l’any pluviomètric (1 de setembre - 31 d’agost) corresponents a l’any en curs, l’any més nivós i l’any menys

nivós a cadascuna de les EMA.

S’ha considerat com a anys més i menys nivosos de la sèrie aquells en què la mitjana del gruix de neu

mitjà diari ha estat la més alta o més baixa, respectivament, en el període corresponent a l’any pluviomètric.

16

Figura 5: Corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a l’any més nivós, el menys nivós

i l’any en curs, sobreposades a la mitjana climàtica diària de la sèrie d’anys disponibles

17

◀

6. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018

En la següent taula s’identifiquen els períodes de l’any pluviomètric en què s’han produït els episodis de

precipitació i de neu3:

3 Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

Setembre 1-4 6-7 9-10 14-17 22-23 25 30-30

010917 060917 090917 140917 220917 300917

Octubre 1-3 17-20 30-31

011017 171017 301017

Novembre 4-6 6-9 24-26 29-29

041117

Situació de

vent de N i neu

només al

Pirineu

241117 291117

Desembre 1-2 9-12 15-18 27-29 27-29

011217 091217 151217 271217

Gener 6-8 10-11 13-14 20-21 25-27 25-27

060118 100118 130118 200118 250118

Febrer 1-2 4-6 4-6 8-9 12-12 12 13-15 16-17 18-23 26-27 26-27 28 28

010218 040218 080218 120218 130218 160218 180218 260218 280218

Març 1-2 4-7 9-12 14-15 16-18 19-20 19-20 24-25

010318 040318 090318 140318 160318 190318 240318

Abril 2-4 6-8 10-12 10-12 13-14 16 27-30

020418 060418 130418 270418

Maig 2-4 7-10 12-13 18-23 27-31

020518 070518 120518 180518 270518

Juny 1-7 9-12 27-29

010618 090618 270618

Juliol 7 16 24

070718 240718

Agost 9-10 12-14 16-17 21-23 29-31

090818 120818 160818 210818 290818

18

A continuació es detalla la informació dels totals recollits per als episodis més destacats:

SETEMBRE

OCTUBRE

19

NOVEMBRE

DESEMBRE

20

GENER

21

FEBRER

22

23

MARÇ

24

ABRIL

25

MAIG

26

JUNY

JULIOL

27

AGOST

28

◀

7. Evolució històrica de la precipitació de l’any pluviomètric als dos

observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

La precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018 ha estat inferior a la mitjana climàtica en el cas de l’Ebre,

i superior en el cas de l’Observatori Fabra.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’any pluviomètric 2017-2018 ha estat de només 315.3 mm, valor que representa un 56% del valor climàtic de referència, i se situa com a 4t any més

sec de la sèrie, de 111 anys. El període comprès entre setembre de 2017 i gener de 2018 va ser molt sec, igual que el mes de juny. En

canvi febrer, abril, juliol, agost van registrar quantitats superiors a la mitjana.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada l’any pluviomètric 2017-2018 ha estat de 733.6 mm,

la qual cosa suposa un 114% del valor mitjà climàtic de referència, i se situa entre els 20 més plujosos en els 105 anys de la sèrie.

Octubre, el període gener-abril i el juny-juliol han registrat valors molt superiors a la mitjana, i han estat

molt plujosos o molt plujosos (febrer, març i juliol). El mes més sec va ser desembre, quan van caure només 3.1 mm.

A la taula 6 i 7 s’informa sobre quins anys pluviomètrics de les respectives sèries han estat els més secs

o els més plujosos per als Observatoris Ebre i Fabra.

A la taula 8 es presenten els valors de la precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra de l’any pluviomètric

2017-2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 6 es pot consultar l’evolució de la precipitació de l’any pluviomètric a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

A la figura 7 es presenta el percentatge de la precipitació de l’any pluviomètric respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l’any 1905

29

Taula 6: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat l’any

pluviomètric de caràcter més sec

Anys pluviomètrics més secs (mm)

Observatori de l’Ebre Observatori Fabra

1r 1923-1924 212.6 1r 2004-2005 341.7

2n 1924-1925 302.5 2n 2015-2016 365.2

3r 2015-2016 302.6 3r 1964-1965 368.7

4t 2017-2018 315.3 4t 1984-1985 396.9 Taula 6: Anys pluviomètrics que han estat els més secs

Taula 7: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat també l’any

pluviomètric de caràcter més plujós

Anys pluviomètrics més plujosos (mm)

Observatori de l’Ebre Observatori Fabra

1r 1971-1972 1102.5 1r 1971-1972 1289.2

2n 1959-1960 881.2 2n 1943-1944 1102.8

3r 1976-1977 841.7 3r 1987-1988 974.4

4t 1907-1908 809.8 4t 1983-1984 954.7 Taula 7 Anys pluviomètrics que han estat els més plujosos Taula 8: Valors de precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a l’any

pluviomètric 2017-2018, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’any pluviomètric 2017-2018, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, i també els corresponents valors d’anomalia (APPT)

expressats en mm.

Observatori de l’Ebre

PPT any

pluviomètric

2017-2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

315.3 mm 563.2 mm 523.7 mm 508.6 mm

APPT (mm) -247.9 mm -208.4 mm -193.3 mm

Observatori Fabra

PPT any

pluviomètric

2017-2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

733.6 mm 639.8 mm 654.3 mm 619.7 mm

APPT (mm) +93.8 mm +79.3 mm +113.9 mm

Taula 6: valors de precipitació de l’any pluviomètric 2017-2018 i els valors mitjans dels períodes de referència a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

30

Figura 6: Evolució històrica de la precipitació corresponent als anys pluviomètrics de

l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i de l’Observatori Fabra (1914-2018)

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de

dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938)

31

Figura 7: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels anys pluviomètrics

respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra

(1914-2018)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’any pluviomètric del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys pluviomètrics més

plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen anys pluviomètrics més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el

període comprès entre maig i novembre del 1938).

32

◀

8. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

2) Es fan servir les següents abreviatures:

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

3) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar

relacionat amb tempesta. - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Acumulació

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

33

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu - Minsa: fins a 2 cm - Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores - Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

4) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300 metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres