Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques...

Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques

Anuari de dades meteorològiques 2012 Servei Meteorològic de Catalunya

2

INTRODUCCIÓ

Aquesta part de l’Anuari de dades meteorològiques recull les dades enregistrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. La XEMA està integrada a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC), creada per la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia. En data 31 de desembre de 2012, la XEMA es compon d’un total de 170 estacions meteorològiques automàtiques (EMA) operatives. Les variables meteorològiques que mesuren totes les EMA són: • Temperatura de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura • Precipitació, mesurada a 1,4 m d’altura, excepte en les EMA d’alta muntanya, situades per sobre de

1.800 metres d’altitud, en què la boca del pluviòmetre ha de quedar per sobre del nivell màxim esperat de la capa de neu. L’única EMA que no disposa de mesurament de la precipitació és la de Barcelona - Zoo (X2)

• Humitat relativa de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura. Les variables meteorològiques següents no són mesurades a totes les EMA: • Velocitat i direcció del vent, mesurada a un total de 150 EMA. El sensor és a diferents altures,

segons l’aplicació: 2 m (a 64 EMA), 6 m (a 14 EMA) i/o 10 m (a 77 EMA). Una EMA pot tenir més d’un sensor de vent ubicat a diferents altures.

• Irradiància solar global, mesurada a 2 m d’altura, a 143 EMA • Pressió atmosfèrica, a 73 EMA • Gruix de neu, a 18 EMA. La informació d’aquest anuari s’ha elaborat a partir de les dades generades a les EMA, les quals són de dos tipus: les anomenades dades de període, en base temporal semihorària o horària, representatives de cada variable meteorològica per a un període determinat, mitja hora o una hora, respectivament, i les anomenades dades extremes diàries. La generació d’aquestes dades es fa seguint aquest procés: En primer lloc, per a cadascun dels sensors meteorològics es realitza un mostreig cada segon (excepte en el de pressió, que es fa cada 12 segons, i en el de gruix de neu, que es fa cada 30 minuts o 60 minuts). Amb aquests valors mostrejats per a la temperatura i la humitat relativa es construeixen mitjanes intermèdies minutals, que ja es poden considerar valors amb representativitat meteorològica de l’atmosfera. Per a aquestes dues variables s’efectua una mitjana aritmètica. Per a la precipitació, es generen els acumulats en un minut (excepte en les EMA d’alta muntanya, que només generen dades de precipitació acumulada de període cada 30 minuts). A continuació, les dades de període es calculen fent la mitjana amb 30 o 60 valors minutals o amb els mostreigs realitzats en 30 o 60 minuts, segons correspongui. En el cas de la precipitació, la dada de període es genera sumant tots els valors d’aquella semihora o hora. La dada de període de gruix de neu és un valor únic mostrejat cada 30 o 60 minuts. Les dades extremes diàries són, en el cas de la temperatura i la humitat relativa, els valors minutals més alts i més baixos enregistrats durant el dia, i, en el cas de la pressió atmosfèrica, els valors mostrejats més alts i més baixos del dia. La dada extrema diària de vent és la ratxa màxima escalar, que és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

Servei Meteorològic de Catalunya Anuari de dades meteorològiques 2012

3

Amb referència a la informació facilitada en aquest anuari, en un primer bloc es presenta la caracterització climàtica de l’any 2012, que analitza les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les EMA i les compara amb valors mitjans climàtics extrets de MARTÍN-VIDE, J.; RASO NADAL, J. M. Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, 2008. En primer lloc, s’hi presenta el resum general de l’any, amb el balanç de temperatura i precipitació, i posteriorment se’n comenta l’evolució mensual, amb l’esment dels fenòmens destacats que s’han produït. En un segon bloc, es presenten pròpiament les dades meteorològiques de l’any 2012. En un primer apartat, anomenat Taules de dades, es presenten les dades meteorològiques estadístiques mensuals i anuals següents: • Temperatura mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Temperatura màxima/mínima mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Temperatura màxima/mínima absoluta mensual/anual en graus Celsius (°C), indicant el dia • Amplitud tèrmica mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Amplitud tèrmica màxima mensual/anual en graus Celsius (°C) • Nombre de dies de glaçada (dies en què la temperatura mínima, TN, ha estat inferior o igual a 0 °C) • Precipitació mensual/anual, en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat • Precipitació mensual/anual màxima en 24 hores en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 1 hora en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 30 minuts en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 1 minut en mil·límetres (mm), indicant el dia • Nombre de dies de precipitació (PPT ≥ 0,1 mm) • Nombre de dies de precipitació (PPT > 0,2 mm) • Velocitat mitjana del vent mensual/anual en metres per segon (m/s) • Direcció dominant del vent per a cada mes i per a l’any, basada en 8 direccions (nord: N, nord-est:

NE, est: E, sud-est: SE, sud: S, sud-oest: SW, oest: W i nord-oest: NW) • Mitjana mensual/anual de la ratxa màxima diària del vent en metres per segon (m/s) • Ratxa màxima absoluta del vent mensual/anual en metres per segon (m/s), indicant el dia • Humitat relativa mitjana mensual/anual en tant per cent (%) • Mitjana mensual/anual de la humitat relativa màxima/mínima diària en tant per cent (%) • Mitjana mensual/anual de la irradiació solar global diària en megajoules per metre quadrat (MJ/m2) • Pressió atmosfèrica mitjana mensual/anual (sense reduir a nivell del mar) en hectopascals (hPa) • Pressió atmosfèrica màxima/mínima absoluta mensual/anual (sense reduir a nivell del mar) en

hectopascals (hPa) • Gruix màxim mensual/anual de neu a terra (cm). El segon apartat, anomenat Resums meteorològics per estació, ofereix un resum gràfic i numèric de les dades enregistrades a les EMA. La informació facilitada és la següent: • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mitjana mensual (TMm, línia vermella) i la precipitació

mensual (PPT, barres blaves) • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mínima mitjana (TNm, barres en blau fosc) i de la

temperatura màxima mitjana (TXm, barres en blau cel) • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mínima absoluta (TNn, barres en blau fosc) i de la

màxima absoluta (TXx, barres en blau cel) de cada mes • Gràfica de l’evolució anual del nombre de dies de glaçada de cada mes (barres en blau fosc) • Rosa dels vents amb vuit direccions • Rosa de la velocitat mitjana del vent en cada una de les 8 direccions considerades i % de calmes • Resum anual de diferents dades meteorològiques estadístiques:

o precipitació acumulada o temperatura mínima absoluta, indicant el diao temperatura mitjana o velocitat mitjana del vent o temperatura màxima mitjana o direcció dominant del vent o temperatura mínima mitjana o humitat relativa mitjana o temperatura màxima absoluta, indicant el dia o mitjana de la irradiació solar global diària


4

Les dades meteorològiques estadístiques s’han calculat de la manera següent: La temperatura mitjana, la humitat relativa mitjana, la pressió atmosfèrica mitjana i la velocitat mitjana del vent mensual i anual es calculen fent la mitjana aritmètica de totes les dades de període disponibles en el mes i en l’any. Per obtenir la temperatura màxima i mínima mitjana mensual i anual, es fa la mitjana aritmètica de totes les dades extremes diàries pertinents en cada cas disponibles en el mes i en l’any. La temperatura màxima i mínima absoluta i la pressió atmosfèrica màxima i mínima absoluta mensual i anual és el valor més alt i el més baix de totes les dades extremes diàries disponibles en el període considerat. L’amplitud tèrmica mitjana mensual i anual es calcula fent la mitjana aritmètica de les amplituds tèrmiques diàries (diferència entre la temperatura màxima i la mínima). L’amplitud tèrmica màxima mensual i anual és el valor més alt de totes les dades diàries disponibles en el període considerat. El nombre de dies de glaçada és el nombre de dies en què la temperatura mínima diària és igual o inferior a 0 ºC. La precipitació mensual i anual es calcula sumant totes les dades de període disponibles en el mes o en l’any. La precipitació mensual i anual màxima en 24 hores, 1 hora, 30 minuts i 1 minut és el màxim valor de la precipitació acumulada en l’interval considerat. El nombre de dies de precipitació (PPT ≥ 0,1 mm i PPT > 0,2 mm) és el nombre de dies en què la precipitació acumulada diària és igual o superior a 0,1 mm i superior a 0,2 mm, respectivament. La direcció dominant del vent mensual i anual és la que han detectat un major nombre de dades de període durant el mes o l’any. La mitjana mensual i anual de la ratxa màxima diària del vent es calcula fent la mitjana aritmètica dels valors de ratxa màxima diària de vent. La ratxa màxima absoluta del vent mensual/anual és el valor màxim de la ratxa màxima diària durant el període considerat. La mitjana mensual i anual de la humitat relativa màxima i mínima diària és la mitjana aritmètica de les dades extremes diàries disponibles durant el període considerat. Per a la mitjana mensual i anual de la irradiació solar global diària, es calculen, en primer lloc, les dades d’irradiació solar global diària a partir de les dades de període i després se’n fa la mitjana aritmètica. Finalment, el gruix màxim mensual i anual de neu a terra és el màxim valor de les dades de període del mes i de l’any. En el recull de dades estadístiques mitjanes i el nombre de dies de glaçada presentat tant a Taules de dades com a Resums meteorològics per estació, s’assenyala amb un asterisc (*) el valor obtingut amb un percentatge de dades disponibles superior al 80% i inferior o igual al 95% del total de dades possibles, mentre que, si es disposa del 80% o inferior, es considera que el valor no és representatiu i s’utilitza el terme d.i. (dades insuficients). Quan una estació no disposa d’un sensor concret, s’indica amb el terme s/s (sense sensor). En els casos en què s’ha instal·lat o desinstal·lat el sensor al llarg de l’any, el terme s/s s’aplica a les Taules de dades durant els mesos corresponents. Si l’estació no té el sensor durant tot l’any, ja no apareix a les Taules de dades i el terme s/s s’aplica als estadístics anuals dels Resums meteorològics per estació. Finalment, els mesos en què una estació no disposa de dades perquè encara no s’havia donat d’alta són en blanc. Un cas especial són les baixes temporals d’estacions, en què una EMA ja donada d’alta no és operativa durant un període de temps. Per indicar-les, s’aplica el terme b.t. Per poder comparar visualment les gràfiques de les diferents estacions, es manté la mateixa escala, excepte a les gràfiques de vent de determinades estacions on els valors de velocitat del vent o la freqüència d’una direcció superen els valors dels eixos, i a les gràfiques de temperatura de les estacions


5

d’alta muntanya, on s’ha allargat l’eix i s’hi han afegit més valors negatius. En el cas dels valors que surten de l’escala considerada, s’afegeix el valor numèric a la gràfica. En aquest anuari, es presenta la dada de vent a l’altura més elevada de què es disposa, ja que des del punt de vista purament meteorològic l’altura recomanable per mesurar el vent és 10 metres. Si es volen comparar velocitats del vent de diferents estacions, s’hauran de fer els càlculs necessaris per fer l’estudi sempre a un mateix nivell de referència (es recomana que aquest nivell sigui de 10 metres). Tot seguit, es detallen els canvis que ha experimentat la XEMA durant l’any 2012: Es van posar en funcionament les estacions de Solsona (XT), al Solsonès, el 12 de juliol, i de Tremp (XQ), al Pallars Jussà, el 22 d’octubre; aquesta última no s’inclou en aquesta edició de l’Anuari, a causa dels pocs registres de què disposa al 2012. D’altra banda, l’estació de Clariana de Cardener (CA), al Solsonès, es va donar de baixa el 10 de juliol de 2012, de manera que només disposa aproximadament de la meitat dels registres anuals. Per aquest motiu s’inclouen ja en aquesta edició de l’Anuari les dades de la nova EMA de Solsona, la qual es troba relativament propera a l’antiga estació de Clariana de Cardener. En les edicions anteriors només s’incorporaven les dades d’una EMA nova durant el mateix any si aquesta s’havia posat en funcionament abans de l’1 de juliol. A més, s’incorporen per primer cop a l’Anuari les dades de les estacions de Gandesa (XP), a la Terra Alta, operativa des del 30 de novembre de 2011, i de Vic (XO), a la comarca d’Osona, en funcionament des del 22 de desembre de 2011. La taula 1 recull el llistat de les 170 EMA incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2012. La taula indica la comarca, el codi de l’estació, el nom de l’estació, el municipi, l’altura del mesurament del vent, les coordenades UTM i l’altitud. La figura 1 mostra la distribució geogràfica de les EMA.


6

Taula 1. Estacions meteorològiques incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2012

Comarca Codi Nom de l’EMA Municipi Altura del sensor de vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

l’Alt Camp VY Nulles Nulles 357548 4568215 240 DQ Vila-rodona Vila-rodona 10 363025 4574366 287l’Alt Empordà U1 Cabanes Cabanes 2 496369 4684011 31 W1 Castelló d’Empúries Castelló d’Empúries 507535 4677438 2 VZ Espolla Espolla 500699 4692665 83 D6 Portbou Portbou 10 513765 4698310 196 D4 Roses Roses 10 515073 4680048 24 U2 Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador 10 508088 4669656 4 W2 Torroella de Fluvià Torroella de Fluvià 504869 4670256 7 W3 Ventalló Ventalló 505459 4666644 4l’Alt Penedès WP Canaletes Mediona 2 391013 4593647 325 DI Font-rubí Font-rubí 10 385118 4587935 415 W4 la Granada la Granada 2 393758 4580393 240 U3 Sant Martí Sarroca Sant Martí Sarroca 2 385556 4581486 257 WY Sant Sadurní d’Anoia Sant Sadurní d’Anoia 2 399359 4587827 164l’Alt Urgell CD la Seu d’Urgell la Seu d’Urgell 10 371054 4692344 849 W5 Oliana Oliana 2 360703 4659884 490 CJ Organyà Organyà 10 362364 4675337 567l’Alta Ribagorça Z2 Boí (2.535 m) la Vall de Boí 6 326136 4703893 2.535 CT el Pont de Suert el Pont de Suert 10 314390 4696649 823l’Anoia CE els Hostalets de Pierola els Hostalets de Pierola 10 400664 4598606 316

XB la Llacuna la Llacuna 377804 4593225 589XA la Panadella Montmaneu 10 366821 4607091 785H1 Òdena Òdena 10 387823 4604938 333

el Bages WW Artés Artés 411758 4627681 278 U4 Castellnou de Bages Castellnou de Bages 2/10 404351 4631852 507 R1 el Pont de Vilomara el Pont de Vilomara i Rocafort 10 406310 4617994 210 WN Montserrat - Sant Dimes Monistrol de Montserrat 6 403211 4605711 916 CL Sant Salvador de Guardiola Sant Salvador de Guardiola 10 397539 4614518 349el Baix Camp U5 Prades – los Hortals Prades 2 332361 4575699 969 W6 Riudoms Riudoms 2 333806 4556103 158 U6 Vinyols i els Arcs Vinyols i els Arcs 2 337686 4549661 29el Baix Ebre U7 Aldover Aldover 2 289827 4526344 52 DB el Perelló el Perelló 10 307615 4527360 179 U9 l’Aldea l’Aldea 2 298921 4516103 62 UA l’Ametlla de Mar l’Ametlla de Mar 2 312236 4531265 93 X5 PN dels Ports Roquetes 10 273850 4519892 1.055el Baix Empordà DO Castell d’Aro Castell-Platja d’Aro 10 502786 4628728 14 DF la Bisbal d’Empordà la Bisbal d’Empordà 10 503029 4647484 29 UB la Tallada d’Empordà la Tallada d’Empordà 2 505220 4655976 15 UC Monells Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura 2 499849 4647456 60 UD Serra de Daró Serra de Daró 505291 4653209 12 UE Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí 513107 4652553 4el Baix Llobregat UF Begues - PN del Garraf Begues 2 408635 4571543 573 XL el Prat de Llobregat el Prat de Llobregat 10 423138 4577164 8 D3 Vallirana Vallirana 10 411098 4581911 252 UG Viladecans Viladecans 2 419544 4572631 3el Baix Penedès WZ Cunit Cunit 10 385516 4562271 17

UH el Montmell el Montmell 2/6 373564 4577998 545D9 el Vendrell el Vendrell 10 376130 4563942 59WO la Bisbal del Penedès la Bisbal del Penedès 371709 4570235 185

el Barcelonès WU Badalona - Museu Badalona 6 437248 4589429 42X4 Barcelona - el Raval Barcelona 10 430508 4581913 33D5 Barcelona - Observatori Fabra Barcelona 10 426879 4585783 411X8 Barcelona - Zona Universitària Barcelona 10 425289 4581443 79X2 Barcelona - Zoo Barcelona 432246 4582511 7

el Berguedà UI Gisclareny Gisclareny 2 398005 4680120 1.386 WV Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà 10 407253 4676590 788 CR la Quar la Quar 10 414270 4659419 873 WM Santuari de Queralt Berga 10 403086 4662566 1.167la Cerdanya Z9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló Montellà i Martinet 10 394159 4683273 2.143 DP Das Das 10 406780 4693467 1.097 Z3 Malniu (2.230 m) Meranges 6 399672 4702450 2.230la Conca de Barberà W8 Blancafort Blancafort 346382 4589704 438 CW l’Espluga de Francolí l’Espluga de Francolí 10 341160 4584267 446 UJ Santa Coloma de Queralt Santa Coloma de Queralt 2/6 363966 4598950 709el Garraf UK Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Sant Pere de Ribes 2 399999 4570579 161les Garrigues UL Castelldans Castelldans 2 312634 4600137 228 UM la Granadella la Granadella 2 305024 4581539 505la Garrotxa W9 la Vall d’en Bas la Vall d’en Bas 2 455020 4666287 461 DC Olot Olot 10 457375 4671366 422el Gironès UN Cassà de la Selva Cassà de la Selva 2 494031 4636048 171


7

Comarca Codi Nom de l’EMA Municipi Altura del sensor de vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

el Gironès UO Fornells de la Selva Fornells de la Selva 485224 4640516 97 XJ Girona Girona 10 484094 4648026 72 WF Vilablareix Vilablareix 481511 4644926 108el Maresme UP Cabrils Cabrils 10 448112 4596624 81 UQ Dosrius - PN Montnegre Corredor Dosrius 2 453884 4607930 460 WT Malgrat de Mar Malgrat de Mar 10 479823 4610825 2 DD Vilassar de Mar Vilassar de Mar 10 448919 4595955 44el Montsià US Alcanar Alcanar 2 290404 4492828 24 UU Amposta Amposta 10 300065 4509216 3 UW els Alfacs Sant Carles de la Ràpita 2 302118 4500217 0 DL Illa de Buda Sant Jaume d’Enveja 10 317162 4508712 0,5 C9 Mas de Barberans - Abocador Mas de Barberans 10 280481 4510936 240 UX Ulldecona - els Valentins Ulldecona 2 277747 4500825 210la Noguera WB Albesa Albesa 2 306419 4625996 267 WG Algerri Algerri 2 304698 4630564 301 X6 Baldomar Artesa de Segre 2 336658 4643168 366 WX Camarasa Camarasa 2 324435 4643023 668 WA Oliola Oliola 2 346924 4637964 443 UY Os de Balaguer - Monestir d’Avellanes Os de Balaguer 2/6 314312 4638982 576 V1 Vallfogona de Balaguer Vallfogona de Balaguer 2 319720 4628372 238 CQ Vilanova de Meià Vilanova de Meià 10 336171 4651361 594Osona V3 Gurb Gurb 2 436501 4644962 509 V4 Montesquiu Montesquiu 6 435184 4663022 684 CY Muntanyola Muntanyola 10 431948 4636775 816 CC Orís Orís 10 434629 4658497 626 V5 Perafita Perafita 6 427253 4654737 774 XO Vic Vic 437077 4643040 499 WS Viladrau Viladrau 10 451837 4632388 953el Pallars Jussà CV la Pobla de Segur la Pobla de Segur 10 332135 4678566 513 WQ Montsec d’Ares (1.572 m) Sant Esteve de la Sarga 10 312204 4658169 1.572 CP Sant Romà d’Abella Isona i Conca Dellà 10 338034 4667301 690el Pallars Sobirà Z1 Bonaigua (2.266 m) Alt Àneu 6 334902 4723778 2.266 Z5 Certascan (2.400 m) Lladorre 6 358563 4729185 2.400 Z7 Espot (2.519 m) Espot 10 340345 4711119 2.519 ZB Salòria (2.451 m) Alins 10 365871 4708943 2.451 XH Sort Sort 346203 4696679 679el Pla de l’Estany DJ Banyoles Banyoles 10 482708 4662940 176el Pla d’Urgell C6 Castellnou de Seana Castellnou de Seana 10 329547 4613880 264 V8 el Poal el Poal 2 323404 4615827 223 WC Golmés Golmés 2 327223 4611694 261 XI Mollerussa Mollerussa 2 322789 4609774 247el Priorat WJ el Masroig el Masroig 2 308844 4555038 141

X1 Falset Falset 10 317134 4558319 359D1 Margalef Margalef 311998 4573056 404WR Torroja del Priorat Torroja del Priorat 2 315460 4565311 300XD Ulldemolins Ulldemolins 10 323136 4576641 687

la Ribera d’Ebre VA Ascó Ascó 2 291431 4563754 257 VB Benissanet Benissanet 10 301390 4548636 32 VC Riba-roja d’Ebre Riba-roja d’Ebre 2 284966 4569242 69 D7 Vinebre Vinebre 10 298285 4562288 53el Ripollès CG Molló Molló 10 451896 4692025 1.405 DG Núria (1.971 m) Queralbs 10 430564 4694570 1.971 CI Sant Pau de Segúries Sant Pau de Segúries 10 447659 4678865 852 ZC Ulldeter (2.410 m) Setcases 10 438033 4697020 2.410la Segarra C8 Cervera Cervera 10 358263 4615360 554 VD el Canós els Plans de Sió 2 350614 4617053 429el Segrià VE Aitona Aitona 2 288096 4596129 97

VF Alcarràs Alcarràs 2 295806 4604563 122WK Alfarràs Alfarràs 2 298910 4632775 268X3 Alguaire Alguaire 10 295188 4624359 370XM els Alamús els Alamús 2 311328 4607517 235VH Gimenells Gimenells i el Pla de la Font 2 283029 4615308 259VJ Lleida - la Bordeta Lleida 2 304067 4608194 161WI Maials Maials 2 289374 4581699 350VK Raimat Lleida 10 287749 4617960 286XN Seròs - Depuradora Seròs 2 285270 4593642 89X7 Torres de Segre Torres de Segre 2 295925 4599478 215VM Vilanova de Segrià Vilanova de Segrià 2 302801 4620999 222

la Selva

DN Anglès Anglès 10 469522 4645711 150VN Vilobí d’Onyar Vilobí d’Onyar 478739 4636960 117


8

Comarca Codi Nom de l’EMA Municipi Altura del sensor de

vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

el Solsonès CA Clariana de Cardener Clariana de Cardener 10 382829 4645816 693 Z8 el Port del Comte (2.316 m) la Coma i la Pedra 6 378209 4671302 2.316 VO Lladurs Lladurs 2 370074 4660885 785 VP Pinós Pinós 2/6 378688 4629343 659 XT Solsona Solsona 10 376807 4649681 691el Tarragonès VQ Constantí Constantí 10 346395 4559595 112 XE Tarragona - Complex Educatiu Tarragona 10 349030 4552058 5 DK Torredembarra Torredembarra 10 367378 4556459 2la Terra Alta WD Batea Batea 2 274889 4552050 382 XP Gandesa Gandesa 2 284164 4549448 349 D8 Horta de Sant Joan Horta de Sant Joan 10 273317 4537055 515l’Urgell WL Sant Martí de Riucorb Sant Martí de Riucorb 2 340704 4604266 413 C7 Tàrrega Tàrrega 10 347109 4614634 427 VR Tornabous Tornabous 2 337316 4617403 291era Val d’Aran VS Lac Redon (2.247 m) Vielha e Mijaran 10 317992 4723250 2.247 Z6 Sasseuva (2.228 m) Arres 6 314539 4737984 2.228 CU Vielha e Mijaran Vielha e Mijaran 10 319403 4729904 1.002el Vallès Occidental XC Castellbisbal Castellbisbal 10 414555 4592635 147

VT Cerdanyola del Vallès Cerdanyola del Vallès 2 427250 4593061 84VU Rellinars Rellinars 2 409903 4609785 421XF Sabadell - Parc Agrari Sabadell 10 422512 4602178 258VV Sant Llorenç Savall Sant Llorenç Savall 10 419067 4615053 528D2 Vacarisses Vacarisses 409665 4605308 343

el Vallès Oriental X9 Caldes de Montbui Caldes de Montbui 10 430803 4607309 176 XG Parets del Vallès Parets del Vallès 10 435576 4602234 123 XK Puig Sesolles (1.668 m) Fogars de Montclús 10 453364 4624999 1.668 VX Tagamanent - PN del Montseny Tagamanent 2 442135 4622193 1.030 WE Vilanova del Vallès Vilanova del Vallès 2 441721 4599634 126


9

Figura 1. Distribució geogràfica de les estacions meteorològiques de la XEMA incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2012

Caracterització climàtica de l’any 2012


11

RESUM DE L’ANY 2012 L’any 2012 ha resultat càlid1 a pràcticament tot el país, especialment a la Catalunya Central i al Prepirineu. D’altra banda, la precipitació acumulada ha estat inferior a la mitjana climàtica a la major part del territori, sobretot a les comarques del nord-est. Com a excepció, l’any ha resultat fins i tot plujós a l’extrem nord del Pallars Sobirà. L’anomalia de temperatura del 2012 (diferència respecte de la mitjana climàtica del període 1961-90) ha estat propera o inferior a +1,0 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid, però amb anomalies moderades. Les més importants, superiors a +1,0 ºC, s’han enregistrat en zones elevades del Prepirineu, Catalunya Central i fins i tot del prelitoral, a més a més del centre de la ciutat de Barcelona. En canvi, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la mitjana climàtica a bona part del Pirineu, a la Costa Brava, en algunes zones de la depressió Central i en punts aïllats del litoral i prelitoral. Pluviomètricament, ha estat un any sec a la majoria de comarques, amb dèficits més importants a les comarques del nord-est del país, així com al nord del Pallars Jussà, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre i en alguns sectors de la Catalunya Central i del prelitoral central. En canvi, la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica a l’extrem occidental de les comarques de ponent, al Baix Camp, al massís del Garraf, al centre del Berguedà i a les parts més altes del Pirineu occidental. Dins d’aquest últim sector, l’any 2012 ha resultat fins i tot plujós a l’extrem nord del Pallars Sobirà. L’evolució mensual de la temperatura i la precipitació mostra que al llarg de l’any han sovintejat els mesos càlids a la major part del país, tant durant la primera meitat de l’any (gener, març, maig i juny) com durant la segona, amb un agost molt càlid i tres mesos càlids consecutius a finals d’any (octubre, novembre i desembre). D’altra banda, també es van produir mesos aïllats que van resultar freds (febrer, abril i juliol), mentre que el setembre es va enregistrar una temperatura molt semblant a la mitjana climàtica. Pel que fa a la precipitació, només hi ha hagut dos mesos (abril i octubre) plujosos o molt plujosos a pràcticament tot Catalunya. Contràriament, gener, febrer, i desembre van ser molt secs a pràcticament tot el país, mentre que maig, juny i agost van ser secs en conjunt. Finalment, el comportament de la precipitació va ser molt irregular els mesos de març, juliol, setembre i novembre.

El llistat següent recull els principals episodis que han afectat Catalunya durant l’any 2012: • Nevada al Pirineu del 27 al 29 de gener, amb gruixos de més de 50 cm de neu nova al vessant nord. • Onada de fred entre el 2 i el 15 de febrer, amb glaçades generalitzades, ventades fortes i neu dèbil a cotes baixes els

dies 2 i 5. A l’alta muntanya s’assoleix la temperatura més baixa des del 1985. • Precipitació generalitzada del 20 al 22 de març, amb quantitats superiors als 100 mm a punts del Pirineu i del prelitoral.

A les cotes altes del Pirineu s’acumulen entre 50 i 100 cm de neu nova. • Primera calorada important entre el 25 i el 30 de juny, amb màximes properes als 40 ºC a l’interior. • Una forta pedregada a ponent la tarda del 5 de juliol deixa pedres de més de 5 cm de diàmetre. • Al mes d’agost es produeixen les principals calorades de l’any, amb registres de més de 40 ºC a punts de l’interior i del

prelitoral. El dia 18 és el més càlid almenys dels darrers 15 anys a l’alta muntanya. • Del 18 al 22 d’octubre es produeix el principal episodi de precipitació de l’any, amb acumulacions superiors als 200 mm

al Pirineu occidental i al massís del Port. • El 25 d’octubre s’enregistren fins a més de 150 mm en 24 hores a punts del Baix Camp. • Forta ventada i glaçades nocturnes a l’interior i punts del prelitoral entre el 27 i el 30 d’octubre. • Entre el 16 i el 18 de novembre s’acumulen més de 100 mm a l’extrem sud del país.

1 Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics (extrets de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990), s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3,0 ºC sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤-3,0 ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic corresponent.


12

BALANÇ DE LA TEMPERATURA I LA PRECIPITACIÓ DE L’ANY 2012 Temperatura Tot i que el 2012 ha estat un any càlid a gran part del país, les anomalies han estat més moderades que les de l’any 2011, que havia estat un dels més càlids enregistrats a Catalunya, juntament amb els recents 2009, 2006 i 2003. Pel que fa als valors més elevats de la temperatura mitjana anual, aquesta ha superat els 16 ºC als indrets típicament més càlids del país, com són el centre i sud de la franja litoral, així com les parts més baixes de la Ribera d’Ebre. Tal i com és habitual, la temperatura mitjana anual més alta de totes les estacions de la XEMA ha estat la de Barcelona – el Raval. Aquest fet es pot atribuir a l’elevada temperatura nocturna que provoca l’illa de calor urbana. Pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i a les parts més altes del Montseny i del massís del Port, a l’extrem sud del Principat. Per trobar una temperatura mitjana inferior als 5 ºC cal anar fins a les cotes més altes del Pirineu, per damunt d’uns 2.100 metres, aproximadament. Respecte a la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2012 ha estat propera o inferior a +1,0 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d’un any càlid, però amb anomalies moderades. Les més importants, superiors a +1,0 ºC, s’han enregistrat en zones elevades del Prepirineu, Catalunya Central i fins i tot del prelitoral, a més a més del centre de la ciutat de Barcelona. La taula següent mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat una anomalia positiva de temperatura més elevada: Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,7 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +1,5 Muntanyola Osona +1,3 Cervera la Segarra +1,3 Tàrrega l’Urgell +1,3 En canvi, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la mitjana climàtica a bona part del Pirineu, a la Costa Brava, en algunes zones de la depressió Central i en punts aïllats del litoral i prelitoral. En aquests sectors s’han enregistrat lleugeres anomalies positives o negatives, inferiors a 0,5 ºC. La taula següent mostra les estacions on la temperatura mitjana del 2012 ha estat inferior a la mitjana climàtica: Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Constantí el Tarragonès -0,2 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -0,1 Cunit el Baix Penedès -0,1 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -0,1 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -0,1 Principals episodis de fred Pel que fa als episodis de temperatura més baixa enregistrats durant l’any 2012, cal destacar gairebé exclusivament l’onada de fred que va afectar el Principat durant la primera quinzena del mes de febrer, quan es van produir diverses invasions d’aire siberià, que van comportar l’arribada d’aire molt fred procedent del nord-est del continent, amb vent fort a molts sectors del país. L’arribada d’aire més fred a


13

les zones de muntanya es va produir entre els dies 3 i 4, de manera que va ser llavors quan es va enregistrar la temperatura més baixa a les zones elevades del Pirineu, Prepirineu i la serralada prelitoral. Probablement cal anar fins al gener de 1985 per trobar temperatures més baixes en aquests sectors del país. En canvi, a les fondalades i planes de l’interior, així com a molts punts del litoral i prelitoral, la temperatura mínima de l’episodi no es va assolir fins que va afluixar el vent, especialment les matinades dels dies 4, 5, 12 i 13. De totes maneres, si bé alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior van enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20 anys, aquesta no va ser la norma. La taula següent mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada a les estacions d’alta muntanya de la XEMA (situades per sobre dels 1.800 metres d’altitud) al llarg de l’any 2012 i la data en què es va produir. En tots els casos es va assolir entre el 3 i el 4 de febrer:

Nom de l’EMA Comarca TNN (ºC) Data Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -23,2 4 de febrer Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -23,0 3 de febrer Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà -22,9 3 de febrer Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -22,9 3 de febrer Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -22,6 3 de febrer Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -22,0 3 de febrer Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -21,5 3 de febrer Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -21,2 3 de febrer el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -21,0 3 de febrer Malniu (2.230 m) la Cerdanya -20,6 3 de febrer Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya -19,6 3 de febrer Núria (1.971 m) el Ripollès -18,2 4 de febrer Pel que fa a la resta d’estacions de la XEMA, la taula que es mostra a continuació conté la temperatura mínima absoluta (TNN) de les estacions que han enregistrat valors més baixos o durant l’any 2012 (inferiors als -12 ºC), així com la data en què es van assolir. Totes aquestes estacions van enregistrar la temperatura mínima durant la primera quinzena de febrer:

Nom de l’EMA Comarca TNN (ºC) Data Das la Cerdanya -16,6 12 de febrer Vielha e Mijaran la Val d'Aran -16,5 8 de febrer Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental -13,9 4 de febrer Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà -13,7 3 de febrer Oliola la Noguera -13,6 12 de febrer Molló el Ripollès -13,3 3 de febrer Prades - los Hortals el Baix Camp -12,9 12 de febrer Baldomar la Noguera -12,7 12 de febrer Sant Pau de Segúries el Ripollès -12,5 12 de febrer Gisclareny el Berguedà -12,5 4 de febrer Vilanova de Segrià el Segrià -12,1 11 de febrer Pinós el Solsonès -12,1 4 de febrer Oliana l’Alt Urgell -12,0 12 de febrer En general, tot i que l’onada d’aire fred de la primera quinzena de febrer va ser important i sobretot persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que provocava una sensació de fred molt acusada però impedia la baixada de la temperatura fins a valors rècord. Amb l’excepció de les zones altes del Pirineu, Prepirineu i prelitoral, a bona part de Catalunya es van enregistrar temperatures mínimes inferiors durant el gener de 2005 o bé el desembre de 2001, quan les glaçades van ser molt més destacables a les comarques de ponent i en general a bona part de l’interior.


14

Per valorar correctament l’excepcionalitat de l’episodi cal tenir en compte la seva persistència, atès que la temperatura es va mantenir en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d’aquesta època de l’any durant més de dues setmanes, ja que es van encadenar diverses entrades d’aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d’aire fred provinent del nord-est, es va observar durant 11 dies el mes de febrer. Per trobar hiverns en què s’hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l’any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Per trobar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60. Considerant només les estacions de la XEMA que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 d’elles han igualat o superat la temperatura més baixa de tota la seva sèrie al llarg del 2012 (en tots els casos, durant l’onada d’aire fred del 2 al 15 de febrer). Això ha succeït sobretot a les estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l’entrada d’aire fred dels dies 3 i 4 va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys. La taula següent mostra la temperatura mínima absoluta de l’any, la data d’inici de la sèrie, l’anterior temperatura més baixa de la sèrie i la data en què es va assolir.

Nom de l’EMA Comarca Inici de la sèrie

TNN 2012 (ºC)

Data

TNN de la sèrie

(ºC) Episodi

Nulles l’Alt Camp 18/09/2000 -4,9 12/02 -4,9 28/01/2005 Portbou l’Alt Empordà 06/04/1998 -4,5 04/02 -3,4 11/02/2010 Font-rubí l’Alt Penedès 18/06/1998 -4,9 12/02 -4,2 27/01/2005 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 13/11/1998 -23,0 03/02 -21,5 11/02/2010 Prades - los Hortals el Baix Camp 12/12/1995 -12,9 12/02 -12,2 14/02/1999 Castell d'Aro el Baix Empordà 10/05/2001 -7,4 05/02 -6,7 27/01/2005 Viladecans el Baix Llobregat 29/04/1993 -4,1 05/02 -3,0 21/02/1996 Gisclareny el Berguedà 12/03/1999 -12,5 04/02 -11,9 26/01/2005 la Quar el Berguedà 17/03/1996 -11,5 12/02 -11,4 27/01/2005 Santuari de Queralt el Berguedà 23/01/2002 -9,1 04/02 -8,5 23/01/2011 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 03/11/1999 -20,6 03/02 -19,1 26/01/2005 Cassà de la Selva el Gironès 08/03/1993 -10,7 05/02 -10,2 27/01/2005 Cabrils el Maresme 27/11/1995 -2,6 11/02 -2,2 27/01/2005 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 09/08/1996 -6,7 04/02 -6,7 27/01/2005

Alcanar el Montsià 06/05/1991 -2,3 13/02 -2,3 22/01/2011 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 11/11/2000 -23,2 04/02 -22,8 28/02/2005 Banyoles el Pla de l'Estany 11/10/1999 -7,7 12/02 -7,4 27/01/2005 Molló el Ripollès 06/06/1996 -13,3 03/02 -13,0 26/01/2005 Núria (1.971 m) el Ripollès 15/05/1998 -18,2 04/02 -16,8 14/02/1999 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 15/07/1999 -21,2 03/02 -19,1 11/02/2010 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 20/09/2001 -21,5 03/02 -21,2 28/02/2005 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 15/02/1996 -16,5 08/02 -15,4 01/03/2005 Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental 15/05/1998 -7,1 05/02 -6,0 22/01/2011 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental 04/01/1996 -10,5 04/02 -9,1 21/02/1996

Cal destacar que els -23,2 ºC del dia 4 de febrer a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, són la temperatura més baixa que han enregistrat mai les estacions de la XEMA. A banda de l’onada de fred del 2 al 15 de febrer, la resta de fredorades del 2012 han estat molt menys destacades, com ho demostra el fet que la temperatura mínima de l’any es va produir durant l’episodi esmentat a totes les estacions de la XEMA excepte a una, l’Aldea (el Baix Ebre), on la mínima anual es va assolir durant el mes de gener.


15

Dies de glaçada Al llarg de l’any 2012 s’ha enregistrat un nombre de dies de glaçada elevat a Catalunya, especialment en comparació amb l’any anterior, el 2011, en què el nombre de dies de glaçada havia estat clarament inferior al normal. El fet que el mes de febrer fos fred o molt fred arreu del país, amb glaçades que van afectar totes les comarques durant la primera quinzena, explica bona part d’aquesta característica. Tot i que la resta de mesos hivernals no van ser especialment freds, la temperatura es va mantenir en valors semblants a la mitjana climàtica en alguns sectors del país, amb inversió tèrmica i glaçades freqüents a les fondalades, sobretot durant el mes de gener. Cal destacar que en alguns indrets de l’interior especialment freds, com és el cas de d’Oliola (la Noguera), va glaçar-hi tots els dies de gener i febrer, sense excepció, un fet que no es va produir en cap altre punt del país, ni tan sols a les àrees d’alta muntanya. Pel que fa a la durada del període de glaçades, si bé al març encara van ser freqüents a molts sectors de l’interior, a l’abril les glaçades ja només van ser habituals al Pirineu i només es van presentar en zones baixes de l’interior de manera molt puntual. Finalment, al mes de maig només es van enregistrar glaçades a les parts més elevades del país i a la Cerdanya. Després del període d’absència de glaçades dels mesos estiuencs, aquestes van reaparèixer alguns dies de setembre a les cotes altes del Pirineu, mentre que a finals d’octubre ja es van enregistrar alguns dies de glaçada a l’interior, a gran part del prelitoral i molt puntualment a la Costa Brava. Finalment, al llarg del novembre i desembre el nombre de dies de glaçada va ser inferior al normal a gran part del país. En el conjunt de l’any, al llarg del 2012 va arribar a glaçar diversos dies arreu del país, amb l’excepció del centre de la ciutat de Barcelona, on l’illa de calor urbana impedeix notablement el refredament nocturn. En aquest cas, l’EMA de Barcelona – el Raval va enregistrar una temperatura mínima anual lleugerament positiva (0,6 ºC el 4 de febrer). Es tracta del valor més baix de tota la seva sèrie, ja que aquesta estació, instal·lada l’octubre de 2006, encara no ha enregistrat mai una temperatura negativa. A la resta del litoral, el nombre de dies de glaçada és molt variable, però en general ha estat al voltant de 5 dies al delta de l’Ebre i entre 5 i 15 dies a la resta del litoral central i sud. En canvi, a l’àrea de la Costa Brava les estacions més properes al litoral han enregistrat entre 25 i 50 dies de glaçada, tot i que a l’àrea del cap de Creus, on el vent bufa més sovint, hi ha glaçat menys de 15 dies en tot l’any. Pel que fa a l’interior i al prelitoral, el nombre de dies de glaçada ha estat clarament superior a les fondalades que no pas a les zones elevades, com a conseqüència de la inversió tèrmica nocturna, típica de les nits amb vent en calma i cel serè. Així, s’han enregistrat entre 75 i poc més de 100 dies de glaçada a molts punts del pla de Lleida, del Pla de Bages o de la plana de Vic, així com a les fondalades del prelitoral nord. En canvi, ha glaçat menys de 50 dies a moltes zones enlairades de la Catalunya Central o de l’altiplà Central. Com és lògic, el major nombre de dies de glaçada s’ha produït a l’alta muntanya pirinenca, on ha glaçat entre 150 i 200 dies a les estacions situades entre 2.000 i 2.500 m d’altitud. Fora de l’alta muntanya, el nombre de dies de glaçada ha estat molt variable, segons la vall. Per exemple, ha glaçat poc menys de 100 dies a les estacions de la XEMA ubicades a Vielha (la Val d’Aran), Sort (el Pallars Jussà) o la Seu d’Urgell (l’Alt Urgell), mentre que ho ha fet fins a més de 125 dies en algunes estacions del vessant sud i del Prepirineu situades a fons de vall. Per exemple, s’han enregistrat fins a 142 dies de glaçada al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça). A l’EMA de Das, ubicada al bell mig de la Cerdanya, on les nits són especialment fredes, hi ha hagut 171 dies de glaçada durant el 2012, superant el nombre de dies de glaçada de les estacions situades per sobre dels 2.000 metres de la mateixa comarca.


16

Principals episodis de calor Pel que fa als valors més alts de temperatura assolits durant l’any 2012, cal destacar els diversos episodis que es van produir des de mitjans de juliol i fins a finals d’agost, a més a més d’una primera calorada important entre el 25 i el 30 de juny. En tots els casos, la temperatura va ser especialment elevada a les comarques de l’interior, amb registres superiors als 40 ºC en alguns casos, mentre que prop de la costa la temperatura màxima es mantenia en general al voltant dels 30 ºC com a conseqüència de la marinada. Entre els episodis que han provocat temperatures més elevades durant l’any 2012 destaquen molt especialment la intensa calorada que es va produir entre els dies 9 i 11 d’agost i l’onada de calor que va afectar tot el país del 17 al 23 del mateix mes. Considerant que des de mitjans de juliol es van succeir diversos episodis de temperatura elevada, sobretot durant el mes d’agost, cal anar fins al juliol de 2006 o l’agost de 2003, segons la zona, per trobar unes setmanes tan caloroses a Catalunya. La taula següent mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat una temperatura màxima absoluta (TXX) superior als 40 ºC al llarg de l’any 2012. A les comarques de l’interior, la temperatura màxima anual es va assolir el mes d’agost, ja fos el dia 1, durant la calorada del dia 9 a l’11 o bé del 17 al 23:

Nom de l’EMA Comarca TXX (ºC) Data Seròs - Depuradora el Segrià 41,8 10 d'agost Organyà l’Alt Urgell 41,6 10 d'agost Batea la Terra Alta 41,2 10 d'agost Artés el Bages 41,0 20 d'agost Vinebre la Ribera d'Ebre 41,0 1 d'agost Castellbisbal el Vallès Occidental 40,8 20 d'agost Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 40,6 11 d'agost Torres de Segre el Segrià 40,5 10 d'agost Torroja del Priorat el Priorat 40,5 20 d'agost Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 40,5 10 d'agost Horta de Sant Joan la Terra Alta 40,4 10 d'agost la Pobla de Segur el Pallars Jussà 40,3 11 d'agost Sant Salvador de Guardiola el Bages 40,3 20 d'agost Vilanova de Meià la Noguera 40,2 11 d'agost Anglès la Selva 40,2 22 d'agost Alcarràs el Segrià 40,2 10 d'agost Vilanova de Segrià el Segrià 40,1 20 d'agost Margalef el Priorat 40,1 10 d'agost Gurb Osona 40,0 21 d'agost Alfarràs el Segrià 40,0 21 d'agost Aitona el Segrià 40,0 10 d'agost L’episodi del 9 a l’11 es va produir per la presència d’una àrea de baixes pressions situada a l’Atlàntic que impulsava una gran massa d’aire càlid des del nord d’Àfrica. Aquesta massa d’aire va afectar de ple tota la Península Ibèrica, amb valors de més de 26 ºC al nivell de 850 hPa (uns 1.500 metres d’alçada) sobre Catalunya, com ho demostren els 27,5 ºC en aquest nivell que va enregistrar l’estació de radiosondatge de Barcelona el dia 11. Al llarg de l’episodi es van assolir temperatures màximes superiors als 40 ºC a diversos sectors de les comarques de ponent, tant del pla de Lleida com de les valls del Prepirineu, zones on es van assolir els registres més elevats almenys dels últims 5 anys. Pel que fa a l’onada de calor del 17 al 23 d’agost, la més important de l’any a Catalunya i a bona part de l’Europa occidental, el més destacable va ser la seva persistència. Si bé l’episodi del 9 a l’11 d’agost la


17

massa d’aire va arribar a ser fins i tot més càlida al nivell de 850 hPa, la seva durada va ser de només 3 dies, mentre que la de mitjans d’agost es va allargar durant una setmana. A banda del fet que la temperatura màxima dels dies 20 i 21 d’agost va superar els 40 ºC en alguns punts de l’interior i fins i tot del prelitoral, cal destacar que el 18 d’agost va ser un dia extraordinàriament càlid a l’alta muntanya, ja que la temperatura màxima va ser la més alta de la sèrie a totes les estacions situades per damunt dels 1.800 metres d’altitud al Pirineu occidental i central (de la Val d’Aran a la Cerdanya). En aquesta zona va ser el dia més càlid almenys dels darrers 15 anys, que són els anys de la sèrie més llarga d’aquesta zona, a l’estació de la Bonaigua. En general, va ser l’onada de calor més important dels últims 6 anys a Catalunya, tenint en compte la intensitat, extensió i persistència. L’elevada temperatura ambiental va afavorir la pujada de la temperatura de l'aigua del mar, fins al punt que a l’Estartit, a una milla de les illes Medes, es va enregistrar la temperatura superficial més alta dels darrers 40 anys, 26,1 ºC. El rècord fins ara datava de l’agost de 1994 i era de 26 ºC. La taula següent mostra la temperatura màxima de l’any a les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades que durant l’any 2012 han igualat o superat la temperatura màxima absoluta de la sèrie, juntament amb la data d’inici de la sèrie, l’anterior temperatura màxima absoluta (TXX) i la data en què s’assolí. Són 20 estacions de les 127 que tenen més de 10 anys de dades i en tots els casos van assolir la màxima durant el mes d’agost:

Nom de l’EMA Comarca Inici de la sèrie

TXX 2012 (ºC)

Data

TXX de la sèrie

(ºC) Data

Organyà l’Alt Urgell 16/01/1996 41,6 10 d’agost 41,1 16/07/2005 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 13/11/1998 22,1 18 d’agost 21,9 01/08/2001 Castellnou de Bages el Bages 22/01/1998 39,3 20 d’agost 38,6 14/08/2003 Gisclareny el Berguedà 12/03/1999 33,8 10 d’agost 32,6 13/08/2003 Santuari de Queralt el Berguedà 23/01/2002 34,7 21 d’agost 34,4 12/08/2003 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 03/11/1999 26,8 18 d’agost 26,6 01/08/2001 la Vall d'en Bas la Garrotxa 16/03/2000 38,6 21 d’agost 37,8 13/08/2003 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 06/11/1997 25,2 18 d’agost 24,0 01/08/2001 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 11/11/2000 24,2 18 d’agost 23,2 01/08/2001 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 01/03/2002 22,6 18 d’agost 20,4 05/08/2007 Margalef el Priorat 18/01/1996 40,1 10 d’agost 39,7 16/07/2005 Ascó la Ribera d'Ebre 15/06/1998 39,5 10 d’agost 39,3 18/07/2012 Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 18/11/1996 40,5 10 d’agost 39,6 14/08/2003 Alcarràs el Segrià 17/09/1997 40,2 10 d’agost 40,2 16/07/2005 Alfarràs el Segrià 17/09/1997 40,0 21 d’agost 39,7 28/08/2007 Maials el Segrià 20/12/2000 39,9 10 d’agost 38,9 14/08/2003 Lladurs el Solsonès 05/05/1998 38,6 11 d’agost 38,5 20/08/2011 Batea la Terra Alta 23/12/1999 41,2 10 d’agost 38,7 14/08/2003 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 15/07/1999 25,5 18 d’agost 24,8 01/08/2001 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 20/09/2001 25,9 18 d’agost 24,0 21/08/2011 En tots els casos es tracta d’estacions situades al Pirineu, interior i alguns punts del prelitoral, ja que prop de la costa la marinada va mantenir la temperatura diürna relativament baixa arran de mar al llarg dels diversos episodis, amb temperatures màximes properes als 30 ºC i amb una humitat relativa elevada. Només en alguns sectors del litoral Central i de la Costa Brava es van enregistrar puntualment temperatures màximes properes als 35 ºC. Així, un 90% de les 169 estacions de la XEMA van enregistrar la temperatura màxima absoluta de l’any al llarg del mes d’agost. Concretament, un 3% el dia 1 (estacions situades al prelitoral), un 22% entre els


18

dies 10 i 11 (sobretot estacions de les comarques de ponent), un 62% entre els dies 17 i 23 (estacions d’arreu del país) i encara un 4% la van assolir el dia 25. En aquest últim cas es tracta d’estacions dels dos extrems del litoral. Tot i que la massa d’aire més càlid ja s’havia anat enretirant, l’absència de marinada i el fet que aquesta fos substituïda per vent del nord i nord-oest, que arribava reescalfat prop de la costa, va permetre que s’assolís una temperatura més alta que durant els dies anteriors en alguns trams del litoral. Pel que fa al 10% d’estacions que van assolir la màxima en altres moments de l’estiu diferents de l’agost, cal esmentar diversos dies o episodis:

- Coincidint amb l’arribada de l’estiu astronòmic, el 21 de juny es va produir una pujada destacada de la temperatura a les comarques del litoral i prelitoral. Tot i que la temperatura a les capes baixes de la troposfera no era excepcionalment càlida, el vent de ponent va provocar que s’assolissin valors superiors als 35 ºC a molts sectors del prelitoral, des del Gironès fins al Baix Ebre, i fins i tot en alguns sectors arran de mar, especialment a la Costa Daurada. Un 5% de les estacions, totes elles dels sectors esmentats, van enregistrar aquell dia la temperatura màxima de l’any.

- Durant la calorada del 25 al 30 de juny no es van assolir registres excepcionals, però dues

estacions de la XEMA (un 1% del total), van assolir la temperatura més alta de l’any.

- Els dies 17 i 18 de juliol es van enregistrar els valors més alts del 2012 a un 2% d’estacions de la XEMA, ubicades al litoral i prelitoral.

Dues estacions properes al litoral (Begues – PN del Garraf i el Montmell, al Baix Llobregat i al Baix Penedès, respectivament) van assolir la temperatura més alta de l’any el dia 27 de juliol. La temperatura de l’any 2012 a escala planetària A escala planetària, l’any 2012 ha estat el novè més càlid des del 1850, quan s’inicien els registres instrumentals, segons dades de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO). L’anomalia de temperatura d’aquest 2012 ha estat de +0,45 respecte de la mitjana del període 1961-1990. L’any més càlid enregistrat a escala global va ser el 2010, quan l’anomalia va ser de +0,5 ºC. Cal destacar que el 16 de setembre l’extensió de gel àrtic va assolir un mínim molt destacat el 16 de setembre, ja que la superfície coberta per gel va ser un 49% inferior a la mitjana dels mínims anuals pel període 1979-2000. Aquesta dada va suposar un nou rècord des de que es va iniciar l’observació a través de satèl·lits, ja que va ser un registre un 18% inferior al del 18 de setembre de 2007, que fins ara era el rècord històric. Per la seva banda, la nord-americana NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha qualificat l’any 2012 el desè any més càlid a escala planetària d’una sèrie iniciada l’any 1880, amb una anomalia de temperatura de +0,57 ºC per sobre de la mitjana del segle XX. És el 36è any consecutiu en què la temperatura mitjana planetària supera la mitjana climàtica del segle XX. Pel que fa a la distribució de les anomalies de temperatura al conjunt del planeta durant aquest 2012, ha estat un any especialment càlid a l’hemisferi nord. Dins d’aquest hemisferi, i tal i com és habitual, les anomalies positives més importants s’han enregistrat a les zones continentals, especialment a Nord Amèrica, l’Europa de l’est i el nord d’Àsia.


19

Precipitació Pel que fa a la precipitació, el 2012 ha estat un any sec a pràcticament tot el país, especialment a les comarques del nord-est, al nord del Pallars Jussà, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre i en alguns punts de la Catalunya central i del litoral i prelitoral central. En canvi, la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica a l’extrem occidental de les comarques de ponent, al massís del Port, al Baix Camp, al massís del Garraf, al centre del Berguedà i a les parts més altes del Pirineu occidental. Dins d’aquest últim sector, l’any 2012 ha resultat fins i tot plujós a l’extrem nord del Pallars Sobirà. Les quantitats de precipitació que s’han acumulat al llarg del 2012 mostren la gran variabilitat de la pluviometria a Catalunya. Com és habitual, les més escasses corresponen a les comarques de ponent, especialment en alguns punts del pla de Lleida i a l’extrem occidental de la Ribera d’Ebre, on s’han acumulat menys de 300 mm. A banda, la precipitació també ha estat molt escassa, inferior als 400 mm, en punts del Bages, de l’Alt Camp, del Vallès Occidental, a la part més oriental del delta de l’Ebre i a la desembocadura de la Tordera. A continuació es mostra la precipitació acumulada a les estacions de la XEMA on s’han acumulat menys de 300 mm al llarg del 2012:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Tornabous l’Urgell 265,8 Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 272,9 Cervera la Segarra 274,6 Lleida - la Bordeta el Segrià 282,7 Torres de Segre el Segrià 291,6 A l’altre extrem, la precipitació acumulada al llarg de l’any ha superat els 1.000 mm a les parts més altes del Pirineu occidental i a la capçalera del Ter, amb registres màxims de fins a més de 1.400 mm a les zones més altes del Pallars Sobirà. Fora de l’àmbit de l’alta muntanya pirinenca, només s’han superat els 800 mm en algunes valls de la mateixa serralada, com ara a la Val d’Aran, així com en punts del Berguedà i al massís del Port, a l’extrem sud del Principat. La taula següent mostra la precipitació acumulada durant l’any 2012 a totes les estacions de la XEMA que han superat els 800 mm:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 1.440,4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 1.414,8 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 1.282,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 1.246,4 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 1.026,3 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 989,6 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 954,8 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 945,3 PN dels Ports el Baix Ebre 906,6 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 896,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 847,7 Santuari de Queralt el Berguedà 842,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 839,5 Gisclareny el Berguedà 824,8 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 824,8 En alguns dels sectors típicament més plujosos del país, com ara gran part del Ripollès, la Garrotxa o el massís del Montseny, la precipitació acumulada s’ha situat entre els 600 i els 800 mm, essent clarament


20

inferior a l’habitual. En aquestes zones, els registres del 2012 contrasten fortament amb els de l’any anterior, ja que en alguns casos el 2011 va arribar a ploure el doble que el 2012. Respecte de la mitjana climàtica, els dèficits pluviomètrics més importants (amb una precipitació acumulada que s’ha situat entre el 50 i el 70% de la mitjana climàtica) corresponen a molts sectors del nord-est del país, així com al nord del Pallars Jussà, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre i en alguns sectors de la Catalunya Central i del litoral i prelitoral central. A continuació es mostren les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat al llarg del 2012, ja que la precipitació ha significat menys del 60% respecte de la mitjana climàtica:

Nom de l’EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm)

Malgrat de Mar el Maresme 55,8 383,1 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 56,4 402,4 Portbou l’Alt Empordà 57,3 404,2 Orís Osona 57,3 454,9 la Vall d'en Bas la Garrotxa 57,7 606,5 Gurb Osona 59,8 446,0 Llevat d’aquests indrets on l’any ha resultat especialment sec, la precipitació acumulada s’ha situat entre el 70 i el 90% de la mitjana climàtica a la major part del país. D’altra banda, la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica a l’extrem occidental de les comarques de ponent, al Baix Camp, al massís del Garraf, al centre del Berguedà i a les parts més altes del Pirineu occidental. Dins d’aquest últim sector, l’any 2012 ha resultat fins i tot plujós (s’hi ha enregistrat més d’un 110% de la mitjana climàtica) a l’extrem nord del Pallars Sobirà. La taula següent mostra la precipitació acumulada a les estacions en què la precipitació del 2012 va superar la seva mitjana climàtica.

Nom de l’EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm)

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 133,0 1.414,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 118,2 1.440,4 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 115,1 1.282,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 112,2 1.246,4 Maials el Segrià 106,7 396,4 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 104,9 677,8 PN dels Ports el Baix Ebre 103,8 906,6 Pel que fa a distribució de la precipitació al llarg de l’any, només el novembre va ser plujós arreu del país, mentre que l’abril també va ser-ho a la majoria de comarques. D’altra banda, els mesos de gener, febrer, maig, juny, agost, novembre i desembre van ser secs o molt secs en conjunt. Finalment, en relació a l’excepcionalitat de la precipitació recollida al llarg de l’any 2012, cal destacar que a la major part del país són encara força recents els anys en què la precipitació havia estat inferior. Segons la zona, serien els anys 2011, 2009, 2007 o 2006. De totes maneres, en alguns sectors de comarques com la Garrotxa, el Pla de l’Estany o Osona, així com en punts del Bages, del Baix Llobregat, del Vallès Occidental o del massís del Montseny cal retrocedir més de 10 anys o fins i tot algunes dècades per trobar anys més secs que el 2012.


21

Destaca el cas de Banyoles (el Pla de l’Estany), on l’estació de la XEMA ha recollit 519,1 mm al llarg del 2012. La precipitació anual d’aquest municipi no era tan baixa d’ençà de l’any 1973, quan va ser de 442 mm. Principals episodis de precipitació La taula següent mostra la precipitació diària més elevada en aquelles estacions que durant l’any 2012 han superat el llindar de 100 mm en 24 hores (0-24 hores UTC).

Nom de l’EMA Comarca PPTx24 h (mm) Data Ulldecona - els Valentins el Montsià 188,8 17 de novembre Riudoms el Baix Camp 148,1 25 d'octubre Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 137,2 19 d'octubre l'Aldea el Baix Ebre 131,9 17 de novembre PN dels Ports el Baix Ebre 119,3 17 de novembre Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 113,6 21 de març Prades - los Hortals el Baix Camp 109,8 21 de març Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 108,9 21 de març Horta de Sant Joan la Terra Alta 105,1 20 d'octubre En comparació amb anys anteriors, el nombre d’estacions que han arribat a superar els 100 mm en 24 hores és escàs, ja que només 9 de les 168 estacions de la XEMA han superat aquest llindar (un 5%). D’una banda, són estacions d’alta muntanya del Pirineu, on es van arribar a superar els 100 mm en un sol dia tant a mitjans de març com a mitjans d’octubre. De l’altra, durant els mateixos episodis també es van acumular més de 100 mm en 24 hores en punts litoral i prelitoral, afegint en aquest cas el dia 17 de novembre, quan la precipitació va ser especialment abundant al Baix Ebre i al Montsià. A banda de les estacions on la precipitació màxima diària de l’any ha estat més elevada, en general s’han arribat a superar els 50 mm en 24 hores almenys en una ocasió a bona part del litoral i prelitoral, així com a molts sectors del Pirineu, Prepirineu i punts aïllats de la depressió central. De totes maneres, a bona part de l’interior i en algunes valls del Pirineu la precipitació màxima en un sol dia es va situar entre els 25 i els 50 mm. Finalment, l’estació de la XEMA on la precipitació diària més important de l’any ha estat més escassa és la de la Pobla de Segur (el Pallars Jussà), amb 22,9 mm el 27 de juliol. Intensitats màximes de precipitació Pel que fa a les intensitats de precipitació més elevades, la taula 13 mostra les estacions de la XEMA que durant l’any 2012 van enregistrar una precipitació màxima superior a 4 mm en 1 minut. Aquestes intensitats tan elevades s’enregistren sovint durant xàfecs tempestuosos localitzats que no necessàriament coincideixen amb els episodis que provoquen les precipitacions més abundants, esmentades a l’apartat anterior. Les dates en què es van assolir aquestes intensitats tan elevades corresponen a l’estiu i principis de la tardor, que és l’època de l’any en què, juntament amb la primavera, les tempestes solen ser més intenses a Catalunya.

Nom de l’EMA Comarca PPT 1 minut (mm) Data Castelldans les Garrigues 4,7 5 de juliol Òdena l’Anoia 4,2 3 de juny la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 4,0 12 de setembre Els 4,7 mm en un sol minut del 5 de juliol a Castelldans (les Garrigues) es van enregistrar durant la tempesta que va provocar una forta pedregada en alguns sectors de les comarques de ponent.


22

Gruix de neu a les estacions d’alta muntanya Finalment, en referència a la neu acumulada a l’alta muntanya, la taula següent mostra el gruix de neu màxim (GNX) enregistrat a totes les estacions d’alta muntanya de la XEMA (situades a més de 1.800 metres d’altitud) durant l’any 2012, juntament amb la data en què es va assolir:

Nom de l’EMA Comarca GNx (cm) Data Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 196 17 d'abril Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 188 6 de febrer Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 156 22 de març Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 145 16 d'abril Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 126 22 de març Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 120 30 d'abril Malniu (2.230 m) la Cerdanya 92 22 de març Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 85 22 de març Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 80 30 d'abril Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 58 22 de març Núria (1.971 m) el Ripollès 52 22 de març el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 41 23 de març L’any 2012 va començar amb gruixos de més de 50 cm a l’extrem nord del Pallars Sobirà, mentre que a la resta del Pirineu el gruix era inferior, o fins i tot inexistent en alguns sectors del Pirineu oriental. No es van produir nevades importants fins a finals de gener, quan es va iniciar una sèrie d’episodis que es va allargar fins a mitjans de febrer i que van afectar especialment el vessant nord. La neu va caure a cotes baixes de la serralada i el 16 de febrer s’havia acumulat un gruix de 48 cm a Vielha (la Val d’Aran). Entre el 20 i el 22 de març es va produir la nevada més important de l’any al Pirineu. A les cotes altes van caure entre 50 i 100 cm de neu nova, o fins i tot més d’un metre a la capçalera del Ter. El mes següent es van produir precipitacions freqüents en forma de neu a les cotes altes, fet que va provocar que la majoria d’estacions del Pirineu Occidental assolissin el gruix màxim de l’any al llarg de l’abril. En canvi, a la Cerdanya, al Ripollès i al Prepirineu ja no es va superar el gruix de neu assolit al voltant del 22 de març. La neu es va anar fonent ràpidament al llarg del mes de maig, fins al punt que a principis de juny havia desaparegut de totes les estacions d’alta muntanya de la XEMA. Tot i que a principis de juny i fins i tot de juliol va arribar a nevar testimonialment a les cotes més altes del Pirineu, la neu no va tornar a fer acte de presència fins a finals de setembre, quan es van produir les primeres nevades de la tardor a l’alta muntanya, amb gruixos inferiors als 10 cm i amb poques hores de neu al terra. Entre finals d’octubre i de novembre es van produir algunes nevades que puntualment van caure en cotes baixes, però no es van acumular gruixos importants. Posteriorment, entre finals de novembre i principis de desembre es van produir les últimes nevades destacables de l’any al Pirineu, amb gruixos de fins a més de mig metre al sector de l’Aran – Franja Nord de la Pallaresa. Fora del Pirineu, durant l’any 2012 no s’han produït nevades importants a cotes baixes. De totes maneres, cal destacar que entre el 2 i el 3 de febrer va nevar a molts sectors del país, sobretot a les comarques centrals i del nord-est, amb gruixos que puntualment van superar els 10 cm en punts elevats del prelitoral i de l’altiplà central. Es va veure nevar fins al nivell del mar, però a les zones més baixes la neu pràcticament no va arribar a agafar. A l’extrem sud del país, el gruix de neu màxim de l’any enregistrat a l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre) va ser discret, amb 8 cm assolits el 29 de novembre.


23

Mapes de temperatura mitjana i precipitació de l’any 2012 i d’anomalia respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, ni els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.


24

Anàlisi mensual Gener El mes de gener del 2012 va ser càlid a gran part del país, a excepció del tram mitjà del riu Segre, la plana de Lleida, la Catalunya Central, fondalades del Pirineu i Prepirineu i molts sectors del quadrant nord-est, on el mes va ser normal o fred. El mes fou majoritàriament anticiclònic, amb inversió tèrmica i boires que van arribar a ser gebradores a les comarques de ponent. Pluviomètricament, el gener va ser sec o molt sec a gran part del país, a excepció del delta de l’Ebre i el massís del Port, on va ser normal o, fins i tot, plujós. L’episodi més destacat va ser la precipitació que va afectar el litoral i prelitoral els dies 16 i 17, quan es van acumular fins a 50 mm a l’extrem sud. D’altra banda, entre el 27 i el 29 de gener es va produir una nevada important al Pirineu, especialment al vessant nord, amb gruixos de més de 50 cm de neu nova en aquest sector. Febrer El mes de febrer del 2012 va ser fred a gran part del país, i fins i tot molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, la Catalunya Central, la serralada Prelitoral i el litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la Val d’Aran, on la temperatura mitjana va ser fins 5 ºC inferior a la mitjana climàtica. Durant la primera quinzena del mes una important onada d’aire fred va afectar tot el país, amb glaçades generalitzades, vent fort i algunes nevades dèbils a cotes baixes. A les zones de muntanya no s’havien enregistrat temperatures tan baixes des del gener de 1985. D’altra banda, tot i el caràcter fred del mes, cal destacar la pujada de temperatura del dia 26, quan es van superar els 20 ºC a bona part del país. Pluviomètricament, el febrer va ser sec o molt sec a gran part del país, a excepció de zones elevades de la Val d’Aran i l’extrem nord del Pallars Sobirà, on les nevades abundants de la primera quinzena van fer que la precipitació mensual fos propera a la mitjana climàtica. Març El mes de març del 2012 va ser normal o càlid a gran part del país. Les anomalies positives més rellevants es van enregistrar a les parts més elevades del Prepirineu i de la serralada Prelitoral, fruit de la inversió tèrmica que va caracteritzar algunes fases del mes. El dia 30 va ser especialment càlid, amb una temperatura màxima superior als 25 ºC a molts sectors del litoral i prelitoral. D’altra banda, el març va estar marcat per una alta irregularitat pluviomètrica, ja que va ser un mes plujós o molt plujós al vessant sud del Pirineu, a la Catalunya Central, a punts de la vall de l’Ebre i a les muntanyes de Prades, mentre que va ser molt sec a punts de l’altiplà Central. A la resta del país va resultar normal o sec. Cal destacar molt especialment l’episodi de precipitació que es va produir entre el 20 i el 22 de març, quan es van arribar a acumular més de 100 mm en alguns sectors del Pirineu i zones elevades del prelitoral. Aquest episodi va significar la nevada més important de l’any a molts sectors del Pirineu, ja que es van acumular entre 50 i 100 cm de neu nova a les cotes altes de la serralada. Abril El mes d’abril de 2012 va ser fred a gran part del país. Les anomalies negatives més rellevants es van enregistrar a les parts més elevades del Prepirineu i del Pirineu. En canvi, va ser un mes lleugerament càlid a les àrees urbanes de Barcelona i Tarragona, així com en alguns punts de la vall de l’Ebre. Cal destacar la baixada de la temperatura que es va produir entre els dies 15 i 17, que va provocar glaçades tardanes a molts sectors de l’interior i fins i tot del prelitoral durant la matinada del dia 17.


25

L’abril va estar marcat per una alta irregularitat pluviomètrica. Va resultar un mes molt plujós a l’extrem nord-occidental del país i a punts del litoral Central i Sud. En canvi, va ser sec a les comarques de la Garrotxa, del Pla de l’Estany i del Montsià, així com en amplis sectors de l’Empordà i la Selva. Pel que fa als episodis més destacats, cal destacar que el 15 i 16 d’abril va caure una nevada important a tot el Pirineu, fins i tot a les cotes baixes. D’altra banda, la depressió atlàntica que va afectar Catalunya del 27 al 30 va provocar precipitacions de fins a 100 mm al vessant sud del Pirineu. Maig El maig de 2012 va ser càlid a gran part del país. Les anomalies positives més rellevants es van enregistrar al pla de Lleida, a la Terra Alta, a la conca de Tremp, al massís del Montseny i a punts de la Ribera d’Ebre. Cal destacar la calorada que es va produir entre els dies 11 i 13, quan es van superar els 30 ºC a les comarques de l’interior i prelitoral, amb registres de 35 a 38 ºC el dia 12 a l’interior de les Terres de l’Ebre i punts del pla de Lleida. Pel que fa a la pluviometria, el maig va ser sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a l’extrem sud de Catalunya i a algunes zones de l’altiplà central. En canvi, a la comarca del Berguedà, al litoral de l’Alt Empordà i a punts de la Serralada Transversal el mes va ser plujós. Juny El mes de juny va ser càlid a gran part del país, i fins i tot molt càlid al Prepirineu central, al massís del Montseny, a àmplies zones de la Terra Alta i a punts de l’altiplà Central i del prelitoral Central. Cal destacar la temperatura màxima del 21 de juny, quan el vent de ponent va provocar registres de fins a més de 35 ºC en punts del litoral i prelitoral. D’altra banda, la temperatura màxima va fregar els 40 ºC al pla de Lleida i punts de la vall de l’Ebre durant la calorada que va afectar tot el país del 25 al 30 de juny. Pel que fa a la precipitació, el juny va ser sec o molt sec a gran part del territori, especialment al litoral, l’altiplà Central, la Catalunya Central i el Prepirineu i Pirineu oriental. En canvi, va ser un mes normal o plujós al vessant sud del Pirineu occidental. Juliol El mes de juliol del 2012 va ser termomètricament normal o fred a Catalunya. Les anomalies negatives més destacades es van produir al Pirineu Occidental, al sud de la Costa Brava i a molts punts del pla de Lleida. Més enllà d’alguns dies de calor intensa, no pas excepcional, cal destacar que la temperatura mínima dels dies 23 i 24 de juliol va ser propera als 10 ºC a molts sectors del nord-est, uns valors molt baixos en un mes de juliol. La irregularitat va ser el tret més destacat de la pluviometria del mes. D’aquesta manera, va ser un mes molt plujós a àmplies zones del pla de Lleida, l’altiplà central i l’extrem sud del Principat, mentre que va ser molt sec al Pirineu i Prepirineu Oriental. Cal destacar les tempestes que van afectar molt indrets del país la tarda del 5 de juliol, amb una forta pedregada a molts sectors de ponent, on es van observar pedres de més de 5 cm de diàmetre. Agost El mes d’agost del 2012 va ser càlid a Catalunya, i fins i tot molt càlid al Pirineu, Prepirineu i punts de l’altiplà Central, litoral i prelitoral Central. En general, va ser un dels mesos més càlids de les últimes dècades, per darrere de l’agost del 2003 i del juliol del 2006. La temperatura màxima va superar els 40 ºC durant les calorades del dia 1 i del 9 a l’11, així com durant l’onada de calor del 17 al 23, la més important


26

de l’any a Catalunya. El 18 d’agost va ser el dia més càlid almenys dels últims 15 anys a l’alta muntanya pirinenca. Pluviomètricament va ser un mes sec a gran part de Catalunya i molt sec al Maresme, el sud de la Costa Brava, les Terres de l’Ebre i àmplies zones de la depressió Central, així com a punts de la serra del Montsec i de les comarques de l’Alt Urgell i el Tarragonès. En canvi, va ser normal a zones del prelitoral Central, la Garrotxa i el Baix Penedès, i plujós a punts del Segrià. Setembre El mes de setembre del 2012 va ser termomètricament normal a bona part del país, a excepció d’àmplies zones del litoral i algun punt de la Catalunya Central, on va resultar càlid. En canvi, al Pirineu i a punts de la depressió Central el mes va ser fred. La distribució de la precipitació va ser molt irregular, ja que va resultar un mes plujós o molt plujós al Pirineu oriental, Prepirineu, a la Costa Brava i punts del litoral Central i del Segrià, mentre que va ser sec a la depressió Central, les Terres de l’Ebre, àmplies zones del Pirineu central i occidental, a la serralada Prelitoral, a la comarca del Maresme i al nord del cap de Creus, i fins i tot molt sec a la conca de Tremp. Entre els diversos episodis de precipitació que es van produir al llarg del mes, cal destacar la pluja del dia 29, que va ser especialment extensa i homogènia. En el conjunt del país, va ser el dia més plujós des del 12 de març de 2011. Octubre L’octubre va ser termomètricament normal o càlid en general, amb l’excepció del Pirineu, on el mes va ser normal o fred. Cal destacar que entre els dies 7 i 9 es van superar els 30 ºC de temperatura màxima al sud del litoral i prelitoral, així com al pla de Lleida. D’altra banda, entre els dies 27 i 30 es va produir una important invasió d’aire fred, amb vent fort i posteriors glaçades a gran part de l’interior i punts del prelitoral. Pel que fa a la precipitació, l’octubre va ser plujós a Catalunya, i fins i tot molt plujós al litoral i prelitoral Central i Sud i a molts sectors de les comarques de ponent i del Pirineu occidental. En canvi, va ser normal al sud del delta de l’Ebre i punts del Prepirineu. Entre els diversos episodis de precipitació destaca el que es va produir entre els dies 18 i 22, amb pluja generalitzada i fins a més de 200 mm en punts del Pirineu Occidental i al massís del Port. D’altra banda, el dia 25 van caure fins a més de 150 mm en punts del Baix Camp. Novembre El novembre de 2012 va ser càlid al conjunt del país, a excepció de la vall de l’Ebre i la zona a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, on el mes va ser normal. La irregularitat pluviomètrica va ser el caràcter principal del novembre. D’aquesta manera, el mes va ser plujós o molt plujós a la vall de l’Ebre, normal a l’Alta Ribagorça, al Pallars Sobirà i la vall Fosca i sec a la resta del territori. Al litoral i prelitoral Central el mes va ser fins i tot molt sec. L’episodi més destacat del mes es va produir entre els dies 16 i 18, quan es van acumular més de 100 mm en alguns sectors del Baix Ebre i del Montsià. D’altra banda, entre els dies 25 i 28 es van produir nevades al Pirineu, amb gruixos de neu de fins a 40 cm en alguns casos. Fora del Pirineu, la neu també va agafar, tot i que amb gruixos molt inferiors, a les parts més altes del prelitoral.


27

Desembre El desembre de 2012 va resultar càlid al conjunt del país, llevat de les valls del Pirineu i Prepirineu, la Costa Brava i fondalades de la Catalunya Central, on el mes va ser normal. Cal destacar que entre els dies 23 i 25 una dorsal anticiclònica va provocar un augment destacable de la temperatura, especialment als sectors elevats del país, amb una inversió tèrmica va ser molt marcada. Es van arribar a superar els 20 ºC de temperatura màxima a diversos sectors del prelitoral, zones elevades de l’interior i fins i tot algunes valls del Pirineu i del Prepirineu. Pel que fa a la precipitació, en general va ser un mes molt sec, tret del quadrant nord-oest, on el desembre va ser sec o, fins i tot, normal a punts del vessant nord del Pirineu.

Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques...

Documents

Transcript of Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques...