LA DIVERSITAT SOCIOLINGÜÍSTICA

1.LINGÜÍSTICA / SOCIOLINGÜÍSTICA

LINGÜÍSTICA SOCIOLINGÜÍSTICA

Estructura FINALITAT Ús efectiu de l'estructura

Nivells lingüístics: fonètica, morfosintaxi

ANÀLISI Variació lingüística i contacte de llgs

Lingüístiques: fonemes, morfemes, sintag.

UNITATS TREBALL

Usuaris i comunitats lingüístiques.

2. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: ORAL I ESCRIT

LLENGUA

ORAL

FORMAL Conferència, informatiu TV, ràdio, pregó, discurs polític, classe

INFORMAL Conversa informal, acudits, gloses, programes TV

ESCRITAFORMAL Textos científics, administratius, jurídics, literaris,

premsa,

INFORMAL Notes informals, Literatura popular, Diàlegs teatre, novel·la, TV

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: VARIETATS I REGISTRES

-Varietats dialectals: Usuaris-Històric-Social: -Geogràfic-Estàndard

-Registres o dialectes funcionals: àmbit d’ús1.-Tema: 2.-Mode o canal:3.-Nivell de formalitat4.-Propòsit o funció:

4.1.-Objectiu/Subjectiu. Denotació/Connotació. 4.2.-Tipologia textual:Propòsits: col·loquial (conversar); descriptiu; narratiu; instructiu; predictiu; explicatiu; argumentatiu (convèncer); retòric.4.3.-Funcions del llenguatge

ITALIÀ - AMICO È CON CHI PUOI STARE IN SILENZIO

Zeneize - un amigo o l'è un che insemme à lê ti peu ascì stâ sitto

Sicilià - amicu iè cu cu poi stari in silenziu

Piemontese - un amis a l'é quaidun con chi it peules sté ciut

Parmigiano - un amigh l'é von con chi 't pöl stär in silenzi

Lombardo - amis l'è vun che te ghe pòdet stà insemma in silenzi

Calabrese - amico è unu ca ci pui stà puru cittu

Bolognese - amîg l é quall ch’et pû stèri sîg in silänzi

Roman - ´n´amico é uno cor quale poi stá ´n silenzio

ARGENTINISMES

GuayabaMentira.

Rentar:

Alquilar

Ananá:

Piña (fruta)

Anteojos:

Gafas

Elevador:

Ascensor:

Celular:

Teléfono móvil

Computadora:

Ordenador

Saco:

Americana

Perra:

Chica muy sexy

Polla:

Carrera de caballos, o la apuesta que se origina de la misma

CrujidaCalabozo.

CuadrilCadera.

ChingarFracasar.

Dar un besoTomar un trago.

FlamencoCuchillo.

FuloSorprendido, atónito

18.01.200718.01.2007

VARIETAT ESTÀNDARD:

-Varietat supradialectal comuna que facilita la intercomprensió entre tots els parlants, independentment de la seva procedència dialectal.

-Mitjans Comunicació, Administració, Ensenyament, Comerç.

-Vincle d’unió i referència. Mitjà d’ntegració social (escola). Moltes possibilitats comunicatives.

-Estàndard vs. Llengua literària

-Estàndard vs. Llengua normativa

-No ha de suplantar els dialectes de la llengua.

-No és superior als altres dialectes.

-Només és una part de la llengua.

VARIETAT ESTÀNDARD DIALECTES

FORMAL INFORMAL

REGISTRES

MOLT FORMAL

FORMAL

ESTÀNDARD

INFORMAL

MOLT INFORMAL

-Argot-Col·loquial-Estàndard-Periodístic-Tecnolectes (oficis): sabater, etc.-Literari-Publicitari-Jurídic i administratiu

-Científicotècnic: Abstracció i llenguatge formal:

1. Lògica i Matemàtiques2. C.Experimentals (Física, Biologia) 3. C. Aplicades (Enginyeria, Medicina)4. C.Humanes (Dret, Economia, Geogr.)

REGISTRES MÉS HABITUALS:

Què m'has dit! Com ho has dit

Què m'has dit! On t'ho han dit

AntonelloAntoni Baldino Carlos Sangüesa Catalina Rollàn Consuelo Marco David Montagne Marc Pasqual Ramon Peiró

RELACIONS ENTRE TIPOLOGIES TEXTUALS I FUNCIONS DEL LLENGUATGE

COL·LOQUIAL Expressiva, fàtica, conativa

PREDICTIU Referencial, Expressiva

DESCRIPTIU Referencial, Poètica, Metaling.

EXPLICATIU O EXPOSITIU

Referencial

NARRATIU Referencial, Poètica, Expressiva

ARGUMENTATIU Conativa

INSTRUCTIU Conativa ESTÈTIC ORETÒRIC

Poètica

Referencial

Expressiva Conativa

Fàtica

Poètica

Metalingüística

EMISSOR RECEPTOR

CODI

MISSATGE

CANAL

REFERENT

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE