1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ANUAL DEL 2018 Data del document: 26 de febrer de 2019 (v.1)

El 2018 ha estat un any plujós o molt plujós a bona part del territori i extraordinàriament

plujós en alguns sectors

Ha estat càlid gairebé arreu, tot i que normal en àrees del terç nord, i es troba entre el

conjunt dels set anys més càlids des de 1950

La irradiació solar global ha estat normal o inferior a zones de la meitat nord i de l’oest respecte de la mitjana del període 2008 – 2017

Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de

l’any 2018

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Balanç de la temperatura de l’any 2018 ............................................................................. 6

2.1. Temperatura de l’any 2018 en el context històric .................................................................. 10

2.1.1. Evolució de l’anomalia de temperatura mitjana anual al conjunt de Catalunya (1950-2018) 10

2.1.2. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ............................................ 11

2.2. Principals episodis de fred ................................................................................................... 12

2.3. Dies de glaçada .................................................................................................................. 14

2.4. Principals episodis de calor .................................................................................................. 16

2.5. La temperatura de l’any 2018 a escala europea i planetària ................................................... 18

3. Balanç de la precipitació de l’any del 2018 ....................................................................... 19

3.1. Precipitació de l’any 2018 a la XEMA en el context històric ..................................................... 24

3.1.1 Precedents de caràcter plujós a les sèries de més de 20 anys ........................................... 24

3.2. Episodis de precipitació de l’any 2018 ................................................................................... 25

3.3. Valors màxims de precipitació diària ..................................................................................... 26

3.4. Valors màxims de precipitació en 1 minut ............................................................................. 31

3.5. Episodis de temps sever ...................................................................................................... 34

3.6. Dies de precipitació de l’any 2018 ........................................................................................ 35

3.7. Principals episodis de neu durant el 2018 ............................................................................. 37

4. Dies de tempesta del 2018 segons la XDDE ...................................................................... 43

5. Principals episodis de vent fort de l’any 2018 .................................................................. 45

6. Balanç de la irradiació solar global durant l’any 2018 ...................................................... 53

7. Temperatura i precipitació del 2018 i evolució històrica a les dues sèries sèries

climàtiques centenàries de Catalunya ..................................................................................... 54

7.1. Temperatura de l’any 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................. 54

7.2. Precipitació de l’any 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................... 59

8. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’any 2018 a l’Estartit .... 63

9. ANNEX ............................................................................................................................... 65

3

◀

1. Introducció: objectiu i metodologia

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’any 2018, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret

d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.

En relació amb les dades utilitzades:

En els apartats 2, 3 i 6 es presenta la caracterització climàtica del 2018 per a les variables

temperatura, precipitació i irradiació solar global respectivament, i a l’apartat 5 es dóna un resum dels episodis de vent fort de l’any. Aquests apartats es realitzen amb l’anàlisi de les dades de

les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) de la XEMA, Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques, i per a la variable precipitació també amb les de les estacions manuals (EM) de la XOM,

Xarxa d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del

territori. Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2018 amb precedents s’usen també les sèries climàtiques del període 1950-2017 referenciades al BAIC (Butlletí Anual

d’Indicadors Climàtics).

A l’apartat 4 es presenta un resum dels dies de tempesta i dels registres de llamps del 2018. En aquest

cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l’SMC. La XEMA, la XOM i la XDDE són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

A l’apartat 7 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’any 2018 a partir de les

dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de

sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener del 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a

Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

A l’apartat 8 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet

aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des

del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.

En relació amb el càlcul dels valors anuals:

Per a calcular les mitjanes anuals de la temperatura cal disposar de tots els valors dels dotze mesos de l’any, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades mensuals que

corresponen. En el cas de la variable precipitació s’exigeix completesa i cal disposar de totes les dades de l’any. No es consideren aquells valors anuals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar

precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia de l’any, o durant les últimes set hores de l’últim dia de l’any, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord amb el dia

pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil

(de 00 h a 24 h TU).

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i

l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/

4

Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els

corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un

indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al

càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa

amb un període de referència que fa referència al període 2005-2017.

En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no

s’explicita una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen els valors d’anomalia. Ara bé, per aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma

de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer

esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o

mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de

precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de

referència.

En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:

La interpolació espacial que s’utilitza és:

Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents

les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s’utilitzen totes)

Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)

En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:

Es detallen els episodis que s’han identificat durant l’any 2018, presentant-ne una descripció molt

sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera

ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat, ...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic

amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys:

Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat

valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s’utilitzen les dues sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l’Ebre i Fabra), el conjunt d’EMA (Estacions

Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 16 sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del 1950.

5

Algunes d’aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment

dins la XEMA (s’assenyalen amb un asterisc * a la següent taula). En el cas que algunes d’aquestes EMA tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l’anàlisi de precedents la sèrie climàtica

històrica.

Les sèries climàtiques històriques amb inici el 1950, o a inicis del s. XX, són:

En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:

Es presenta, al final de l’informe a manera d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.

Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici

1 Ebre Baix Ebre 1905 10 Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 *

2 Fabra Barcelonès 1914 11 Lleida Segrià 1950

12 Igualada_Òdena Anoia 1950 *

3 Moià Moianès 1950 13 Girona Gironès 1950 *

4 Vilafranca_P Alt Penedès 1950 14 Flix_Vinebre Ribera d'Ebre 1950 *

5 Vielha Val d'Aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 *

6 Vic Osona 1950 16 Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 *

7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 *

8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès 1950

9 Oliana Alt Urgell 1950 *

6

◀

2. Balanç de la temperatura de l’any 2018

L’any 2018 ha estat càlid gairebé a tot Catalunya, encara que s’ha de considerar com a normal a bona

part del Pirineu, sobretot a l’occidental.

La temperatura mitjana anual ha superat els 17 °C a molts punts del litoral Central i Sud, sectors que

habitualment enregistren els valors de temperatura mitjana més alts, i no ha sobrepassat els 10 °C a gran part del Pirineu, Prepirineu i punts més elevats del massís del Montseny, sempre per efecte de

l’altitud.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’any 2018 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels dotze mesos de l’any 2018.

En una anàlisi mensual es constata que només els mesos de febrer, març, maig, octubre i novembre han

presentat trets freds: febrer de forma molt general, març només a les comarques del Pirineu, i maig,

octubre i novembre a àrees més reduïdes. La resta de mesos del 2018 han estat càlids, o fins i tot molt càlids, com el gener a punts del litoral Central, Ponent, prelitoral Sud i Terres de l’Ebre, l’agost al litoral i

prelitoral, i desembre al Pirineu.

Gener va ser càlid a gran part del país, i molt càlid a punts del litoral Central, de Ponent, del

prelitoral Sud i a les Terres de l’Ebre. En alguns punts, va ser el gener més càlid de la sèrie. La circulació marcadament zonal en va ser la causa.

Febrer va ser fred en general, i molt fred al Pirineu, punts més elevats del Prepirineu i el massís del

Port. La circulació meridional va dominar durant el mes, i masses d’aire fred o molt fred del nord o

nord-est es van desplaçar cap al sud i sud-oest.

Març va ser normal o lleugerament càlid al litoral i prelitoral i a zones de l’altiplà Central i la plana

de Lleida, mentre que va ser fred a la resta, i molt fred a les zones d’altitud de l’Alta Ribagorça. La causa, la gran ondulació del corrent en jet als nivells mitjans de la troposfera desplaçada cap a

latituds mitjanes, amb circulació més zonal que la del mes de febrer i pertorbacions més actives al

Pirineu i Prepirineu, que a cops es va aprofundir en arribar a la Mediterrània.

L’abril va ser càlid, encara que normal al delta de l’Ebre i a punts del Prepirineu, de l’extrem

occidental de la plana de Lleida, i del litoral i prelitoral Sud. Hi va haver flux del sud-oest i inhibició d’aire fred procedent d’altes latituds, amb pas de tot un seguit de pertorbacions atlàntiques.

El maig va ser càlid a gran part del litoral i prelitoral, pla de Lleida, tram alt de la Noguera Pallaresa

i centre del Berguedà. Va ser fred a àmplies zones del Pirineu i Prepirineu, Priorat i parts elevades de l’Anoia i l’Alt Penedès. Va presentar flux de l’oest o sud-oest per l’ondulació del corrent en jet als

nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 m d’altura), desplaçat a latituds mitjanes.

Els tres mesos de l’estiu van ser càlids a bona part, en especial al sector litoral i prelitoral, i sobretot

durant l’agost. Al juny, circulació zonal a nivells mitjans de la troposfera va inhibir l’entrada de

masses fredes procedents de latituds més altes.

Al juliol, anomalia més alta al prelitoral i a la serra de l’Albera, mentre que a les parts més elevades

del Pirineu el mes va ser normal. La causa, l’entrada de masses càlides tropicals procedents de

7

latituds més baixes pel desplaçament en superfície de l’anticicló Atlàntic i l’ondulació cap al nord dels vents de l’oest en altura.

L’agost, va presentar caràcter marcadament càlid. S’explica per la presència d’una falca

anticiclònica amb arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica els primers dies

del mes, produint l’episodi de calor més destacat de tot l’estiu, en especial al litoral i prelitoral, on

la marinada va quedar inhibida per un lleuger flux del nord i nord-est. Va ser el mes que més va contribuir al balanç càlid final de l’estiu.

El setembre va ser càlid, particularment a l’interior. El desplaçament al nord de l’anticicló Atlàntic

va provocar persistència de la massa d’aire càlid tropical als nivells baixos de la troposfera. En

canvi, la circulació en els nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 metres d’altura) es va mantenir zonal (vent de l’oest) fins als darrers deu dies del mes.

L’octubre també va ser càlid, particularment al quadrant nord-est, però va ser normal a la

depressió Central i a la major part del Pirineu, i fred al vessant nord del Pirineu. La circulació de vents de l’oest va ser un impediment a les invasions d’aire fred procedents del nord i també per a

les més càlides procedents de latituds tropicals.

El mes de novembre va ser càlid a gran part de Catalunya, particularment a l’altiplà Central,

normal a la vall de l’Ebre i parts més elevades del Prelitoral, i normal o fred a cotes altes del

Pirineu.

El mes de desembre, s’ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya, particularment a les

parts més elevades del país, i molt càlid al Pirineu. En canvi, ha estat normal a la conca de Tremp i puntualment a les terres de l’Ebre. La causa, la presència d’un persistent anticicló, va provocar

un bloqueig de les pertorbacions i de les masses d’aire més fredes procedents d’altes latituds.

En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura mitjana a les estacions de la XEMA, es constata que gairebé

arreu, la temperatura mitjana anual ha superat en 0,5 °C la mitjana climàtica del període de referència

1961-90.

Les zones que han presentat l’anomalia més alta el 2018 se situen al litoral i prelitoral, sobretot a l’Alt Empordà, Barcelonès i punts de les Terres de l’Ebre. En aquests sectors hi ha estacions on la diferència

entre la temperatura mitjana anual registrada i la mitjana climàtica del període de referència 1961-90 ha igualat o superat els +1,5 °C. Al capdavant, amb una anomalia de poc més de +2 °C, se situa l’estació de

Barcelona - el Raval, la qual ha superat el llindar dels 18 °C, igual que va passar el 2011, i també tots els

anys de manera contínua des del 2014. Ha estat aquesta estació novament la que ha donat el valor de temperatura mitjana més alt mesurat a la XEMA.

Les poques estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) on el valor de

temperatura mitjana anual ha estat inferior, i només per alguna dècima, al respectiu valor de referència

corresponen a punts d’altitud superior als 2.000 m, ubicats a l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i la Cerdanya.

8

La taula 1 recull els valors d’anomalia positiva que han estat més alts, superiors a 1,5 °C i la taula 2 recull les estacions on els valors d’anomalia han estat els més baixos, inferiors als +0,5 °C:

Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts de l’any del 2018 a la XEMA

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Barcelona - el Raval Barcelonès +2,1

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,9 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +1,7

Vila-rodona Alt Camp +1,7

Aldover Baix Ebre +1,6 Mas de Barberans Montsià +1,6

Port de Barcelona - ZAL Prat Baix Llobregat +1,5 Navata Alt Empordà +1,5

Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +1,5 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +1,5

Riudoms Baix Camp +1,5

el Canós Segarra +1,5 Parets del Vallès Vallès Oriental +1,5

Cabanes Alt Empordà +1,5 Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts del 2018

Taula 2: Valors d’anomalia més baixos de l’any del 2018 a la XEMA

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -0,3 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -0,2

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -0,1

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran -0,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà +0,1

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès +0,1 Ulldeter (2.410 m) Ripollès +0,2

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà +0,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran +0,3

Guardiola de Berguedà Berguedà +0,3

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà +0,3 Puigcerdà Cerdanya +0,3

PN dels Ports Baix Ebre +0,3 Prades Baix Camp +0,4

Guixers - Valls Solsonès +0,4

Sort Pallars Sobirà +0,4 Olot Garrotxa +0,4

Taula 2: Valors d’anomalia més baixos del 2018

9

Figura 1 - Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica

1961-1990 de l’any 2018

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA. No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2 - Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels dotze mesos de l’any 2018

respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

10

◀

2.1. Temperatura de l’any 2018 en el context històric

2.1.1. Evolució de l’anomalia de temperatura mitjana anual al conjunt

de Catalunya (període 1950-2018)

En una anàlisi del conjunt de Catalunya, i pendent d’una anàlisi definitiva, el 2018 seria un any molt similar al 2017 i 2016, i es tractaria del 6è o 7è any més càlid des de 1950.

A la figura 3 s’il·lustra l’anomalia de la temperatura mitjana anual calculada envers el període de

referència 1981-2010. Aquest gràfic no es encara definitiu ja que s’ha obtingut a partir de les dades de 15 de les 19 sèries climàtiques d’arreu del país presentades a la figura 4.

Les barres de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds.

Figura 3 - Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual com a mitjana de 15 sèries

del conjunt de Catalunya (període 1950-2018) – versió NO definitiva

Figura 4 - Ubicació de les 19 estacions utilitzades en el càlcul de la mitjana del conjunt de

Catalunya

11

◀

2.1.2. Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant càlid ha estat l’any 2018, en referència amb les sèries històriques,

s’analitzen els valors de la temperatura mitjana anual (TMM) d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades anuals completes, i que són un total de 62: 44 EMA, 16 EM que disposen ja de 69

anys (des del 1950) i 2 sèries centenàries, l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra.

La figura 5 mostra on s’ubiquen aquestes 62 estacions i queden assenyalades segons la posició que

ocupa l’any 2018 en el rànquing d’anys càlids per als diferents casos possibles: 1r, 2n, 3r, o 4t més càlid, entre el 5è i 10è més càlids, i entre el 11è i 20è més càlids de la sèrie. El número interior al cercle indica

el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 5 – Posició del valor de TMM de l’any 2018 a les sèries de més de 20 anys

El 2018 ha presentat el valor més alt de temperatura mitjana anual a 3 localitzacions:

- a l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre, sèrie de 114 anys), amb 18,8 °C, i igual que el 2017.

- A les sèries de Figueres - Cabanes (Alt Empordà, de 69 anys) - i a l’EMA de Viladecans (Baix Llobregat, de 23 anys), el 2018 se situa com el més càlid juntament amb

l’any 2014. El 2018 ha presentat la TMM d’entre les quatre més altes a 22 de les 44 EMA amb sèries de més de 20

anys. A l’altra sèrie centenària de 105 anys, l’Observatori Fabra, el 2018 presenta una temperatura mitjana

anual de 16,3 °C, valor entre els 4 més alts que mai s’hi han registrat.

◀

12

2.2. Principals episodis de fred

Els episodis de fred del 2018 s’han concentrat durant el mes de febrer. A l’abril i maig també es van donar episodis de fred, però de menys magnitud.

Els principals episodis de fred de l’any 2018 han estat els següents:

Entre els dies 8 i 10 de febrer, després del pas d’una pertorbació, la temperatura va baixar i

la matinada del 9 va ser molt freda arreu, en especial a les valls del Pirineu. L’aire fred afectava gran part de la península Ibèrica amb -4 °C a uns 1.500 m d’altura a la vertical de Catalunya, i

-30 °C a uns 5.500 m. L’estació de Das-Aeròdrom (la Cerdanya) va registrar -22,8 °C de mínima, rècord d’aquesta sèrie de prop de 17 anys de dades, (-22,6 °C el 25/12/2001, -21,6 °C el

18/01/2017 i -21,5 °C el dia 08/02/2018). Un altre rècord de temperatura mínima, en aquest cas

només de febrer, van ser els -11,8 °C a Guardiola de Berguedà (per sota dels -11,7 °C del 12/02/2012). En canvi, les estacions d’alta muntanya no van baixar dels -16 °C al llarg de

l’episodi, mentre que el 2012 van arribar fins a -23 °C. La mínima de la Cerdanya no s’explica per l’advecció d’una massa d’aire fred molt excepcional, sinó per una combinació de diferents factors:

presència d’una massa d’aire suficientment fred, cel serè, absència de vent, humitat relativa més

aviat baixa i un terra totalment innivat, amb més de 35 cm de neu recent. La presència de neu a terra podria ser un factor clau, ja que limita l’escalfament diürn (per reflexió de la radiació solar) i

afavoreix el refredament nocturn (la pèrdua radiativa d’un terreny innivat és superior a la de la mateixa superfície sense neu).

Els dies 12 i 13 de febrer, el pas d’una pertorbació va provocar precipitació i una nova

baixada de la temperatura. La matinada del dia 13 va ser molt freda, amb glaçades arreu llevat

d’alguns sectors del litoral. A banda de les mínimes inferiors als -10 °C a valls del Pirineu i

Prepirineu, cal destacar que 6 estacions van registrar la temperatura més baixa des de l’onada de fred del febrer de 2012, ubicades al prelitoral i punts de la Catalunya Central.

Del 8 al 13 de febrer 90 de 183 estacions de la XEMA van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred, però només dues estacions del Pirineu (Núria al Ripollès i

Das-Aeròdrom a la Cerdanya) van superar el llindar 3 dies consecutius (onada de fred).

Els dies 23 i 24 de febrer, episodi de neu i baixada de la temperatura. En superfície el vent era

de gregal. El fred va ser menys acusat que el del període anterior del 8 al 13, però 14 de les 182

estacions van superar almenys un dia el llindar d’SMP (8%).

Els dies 26 i 27 de febrer, una massa d’aire d’origen siberià i una pertorbació procedent del

continent europeu van provocar un nou episodi de fred intens i nevades a cotes baixes. La massa d’aire tan fred procedent de l’est no va afectar de ple Catalunya, però va fer baixar la cota de

neu fins al nivell del mar (entre -6 i -8 °C a 850 hPa). El dia 27 va glaçar gairebé a tot el país

llevat d’alguns trams del litoral Central i Sud. En alguns sectors feia 5 o 6 anys que la temperatura mínima no era tan baixa. Per exemple, al Pirineu, Sant Pau de Segúries, -11,0 °C ( -

12,5 °C el 12/02/2012), i al litoral, l’EMA de l’Observatori Fabra de Barcelona, -2,4 °C (-4,7 °C el 03/02/2012). L’abundant nuvolositat va mantenir l’ambient molt fred al litoral i prelitoral,

especialment al centre i sud, amb màximes inferiors als 5 °C. 9 de les 139 estacions de la XEMA

amb més de 10 anys de dades van mesurar la temperatura màxima diària més baixa de la seva sèrie, totes elles del litoral.

L’1 d’abril, el flux del nord-est en superfície i una massa d’aire fred al nivell de 850 hPa al terç

nord del Principat van ser la causa de la temperatura baixa. Es van donar rècords de temperatura

mínima absoluta del mes d’abril a estacions de la XEMA ubicades principalment al Prepirineu.

Els dies 1 i 2 de maig, ambient hivernal amb temperatura mínima rècord a diversos sectors.

13

Els dies 12 i 13 de maig, baixada de temperatura. La mínima del dia 13 va ser de -10,7 °C a

Boí (2.535 m), i la temperatura mínima va ser inferior als 5 °C a bona part de l’interior. Va glaçar en alguns valls del Pirineu.

La taula 3 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada a les estacions d’alta muntanya

de la XEMA (situades per sobre dels 1.800 metres d’altitud) al llarg de l’any 2018 i la data en què es va

produir. En tots els casos es va assolir durant el febrer.

Nom de l’EMA Comarca TNN (°C) Data

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -19,2 27 de febrer

Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran -17,5 27 de febrer la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -16,8 27 de febrer

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran -16,6 27 de febrer Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -16,5 7 de febrer

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -16,4 12 de febrer

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -16,1 10 de febrer Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -15,8 26 de febrer

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -15,5 27 de febrer Ulldeter (2.410 m) Ripollès -15,4 8 de febrer

Núria (1.971 m) Ripollès -15,3 8 de febrer Malniu (2.230 m) Cerdanya -14,8 8 de febrer

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya -13,8 27 de febrer Taula 3: Temperatura mínima absoluta (TNN) de l’any 2018 a les EMA d’alta muntanya i data en què es va assolir

La taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) de la resta d’estacions de la XEMA durant l’any

2018 (inferiors a -8,0 °C), així com la data en què es van assolir, corresponent també en exclusiva als episodis de febrer.

Nom de l’EMA Comarca TNN (°C) Data

Das - Aeròdrom Cerdanya -22,8 9 de febrer

Puigcerdà Cerdanya -14,8 9 de febrer Guardiola de Berguedà Berguedà -11,8 9 de febrer

el Pont de Suert Alta Ribagorça -11,7 9 de febrer

Guixers - Valls Solsonès -11,7 9 de febrer Sant Pau de Segúries Ripollès -11,0 27 de febrer

Tírvia Pallars Sobirà -11,0 9 de febrer Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental -10,9 26 de febrer

Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà -10,8 9 de febrer la Seu d'Urgell - Bellestar Alt Urgell -10,4 9 de febrer

Molló - Fabert Ripollès -10,4 8 de febrer

Vielha Val d'Aran -10,2 27 de febrer Gisclareny Berguedà -9,8 8 de febrer

Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà -9,8 27 de febrer Viladrau Osona -9,5 13 de febrer

Prades Baix Camp -8,9 9 de febrer

Cercs - Túnel de la Comassa Berguedà -8,3 9 de febrer Alinyà Alt Urgell -8,3 9 de febrer

la Quar Berguedà -8,2 13 de febrer Muntanyola Osona -8,2 13 de febrer

Sant Agustí de Lluçanès Osona -8,2 13 de febrer

Vilanova de Meià Noguera -8,1 13 de febrer Oliola Noguera -8,1 9 de febrer

Tremp Pallars Jussà -8,1 13 de febrer Olot Garrotxa -8,1 27 de febrer

Taula 4: Temperatura mínima absoluta (TNN) a les estacions que han enregistrat una temperatura mínima inferior a -8,0 °C durant l’any 2018 (fora de l’alta muntanya) i data en què es va assolir

14

◀ 2.3. Dies de glaçada

El nombre total de dies de glaçada (temperatura mínima diària <=0 °C) es mostra a la figura 6 per a l’any 2018 i també pels nou anys anteriors.

L’any 2018 no s’ha enregistrat cap dia de glaçada a punts litorals del Montsià, Baix Camp, Baix Llobregat i

Barcelonès. Altres punts del litoral sí han presentat alguns dies de glaçada, entre 1 i 11. Com és esperable, el nombre augmenta progressivament cap a l’interior i cap al nord. El prelitoral presenta valors d’entre 10 i

25, amb màxims ben destacats d’entre 50 i 100 dies a les zones elevades de la serra Prelitoral i també en algunes fondalades. Bona part de la Depressió Central presenta valors d’entre 25 i 50, el Prepirineu entre

50 i 100, i els valors màxims se situen al Pirineu on se superen els 100 dies. A l’alta muntanya, a les

estacions emplaçades entre 2.000 i 2.500 m d’altitud el 2018 prenen valors d’entre 140 i 190 dies aproximadament, valors d’altra banda inferiors als dels dos anys precedents.

Comparant el 2018 amb els valors mitjans climàtics de les sèries que disposen de dades en el període de 15

anys 2003-2017, es comprova que els dies de glaçada han estat igual o inferiors a la mitjana a bona part del territori, amb un parell d’excepcions: la serra litoral del Barcelonès i Maresme, i la serra prelitoral al

Bages i Penedès.

En relació amb la distribució dels dies de glaçada al llarg de l’any que es presenta a la figura 7, gener,

febrer, març, novembre i desembre són els mesos que presenten major nombre de dies de glaçada i quan són més extenses al territori. Febrer ha estat el mes amb més impacte. A diferència de l’any 2017, al juliol,

agost i setembre no ha glaçat enlloc, i encara més, entre el 8 de juny i el 30 de setembre no va glaçar a

cap de les estacions situades fins a 2.500 m d’altitud, un període de 115 dies sense glaçada inèdit en més de 20 anys de dades.

Figura 6 - Nombre de dies de glaçada de l’any 2018, i pels del període 2009-2017

Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques)

gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

2009 2010 2011

2012 2013 2014

2015 2016 2017

15

◀

Figura 7 - Nombre de dies de glaçada mensuals de l’any 2018

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El cercle blau es dibuixa només

si s’ha registrat algun dia de glaçada en l’EMA, i la seva àrea és proporcional al nombre de dies de

glaçada del mes. Els punts grisos assenyalen la posició de les EMA de la XEMA.

16

◀

2.4. Principals episodis de calor

El 2018 sí que ha presentat episodis de calor, i fins i tot calorades remarcables i onada de calor pròpiament

dita (superació durant tres dies consecutius del percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d’estiu).

Alguns episodis de calor es van donar durant el mes de gener, amb ponentades, algun a l’abril amb

advecció d’aire procedent d’Àfrica, però els més destacats van produir-se durant l’estiu al juliol i agost. Setembre també va presentar també dies de forta calor.

Els principals episodis de calor de l’any 2018 han estat els següents:

Entre els dies 2 i 5 de gener, una ponentada va provocar temperatura molt alta per a l’època de l’any

al litoral, prelitoral i pla de Lleida. El dia 3 la temperatura va pujar fins als 25 °C de màxima a l’extrem

sud del litoral, i l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, va registrar una mínima de 18,2 °C, la més alta en un gener de tota la seva sèrie, superant els 16,7 °C del 10 de

gener de 2004. La nit del 3 al 4 la temperatura no va baixar de 18,8 °C.

El 21 de gener, el mestral que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 23 va provocar màximes

superiors als 20 °C a bona part del litoral i prelitoral, així com a molts sectors de Ponent. La temperatura

alta va provocar una pujada de la cota de neu al Pirineu fins als 2.300-2.400 m a l’Aran i Pallars Sobirà, i possiblement encara més amunt en alguns sectors del Pirineu més oriental.

Del 24 al 26 d’abril, una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica va arribar a Catalunya i la

temperatura màxima va assolir els 30 °C en alguns sectors de la vall de l’Ebre, i els va fregar a diverses

fondalades de l’interior i del Prepirineu. Es van assolir un parell de rècords de temperatura màxima d’abril a les estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades.

De l’1 al 15 de juliol, els dies es van caracteritzar per una temperatura elevada en superfície fruit

d’una massa d’aire tropical que afectava la península Ibèrica. Entre els dies 8 i 9 es va superar el nivell 1 de la Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor a àmplies zones del quadrant nord-est i de la

depressió de l’Ebre. Una situació molt semblant es va observar durant els dies 14 i 15, si bé en aquesta ocasió les zones afectades van ser el Segrià i el Priorat.

Del 25 al 31 de juliol, temperatura alta. L’anticicló atlàntic estava desplaçat al nord de la seva

posició habitual, de sud-oest a nord-est afectant gran part de l’Europa occidental. Aquesta disposició juntament amb una zona de baixes pressions al nord-oest de les illes Britàniques provocaven

l’advecció d’una massa càlida sobre gran part de l’Europa continental. En superfície el flux del primer quadrant provocava tramuntana reescalfada a l’Alt Empordà. La temperatura màxima dels dies 28 i 31

es va apropar, o fins i tot superar, els 40 °C a la Ribera d’Ebre.

De l’1 al 8 d’agost, onada de calor. A punts del litoral la marinada va quedar inhibida per un lleuger

flux del nord. Els dies 4 i 5 d’agost, 14 de les 143 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades

van assolir la seva màxima absoluta (TXx), totes elles situades al litoral i prelitoral. A 90 de 184 EMA, es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor com a mínim 3 dies consecutius.

La temperatura màxima va arribar al voltant dels 40 °C els dies 4 i 5 tant a l’interior com prop de la costa i la temperatura nocturna va fregar els 30 °C a la ciutat de Barcelona i àrees de l’Empordà. En

alguns sectors del litoral, cal qualificar aquesta onada de calor de la més destacada des de l’agost de

2003. En canvi, a les comarques de l’interior no va ser una calorada excepcional. Cal esmentar també l’elevada temperatura de l’aigua del mar Mediterrani, entre 3 °C i 4 °C per sobre de la mitjana

corresponent a l’època de l’any.

17

Del 19 al 24 d’agost, episodi de calor prop de la costa. Algunes estacions de la XEMA van superar

algun dia el llindar d’SMP per calor. La tramuntana del dia 20 va mantenir la temperatura alta especialment al nord de l’Alt Empordà.

De l’1 al 7 de setembre, rècord de temperatura mínima diària més alta en un mes de setembre

entre els dies 2 i 3 a EMA del centre i sud del litoral i prelitoral.

Del 19 al 24 de setembre, entre els dies 20 i 23 les màximes van superar els 30 °C a tot l’interior i a bona part del prelitoral, sobretot el dia 23 a la Ribera d’Ebre.

De l’1 al 10 de desembre va ser un període càlid a causa d’una massa d’aire càlid procedent del

nord del continent africà que abraçava la meitat meridional de la península Ibèrica i que s’estenia a l’extrem occidental de la Mediterrània. La temperatura màxima es va enfilar per sobre dels 20 °C a

molts punts del territori i es van registrar rècords a punts del Garraf, Alt Camp i Val d’Aran. No es va enregistrar cap rècord de temperatura mínima.

Pel que fa als valors assolits, l’any 2018 hi ha hagut estacions de la XEMA que han igualat o superat el llindar de 40 °C a nou comarques, i el llindar dels 39 °C s’ha sobrepassat a punts del mateix litoral.

La taula 5 mostra les estacions de la XEMA que han registrat una temperatura màxima absoluta (TXX) igual o superior a 39,0 °C al llarg de l’any 2018:

Nom de l’EMA Comarca TXX (°C) Data

Vinebre Ribera d'Ebre 41,6 5 d’agost Benissanet Ribera d'Ebre 41,4 4 d’agost

Pantà de Siurana Priorat 41,0 4 d’agost

Aldover Baix Ebre 40,7 4 d’agost Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 40,7 4 d’agost

Seròs Segrià 40,5 2 d’agost Cabanes Alt Empordà 40,3 4 d’agost

Vallirana Baix Llobregat 40,2 4 d’agost

el Masroig Priorat 40,1 4 d’agost Riudoms Baix Camp 40,1 5 d’agost

Torroja del Priorat Priorat 39,9 5 d’agost Castellbisbal Vallès Occidental 39,9 4 d’agost

Òdena Anoia 39,8 4 d’agost Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 39,8 4 d’agost

Torroella de Fluvià Alt Empordà 39,7 4 d’agost

el Pont de Vilomara Bages 39,6 5 d’agost Castelló d'Empúries Alt Empordà 39,5 4 d’agost

Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 39,5 4 d’agost Falset Priorat 39,5 4 d’agost

Artés Bages 39,4 5 d’agost

Roses Alt Empordà 39,3 4 d’agost Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 39,3 4 d’agost

Alcarràs Segrià 39,3 2 d’agost el Perelló Baix Ebre 39,2 4 d’agost

Anglès Selva 39,2 5 d’agost

Ascó Ribera d'Ebre 39,2 5 d’agost Parets del Vallès Vallès Oriental 39,2 4 d’agost

el Prat de Llobregat Baix Llobregat 39,2 4 d’agost Espolla Alt Empordà 39,1 4 d’agost

Sant Salvador de Guardiola Bages 39,0 4 d’agost Taula 5: Temperatura màxima absoluta (TXX) a les estacions de la XEMA en les què ha igualat o superat els 39,0 °C durant l’any 2018

18

◀

2.5. La temperatura de l’any 2018 a escala europea i planetària

A escala planetària, l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) confirma que els darrers quatre anys han estat els més càlids des de que es tenen registres, i en l’anàlisi que realitza de cinc dels millors

conjunts de dades internacionals posa de manifest que la temperatura mitjana mundial en superfície de

l’any 2018 ha superat en 1 °C (amb un marge d’error de ±0.13°C) a la de l’era preindustrial (1850-1900). És per tant el quart any més càlid que s’ha registrat, juntament amb 2015, 2016, 2017 (figura 8.a).

L’any que continua essent el més càlid és el 2016, en el qual es va patir un episodi del Niño intens amb

una anomalia de +1,2 °C en relació amb el període de referència 1850-1900 (els anys 2015 i 2017 van

registrar una anomalia de + 1,1 °C ).

Si es pren com a referència la temperatura mitjana global del període de referència 1981-2010, (estimada en 14,3 °C), l’anomalia de l’any 2018 és de +0,38 °C (±0.13 °C).

Al conjunt del continent europeu, i segons l’agència americana NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), l’any 2018 ha presentat valors rècord per temperatura alta. També ha

passat a d’altres àrees del planeta com la Mar Mediterrània, l’Orient pròxim, Nova Zelanda, parts d’Àsia, l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic més occidental (figura 8.b)

Figura 8.a) Mitjana de la temperatura

superficial al Món expressada com a

anomalia respecte de la mitjana 1850-1900 que és l’era preindustrial

Figura 8.b) Anomalia de la temperatura

superficial al Món expressada respecte de la

mitjana 1981-2100

Font:

Els informes complets es poden consultar a:

https://public.wmo.int/en/media/press-release/wmo-confirms-past-4-years-were-warmest-record https://www.ncdc.noaa.gov/sotc/global/201813

19

◀

3. Balanç de la precipitació de l’any del 2018

L’any 2018 ha estat any plujós o molt plujós a bona part de Catalunya, i serà recordat com un dels més

plujosos en algunes àrees del país.

Pel que fa als valors absoluts anuals, s’han assolit els 400 mm als indrets climàticament més secs. Els

valors més baixos del 2018 s’han registrat al Segrià: Seròs amb 391,8 mm i Aitona amb 420,0 mm. A l’altre extrem, les estacions de l’alta muntanya del Pirineu occidental han recollit valors cinc vegades

superiors, per exemple els més de 1.800 mm a Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló, a la Cerdanya, o més de 2.000 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà.

De fet, el 2018 s’ha superat el llindar dels 1.000 mm a més de la meitat de comarques del país i a més, sovint de forma generalitzada independentment del seu relleu, com ara els casos de la Garrotxa, Osona,

Ripollès i Berguedà. Aquest llindar també s’ha mesurat en indrets on no és gens esperable com són algunes estacions del front més marítim de la ciutat de Barcelona com al barri del Raval i a Montjuïc, a la

Font del Gat.

La figura 9 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de l’any del 2018 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació anual respecte a la mitjana climàtica (mapa dret).

A les taules 6 i 7 es mostren els valors més elevats i més baixos de precipitació de l’any 2018, superiors als 1.500 mm i inferiors a 500 mm respectivament registrats a les estacions gestionades per l’SMC (XEMA

i XOM) durant l’any 2018.

Pel que fa al percentatge de la precipitació anual recollida respecte de la mitjana climàtica, un 65% del

territori ha recollit entre un 120% i un 150% de la seva precipitació mitjana, i prop d’un 25% del país ha superat el 150%, assolint en alguns pocs casos valors que gairebé arriben al 190%, com ara a Borgonyà

(Osona) i a Vilanova de Meià (Noguera). S’ha superat el 175% de la precipitació mitjana climàtica anual

també a punts del Barcelonès, Vallès Oriental, Baix Penedès, Baix Llobregat, Cerdanya, Berguedà i Pallars Sobirà.

Així, el 2018 no ha presentat trets de sequedat enlloc, essent menys d’un 1% del territori (només punts

del Montsià, Baix Ebre i del Baix Empordà) on no s’ha assolit, però per molt poc, com a mínim el valor de la seva mitjana climàtica de referència del període 1961-1990.

La figura 10 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació dels dotze mesos de l’any del 2018 expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Les taules 8 i 9 mostren les estacions on els valors on el percentatge de precipitació respecte de la

mitjana climàtica han estat màxims i mínims en l’any 2018.

De la caracterització dels mesos del 2018 segons la precipitació registrada, val a dir que la distribució no

ha estat gens homogènia. Els mesos que més han sumat són gener, febrer, sobretot l’octubre, i novembre. Gener va ser molt plujós

a la conca del Llobregat, sud del Maresme i massís del Port i Pirineu. Febrer, va ser molt plujós gairebé arreu. Octubre, excepcionalment plujós, amb precipitació molt abundant a gran part de Catalunya, el mes

més plujós dels últims 24 anys al conjunt del país, amb valors que van suposar en alguns punts el triple o

el quàdruple de la mitjana climàtica mensual corresponent. Finalment novembre va ser plujós a la meitat est de Catalunya.

El període comprès entre juny i setembre ha suposat poca contribució als totals anuals exceptuant l’agost al nord-est.

20

Figura 9 - Mapes de precipitació acumulada Pàgdurant l’any 2018 i del percentatge

d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Mapes elaborats amb dades de la XEMA i la XOM. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació

concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’algun episodi de precipitació que hagi estat significatiu.

Figura 10 - Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-

1990 dels dotze mesos de l’any 2018

21

◀

Taula 6 i 7: Valors màxims i mínims de precipitació acumulada durant l’any 2018

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 2132,0

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 1886,6

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1882,5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1806,7

Gisclareny Berguedà 1767,4 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 1757,4

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1681,7

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1655,9 Beget (XOM) Ripollès 1625,3

Santuari de Núria (1.971m) (XOM) Ripollès 1617,4 Ulldeter (1.999 m) (XOM) Ripollès 1611,5

Lliurona (XOM) Alt Empordà 1598,8 Molló – Fabert Ripollès 1598,2

Sant Pau de Segúries (XOM) Ripollès 1592,2

Tortellà (XOM) Garrotxa 1586,2 Bagà (XOM) Berguedà 1577,0

Viladrau Osona 1572,4 Ciuret (XOM) Osona 1568,4

Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà 1539,1

Borgonyà (XOM) Osona 1524,7 Planoles (XOM) Ripollès 1511,3

Taula 6: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’any 2018

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Seròs Segrià 391,8

Aitona Segrià 420,0

Torres de Segre Segrià 421,8 Gimenells Segrià 460,9

Sant Martí de Riucorb Urgell 464,0 Tornabous Urgell 467,6

Riba-roja d'Ebre (XOM) Ribera d'Ebre 473,9

Maials Segrià 478,3 Golmés Pla d'Urgell 483,4

Les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM) Garrigues 483,5 Raimat Segrià 485,0

Lleida – Butsènit (XOM) Segrià 491,4

Vinebre Ribera d'Ebre 495,8 Taula 7: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’any 2018

Taula 8: Valors màxims del percentatge de precipitació acumulada durant l’any 2018 respecte de la mitjana climàtica a les estacions de la XEMA

Nom de l’EMA Comarca PPT2018

(mm)

% PPT respecte de

la mitjana

climàtica

Borgonyà (XOM) Osona 1524,7 187,7 Vilanova de Meià Noguera 1163,6 186,7

Barcelona - Font del Gat (XOM) Barcelonès 1078,8 181,3

22

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 1886,6 180,4

Barcelona - el Raval Barcelonès 1010,2 179,4 Campins (XOM) Vallès Oriental 1368,0 177,9

Calafell (XOM) Baix Penedès 972,0 176,5 Bagà (XOM) Berguedà 1577,0 176,0

Vallirana Baix Llobregat 1137,9 175,9

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 2132,0 174,9 Teià - Can Morgades (XOM) Maresme 1045,4 171,1

Castellbisbal Vallès Occidental 1072,7 170,8 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1806,7 169,8

PN dels Ports Baix Ebre 1482,5 169,8

Breda (XOM) Selva 1292,4 169,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1882,5 168,9

Gisclareny Berguedà 1767,4 168,8 Orís Osona 1340,3 168,8

la Quar Berguedà 1303,4 167,2 Cunit Baix Penedès 894,9 166,5

Mosqueroles Vallès Oriental 1288,0 166,3

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1655,9 166,2 Barcelona - Can Bruixa (XOM) Barcelonès 992,9 166,2

Tortellà (XOM) Garrotxa 1586,2 165,5 Artés Bages 978,5 164,6

Pinós Solsonès 898,6 164,1

Castellar del Vallès (XOM) Vallès Occidental 1101,3 164,0 Casserres (XOM) Berguedà 1166,3 162,4

Alcarràs Segrià 588,9 162,0 Observatori de Pujalt (XOM) Anoia 862,6 161,9

Arbúcies (XOM) Selva 1355,3 161,5 Guardiola de Berguedà Berguedà 1452,3 161,4

Viladrau Osona 1572,4 161,2

Sant Esteve de Palautordera (XOM) Vallès Oriental 1144,4 161,1 Gurb Osona 1192,8 160,1

el Port del Comte (1.813 m) (XOM) Solsonès 1505,0 159,9 la Llacuna Anoia 963,9 159,3

Os de Balaguer – M. d'Avellanes Noguera 847,3 159,1

Olost (XOM) Osona 1116,8 158,9 Terrassa – ESEIAAT (XOM) Vallès Occidental 1037,7 158,4

Puig-reig (XOM) Berguedà 1024,1 158,4 Taradell (XOM) Osona 1266,0 158,3

Castellar de n'Hug - el Clot del Moro Berguedà 1539,1 157,9

Cunit Baix Penedès 859,6 157,6 Blancafort Conca de Barberà 798,8 157,6

la Selva del Camp Baix Camp 892,6 157,0 Anglès Selva 1288 156,9

Planoles Ripollès 1511,3 156,3 Castellnou de Bages Bages 907,2 155,9

Alinyà Alt Urgell 1282 155,7

El Masnou - Port Esportiu (XOM) Maresme 901,3 155,4 Badalona – Bufalà (XOM) Barcelonès 875,6 155,0

Observatori Fabra (XOM) Barcelonès 988,0 154,9 Busa – Guilanyà (XOM) Solsonès 1354,6 154,4

Calaf (XOM) Anoia 829,6 154,4

Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 984,2 154,3 Vic Osona 1166,4 154,2

Sant Andreu de Llavaneres (XOM) Maresme 976,4 154,1

23

Ulldemolins Priorat 849,9 154,0

Sant Salvador de Guardiola Bages 938,6 153,8 les Planes d'Hostoles (XOM) Garrotxa 1428,4 153,4

Santuari de Queralt Berguedà 1295,6 153,3 Olesa de Montserrat (XOM) Baix Llobregat 966,0 153,2

Vilassar de Mar (XOM) Maresme 909,3 152,9

Campdevànol (XOM) Ripollès 1488,1 152,9 Falset - los Baboixos (XOM) Priorat 860,2 152,5

Constantí Tarragonès 848,4 152,1 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Garraf 920,9 152,0

Organyà Alt Urgell 1050,3 151,9

Montesquiu Osona 1310,5 151,6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1681,7 151,4

Castellterçol (XOM) Moianès 1149,1 151,4 Rocallaura (XOM) Urgell 786,4 151,3

Banyoles – Mata (XOM) Pla de l'Estany 1269,6 151,0 Sant Pere de Ribes (XOM) Garraf 882,2 150,5

Vic Osona 1139,4 150,4

Beget (XOM) Ripollès 1625,3 150,2 l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 843,5 150,2

Oliana Alt Urgell 1050,2 150,1 Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 919,8 150,1

Taula 8: Estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l’any 2018 ha superat el 150% respecte de la mitjana climàtica

Taula 9: Valors mínims del percentatge de precipitació acumulada durant l’any 2018

respecte de la mitjana climàtica a les estacions de la XEMA

Nom de l’EMA Comarca PPT 2018

(mm)

% PPT respecte de

la mitjana climàtica

Illa de Buda Montsià 518,9 90,0

el Perelló Baix Ebre 527,4 90,7 els Alfacs Montsià 577,6 97,2

l'Estartit (XOM) Baix Empordà 624,4 99,2

Castelló d'Empúries Alt Empordà 658,3 99,5 Amposta Montsià 564,5 99,7

Gandesa Terra Alta 501,4 100,0 Portbou Alt Empordà 724,3 102,6

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 575,1 102,8

Roses Alt Empordà 655,9 103,1 Seròs Segrià 391,8 103,2

Torroella de Fluvià Alt Empordà 715,1 103,3 Torroella de Montgrí Baix Empordà 655,4 105,2

Batea Terra Alta 537,4 105,7 Malgrat de Mar Maresme 727,0 105,9

Sant Pere Pescador Alt Empordà 738,4 108,1

Olot Garrotxa 1160,8 108,2 Taula 9: Estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l’any 2018 no ha superat el 110% respecte de la mitjana

climàtica

24

◀

3.1. Precipitació de l’any 2018 a la XEMA en el context històric

3.1.1. Precedents de caràcter plujós a les sèries de més de 20 anys

Per a obtenir la perspectiva de quant plujós ha estat l’any 2018 en referència amb les sèries històriques,

s’analitzen els valors anuals d’aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades anuals

completes, i que són un total de 44: 26 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950 i que s’han detallat a l’apartat 2.1.2), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.

La figura 11 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que

ocupa el valor de precipitació de l’any 2017 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n,

3r, o 4t valor més sec, entre el 5è i 10è més secs, i entre l’11è i 20è més secs de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.

Figura 11 – Rànquing de l’any 2018 per a les sèries de precipitació de més de 20 anys

El 2018 queda entre els 10 anys més plujosos a 13 de les 18 estacions que disposen de dades com mínim

des del 1950, o sigui dels darrers 69 anys, i també a totes les 26 estacions automàtiques que disposen

de més de vint anys de dades.

Com a 1r any més plujós destaquen els casos de Vic (Osona) i Oliana (Alt Urgell) amb sèries de 69 anys i com a 2n any més plujós les del Pont de Suert (Alta Ribagorça), Nerets-Tremp (Pallars Jussà) i Moià

(Moianès), també de 69 anys, i sobretot l’Observatori Fabra de Barcelona, una de les centenàries, on el

2018 ha estat el segon any més plujós dels darrers 105 anys.

25

◀

3.2. Episodis de precipitació de l’any 2018

El 2018 ha presentat episodis de precipitació4 destacats i es mostren a la figura 12:

Figura 12 – Calendari dels episodis de precipitació de l’any 2018

4 Els episodis s’especifiquen com a un interval de dies, el mapa il·lustra la distribució de la quantitat de precipitació quan aquest ha estat prou

destacat. S’acompanya dels símbols: si en l’episodi es va acumular neu; si es té constància de tempesta ; si es té constància de calamarsa

Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm

Gener 6-8 10-11 13-14 20-21

060118 100118 130118 200118 250118

Febrer 1-2 8 -9 13-15 16-17 18-23

010218 040218 080218 120218 130218 160218 180218 260218 280218

Març 1-2 4-7 9-12 14-15 16-18 24-25

010318 040318 090318 140318 160318 190318 240318

Abril 2-4 6-8 13-14 16 25 27-30

020418 060418 100418 130418 160418 270418

Maig 1 2-4 7-10 12-13 18-23 27-31

020518 070518 120518 180518 270518

Juny 1-7 9-12 27-29

010618 090618 270618

Juliol 7 16 24

070718 160718 240718

Agost 9-10 12-14 16-17 21-23 29-31

090818 120818 160818 210818 290818

Setembre 5-6 7 12 15-18 29

050918 070918 120918 150918 290918

Octubre 6-7 9-10 13-15 18-20 26-29 30-31

061018 091018 131018 181018 261018 301018

Novembre 1-2 5-6 8-9 14-16 17-19 20 23-26

011118 051118 081118 141118 171118 201118 231118

Desembre 13-14 16

131218 161218

10-12 / neu 10-12

4-6 / neu

19-20 / neu 19-20

12 / neu 12

1a quinzena

26-27 / neu 26-27

25-27 / neu 25-27

28 / neu 28

2a quinzena

26

◀

3.3. Valors màxims de precipitació diària

En aquest apartat s’utilitzen només valors corresponents a la XEMA i els acumulats diaris corresponen a l’interval 00 h - 24 h T.U. La distribució dels valors corresponent a l’any 2018 es mostra a la figura 13.

En relació amb els valors màxims diaris registrats el 2018, gairebé un 25% de les EMA de la XEMA supera

els 90 mm, i fins i tot un 13% els 100 mm, percentatge molt superior al dels anys 2017 i 2016, però

idèntic al de l’any 2015. L’episodi que ha donat el màxim diari de l’any va ser el del 19 d’octubre al Baix Ebre i al Montsià on un parell d’estacions van registrar poc més o poc menys de 200 mm.

A l’altre extrem, els valors mínims diaris, al voltant dels 30 mm es localitzen tots al Segrià (31,5 mm a

Gimenells, el Segrià, és el mínim).

La majoria s’han donat a la tardor com és esperable, essent el 14 d’octubre el dia que més valors màxims

diaris ha acumulat, però també hi ha alguns episodis d’hivern, de primavera i de finals d’agost molt destacats.

Figura 13 – Precipitació màxima diària de l’any 2018

La taula 10 mostra la precipitació diària en aquelles estacions de la XEMA que durant l’any 2018 han superat aquest llindar de 90 mm en 24 hores (0-24 hores T.U.).

27

Taula 10: Valors màxims de precipitació diària acumulada durant l’any 2018

Nom de l’EMA Comarca PPTx24h (mm)

Data

PN dels Ports Baix Ebre 209,6 19 d’octubre

Alcanar Montsià 199,8 19 d’octubre Viladrau Osona 168,9 14 d’octubre

Navata Alt Empordà 159,2 18 de novembre

Castellbisbal Vallès Occidental 157,0 15 de novembre Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 139,9 15 de novembre

Mas de Barberans Montsià 137,4 15 de novembre Orís Osona 135,5 6 de setembre

el Montmell Baix Penedès 133,1 14 d’octubre

Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 122,6 18 de novembre els Alfacs Montsià 118,3 19 d’octubre

Viladecans Baix Llobregat 113,3 15 de novembre Vinyols i els Arcs Baix Camp 112,6 09 d’octubre

Blancafort Conca de Barberà 110,9 14 d’octubre la Panadella Anoia 110,3 14 d’octubre

Port de Barcelona - Dispensari Barcelonès 108,1 15 de novembre

Aldover Baix Ebre 107,6 19 d’octubre Ulldeter (2.410 m) Ripollès 107,1 14 d’octubre

Gurb Osona 107,0 31 d’agost Òdena Anoia 106,0 14 d’octubre

Puig Sesolles (1,668 m) Vallès Oriental 106,0 14 d’octubre

Sant Celoni Vallès Oriental 105,0 14 d’octubre la Llacuna Anoia 102,2 14 d’octubre

Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 101,2 14 d’octubre Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 100,8 14 d’octubre

Constantí Tarragonès 100,2 14 d’octubre

Sant Salvador de Guardiola Bages 99,9 14 d’octubre Vic Osona 99,5 31 d’agost

l'Aldea Baix Ebre 99,0 19 d’octubre Fogars de la Selva Selva 97,8 15 de novembre

Horta de Sant Joan Terra Alta 97,0 19 d’octubre Salòria (2,451 m) Pallars Sobirà 96,8 7 de gener

el Port del Comte (2,316 m) Solsonès 96,7 14 d’octubre

Espot (2,519 m) Pallars Sobirà 96,5 1 de març Boí (2,535 m) Alta Ribagorça 96,0 5 de setembre

Ulldecona - els Valentins Montsià 95,7 19 d’octubre Esponellà Pla de l'Estany 95,5 18 de novembre

Anglès Selva 93,9 15 d’octubre

Prades Baix Camp 93,8 14 d’octubre Vacarisses Vallès Occidental 93,8 15 de novembre

Molló - Fabert Ripollès 92,6 14 d’octubre Cadí Nord (2,143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 92,0 14 d’octubre

Barcelona - el Raval Barcelonès 91,9 15 de novembre Amposta Montsià 91,1 19 d’octubre

la Bisbal del Penedès Baix Penedès 90,9 14 d’octubre

la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 90,1 14 de novembre Sant Cugat del Vallès - CAR Vallès Occidental 90,1 15 de novembre

Monells Baix Empordà 90,0 17 de novembre Taula 10: Precipitació màxima (0-24 hores T.U.) a les estacions de la XEMA que han superat els 90 mm en un dia durant l’any

2018

28

Els màxims diaris es corresponen amb els següents episodis en ordre cronològic:

El 7 de gener, en el marc d’un episodi de precipitació extensa i abundant a Catalunya per l’arribada

d’un profund solc a nivells mitjans i alts i formació d’una depressió sobre la península Ibèrica, es van

registrar els màxims diaris de l’any a punts del Pallars Sobirà, com per exemple a l’EMA de Salòria (2.451

m) amb 96,8 mm.

El 26 de gener, en el marc d’un episodi de pluja i neu de tres dies que va deixar totals importants a

molts sectors de la conca de Llobregat, es va registrar el dia de gener més plujós en algunes estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades situades al Bages, Osona, Berguedà, Conca de Barberà o

Vallès Occidental. 50,7 mm a Castellnou de Bages (Bages) i 41,7 mm a Perafita (Osona).

5 de febrer, es van donar màxims diaris d’uns 60 mm a l’Alt Penedès i al Garraf, en el marc de

l’episodi de pluja i neu abundant dels dies 4-6, amb totals de més de 50 mm a gran part del litoral,

prelitoral, Pirineu i Prepirineu, i a sectors de la Catalunya Central. Les quantitats acumulades durant l’episodi van superar en alguns casos els 125 mm.

28 de febrer, arribada d’una profunda pertorbació atlàntica amb una massa d’aire temperat associat

ocupant tota la península Ibèrica i el Cantàbric, i vent del sud incidint directament sobre el Pirineu, on

la precipitació va ser molt abundant. Alguns sectors del Pirineu i Prepirineu occidental van recollir més

de 50 mm. Dues estacions de la XEMA amb més de 22 anys de dades no havien registrat cap dia de febrer amb una precipitació tan abundant. Al Pont de Suert (Alta Ribagorça), 59,2 mm entre pluja i

neu, i a Vilanova de Meià (Noguera), 58,2 mm entre pluja i neu, dia més plujós de la sèrie en un mes de febrer.

1 de març , en el marc del mateix episodi iniciat el 28 de febrer i que es va allargar fins el dia 2,

quantitats de precipitació entre poc abundants i abundants, localment molt abundants a zones

elevades del vessant sud del Pirineu i del Prepirineu occidental. Es va donar un màxim diari de la

XEMA a Espot (2.519 m) amb 96.5 mm

El 8 d’abril, episodi de pluja abundant iniciat el dia 6 pel pas d’una nova borrasca atlàntica

acompanyada d’un flux del sud-oest. Les quantitats més importants van afectar el terç nord on es van donar màxims diaris superiors als 55 mm, essent el dia d’abril més plujós de la seva sèrie per a algunes

estacions de la XEMA del Ripollès i la Garrotxa.

L’11 d’abril, precipitació molt abundant, més de 50 mm en 24 h, gens habitual. 5 de les 75 estacions

de la XEMA amb més de 20 anys de dades no havien registrat cap dia d’abril tan plujós com el dia 11. La

causa va ser l’arribada des del Cantàbric d’una depressió amb reflex a tots els nivells i aire fred a nivells mitjans. La baixa en superfície es va aprofundir sobre Catalunya, fins a un mínim de 990 hPa. La

precipitació acumulada entre els dies 10 i 12 va superar els 50 mm a bona part del prelitoral, Prepirineu i vessant sud del Pirineu, així com a diversos sectors de la Catalunya Central i punts del litoral, amb

màxims pròxims als 100 mm a la serralada Transversal i en alguns sectors del prelitoral, especialment al

voltant del Montseny.

El dia 25 d’abril, la convecció associada a una massa d’aire càlid procedent d’Àfrica va causar

tempestes especialment virulentes i xàfecs moderats i puntualment forts al vessant sud del Pirineu, al Prepirineu i al Pirineu oriental, acompanyats localment de calamarsa o pedra. Una gran tempesta que

es va registrar al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), va deixar 67,0 mm i és el seu màxim diari de l’any.

El 3 de maig, en una situació de nord, es van donar màxims diaris de l’any en algunes estacions d’alta

muntanya del Pallars Sobirà o de la Val d’Aran. 60,5 mm a Certascan (Pallars Sobirà).

El dia 12 de maig, 57,3 mm a Baldomar (Noguera), el seu valor diari màxim de l’any. Un front

atlàntic amb aire molt fred als nivells mitjans de la troposfera va provocar un nou episodi de

29

tempestes els dies 12 i 13, i es van superar en l’episodi els 50 mm a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu, part de la Selva i alguns punts del Maresme.

El 6 de juny, màxim anual de precipitació diària al Garraf de 85.9 mm a Sant Pere de Ribes. L’episodi

sencer que va ocupar els primers set dies del mes va acumular més de 100 mm a punts del Garraf o de la Garrotxa. Aiguats a Sitges.

El 28 de juny, màxims diaris de l’any a Organyà (l’Alt Urgell) amb 82,2 mm, i també a la Cerdanya

amb més de 50 mm a Das-aeròdrom i a Malniu (2.230 m). Es va superar el llindar de l’SMP per

intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts) a punts de l’Alt Urgell, del Bages i del Solsonès.

7 de juliol, 63 mm a Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès), el seu màxim diari de l’any. Una massa

d’aire tropical afectava la península Ibèrica durant la 1a quinzena de mes, i es van formar tempestes

sobretot en àrees de muntanya especialment intenses durant la tarda del dia 7.

16 de juliol, en una situació de pantà baromètric i d’atmosfera inestable es va generar una línia de

tempestes que van anar de nord-oest cap al mar, escombrant especialment la part més oriental de Catalunya. Registres en 24 h de fins a 79.9 mm a Sasseuva (Val d’Aran), el seu valor màxim anual,

igual que a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), amb 40 mm.

Els dies 8, 9 i 10 d’agost es va produir un episodi de tempestes a pràcticament tot Catalunya, amb

acumulacions que van ser abundants o molt abundants, superiors a 50 mm, en alguns punts que van

arribar a valors propers a 100 mm a l’Alt Berguedà i a l’àrea entre la Conca de Barberà i l’Urgell. El dia 8 i el dia 9 es van donar alguns màxims diaris de l’any, a Vielha 49,4 mm i a Roses 63,0 mm.

17 d’agost, dins l’episodi de tempestes generalitzat dels dies 16-17 que puntualment va rondar els

100 mm al Berguedà i Vallès Occidental, va ser el dia d’agost més plujós de la sèrie a 5 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, ubicades a la Cerdanya, el Vallès Oriental el Baix Llobregat, el

Barcelonès i el Baix Camp. A Vallirana (el Baix Llobregat), 87,3mm situen el dia com el més plujós de l’any.

31 d’agost, es van donar valors màxims diaris del l’any en algunes estacions d’Osona: 107 mm a Gurb

i 99,5 mm a Vic. Les tempestes entre el 29 i 31 d’agost va deixar quantitats molt abundants a la plana

de Vic, litoral Central i Camp de Tarragona. En alguns casos, la precipitació d’aquests dies de finals del

mes va significar la major part del total mensual.

Els dies 5 i 6 de setembre, inestabilitat i tempestes. Precipitació general, extremadament abundant a

Osona, l'Alta Ribagorça i Barcelonès, i entre abundant i molt abundant a la resta del país. El dia 5 les tempestes a les Terres de l’Ebre van deixar pedregades importants. Aiguats a punts del Pirineu i

Prepirineu i Camp de Tarragona. 96 mm/24h a Boí (2.535 m) (Alta Ribagorça). El dia 6 va caure una

tempesta excepcionalment intensa al centre de la ciutat de Barcelona. A partir de migdia es van formar noves tempestes que van descarregar sobretot al Pirineu i a la meitat est del país. La més important va

deixar més de 100 mm en alguns punts del nord d’Osona al llarg de la tarda. A Orís es registra el valor diari més alt de l’any: 114,8 mm/24h a Orís (Osona); En els seus prop de 23 anys de dades no havia

superat mai els 100 mm de precipitació en un sol dia (92,9 mm el 22 d’agost de 2014 com a dia més plujós).

7 de setembre, aiguats a punts del Vallès Oriental, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf, amb

alguns registres diaris superiors als 50 mm com els 68,4 mm/24h a Cabrils (Maresme), i que en algun cas han estat el màxim de l’any com els 55,3 mm/24h al PN del Garraf - el Rascler (Baix Llobregat).

Entre el 15 i 18 de setembre episodi de tempestes. Es van donar alguns valors màxims diaris de

l’any: el dia 15 de 52,6 mm a Illa de Buda, i el dia 18 de 64,1 mm a Cunit (el Baix Penedès).

30

Entre els dies 9 i 10 d’octubre, episodi de pluja general i molt abundant, amb màxims de més de

100 mm a diversos sectors del Camp de Tarragona. Una petita depressió freda a nivells mitjans de la troposfera va creuar el Pirineu per situar-se pràcticament sobre Catalunya. En superfície, l’anticicló

centreeuropeu i la formació d’una petita baixa a les illes Balears van intensificar el vent de llevant a Catalunya, amb aire humit i relativament càlid procedent del Mediterrani incidint directament al litoral.

Es van donar màxims diaris de l’any al Baix Camp, 112,6 mm a Vinyols i els Arcs i 78,9 mm a

Riudoms. Aiguat important el dia 9 sobre alguns barris de la ciutat de Barcelona, sobretot al sud de la ciutat i a municipis propers com el Prat de Llobregat o l’Hospitalet de Llobregat, així com la zona

portuària. No es van arribar a registrar intensitats tan excepcionals com les del 6 de setembre al centre de la ciutat, però novament es van recollir més de 50 mm en poc més d’una hora en alguns

barris, amb màxims de fins a 80 mm als districtes de Sants – Montjuïc i les Corts.

14 d’octubre, en el marc de l’episodi de precipitació dels més generals i abundants dels últims anys,

en el qual es va superar els 50 mm a la majoria de comarques, amb un màxim de més de 200 mm a

Viladrau (Osona) i més de 100 mm a bona part del prelitoral i en alguns sectors de la Catalunya Central i del Pirineu oriental, es van donar la majoria de valors màxims diaris de l’any, que van

superar els 100 mm a una dotzena d’estacions, i que va arribar als 168,9 mm a Viladrau (Osona). Va ser un episodi excepcional a les comarques de ponent, sobretot a la seva meitat nord. Estacions de la

XEMA amb més de 20 anys de dades van registrar el dia 14 el seu dia més plujós de la sèrie.

19 d’octubre, en el marc d’una llevantada va deixar més de 100 mm de pluja a bona part de les

Terres de l’Ebre i fins a 300 mm al massís dels Ports, es van donar valors màxims diaris de prop de 200

mm o més a punts del Baix Ebre i del Montsià: 209,6 mm a PN dels Ports (el Baix Ebre) i 199,8 mm a Alcanar (el Montsià). La situació sinòptica responsable d’aquest episodi va ser una de les que

típicament poden provocar aiguats al Mediterrani, sobretot a la tardor. En els nivells mitjans de la troposfera una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA) al sud de la península Ibèrica, totalment

deslligada del corrent general. En superfície, baixes pressions al Mediterrani impulsant vent de llevant

al litoral català, amb un gran recorregut marítim, garantint l’aportació d’aire humit i temperat.

Del 14 al 16 de novembre, un nou episodi de pluja va acumular més de 100 mm en poques hores a

diversos sectors del litoral i prelitoral català. A l’interior la pluja va ser molt menys abundant i ni tan sols va arribar al Pirineu occidental, en una distribució típica d’aiguats de tardor a la Mediterrània. El

dia 15 es van assolir valors diaris de més de 100 mm al Baix Llobregat, i de més de 130 mm al

Montsià i Barcelonès que han suposat el màxim de l’any: el dia 15, 139,9 mm a Barcelona - Observatori Fabra.

Del 17 al 19 de novembre, llevantada. Es va produir un nou episodi de pluja que va deixar més de

100 mm a molts sectors de l’Empordà i de les comarques més properes, amb màxims superiors als

200 mm a l’interior de l’Alt Empordà. També es van recollir més de 50 mm a les Terres de l’Ebre, mentre que a la resta del país la pluja va ser molt menys abundant i inexistent a cavall de les

Garrigues i el Priorat, així com a l’Aran. Es van assolir nous màxims anuals de pluja diària de més de

100 mm a l’Alt Empordà: 159,2 mm a Navata i 122,6 mm al Pantà de Darnius – Boadella.

31

◀

3.4. Valors màxims de precipitació en 1 minut

Pel que fa a les intensitats de precipitació més elevades, la taula 11 mostra les estacions de la XEMA que durant l’any 2018 han enregistrat una precipitació igual o superior a 4 mm en 1 minut, i es mostra la

distribució completa a la figura 14. Els registres d’intensitat localment forta es corresponen amb xàfecs, sovint amb tempesta, i no necessàriament coincideixen amb els episodis de precipitació màxima diària

esmentats en l’apartat anterior (durant el 2018 només a un 18% de les estacions de la XEMA han

coincidit ambdues dates). El valor anual més elevat d’intensitat en 1 minut es registra a Golmés (Pla d’Urgell), amb 5,3 mm/min, el

dia 30 de maig. La resta dels valors màxims corresponen sobretot a episodis de la primavera, la tardor i l’estiu, però cal fer esment també dels episodis de l’hivern, del gener i febrer, que malgrat no presenten

els valors més alts de l’any de precipitació en 1 minut, són destacats per inusuals.

Taula 11: Valors màxims de precipitació en 1 min durant l’any 2018

Nom de l’EMA Comarca PPTx1min

(mm) Data

Golmés Pla d'Urgell 5,3 30 de maig

Barcelona - el Raval Barcelonès 4,9 6 de setembre el Vendrell Baix Penedès 4,8 12 de setembre

Gurb Osona 4,7 23 d’agost

Badalona - Museu Barcelonès 4,6 16 de juliol Gisclareny Berguedà 4,4 10 d’agost

Port de Barcelona - Dispensari Barcelonès 4,3 6 de setembre Santa Coloma de Farners Selva 4,1 7 de juliol

Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes Noguera 4,1 12 de maig Port de Barcelona - ZAL Prat Baix Llobregat 4,1 9 d’octubre

Gandesa Terra Alta 4,0 12 de maig

Taula 11: Estacions de la XEMA que han enregistrat una precipitació màxima en 1 minut més elevada durant el 2018

Figura 14 – Precipitació màxima en 1 minut de l’any 2018

32

A continuació es detallen els episodis on es localitzen els màxims de l’any assolits a les estacions de la XEMA:

7 de gener, 2,4 mm/min a Cabrils (Maresme) (el seu màxim del 2018 és 2,5 mm/min el 9 d’agost).

26 de gener, 2,4 mm/min a Badalona - Museu (Barcelonès) (el seu màxim del 2018 és 4,6 mm/min el

16 de juliol). *Només hi ha un precedent d’intensitat similar al conjunt de les estacions de la XEMA en

un gener aquests últims 10 anys (2,5 mm/min a Torredembarra (Tarragonès) el 28/01/2011.

4 de febrer, 2,6 mm/min a Mont-roig del Camp (Baix Camp), el seu màxim anual. També es va superar

el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació amb 29,0 mm en 30 minuts.

El 13 d’abril, una depressió atlàntica que va creuar Catalunya i es va aprofundir a la Mediterrània

occidental, donant un episodi de dos dies amb acumulats a la serralada Prelitoral puntualment per sobre dels 60 mm, com l cas de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), i on també es va registrar

2.2 mm/min, la més alta de l’any en aquest indret. A punts de la Segarra i de l’Urgell es van donar els

màxims en 1 minut de l’any, encara que inferiors als 2 mm/min.

El dia 25 d’abril, 2,2 mm/min al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), la gran tempesta acompanyada de

molta pedra.

Del 27 al 30 d’abril, es van superar els 3 mm/min en alguns punts d’Osona i del Segrià. Una

pertorbació atlàntica va comportar un episodi de precipitació general i tempestes importants, amb

superació del llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació.

1 de maig, en un ambient molt hivernal, a la ciutat de Barcelona es va produir una gran tempesta a

primeres hores que va donar fins a 74,2 mm a la Font del Gat (Montjuïc) o 63,0 mm al Raval, amb màxim de 21,3 mm en 30 minuts i d’1,9 mm en 1 minut.

Del 7 al 10 de maig, episodi de precipitació amb superació del llindar de Situació Meteorològica de

Perill (SMP) per intensitat (més de 20 mm en 30 min). Es van sobrepassar els 2 mm en 1 minut a

punts del Prelitoral, depressió Central i Prepirineu, i assolir els 3mm/min a Prades (Baix Camp), els

Hostalets de Pierola (l’Anoia) i Os de Balaguer – el Monestir d’Avellanes (la Noguera).

El dia 12 de maig, valors superiors als 2 mm/min. 4,1 mm/min a Os de Balaguer – les Avellanes

(Noguera) i 4,0 mm/min a Gandesa (la Terra Alta). Superació del llindar d’SMP per intensitat de precipitació a 7 estacions de la XEMA ubicades al Prepirineu i el prelitoral.

Els dies 20 i 22 de maig, en el marc d’un episodi pluja entre els dies 18 i el 23 es van donar xàfecs

intensos. El dia 20 de 2,0 mm/min a Font-rubí (Alt Penedès), i el dia 22 de 2,3 mm a Aitona (Segrià) o de 2.9 mm a Navès (Solsona).

Els dies 28, 29 i 30 de maig, en el marc d’un episodi de precipitació general comprès entre els dies 27 i 31, la intensitat va ser alta. Es va superar àmpliament el llindar de 2 mm en 1 minut a punts de la

plana de Lleida i del Prepirineu. 5,3 mm/min a Golmés (el Pla d’Urgell), 3,4 mm/min al Pantà de Sau

(Osona), i 3,1 mm/min a Massoteres (la Segarra). 8 estacions de la XEMA van igualar o superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació.

El 5 i 6 de juny, es van donar alguns dels màxims anuals de la precipitació en 1 minut. El dia 5, 2,8

mm/min a Parets del Vallès (Vallès Oriental), 3,9 mm/min a Castellbisbal (Vallès Occidental), 3,6

mm/min a Navata. El dia 6 es va donar el màxim de 3 mm/min a St. Pere de Ribes (Garraf).

El 12 de juny, dins un episodi de pluja que va començar el dia 9, es va donar un màxim anual en un

minut a l’Alt Empordà, a Espolla, amb 2.4 mm/min.

33

7 de juliol, tempestes intenses i superació del llindar de l’SMP per intensitat de precipitació (20 mm en

30 minuts) a punts del quadrant nord-est. Santa Coloma de Farners va registrar fins a 4,1 mm en 1 minut, sense ser el més alt del 2018, i Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) va registrar el seu màxim

de l’any amb 3,3 mm/min.

16 de juliol, superació del llindar d’SMP per intensitat de precipitació a moltes estacions de les

comarques orientals, a 6 EMA de la XEMA es va donar la intensitat en 1 minut més alta de l’any, la

més alta a l’EMA de Badalona – Museu (el Barcelonès) amb 4,6 mm en 1 minut.

24 de juliol, xàfecs acompanyats de tempesta al Pirineu, al Prepirineu i a l'interior del quadrant nord-

est que, amb el pas de les hores, van afectar altres punts de la Catalunya Central, i prelitoral Central i Sud. Al Solsonès, Alt Penedès i Gironès es van donar alguna màxims anuals de precipitació en 1 min,

registres que van arribar als 2,6 mm/min en alguns casos.

Els dies 8, 9 i 10 d’agost alguns xàfecs van tenir intensitat localment forta o torrencial, sovint

acompanyats de pedra. Es van assolir els valors màxims anuals en 1 minut iguals o superiors als

2mm/min i als 3 mm/min. El dia 9, 3,1 mm/min a la Vall d’en Bas (Garrotxa). El dia 10, 4,4 mm/min a Gisclareny (Berguedà).

El 12 i 13 d’agost en l’episodi de xàfecs i tempestes que va acabar el 14 i que va afectar

especialment el Pirineu i Prepirineu, es van donar màxims anuals d’intensitat en 1 minut a estacions

del Berguedà i del Baix Penedès. 3.9 mm/min, a Cunit (Baix Penedès) i 3.4 mm/min a Castellar de

N’Hug – el clot del Moro (Berguedà) i 2,6 mm/min a Guardiola de Berguedà (Berguedà).

17 d’agost, màxims anuals d’intensitat en 1 minut de fins a 3.8 mm/min a Castellbisbal (Vallès

Occidental) i de 3,1 mm/min a Fornells de la Selva (Gironès). En l’episodi generalitzat dels dies 16-17 les tempestes van ser d’intensitat localment forta (>20 mm en 30 min), assolint la qualificació de

torrencial (> 40 mm en 30 min) a les estacions de Castellbisbal (el Vallès Occidental) i Vallirana (el Baix Llobregat). Es va superar l’SMP per intensitat de precipitació.

23 d’agost, es van donar màxims anuals d’intensitat en 1 minut. 4,7 mm/min a Gurb (Osona), enmig

de la tongada de tempestes entre els dies 21 i 24 d’agost.

Els dies 29, 30 i 31 d’agost, es van donar valors màxims en 1 minut de l’any en algunes estacions,

sobretot d’Osona i del litoral. El dia 29, 3,1 mm/min a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental); el dia 31 3,6 mm/min a Viladrau i 3 mm/min a Vic (Osona).

Els dies 5 i 6 de setembre, es van donar alguns valors màxims en 1 minut de l’any 2018. La

tempesta de la matinada del dia 6 va ser molt intensa a punts de la ciutat de Barcelona més propers al litoral. En menys de dues hores es van recollir fins a 111,2 mm a la Font del Gat (Montjuïc) o 85,8 mm

al Raval. En canvi, lluny de la façana marítima es van mesurar 13,9 mm a la Zona Universitària i només 2,2 mm a l’Observatori Fabra, a la serra de Collserola.

L’estació automàtica de Barcelona - Raval, va recollir en 1 h 84,9 mm, en 30 min 76,8 mm, en 10 min 36,3 mm, i en 1 min 4,9 mm a les 03.28h. El registre semi horari és gairebé inèdit a les estacions de la

XEMA, amb un sol precedent de 84,8 mm en 30 minuts de Cabrils (Maresme) el 12 d’octubre de 2016.

L’estació d’Orís (Osona), va registrar 43,5 mm en 30 minuts i 3,4 mm en 1 minut.

12 de setembre, tempestes virulentes al Prepirineu Oriental i al litoral i prelitoral Central i Nord i de

forta intensitat amb més de 2 mm/min que van suposar les màximes de l’any a punts del Baix Penedès: 4,8 mm/min al Vendrell i 3,7 mm/min a la Bisbal del Penedès. Gisclareny (Berguedà), 4,2

mm/min. Es va superar els 20 mm en 30 minuts i fins i tot els 40 mm en 30 minuts.

18 de setembre, màxims de més de 2mm/min; 2,2 mm/min a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), 2,1

mm/min a Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i 2mm/min al Perelló (Baix Ebre).

34

Entre els dies 9 i 10 d’octubre, en el marc de l’episodi de pluja general i molt abundant, es

registren alguns valors de precipitació en 1 minut que són els més alts de l’any: el dia 9, 4,1 mm/min al Port de Barcelona - ZAL Prat (Barcelonès), i el dia 10, 3,5 mm/min a Tarragona - Complex Educatiu

(Tarragonès).

14 d’octubre, en el marc de l’episodi de precipitació dels més generals i abundants dels últims anys,

es van registrar intensitats altes, en alguns casos les majors de l’any: 3,3 mm/min a Artès (Bages), a

Nulles (Alt Camp), i també al Montmell (Baix Penedès).

19 d’octubre, en el marc d’una llevantada que va deixar més de 100 mm de pluja a bona part de les

Terres de l’Ebre i fins a 300 mm al massís dels Ports, es van donar màxims anuals d’intensitat en 1 minut en alguns punts: 3,6 mm/min a Alcanar (Montsià), també la major de l’episodi.

31 d’octubre, el pas d’un sistema frontal va provocar un nou episodi de precipitació i tempestes i el

dia 31 es van donar intensitats en 1 minut de fins a 3,1 mm/min a Vilanova del Vallès (Vallès

Oriental). En algunes estacions del Maresme i del Vallès Oriental els valors màxims anuals, al voltant

dels 2 mm/min.

5 i 6 de novembre, episodi de precipitació que va afectar gran part del país. Es van superar els 30

mm al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, Prelitoral i depressió Central, i es van assolir els 2 mm/min a Golmés (Pla d’Urgell). Es van donar màxims anuals de la intensitat en 1 min a punts de l’Urgell, la

Cerdanya i de la Ribera d’Ebre que van superar lleugerament el 1 mm/min.

8 i 9 de novembre, episodi de precipitació general. El dia 9, a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) es

van registrar 2,5 mm/min.

20 de novembre, ruixats puntualment intensos a sectors del litoral i prelitoral Sud amb intensitats

que van superar l’1,5 mm en minut, si bé no es va superar cap valor màxim de l’any, ni tampoc es va

assolir el SMP per intensitat de precipitació a cap EMA gestionada per l’SMC.

3.5. Episodis de temps sever

Els episodis de meteorologia severa ocorreguts l’any 2018 són els següents:

El 7 de gener, tornados a Navata, Cardona i Navès. Dins l’episodi dels dies 6 i 7 de gener,

algunes tempestes van anar acompanyades de ventades molt violentes. El dia 7, una tempesta va

afectar l’interior de l’Alt Empordà, provocant pluja intensa, pedra de més de 3 cm i un tornado. El fenomen es va iniciar a Navata cap a les 08.25 h i va avançar cap al nord, afectant els municipis de

Cistella, Terrades i Darnius. En total, el tornado hauria recorregut una distància d’entre 15 i 20 km i hauria tingut una amplada mitjana de 100 a 300 metres. Amb l’avaluació preliminar dels danys, es

tractaria d’un tornado de categoria EF2, segons l’escala de Fujita millorada (vent de més de 150 km/h).

L’estació de Navata (Alt Empordà), molt pròxima a l’àrea més afectada de la comarca, va mesurar 114,8 km/h a les 08.25 h del dia 7. A banda, de matinada, poc abans de la 01.00 UTC es va produir un altre

tornado a Cardona i Navès, també de categoria EF2 d’acord amb els danys causats. Els tornados a Catalunya se solen presentar entre finals d’estiu i fins a mitjans de tardor i és molt poc

habitual que n’hi hagi durant els mesos d’hivern, però existeixen altres precedents en un mes de gener,

com el cas del gener de 1997 quan una mànega va tocar terra i va causar danys a una cala de Lloret de Mar (Gayà, 2015).

4 i 6 de febrer, constància de petit tornado a Mont-roig en el marc de l’important episodi de pluja

i neu Catalunya i malgrat que l’estació meteorològica automàtica de la XEMA no va mesurar cap ratxa de

vent destacat, es té constància de la formació d’un petit tornado al terme de Mont-roig, a la urbanització de Miami Platja.

35

◀

3.6. Dies de precipitació de l’any 2018

Pel que fa al recompte de dies de precipitació, la figura 15 mostra el total del nombre de dies anual de

precipitació > 0,2 mm registrats anualment els darrers deu anys. El llindar de 0,2 mm s’ha triat per comptabilitzar més purament els dies de pluja i neu, sense comptar els dies en que exclusivament es

mesura precipitació procedent de meteors com la rosada que aporta quantitats molt exigües.

El nombre de dies anuals de precipitació >0,2 mm del 2018 ha estat molt superior a l’any 2017, i superior

també a la dels anys precedents. El precedents més semblant és l’any 2010. De fet, totes les 27 estacions que disposen d’una sèrie de més de 20 anys de dades anuals completes de precipitació, situen

el 2018 entre els 10 primers anys amb més dies de precipitació, i encara més, a dotze d’elles el 2018 és

el 1r o el 2n any del rànquing. En concret, Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) amb 95 dies, i Vallfogona de Balaguer (Noguera) amb 96 dies, presenten el 2018 com l’any amb més dies de

precipitació de les respectives sèries de 21 i 25 anys.

Crida l’atenció que cap estació ha quedat per sota dels 60 dies, i gairebé tot el país ha superat els 80

dies, amb l’excepció de les comarques de la vall de l’Ebre i punts del litoral de Tarragona. A l’altre extrem, s’han superat els 160 dies a les valls del Pirineu més occidental així com també a l’alta muntanya

de la Cerdanya i del Ripollès, i encara més, els 180 dies a l’alta muntanya de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà.

La figura 16 mostra l’evolució mensual dels dies de precipitació > 0.2 mm.

Figura 15 Nombre de dies de precipitació >0.2 mm del 2018, i del període 2009 - 2017

Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

2009 2010 2011

2012 2013 2014

2015 2016 2017

36

Figura 16 Evolució mensual dels dies de precipitació de l’any 2018 en què s’ha superat el

llindar de 0,2 mm.

37

◀ 3.7. Principals episodis de neu durant el 2018

En relació amb les acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, es pot parlar d’un any excepcional, dels més nivosos al vessant sud del Pirineu. L’estació de Boí (2.535 m) (Alta

Ribagorça) ha registrat l’any més nivós dels seus darrers 18 anys de sèrie, així com a Port del Comte

(2.316 m), al Solsonès, amb 15 anys de sèrie.

La primera meitat de l’any totes les estacions d’alta muntanya van presentar gruixos molt superiors a les respectives mitjanes, després d’un hivern 2017-2018 nivós, i d’una primavera, la més plujosa des del

2013 al Pirineu i Prepirineu occidental, on es van enregistrar valors excepcionals.

Després de l’estiu, el gruix de neu va ser molt superior a la mitjana només al sector oriental i al vessant sud del Pirineu, després que a finals d’octubre s’hi van acumular gruixos excepcionals per l’època. En

alguns sectors la tardor va ser d’entre les més nivoses, amb nevades molt importants que en alguns punts feia dècades que no es veien.

La figura 17 il·lustra l’evolució durant l’any 2018 del gruix mig de neu a quatre de les estacions de la

XEMA del Pirineu ubicades al sector occidental i oriental respectivament, i la figura 15 mostra la

distribució espacial dels episodis més destacats

Figura 17: Evolució del gruix de neu mitjà del 2018 a quatre EMA. Es presenta el valor de

l’any 2018 i el de l’any anterior, sobreposats al valor de la mitjana diària.

38

En relació amb les nevades fora de l’àmbit de l’alta muntanya, cal esmentar sis episodis durant l’any 2018 que es a la figura 18

Figura 18: Mapes corresponents als episodis de neu més destacats del 2018

A continuació es descriuen cronològicament els episodis de neu de l’any 2018:

39

Del 6 al 8 de gener, primera nevada abundant al Prepirineu, especialment a l’Alt Berguedà i alguns

sectors del Ripollès i Solsonès. Per sobre dels 1.800 m es van acumular entre 20 i 50 cm de neu nova,

amb l’excepció del nord de l’Aran.

Els dies 10 i 11 de gener, amb el pas d'una pertorbació atlàntica, la precipitació va ser minsa i només

va nevar a les zones de més altitud del Pirineu, però també al fons d’algunes valls del Pirineu oriental.

Els dies 13 i 14 de gener, nevades minses o poc abundants al Pirineu, Prepirineu i prelitoral Central.

Cota de neu entorn dels 1.100 metres, puntualment per sota, com el cas de la Seu d'Urgell.

Del 25 al 27 de gener, episodi on la cota de neu va baixar fins als 600 – 700 m a l’interior, i va

afectar també el prelitoral. El dia 26 la neu va agafar al Montseny, cims de Sant Llorenç del Munt,

l’Obac, Montserrat, serra d’Ancosa, Muntanyes de Prades o al massís dels Ports, i també als sectors més elevats de l’interior, de la Conca de Barberà, l’Anoia, la Segarra, el Solsonès, el Bages, el Moianès o

Osona. El gruix va ser inferiors als 5 cm per sota dels 800 m, i lleugerament superior per sobre. Al

massís dels Ports, uns 25 cm i a cotes mitjanes i altes del Montseny més de 10 cm.

Els dies 1 i 2 de febrer, va nevar fonamentalment al Pirineu i Prepirineu, encara que també als punts

més enlairats de la serralada Prelitoral i a l'altiplà Central. La cota va baixar dels 1.000-1.200 m als 600-800 m, o una mica per sota on la precipitació va ser més persistent.

Del 4 al 6 de febrer episodi de pluja i neu abundant a Catalunya. La nevada va afectar fins a fons de

vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos que van ser històrics, de més de 50 cm de neu nova a moltes poblacions ubicades entre 1.000 i 1.200 m d’altitud, sobretot del Prepirineu i el vessant sud de la

serralada pirinenca ja que en molts sectors va ploure o nevar de manera continuada entre 24 i 48 hores.

Els dies 8 i 9 de febrer precipitació al Pirineu occidental, litoral i prelitoral. La neu o aiguaneu va

arribar a cota zero en alguns sectors del litoral, a la Costa Brava, a la Costa Daurada i al delta de l’Ebre.

Al prelitoral del Vallès Oriental, la Selva o Gironès neu als 100 m, amb gruixos d’1 a 3 cm. Al Barcelonès

va nevar sobre 1 cm a partir d’uns 150 m.

El 12 de febrer precipitació minsa o poc abundant, localment abundant al litoral central. Cota de neu

inicial als 800 m que va baixar a la tarda fins al 100 m. La nevada va agafar a sectors de la Catalunya Central, al prelitoral entre el nord de l’Alt Camp i la serra de Collsacabra, i a la serralada litoral, amb

gruix màxim superior als 10 cm a cavall del Moianès i Osona, i al Montseny. A última hora, la neu va

agafar puntualment fins a la cota 100-200 m, tot i que en general ho va fer a partir de 300-400 m.

Del 13 al 15 de febrer un front càlid va fer nevar al Pirineu, sobretot al vessant nord. La cota de neu

va arribar a superar els 2.000 m. Es van acumular dels 2 cm a l’Oriental fins els 28 cm a l’Occidental.

Del 18 al 23 de febrer un solc amb flux del 1r quadrant en superfície va provocar nevades bastant

restringides al vessant nord del Pirineu i a cotes altes on localment van ser abundants. La cota de neu es situà als 1.200 m al quadrant nord-est, mentre que al vessant nord dels 1.200 als 900 m.

Els dies 26 i 27 de febrer episodi de neu a cota baixa, fins al nivell del mar. Es van superar els 20

cm a sectors del Baix Berguedà, Lluçanès i a la plana de Vic. Nevada intensa en alguns casos. Només va emblanquinar lleugerament alguns sectors de la serralada litoral o prelitoral, sobretot al sud, amb

gruixos que amb prou feina van arribar a 2 o 3 cm a les parts més altes.

Del 28 de febrer a l’1 de març, es va donar la nevada més general dels últims 8 anys i la més

extensa des del 8 de març de 2010. També la més abundant des d’aleshores, al litoral, prelitoral,

ponent i diversos sectors de l’interior i del Prepirineu. Cota de neu als 100 m, a estones cota zero. El gruix acumulat va ser inferior als 5 cm al litoral, de 5 a 10 cm a sectors del prelitoral i del pla de

40

Lleida, i de més de 10 cm a bona part de l’interior, i de més de 20 cm a gran part del Prepirineu, especialment al més occidental (Pallars Jussà, nord de la Noguera, sud de l’Alt Urgell, Solsonès i Alt

Berguedà). Les estacions d’alta muntanya de l’Alta Ribagorça i del Pallars Sobirà van recollir més de 100 mm de precipitació en forma de neu al llarg de l’episodi.

Els dies 1 i 2 de març més de 50 cm de neu nova en sectors del Prepirineu i del vessant sud del

Pirineu.

Del 4 al 7 de març un front fred va creuar el país. El quadrant nord-est va ser la zona més afectada

amb quantitats poc abundants, però va nevar fins a fons de vall a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu, sobretot a la Cerdanya i nord de l’Alt Urgell, Alt Berguedà i Ripollès.

Del 9 a l’11 de març episodi on es va mantenir la cota de neu molt alta al principi (2.400 – 2.500 m),

si bé va baixar fins a ubicar-se el dia 12 al voltant dels 1.500 m. Al Pirineu, per sobre de 2.000 m, la

nevada fou important, acumulant-se més de 20 cm al vessant sud del Pirineu.

Els dies 14 i 15 de març precipitació que va afectar sobretot el vessant sud del Pirineu i Prepirineu

amb cota de neu molt alta, més de 2.000-2.200 m, i que va baixar fins als 1.300 m a l'inici del matí. El

gruix més important, d’uns 30 cm, va correspondre a les estacions de més altitud del vessant sud.

Els dies 16 i 18 de març precipitació que va afectar el vessant sud del Pirineu, Prepirineu i massís

del Ports. Quantitats minses o poc abundants. La cota de neu als 1.300 m, més baixa al vespre, fins

als 1.000 i 800 metres.

Els dies 19 i 20 de març, episodi gens habitual a finals d’un mes de març. Va nevar prop del mar, i

fora del Pirineu i Prepirineu a cotes baixes de la Catalunya Central, del prelitoral i fins i tot de la serralada litoral. A cotes altes del Pirineu més de 20 cm de neu nova. A la serra litoral, uns 12 cm a

l’Observatori Fabra de Barcelona (410 m).

Els dies 24 i 25 de març episodi de precipitació general. De 20 a 40 cm de neu nova a diversos

sectors elevats del Prepirineu i del Pirineu, amb una cota de 1.000 a 1.200 m. En canvi, en alguns

moments del dia 24 la cota de neu va ser clarament més baixa en punts del centre del país, arribant fins a 600-700 m a sectors de l’altiplà Central o el Moianès, així com als diversos massissos del

prelitoral entre el Montsant o les muntanyes de Prades i el Montseny.

Els dies 1 i 2 d’abril una borrasca atlàntica amb marcat flux del sud-oest va donar precipitació

sobretot a l’extrem més occidental del Pirineu i al vessant sud. Cota de neu als 2.000 m. Les estacions

d’alta muntanya van mesurar gruix de neu nova d’entre 5 i 12 cm.

Del 6 al 8 d’abril episodi de neu abundant al terç nord, especialment el vessant nord del Pirineu.

Cota de neu als 2.400 m i després als 1.500 m o inferior, com és el cas de Puigcerdà (Cerdanya, 1.200 m). Al vessant sud del Pirineu es van acumular més de 30 cm, i més de 10 cm a la resta

d’estacions d’alta muntanya.

Del 10 al 12 d’abril episodi de neu abundant. La nit del dia 9 al 10 va nevar al Pirineu i Prepirineu al

voltant dels 1.200 m, però a primera hora del dia 10 la cota va baixar sobtadament i de manera

transitòria fins a uns 700 o 800 m i la neu va agafar fins a fons de vall a l’Alt Berguedà i al Ripollès, tot i que amb gruixos inferiors als 5 cm per sota dels 1.000 m. Al prelitoral, va nevar a la part alta del

massís dels Ports i de les muntanyes de Prades. Al Montseny es va superar els 10 cm. Les estacions ubicades per sobre dels 2.000 m van superar els 20 cm, i destaquen 63 cm a Cadi Nord (2.143 m) -

Prat d’Aguiló a la Cerdanya o 61 cm de Ulldeter (1.999 m), al Ripollès. Per sota dels 1.300 metres al

Pirineu, Prepirineu i serra Prelitoral, entre 1 cm i 11 cm d’Urús (1.275 m), a la vall de la Cerdanya.

41

Els dies 13 i 14 d’abril, el pas d’una depressió atlàntica amb flux del sud-oest va provocar un ascens

de la temperatura, per la qual cosa la neu va fer acte de presència a cotes altes del Pirineu. Els màxims van ser gruixos d’uns 20 o 25 cm de neu nova a l’alta muntanya de la Ribagorça o del Ripollès.

Del 27 al 30 d’abril, una pertorbació atlàntica va comportar un episodi de precipitació general i neu;

Fins el dia 28 al vespre plovia almenys fins a 2.500 o 2.600 m, però al llarg del dia 29 la cota de neu

va baixar fins al voltant dels 1.400 m, o fins i tot una mica per sota (aiguaneu reportada a Das, a

1.200 m). Les estacions d’alta muntanya van mesurar fins a 20 cm de neu nova.

Del 2 al 4 de maig, en una situació de nord, la neu va afectar el Pirineu a partir de 1.800 m de manera

gairebé ininterrompuda durant més de 36 hores al vessant nord, i els gruixos de neu nova mesurats per les estacions d’alta muntanya van arribar al 25-35 cm.

Els 12 i 13 de maig, el pas d’un sistema frontal va fer nevar en alguns casos als 1.000 m. Sense fer

gruix a Vielha o a la plana de la Cerdanya. A l’Albera (Alt Empordà) es va emblanquinar als 950 m. Els

gruixos de neu nova mesurats més destacats al Pallars Sobirà, entre 20 i 25 cm.

El 6 de juny, va nevar als cims del Pirineu per sobre d’uns 2.400 m. Les estacions d’alta muntanya

van mesurar fins a 5 cm de neu nova a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, i enfarinades d’1 o 2 cm a les altres estacions situades a major altitud (Certascan, Espot, Salòria o Ulldeter).

Entre els dies 13 i 15 d’octubre les estacions automàtiques d’alta muntanya, situades a altituds

entre els 2.000 i els 2.500 m, van mesurar 16 cm de neu nova a Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà), 8

cm a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà) o 5 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça).

Entre els dies 26 al 29 d’octubre episodi de precipitació en alguns casos abundant, la nevada va ser

molt abundant a les cotes altes del Pirineu, especialment al sector més occidental i al vessant nord (Aran

i nord del Pallars Sobirà), on es van superar els 30 cm. De 20 a 25 cm al vessant sud i al Prepirineu. Cal anar 10 anys enrere per trobar gruixos superiors en un mes d’octubre. Al fons de les valls del Pirineu, la

nevada més important va ser a l’Aran, amb 17 cm a Vielha (980 m). A la Cerdanya, 4 cm a Das (1.219 m) i 3 cm a Puigcerdà (1.160 m). Al Ripollès (Planoles) 1 cm a 1.156 m. Al Prelitoral, es van enfarinar

molt lleugerament el cims dels Ports i de les muntanyes de Prades. El dia 28 va nevar bàsicament al

centre i nord del prelitoral, amb moments d’aiguaneu o puntualment neu als cims de Montserrat i Sant Llorenç del Munt i va nevar de forma destacada a cotes altes del Montseny, amb 5 cm mesurats a

terra per l’estació automàtica del Puig Sesolles (1.668 m). També es va arribar a emblanquinar la part més alta de l’Albera (Alt Empordà) a partir d’uns 900 m, un fet insòlit en un mes d’octubre al llarg dels

últims 20 anys, segons informa el col·laborador de la XOM a Espolla.

31 d’octubre, el pas d’un sistema frontal va provocar un episodi de precipitació entre els dies 30 i 31.

La nevada va ser gairebé insòlita en aquesta època de l’any a cotes altes del Prepirineu i vessant sud del

Pirineu, amb gruixos propers al mig metre de neu nova: 48 cm a Cadi-Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya, 45 cm a Malniu (2.230 m), també a la Cerdanya, i 45 cm a Núria (1.971 m), al Ripollès.

5 i 6 de novembre, episodi de precipitació general en què la neu va afectar sobretot el vessant sud del

Pirineu. Gruixos de neu nova de fins d’entre 20 i 40 cm a les zones altes de la Val d’Aran de l’Alta

Ribagorça o del Pallars Sobirà.

8 i 9 de novembre, episodi de precipitació general en què la neu va afectar el Pirineu, especialment la

meitat oriental i el vessant sud de la serralada, per sobre, en general, dels 1.900 metres. Els gruixos

de neu nova més destacats entre 12 cm a les zones altes de l’Alta Ribagorça i del Solsonès i els 19 cm al Ripollès.

Del 17 al 19 de novembre, l’est del Ripollès va registrar la nevada més important d’aquest episodi.

A la capçalera del Ter, l’observador de la XOM a Ulldeter (1.999 m) va mesurar 32 cm de neu nova. Pel que fa a la cota de neu, al Ripollès va arribar a baixar fins al voltant dels 1.000 m durant la

42

matinada de del dia 18, però al llarg del dia va situar-se cap als 1.200 – 1.400 m. A la resta del Pirineu i Prepirineu la cota de neu va ser més alta i la nevada menys important. Cal destacar els

gruixos de neu nova de 15 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), 12 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça), 6 cm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès) i 6 cm a Núria (1.971 m, Ripollès).

20 de novembre, la nevada va ser destacada al Pirineu per sobre dels 1.500 metres (puntualment

una mica per sota), especialment al vessant sud. 12 cm a Sant Joan de l'Erm (1.720 m) – XOM i 11 cm a Boí (2.535 m), Alta Ribagorça.

13 i 14 de desembre, la neu va afectar les parts més elevades del Pirineu occidental. Pel que fa al

recull de gruixos de neu, els 20 cm es van superar extensament a les cotes més altes de l’Aran i

extrem nord del Pallars Sobirà.

16 de desembre, la precipitació en forma de neu va afectar el Pirineu, especialment al vessant nord.

Els gruixos de neu nova més destacats mesurats a l’alta muntanya van sumar uns 10 cm.

43

◀ 4. Dies de tempesta del 2018 segons la XDDE

En aquest apartat es presenta un resum de l’Anuari 2018 de dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE).

Es presenta a la figura 19 el calendari, els dies de tempesta (dT) de l’any 2018. Són aquells dies en què com a mínim s’ha detectat un llamp núvol-terra (NT) a la XDDE en algun punt de Catalunya. Els llamps

NT són els que acaben impactant a la superfície, es produeixen majoritàriament durant la maduresa de la tempesta, i són els que poden provocar destrosses materials i fins i tot la pèrdua de vides humanes.

Durant el 2018, la XDDE va detectar 61.869 llamps NT en el conjunt de Catalunya, els quals es van distribuir en 165 dT. Aquest registre de llamps representa aproximadament un 104% de la mitjana

interanual dels últims 15 anys, que és de 59.252 llamps NT. Pel que fa als DT, els 165 registrats durant

el 2018 representen un 129% sobre la mitjana, que és de 128. S’assenyalen amb quadre vermell els

quinze dies que han acumulat un major registre de llamps de l’any. El nombre de llamps NT registrats en aquests quinze dies representa el 51,3% del nombre total anual. S’han enumerat en ordre decreixent

segons el nombre de llamps NT diaris registrats.

Figura 19: Calendari dels dies de tempesta del 2018 i distribució dels llamps el dia que es va

registrar el màxim nombre

Llamps NT del 9 d’agost de 2018, dia en què es va donar el màxim amb 5.613 llamps

NT. Aquest dia va ser el dia amb més llamps núvol-terra a Catalunya des del 14 de

setembre de 2014, quan se’n van enregistrar

5.930 El símbol del llamp correspon a la seva

polaritat, havent-hi llamps de càrrega negativa (-) i de càrrega positiva (+).

El color dels símbols indica el tram horari al qual correspon el llamp. L’hora d’actualització

i la dels trams de la llegenda estan expressats

en Temps universal (TU).

2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig 6 15 5

Juny 9

Juliol 7

Agost 12 1 8 2 11 13

Setembre 10 4 3 14

Octubre

Novembre

Desembre

44

La figura 20 mostra la mitjana del nombre de dT en el període 2004-2018 i el mapa d’anomalia de dies

de tempesta 2018, obtingut a partir de la diferència respecte de la mitjana 2004-2017.

Els dies de tempesta (referits també com a nivell ceràunic en l’àmbit de la protecció contra el llamp o en

les telecomunicacions) representen el nombre de dies de l’any on hi ha tempesta en una determinada

zona. Durant el 2018, en la major part del territori hi va haver el número habitual de dies de tempesta, si

bé s’observa una anomalia positiva al conjunt del Pirineu, en especial a l’occidental

Figura 20: Mapa de dies de tempesta (nivell ceràunic) durant l’any 2018 i d’anomalia de dies

de tempesta, respecte de la mitjana del període 2004-2017

45

◀ 5. Principals episodis de vent fort de l’any 2018

Es presenta a la figura 21 el calendari de dies de vent fort de l’any 2018 (si han estat de caràcter prou general es presenta el quadre ple, mentre que si s’han donat ratxes fortes però de forma més local es

presenta el quadre buit.

Figura 21: Calendari dels dies de vent fort del 2018

La taula 12 mostra la data de les ratxes màximes que han superat els 90 km/h durant el 2018 a la XEMA, especificant la seva direcció (DVX) i la data. La majoria es localitzen en alguns dels indrets més

ventats del país (l’alta muntanya, l’Empordà i la Vall de l’Ebre).

Taula 12: localització temporal dels episodis de vent fort de l’any 2018

Nom de l’EMA Comarca VVx (km/h) DVX (°) Data

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 162,0 270 02/03/2018

Portbou Alt Empordà 157,3 324 20/03/2018 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya 142,6 127 06/01/2018

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 133,2 213 17/01/2018 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 130,3 222 29/04/2018

Mas de Barberans Montsià 128,2 328 29/10/2018

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 123,8 336 17/01/2018 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 118,1 66 21/03/2018

Mont-roig del Camp Baix Camp 116,6 295 29/10/2018 Navata Alt Empordà 114,8 174 07/01/2018

el Perelló Baix Ebre 112,3 297 29/10/2018 Santuari de Queralt Berguedà 112,0 295 10/02/2018

Constantí Tarragonès 108,7 315 31/03/2018

Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 106,9 10 21/03/2018 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Pallars Jussà 105,5 134 14/10/2018

2018 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre Ex - Leslie

Novembre

Desembre

vent fort i direcció predominant, de caràcter no local fenomen sever

vent fort de caràcter local temporal marítim

Principals episodis de vent fort, temporal marítim i fenomens severs del 2018

46

Montsec d'Ares (1.572 m) Cerdanya 105,5 168 08/08/2018

Núria (1.971 m) Ripollès 104,8 4 21/03/2018 Anglès Selva 104,8 269 02/03/2018

Pantà de Siurana Priorat 104,4 305 17/01/2018 Font-rubí Alt Penedès 103,0 271 02/03/2018

Vila-rodona Alt Camp 100,8 283 31/03/2018

Amposta Montsià 98,3 288 26/11/2018 l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 97,9 290 31/03/2018

Port de Barcelona - Bocana Sud Barcelonès 96,1 5 17/08/2018 els Hostalets de Pierola Anoia 94,3 303 31/03/2018

Alguaire Baix Penedès 92,5 284 31/03/2018

el Vendrell Segrià 92,5 292 31/03/2018 PN dels Ports Baix Ebre 92,5 260 21/01/2018

Vielha Val d'Aran 92,2 216 12/11/2018 Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 91,4 280 31/03/2018

Das - Aeròdrom Cerdanya 91,1 10 21/03/2018 Caldes de Montbui Vallès Oriental 90,7 277 02/03/2018

Santa Coloma de Farners Selva 90,4 263 02/03/2018

Taula 13: Estacions de la XEMA que han enregistrat una ratxa màxima del vent anual superior als 90 km/h durant el 2018

Principals episodis de vent fort de l’any 2018

1 - 4 de

gener

Ponent i mestral. Més de 100 km/h el dia 1 a l’Alt Empordà, Terres de l’Ebre i cotes altes del Pirineu, i de 70 o 80 km/h a sectors del litoral i prelitoral Central.

6 -7

gener

Vent del sud, sud-est i est, fort especialment a cotes altes del Pirineu i Prepirineu i sectors enlairats del litoral i del prelitoral, amb ratxes superiors als 70 km/h. També es van donar fenòmens violents amb un tornado als

municipis de Cistella, Terrades i Darnius (l’Alt Empordà), i un altre a Cardona (el Solsonès).

47

17

de gener

Ponent i mestral amb ratxes fortes a sectors elevats del

Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l’Ebre.

20 - 22

de

gener

Mestral fort als sectors més elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l’Ebre, amb ratxes superiors als 90 km/h.

25 - 27

de

gener

Flux del primer quadrant. Les zones més afectades del país van ser l’Empordà i a cotes altes del Pirineu.

48

2-3

de

febrer

Vent fort del N i NE als sectors enlairats del Pirineu, Prepirineu, Alt Empordà i terres de l’Ebre. Dia 10, vent fort de N i NO, especialment a sectors més

elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i a punts del Prelitoral.

10 de

febrer

Vent fort de N i NW, especialment a sectors més elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i a punts del Prelitoral.

20 de

febrer

Vent fort de N i NW als sectors més elevats del Pirineu i nord del cap de Creus.

49

1 - 2

de

març

Important temporal marítim i forta ventada de component S o SE a la meitat nord del litoral. Va afectar arreu, més forta a sectors del litoral i sobretot del prelitoral, zones altes de

l’interior i del Pirineu, amb algunes ratxes superiors als 90 km/h. El fort temporal marítim que va provocar danys importants. A la Costa Brava i Costa Central, onades de fins a 6 m (mar brava) al nord del Cap de Creus, de 3 a 5 m al sud de la Costa Brava i de 2,5 a 3 m a la Costa Central nord.

9 - 11

de

març

Vent fort del SW que va afectar zones altes del prelitoral, Prepirineu i del Pirineu.

19 - 20

de

març

Tramuntana i mestral, sobretot als indrets típicament més ventosos del país; Alt Empordà, Terres de l’Ebre i sectors elevats del Pirineu, Prepirineu i massís del Montseny.

24 - 25

de

març

Tramuntana i mestral als dos extrems del país, on es va superar els 100 km/h en alguns punts, i part més elevada de la serralada del Montseny.

50

31 de març

Mestralada important amb superació dels llindars de Situació Meteorològica de Perill a 24 de les 105 estacions de la XEMA. No es van mesurar ratxes excepcionals als punts típicament més ventosos, però al voltant del Camp de Tarragona feia fins a més de 10 anys que no hi feia tant de vent.

Abril

Cap episodi de vent destacat. Dia 11, la profunda depressió en superfície centrada al sud del Principat va reforçar el vent de component E a bona part del país, amb ratxes màximes que van arribar a superar els 90 km/h al nord del cap de Creus i a cotes altes del Pirineu i del Montseny. A zones baixes del litoral i prelitoral es van arribar a superar els 70 km/h. Alteració notable de la situació marítima, especialment a la costa Central, amb maregassa i onades de fins a 3 metres d’altura observades a Badalona i a Premià de Mar. D’altra banda, a la Costa Brava es van assolir els 2,5 metres d’altura a l’Estartit i al nord de la Costa Daurada fins a 2 metres d’altura a Calafell.

12-13 de

maig

Vent de component N amb ratxes màximes que van arribar a superar els 90 km/h al nord del cap de Creus i les Terres de l’Ebre.

Juny

Cap episodi destacat. El dia 12, durant les tempestes que es van registrar a Catalunya les ratxes van ser fortes a certs punts (90 km/h al Perelló (el Baix Ebre) i els 83,5 km/h a Mont-roig del Camp (Baix Camp).

Juliol

Cap episodi destacat.

Ratxes fortes per tempesta el dia 12 (97,2 km/h al Pantà de Darnius – Boadella (l’Alt Empordà), i el dia 16 (més de 80 km/h a Mont-roig del Camp (Baix Camp), a Mas de Barberans (el Montsià), i a Montserrat – Sant Dimes (Bages)).

Agost

Cap episodi de vent general. Ratxes fortes per tempesta el dia 17 (96,1 km/h al Port de Barcelona –

Bocana sud (el Baix Llobregat), 101,5 km/h a Portbou (l’Alt Empordà), 84,6 km/h al Priorat i 82,4 km/h a

Santuari de Queralt al Berguedà.

Setembre Cap episodi de vent general. Ratxes fortes per tempesta el dia 5 (83,5 km/h el dia 5 a l’EMA dels Alfacs (el

Montsià)).

51

1-2

d’octubre

Vent fort del N i NW. Més de 100 km/h a Portbou (Alt Empordà), la Tosa d'Alp 2500 (Cerdanya) i Boí (2.535 m) (Alta Ribagorça).

6-7

d’octubre

Vent fort del N i NW als dos extrems del país. Més de 100 km/h a Portbou (Alt Empordà), la Tosa d'Alp 2500 (Cerdanya) i Boí (2.535 m) (Alta Ribagorça).

14-15

d’octubre

Xaloc fort relacionat amb l’arribada de la tempesta post-tropical Leslie. Notable alteració marítima, sobretot a la costa Central, amb maregassa generalitzada i onades de 3,5 m d’altura observades a Premià de Mar. D’altra banda, a la Costa Brava les onades van assolir els 2 metres d’altura a l’Estartit i a Cadaqués. Es van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l’episodi.

52

29

d’octubre

Mestral fort als dos extrems del país, especialment a les terres de l’Ebre. Es van superar els 90 km/h de ratxa màxima.

26 -27

de

novembre

Vent fort del N i NO que va afectar els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu. Es superen els 100 km/h a Amposta.

7-9

de

desembre

Va afectar els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu.

53

◀ 6. Balanç de la irradiació solar global durant l’any 2018

L’any 2018, es pot considerar globalment normal en termes de la irradiació solar global. La figura 17 el mapa d'anomalia d'irradiació solar anual d'aquest 2018 i la figura 18 l’evolució mensual.

Els valors extrems del 2018 de la mitjana anual de la irradiació solar global diària són els 13,5 MJ/m2 a

l’alta muntanya del Ripollès, i els 16,9 MJ/m2 a punts del Segrià i del Tarragonès, essent inferiors als valors extrems dels tres anys precedents. L’anomalia de la mitjana anual calculada respecte de la mitjana

2008-2017 ha estat lleugerament negativa arreu. La més acusada es situa al Solsonès i als Pallars, tot i que sense sobrepassar el llindar del -9,5%. A l’altre extrem, punts del Montsià amb anomalia superior al

+2,5%.

Figura 17 - Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’any 2018, respecte de la mitjana

dels últims 10 anys (2008 - 2017)

Figura 18 - Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels dotze mesos del 2018

54

◀ 7. Temperatura i precipitació del 2018 i evolució històrica a les dues sèries

sèries climàtiques centenàries de Catalunya

7.1. Temperatura de l’any 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de l’any 2018 ha estat de 18,8 °C, el 1r més càlid de la seva sèrie, juntament amb l’any 2017 que van presentar un valor idèntic.

El valor suposa una anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 de +1,9 °C, i la contribució

positiva ha estat causada sobretot pels valors de temperatura màxima. La temperatura màxima mitjana

ha estat de 24,5 °C i la temperatura mínima mitjana de 13,1 °C, valors que suposen una anomalia de +2,2 °C i +1,6 °C respectivament.

Tots els mesos del 2018 han presentat anomalia positiva, però destaca gener amb +3,4 °C, i també el

període juny-setembre amb anomalia mensual superior als +2 °C.

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l’any 2018 ha estat de 16,3 °C, idèntica a la del 2014, i així l’any 2018 se situa entre els set anys més càlids de la sèrie. Aquest valor és el quart valor

més alt registrat a la sèrie, després del dels anys 2015 i 2006 amb 16,6 °C, del 2016 amb 16,5°C, i dels anys 2017 i 2003 amb 16,4 °C.

L’anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 és de +1,5 °C, i la contribució positiva ha estat igual que en el cas de l’Ebre sobretot pels valors de temperatura màxima. La temperatura màxima

mitjana ha estat de 20,1 °C i la temperatura mínima mitjana de 12,5 °C, valors que suposen una anomalia de +1,7 °C i +1,2 °C respectivament.

Excepte el febrer que va presentar una anomalia negativa, de -2 °C, tots els mesos de l’any han presentat anomalia positiva, i ha estat superior als +2 °C en els mesos de gener, abril, juliol, setembre,

desembre, essent l’agost el mes més extrem amb + 3,2 °C.

La taula 13 presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris.

La figura 19 presenta l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’any a l’Observatori de

l’Ebre (1905-2016)) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

Les taules 14 i 15, mostren per a tots dos observatoris els valors de la temperatura mitjana anual de

l’any 2018, i també els corresponents valors mensuals.

La figura 20 mostra l’evolució de la temperatura mitjana de l’any per a l’Observatori de l’Ebre en el període 1905-2018, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2018, així com també de la temperatura

màxima i mínima mitjana.

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l’any 1905

55

Taula 13: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat caràcter

més càlid i més fred

Temperatura mitjana anual (°C)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

2018 18,8 °C 2018 16,3 °C

TMm anys més càlids (°C)

1r 2017 18,8 1r 2015 16,6

2n 2014 18,7 2n 2006 16,6

3r 2011 18,7 3r 2016 16,5

4t 2016 18,7 4t 2003 16,4

TMm anys més freds (°C)

1r 1972 15,9 1r 1917 13,7

2n 1941 16,0 2n 1972 13,8

3r 1917 16,0 3r 1956 13,8

4t 1956 16,1 4t 1915 13,9 Taula 13: Comparativa dels valors de l’any del 2018 amb els quatre anys més càlids i més freds de les respectives sèries

56

Figura 19: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’any a l’Observatori de l’Ebre

(1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018)

L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el

període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

57

Taules 14 i 15: Valors de la temperatura mitjana anual (TMM), temperatura màxima i

mínima mitjana anuals (TXM i TNM) del 2018, dels períodes climàtics de referència, i dels

diferents valors d’anomalia per a l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra:

Observatori de l’Ebre

Temperatura mitjana (°C) - ANUAL

TMM 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

18,8 16,9 17,2 17,7

ATMm (°C) +1,9 +1,6 +1,1

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TXM 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

24,5 22,3 22,6 23,1

ATXm (°C) +2,2 +1,9 +1,4

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TNM 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

13,1 11,5 11,8 12,3

ATNm (°C) +1,6 +1,3 +0,8

Taula 14, Valors de la temperatura mitjana anual del 2018 i de les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

Temperatura mitjana (°C) - ANUAL

TMM 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

16,3 14,8 15 15,5

ATMm (°C) +1,5 +1,3 +0,8

Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TXM 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

20,1 18,4 18,6 19,2

ATXm (°C) +1,7 +1,5 +0,9

Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - ANUAL

TNM 2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

12,5 11,3 11,5 11,9

ATNm (°C) +1,2 +1 +0,6

Taula 15, Valors de la temperatura mitjana anual del 2018 i de les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

58

Figura 20: Evolució de la temperatura mitjana de l’any a l’Observatori de l’Ebre (1906-2018)

i a l’Observatori Fabra (1914-2018)

El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMM), de la temperatura màxima

mitjana (TXM) i de la temperatura mínima mitjana (TNM). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

59

7.2. Precipitació de l’any 2018 als observatoris de l’Ebre i Fabra

A tots dos observatoris, la precipitació de l’any 2018 ha estat molt superior a la respectiva mitjana climàtica.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’any 2018 ha estat de 698,0 mm essent per tant

un any plujós.

Se situa entre els 21 anys més plujosos dels 113 de la sèrie, amb una anomalia positiva del +138,0 mm respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.

La contribució positiva ha estat donada sobretot pel mes d’octubre amb més de 200 mm i pel novembre

amb més de 100,0 mm.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada l’any 2018 gairebé assoleix els 1.000 mm.

Ha estat de 988,0 mm, el 2n valor més alt de tota la sèrie després de l’any 1971 (1122,7 mm).

L’anomalia ha suposat +346,2 mm més que la mitjana climàtica 1961-1990.

La contribució positiva més important també ha estat la dels mesos d’octubre i novembre, amb més de 200 mm cadascun.

La taula 16 presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més plujosos i

més secs de les sèries per a tots dos observatoris.

La taula 17 presenta els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre

i Fabra de l’any 2018, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

La figura 21 mostra l’evolució de la precipitació de l’any a l’Observatori de l’Ebre (1906-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

La figura 22 presenta l’anomalia de la precipitació l’any respecte de la mitjana climàtica en percentatge a l’Observatori de l’Ebre (1906-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018).

60

Taula 16: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat caràcter

més sec i més plujós

Precipitació anual (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

2018 688,0 2018 988,0

Anys més plujosos (mm)

1r 1971 1046,3 1r 1971 1122,7

2n 1969 959,1 2n 2018 988,0

3r 1972 896,8 3r 1996 982,4

4t 1959 896,7 4t 1987 982,3

Anys més secs (mm)

1r 1931 238,2 1r 2015 345,8

2n 1934 241,8 2n 1937 403,2

3r 1978 251,0 3r 1961 417,1

4t 1912 267,1 4t 1952 421,8 Taula 16: Comparativa dels valors de l’any del 2018 amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries

Taula 17: Valors de precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a l’any 2018, i

valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’any 2018, els valors mitjans per als tres

períodes climàtics de referència, i també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats en mm,

Observatori de l’Ebre

PPT

any

2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

698,0 mm 560,0 mm 528,6 mm 511,1 mm

APPT (mm) 138,0 mm 169,4 mm 186,9 mm

Observatori Fabra

PPT

any

2018 1961-1990 1971-2000 1981-2010

988,0 mm 641,8 mm 651,6 mm 623,2 mm

APPT (mm) 346,2 mm 336,4 mm 364,8 mm

Taula 17: valors de precipitació de l’any 2018 i els valors mitjans dels períodes de referència a l’Observatori de

l’Ebre i Fabra

61

Figura 21: Evolució històrica de la precipitació corresponent als anys de l’Observatori de

l’Ebre (1905-2018) i de l’Observatori Fabra (1914-2018).

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.

62

Figura 22: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels anys respecte de la

mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’any del període 1961-1990.

Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen anys més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13

membres.

◀

63

8. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’any 2018 a

l’Estartit

La temperatura mitjana de l’aigua del mar de l’any 2018 ha presentat una anomalia lleugerament positiva a totes les fondàries respecte de la mitjana climàtica del període 1981-2010.

La taula 18 presenta els valors de l’any 2018 a les diferents fondàries, així com els valors per al període

de referència i el respectiu valor d’anomalia.

La figura 23 presenta l’evolució anual de la temperatura mitjana a les diferents fondàries.

La figura 24 presenta l’evolució anual de l’anomalia a les diferents fondàries.

Taula 18: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit

L’Estartit ANY 2018

Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)

fondàries

Superfície -20 m - 50 m - 80 m

2018 17,8 16,8 14,9 14,4

1981-2010 16,9 16,2 14,6 13,7

AT +0,9 +0,6 +0,3 +0,7

Taula 18: valors de temperatura de l’aigua del mar de l’any 2018 a l’Estartit

L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix

Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978

64

Figura 23: Evolució de la temperatura mitjana del mar a l’Estartit durant els anys 1974-2018

La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència

amb traç discontinu.

Figura 24: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a l’any

65

◀ 9. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres

(mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per metre quadrat (MJ/m2).

2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els

mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir

l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

4) Quan s’efectua la comparació entre la temperatura mitjana i els seus corresponents

valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

Molt càlid ≥ +3,0 °C Càlid Normal Fred Molt fred

≥+0,5 °C i <+3,0 °C ≥-0,5 °C i < +0,5 °C ≥-3,0 °C i < -0,5 °C < -3,0 °C

5) Es fan servir les següents abreviatures:

TEMPERATURA (°C)

Mensual o estacional:

Abreviatura Nom de la variable

TMm Temperatura mitjana

TXm Temperatura màxima mitjana

TNm Temperatura mínima mitjana

TXx Temperatura màxima absoluta

TNn Temperatura mínima absoluta

ATMm Anomalia de la temperatura mitjana

ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana

Anual:

Abreviatura Nom de la variable

TMM Temperatura mitjana

TXM Temperatura màxima mitjana

TNM Temperatura mínima mitjana

TXX Temperatura màxima absoluta

TNN Temperatura mínima absoluta

ATMM Anomalia de la temperatura mitjana

ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana

ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana

66

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

6) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja

- Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts

- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts

- Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts

- Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en

poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta. - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període

curt de temps.

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

67

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores

- Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores

- Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores

- Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu

- Minsa: fins a 2 cm - Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores

- Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores

- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

TEMPERATURA

S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:

- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C

- Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C - Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C

- Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C

Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius

del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.

VENT

Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.

En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de

ratxa màxima de 90 km/h.

També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a

la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar directament als registres de la XEMA.

- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort) - Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort)

- Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort) - Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort)

- Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort) - Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)

7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

68

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un

llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de

pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació

de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu

acumulada en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300

metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres

fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300

metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres

fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600

metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres

fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800

metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000

metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a

1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme,

Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià,

Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental

Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt

Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,

Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva,

Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental

Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt

Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de

Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars

Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i

Val d’Aran

Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a:

Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà,

Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars

Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès,

Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran

Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià

Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià

Estat de la mar

Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

69

Fred

Temperatura mínima extrema: temperatura

inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima

diària durant tres dies consecutius o

més

Calor Temperatura màxima extrema: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària

Onada de calor: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària durant tres dies consecutius o més

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de

pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació de pluja

Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada

en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300

metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres

fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600

metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000

metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a

1000 metres fins a 1500 metres

Vent

Ratxa màxima > 35m/s a: Alt Empordà,

Baix Empordà, Montsià, Baix Camp i Baix Ebre

Ratxa màxima > 45m/s a: Alt Empordà,

Baix Empordà, Montsià, Baix Camp i Baix Ebre

Ratxa màxima > 25m/s a la resta Ratxa màxima > 35m/s a la resta

Estat de la

mar Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)

Fred

Temperatura mínima extrema: temperatura

inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària

Onada de fred: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima

diària durant tres dies consecutius o més

Calor Temperatura màxima extrema: temperatura superior al percentil 98 de la temperatura

màxima diària

Onada de calor: temperatura superior

al percentil 98 de la temperatura

màxima diària durant tres dies consecutius o més