BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DE 2015 · 2016. 4. 14. · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DE 2015

El mes de maig ha resultat termomètricament càlid1 a Catalunya, i fins i tot molt càlid a àmplies zones del Prepirineu i del Prelitoral. El mes ha estat normal a les parts més elevades

del Pirineu occidental. Pluviomètricament, el maig s’ha de qualificar de molt sec a Catalunya, a excepció del Pirineu, Prepirineu i la franja compresa entre el delta del Llobregat i el

prelitoral Central on ha estat sec. Cal remarcar que a la comarca del Barcelonès ha resultat

normal o plujós. S’han d’assenyalar dos episodis de vent amb ratxes de vent superiors als 90 km/h, que van afectar les parts més enlairades de Catalunya i els dos extrems dels país: el

primer els dies 4 i 5 de maig i el segon entre els dies 14 i 16 de maig.

Resum Mensual El mes de maig ha vingut marcat per la calor extrema que va patir Catalunya durant la primera quinzena

del mes.

El mes va començar amb la presència d’una massa d’aire càlid que va provocar una anomalia de

temperatura molt marcada a Catalunya. A les cotes mitjanes es van enregistrar valors propis d’una calorada de ple estiu: el radiosondatge de Barcelona del dia 4 va registrar 21,0 ºC a 850 hPa.

Considerant els 17 anys de dades disponibles (1998-2014), es tracta d'un valor 13 ºC superior a la

temperatura mitjana de principis de maig. De fet, és l’any en què s’han superat més d’hora els 20 ºC a 850 hPa, després dels 20,4 ºC del 12 de maig de 2012. Com a conseqüència, la temperatura màxima va

superar els 30 ºC a bona part del prelitoral i a zones baixes de l’interior, i els 33 ºC a punts de la Selva, el Vallès, l’Anoia, la Ribera d’Ebre o el Baix Ebre. Cal assenyalar que a 18 de les 129 estacions de la Xarxa

d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb més de 10 anys de dades es va registrar la temperatura màxima més alta de la seva sèrie en

una primera quinzena de maig, bàsicament les situades al prelitoral Central. De tota manera, durant les

últimes dues dècades s’han produït diverses calorades importants a una primera quinzena d’aquest mes. Sense anar més lluny, el 12 de maig de 2012 es van registrar valors d’entre 30 i 35 ºC a l’interior del

país, amb una màxima de 38,2 ºC a Vinebre (la Ribera d’Ebre).

1Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC

mailto:[email protected]


2

La segona calorada va afectar Catalunya entre els dies 10 i 14, quan una massa d’aire molt càlid

provinent del nord d’Àfrica va provocar temperatura de ple estiu a bona part del país, especialment els

dies 13 i 14, amb màximes que es van situar entre els 30 i els 35 ºC a molts indrets, amb l’excepció de la franja litoral, on molts valors van quedar per sota dels 25 ºC fruit de la marinada. La topografia de 850

hPa (uns 1.500 metres d’altura) del dia 14 a les 00 hores UTC, mostrava una temperatura al voltant dels 25 ºC sobre la vertical del litoral mediterrani. Es tracta d’un valor molt elevat, que només s’observa

durant les calorades més importants de l’estiu, i no cada any. Concretament, feia gairebé 3 anys, des de l’agost de 2012, que no hi havia una massa d’aire tan càlid sobre Catalunya. D’aquesta manera, un terç

de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (43 de les 129 estacions) van superar la seva

màxima absoluta de maig. El dia 13 ho van fer 33 d’aquestes 129 estacions, situades sobretot al Pirineu i Prepirineu, així com en alguns punts de l’interior i del prelitoral, mentre que el dia 14 les estacions més

afectades de la XEMA van ser les situades en punts del prelitoral Central i Sud. Cal remarcar que la temperatura màxima va ser més alta que la màxima dels estius de 2013 i 2014 a 27 de les 160 estacions

de la XEMA. Són estacions situades a punts del Pirineu, Prepirineu i prelitoral, on no hi feia tanta calor

des de l’agost de 2012.

Més enllà de les estacions de la XEMA, es van superar rècords de calor al maig a algunes de les sèries més llargues d’arreu del país:

- A Caldes de Montbui (el Vallès Oriental), els 36,2 ºC del dia 14 superen els 34,3 ºC del 30 de

maig de 2001, anterior rècord de la sèrie de l’estació de la XEMA que tampoc no tenia precedents

en les dades de l’estació manual del mateix punt, amb dades des de 1933.

- A Terrassa (el Vallès Occidental), els 34,6 ºC del dia 14 mesurats a l’estació de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada per l’SMC també superen els 33,7 ºC del 30 de

maig de 2001 i suposen un nou rècord de maig d’aquesta sèrie de 40 anys.

- A Ripoll (el Ripollès), també amb 40 anys de dades, els 33,1 ºC del dia 13 mesurats a l’estació de

la XOM superen els 32,0 ºC del 30 de maig de 2001.

- A Vic (Osona), els 34,9 ºC mesurats del dia 13 per l’estació de la XEMA superen els 34 ºC del 30 de maig de 2001.

- A Oliana (Alt Urgell), amb 65 anys de dades, els 35,7 ºC mesurats el dia 13 per l’estació de la XEMA superen els 35,0 ºC del 31 de maig de 1994.

- Al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), amb més de 60 anys de dades, els 32,6 ºC mesurats del dia

13 per l’estació de la XEMA superen els 31,7 ºC del 16 de maig de 1965.

- A Valls (l’Alt Camp), amb 35 anys de dades, els 32,5 ºC del dia 14 mesurats a l’estació de la XOM

superen els 32,4 ºC del 31 de maig de 2001.

A partir del dia 15 el vent del nord-oest va desplaçar la massa d’aire càlid cap al Mediterrani, amb la

conseqüent baixada de la temperatura arreu del país. Al Pirineu, la temperatura a 850 hPa era inferior als 5 ºC, essent fins a 20 ºC més baixa que 24 hores abans. Aquesta situació va provocar precipitació

fonamentalment a la meitat nord del país. Cal remarcar les següents quantitats registrades a les estacions gestionades per l’SMC entre el 13 i el 16 de maig: els 21,9 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars

Sobirà, els 15,6 mm al Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran i els 11,7 mm a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà. La baixada de temperatura va provocar que es passés de la calor al fred en unes poques hores,

raó per la qual la neu va fer acte de presència a les parts més elevades del Pirineu, destacant els 16 cm



3

de neu nova a Certascan (2.400 m), els 12 cm a Bonaigua (2.266 m) i els 8 cm a Sasseuva (2.228 m) a

la Val d’Aran.

Entre els dies 19 i 20 un segon solc va afectar Catalunya amb precipitació que va ser abundant a punts

del nord i nord-est, amb un màxim al nord de la ciutat de Barcelona de més de 50 mm segons l’estimació obtinguda combinant les dades de la xarxa de radar i dels pluviòmetres de la XEMA. Aquests són els

registres més importants mesurats a les estacions gestionades per l’SMC, totes elles al Barcelonès: 62,2 mm a Badalona – Bufalà, 57 mm a Badalona - Museu i 54,5 mm a Barcelona - Observatori Fabra. La neu

va fer acte de presència al Pirineu, sobretot al sector occidental, on la cota de neu es va situar entre els

1.800 i 2.000 metres. Els gruixos més destacats a les estacions d’alta muntanya de la XEMA són els que es presenten a continuació: 9 cm a Sasseuva (2.228 m), 8 cm a Bonaigua (2.266 m) i Espot (2.519 m) al

Pallars Sobirà.

El mes va acabar amb tempestes que van deixar quantitats destacades al Pirineu i interior de Catalunya

entre els dies 29 i 31. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC són els 43,4 mm a Olot (la Garrotxa), els 41,7 mm a Malniu (2.230 mm), a la Cerdanya, i els 41,3 mm a

Sant Joan de l’Erm (l’Alt Urgell).



4

Descripció sinòptica del mes

De l’1 al 14 de maig

El mes va començar amb la presència d’una massa d’aire càlid que va provocar una anomalia de temperatura molt marcada a Catalunya. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a

partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del dia 4 de

maig a les 12.00 hores UTC. La configuració atmosfèrica és típica d’onada de calor a la Mediterrània occidental: una àmplia de àrea de baixes pressions ubicada a l’Atlàntic advectant una massa d’aire molt

càlid procedent del continent africà com a conseqüència del flux del sud associat a la pertorbació. Aquest tipus de configuracions tan càlides solen afectar Catalunya a partir de finals de maig i fins el setembre,

essent rares en dates tan primerenques degut a que les masses càlides del nord del continent africà encara estan molt debilitades.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 4 de maig a les 12.00 hores UTC

A les cotes mitjanes es van enregistrar valors propis d’una calorada de ple estiu: el radiosondatge de Barcelona del dia 4 (vegeu figura 2) va registrar 21,0 ºC a 850 hPa. Considerant els 17 anys de dades

disponibles (1998-2014), es tracta d'un valor 13 ºC superior a la temperatura mitjana de principis de

maig. De fet, és l’any en què s’ha superat més d’hora els 20 ºC a 850 hPa, després dels 20,4 ºC del 12 de maig de 2012.

D’aquesta manera, la temperatura màxima va superar els 30 ºC a bona part del prelitoral i a zones baixes

de l’interior i va assolir registres superiors als 33 ºC a punts de la Selva, el Vallès, l’Anoia, la Ribera d’Ebre

o el Baix Ebre. Cal assenyalar que 18 de les 129 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb més de 10 anys de

dades van registrar la temperatura màxima més alta de la seva sèrie en una primera quinzena de maig, bàsicament situades al prelitoral Central. De totes les maneres, durant les últimes 2 dècades s’han

produït diverses calorades importants a la primera quinzena. Sense anar més lluny, el 12 de maig de

2012 es van registrar valors d’entre 30 i 35ºC a l’interior del país, amb una màxima de 38,2 ºC a Vinebre (la Ribera d’Ebre).



5

Figura 2. Radiosondatge de la ciutat de Barcelona del dia 4 de maig a les 12.00 hores UTC

Pel que fa a la temperatura mínima, a 6 de les 128 estacions amb més de 10 anys de dades es va superar la temperatura mínima més alta en un mes de maig:

Nom de l’EMA Comarca TN (ºC) 05.05.15 TN més alta (ºC) Maig

la Seu d'Urgell l’Alt Urgell 16,8 15,0 Gisclareny el Berguedà 15,7 15,2

Das - Aeròdrom la Cerdanya 13,7 12,8

Viladrau Osona 17,6 15,4 Núria (1.971 m) el Ripollès 11,6 11,4

Sant Llorenç Savall el Vallès Occidental 14,7 14,4

El dia 8 la pertorbació atlàntica es va desplaçar cap a l’est provocant alguna tempesta al Pirineu, essent

els valors més destacats els 16,1 mm de Molló - Fabert (el Ripollès) o els 5,5 mm d’Espot (2.519 m), a la

comarca del Pallars Sobirà.

La segona calorada va afectar Catalunya entre els dies 10 i 14, quan una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica va provocar temperatura de ple estiu a bona part del país, especialment els

dies 13 i 14, amb màximes que es van situar entre els 30 i els 35 ºC a molts indrets, amb l’excepció de la

franja litoral, on molts valors van quedar per sota dels 25 ºC fruit de la marinada.

La figura 3 dibuixa la configuració meteorològica a partir de les topografies de 850 hPa i de 500 hPa (uns 5.500 metres d’altura) del dia 13 a les 00 hores UTC. La configuració és sensiblement diferent a la que va

provocar la calorada de principis de mes. En aquest cas es tracta d’una dorsal anticiclònica que afectava

fonamentalment el sud del continent europeu provocant subsidència i, en conseqüència, un estancament de la massa càlida a les nostres latituds. La topografia de 850 hPa mostrava una temperatura al voltant

dels 25 ºC sobre la vertical del litoral mediterrani. Es tracta d’un valor molt elevat, que només s’observa durant les calorades més importants de l’estiu, i no cada any. Concretament, feia gairebé 3 anys, des de

l’agost de 2012, que no hi havia una massa d’aire tan càlid sobre Catalunya.



6

Figura 3. Topografies de 850 hPa (esquerra) i de 500 hPa (dreta) del dia 13 de maig a les 12.00 hores UTC

L’estació de radiosondatge de Barcelona, gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya des de l’any 1997, va mesurar el dia 14 a les 00h UTC una temperatura de 24,6 ºC a 850 hPa (a uns 1.580 m

d'altura). Es tracta d’un nou rècord de la sèrie en un mes de maig, superant els 23,8 ºC del 18 de maig de 2006 i els 23,0 ºC del 22 de maig de 2009. Feia gairebé 3 anys, des de l'agost de 2012, amb 27,4ºC

del dia 12, que no s'enregistrava una temperatura tan alta a 850 hPa sobre la vertical de de la ciutat de

Barcelona.

Figura 4. Radiosondatge de la ciutat de Barcelona del dia 14 de maig a les 00.00 hores UTC



7

D’aquesta manera, un terç de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (43 de les 129 estacions) van superar la seva màxima absoluta de maig.

El dia 13 ho van fer 33 d’aquestes 129 estacions, situades sobretot al Pirineu i Prepirineu, així com en alguns punts de l’interior i del prelitoral.

Durant el dia 14, 10 estacions més de la XEMA amb més de 10 anys de dades van superar el seu rècord

de maig, situades en punts del prelitoral Central i Sud:



8

Més enllà de les estacions de la XEMA, es van superar rècords de calor al maig a algunes de les sèries més llargues d’arreu del país:

- A Caldes de Montbui (el Vallès Oriental), els 36,2 ºC del dia 14 superen els 34,3 ºC del 30 de maig de 2001, anterior rècord de la sèrie de l’estació de la XEMA que tampoc no tenia precedents

en les dades de l’estació manual del mateix punt, amb dades des de 1933.

- A Terrassa (el Vallès Occidental), els 34,6 ºC del dia 14 mesurats a l’estació de la Xarxa

d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada per l’SMC també superen els 33,7 ºC del 30 de maig de 2001 i suposen un nou rècord de maig d’aquesta sèrie de 40 anys.

- A Ripoll (el Ripollès), també amb 40 anys de dades, els 33,1 ºC del dia 13 mesurats a l’estació de

la XOM superen els 32,0 ºC del 30 de maig de 2001.

- A Vic (Osona), els 34,9 ºC mesurats del dia 13 per l’estació de la XEMA superen els 34 ºC del 30

de maig de 2001.

- A Oliana (Alt Urgell), amb 65 anys de dades, els 35,7 ºC mesurats el dia 13 per l’estació de la XEMA superen els 35,0 ºC del 31 de maig de 1994.

- Al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), amb més de 60 anys de dades, els 32,6 ºC mesurats del dia 13 per l’estació de la XEMA superen els 31,7 ºC del 16 de maig de 1965.

- A Valls (l’Alt Camp), amb 35 anys de dades, els 32,5 ºC del dia 14 mesurats a l’estació de la XOM

superen els 32,4 ºC del 31 de maig de 2001.

A banda dels rècords de temperatura màxima en un mes de maig, hi ha altres indicadors que demostren

l’excepcionalitat de les màximes dels dies 13 i 14:

- A dos terços de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va registrar la temperatura màxima més alta de la seva sèrie en una primera quinzena de maig. A l’Observatori

Fabra de Barcelona, amb dades des de 1914, els 32,2 ºC mesurats el dia 14 superen l’anterior

valor més elevat en una primera quinzena de maig (29,8 ºC el 15 de maig de 1945), tot i que no és el valor més elevat de la sèrie de maig (33,4 ºC el 31 de maig de 2001).



9

- La temperatura màxima dels dies 13 i 14 ha estat més alta que la màxima dels estius de 2013 i 2014 a 27 de les 160 estacions de la XEMA operatives al llarg d’aquests últims anys. Són

estacions situades a punts del Pirineu, Prepirineu i prelitoral on no hi feia tanta calor des de

l’agost de 2012.

Pel que fa a la temperatura mínima mesurada de 0 a 24h UTC, 11 de les 129 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la temperatura mínima més elevada de la sèrie en un mes de

maig.

- Durant el dia 13 la temperatura mínima (0-24h UTC) va ser molt elevada a les cotes altes Pirineu

i Prepirineu, coincidint amb el màxim d’aire càlid a les cotes mitjanes de la troposfera. En canvi, en aquests sectors dijous la temperatura va baixar en picat durant la tarda, amb valors inferiors

als 0 ºC a les cotes més altes del Pirineu occidental al final del dia.

- La baixada de temperatura del dia 14 va arribar més tard a l’est del país com a conseqüència dels

vents aponentats, de manera que en alguns casos la temperatura mínima encara va ser molt elevada, superant-se la mínima més alta en un mes de maig a punts del prelitoral.

15 i 16 de maig

A partir del dia 15 el vent del nord-oest va desplaçar la massa d’aire càlid cap al Mediterrani, amb la

conseqüent baixada de la temperatura arreu del país.

La figura 5 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir de les topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 15 a les 12.00 hores UTC. Als nivells mitjans de la troposfera la situació venia dominada per

una baixa desenganxada del corrent general amb una temperatura molt baixa en el seu centre (al voltant

dels -28 ºC) ubicada al sud de França. Al Pirineu, la temperatura a 850 hPa era inferior als 5 ºC, essent fins a 20 ºC més baixa que 24 hores abans. Aquesta situació va provocar precipitació fonamentalment a

la meitat nord del país. Cal remarcar les següents quantitats registrades a les estacions gestionades per l’SMC entre el 13 i el 16 de maig: els 21,9 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, els 15,6 mm al

Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran i els 11,7 mm a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà.



10

Figura 5. Topografies de 850 hPa (esquerra) i de 500 hPa (dreta) del dia 15 de maig a les 12.00 hores UTC

La baixada de temperatura va provocar que es passés de la calor al fred en unes poques hores, raó per

la qual la neu va fer acte de presència a les parts més elevades del Pirineu, destacant els 16 cm de neu nova a Certascan (2.400 m), els 12 cm a Bonaigua (2.266 m) i els 8 cm a Sasseuva (2.228 m) a la Val

d’Aran.

Del 19 al 26 de maig

Els dies 17 i 18 van ser dos dies d’impàs on el tret principal va ser un desplaçament del corrent general (vents de l’oest) en els nivells mitjans de la troposfera cap al sud. Aquest fet va provocar que entre els

dies 19 i 20 un solc creués Catalunya amb precipitació que va ser abundant a punts del nord i nord-est, amb un màxim al nord de la ciutat de Barcelona de més de 50 mm segons l’estimació obtinguda

combinant les dades de la xarxa de radar i dels pluviòmetres de la XEMA. L’episodi es va allargar fins el

dia 26 com a conseqüència del flux del nord que es va generar després del pas de la pertorbació, provocant precipitacions a la meitat septentrional del país, especialment al vessant nord del Pirineu. La

figura 6 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir de la topografia de 500 hPa i de la imatge del METEOSAT del dia 19 de maig a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el

corrent en jet es trobava ondulat com a conseqüència de la presència d’un solc fred en relació amb una

zona de baixes pressions ubicada a la latitud de les illes Britàniques i amb aire molt fred en el seu centre (d’uns -32 ºC). El front queda perfectament dibuixat a la imatge del METEOSAT per la línia de núvols que

estava creuant les nostres contrades i la nuvolositat de desenvolupament vertical que s’observa a la vertical de la Mediterrània occidental.

Durant la matinada del dia 19 es produïren precipitacions al nord-oest del país. A partir del matí es van fer més nombroses i arribaren a afectar a la resta del territori. Van tenir una intensitat entre feble i

moderada. S'acumularen quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, si bé a punts del Pirineu i del Prepirineu i del sector central del litoral i prelitoral localment van ser abundants. La cota de

neu va baixar i s'acabà situant al voltant dels 2.200 metres, si bé al vessant nord del Pirineu baixà fins als 1.500 metres.



11

Al llarg del dia 19 se n’enregistraren en forma de ruixats al quadrant nord-est i al litoral i prelitoral

Central. A banda, durant la tarda caigueren alguns ruixats febles durant la tarda al Prepirineu occidental i a la Catalunya Central. Al final del dia van afectar al litoral i prelitoral Central. Van tenir una intensitat

entre feble i moderada. Es van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. A banda, també es van enregistrar algunes precipitacions febles al vessant nord del Pirineu que es van

mantenir durant gran part del dia.

Figura 6. Topografia de 500 hPa i imatge del METEOSAT del dia 19 de maig a les 12.00 hores UTC

La figura 7 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 19 i 20 de maig on es pot observar com aquesta va ser abundant a punts del nord i nord-est.

Figura 7. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 19 i 20 de maig



12

A la taula següent es detalla el gruix de neu màxim que es va enregistrar els dies 19 i 20 de maig a les

estacions gestionades per l’SMC.

Nom de l’estació Comarca Gruix màxim (cm)

19-20 maig 2015

Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 9 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 8

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 8 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 5

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 5

Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 4 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 4

Les precipitacions van persistir fins el dia 26 de maig com a conseqüència del flux del nord que es va

generar després el pas de la pertorbació, afectant fonamentalment el vessant nord del Pirineu.

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 40 mm que es van enregistrar del dia 19 al 26 de maig a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 8 mostra la distribució de la

precipitació.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

19-26 maig 2015

Badalona – Bufalà (XOM) el Barcelonès 62,2 Badalona - Museu el Barcelonès 57,0

Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 54,5 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 54,3

Barcelona - Font del Gat (XOM) el Barcelonès 53,7

Observatori Fabra (XOM) el Barcelonès 53,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 49,5

Breda - Plaça del Dr. Rovira (XOM) la Selva 48,5 Sant Feliu de Buixalleu - Can Cadell (XOM) la Selva 44,5

Teià-C.Narcís Monturiol (XOM) el Maresme 43,1

Barcelona - el Raval el Barcelonès 42,0 Sant Andreu de Llavaneres (XOM) el Maresme 41,7

les Planes d'Hostoles (XOM) la Garrotxa 41,5 Vic - Zona Esportiva (XOM) Osona 41,4

Tremp el Pallars Jussà 40,8 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 40,2



13

Figura 8. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 19 i 26 de maig

Del 29 al 31 de maig

Després de dos dies d’impàs, el mes va acabar amb tempestes que van deixar quantitats destacades al

Pirineu i interior de Catalunya entre els dies 29 i 31.

La figura 9 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 30 de maig a les 12.00 hores UTC. Es tracta d’una configuració poc definida.

En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava una mica desplaçat al nord amb una lleugera

ondulació indicant la presència d’un solc poc definit amb la presència d’aire fred, al voltant dels -18 ºC, en aquest nivell a la vertical de Catalunya. En superfície la situació era de pantà baromètric amb absència

d’isòbares a les nostres contrades.

Les precipitacions van començar el dia 29, si bé va ser a partir del migdia del dia 30 quan es van produir

tempestes a l'interior de l'extrem nord i al terç sud, sobretot al massís del Port. Al final del dia tendiren a minvar. Van ser entre febles i moderades i localment acompanyades de tempesta. Van acumular

quantitats entre minses i poc abundants, especialment al Pirineu on puntualment foren abundants.

Al llarg de la matinada del dia 31 es van enregistrar ruixats aïllats a punts del Prepirineu i de la Catalunya

Central. A partir del migdia es reproduïren a l'interior de la meitat nord, resta de la Catalunya Central i van ser més aïllats al sud de Ponent i a punts del prelitoral. Van ser entre febles i moderats i

acompanyats de tempesta. Localment al Prepirineu oriental van arribar a tenir una intensitat forta. Es van



14

acumular quantitats entre minses i poc abundants, si bé localment van ser abundants a la comarca de la

Garrotxa.

Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 30 de maig a les 12.00 hores UTC

La figura 10 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 30 i 31 de maig, on es

pot observar com aquesta va ser en forma de tempesta (forma arrodonida de les taques de precipitació) i afectant el Pirineu, Prepirineu, la serra dels Ports i àmplies zones de la Catalunya Central.

Figura 10. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 30 i 31 de maig.



15

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 30 mm que es van enregistrar dels

dies 29 al 31 de maig a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 11 mostra la distribució de

la precipitació.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

29-31 maig 2015

Olot la Garrotxa 43,4 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 41,7

Sant Joan de l'Erm (XOM) l’Alt Urgell 41,3 la Seu d'Urgell l’Alt Urgell 35,8

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 33,1

Sort el Pallars Sobirà 28,3 la Quar el Berguedà 28,0

Setcases-Hostal Pastuira (XOM) el Ripollès 27,5 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 27,0

Gisclareny el Berguedà 26,6

Figura 11. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 29 i 31 de maig



16

Temperatura

Pel que fa a la temperatura, el mes de maig ha estat càlid a Catalunya, i fins i tot molt càlid a àmplies zones del Prepirineu i del prelitoral. El mes ha estat normal a les parts més elevades del Pirineu

occidental (Figura 12).

Aquesta distribució de les anomalies tèrmiques són conseqüència de:

- la dorsal anticiclònica que va afectar el Principat durant gran part de la primera quinzena del

mes, amb una temperatura que va ser extremadament alta a gran part del país.

- les pertorbacions de caire atlàntic que van visitar Catalunya durant la segona quinzena del mes. Aquestes estaven relacionades amb el flux zonal (vents de l’oest) que dominava els nivells

mitjans de la troposfera, inhibint les entrades de masses d’aire fred provinents d’altes latituds.

- les pertorbacions que creuaven el Principat, en un primer moment injectaven aire càlid procedent

de baixes latituds com a conseqüència del flux del sud en relació amb l’ondulació del corrent general associada als solcs.

Analitzant les dades de la XEMA, en general el maig de 2009 va ser tan càlid com el de 2015, i fins i tot una mica més. Ara bé, al sud del país aquest maig ha estat clarament més càlid, superant el de 2009 en

més de mig grau a molts sectors de les Terres de l’Ebre. A l’Observatori de l’Ebre (amb dades des de l’any 1905) ha estat el maig més càlid, superant el de 2009. Pel que fa a l’Observatori Fabra (el

Barcelonès) amb registres de temperatura des de 1914, ha estat el segon mes de maig més càlid de la

sèrie amb una temperatura mitjana de 19,1 ºC (el valor més alt va ser el de 1922 amb 19,2 ºC). La mitjana de la màxima ha estat de 23,7 ºC, igual que l’anterior rècord de 2005. Cal assenyalar que a punts

de l’Empordà ha estat el maig més càlid d’almenys els últims 25 anys.

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de maig respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de maig pel període de referència 1961-1990)

més destacats registrats a les estacions de la XEMA.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +4,2

Montserrat - Sant Dimes el Bages +3,7

la Quar el Berguedà +3,7

Oliana l’Alt Urgell +3,5

Organyà l’Alt Urgell +3,5

Santuari de Queralt el Berguedà +3,5

Vallirana el Baix Llobregat +3,4

Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà +3,4

Aldover el Baix Ebre +3,3

la Pobla de Segur el Pallars Jussà +3,3

Parets del Vallès el Vallès Oriental +3,2

Lladurs el Solsonès +3,2

Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà +3,2

Camarasa la Noguera +3,1

Tàrrega l’Urgell +3,1

Rellinars el Vallès Occidental +3,1

Riudoms el Baix Camp +3,1



17

Per tant, el mes de maig en aquestes estacions, amb unes anomalies superiors als +3,0 ºC, s’ha de

qualificar de molt càlid.

Figura 12:

Mapes de temperatura mitjana del mes de maig de 2015 i de diferència d’aquesta respecte

de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de

temperatura d’una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d’aquesta estació.



18

Precipitació

Pluviomètricament, el mes s’ha de qualificar de molt sec a Catalunya, a excepció del Pirineu, Prepirineu i la franja compresa entre el delta del Llobregat i el prelitoral Central que ha estat sec. Cal remarcar que a

la comarca del Barcelonès ha resultat normal o plujós (Figura 13). Aquesta distribució de les anomalies és producte de:

- l’estabilitat atmosfèrica durant gran part de la primera quinzena del mes, com a conseqüència d’una persistent dorsal anticiclònica.

- les característiques de les pertorbacions, de caire atlàntic, que van afectar Catalunya, arribant

molt desgastades a les nostres contrades, deixant precipitació molt irregular i de caràcter convectiu.

Cal assenyalar que en molt punts del país, el mes de maig és un dels mesos més plujosos de l’any. En canvi, enguany només hi ha hagut un dia de pluja a moltes comarques del centre i sud.

A l’observatori de Lleida (el Segrià) amb registres de pluviometria des de l’any 1913, els 3,1 mm del maig

d’enguany, és la precipitació més baixa d’un mes de maig des del 1928 quan també es van enregistrar

3,1 mm. D’altra banda, cal assenyalar que el total acumulat en aquest mateix observatori durant els mesos d’abril i de maig ha estat de 10,1 mm. Es tracta del registre més baix dels últims 103 anys.

Finalment, cal assenyalar que a punts de l’Empordà ha estat el maig més sec d’almenys els últims 25 anys.

A continuació es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de maig ha superat els 50 mm.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 105,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 85,0

Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 83,7 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 79,1

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 78,4

Olot la Garrotxa 68,2 Sant Joan de l'Erm (XOM) l’Alt Urgell 66,0

Setcases - Hostal Pastuira (XOM) el Ripollès 63,2 Badalona - Bufalà (XOM) el Barcelonès 62,2

Molló - Fabert el Ripollès 61,2 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 61,0

Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 59,9

la Seu d'Urgell l’Alt Urgell 58,8 Gisclareny el Berguedà 58,8

Badalona - Museu el Barcelonès 57,0 Borgonyà - Canal de Borgonyà (XOM) Osona 56,0

Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 55,1

Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 54,5 Barcelona - Font del Gat (XOM) el Barcelonès 53,7

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 52,2 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 52,0

Olot - el Parc Nou (XOM) la Garrotxa 51,8



19

Figura 13:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes de maig de 2015 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de

Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

Les precipitacions iguals o superiors a 30 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA són les que

figuren a la taula següent.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia

Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 47,8 19

Olot la Garrotxa 41,8 31 Tremp el Pallars Jussà 40,7 19

Badalona - Museu el Barcelonès 35,6 19 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 35,0 29

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 34,0 19

Gisclareny el Berguedà 31,7 19



20

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA

ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la

interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i

Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac

Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

Gru

ix d

e n

eu

(cm

)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa



21

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

Gru

ix d

e n

eu

(cm

)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

2001 2 3 4 5 6 7 8 9 1

0

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

Gru

ix d

e n

eu

(cm

)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental



22

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del maig del 2015 i el dia que es va enregistrar a

les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim

mensual del maig del 2014 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu

màxim 2015 (cm)

Dia

Gruix de neu

màxim 2014 (cm)

Dia

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 182 1 252 4

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 100 1 194 2 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 94 1 78 3

Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 79 1 136 3

Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 70 1 203 1 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 18 1 8 13

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 8 19 24 29 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 7 16 7 26

Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 5 19 13 29 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 0 1 50 1

el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 0 1 5 26

Núria (1.971 m) el Ripollès 0 1 4 26

Com a conseqüència de les dues calorades que van afectar Catalunya durant la primera quinzena de

mes, els gruixos màxims de neu han estat inferiors als de l’any passat, a excepció de l’estació de Sasseuva que el primer dia de mes tenia un gruix superior. De tota forma, a excepció de l’estació de

Bonaigua (2.266 m), totes les estacions han arribat a un gruix de neu igual a zero al final de mes, i les

estacions del Prepirineu i del Pirineu oriental, excepte Ulldeter (2.410 m), durant tot el mes no han tingut cap gruix destacable.



23

Vent

Cal assenyalar dos episodis de vent amb ratxes de vent superiors als 90 km/h, que van afectar les parts més enlairades de Catalunya i els dos extrems dels país: el primer els dies 4 i 5 de maig i el segon entre els

dies 14 i 16 de maig.

L’episodi dels dies 4 i 5 de maig es va produir fruit d’un flux del sud-oest (vegeu figura 1) que va afectar

a les parts més elevades de Catalunya. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h)

4-5 maig 2015

Direcció

(graus)

Dia

Lac Redon (2.247 m) la Vall d'Aran 151,2 205 4 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 122,4 285 5

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 111,6 250 4

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 106,2 206 5 la Tosa d'Alp 2500 el Ripollès 97,9 267 5

Sasseuva (2.228 m) la Vall d'Aran 97,6 197 5 Núria (1.971 m) el Ripollès 90,7 170 5

La figura 14 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 4 i 5 de maig de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva

orientació mostra la direcció des de la qual bufava.

Figura 14. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 4 i 5 de maig



24

El segon episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 14 i 16 de maig i va tenir una afectació més

general al territori, especialment als dos extrems del país, les parts més elevades Pirineu i punts de la

serralada Prelitoral. Va estar relacionat amb el flux de nord que es va generar a Catalunya després del pas d’una pertorbació i impulsant una massa freda d’altes latituds que posar fi al calor de la primera

quinzena de mes (vegeu figura 5). A l’EMA de Portbou es va superar el llindar de nivell 1 de la Situació Meteorològica de Perill per Vent (ratxes superiors als 126 km/h).

La taula següent mostra les estacions de la XEMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90

km/h.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h)

14-16 maig 2015

Direcció

(graus)

Dia

Portbou l'Alt Empordà 162,0 331 16 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 116,3 319 15

Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 116,3 19 16 Pantà de Darnius - Boadella l'Alt Empordà 111,2 20 16

el Perelló el Baix Ebre 107,3 348 15

Mas de Barberans - Abocador el Montsià 107,3 326 15 la Tosa d'Alp 2500 el Ripollès 104,0 348 15

PN dels Ports el Baix Ebre 101,2 250 15 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 96,1 275 14

el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 95,4 288 15

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 94,3 101 16 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 92,9 287 14

Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 92,5 293 14 Amposta el Montsià 91,1 327 14

Lac Redon (2.247 m) la Vall d'Aran 90,7 346 14 Navata l'Alt Empordà 90,7 188 16

Núria (1.971 m) el Ripollès 90,0 25 16

Roses l'Alt Empordà 90,0 40 15

La figura 15 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 14 i 16 de mig de 2015 a totes les

estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava.



25

Figura 15. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 14 i 16 de maig

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar

una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes.

La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el

percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i,

alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).



26

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents

Data dominant ≤0,5 m/s mensual

0,1

10,1

Montsec d'Ares (1.572 m) S

13,0

3,0

5,6

7,1

1,6

13.0

E

S

W

15 de maig

15,9

WSW

VK Segrià Raimat

19,1

W

15 de maig

1,4

DP Cerdanya Das-Aeròdrom

21,4

14 de maig

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

14 de maig

14 de maig

17,4

U2 Alt Empordà

DQ

15 de maig

C8 Segarra Cervera

21,4

UU Montsià Amposta

25,3

14 de maig

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WSW

Sant Pere Pescador

21,0

22,0

15 de maig

SSW

NNW

16 de maig

15,7

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e l o c i t a t

m i t j a n a d e l v e n t ( m / s )



27

Irradiació solar La irradiació solar del mes de maig de 2015 (Figura 16) s’ha caracteritzat per un valors per sobre de la mitjana climàtica a gran apart de Catalunya, sobretot a l’Alta Cerdanya, l’Alta Garrotxa i a les parts més

elevades del Ripollès. A l’extrem nord-occidental del país el mes s’hauria de qualificar com a normal, especialment a la comarca de la Val d’Aran.

Amb l’excepció de les comarques del Pirineu occidental, a la resta del país les estacions de la XEMA han registrat el maig amb una irradiació solar més elevada de la seva sèrie, que en el millor dels casos arriba

als 26 anys de dades.

Figura 16:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de maig de 2015 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA

(Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys

(2005-2014).



28

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE MAIG DE 2015

Temperatura màxima absoluta Sant Romà d’Abella (el Pallars Jussà) 36,6 ºC dia 13

Vinebre (la Ribera d’Ebre) 36,6 ºC dia 14 Benissanet (la Ribera d’Ebre) 36,4 ºC dia 14

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -7,4 ºC dia 21

Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -7,3 ºC dia 21 Salòria (2.451 m) – el Pallars Sobirà -7,2 ºC dia 21

Resta del territori

Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -1,3 ºC dia 7

Prades (el Baix Camp) -0,8 ºC dia 22 Sant Pau de Segúries (el Ripollès) 0,3 ºC dia 22

Precipitació màxima en 24 hores

Barcelona-Observatori Fabra (el Barcelonès) 47,8 mm dia 19 Olot (la Garrotxa) 41,8 mm dia 31

Tremp (el Pallars Jussà) 40,7 mm dia 19

Vent* Pantà de Darnius-Boadella (l’Alt Empordà) 111,2 km/h dia 16

el Perelló (el Baix Ebre) 107,3 km/h dia 15 Mas de Barberans - Abocador (el Montsià) 107,3 km/h dia 15

Amposta (el Montsià) 91,1 km/h dia 14

Navata (l’Alt Empordà) 90,7 km/h dia 16 Roses (l’Alt Empordà) 90,0 km/h dia 15

* Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.



29

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L’SMC

MAIG 2015

Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC)

TXm (ºC)

TNm (ºC)

TXx (ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h (mm) dia

VY Alt Camp Nulles 17,7 25,1 10,7 31,9 14 7,4 21 5,8 5,8 19

DQ Alt Camp Vila-rodona 17,8 25,6 11,3 35,3 14 9,1 22 5,2 5,2 19

U1 Alt Empordà Cabanes 19,0 25,2 13,2 28,9 14 8,9 1 9,9 6,1 19

W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 18,6 24,0 13,3 27,4 17 8,5 7 4,8 3,3 19

VZ Alt Empordà Espolla 18,8 25,0 13,0 29,3 14 8,6 7 3,5 2,9 19

Y5 Alt Empordà Navata 18,2 24,7 12,1 28,2 13 7,2 21 17,7 12,3 19

J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 18,5 24,3 13,5 29,3 14 11,1 7 21,0 9,0 19

D6 Alt Empordà Portbou 17,9 21,9 14,8 25,2 2 10,3 20 3,3 2,9 19

D4 Alt Empordà Roses 19,4 25,1 14,6 32,7 13 11,4 1 4,5 3,6 19

U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 18,1 23,5 12,9 27,4 17 8,0 1 6,7 5,4 19

XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 18,4 23,9 13,0 27,7 8 8,6 1 7,5 5,9 19

WP Alt Penedès Canaletes 18,0 25,3 11,4 34,1 14 8,9 21 5,0 5,0 19

DI Alt Penedès Font-rubí 18,2 25,5 11,9 35,1 14 8,6 21 4,3 4,2 19

W4 Alt Penedès la Granada 18,2 26,1 10,7 34,7 14 7,8 18 7,4 7,2 19

U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 17,7 25,2 10,7 34,8 14 7,8 23 8,9 8,9 19

WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 18,7 27,1 10,6 35,5 14 7,5 11 9,9 9,9 19

Y4 Alt Urgell Alinyà 15,3 21,1 10,0 30,2 13 4,1 21 33,5 24,4 19

CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 16,4 24,3 8,6 34,5 13 3,2 20 58,8 26,6 30

W5 Alt Urgell Oliana 18,4 26,9 9,4 35,7 13 5,3 25 10,5 9,4 19

CJ Alt Urgell Organyà 18,2 26,3 10,2 35,8 13 5,3 7 19,0 14,6 19

Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) 4,1 7,9 0,6 16,4 13 -7,4 21 52,0 25,0 29

CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 15,2 24,1 6,3 32,6 13 1,6 20 43,4 20,6 29

CE Anoia els Hostalets de Pierola 19,0 26,9 12,4 35,8 14 8,7 20 6,8 6,7 19

XB Anoia la Llacuna 16,8 24,5 8,9 33,1 13 5,4 23 18,1 11,3 31

XA Anoia la Panadella 16,0 23,1 9,6 32,4 13 3,9 21 4,8 4,7 19

H1 Anoia Òdena 17,7 27,3 8,3 34,7 14 4,1 22 8,0 7,9 19

WW Bages Artés 18,2 28,2 8,5 36,0 13 2,8 22 13,8 11,5 19

U4 Bages Castellnou de Bages 18,1 26,8 10,4 34,5 13 6,9 22 10,7 7,8 19

R1 Bages el Pont de Vilomara 18,8 28,2 9,9 35,3 14 4,9 22 8,4 7,7 19

WN Bages Montserrat - Sant Dimes 16,3 21,1 12,2 29,7 13 5,7 20 11,2 10,5 19

CL Bages Sant Salvador de Guardiola 17,9 27,5 8,7 35,7 13 4,0 22 11,1 5,6 19

XR Baix Camp Prades 14,2 21,7 5,7 31,6 13 -0,8 22 6,1 4,7 19

W6 Baix Camp Riudoms 18,8 26,0 12,5 31,6 14 10,2 18 2,2 2,2 19

U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 19,1 25,2 13,8 30,0 8 11,5 20 2,9 2,8 19

U7 Baix Ebre Aldover 20,6 27,9 14,0 34,9 14 10,7 20 3,4 3,4 19

DB Baix Ebre el Perelló 18,9 25,3 13,6 33,7 14 10,7 22 2,9 2,9 19

U9 Baix Ebre l'Aldea 19,7 25,6 14,4 31,1 14 12,1 20 3,7 3,3 19

UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 19,1 25,5 13,5 31,5 14 11,1 22 3,6 3,6 19

X5 Baix Ebre PN dels Ports 14,1 20,7 8,1 31,7 13 1,7 22 3,5 3,2 19

DO Baix Empordà Castell d'Aro 17,0 23,1 11,1 27,9 13 8,4 21 10,2 5,7 19

DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 18,3 25,2 11,2 29,3 14 8,0 21 13,8 7,4 19

UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 18,6 24,8 12,5 27,6 29 8,1 7 7,3 5,8 19

UC Baix Empordà Monells 18,1 26,0 9,9 30,4 14 5,6 22 12,8 8,1 19

UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 18,4 23,7 13,2 26,1 29 8,5 7 6,2 5,3 19



30


TXm (ºC)

TNm (ºC)

TXx (ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h (mm) dia

UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 16,7 21,8 12,6 32,5 14 8,1 20 18,8 12,1 20

XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 18,5 24,9 12,4 29,1 3 9,6 1 20,3 12,9 20

D3 Baix Llobregat Vallirana 19,6 27,7 13,7 35,7 14 10,1 21 7,2 5,0 19

UG Baix Llobregat Viladecans 18,7 24,9 12,6 28,6 5 9,5 11 39,1 26,6 20

WZ Baix Penedès Cunit 18,1 23,6 12,5 30,1 5 9,7 23 6,3 6,3 19

UH Baix Penedès el Montmell 18,0 25,9 11,8 35,0 14 7,4 21 6,4 6,4 19

D9 Baix Penedès el Vendrell 18,4 25,1 12,3 29,9 16 8,5 23 5,5 5,5 19

WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 18,2 25,7 10,7 33,8 14 7,9 11 9,8 9,8 19

WU Barcelonès Badalona - Museu 18,5 21,8 15,6 27,6 13 11,8 21 57,0 35,6 19

X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 19,9 24,3 16,5 29,2 3 12,3 20 42,0 22,5 19

D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 18,0 23,3 14,2 31,8 14 8,8 20 54,5 47,8 19

X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 18,8 24,4 14,1 29,0 3 10,7 20 20,3 17,8 19

X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 19,0 23,4 15,4 27,2 13 11,4 20 S/D S/D S/D

UI Berguedà Gisclareny 13,8 20,1 8,2 29,5 13 1,4 20 58,8 31,7 19

WV Berguedà Guardiola de Berguedà 15,6 23,8 7,1 33,9 13 2,0 21 42,8 22,8 19

CR Berguedà la Quar 16,2 24,4 9,4 33,1 13 2,8 21 45,5 18,9 31

WM Berguedà Santuari de Queralt 15,7 21,7 10,7 30,6 13 4,7 21 24,3 13,2 19

Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló 8,0 12,7 3,9 21,5 13 -4,2 21 52,2 34,0 19

DP Cerdanya Das - Aeròdrom 12,9 21,7 3,3 31,3 13 -1,3 7 34,9 25,9 19

ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 4,4 7,9 1,2 18,0 13 -7,1 21 S/D S/D S/D

Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) 7,3 11,8 3,2 21,1 13 -4,4 21 85,0 35,0 29

W8 Conca de Barberà Blancafort 17,4 25,2 9,6 32,7 14 5,0 22 8,8 8,8 19

CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 17,6 25,6 10,1 32,6 14 6,2 22 7,2 7,2 19

UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 16,1 23,6 9,2 32,4 13 4,7 21 8,3 8,3 19

XU Garraf Canyelles 18,2 24,8 11,6 33,0 14 9,1 23 6,9 6,2 19

UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 18,3 23,8 13,4 29,2 14 9,8 22 10,5 5,5 20

UL Garrigues Castelldans 19,2 27,8 11,0 33,6 12 8,1 22 5,1 5,1 19

UM Garrigues la Granadella 18,0 25,5 10,8 33,9 13 5,5 22 5,9 5,9 19

W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 17,3 25,6 9,6 34,5 13 5,1 22 43,4 20,8 19

DC Garrotxa Olot 17,8 26,3 10,1 31,8 13 5,4 22 68,2 41,8 31

UN Gironès Cassà de la Selva 17,0 25,6 9,3 31,0 3 4,3 21 15,0 8,4 19

UO Gironès Fornells de la Selva 17,3 26,4 8,7 32,3 14 5,1 22 25,8 11,5 19

XJ Gironès Girona 18,4 26,6 10,2 32,3 14 5,8 22 18,0 11,0 19

WF Gironès Vilablareix 17,3 26,9 8,5 32,6 3 4,8 22 25,2 15,1 20

UP Maresme Cabrils 18,1 22,4 13,8 26,9 3 10,1 21 32,7 27,5 19

UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 16,8 21,8 12,4 30,6 14 7,1 21 37,6 25,3 19

WT Maresme Malgrat de Mar 17,4 22,4 11,8 25,1 25 8,8 21 20,9 12,4 19

US Montsià Alcanar 19,0 23,9 13,7 29,9 14 10,8 23 6,6 6,6 19

UU Montsià Amposta 19,0 23,6 15,1 29,8 14 12,5 22 3,0 3,0 19

UW Montsià els Alfacs 18,9 23,0 15,3 29,1 14 11,7 22 5,9 5,9 19

DL Montsià Illa de Buda 19,2 23,4 16,0 27,5 16 12,8 20 3,0 2,9 19

C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 19,6 25,9 13,7 32,7 14 11,0 22 7,3 7,3 19

UX Montsià Ulldecona - els Valentins 19,1 26,0 11,9 34,1 14 8,1 22 4,1 3,8 19

WB Noguera Albesa 18,8 26,8 10,5 32,7 13 4,5 22 2,5 2,4 19

WG Noguera Algerri 18,9 26,3 11,0 32,7 13 5,7 22 1,4 1,4 19

X6 Noguera Baldomar 18,5 27,5 8,8 35,0 13 3,2 21 2,9 2,6 19

WX Noguera Camarasa 18,0 25,5 11,0 33,6 13 5,3 22 3,2 3,2 19

WA Noguera Oliola 17,6 26,7 7,7 34,3 13 2,6 21 4,0 3,7 19

UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 18,3 26,5 9,9 33,8 13 4,6 22 2,5 2,5 19

V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 19,1 27,4 10,6 33,1 14 5,3 22 2,7 2,7 19

CQ Noguera Vilanova de Meià 18,5 27,1 10,5 35,7 13 3,6 21 11,9 11,3 19



31


TXm (ºC)

TNm (ºC)

TXx (ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h (mm) dia

V3 Osona Gurb 16,3 25,9 7,6 33,8 13 2,6 22 38,2 16,3 31

V4 Osona Montesquiu 16,3 25,7 7,9 33,2 13 1,8 22 44,8 22,6 19

CY Osona Muntanyola 16,6 23,2 10,7 31,3 13 5,7 21 17,9 12,5 19

CC Osona Orís 16,6 25,7 8,2 33,7 13 2,1 22 28,9 12,5 19

V5 Osona Perafita 15,8 23,9 8,4 31,7 13 3,2 21 30,1 13,9 19

XO Osona Vic 16,9 25,9 8,7 34,9 13 3,7 22 44,6 20,1 19

WS Osona Viladrau 14,9 22,9 7,8 32,4 13 1,9 22 28,5 15,6 19

CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 18,7 26,6 10,2 35,0 13 6,4 21 17,6 14,7 19

WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 12,4 17,4 8,0 26,1 13 1,3 21 14,0 13,6 19

CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 18,7 27,4 10,9 36,6 13 5,1 21 19,3 18,9 19

XQ Pallars Jussà Tremp 18,6 27,1 9,4 35,4 13 4,3 21 44,1 40,7 19

Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) 5,5 9,7 1,8 19,7 13 -5,4 21 78,4 17,7 19

Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) 4,7 8,1 1,2 18,3 13 -7,3 21 105,0 19,6 29

Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) 4,8 7,7 1,7 16,4 13 -7,0 21 79,1 26,8 29

ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) 4,9 8,5 1,2 18,6 13 -7,2 21 47,9 21,3 29

XH Pallars Sobirà Sort 16,2 24,0 8,7 32,0 13 3,8 7 42,0 14,9 30

DJ Pla de l'Estany Banyoles 18,5 25,6 12,0 29,1 14 6,7 21 19,6 14,6 19

C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 18,7 27,6 10,0 35,1 13 4,1 22 4,0 4,0 19

V8 Pla d'Urgell el Poal 18,4 27,0 9,8 33,1 13 4,5 22 3,8 3,8 19

WC Pla d'Urgell Golmés 18,7 27,0 10,5 33,9 13 5,7 22 4,9 4,9 19

XI Pla d'Urgell Mollerussa 18,8 27,6 10,0 34,2 13 5,5 22 5,0 5,0 19

WJ Priorat el Masroig 19,1 27,2 10,9 35,6 14 5,1 22 5,8 5,8 19

X1 Priorat Falset 18,8 26,4 11,8 35,0 14 5,7 22 6,1 6,1 19

D1 Priorat Margalef 18,6 26,2 10,8 34,9 13 5,5 21 5,3 5,3 19

MR Priorat Pantà de Siurana 17,8 27,2 9,9 36,1 14 4,3 22 3,5 3,5 19

WR Priorat Torroja del Priorat 19,3 27,6 11,9 35,4 14 7,6 20 5,9 5,9 19

XD Priorat Ulldemolins 17,1 24,0 10,2 33,7 13 4,0 22 4,6 4,6 19

VA Ribera d'Ebre Ascó 19,3 26,3 13,2 34,5 14 9,2 22 3,4 3,4 19

VB Ribera d'Ebre Benissanet 19,7 27,2 12,3 36,4 14 9,0 11 4,4 4,4 19

VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 19,9 26,8 13,8 34,2 14 10,8 22 2,3 2,3 19

Y6 Ribera d'Ebre Tivissa 18,5 25,3 12,3 34,0 14 8,0 22 4,8 4,8 19

D7 Ribera d'Ebre Vinebre 20,4 28,2 12,6 36,6 14 7,6 22 3,4 3,3 19

CG Ripollès Molló - Fabert 12,2 18,1 6,8 28,8 13 0,7 22 61,2 26,4 19

DG Ripollès Núria (1.971 m) 8,7 13,3 3,9 24,0 13 -2,1 21 34,9 26,3 19

CI Ripollès Sant Pau de Segúries 14,1 22,1 6,3 31,6 13 0,3 22 32,6 22,3 19

ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) 5,5 8,9 2,3 18,7 13 -6,0 21 55,1 23,9 19

C8 Segarra Cervera 17,6 25,7 10,0 34,8 13 3,5 22 3,6 3,4 19

VD Segarra el Canós 18,2 26,3 10,4 35,1 13 4,9 22 3,6 3,5 19

VE Segrià Aitona 19,4 28,3 10,1 34,9 14 5,0 22 3,2 3,2 19

XY Segrià Alcarràs 19,1 28,6 9,7 33,6 13 5,9 22 3,3 3,3 19

WK Segrià Alfarràs 18,4 26,8 9,3 33,6 13 2,6 22 1,2 1,2 19

X3 Segrià Alguaire 18,3 26,3 10,5 33,2 13 4,7 22 1,7 1,7 19

XM Segrià els Alamús 18,4 27,1 10,3 32,8 11 7,0 22 3,3 3,3 19

VH Segrià Gimenells 18,4 26,6 10,5 32,5 13 6,3 22 2,3 2,3 19

XW Segrià Lleida - la Bordeta 19,5 28,4 11,0 34,5 13 7,1 22 3,7 3,7 19

WI Segrià Maials 18,0 25,3 11,2 32,5 14 6,9 22 4,7 4,6 19

VK Segrià Raimat 18,2 25,9 10,5 31,8 13 4,9 22 2,0 2,0 19

XN Segrià Seròs - Depuradora 19,5 28,4 9,9 34,2 14 4,2 22 3,5 3,5 19

X7 Segrià Torres de Segre 19,5 27,4 12,2 32,5 14 7,4 22 3,1 3,1 19

VM Segrià Vilanova de Segrià 18,7 27,4 9,4 33,1 13 2,9 22 2,9 2,9 19

DN Selva Anglès 18,0 26,5 9,9 33,7 3 6,2 21 29,3 17,0 19



32


TXm (ºC)

TNm (ºC)

TXx (ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h (mm) dia

XS Selva Santa Coloma de Farners 18,3 26,4 11,0 33,6 13 7,2 21 29,0 14,5 20

VN Selva Vilobí d'Onyar 17,0 25,8 8,1 31,7 14 5,2 17 27,3 13,7 20

Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) 6,1 9,9 2,5 19,4 13 -4,9 21 34,9 26,8 19

VO Solsonès Lladurs 17,0 24,7 9,5 33,7 13 4,1 21 13,0 10,7 19

VP Solsonès Pinós 16,2 24,3 8,5 32,8 13 2,3 22 20,8 11,5 31

XT Solsonès Solsona 16,7 25,3 8,3 34,0 13 1,8 22 12,6 6,2 19

VQ Tarragonès Constantí 18,4 25,0 11,7 29,9 16 7,3 22 4,9 4,9 19

XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 19,3 25,0 14,2 30,8 8 11,4 23 3,1 3,1 19

DK Tarragonès Torredembarra 18,9 24,1 14,4 30,5 16 11,8 23 3,9 3,8 19

WD Terra Alta Batea 18,5 25,4 12,3 33,1 14 7,6 22 4,2 4,2 19

XP Terra Alta Gandesa 18,3 25,1 11,7 32,6 14 7,1 22 5,2 5,2 19

D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 17,7 24,7 11,1 31,5 14 6,7 22 10,2 10,2 19

WL Urgell Sant Martí de Riucorb 18,4 25,9 11,1 34,6 13 4,2 22 4,2 4,2 19

C7 Urgell Tàrrega 19,1 27,5 11,7 35,7 13 6,2 22 3,8 3,8 19

XX Urgell Tornabous 18,0 26,6 9,1 33,7 13 2,4 22 4,7 4,7 19

VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) 4,7 8,6 1,3 19,1 13 -6,0 21 83,7 28,4 19

Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) 5,4 8,8 2,0 20,4 13 -5,5 21 59,9 24,0 19

CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 12,7 20,1 7,1 32,1 13 3,0 21 61,0 22,6 19

XC Vallès Occidental Castellbisbal 19,4 27,9 12,5 34,8 14 9,3 22 15,1 14,7 19

VU Vallès Occidental Rellinars 18,0 25,8 10,7 33,8 14 6,0 22 11,3 10,2 19

XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 18,6 26,2 11,2 35,8 14 8,6 7 14,6 8,8 19

XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 19,0 26,2 12,7 34,4 14 9,7 23 10,9 7,9 19

VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 16,6 25,2 8,0 34,6 13 3,8 22 8,6 8,3 19

D2 Vallès Occidental Vacarisses 17,7 26,3 10,0 35,3 14 5,0 22 8,1 7,8 19

X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 18,2 26,3 10,2 36,2 14 6,5 23 17,5 13,9 19

XG Vallès Oriental Parets del Vallès 19,3 26,2 12,7 34,1 14 9,2 23 20,9 15,1 19

XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 10,9 15,9 7,2 25,9 13 0,8 21 40,2 26,0 19

VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 15,0 20,5 10,6 29,3 13 4,3 20 32,5 20,3 19

WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 17,3 25,1 9,8 33,8 14 6,1 23 30,5 23,4 19

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 19/06/15. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.



33

ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar

dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació

INTENSITAT

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de

precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

ACUMULACIÓ

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja

- Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu

- Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DE 2015 · 2016. 4. 14. · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DE 2015 · 2016. 4. 14. · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...