BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2011 · 2019-05-23 · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2011 El mes de gener de 2011 ha estat termomètricament normal o fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral Central i de la Catalunya Central on el mes s’ha de qualificar de càlid. Pluviomètricament, el mes ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a punts de la depressió Central, de la serralada del Montseny, del Prepirineu i de la Val d’Aran. En canvi, a la costa Brava, a part del litoral Central i Sud, i a punts de la comarca del Berguedà ha estat normal o plujós. El mes de gener ha estat poc ventós a Catalunya, tret de tots dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu, amb dos episodis de vent significatius que han afectat àmplies àrees de les zones geogràfiques ressenyades amb ratxes de vent per sobre dels 90 km/h. Descripció sinòptica del mes El mes de gener va estar marcat per un episodi de temperatura elevada que va afectar Catalunya entre els dies 13 i 15, un episodi de fred entre els dies 20 i 25 i un episodi de precipitacions entre els dies 27 i 31:

- L’episodi de temperatura elevada es va produir per la presència d’un centre d’altes pressions que va permetre un augment de la temperatura. Aquesta pujada de la temperatura va ser més significativa a les àrees muntanyoses, la franja litoral i les zones no afectades per la boira, que es va centrar fonamentalment el fons de les valls de la depressió Central.

- L’episodi de fred va ser provocat per una invasió d’aire siberià provinent de l’interior del continent

europeu a causa del flux del nord-est generat per la presència d’un bloqueig anticiclònic a la latitud de les illes Britàniques. Les temperatures mínimes van superar el llindar de temperatura mínima extrema a totes les comarques, i, fins i tot, algunes estacions del litoral Sud amb més de 20 anys de dades van enregistrar la temperatura més baixa de la sèrie. Fora d’aquests indrets, cal remuntar-se a les onades de desembre de 2001 o dels mesos de gener i febrer de 2005 per trobar valors de temperatura mínima inferiors als d’aquest any.

- L’episodi de precipitacions va deixar quantitats importants de pluja a alguns punts del litoral. El pas

de la pertorbació també va deixar gruixos destacables de neu al Pirineu, al Prepirineu i a la Catalunya Central, tal com mostren els gruixos següents obtinguts de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). La nit del 27 al 28 es van enregistrar els gruixos més destacables, que van ser: 20 cm a Viu de Llevata (l’Alta Ribagorça); 17 cm a Planoles (el Ripollès), o 12 cm a la Pobla de Lillet (el Berguedà). També es van enregistrar gruixos de neu importants a les parts més elevades de la meitat sud, tal com mostren els 16 cm mesurats pel sensor de neu instal·lat a l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre) o els 5 cm enregistrats a l’EMA de Prades (el Baix Camp). La nit del 30 al 31, els gruixos van ser més modestos i van afectar el quadrant nord-est del Principat i la Catalunya Central: 9 cm a Planoles (el Ripollès), 4 cm a Collsuspina (Osona) o 4 cm a Espinelves (Osona). Finalment, les quantitats de precipitació més destacades entre els dies 27 i 31 enregistrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel SMC van ser: a Roses (l’Alt Empordà) es van acumular 91,6 mm; a Portbou (l’Alt Empordà), 90,6 mm; a la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà), 72,8 mm, i a Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà), 71,1 mm.

El mes va començar amb una temperatura relativament baixa i precipitacions poc importants a l’est del país a causa del flux de llevant que es va generar al Principat. La figura 1 resumeix la configuració sinòptica de la situació mitjançant la topografia de 500 hPa i la imatge del METEOSAT del dia 1 a les 12


2

hores UTC. S’hi pot observar com a 500 hPa (a uns 5.500 m d’altitud), a més del flux de llevant en superfície, hi havia un petit embossament d’aire fred enfront de la costa catalana amb una temperatura al centre de -26 ºC. La imatge del METEOSAT mostra la nuvolositat associada a aquesta situació i com era més important a la franja litoral.

Figura 1. Topografia de 500 hPa i imatge del METEOSAT del dia 1 de gener a les 12 h UTC

D’aquesta manera, fins al migdia del dia 1 es van produir algunes precipitacions a la franja litoral, i durant la matinada del dia 2 n’hi va haver de febles al litoral i prelitoral Central que van acumular quantitats minses. Al vespre, com que el flux va passar a ser del nord, també hi va haver alguna precipitació feble al vessant nord del Pirineu, amb una cota de neu a l'entorn dels 1.200 metres. La taula següent mostra les quantitats de precipitació superiors als 5 mm enregistrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel SMC els dies 1 i 2.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Cunit el Baix Penedès 10,8 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 9,2 Viladecans el Baix Llobregat 5,6

La figura 2 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant l’esmentat període, on es pot observar com les quantitats més destacades van caure al litoral Central.


3

Figura 2. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 1 i 2 de gener Després d’un dia d’impàs, Catalunya va quedar afectada per una circulació zonal en alçada durant els dies 4 a 6 que va afavorir el pas d’un front entre els dies 7 i 11 associat a una baixa ubicada al sud de les illes Britàniques. La configuració va afavorir un flux del sud sobre el Principat que va provocar una pujada significativa de la temperatura. Les figures 3 i 4 resumeixen l’evolució de la configuració sinòptica:

- La figura 3 mostra el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 5 a les 12 hores UTC. Mentre que en els nivells més baixos troposfèrics una àmplia zona depressionària apareixia a l’Atlàntic més oriental i provocava un flux del sud-oest al Principat, en els nivells mitjans de la troposfera la circulació era de l’oest amb el corrent en jet que afectava l’Europa sud-occidental.

- La pertorbació apareix ben formada a la figura 4, tal com mostren els mapes de pressió en superfície i

la topografia de 500 hPa del dia 7 a les 12 hores UTC. El marcat centre de baixes pressions s’ubicava al sud-oest de les illes Britàniques i generava en superfície un marcat flux del sud-oest, no solament a Catalunya, sinó també a gran part de l’Europa occidental. La baixa queda dibuixada en alçada, on a uns 5.500 m un solc amb direcció nord-sud provocava una ondulació del corrent en jet i donava igualment un flux del sud-oest en aquest nivell.


4

Figura 3. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 5 de gener a les 12 h UTC

Figura 4. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 7 de gener a les 12 h UTC D’aquesta manera, a última hora del dia 4 hi va haver precipitacions febles i inapreciables a punts del terç oest. Les precipitacions van continuar durant la matinada del dia 5 al Pirineu. A partir de mitja tarda, les precipitacions van afectar de manera feble i dispersa el terç oest del país, sobretot el Pirineu i Prepirineu occidental. Durant la primera part de la matinada del dia 6, una banda de precipitacions febles i inapreciables va creuar el país d'oest a est i va afectar la meitat occidental del país. A partir d'aleshores i fins al migdia, hi va haver algunes precipitacions aïllades i febles a punts del terç oest. Durant la tarda no n’hi va haver. Al final del dia, van aparèixer de nou amb una intensitat feble i aïllades al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental a causa del flux del sud-oest que va generar el pas del front, on en general s'acumularen quantitats minses. Les precipitacions es van centrar al Pirineu i Prepirineu occidental durant el dia 7, on hi va haver precipitacions febles i minses, especialment durant la matinada. Al final del dia 8, hi va haver precipitacions febles i disperses al Pirineu i al Prepirineu occidental i de manera més dispersa a la resta del terç oest. La cota de neu es va situar al voltant dels 1.600 metres.


5

Fins a mig matí del dia 9, hi va haver precipitacions febles i disperses al terç oest del país. A partir de llavors, van afectar el Pirineu i punts del Prepirineu. Durant la tarda, les precipitacions es van restringir a la meitat est del territori. En general, van ser d'intensitat feble i de caràcter dispers. Malgrat tot, al Pirineu oriental localment van ser acompanyades de calamarsa. Les quantitats acumulades van ser minses, tret de punts del Pirineu on van ser poc abundants. La cota de neu va baixar dels 1.600 als 1.200 metres al Pirineu occidental, i dels 1.700 als 1.300 metres a la resta del Pirineu. Després del pas del front, van quedar restes d’inestabilitat al quadrant nord-est durant les primeres hores del matí del dia 10, mentre que el flux del nord que es va produir va provocar una baixada de la temperatura i precipitacions minses i poc abundants al vessant nord del Pirineu, situació que es va allargar fins al dia 12. La cota de neu va començar als 1.200 metres, va baixar als 1.000 m durant el dia 11 i es va situar als 2.000 metres al final de la jornada del dia 12 a causa de l’entrada d’una àrea d’altes pressions que va comportar un augment significatiu de la temperatura. La taula següent reflecteix les quantitats de precipitació superiors als 15 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 4 i 12, on es pot observar com el quadrant nord-occidental del país va enregistrar les quantitats més destacables. La figura 5 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant l’esmentat període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 33,0 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 29,7 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 27,7 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 27,2 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 20,2 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 19,0 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 18,9 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 16,8


6

Figura 5. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 4 i 12 de gener Entre els dies 13 i 18, les altes pressions es van instal·lar al Principat, fet que va provocar especialment entre els dies 13 i 15 una pujada molt significativa de la temperatura. Aquesta pujada de la temperatura va ser més important a les àrees muntanyoses, a la franja litoral i a les zones no afectades per la boira, que va afectar fonamentalment el fons de les valls de la depressió Central. La figura 6 mostra la configuració del dia 13 a les 12 hores UTC a partir de la topografia de 850 hPa. La temperatura en aquest nivell (uns 1.500 m d’alçada) és un bon indicador de la temperatura en superfície. D’aquesta manera, a bona part de Catalunya la temperatura voltava els 10 ºC.


7

Figura 6. Topografia de 850 hPa del dia 13 de gener a les 12 h UTC A partir del dia 16, l’anticicló es va anar traslladant cap al nord, fet que va permetre una normalització de la temperatura. El dia 19 estava centrat a la latitud de les illes Britàniques, fet que va provocar un bloqueig del corrent en jet, i que gran part de l’Europa occidental quedés afectada per una invasió d’aire siberià. A Catalunya, aquesta situació es va allargar fins al dia 25. L’episodi va provocar algunes precipitacions entre els dies 19 i 23 a causa d’una zona depressionària que en alçada se situava sobre el continent europeu. Aquestes precipitacions van ser molt poc importants en tractar-se d’una massa d’aire molt seca i molt freda arrossegada per un flux del nord-est generat entre el centre d’altes pressiones damunt esmentat i una àrea depressionària ubicada a la península Itàlica. Per tant, el fet més significatiu de l’episodi va ser la baixada de temperatura que es va produir. La figura 7 presenta el mapa de pressió en superfície (a l’esquerra de la figura) i la topografia de 500 hPa (a la dreta de la figura) del dia 22 a les 12 hores UTC. S’hi pot observar com la baixa queda perfectament dibuixada a 500 hPa amb un solc en alçada en direcció nord-est a sud-oest i una temperatura molt baixa en el centre (-36 ºC a uns 5.500 m a la vertical del Principat). A més, al mapa de pressió en superfície el fet més destacat és el potent anticicló de bloqueig ubicat a Irlanda amb pressions superiors als 1.040 hPa en el centre. També hi queda ben marcat el flux del nord-est entre tots dos centres d’acció que impulsava una massa d’aire molt freda procedent de l’interior del continent. Aquest fet va provocar que les precipitacions, malgrat que febles, fossin en forma de neu a cotes molt baixes. D’aquesta manera, fins a mig matí del dia 19, hi va haver precipitacions febles a les comarques del nord-oest, amb una cota de neu que va rondar els 1.400 metres, que van deixar quantitats minses de precipitació. Al vespre, també hi va haver algunes precipitacions febles i inapreciables als Ports, amb una cota que es va mantenir a l'entorn dels 1.400 metres. Durant la tarda del dia 20, van caure alguns ruixats d'intensitat feble i localment moderats a punts de l'interior del quadrant nord-est i del nord del Maresme i la Selva, on eren acompanyats de tempesta i calabruix. Al vespre, n’hi va haver de més febles al Tarragonès que van acumular quantitats entre inapreciables i minses.


8

Figura 7. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 22 de gener a les 12 h UTC Al vessant nord del Pirineu i a punts de l'extrem nord de la serralada, hi va haver algunes nevades febles al llarg de la jornada del dia 21. Durant el dia 22, hi va haver nevades febles, disperses i intermitents al vessant nord del Pirineu, sobretot fins a primera hora del matí i durant el vespre. A partir de la tarda, hi va haver precipitacions al Maresme, el Barcelonès i punts del Vallès Oriental i del Baix Llobregat. Van ser de neu o de neu granulada a partir dels 100 metres. Finalment, durant la primera hora del dia 23 hi va haver precipitacions febles i inapreciables a punts del Barcelonès i el Maresme. Van ser en forma de neu o neu granulada per sobre dels 100 metres. La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 5 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 19 i 23. La figura 8 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant l’esmentat període, on es pot observar com el Pirineu i la costa Central van enregistrar les quantitats més destacables.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 11,6 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 8,0 Malgrat de Mar el Maresme 5,5 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 5,4


9

Figura 8. Distribució de la precipitació entre els dies 19 al 23 de gener Com ja s’ha esmentat, el més destacat d’aquest episodi va ser la temperatura molt baixa que es va assolir a Catalunya. Aquesta fredorada va ser provocada per una invasió d’aire siberià provinent de l’interior del continent europeu a causa del flux del nord-est generat per la presència d’un bloqueig anticiclònic a la latitud de les illes Britàniques, tal com es pot observar a la figura 9. Es mostra la topografia de 850 hPa del dia 22 a les 12 hores UTC, on l’entrada d’aire fred queda marcada per les tonalitats blavoses. Aquesta entrada s’estenia en direcció nord-est a sud-oest per gran part del continent europeu i arribava a afectar plenament el Principat per la seva part més sud-occidental. La temperatura en aquest nivell va ser de l’ordre dels -8 ºC a Catalunya. Les temperatures mínimes van superar el llindar de temperatura mínima extrema a totes les comarques i, fins i tot, algunes estacions del litoral Sud amb més de 20 anys de dades van enregistrar la temperatura més baixa de la sèrie. Fora d’aquests indrets, cal remuntar-se a les onades de desembre de 2001 o dels mesos de gener i febrer de 2005 per trobar valors de temperatura mínima inferiors als d’aquest any.


10

Figura 9. Topografia de 850 hPa del dia 22 de gener a les 12 h UTC

La irrupció d’aire fred es va iniciar el dijous 20 de gener, quan un potent anticicló situat a les illes Britàniques va començar a impulsar aire fred de l’interior del continent i va provocar ratxes fortes de vent a tots dos extrems del país i a zones elevades. A les cotes més altes del Pirineu, la temperatura va començar a baixar ràpidament al llarg del dia 20 i va tocar fons entre els dies 21 i 22 de gener. Concretament, la temperatura més baixa enregistrada per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya entre els dies 21 i 25 de gener de 2010 van ser els -19,1 ºC de la matinada del 22 de gener a Sasseuba (2.228 m), a la comarca de la Val d’Aran. A l’alta muntanya pirinenca, la invasió d’aire fred no es pot qualificar d’excepcional, ja que durant l’any 2010 hi va haver diversos episodis en què es van enregistrar temperatures inferiors (febrer i març de 2010) o semblants (desembre de 2010) a les d’aquests dies. El ràpid afebliment del vent i l’absència de nuvolositat a la major part del país van permetre que les matinades dels dies 22 i 23 les glaçades fossin generals i afectessin fins i tot bona part del litoral. Concretament, l’interior del país i les valls del Pirineu van enregistrar els valors més baixos de l’episodi durant les primeres hores del dia 23. Tot i que a partir del dia 23 al matí hi va haver una pujada clara de la temperatura a l’alta muntanya, l’aire fred va quedar estancat a les zones més baixes del país, fins al punt que a la major part del litoral i prelitoral, i també en algunes fondalades de l’interior, la temperatura mínima es va assolir durant la matinada dels dies 24 i 25. Concretament, moltes estacions dels dos extrems del litoral i de la comarca de la Ribera d’Ebre, i també alguns punts de la depressió Central, van enregistrar la temperatura més baixa de l’episodi durant les primeres hores del dimarts 25 de gener. Al llarg de tot l’episodi, el 95% de les estacions de la XEMA van superar el llindar de temperatura mínima extrema, mentre que 25 de les 119 estacions de la XEMA amb 10 anys o més de dades disponibles van enregistrar el valor més baix en un mes de gener. D’aquestes, la taula següent mostra les 7 estacions amb 10 anys o més de dades disponibles que van enregistrar la temperatura mínima absoluta de tota la sèrie. Cal destacar algunes estacions del sud del país com ara Vinyols i els Arcs (el Baix Camp), Ulldecona - els Valentins (el Montsià) i Constantí (el Tarragonès), que van enregistrar el valor més baix de tota la seva sèrie, que ja supera els 20 anys de dades.


11

Estació Comarca Inici sèrie Tnn episodi (ºC) Data Tnn gener

(ºC) Tnn sèrie

(ºC) Vinyols i els Arcs el Baix Camp 17.5.1989 -3,4 24 -2,9 -3,4 el Vendrell el Baix Penedès 11.6.1999 -5,0 22 -3,7 -3,7 Alcanar el Montsià 6.5.1991 -2,3 22 -2,1 -2,1 Ulldecona - els Valentins el Montsià 15.11.1990 -8,1 23 -6,3 -7,3 Constantí el Tarragonès 29.5.1990 -8,0 23 -6,2 -6,5 Torredembarra el Tarragonès 20.12.1999 -2,3 24 -2,3 -2,3 Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental 15.5.1998 -6,0 22 -5,7 -5,9

D’altra banda, la taula següent mostra les 18 estacions amb 10 anys o més de dades disponibles que han enregistrat el valor més baix en un mes de gener però no han assolit el valor més baix de tota la seva sèrie de dades:

Estació Comarca Inici sèrie Tnn episodi (ºC) Data Tnn gener

(ºC) Tnn sèrie

(ºC) Cabanes l’Alt Empordà 11.6.1991 -6,1 25 -4,9 -8,7 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 14.3.2000 -6,6 25 -5,5 -8,5 Roses l’Alt Empordà 23.2.1996 -4,5 25 -3,8 -6,0 Torroella de Fluvià l’Alt Empordà 14.3.2000 -6,1 25 -5,7 -7,9 Organyà l’Alt Urgell 16.1.1996 -9,6 24 -9,6 -15 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 14.2.1996 -13,1 23 -12,5 -16,8 Prades el Baix Camp 12.12.1995 -11,5 23 -11 -12,2 l'Aldea el Baix Ebre 4.6.1991 -3,8 25 -2,6 -4,7 Blancafort la Conca de Barberà 18.1.2000 -7,6 23 -7,3 -11,6 l'Espluga de Francolí la Conca de Barberà 23.2.1996 -7,0 23 -6,4 -8,8 Castelldans les Garrigues 16.9.1997 -9,0 25 -7,8 -12,4 Ascó la Ribera d'Ebre 15.6.1998 -5,8 25 -5,2 -11,4 Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 18.11.1996 -5,9 24 -4,2 -6,9 Vinebre la Ribera d'Ebre 22.1.1998 -9,4 25 -7,2 -10,8 Cervera la Segarra 27.10.1995 -8,8 23 -8,2 -11,2 Seròs el Segrià 5.1.1998 -9,4 25 -8,1 -9,8 Lladurs el Solsonès 5.5.1998 -10,6 23 -10,5 -12,9 Rellinars el Vallès Occidental 18.2.1998 -8,3 24 -7,0 -11,1

El mapa següent mostra la temperatura mínima enregistrada al llarg d’aquest episodi arreu del país. Es pot veure com les glaçades van afectar tot Catalunya excepte el centre de la ciutat de Barcelona, on la temperatura ha quedat lleugerament positiva (la temperatura mínima de l’episodi ha estat de 2,4 ºC a Barcelona – el Raval), probablement a conseqüència de l’illa de calor urbana.


12

Figura 10. Distribució de la temperatura mínima entre els dies 21 i 25 de gener La fredorada es va donar per finalitzada el dia 26, si bé l’aire fred en menor intensitat es va mantenir a Catalunya fins a finals de mes. A partir del dia 27 i fins al dia 31, el Principat va quedar afectat per una àrea depressionària que va donar un destacable episodi de precipitacions i va deixar quantitats importants de pluja en alguns punts del litoral. El pas de la pertorbació també va deixar gruixos destacables de neu al Pirineu, el Prepirineu i la Catalunya Central, a causa fonamentalment de l’aire fred que encara era instal·lat al país. La figura 11 descriu la configuració sinòptica durant aquests dies a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 28 a les 12 hores UTC. Es pot observar com una àmplia zona depressionària afectava gran part de la península Ibèrica. La pertorbació apareix perfectament dibuixada en els dos nivells analitzats, amb un flux del sud-est en superfície que impulsava aire humit de la Mediterrània sobre el Principat. En alçada, la depressió freda amb una temperatura de -30 ºC en el seu centre s’estenia en direcció nord-est a sud-oest amb un centre principal al nord-oest de la península Ibèrica però que abastava gran part de l’Europa sud-occidental.


13

Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 28 de gener a les 12 hores UTC

Durant la matinada i fins a primera hora del matí del dia 27, hi va haver precipitacions febles i anecdòtiques en forma de neu a cotes d'uns 200 metres a punts del litoral, el prelitoral i la depressió Central. Al llarg del matí, hi va haver algunes precipitacions febles a punts del litoral i el prelitoral, amb una cota de neu que ràpidament va pujar fins als 800 metres. Durant la tarda, les precipitacions es van fer més extenses i també van afectar la resta de la meitat est. Al llarg del dia, la cota va anar pujant fins a uns 900 metres d'alçada. Les precipitacions van continuar el dia 28. De matinada i fins a primera hora del matí, n’hi va haver de febles al litoral Central i al litoral i prelitoral Nord. A partir de mig matí, es van iniciar precipitacions entre febles i moderades per l'extrem sud del país, al migdia van afectar la meitat oest del país i es van estendre de sud-oest a nord-est al llarg de la tarda. Van acumular quantitats entre poc abundants i abundants (de 20 a 50 mm en 24 hores), si bé puntualment molt abundants (més de 50 mm en 24 hores) a punts de la meitat sud del litoral. La cota de neu es va situar al voltant dels 1.000 metres en general, tot i que al Pirineu, el Prepirineu i puntualment també a punts de la Catalunya Central es va situar entre 700 i 800 metres. Les precipitacions van ser acompanyades localment de tempesta i calamarsa o calabruix. Durant el dia 29, hi va haver precipitacions entre febles i moderades al terç nord i la resta de la meitat est del país. Les quantitats acumulades van ser abundants i localment molt abundants al litoral Nord, i poc abundants al Pirineu i el Prepirineu oriental, el prelitoral Nord i la meitat nord del prelitoral i litoral Central. A la resta de la contrada, les quantitats acumulades van ser minses. Localment, les precipitacions van ser acompanyades de tempesta i calabruix. La cota de neu es va situar al voltant dels 500 metres durant la matinada, i durant el dia va pujar a l’entorn dels 1.200 metres. Hi va haver precipitacions febles al llarg del dia 30 al terç nord i la resta del quadrant nord-est. Van ser disperses fins a migdia, i a partir d'aleshores més extenses. Van acumular quantitats minses i localment poc abundants al litoral Nord. Puntualment, les precipitacions van ser acompanyades de calamarsa o calabruix. La cota de neu es va situar a l’entorn dels 750 metres. Fins a migdia del dia 31, hi va haver precipitacions al Pirineu, el Prepirineu i la meitat est; a partir d'aleshores, van arribar a altres punts del litoral i el prelitoral Sud, i també de la depressió Central. Van ser febles i minses en conjunt, tret de punts d'Osona, el Berguedà i el Ripollès on van ser poc abundants. Durant la matinada, la cota de neu es va situar a l’entorn dels 700 metres, si bé al Pirineu oriental va baixar fins als 600 metres. Al llarg del dia, va anar pujant per sobre dels 900 metres, tot i que de nou al vespre va baixar fins als 750 metres aproximadament.


14

La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 50 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 27 i 31, on es pot observar com la meitat est del país va enregistrar les quantitats més destacables. La figura 12 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant l’esmentat període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Roses l’Alt Empordà 91,6 Portbou l’Alt Empordà 90,1 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 72,8 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 71,1 Monells el Baix Empordà 67,5 Castell d'Aro el Baix Empordà 65,8 el Vendrell el Baix Penedès 62,7 Serra de Daró el Baix Empordà 61,6 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 61,3 Constantí el Tarragonès 60,9 Cassà de la Selva el Gironès 60,1

Figura 12. Distribució de la precipitació entre els dies 27 al 31 de gener

El pas de la pertorbació també va deixar gruixos destacables de neu al Pirineu, al Prepirineu i a la Catalunya Central, tal com mostren els gruixos següents obtinguts de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada pel SMC.


15

La nit del 27 al 28 es van enregistrar els gruixos més destacables de l’episodi, que van ser:

Punt d’observació Comarca Gruix de neu (cm)Viu de Llevata l’Alta Ribagorça 20 Planoles el Ripollès 17 la Pobla de Lillet el Berguedà 12 Das la Cerdanya 9 Bagà el Berguedà 8 Gombrèn el Ripollès 7 Esterri d’Àneu el Pallars Sobirà 4 Espinelves Osona 3 Coll de Nargó l’Alt Urgell 1

També es van enregistrar gruixos de neu destacables a les parts més elevades de la meitat sud, tal com mostren els 16 cm mesurats pel sensor de neu instal·lat a l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre) o els 5 cm enregistrats a l’EMA de Prades (el Baix Camp). La nit del 30 al 31, els gruixos van ser més modestos i van afectar el quadrant nord-est del Principat i la Catalunya Central:

Punt d’observació Comarca Gruix de neu (cm) Planoles el Ripollès 9 Collsuspina Osona 4 Espinelves Osona 4 Bagà el Berguedà 3 Sant Hilari Sacalm la Selva 2 Vic Osona 1


16

Temperatura Termomètricament, el mes de gener s’ha de considerar normal o fred1 a Catalunya, tret de punts del litoral Central i de la Catalunya Central, on el mes s’ha de qualificar de càlid. Aquest fet s’ha d’explicar per la glopada d’aire fred que es va produir entre els dies 21 i 25 i que va mantenir la temperatura baixa fins a finals de mes. Aquest episodi va contrarestar el període càlid que va patir el Principat durant la primera quinzena del mes i que va tenir el seu punt àlgid entre els dies 13 i 15. Les màximes durant aquests dies van superar els 20 ºC a molts punts del litoral, el prelitoral i la Catalunya Central. Al Pirineu, es van arribar a superar els 15 ºC, tal com demostren els 18,6 ºC del dia 14 a l’EMA de Molló (el Ripollès). Les anomalies negatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener en el període de referència 1961-1990) que han estat inferiors als -1,5 ºC s’han produït al nord-est del país i a la depressió Central. A les terres de Lleida, aquestes anomalies negatives s’han produït segurament per la presència de boires durant el tram central del mes que van mantenir la temperatura baixa durant l’episodi càlid damunt descrit. La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives enregistrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Castelló d'Empúries l’Alt Empordà -2,1 Torroella de Fluvià l’Alt Empordà -1,9 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà -1,8 Ventalló l’Alt Empordà -1,7 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà -1,6 Alcarràs el Segrià -1,5 Castelldans les Garrigues -1,5 Serra de Daró el Baix Empordà -1,5

1

Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistradarespecte de la mitjana

climàtica Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec sec normal plujós molt plujós

< 30% entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

molt càlidcàlid normal fred molt fred

≥ +3,0 ºC entre +3,0 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤ -3,0 ºC


17

Les anomalies positives més significatives són les que presenta la taula següent; han afectat zones de la Catalunya Central i del litoral Central:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Muntanyola Osona +2,1 Perafita Osona +1,5 Gurb Osona +1,4 Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,2 Viladrau Osona +1,2 Clariana de Cardener el Solsonès +1,2 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat +1,2 Vallirana el Baix Llobregat +1,1 Lladurs el Solsonès +1,1


18

Precipitació Pluviomètricament, el mes de gener ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a punts de la depressió Central, de la serralada del Montseny, del Prepirineu i de la Val d’Aran. En canvi, a la costa Brava i part del litoral Central i Sud i punts de la comarca del Berguedà, el mes ha estat normal o plujós. Aquesta distribució es relaciona amb el caràcter de les pertorbacions que van visitar el Principat durant el gener, la més activa de les quals va afectar Catalunya entre els dies 27 i 31, amb fluxos del primer i segon quadrant, i es va deixar sentir sobretot al Pirineu oriental, el litoral i el prelitoral. La precipitació acumulada durant el període de l’1 al 31 de gener de 2011 a les EMA gestionades pel SMC mostra que els valors varien entre els més de 60 mm enregistrats a punts del litoral de les comarques del Baix Penedès i del Garraf i de la Costa Brava, i els menys de 10 mm a àmplies zones de la depressió Central. Així, la taula següent mostra les quantitats de precipitació més remarcables enregistrades al llarg del mes de gener a les EMA gestionades pel SMC.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Roses l’Alt Empordà 91,6 Portbou l’Alt Empordà 90,5 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 74,3 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 72,5 Monells el Baix Empordà 68,9 Castell d'Aro el Baix Empordà 66,2 el Vendrell el Baix Penedès 63,8 Cunit el Baix Penedès 63,1 Serra de Daró el Baix Empordà 63,0 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 61,9 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 61,8 Constantí el Tarragonès 61,7 Cassà de la Selva el Gironès 60,7

Les quantitats màximes de precipitació per sobre dels 40 mm en 24 hores mesurades a les EMA gestionades pel SMC queden reflectides a la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca PPT x 24 h (mm) Dia Portbou l’Alt Empordà 73,2 29 Roses l’Alt Empordà 70,6 29 el Vendrell el Baix Penedès 58,8 28 Constantí el Tarragonès 56,9 28 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 51,5 29 Torredembarra el Tarragonès 48,8 28 Castell d'Aro el Baix Empordà 47,0 29 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 45,6 29 PN dels Ports el Baix Ebre 45,4 27 Vallirana el Baix Llobregat 42,3 28 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 42,1 28 Cunit el Baix Penedès 40,0 28


19

A continuació, es presenten els gràfics d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades pel SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s’han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. La Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i

Sasseuba (2.226 m) 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.540 m), Espot (2.520 m), Lac

Redon (2.236 m) i Salòria (2.445 m) 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. El Cadí nord (2.149 m)-Prat d’Aguiló, Malniu

(2.310 m), el Port del Comte (2.300 m) i Ulldeter (2.367 m). Els màxims de neu al llarg del mes de gener es van assolir a les estacions ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana i a l’Aran-franja nord de la Pallaresa, tal com mostren els 142 cm enregistrats a l’EMA de Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, els 95 cm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà o els 86 cm a la Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà. En canvi, els gruixos al Pirineu oriental van ser més modestos. Els episodis de neu significatius van ser tres a la zona de l’Aran-franja nord de la Pallaresa, entre els dies 9 i 11 i els dies 21 i 28; dos a la Pallaresa-Ribagorçana, els dies 9 i 21, i solament un a la zona del Pirineu oriental, els dies 28 i 29. Aquest últim episodi va afectar especialment el Pirineu oriental tal com mostren els 39 cm acumulats durant aquests dos dies a Núria (1.971 m) a la comarca del Ripollès o els 38 cm a Ulldeter (2.364 m) a la comarca del Ripollès, encara que en el mateix episodi es van acumular 22 cm a Espot (2159 m) a la comarca del Pallars Sobirà. La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual enregistrat a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 142 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 95 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 86 el Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 58 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 57 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 56 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 49 Núria (1.971 m) el Ripollès 39 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 35 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 34 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 28 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 26

Si comparem els gruixos de neu del mes de gener d’enguany respecte dels gruixos de neu assolits al gener de l’any passat, trobem que excepte a les EMA de Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran amb un +7% respecte del gener de 2010, o la d’Ulldeter (2.364 m) a la comarca del Ripollès amb un +44%, la resta d’EMA presenten gruixos per sota dels enregistrats al gener de 2010. Aquests gruixos varien entre el -12% a Malniu (2.230 m) a la comarca de la Cerdanya o el -24% a Núria (1.971 m) a la comarca del Ripollès, el -61% a les EMA de Boí (2.535 m) a la comarca de l’Alta Ribagorça o el -62% a Espot (2.519 m) a la comarca del Pallars Sobirà.


20

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana

0102030405060708090

100110120130140150160170180

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

la Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuba (2.228 m)

0102030405060708090100110120130140150160170180

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)


21

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental

0102030405060708090100110120130140150160170180

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló El Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.364 m)


22

Vent El mes de gener ha estat poc ventós a Catalunya, tret de tots dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu, amb dos episodis de vent significatius que han afectat àmplies àrees d’aquestes zones geogràfiques amb ratxes de vent per sobre dels 90 km/h. El primer episodi es va produir entre els dies 11 i 12 en relació amb un front que va afectar el Principat, després del pas del qual es va generar un flux del nord sobre el Principat. Va afectar tots dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu. Les ratxes de vent més importants (per sobre dels 90 km/h) enregistrades a les EMA gestionades pel SMC són les que es presenten a continuació.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa de vent (km/h) Dia Portbou l’Alt Empordà 123,8 11 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 104,4 11 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 103,3 11 Mas de Barberans-Abocador el Montsià 96,5 12 el Perelló el Baix Ebre 93,2 11 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 92,5 11

Entre els dies 20 i 21, a causa d’un bloqueig anticiclònic que hi havia sobre l’Atlàntic, Catalunya va quedar afectada per una pertorbació procedent de l’interior del continent europeu (vegeu la figura 7). Entre tots dos centres d’acció, es va generar un flux fort del primer quadrant sobre el Principat que va produir ratxes de vent fort a l’extrem nord del Principat i a les parts més elevades de la serralada Prelitoral. Les ratxes de vent més importants (per sobre dels 90 km/h) enregistrades a les EMA gestionades pel SMC són les que es presenten a continuació.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa de vent (km/h) Dia Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 151,9 21 Portbou l’Alt Empordà 117,7 20 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 113,4 21 Santuari de Queralt el Berguedà 108,0 21 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 101,5 21 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 92,2 21

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors), i alhora informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


23

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa de ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

Sant Pere Pescador

16,9

16,4

21 de gener

N

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

WNW

21 de gener

U2 Alt Empordà

DQ

X4 Barcelonès Barcelona-Raval

11,4

WSW

20 de gener

C8 Segarra Cervera

20,1

UU Montsià Amposta

23,0

11 de gener

15,8

WSW

21 de gener

CY Osona Muntanyola

12,5

WSW

WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.571 m) NW

DP Cerdanya Das

20,3

21 de gener

E

12 de gener

WNW

8 de gener

VK Segrià Lleida-Raimat

16,7

WNW

11 de gener

0,3

31,3

14,5

6,2

20,4

0,5

14,9

6,9

1,8

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s)


24

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE GENER DE 2011 Temperatura màxima absoluta

Anglès (la Selva) 21,5 ºC Dia 7 la Bisbal del Penedès (el Baix Penedès) 21,4 ºC Dia 14

Sant Pau de Segúries (el Ripollès) 21,3 ºC Dia 14

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Sasseuba (2.228 m) - la Val d’Aran -19,1 ºC Dia 22 la Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà -18,8 ºC Dia 23 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -17,8 ºC Dia 22

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -15,6 ºC Dia 23 el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) -13,1 ºC Dia 23 Guardiola de Berguedà (el Berguedà) -12,5 ºC Dia 23

Precipitació màxima en 24 hores

Portbou (l’Alt Empordà) 73,2 mm Dia 29 Roses (l’Alt Empordà) 70,6 mm Dia 29 el Vendrell (el Baix Penedès) 58,8 mm Dia 28


25

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC GENER 2011

Codi Comarca Nom EMA Tmm(ºC)

Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 7,2 13,2 2,4 20,9 14 -4,7 26 39,7 36,6 28DQ Alt Camp Vila-rodona 7,1 12,4 2,9 20,1 14 -4,2 23 25,7 23,7 28U1 Alt Empordà Cabanes 6,8 12,8 1,5 20,5 7 -6,1 25 37,0 24,7 29W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 6,7 12,2 1,2 20,2 7 -6,6 25 61,8 45,6 29VZ Alt Empordà Espolla 7,0 12,1 2,0 19,7 7 -5,6 25 55,2 37,5 29D6 Alt Empordà Portbou 8,0 10,9 5,6 19,7 7 -0,7 22 90,5 73,2 29D4 Alt Empordà Roses 8,0 12,6 3,5 18,9 7 -4,5 25 91,6 70,6 29U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 7,0 12,2 1,9 20,2 7 -5,0 25 72,5 51,5 29W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 6,2 12,2 1,0 20,0 7 -6,1 25 54,2 35,3 29W3 Alt Empordà Ventalló 6,6 12,6 1,0 20,2 13 -6,8 25 56,8 38,1 29WP Alt Penedès Canaletes 6,6 11,8 2,4 20,3 14 -4,3 23 35,0 34,3 28DI Alt Penedès Font-rubí 7,2 12,2 3,3 19,2 14 -3,9 23 30,5 29,6 28W4 Alt Penedès la Granada 7,0 13,0 2,5 19,5 14 -3,9 23 45,1 36,9 28U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 6,1 12,6 1,1 18,8 14 -6,4 23 35,0 31,2 28WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 6,3 13,3 0,8 20,2 14 -6,0 22 35,6 33,6 28CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 2,4 9,0 -2,2 15,3 14 -10,9 23 11,3 6,0 28W5 Alt Urgell Oliana 2,7 8,6 -1,8 17,0 7 -10,5 24 15,7 9,4 28CJ Alt Urgell Organyà 2,7 10,0 -1,9 15,9 16 -9,6 24 12,9 9,8 28Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -4,6 -0,8 -7,2 8,5 13 -17,6 21 55,8 20,0 28CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 0,6 8,8 -4,4 15,6 16 -13,1 23 31,2 11,0 9CE Anoia els Hostalets de Pierola 7,0 12,6 2,7 20,7 14 -4,3 23 30,8 29,6 28XB Anoia la Llacuna 5,0 10,8 -0,1 18,8 14 -8,3 22 28,6 27,6 28XA Anoia La Panadella 3,8 7,2 0,8 15,7 7 -8,0 23 20,2 18,3 28H1 Anoia Òdena 4,3 11,7 -1,4 18,5 14 -9,1 22 22,0 20,8 28WW Bages Artés 3,8 11,6 -1,7 18,4 7 -9,6 24 29,3 24,2 28U4 Bages Castellnou de Bages 5,1 11,0 0,7 18,1 14 -6,9 23 21,7 19,2 28R1 Bages el Pont de Vilomara 4,2 12,6 -1,3 19,5 7 -8,9 24 29,7 29,1 28WN Bages Montserrat - Sant Dimes 5,3 8,4 2,6 19,0 14 -4,3 23 20,6 19,6 28CL Bages Sant Salvador de Guardiola 3,2 10,7 -2,2 17,8 7 -10,6 24 26,4 24,8 28U5 Baix Camp Prades 2,4 7,5 -1,9 15,9 14 -11,5 23 23,0 14,2 28W6 Baix Camp Riudoms 8,3 13,5 3,9 20,1 14 -2,2 22 44,8 35,3 28U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 8,5 13,1 4,0 18,9 12 -3,4 24 52,3 42,1 28U7 Baix Ebre Aldover 8,3 13,7 4,1 20,7 13 -2,2 25 13,8 8,6 28DB Baix Ebre el Perelló 7,6 12,3 4,3 19,5 8 -2,3 24 34,2 30,5 28U9 Baix Ebre l'Aldea 8,2 13,6 3,7 20,1 12 -3,8 25 23,8 13,0 28UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 8,4 13,3 4,3 20,2 8 -1,9 25 34,2 28,6 28X5 Baix Ebre PN dels Ports 3,0 8,0 -0,4 18,9 14 -10,5 23 57,9 45,4 27DO Baix Empordà Castell d'Aro 7,0 12,5 2,8 18,3 8 -4,1 25 66,2 47,0 29DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 6,5 13,1 1,2 20,6 8 -6,5 25 58,7 25,6 29UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 6,0 12,2 0,9 19,5 8 -6,4 25 74,3 33,3 29UC Baix Empordà Monells 6,2 12,8 0,4 20,5 8 -7,3 25 68,9 31,4 28UD Baix Empordà Serra de Daró 6,2 12,4 0,8 20,2 8 -7,1 25 63 27,4 29UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 7,0 12,4 2,0 19,9 8 -6,0 25 49 35,5 29UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 6,3 10,5 3,6 17,1 14 -2,9 23 56,1 27,7 28D3 Baix Llobregat Vallirana 8,5 13,9 4,7 20,6 14 -2,2 23 51,0 42,3 28UG Baix Llobregat Viladecans 8,2 13,2 4,2 17,8 9 -1,7 22 33,8 20,8 28


26


Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

WZ Baix Penedès Cunit 8,6 14,0 4,3 19,3 11 -3,1 22 63,1 40,0 28UH Baix Penedès el Montmell 7,0 12,1 3,5 20,0 14 -2,9 22 34,5 30,1 28D9 Baix Penedès el Vendrell 7,8 14,0 2,7 18,9 14 -5,0 22 63,8 58,8 28WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 6,9 13,3 0,8 21,4 14 -7,5 24 37,4 34,1 28WU Barcelonès Badalona - Museu 9,5 13,1 6,3 18,7 8 -0,7 23 30,5 18,6 28D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 7,6 11,5 5,0 17,6 14 -2,4 23 44,2 32,1 28X4 Barcelonès Barcelona - Raval 10,4 14,0 7,8 19,1 9 2,4 22 36,5 23,0 28X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 9,0 13,7 5,3 19,2 8 -0,7 22 36,5 24,8 28X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 9,3 13,3 6,1 18,1 8 -0,6 25 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny 1,6 4,9 -1,5 14,3 14 -9,5 22 33,0 19,8 28WV Berguedà Guardiola de Berguedà 1,7 9,6 -3,4 16,8 14 -12,5 23 27,6 17,0 28CR Berguedà la Quar 3,4 8,7 0,1 15,7 16 -9,5 23 47,3 20,2 28WM Berguedà Santuari de Queralt 4,0 7,6 1,1 16,4 14 -8,5 23 31,6 19,1 28Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló * * * * * -15,4 22 37,8 24,9 28DP Cerdanya Das -0,2 8,0 -6,6 14,7 14 -15,6 23 10,5 7,8 28Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -2,0 1,6 -5,0 11,0 15 -15,5 22 28,8 14,8 28W8 Conca de Barberà Blancafort 5,0 11,0 -0,2 18,1 7 -7,6 23 19,0 17,1 28CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 5,1 10,6 0,8 17,8 7 -7,0 23 26,0 22,9 28UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 4,5 9,2 0,6 17,4 16 -8,1 23 21,8 19,4 28UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 8,3 14,0 4,8 19,0 9 -2,4 22 59,7 38,7 28UL Garrigues Castelldans 3,8 9,1 -0,8 17,6 8 -9,0 25 6,0 1,8 5UM Garrigues la Granadella 4,4 9,6 -0,3 17,1 7 -7,3 25 6,0 2,2 5W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 4,3 11,8 -0,9 18,3 16 -9,2 22 56,3 29,0 28DC Garrotxa Olot 5,1 11,8 0,0 19,3 7 -7,9 23 42,6 22,0 28UN Gironès Cassà de la Selva 6,3 12,7 1,1 19,4 8 -6,7 24 60,7 33,6 29UO Gironès Fornells de la Selva 5,5 13,2 -0,3 20,5 8 -8,4 23 52,5 25,5 29XJ Gironès Girona 5,8 13,1 0,0 20,9 8 -7,4 23 48,8 24,1 28WF Gironès Vilablareix 5,6 12,9 -0,2 20,4 8 -8,4 23 52,2 24,0 28UP Maresme Cabrils 9,1 13,7 5,6 18,5 8 -0,8 22 40,2 16,6 29UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 6,5 10,5 3,6 16,6 14 -3,0 22 40,2 20,5 28WT Maresme Malgrat de Mar 7,8 12,7 3,4 17,4 13 -4,5 22 40,7 20,7 29DD Maresme Vilassar de Mar 9,2 13,7 5,9 17,8 9 0,0 22 32,8 14,5 28US Montsià Alcanar 8,7 13,2 4,5 19,6 11 -2,3 22 21,4 12,8 27UU Montsià Amposta 8,5 13,7 4,6 19,8 12 -1,9 25 24,3 13,2 28UW Montsià els Alfacs 8,4 12,1 5,4 18,6 11 -0,5 24 37,1 21,1 28DL Montsià Illa de Buda 9,4 13,9 5,9 20,1 11 0,0 25 28,8 18,7 28C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 8,3 13,2 4,4 19,6 12 -3,4 23 25,1 17,7 27UX Montsià Ulldecona - els Valentins 7,1 13,5 2,1 20,2 12 -8,1 23 31,4 15,7 27WB Noguera Albesa 3,6 8,1 -0,5 17,6 7 -8,2 24 11,2 6,3 28WG Noguera Algerri 3,8 8,2 -0,4 16,9 7 -7,8 24 11,1 7,2 28X6 Noguera Baldomar 2,3 7,9 -2,2 17,5 7 -10,4 24 16,9 12,4 28WX Noguera Camarasa 3,2 7,8 -0,3 15,1 7 -7,9 23 15,6 10,7 28WA Noguera Oliola 2,2 7,6 -2,4 16,2 7 -11,1 23 14,6 11,3 28UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 3,3 8,2 -0,6 16,1 7 -8,6 23 22,8 16,6 28V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 3,7 8,9 -1,0 18,2 7 -8,3 25 11,2 7,6 28CQ Noguera Vilanova de Meià 3,3 8,1 -0,6 17,0 7 -8,8 23 26,9 23,2 28V3 Osona Gurb 3,8 10,8 -1,3 17,6 7 -8,8 22 23,1 13,4 28V4 Osona Montesquiu 3,6 10,7 -1,4 18,1 16 -9,6 22 31,7 19,3 28CY Osona Muntanyola 4,9 9,2 1,6 17,6 14 -7,1 23 19,5 14,7 28CC Osona Orís 3,4 10,9 -1,6 17,5 14 -9,8 23 27,3 16,6 28V5 Osona Perafita 3,8 9,3 -0,3 16,0 16 -9,5 23 29,8 17,1 28


27


Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

WS Osona Viladrau 4,1 9,4 0,5 19,0 14 -8,3 24 38,9 18,3 28CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 1,9 8,2 -2,5 11,9 8 -9,6 24 18,5 9,6 28WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 1,3 4,3 -1,2 13,5 13 -9,9 22 17,5 7,4 28CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 3,7 10,2 -0,4 15,7 16 -8,2 23 13,9 7,2 28Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -3,8 -0,1 -7,2 9,9 14 -18,8 23 31,6 10,4 28Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3,8 -0,1 -6,3 14,2 15 -17,8 22 48,6 10,9 9Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -3,9 -1,1 -6,1 8,0 15 -17,2 21 61,9 31,5 28ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -4,1 -1,3 -6,5 8,6 15 -17,5 22 43,6 18,3 28XH Pallars Sobirà Sort 2,1 10,2 -3,0 16,8 14 -9,8 24 17,6 8,6 9DJ Pla de l'Estany Banyoles 7,0 12,2 2,9 20,5 8 -4,7 22 40,2 21,5 29C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 3,4 8,4 -1,0 16,6 7 -8,6 23 5,3 2,6 28V8 Pla d'Urgell el Poal 3,0 8,7 -2,0 17,1 7 -10,1 25 9,0 4,9 28WC Pla d'Urgell Golmés 3,5 8,6 -1,2 17,3 7 -9,4 24 8,4 3,4 28XI Pla d'Urgell Mollerussa 3,5 8,6 -1,2 17,2 8 -9,0 25 5,2 1,9 28WJ Priorat el Masroig 5,4 11,9 0,3 19,2 8 -7,4 23 7,0 5,5 28X1 Priorat Falset 5,9 11,2 1,8 18,2 8 -6,3 23 14,8 12,2 28D1 Priorat Margalef 4,3 11,0 -0,3 18,4 7 -8,6 23 10,3 7,5 28WR Priorat Torroja del Priorat 5,9 12,6 1,1 19,8 8 -7,5 23 10,5 7,7 28XD Priorat Ulldemolins 4,9 10,2 0,7 17,1 7 -8,2 23 12,1 7,6 28VA Ribera d'Ebre Ascó 5,5 10,2 1,6 17,8 8 -5,8 24 7,2 2,6 28VB Ribera d'Ebre Benissanet 6,3 12,7 1,3 19,6 8 -6,5 26 12,0 8,5 28VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 6,2 11,4 2,3 18,4 8 -6,6 25 4,2 1,8 5D7 Ribera d'Ebre Vinebre 5,4 12,1 0,3 19,1 12 -9,4 25 8,6 5,3 28CG Ripollès Molló 2,2 7,9 -1,9 18,6 14 -10,2 22 44,3 16,8 28DG Ripollès Núria (1.971 m) -0,8 4,6 -4,8 13,9 15 -14,5 22 51,8 22,9 28CI Ripollès Sant Pau de Segúries 1,9 9,9 -3,1 21,3 14 -11,6 23 40,6 20,5 28Z4 Ripollès Ulldeter (2.364 m) -2,8 0,2 -5,5 10,6 15 -16,8 22 48,5 15,5 28C8 Segarra Cervera 3,0 7,6 -0,7 17,4 7 -8,8 23 6,2 5,2 28VD Segarra el Canós 3,6 7,6 0,0 17,0 7 -6,9 22 6,5 2,2 31VE Segrià Aitona 3,9 10,1 -1,0 17,8 11 -9,6 25 6,2 2,8 5VF Segrià Alcarràs 3,6 9,5 -1,2 16,8 11 -9,4 25 7,8 2,2 5WK Segrià Alfarràs 3,4 8,5 -1,3 17,2 8 -8,7 22 9,8 6,4 28X3 Segrià Alguaire 4,0 7,9 0,4 16,6 7 -6,6 22 9,9 4,9 28VH Segrià Gimenells 3,6 8,5 -0,6 16,2 8 -8,0 24 10,0 3,1 28VJ Segrià Lleida - Bordeta 3,7 9,1 -0,9 16,4 8 -9,1 25 5,7 2,0 5WI Segrià Maials 4,1 8,6 0,1 18,0 8 -6,8 25 6,0 2,6 5VK Segrià Raimat 3,3 8,7 -1,2 17,3 7 -9,7 23 8,9 3,1 28VL Segrià Seròs 4,4 10,0 -0,1 17,9 11 -9,4 25 6,0 3,0 5X7 Segrià Torres de Segre 4,2 8,5 0,6 15,8 8 -6,8 25 6,5 2,3 5VM Segrià Vilanova de Segrià 3,4 9,2 -1,8 18,2 7 -10,2 24 10,4 3,8 28DN Selva Anglès 6,1 13,0 0,1 21,5 7 -7,4 23 39,8 18,0 28VN Selva Vilobí d'Onyar 5,5 13,1 -0,4 19,7 8 -8,8 22 45,5 19,8 28CA Solsonès Clariana de Cardener 4,4 9,7 0,7 18,0 16 -8,1 23 16,7 14,5 28VO Solsonès Lladurs 3,2 8,5 -0,4 16,2 16 -10,6 23 10,6 5,6 28VP Solsonès Pinós 3,3 7,9 -0,3 17,2 7 -8,2 22 20,4 17,8 28Z8 Solsonès Port del Comte (2.316 m) -3,2 -1,1 -5,6 7,7 15 -15,9 21 22,0 8,4 6VQ Tarragonès Constantí 7,4 13,8 1,9 20,1 14 -8,0 23 61,7 56,9 28XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 8,7 14,2 3,8 19,6 11 -4,0 25 37,8 35,2 28DK Tarragonès Torredembarra 8,7 13,3 4,4 18,9 11 -2,3 24 53,5 48,8 28WD Terra Alta Batea 5,6 9,7 1,9 17,3 8 -4,2 23 6,8 3,2 27D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 5,8 11,2 1,8 18,3 8 -5,7 23 8,8 5,9 27


28


Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

WL Urgell Sant Martí de Riucorb 3,7 8,3 -0,3 18,1 7 -8,1 24 5,0 1,0 31C7 Urgell Tàrrega 3,9 8,0 0,4 17,9 7 -7,3 23 4,7 1,4 31VR Urgell Tornabous 3,6 8,9 -1,1 17,8 7 -8,6 23 5,4 2,0 28VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -4,1 -1,2 -7,1 8,9 15 -16,7 22 38,5 10,7 12Z6 Val d'Aran Sasseuba (2.228 m) -3,6 -0,5 -6,5 10,7 15 -19,1 22 26,8 8,3 9CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 1,7 7,9 -1,8 17,6 16 -11,3 23 21,3 9,1 9XC Vallès Occidental Castellbisbal 7,1 13,9 2,3 20,6 7 -4,9 24 26,6 24,6 28VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 7,1 13,8 2,0 20,1 14 -6,0 22 39,5 32,8 28VU Vallès Occidental Rellinars 4,9 11,6 -0,2 18,4 14 -8,3 24 30,0 28,6 28XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 6,7 12,8 1,8 19,6 14 -5,5 22 27,2 25,3 28VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 5,3 11,3 -0,1 19,1 14 -8,0 22 34,9 27,9 28D2 Vallès Occidental Vacarisses 4,3 11,8 -0,8 18,5 7 -8,3 24 30,8 29,5 28X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 6,5 13,5 1,0 20,4 14 -6,7 25 28,8 24,1 28XG Vallès Oriental Parets del Vallès 7,4 14,0 2,5 20,3 14 -4,7 25 26,6 19,7 28XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1668m) 0,6 3,8 -1,8 13,2 14 -10,4 23 25,4 13,0 28VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 4,5 8,2 1,6 16,4 14 -6,7 23 29,2 14,0 28WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 5,8 13,5 0,6 21,2 14 -6,7 25 52,0 33,4 28

ABREVIATURES Tmm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC Txm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC Tnm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC Txx Temperatura màxima absoluta, en ºC Tnn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 17/02/11. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


29


30


31


32

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2011 · 2019-05-23 · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2011 · 2019-05-23 · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...