barcelonaBarcelona Informació Ajuntament de Barce lona #44 / maig 2001

8

Ciutat VellaUn munt de projectesa la Barceloneta

10-11

L’Ajuntamentque mai tanca

18

Els museus ensobren les portes

Els edificis que transformaran

Barcelona

2

barcelona arquitectura

Els millors arquitectesdel món deixen la seva

empremta a BarcelonaL’any 2004, quan se celebri el Fòrum Universal de les

Cultures, Barcelona haurà estrenat un nou perfil arqui-

tectònic. Durant els propers cinc anys, la ciutat guan-

yarà al voltant d’una desena d’edificis singulars, dis-

senyats per alguns dels millors arquitectes en actiu del

món. Figures tan prestigioses com Jean Nouvel,

Herzog i De Meuron, Richard Rogers, Dominique

Perrault o Frank O. Gehry (que crearà la nova estació

de l’AVE a la Sagrera) s’afegiran a arquitectes de la

categoria d’Òscar Tusquets, Ricard Bofill o Lluís Clotet

per deixar a Barcelona l’empremta d’una arquitectura

de qualitat.

La característica més destacada d’aquesta transforma-

ció arquitectònica és que la major part dels projectes

són gratacels, l’alçada dels quals supera l’actual mitjana

barcelonina. En poc temps, les torres bessones de la Vila

Olímpica, de 150 metres d’alçada, hauràn de competir en

protagonisme paisatgístic amb les modernes talaies (ofici-

nes, hotels o habitatges) que s’aixecaran, principalment, a

la nova Diagonal, és a dir, al tram comprès entre la plaça

de les Glòries i el mar –la zona, al costat de la desemboca-

dura del Besòs, que acollirà el Fòrum 2004.

De moment, ja s’han presentat dos dels projectes més inno-

vadors que es portaran a terme: l’espectacular gratacel

cilíndric del francès Jean Nouvel a la plaça de les Glòries

–que serà la seu central de la companyia Aigües de

Barcelona (Agbar)– i el triangle projectat pels suïssos

Herzog i De Meuron com a edifici del Fòrum 2004.

LA TORRE AGBARGegantí obelisc, obús, bala, fins i tot supositori o cogombre.

Algunes de les denominacions utilitzades pels mitjans de

comunicació per referir-se a la Torre Agbar deixen constàn-

cia que serà un dels edificis més emblemàtics del nostre

entorn urbà. L’espectacular disseny de Jean Nouvel i l’equip

B-720 per a aquest gratacel, el més alt dels que es cons-

truiran a Barcelona els propers anys, difícilment deixarà

indiferent ningú.

La Torre Agbar és un elegant cilindre ovoidal de 142 metres

d’alçada, que estarà situat enfront del centre comercial de

Glòries. El 26 de març es va col·locar la primera pedra. Tot el

gratacel estarà recobert d’una capa d’alumini i vidre, que

reflexarà diferents tonalitats de color. Jean Nouvel, autor de

la Fundació Cartier de París, es va inspirar en el massís de

Montserrat i en Gaudí per dissenyar l’edifici. La seu d’Agbar

serà el primer gratacel que s’aixecarà a l’àrea de la nova

Diagonal i està previst que s’inauguri el 2003.

3

EL TRIANGLE DEL FÒRUM 2004A l’altra extrem dels 142 metres de la Torre Agbar se situa

l’imaginatiu disseny de Jacques Herzog i Pierre de Meuron

per a l’edifici del Fòrum 2004: un triangle equilàter de 160

metros de costat i només 25 d’alçada. Els suïssos Herzog i

De Meuron són dues de les grans figures de l’arquitectura

mundial: l’abril van guanyar el premi Pritzker, considerat el

Nobel de l’arquitectura.

L’edifici triangular ha estat concebut com un “punt de tro-

bada”, que potenciarà l’espai públic. Es construirà a la

cantonada de l’avinguda Diagonal amb la rambla de Prim,

tindrà una sola planta i descansarà sobre un dau que aco-

llirà un auditori amb capacitat per a 4.000 persones. La

façana serà de materials semitransparents i la coberta

tindrà uns depòsits d’aigua, que caurà en cascada per les

lluernes i funcionarà com a element de refrigeració.

ALTRES PROJECTESA més de la torre Agbar, hi ha altres gratacels en projecte. Entre ells, l’edifici Vela, l’hotel pro-

jectat per Ricard Bofill per a la nova bocana del port de Barcelona (86 m.); l’hotel Diagonal 1

(104 m.), d’Òscar Tusquets, a l’avinguda Diagonal; l’edifici Gas Natural (80 m.) d’Enric

Miralles i B. Tagliabue, a la Barceloneta; les dues torres (hotel i habitatges) de l’Illa del Cel,

d’Alonso i Balaguer; l’hotel Plaça Fòrum 2004 ((104 m.), d’Enric Massip, a l’avinguda

Diagonal, o l’hotel Nova Diagonal (119 m), de Dominique Perrault, al carrer Pere IV.

barcelonaarquitectura

El 12 de maig s’obre el períoded’inscripcions per al programa deVacances de Joves que, un anymés, posa en marxa l’Ajuntamentde Barcelona. Les activitats vanadreçades a nois i noies de fins a17 anys. El programa Estiu 2001està coordinat pels deu districtesde la ciutat, i l’organització correa càrrec d’entitats socials ambuna àmplia experiència en el móndel lleure que compleixen unasèrie de requisits que el consistorifixa. Entre aquestes hi haassociacions d’educació en ellleure, entitats gestoresd’equipaments municipals,associacions de mares i pares ientitats esportives.4

barcelona joves

Estiu 2001L’Ajuntament organitzaactivitats de vacances per a nens i joves

Hi ha dos tipus d’activitat: les que es realitzen a la ciutat

–amb la qual cosa els joves tornen a casa un cop finalitza-

da l’activitat. Són els casals d’estiu i els casals esportius.

També hi ha les activitats extrabarcelonines, com les colò-

nies, les rutes o els campaments, per als que s’estimin més

agafar la motxilla per passar uns dies fora.

ACTIVITATS A CIUTAT

Els casals d’estiu. Són activitats que tenen lloc dins de

l’àmbit urbà. Duren uns deu dies, s’adrecen a nois d’entre 6

i 14 anys i poden ser amb menjador o sense. També hi ha

activitats per a nens de fins a 5 anys.

Els casals esportius. En aquest tipus de casal, els nens

aprenen una o diverses pràctiques esportives, al temps que

realitzen altres activitats lúdiques. Solen anar adreádes a

nois i noies d’entre 6 i 14 anys.

Els Campus Olímpia. S’organitzen a les instal·lacions

esportives municipals, i tenen per objecte difondre i impul-

sar la pràctica esportiva entre infants i joves. Els partici-

pants, d’entre 4 i 16 anys, poden escollir entre cinquanta

activitats esportives, lúdiques i culturals.

Altres activitats a ciutat. Obertes a tothom, sense neces-

sitat d’inscripció prèvia, els districtes organitzen festes

populars, concerts, jocs a les places, platges urbanes i altres

espectacles.

ACTIVITATS FORA DE CIUTAT

Les colònies de vacances. Es basen en la convivència

durant uns dies en una casa de colònies, cercant un conei-

xement del medi físic i humà, en contacte amb la natura i

realitzant una activitat equilibrada. Durant aquests dies, els

infants i els joves participen en excursions, jocs, tallers,

banys a la piscina o al riu i en vetllades.

Les rutes. Recorreguts a peu, amb bicicleta i altres mitjans

de transport, dormint en tendes de campanya, en refugis o

en cases de colònies. La finalitat d’aquestes rutes és realit-

zar una activitat força diferent a la que és habitual, tot

aprofundint en el coneixement dels llocs que es visiten i de

les persones que hi viuen.5

barcelonajoves

Els campaments. Conviure durant uns dies en contacte

directe amb la natura, dormint en tendes plantades a prop

d’un riu per banyar-se. Un bon exercici perquè els nois

aprenguin a ser oberts, participatius i col·laboradors.

L’Ajuntament facilita ajuts per a les famílies que pateixendificultats econòmiques, sempre que cada membre de launitat familiar no superi uns ingressos de 675.000 pessetesbrutes anuals. Els límits dels ajuts estan en funció de la dis-ponibilitat del consell de cada districte, i cada ajut sols potcobrir un 90% del cost de l’activitat. Les sol·licituds s’hande presentar del 12 al 19 de maig.

Per a més informació: 010, Barcelona InformacióEl preu de la trucada és de 91,20 pessetes cada tres minuts.Informació esportiva (934023000), Oficines d’Atenció alCiutadà i Centre d’Informació de Serveis Personals.

La descàrrega ordenada de mercaderies

farà possible un trànsit millor

La Guàrdia Urbana ha incrementat la vigilància de les tas-

ques de càrrega i descàrrega. S’havia comprovat que l’in-

compliment de la normativa repercutia negativament en la

fluïdesa i la seguretat de la circulació.

Entre 1996 i 1999, s’ha incrementat el parc de vehicles

comercials d’un 25%, mentre que el parc de turismes s’ha

mantingut estable; i el nombre de desplaçaments de vehi-

cles comercials ha augmentat un 3,5% anyal mentre que els

desplaçaments dels vehicles privats ha crescut d’un 1%.

Per fer front a aquesta situació, la tasca de la Guàrdia

Urbana va encaminada a ordenar les operacions de càrre-

ga i descàrrega, a evitar l’ocupació pels cotxes de les pla-

ces reservades a vehicles comercials i a limitar la durada

d’aquestes operacions al termini màxim de mitja hora.

Actualment, hi ha a Barcelona 6.194 places destinades a

càrrega i descàrrega. Aquesta xifra es considera suficient,

sempre i quan no siguin utilitzades per un mateix vehicle

més temps del permès. Per tal de controlar la durada dels

aparcaments, l’Ajuntament de Barcelona ha distribuït uns

rellotgets de cartró que els conductors han de deixar a la

vista, rere el parabrisa, mentre fan la seva feina. D’aquesta

manera, els agents poden controlar el temps que el vehicle

porta estacionat.

Els rellotges de cartró van entrar en servei el passat 6 de

març a la zona compresa per la Diagonal, Urgell, Ronda

Sant Antoni, Pelai, Fontanella, Trafalgar i Nàpols. Els

vehicles mal estacionats poden ser sancionats i retirats per

la grua.

Paral·lelament, s’implantarà de forma experimental uns

detectors de vehicles comercials aparcats. Si el camió o la

furgoneta fa poc temps que es troba en el mateix lloc sense

moure’s, hi haurà encès un llum de color verd. Però quan

estigui a punt d’excedir el temps límit, s’encendrà un llum

intermitent, que serà substituït per un llum vermell quan

faci més de mitja hora que no es mou.

6

barcelona circulació

7

barcelonaciència

El Parc Científic de Barcelona posarà a disposició de les

empreses catalanes els pròxims anys 60.000 metres qua-

drats de laboratoris. Situat en el campus de Pedralbes, el

parc és promogut per la Universitat de Barcelona, i suposa

una inversió propera als 11.000 milions de pessetes.

Barcelona no sols ha de ser coneguda al món per la seva

història i el seu art, sinó també per la seva ciència, afirma

Joan Guinovart, assessor científic del Parc.

El projecte s’ha finançat amb fons europeus Feder i amb

diners aportats pel ministeri d’Educació, la Generalitat,

Investigaciócientífica d’alt nivell al Campus de Pedralbes

a més de donacions particulars. La primera fase ja

inaugurada del parc ocupa 20.000 metres quadrats.

El projecte segueix les idees de les xarxes europees

temàtiques i virtuals, que es basen en l’establiment d’es-

tructures associades per tal d’aconseguir aprofitar tots

els potencials. Un dels objectius és atreure a la recerca

el sector privat, camp al qual la UE abocarà subvencions

els pròxims anys. De moment, ja són més d’una dotzena

les empreses –especialment multinacionals farmacèuti-

ques– les que s’hi han integrat.

El projecte compta amb Juan Carlos Izpisúa, que actual-

ment dirigeix un dels grups de més prestigi internacional en

aquest camp en el Salk Institute de San Diego i que diri-

girà l’àrea de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament.

Segons Izpisúa, el Parc Científic de Barcelona és “l’única

iniciativa seriosa que hi ha a Espanya per incorporar-nos al

panorama científic internacional en un camp com la bio-

medicina, que serà un dels motors de l’economia mundial”.

Les instal·lacions s’estructuren en quatre àrees: grans

instrumentacions científiques, centres públics d’ex-

cel·lència, àrea d’investigació per a empreses i nous pro-

jectes empresarials sorgits de la universitat.

El parc acollirà trenta grups de recerca especialitzats en

camps com la Bioètica, la Lingüística, el Dret, la Meteo-

rologia, la Climatologia i l’Educació. A més, s’incorpo-

raran la bionanotecnologia i la tecnologia i seguretat ali-

mentàries.

Web, amb B

10

barcelona internet

La web de la ciutat de Barcelona ha estrenat un disseny força mésmodern, atractiu i, sobretot, pràctic. La pàgina és una finestraoberta permanentment als ciutadans per a la realització de tràmitsi serveis. Per aquesta raó es pot consultar les 24 hores del diadurant els 365 dies de l’any, i consultar les informacions queregularment s’actualitzen.

@cada mes, al saló de plens de l’Ajuntament, o una connexió

que permet veure en directe l’espectacle de la Font Màgica

de Montjuïc les hores en què aquesta funciona.

Una dels aspectes en els quals més s’ha treballat és en

millorar la relació directa amb el ciutadà. Així, s’han

potenciat els serveis que permeten la realització de tràmits

des de casa a través del domini AjuntamentOnline. Fins a

52 gestions i tràmits diferents sense necessitat de moure’s

de la cadira. L’Oficina d’Atenció al Ciutadà per Internet

ofereix informació relativa a la llar, l’escola o l’empresa.

I si entrem a Viure Barcelona podrem posar-nos al dia

sobre els darrers espectacles que s’han estrenat a la ciutat

o sobre la manera més ràpida de desplaçar-se amb trans-

port públic.

La pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona ha experi-

mentat una gran difusió en poc temps. Sols l’últim any, l’ús

de la pàgina web gairebé s’ha multiplicat per tres. Si a

principis del 2000 es consultaven 220.000 pàgines setma-

nals, el gener i febrer del 2001 s’arribava a les 647.000

pàgines. Una evolució semblant s’observa quant al nombre

de visites diàries, que ha passat de 7.000 a prop de

20.000.

Els usuaris de www.bcn.es solen ser homes de menys de

44 anys que viuen o treballen a la ciutat (66%) i que en

prop d’un 50% dels casos es connecten des de casa. Un

La pàgina www.bcn.es té vocació de servei. Tots els can-

vis que s’hi han introduït van adreçats a satisfer la curiosi-

tat i les necessitats d’informació referides a Barcelona. Els

dissenyadors de la web han tractat de crear un canal de

comunicació amb el ciutadà el màxim de fluid. Així, hi ha

nombrosos apartats on tothom que es connecti podrà dei-

xar-hi comentaris, queixes o suggeriments, que es poden

adreçar a l’alcalde o a un departament municipal en con-

cret.

També hi ha oberta una enquesta als internautes sobre

aspectes referents a Barcelona, i respostes a les preguntes

que els usuaris plantegen amb més freqüència.

Un dels aspectes que més s’ha potenciat és l’aspecte pràc-

tic. Hi ha tota la informació que qualsevol barceloní o bar-

celonina pot requerir del govern de la ciutat, subdividida en

blocs adreçats a segments de població. Hi ha Barcelona Jo-

ve, Barcelona i les Dones, Barcelona per als infants i Bar-

celona i la Gent Gran. També s’hi pot consultar la Gaseta

Municipal i àrees temàtiques sobre continguts diversos

com cooperació internacional, cultura, medi ambient,

transport públic i mobilitat, drets civils, serveis socials... i

fins a divuit de diferents.

Hi ha un apartat de notícies actuals referides a Barcelona

i a l’Ajuntamen, vinculacions amb altres web com la del

Fòrum 2004, la possibilitat de seguir en directe, amb so i

imatge, els plenaris que se celebren, l’últim divendres de

Nova imatge per a lawebde Barcelona

de Barcelona

11

barcelonainternet

20% ho fan des de la feina i un altre 20% indistinta-

ment des d’un o altre lloc. L’increment d’usuaris barce-

lonins és superior a l’increment que també experimen-

ten els usuaris es connecten des d’altres ciutats o paï-

sos. Aquesta xifra té a veure amb la penetració pro-

gressiva dels equips informàtics i d’Internet a les llars.

Actualment, un de cada tres domicilis barcelonins dis-

posa d’aquests dos serveis.

La web és ben valorada pel conjunt de navegants, que li

posen una nota de 3,6 sobre 5. Les característiques del

servei que reben millor consideració són la seva utilitat

(3,8), la qualitat de la informació (3,6), la navegació,

disseny i estructuració del contingut (3,5) i la velocitat

de funcionament i el cercador (3,3).

12

barcelona la triennal

La creació artística contemporània i el pensament són els

protagonistes de la primera edició de la triennal Barcelona

Art Report 2001, que s’inaugurarà el proper 29 de maig.

Entre aquesta data i el mes d’octubre, la ciutat serà el marc

d’un ampli programa d’exposicions, debats, tallers, accions i

intervencions urbanes, que tindran com a denominador comú

la recerca de la participació i la complicitat del públic. La

primera edició de Barcelona Art Report, que porta el nom

d’Experiències, ha estat impulsada per l’Ajuntament i orga-

nitzada per l’Institut de Cultura (Icub), el Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d’Art

Contemporani (Macba).

Barcelona Art Report neix amb l’objectiu d’impulsar l’acti-

vitat artística a la ciutat, creant espais i xarxes per a la

seva producció, difusió i debat. Per això s’ha optat per un

model diferent al de les biennals tradicionals i que dona la

paraula al creador. En aquesta primera edició hi participen

més de 300 artistes, cent dels quals són de la ciutat. La

idea és que aquest esdeveniment tingui continuïtat més

enllà de l’octubre. En aquest sentit, s’ha perfilat com un

procés al qual es podran anar incorporant creadors, enti-

tats o projectes. La segona edició de Barcelona Art Report

se celebrarà a la primavera del 2004, coincidint amb el

Fòrum Universal de les Cultures.

L’escenari principal d’Experiències serà Ciutat Vella. En

aquest districte es concentraran la major part de les activi-

tats programades. Des d’exposicions en diversos centres

fins a accions que ens trobarem a carrerS i places, projec-

cions de cinema o tallers artístics oberts als ciutadans. Tot

plegat, una oportunitat excel·lent per conèixer la realitat

creativa barcelonina, així com les seves reflexions sobre la

ciutat contemporània i el paper social de l’art.

BARCELONA ARTREPORT 2001 dóna la paraula als artistes

13

Les activitats

barcelonala triennal

EXPOSICIONSÀfriques: l’artista i la ciutat. CCCB,

del 29 de maig a l’11 de setembre.

Cases im-pròpies. Macba i espais

públics, del 31 de maig al 7 d’octubre.

Insideout: Jardí del cambalache.(Hort portàtil) Fundació Antoni

Tàpies, maig-juny.

Vostestaquí. La creació artística que es

fa a Barcelona, avui. Palau de la

Virreina, del 14 de juny al 2 de setembre.

Trans Sexual Express Barcelona2001. Centre d’Art Santa Mònica, del

26 de juny al 30 de setembre.

Antagonismes. Macba, del 5 de juliol

al 14 d’octubre.

La ciutat dels cineastes. CCCB, del

24 de juliol al 24 de novembre.

DEBATSÀfrica urbana: reinventar la ciutat.La transformació urbana del continent

africà. CCCB, 31 de maig, 1 i 2 de juny.

Món i experiències. Coordinat per

l’escriptor albanès Bashkim Shehu.

CCCB, octubre.

ACCIONS I INTERVENCIONSURBANESTres accions coordinades. Diversos

espais de Ciutat Vella, del 29 de maig

al juliol.

Processos de documentació. La Ca-

pella, del 12 de juny al 22 de juliol.

Parc d’Atraccions. Antic Parc

d’Atraccions de Montjuïc, del 13 de

juny al 29 de juliol.

Las Agencias. Tallers d’intercanvi a

diversos espais públics, juny-setembre.

Etno-Tecno. Conferències (CCCB),

performances (La Capella) i tallers

(carrer Joaquim Costa, 24), al juny.

Qüestions d’ús. Places de les

Palmeres, Letamendi i dels àngels,

juny-juliol.

Intimitat, arquitectura i nous ciuta-dans. Habitatge plurifamiliar a Ciutat

Vella, juny-juliol

TALLERSMade in Hangar. El Convent dels

Àngels, transformat en un espai de

producció d’artistes visuals i multimè-

dia. Juliol-setembre.

CINEMA I VÍDEO. Projeccions a un

espai encara perconcretar, agost-

setembre.

XL REVISTA. Publicació que s’edi-

tarà durant la celebració de Barcelona

Art Report. Hi participaran escriptors

i artistes visuals.

Llum verd ala bibliotecadel Born

Les institucions invertiran 5.689

milions de pessetes en la reforma de

l’antic mercat del Born i la seva con-

versió en la biblioteca més gran de

Barcelona. Recentment, el ministeri

d’Educació i Cultura, la Generalitat

de Catalunya i l’Ajuntament de Bar-

celona han signat un acord que supo-

sa el llum verd definitiu al projecte.

En virtud de l’acord, el consistori

cedeix les antigues instal·lacions –de

15.000 metres quadrats–, el ministe-

ri es fa càrrec de les obres i el govern

català assumirà totes les despeses de

posada en marxa i funcionament del

recinte.

El Born serà la biblioteca pública de

l’Estat a Barcelona. Disposarà de

200.000 volums, xifra que es tripli-

carà en el termini de deu anys, i s’es-

pera que rebi unes 16.000 visites dià-

ries. Farà les funcions de biblioteca

central urbana de Barcelona, tal i

com preveu el sistema bibliotecari de

Catalunya i el Pla de Biblioteques de

la ciutat.

La Biblioteca del Born reunirà,

organitzarà i oferirà al públic mate-

rials bibliogràfics i àudio-visuals que

el ciutadà podrà consultar; pro-

mourà i estimularà l’ús dels fons;

conservarà i enriquirà el patrimoni

bibliogràfic; serà dipositària d’al-

menys un exemplar de les obres pro-

cedents del Dipòsit Legal de la pro-

víncia; i cooperarà amb les altres

biblioteques públiques mijtançant

l’intercanvi d’informació, la coordi-

nació d’adquisicions i el préstec

bibliotecari.

El nou ús del Born serà força diferent

del que havia tingut en el passat com

a mercat central de Barcelona, abans

de la inauguració de Mercabarna a

finals dels anys setanta. Des de llavors

fins ara, el Born ha romàs tancat,

obrint-se de forma esoràdica per aco-

llir activitats culturals. El projecte de

reforma que ben aviat s’iniciarà està

signat pels arquitectes Enric Sòria i

Rafael Cáceres.

El Born és un notable exemple d’ar-

quitectura industrial sel segle XIX. La

planta és rectangular amb dues grans

naus ortogonals, configurada per una

ordenada estructura de pilars que

aguanten una espaiosa coberta. Un

gran creuer ortogonal presideix el cen-

tre del conjunt.

L’edifici del Born va ser projectat

l’any 1874 per l’arquitecte Josep

Fontserè. L’estructura va ser construï-

da per la Maquinista Terrestre y

Marítima, i inaugurada el 1876. Un

segle més tard, el 1981, el recinte va

ser restaurat.16

barcelona cultura

El 17 de setembre de 1998, la històrica capçale-

ra del desaparegut Diari de Barcelona, recupera-

da per l’Ajuntament de Barcelona, es va transfor-

mar en diari electrònic. Avui, la seva web

(www.diaridebarcelona.com) ofereix

una de les informacions més completes sobre la

actualitat ciutadana, els seus protagonistes, les

activitats del dia al dia i reportatges especials,

com ara el dedicat a la literatura catalana a

Internet que es va fer amb motiu del Dia del

Llibre.

La pàgina web del diari s’estructura en tres apar-

tats bàsics. BCN al minut recull, actualitzades,

les notícies més importants relacionades amb la

ciutat. Les seccions són Ciutat, Cultura i

Espectacles, Ciència i Salut, Esports i Xarxa,

aquesta darrera dedicada a les noves tecnologies.

BCN avui és una agenda on figuren les principals

activitats culturals de cada setmana, tot posant

atenció a aquelles que passen més desapercebu-

des a la premsa escrita i que poden ser de l’in-

terès del ciutadà. BCN debat aprofundeix en

alguns temes d’actualitat (BCN a fons) i també

conté seccions d’opinió i debat a càrrec de

col·laboradors habituals –entre ells els escriptors

Mathew Tree, Emili Teixidor o Patrícia

Gabancho– i on el públic pot participar.

Altres serveis de la web, a la que també es pot

accedir a través de www.bcn.es, són el resum

diari de la premsa barcelonina, una versió en

anglès per als estrangers, avançaments editorials

o una plataforma de debat sobre la Ciutat del

Coneixement. A tots els apartats hi ha links amb

altres webs per poder tenir més informació sobre

cada tema.

17

barcelonaen xarxa

Totes les notícies al Diari de Barcelona

ACTIVITATS AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL

Presentació de la Federació Catalana d’Amics delsMuseus de Catalunya. Dimarts, 15 de maig a les 12 hores.

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Saló del Vigatà, Palau Moja, Portaferrisa, 1.

Debat Les transformacions dels museus a la ciutat, amb

Rainer Klemke, Eduard Carbonell, Antoni Nicolau, Jordi

Pardo i Nuria Fradera. Institut de Cultura de l’Ajunta-

ment de Barcelona, Palau de la Virreina, La Rambla 99.

Jornada de portes obertes. Divendres 18 de maig. Cal con-

sultar cada museu per horaris i activitats.

EXPOSICIONS EN CURS

Oblidats per Noè. Sobre els mamífers actualment extingits

que van poblar la Península Ibèrica abans de la presència

de l’home. Museu de Zoologia.

Albert Gleizes, el cubisme en majestat. Una mostra de 80

quadres i 70 obres gràfiques que proposa una visió de con-

junt de la trajectòria d’Albert Gleizes, des del seu comen-

çament pels volts del 1900 fins a les darreres etapes de la

seva obra, a principis de la dècada dels 50. Museu Picasso.

Alejo de Vahía, mestre d’imatges. Per primera vegada pot

veure’s a Catalunya un recull de 25 obres d’aquest artista

que va treballar entre els segles XV i XVI. Museu Marès.

El laboratori de la joieria, 1940-1990. Una important selec-

ció de 120 joies contemporànies d’una singularitat excepcio-

nal, úniques en tot l’Estat. Les peces han estat donades pels

seus creadors, hereus directes del concepte anomenat Studio

Jewellery que, a mitjans del segle XX va revolucionar el con-

cepte de la joieria. Museu de les Arts Decoratives.

Alessandro Mendini, entre les arts. Àmplia antologia de

les obres produïdes per aquest polifacètic i eclèctic dissen-

yador italià dels anys setanta fins als nostres dies. Museu

de les Arts Decoratives.

Des de 1977 es celebra, cada 18 de

maig, el Dia Internacional dels

Museus. És una jornada que convida

als ciutadans a visitar aquestes institu-

cions culturals. Per això, com ja és

habitual, molts museus ofereixen una

Jornada de portes obertes.

Aquest any, sota el títol “Descobreix una joia dels museus”,

es proposa als ciutadans que vulguin visitar els museus,

conèixer un element patrimonial singular pel seu valor ja

sigui per la restauració recent que li ha retornat el seu antic

esplendor o, perquè s’ha fet un esforç per mostrar un objec-

te habitualment conservat a les reserves i encara no cone-

gut pel públic. Aquests objectes permetran descobrir altres

tasques menys conegudes dels museus com la de recerca, la

investigació i la documentació que, per mitjà de l’exposició,

es posen a disposició del visitant.

Jornada de portes obertes elDia Internacional dels Museus

18

barcelona museus

El Dia Internacional dels Museus és una iniciativa impul-

sada des del Consell Internacional dels Museus. L’ICOM

cada any proposa un tema sobre el que reflexionar i que per

a 2001 és Museus: construint comunitats.

Mies Van der Rohe iAlessandro Mendinial Museu de les Arts Decoratives

La mostra Mies van der Rohe arquitectura i disseny aSttutgart-Barcelona-Brno reuneix per primera vegada els

millors dissenys de mobles de l’arquitecte, produïts en el perí-

ode comprès entre el 1927 i el 1931, els quals es presenten

en relació amb el seu context de creació: els habitatges expe-

rimentals a Weissenhof, Stuttgart, el Pavelló alemany a

Barcelona i la Vil˙la Tugendhat a Brno.

Els objectes exposats permeten comprendre la manera de

concebre l’arquitectura i el disseny d’un dels grans mestres de

l’arquitectura moderna, juntament amb Frank Lloyd Wright,

Walter Gropius i Le Corbusier. Aquells que, en afrontar-se

radicalment al classicisme i eclecticisme del segle XIX, ela-

boren les idees, els programes i els llenguatges innovadors del

Moviment Modern.

Aquests llenguatges apunten una nova arquitectura que ateny

el disseny global d’espais amb el seu mobiliari i complements,

tot establint una relació indissoluble entre arquitectura i dis-

seny. Es podrà visitar fins el 29 de juliol.

Alessandro Mendini entre les arts ofereix una àmplia antolo-

gia de les obres produïdes per aquest polifacètic i eclèctic dis-

senyador des dels anys setanta fins als nostres dies. L’exposició

presenta la singularitat que els seus dissenys es mostren, no de

forma aïllada i convencional, sinó en convivència i diàleg amb

l’espai i els objectes del marc de l’exposició, els històrics

salons del Palau Reial de Pedralbes, redissenyats per a l’oca-

sió, fins el 22 juliol de 2001.

És per tant, una ocasió única per a tro-

bar-nos amb els representants més signi-

ficatius del disseny i de l’arquitectura

contemporànies, reunits en el marc de la

primavera del disseny.

barcelona Edita: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Consell d’Edicions iPublicacions: Vladimir de Semir (president), Enric Casas (coordinador), Mario Giménez (secretari), Joan-

Anton Benach, Assumpta Escarp, Jordi Marti, Francesc Navarro, Marta Continente, José Pérez Freijo,

Antoni Puig. Director: Francesc Navarro. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Carme Anfosso.

Redacció Districtes: Pilar Fernández (Ciutat Vella), Caridad Farré (Eixample), Josep Pasqual (Sants-

Montjuïc), Gemma Galvez (Les Corts), Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Pagés (Gràcia), Esther

Sust (Horta-Guinardó), Rosa Farga (Nou Barris), Susana Gómez (Sant Andreu), Ferran Martorell (Sant

Martí). Edició web: Ramon Muns. www.publicacions.bcn.es/BI. Disseny: Zinc design & communication.

Maquetació: Gerard Medina, Marta Costa i Cristina Vidal. Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Manel

Socías, Rafael Escudé. Fotomecànica: Imatge i Producció Editorial. Impressió: Rotocayfo-Quebecor SA.

Dipòsit Legal: 29175-94.

La Barcelona de...

19

barcelonabreus

Barcelona és de color...Groc. Hi ha una mena de predomini

del groc, de l’ocre dels edificis.

El seu racó predilecte?Depèn de per a què. Quan tinc una

estona per estar soleta, pensant, vaig a la plaça del

Surtidor, que està al meu barri, Poble Sec. Hi passo

hores a les seves terrasses, llegint, prenent cafè...

Un lloc per passejar?Per on vegi el mar, o pel barri de la Catedral.

Una estació de l’any?De dia, la primavera. De nit, m’agrada moltíssim l’estiu.

Mar o muntanya?Mar, sempre. Seria incapaç de viure a una ciutat sense mar.

Ciutat Vella o Eixample?Ciutat Vella.

Canviaria Barcelona per alguna una altra ciutat?No. Absolutament. En cas contrari, ja m’hauria anat d’aquí.

Un record?La Font del Gat, on la meva avia m’hi portava a jugar.

Un personatge barceloní?Tete Montoliu.

Una cosa que s’hauria de millorar? La neteja en alguns barris, com ara el meu. I s’hauria

de fer alguna cosa amb el soroll de les motos.

Una cançó que li recordi Barcelona? La versió de ´Casta Diva´ de María Callas.

Un bon lloc per sopar?En tinc dos: Semproniana i La Carassa.

Un cafè?La Confiteria.

Un edifici?Els edificis no em criden l’atenció. Mai no me’ls quedo

mirant.

Mayte Martín

www.bcn.es