IX Reunió -...

15 de maig 2015MÓN SANT BENETSANT FRUITÓS DE BAGES. BARCELONA

COORDINADORES Lourdes ManentJoana Rodríguez

Catalana d’Infermeria Traumatològica

ReunióIX

Programa_reunio_infermeria_2015_FINAL.indd 1 07/05/15 9:49

15 DE MAIG 2015 · MÓN SANT BENET

Informació General 04

Comitès 05

Benvinguda de la Presidenta de la IX Reunió Catalana d’Infermeria Traumatològica 05 Programa Científic IX Reunió Catalana d’Infermeria Traumatològica 06

Defensa de Posters 08

Comunicaciones Lliures 13

Cartells Científics 19

Resums 32

Exposició comercial i mapa de situació 48

Índex



ReunióIX

4

Organitzadores Lourdes Manent. Althaia Xarxa Assistencial de ManresaJoana Rodríguez. Hospital de Berga

Data 15 de maig de 2015

Seu Hotel Món Sant Benet Camí de Sant Benet de Bages s/n 08272 Sant Fruitós de Bages, Barcelona Tel: 93 875 94 04 / Fax: 93 875 94 20 www.hotelmonstbenet.com

Web www.congres-sccot.com www.academia.cat

Secretaria Tècnica Torres Pardo S.L. Nàpols, 187 – 2º – 08013 Barcelona Tel. 93 246 35 66 – Fax. 93 231 79 72 www.torrespardo.com

Informació general

Premis IX Reunió InfermeriaPremi a la Millor Comunicació Lliure Premi al Millor Cartell Científic

COMITÈ ORGANITZADOR

Mercè CastejónLourdes ManentJoana RodríguezMarina SalaFina Serra

Comitès

COMITÈ CIENTÍFIC

Mercè CastejónAndrés CastelaoLourdes ManentJoana RodríguezMarina SalaFina Serra



5

Benvolguts/des:

Us donem la benvinguda a la IX Reunió Catalana d’Infermeria Traumatològica.

Aquest any, aquesta Reunió ha estat organitzada pel treball conjunt de les infermeres dels Serveis de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de Berga i d’Althaia Xarxa Assistencial de Manresa.

Tenim ganes de fer una reunió on puguem aportar les nostres experiències com a infer-meres de traumatologia. També on, a banda d’aportar, si cal discutir, posar en comú les nostres formes de treball.

Estem encantades d’anar sumant anys a aquesta reunió, però sobretot ens fa especial il·lusió que aquest any es celebri en un entorn carregat d’història com és el Món Sant Benet, que ben segur servirà d’inspiració per trobar línies de col·laboració que ens facin créixer.

Aquest any hem escollit els següents temes: “Les Fractures de fèmur en la gent gran”, cada vegada la població és d’edat més avançada, i son cada vegada més freqüents, amb tot el que comporta. També hem donat importància en instaurar una manera de treball molt actual, com és un “Fast Track, en un Hospital Comarcal”, (PRIF).

Desitgem que sigui un dia profitós i d’intercanvi d’experiències que ens garanteixi el man-teniment dels llaços de col·laboració entre els centres sanitaris catalans.

Benvinguts i benvingudes!

Lourdes ManentPresidenta de la IX Reunió Catalana d’Infermeria Traumatològica

Benvinguda



ReunióIX

6

Divendres, 15 de maig

08.30-09.00 h Entrega de documentació

09.00-09.15 h Presentació i benvinguda a càrrec de: Assumpta Prat Directora d’Infermeria d’Althaia Joana Rodríguez Directora d’Infermeria de l’Hospital de Berga i Presidenta de la Reunió Lourdes Manent Cap d’Unitat de COT d’Althaia i Presidenta de la Reunió

09.15-10.45 h 1ª TAULA RODONA

UF3. “Unitat funcional de fractura de fèmur” a l’Hospital Althaia de Manresa Moderadora: Encarna Maraver Omar El Broutouki, Carme Llobet, Mercè Castejón, Joan Viladomat, Sandra Bernabeu, Gemma Comallonga

10.45-11.00 h Defensa de pòsters

11.00-11.30 h Pausa cafè

11.30-12.30 h Comunicacions Moderador: Andrés Castelao -La infermera pre-quirúrgica en artroplàstia total de genoll fast-track: un rol de pràctica avançada. Agnés Nicolau. Hospital Clínic. -Innovant en estratègies d’implantació de recomanacions d’una guia de bona pràctica clínica. Sandra Ponce. Hospital Vall d’Hebron. -Indicadors de millora en intervencions de PTG Rapid Recovery. Maria Muñozí. Althaia.

Programa Científic IX Reunió Catalana d’Infermeria Traumatològica



7

Programa Científic IX Reunió Catalana d’Infermeria Traumatològica

-Implantació d’una unitat d’ortogeriatria. Teresa Sanclemente. Hospital Vall d’Hebron. -Avaluaciódel’eficàcia,l’eficiènciail’impacteenlaimplantaciódelprotocol de recuperació millorada en cirurgia protèsica de maluc i genoll a l’Hospital d’Igualada. Joan Boquera. Hospital d’Igualada. -Situació de l’estat funcional del pacient ancià amb fractura de fèmur a l’any de l’alta. Mireia Vilumara. Althaia.


Nou model de Fast-Track en pròtesi: PRIF Berga Moderadora: Joana Rodríguez Silvia Tarrés, Susana Vila, Núria Puig, Esther Alsina, Anna Rota

13.30-15.00 h Dinar de treball

15.00-15.30 h Cas clínic: “Politraumàtic“ Raquel Gusta, Anne Iturbide. Althaia.

15.30-16.30 h CONSTITUCIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’INFERMERIA EN CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLÒGICA Teresa Faure, Agnés Nicolau, Beti Simó, Joana Rodríguez, Lourdes Manent


“Fractures peri-implants. L’epidèmia que ja és aquí” (Conjuntament mèdica/infermera)

18.05 h Cloenda i entrega de premis



ReunióIX

8

DEFENSA DE PÓSTERSDivendres 15 DE MAIG - 10.45 - 11.00h

10:45 - 10:48TRAJECTÒRIA DE CURES D’INFERMERIA DEL PACIENT INTERVINGUT D’HALLUX VALGUS A CONSULTES EXTERNESSílvia Tarrés Garcia, Sandra Hernández RocaHospital Sant Bernabé de Berga, Barcelona

Introducció i objectiusL’Hallux Valgus és una deformitat del primer dit del peu (hallux) que es desvia enfora (valgus). La prominència que es nota a la part interna del peu és coneguda més popularment com “galindó”.Es una de les patologies del peu més freqüents, de causes multi factorials essent l’ús de calçat inadequat (calçat amb punta estreta) la més determinant quant existeix una predisposició anatòmica del peu. També les patologies reumàtiques com l’artritis reumàtica afavoreixen l’aparició de grans deformitats del peu.Aquesta deformitat produeix alteracions anatòmiques al peu provocant dolor (una de les primeres causes d’intervenció) i alteració en la marxa.És una de les cirurgies percutànies més freqüents que realitza el servei de traumatologia del nostre centre.Elaborar una trajectòria clínica per tal de portar a terme la cura de la ferida amb la màxima seguretat per al pacient tenint en compte les possibles complicacions potencials que puguin sorgir durant el seu procés de recuperació.

Material i mètodesRevisióbibliogràficadelescuresd’infermeriapostquirúrgiquesRevisió de la trajectòria clínica del pacient intervingut d’Hallux Valgus al centre.

ResultatsAmbl’úsdelatrajectòriaclínicadelescuresenelpacientintervingutd’HalluxValgus,s’unifiquenelscriterisd’intervencióies disminueixen les complicacions.

ConclusióLa intervenció quirúrgica d’Hallux Valgus és una de les intervencions més freqüents que es realitza a l’ Hospital Sant Bernabé, per la qual cosa, es fa necessari l’estandardització i actualització de les cures per afavorir un correcte procés post quirúrgic i una ràpida recuperació, evitant i disminuint possibles complicacions



9


10:48 - 10:51EL DELIRIUM EN EL PACIENT FRÀGIL AMB FRACTURA DE FÈMURDolors Richart Caballero, Yolanda Diaz Ramirez, Nuria Sisó Robles, Adoración Rejon Bayo, Iluminada Guerrero Martín, David Casas MartinezHospital Sant Joan Despí Moises Broggi, Sant Joan Despí, Barcelona

Keywords: Delirium, Factura De Fèmur

Introducció i objectiusEn els pacients amb fractura de fèmur el delirium (D) interfereix en la correcta evolució del procés de recuperació i amb freqüènciacondicionaunpitjorpronòstic.Conèixerquinsfactorsestanpresentsenelspacientsamb(D)permetriaidentifi-car el grup de risc als qui aplicar mesures per prevenir-los.

Objectiu:IdentificarelsfactorspredisponentsquefanqueelsmalatsambCAMnegatiual’ingréspuguinpresentar(D).Valorar l’impacte en la situació clínica i funcional a l’alta.

Material i mètodesHem realitzat un estudi observacional prospectiu dels malats hospitalitzats a una unitat d’ortogeriatria entre 1 gener -31 desembre 2014.Variables recollides: edat, sexe, institucionalització i barthel previs,pfeiffer, deteriorament cognitiu i pressa de psicofàrmacs.Durant l’ingrés: temperatura > 37,5º, infecció, presencia de dolor postoperatori, deambulació a l’alta, estada mitja hospita-laria i mortalitat durant l’ingrés.Es realitza anàlisis bivariant mitjançant el test de Chi quadrat i T de Student.

ResultatsS’han revisat 443 pacients ingressats a la unitat d’ortogeriatia. Hem exclòs 123 malats amb CAM(+) i 20 no registrats. L’ edat mitja va ser de 85 anys i una estada mitja de 13,7 dies. Dels 300 pacients amb CAM(-) a l’ingrés 104(34,6%) van presentar (D).Es van trobar diferencies en:Institucionalització prèvia amb ( D) 23%, sense ( D) 10% p 0.004; Barthel previ > 65 amb ( D) 63%, sense ( D) 85% p <0.001 ; pfeiffer< 3 amb ( D ) 49%, sense( D) 74% p <0.001 ; psicofàrmacs previs amb ( D) 63%, sense (D) 46% p 0.01; deteriorament cognitiu previ amb ( D ) 40%, sense ( D ) 6% p <0.001; Tª>37,5 amb ( D) 19%, sense ( D) 6 % p 0.001; EVA>3 amb ( D) 29%, sense ( D) 44% p<0.001; deambulació al alta amb ( D) 15 %, sense ( D) 41% p< 0.001; mortalitat durant amb ( D) 8,65%, sense (D) 2,5% p 0,03.

ConclusióAmbelsresultatobtinguts,consideremnecessariintensificarlesmesuresperprevenireldelíriumenelsmalaltsproce-dents de residencia, amb deteriorament funcional i cognitiu i pressa de psicofàrmacs. La presència de (D) es va associar a major mortalitat.



ReunióIX

10

10:51 - 10:54AVANTATGES DE LA TERÀPIA DE PRESSIÓ NEGATIVA APLICADA A LES FERIDES QUIRÚRGIQUESVictor Mairal Morillas, Jénnifer Dosuna López, Mónica García Alvarez, Veronica Vilarrasa Valldeperas, Lidia Garcia Moya, Desiree Palomero ColmeneroHospital Universitari de Vall d’Hebron, Barcelona

Keywords: Ferides Quirúrgiques, Pressió Negativa, Avantatges

Introducció i objectiusLa teràpia de pressió negativa (TPN) és un sistema no invasiu que s’utilitza per al tractament de ferides agudes, suba-gudes y cròniques. El sistema consisteix en una bomba de succió que genera aquesta pressió negativa, aconseguint la reducciódelíquidextracel•lularil’exudat,reduintaixíl’edemaimillorantelfluxsanguini.Totaixò,faquemilloril’aportaciód’oxigen i de nutrients a la lesió, eliminant així el substrat de creixement de microorganismes i promovent l’acceleració del teixit de granulació.A més, gracies a la seva mida reduïda i l’apòsit, que es pot mantenir durant set dies, fa que sigui una bona opció de tractament tant hospitalari com domiciliari.La TPN es pot utilitzar en el tractament de diverses ferides, com: ferides infectades , injerts, cremades, UPP, ferides quirúrgiques i traumatismes. Nosaltres volem mostrar la seva aplicació quirúrgica.

Objectius:-Avaluarl’eficàciaiseguretatdelapressiónegativaeneltractamentdelesferidesquirúrgiques.- Familiaritzar a la infermera quirúrgica en l’ús d’aquesta teràpia en la cirurgia traumatològica.

Material i mètodesRealitzemunarecercabibliogràficaaPubmed,CuideniMedline,seleccionantestudisdescriptius.Tambérealitzemunadescripció il•lustrada amb imatges de la seva preparació i col•locació a quiròfan.Això ha fet que la TPN s’hagi estes en el tractament de diferents tipus de ferides.

Resultats- Afavoreix la formació del teixit de granulació.- Disminueix la formació d’edema i l’acumulació de líquids, prevenint el processos infecciosos.

ConclusióEl principal problema dels defectes de cobertura cutanis era la lenta evolució del teixit de granulació i l’acumulació de líquid extracel•lular, sang, etc., que afavoria la colonització per microorganismes i la posterior infecció de la ferida, amb els problemes corresponents a la seva localització i el tipus de cirurgia.Això ha fet que la TPN s’hagi estes en el tractament de diferents tipus de ferides

DEFENSA DE PÓSTERSDEFENSA DE PÓSTERSDivendres 15 DE MAIG - 10.45 - 11.00h



11

10:54 - 10:57AVANTATGES DE L’APÒSIT HIDROCOL·LOIDE EN PACIENTS INTERVINGUTS D’ARTROPLÀSTIA DE GENOLLMercè Prats Palacin, Mónica Soto Mosteiro, Azahara López Torres, Montserrat Grau SolàHospital sant Joan Despi-Moisés Broggi, Sant Joan Despí, Barcelona

Keywords: Ferida, Apòsit, Complicacions

Introducció i objectiusLaintervenciód’artroplàstiadegenollcomportapossiblescomplicacionspostquirúrgiquesdelaferida:apariciódeflicte-nes, infecció, sagnat, necrosi. Aquestes podrien retardar el procés de recuperació del pacient. Per reduir això s’ha utilitzat un apòsit hidrocol•loide Aquacel Surgical® versus la cura tòpica habitual.

Objectius:Compararlesduescuresamblafinalitatd’eliminaroreduircomplicacionsdelaferidaquirúrgica.

Material i mètodesEstudi comparatiu realitzat amb 40 pacients (abril i juliol de 2014). Es va realitzar un mostreig per conveniència de pacients programats per artroplàstia primària de genoll (APR).Criteris d’inclusió: Pacients majors de 18 anys programats per APRCriteris d’exclusió: Pacients programats per revisió d’artroplàstia de genoll i aquells que sol•licitaven recurs a l’alta.• 20 pacients van portar des de quiròfan un apòsit Aquacel®, retirant-se a l’alta del pacient (4/5 dies). Es va fer segui-mentfinslaprimeravisitapostoperatòria(4/6setmanespostintervenció).•20pacientsesvaferlacurahabitualdiàriadesdeles48horespostintervenció.Esvaferseguimentfinslaprimeravisita postoperatòria (4/6 setmanes postintervenció).,

ResultatsPacients curats amb Aquacel®:- 15 sense complicacions de ferida.-5vanpresentar:hematoma(2),dehiscènciadesutura(2),flictena(1)Pacients curats amb tècnica habitual:- 9 sense complicacions de ferida-11vanpresentar:hematoma(1),flictenes(5),sagnat(1),Infecciósuperficial(2),necrosi(2).

Conclusió• Pacients curats amb Aquacel Surgical® van presentar millor estat de la ferida i menys lesions voltant la incisió.• Més comoditat pel pacient• Disminució càrregues de treball d’Infermeria.• Els pacients curats amb Aquacel® no han presentat infecció ni necrosi de la ferida.




ReunióIX

12

10:57 - 11:00LA IMPORTÀNCIA D’UTILITZAR EL SENTIT COMÚ EN QUIRÒFAN DE TRAUMATOLOGIASonia Diaz Espinoza1, Cesia Jemima Calderón Bazán1, María De Las Nieves Varela Rodriguez1, Gabriel Tato Domingo2, Laura Sal Mola2, Josefa Antonia Peinado Lopez1

1 Hospital Bellvitge, Hospitalet De Llobregat, Barcelona2 Hospital Vall d’Hebrón, Barcelona

Keywords: Sentit Comú, Quiròfan Trauma.

Introducció i objectiusDefiniridescriuretalconeixements,demaneraqueespuguinresoldreproblemesdesentitcomúatravésdelraonamentlògic. Aquesta metodologia necessita comprendre el món del sentit comú aplicat a la infermeria, formalitzant fets per assolirfitesenellipoderaixírealitzarunprotocold’actuacióenelsquirofanosdetraumatologia.

ObjectiusUtilitzar el sentit comú com a facultat que posseeix la generalitat de les persones, per operar des d’un codi simbòlic compartit, que resulti obvi per al col·lectiu d’infermeria.Desenvolupar un pla d’actuació per al personal d’infermeria de quiròfan davant de situacions d’estrès.

Material i mètodesUtilitzem el mètode qualitatiu per al nostre estudi, perquè emfatitza els aspectes dinàmics, holístics i individuals de l’experiència humana, i intenta capturar aquests aspectes en la seva totalitat dins el context dels qui els estan experimen-tant.Aquest enfocament qualitatiu ajuda en la descripció de les experiències d’aquells que s’enfronten al fenomen.

ResultatsMitjançant aquest procés d’utilitzar el sentit comú a les nostres situacions de treball es garanteix la qualitat de les cures d’infermeria,jaquepermetactuarensituacionsconflictivessenseperdrelacalma;produintperalprofessionalinfermerun augment de la satisfacció i de la professionalitat.

ConclusióOferir al personal d’infermeria que treballa a quiròfan de traumatología, una guia pràctica d’actuació davant l’estrès, potenciant la seva capacitat d’autocontrol per poder resoldre els problemes que puguin sorgir als quiròfans de trauma amb sentit comú.




13

COMUNICACIONS LLIURESDivendres 15 DE MAIG - 11.30 - 12.30h

11:30 - 11:40LA INFERMERA PRE-QUIRÙRGICA EN ARTROPLÀSTIA TOTAL DE GENOLL- FAST TRACK (ATG-FT): UN ROL DE PRÀCTICA AVANÇADA?A. Nicolau, A. Martinez, N. Sapena, A. Herrero, M. I. Baños, M. T. Faura Infermeres. Institut Clínic d’ Especialitat Mediques i Quirúrgiques (ICEMEQ). Hospital Clínic Universitari de Barcelona

Keywords: Infermera De Rol ExpertInfermera De Pràctica Avançada, “empowerment”, Cirurgia ATRFast Track,

Introducció i objectiusLa Infermera de Pràctica Avançada (IPA) té els seus orígens a Estats Units en els anys 60 i posteriorment s’ha anat implan-tantdemaneradiversa,enaltrespaïsoscomelRegneUnit,CanadàiAustràlia.Enelnostrecontextconflueixenl’aparicióde nous rols professionals: l’ infermera especialista, noves competències i la prescripció infermera entre d’ altres. En aquestmarcdeindefinició,laimplantaciódelaIPAprecisad’unenfocamentglobalanivellprofessionaliinstitucional.

Material i mètodesDescripció del procés d’ implementació i l’elaboració de les competències de la infermera pre-quirúrgica en ATG-FT.

ResultatsL’ Unitat de Genoll del Hospital Clínic Universitari de Barcelona va crear l’equip multidisciplinari responsable de l’anàlisi, es-tudi i elaboració dels canvis organitzatius per a l’ implantació del programa de Cirurgia Fast-Track per ATR. Es van establir compromisos,definirobjectiusiindicadorsdequalitatseleccionatsperalseguimentdelsresultats.Lesaccionsdutesaterme es van basar en l’elaboració del circuit per al pacient ATG-FT i la creació d’una infermera de rol avançat, l’ infermera pre-quirúrgica, responsable de la formació “empoderadora” del pacient. Per tal de garantir el desenvolupament de tot el potencial de les competències desenvolupades per la infermera pre-quirúrgica, es van transformar les barreres existents en facilitadores amb diàleg i una actitud positiva i constructiva. Conjuntament amb la resta de l’equip multidisciplinari ha esdevingut referent per a professionals novells en la unitat.

ConclusióPodem dir que el desenvolupament d’aquesta pràctica avançada d’infermera pre-quirúrgica en ATG-FT genera i aporta valor afegit a l’atenció prestada actualment als pacients de cirurgia ortopèdica de genoll i la seva família.



ReunióIX

14

11:40 - 11:50INNOVANT EN ESTRATEGIES DE IMPLANTACIÓ DE RECOMANACIONS D’UNA GUÍA DE BONA PRÀCTICA CLÍNICA Sandra Ponce RuizHospital Vall d’Hebron, Barcelona

Introducció i objectiusL’ Hospital Universitari Vall d’ Hebron en l’any 2012 va ser un dels vuit centres seleccionats a nivell nacional per formar part del Programa Best Practice Spotligth Organitation (BPSO), de la Registered Nurses Association of Ontario (RNAO) i li-derat per la Unitat de Investigació en Cures de Salut (Investén-isciii) del Institut de Salut Carles III i el Centre Col•laborador espanyol del Institut Joanna Briggs (Australia). Durant el període 2102-2014 s’ha portat a terme la implantació de la Guía de “Prevenció de caigudes i lesions derivades de les caigudes en persones grans”. El nostre objectiu va ser dissenyar estratègies que facilitaren la implantació de les recomanacions amb els recursos existents i adients al nostre entorn.

Material i mètodesEs va proposar, a traves d’ una pluja de idees, sis accions a realitzar fent palès la participació i motivació dels professio-nals.Finalmentesvaseleccionarelprojecte“Concursfotogràfic:Sitensunaideafotografia-la”.Mitjançant un tríptic es varen difondre les bases del concurs per les 3 unitats implicades (Sèptics, Neurotraumatologia i Processosquirúrgics).Durantunperíodede30diesespodiaenviarunafotografiaperautoraalessupervisoresdelesplantes respectives, previ consentiment informat signat. La foto seleccionades per l´equip implantador havia de estar relacionada amb la implantació i/o recomanació de la guia. A mes a mes un jutjat format per membres de la Direcció de Infermeria de L´Hospital i de l´equip implantador premiarian 3 imatges.

ResultatsVan participar 22 professionals obtenint un total de 52 imatges. Es van seleccionar 21 imatges que van estar exposades enlasalad’esperadela4ªplantadetraumatologiadurant45dies.Esvanpremiar3fotografiesquevanformarpartd’una exposició itinerant en les diferents unitats hospitalàries.

ConclusióLa repercussió d’aquest projecte ha evidenciat que una estratègia pot ser efectiva i por arribar a un gran nombre de persones amb pocs recursos. Hemdecontinuartreballantamblamillorevidenciacientíficaiaprofitaraquestsmomentstantsdifícilsperinnovarenestratègies.

COMUNICACIONS LLIURESCOMUNICACIONS LLIURESDivendres 15 DE MAIG - 11.30 - 12.30h



15

11:50 - 12:00INDICADORS DE MILLORA EN INTERVENCIONS DE PRÒTESIS TOTAL DE GENOLL RAPID RECOVERYMaria Muñoz Muixí, Encarna MaraverAlthaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. FP. Unitat de C.O.T., Barcelona

Introducció i objectiusAfinalsde2011esvainiciarunnouprojecteenlesIQdePTG.Consisteixenuncanvienlatècnicaanestèsicajuntamentamb l’educació del pacient prèvia a la IQ i amb la implicació de tot l’equip multidisciplinari: anestesistes, infermeres, fisioterapeutesitraumatòlegs,permetaplicarunscanvisquemillorenlaeficiènciadelprocésassistenciald’aquestaIQ.Aquest nou projecte és el sistema RAPID RECOVERY.

ObjectiuCompararelsdossistemesd’IQenPTG,fixant-nosenelssegüentsindicadors:- Mobilització precoç- Disminuir l’estada hospitalària- Disminuir el dolor- Augmentar la satisfacció del pacient-Tractarconeixementsdeficients.

Material i mètodes- Suport informàtic- Full de recollida de dadesL’estudi compta amb dades de 70 pacients; la meitat IQ amb la tècnica “Rapid Recovery” i l’altre amb tècnica convencio-nal. Es recullen en una base de dades i s’exploten.

ResultatsS’han obtingut millores en tots els indicadors estudiats en el grup “Rapid Recovery” versus el grup convencional.

ConclusióEstem davant un canvi de cultura on la coresponsabilització tant de l’equip multidisciplinari com la del pacient, en tot el procés, ajuda a obtenir millors resultats i ens encoratja a seguir avançant.




ReunióIX

16

12:00 - 12:10IMPLANTACIÓ D’UNA UNITAT D’ORTOGERIATRIATeresaSanclementeBoli,SandraPonceRuiz,PurificaciónVicenteMata,MariaVictoriaMariblancaBretones,EsperanzaZuriguel Pérez, Iris Marin Romero, Consuelo Alvarez LorenzoHospital Vall d,Hebrón, Barcelona

Introducció i objectiusUn dels motius d’ingrés a l’Àrea de Traumatologia i Rehabilitació (ATR) amb major prevalença de l’Hospital Universitari Valld’Hebronéslafracturad’1/3proximaldefèmur.Elperfild’aquestspacientspresentanovesnecessitatsiplantejanous reptes assistencials. A l’abril del 2014 la direcció de l’ÀTR proposa la creació de la Unitat d’Ortogeriatria (UOG) on es realitzaunabordatgeintegraleinterdisciplinardelpacientambfracturadefèmur>de65anysamblafinalitatdemillorarla seguretat i qualitat de les cures, el pronòstic vital i funcional i reduir la estada hospitalària dels pacients i les despeses sanitàries associades. L’objectiu d’aquesta comunicació es descriure el nou model assistencial.

Material i mètodesProcés Clínic de Fractura de fèmur d’ ÀTR del nostre hospital. Guia de Recomanacions per al pacient intervingut per fractura de 1/3 proximal de fèmur i els seus familiars.Guia de Pràctica Clínica “Prevenció de caigudes i lesions derivades de les caigudes en persones grans”, “Estratègies de cures de persones grans amb demència,deliri i depressió” i “Atenció orientada al pacient.” Registered Nurses Association of Ontario (RNAO).Les dades, estada mitjana hospitalària, estada prequirurgica i episodis per rangs d’edat s’han obtingut de la història clínica informatitzada i el pla de cures de l’Estació de Treball d’Infermeria d’Hospitalització.

ResultatsHem valorar els ítems prèviament exposats i podem observar que s’han millorat algunes dades d’activitat assistencial (estància prequirurgica), s’han elaborat indicadors de cures infermeres (Pla de cures cirurgia de maluc en el malalt fràgil), i s’ha participat en transferència de coneixement i estudis de recerca.

ConclusióAl descriure la implantació d’aquesta unitat hem vist que aquests resultats son el pas previ per a continuar treballant de manera interprofessional amb l’atenció centrada en el pacient i el cuidador, en cures infermeres basades en l’evidencia, integrar al pacient i cuidadors en el procés assistencial i així satisfer a pacients, familiars/cuidadors i professionals.




17

12:10 - 12:20AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIA, EFICIÈNCIA I IMPACTE EN LA IMPLANTACIÓ DEL PROTOCOL DE RECUPERA-CIÓ MILLORADA EN CIRURGIA PROTÈSICA DE MALUC I GENOLL EN L’HOSPITAL D’IGUALADAJoan Boquera Rodríguez, Rosa Paredes Borrega, Rosa Piqué AngueraHospital d’Igualada, Barcelona

Introducció i objectiusA L’Hospital d’Igualada es va treballar durant l’any 2013, la introducció d’un protocol de recuperació millorada consensuat de manera multidisciplinària i basat en la evidència d’altres experiències publicades (conegudes com a Fast-Track).Aquests protocols es consideren una innovació per la que val la pena apostar no només en traumatologia, ja que faciliten l’activitatassistencialtantdelprofessionalsmèdicscomd’infermeriairehabilitacióambcriterisdequalitat,eficiènciaisostenibilitat.L’objectiu de la recuperació millorada és optimitzar i millorar l’experiència dels pacients durant el reemplaçament primari demaluc(PTM)idegenoll(PTG)amblafinalitatdetornaracasaambseguretatenpocsdies.Aixòsignificalaracionalit-zacióilamodificaciódelapràcticaexistent.L’objectiudel’avaluaciód’aquestprocésdetreballespermetrevalorarelsaspectesqueesconsiderensignificatius,enespecial els resultats que s’han assolit i en quines condicions s’han fet, així com treure’n aprenentatges pràctics per a la millora. S’ha de comprovar en quina mesura s’han satisfet les necessitats i les expectatives de les diferents parts implica-des, i en particular, d’aquelles a les quals s’adreça el resultat.

Material i mètodesL’estudi descriptiu retrospectiu valora per una part la satisfacció que expressen els pacients que han estat intervinguts de PTG i PTM després de la posada en marxa del nou protocol i per un altre la repercussió en les despeses econòmiques.Dels 155 pacients intervinguts l’any 2014 inclosos en l’estudi, el 68% són de PTG i el 32% de PTM.Perl’estudidesatisfacciós’haescollitunamostraestratificadaaleatòriade48individusd’ambdóssexes.Se’lsharealitzatuna enquesta telefònica formada per 12 ítems amb 5 respostes tipus liker.

ResultatsSi tenim en compte l’any 2013 versus el 2014 no hi ha diferència en quant al total de nombre de pacients intervinguts il’edatd’aquestsenambduespatologies.Contràriamentsíqueexisteixunadiferènciasignificativaenquantalsdiesd’estada al servei d’hospitalització, al 2013 era una mitja de 9,1 dies per PTG i una mitja de 6,8 per a PTM, al 2014 són 4,5 i 4,7 dies respectivament.De forma global el 59 % dels enquestats estan molt satisfets, els 34% estan satisfets, el 4 % poc satisfets, 1 % insatisfets i un 0% no recorden.En quant a la part econòmica s’aconsegueix un estalvi de 1100 euros per PTG i 525 per a PTM.

ConclusióÉs un mètode cost-efectiu perquè contenim costos assegurant la qualitat i garantint la seguretat del pacient en tot el procés.




ReunióIX

18

12:20 - 12:30SITUACIÓ DE L’ESTAT FUNCIONAL DEL PACIENT ANCIÀ AMB FRACTURA DE FÈMUR A L’ANY DE L’ALTA Mercè Castejón, Montse Noguera, Laura Roset, Mireia VilumaraAlthaia Hospital de Manresa, Barcelona

Introducció i objectiusEstudi de l’estat funcional dels pacients tractats a la unitat funcional de fractura de fèmur de la gent gran durant l’any 2012.

Material i mètodesS’analitzarandiversesvariablesrecollidesmitjançantunbancdedadesespecíficdelaunitatdefèmur.

ResultatsEl pacient ancià quan té una fractura de fèmur, pateix una davallada funcional que fa desaparèixer l’esquema de la marxa en funció dels dies que està immobilitzat sense caminar. Sense oblidar tots els seus antecedents i problemes de salut ja existents que es sumen a l’estrés quirúrgic. Sovint és difícil començar a caminar a les 24 hores posteriors a la intervenció quirúrgica. Però hi han pacients que poden fer-ho i col•laboren. Val la pena insistir-hi?Mitjançantaquestestudivolemveuresil’estatfuncionalprevialafracturad’aquestspacientesrecuperaoesmodificaalcap d’un any de l’alta.

ConclusióConcretament es realitza un seguiment telefònic als tres, sis i dotze mesos de la data d’alta hospitalària. Per poder mesurar l’estat funcional s’ha utilitzat l’escala de Barthel.L’objectiu general és doncs, veure què passa amb l’estat funcional i la marxa dels pacients amb




19

CARTELLS CIENTÍFICSDivendres 15 DE MAIG

HEMATOMA I/O EDEMES EN LES PRÒTESI DE GENOLL AMB EL MÈTODE FAST-TRACKDolors Rius Tarruella, Anna Rota Arseda, Ester Vila Sala, Josep Abad FernandezHospital Sant Bernabé de Berga, Barcelona

Introducció i objectiusUna de les conseqüències de la cirurgia de pròtesi de genoll habituals és l’aparició d’hematoma o edema en l’extremitat inferior operada.L’hematoma pot ser més o menys important en quant a extensió i coloració. Normalment apareix a la regió del genoll, darrera del genoll, cuixa, cama i peu.

Material i mètodesUna part essencial de programes de recuperació per a persones amb pròtesi de genoll amb hematomes o edemes són els massatges de drenatge, el control postural i els exercicis d’afavorir el retorn venós.

ResultatsÉs útil conèixer les circumstàncies i prendre les mesures més adients per tal afavorir l’absorció de l’hematoma i la dismi-nuciódel’edema,desdelpuntdevistamultidisciplinari(mèdic,infermeriaifisioterapeutic).

ConclusióAquest petit estudi (27 usuaris) vol demostrar que el massatge de drenatge junt amb el control postural i exercicis dismi-nueix els efectes de la mateixa intervenció pròpia de l’implant de la pròtesi i també accelera la recuperació de la força i la mobilitat de la mateixa cama operada.

NOU SISTEMA PER A LA CURES D’INFERMERIA DE LA FERIDA QUIRÚRGICA EN LA CIRURGIA DE MA-LUC I GENOLL A HOSPITAL COMARCAL DE ST. BERNABÉJoana Rodriguez, Rosa Farras, Meritxell Puig, Sonia Moreno, Jordi Camirijubi, Marta CantareroHospital Comarcal de St. Bernabé, Berga, Barcelona

Introducció i objectiusEls pacients sotmesos a pròtesi total de genoll i maluc poden presentar problemes a la zona de la ferida quirúrgica com a infecció,flictenes,dolor,desconfort,..quecomplicalarecuperaciódelpacient,augmental’estadaal’hospitalieldespesasanitària.A l’hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga en la cirurgia de maluc i genoll utilitzem apòsit “ Aquacel surgical “ des de la primeraoclusióaquiròfanfinsqueelpacientse’lretiraaldomicili.



ReunióIX

20

OBJECTIUS- Evitar infecció - Protegir la pell- Disminuïr cost- Disminució del número de cures i manipulació- Augmentar el confort del pacient-Evitarflictenesitraumatismesalretirarapòsit-Unificarcritèrisalescures

Material i mètodesUtilitzem apòsit “ Aquacel surgical”Revisió del número total de pròtesi de genoll i maluc del 2014S’han registrat les variables:- Número de cures- Canvis extra de l’apòsit per saturació o pèrdua d’adherència- Pell perilesional

ResultatsElaboració d’un pla de cures estandarditzat per totes les pròtesi de genoll i maluc

ConclusióLaimplantaciódelpladecuresd’aquestapòsitsuposaunaeinadetreballimprescindiblepermillorarlaplanificaciódelescures, una major comunicació dins l’equip multidisciplinari i el propi pacient.

DEMÀ FARAN UN MIS : I ARA QUE FAIG?Sonia Díaz Espinoza, Cesia Jemima Calderón Bazán, María De Las Nieves Varela Rodriguez, María Muñoz Barea, Laura Sal Mola, Gabriel TatoHospital de Bellvitge, Hospitalet De Llobregat. Barcelona

Introducció i objectiusLa cirurgia percutània del peu, també coneguda com MIS, es un mètode quirúrgic que realitza intervencions a través de incisions mínimes, sense exposició directa dels plans quirúrgics, el que ocasiona un trauma mínim dels teixits propers i que exigeix un control radiològic durant la intervenció.El personal d,infermeria ha de conèixer la tècnica quirúrgica , el instrumental a utilitzar i el material a utilitzar per minimit-zar possibles riscos que compet al nostre quefer infermer/a.El personal d’infermeria quirúrgica cal que sàpiga les diferents tècniques quirúrgiques percutànies del peu; així com conèixer l’instrumental i material empleat.

CARTELLS CIENTÍFICSDivendres 15 DE MAIGCARTELLS CIENTÍFICSDivendres 15 DE MAIG



21

Material i mètodesMitjançant l’assessorament de metges traumatòlegs especialistes en cirurgia del peu del hospital universitari vall d’hebron; la col.laboració i participació del personal d’infermeria quirúrgica del servei de traumatologia del huvh; i la consultabibliogràficahemportatatermedittreball.

ResultatsLasofisticacióalaquals’haarribatambelsinstrumentsmotoritzatsidecontrolradiològicespermetavuidiaempleartot tipus de osteotomies percutànies. Sobretot a nivell del primer metatarsià, com son: la osteotomia distal tècnica de Reverdin-Isham,osteotomiadiafisàriadeWeber,iosteotomiadelabasedeToepp.Peròtambépodenserrealitzatsanivellde la primera falange on la tècnica més empleada és la de Aiken.

ConclusióLafinalitatd’aquesttreballesl’execuciód’unprotocolestandarditzatdestinatatotelpersonalquirúrgicdetraumatologiaitambé a les de nova incorporació. Aquest protocol ens servirà de guia de treball.

RESULTATS EN LA DEAMBULACIÓ EN EL PRIMER ANY D’IMPLANTACIÓ DEL PRIF BERGA (FAST-TRACK).Dolors Rius Tarruella, Anna Rota Arseda, Ester Vila Sala, Josep Abad FernandezHospital Sant Bernabé de Berga, Barcelona

Introducció i objectiusPRIF: Programa Recuperació Intensiva Funcional en PRÒTESI DE GENOLL i PRÒTESI DE MALUC.Resultats en la deambulació en el primer any d’implantació del PRIF BERGA: TOTAL: 111 usuaris de pròtesis de maluc i pròtesi de genoll.La deambulació representa la capacitat de poder traslladar-nos d’un lloc a un altre. És un dels factors més importants per ser independents.

Material i mètodesLa rehabilitació de la marxa és un aspecte fonamental de la rehabilitació física de l’usuari intervingut de pròtesi de genoll o demaluc.Corresponalfisioterapeutaialsinfermersunpapermoltimportantdelarecuperaciófuncionaldelpacient.L’objectiu es millorar la capacitat per obtenir una deambulació independent assistida per ajudes tècniques (bastons canadencs).

ResultatsAmb les dades obtingudes i el seu anàlisi durant aquest any podem comprovar l’excel•lent resultat de la implantació del PRIF-BERGA (fast-track), tots els usuaris menys un aconsegueixen fer una deambulació precoç amb dues crosses.

ConclusióDeambular de manera correcta és la millor manera d’accelerar la recuperació. Per tant tindrem usuaris més actius i més autònoms.

CARTELLS CIENTÍFICSDivendres 15 DE MAIGCARTELLS CIENTÍFICSDivendres 15 DE MAIG



ReunióIX

22

PROTOCOL I RESULTATS A REANIMACIÓ DE PROGRAMA FAST-TRACK EN PRÒTESI Lidia Estrada Tor, Pilar Buján Saus, Nuri Puig Feliu, Rosa Sigüenza Orriols, Maria Miracle Flores GonzálezServei d’Infermeria de Quiròfan Hospital Sant Bernabé de Berga, Barcelona

Introducció i objectiusEl programes de Fast-Track en pròtesis de maluc i genoll s’estan implantant d’una forma progressiva i creixent en tots els nostres Hospitals. En el nostre Hospital tots els malalts al que s’ha d’implantar una pròtesi es fa sota el mateix Programa. El PRIF (Programa de Recuperació Intensiva Funcional) va tractar 143 malalts (100% de les pròtesis) durant l’any 2014. S’analitzen els fonaments i els resultats del Programa a la Sala de Reanimació.

Material i mètodes143 malalts van ser atesos a la nostra Unitat de Reanimació (URPA) entre gener i desembre de 2014. Analitzem els darrers 40 malalts atesos. El PRIF inclou: 1) Fluidoteràpia (5ml/kg/h RL), 2) Monitorització bàsica, 3) Col•locació manta tèrmica, 4) Control nàusees i vòmits, 5) Administració d’analgèsia segons pauta. Si malgrat analgèsia pautada el pacient presentadolors’administraràclorurmòrfic1%2mge.v.Cada10minutsperaEVA>3,màxim10mgdeclorurmòrfice.v. Es reserven els bloquejos de nervis perifèrics per aquells pacients en que, malgrat la LIA i l’analgèsia pautada, no s’aconsegueix un bon control del dolor. Es realitzaran sempre amb Bupivacaïna el 0,125% per tal de minimitzar el blo-queig motor de quàdriceps; 6) No sondatge vesical de rutina, si a la URPA apareixen signes de retenció urinària (palpació de globus o dolor) o en absència de micció espontània abans de l’alta de URPA es realitzarà un sondatge d’evacuació; 7) S’administrarà la segona dosi de TNX; 8) S’administraran 200mg de Ferro e.v. a la 1h posterior a l’arribada a la sala de reanimació; 9) hemograma i coagulació a les 2h de la sortida de quiròfan. Durant l’estada a REA, s’avaluarà el dolor del pacient a través de l’escala visual analògica (EVA) cada 60 minuts. També s’iniciarà moviments isotònics del turmell i isomètricsdelgenoll.Abansdel’altaaplantaesdeixaràlaviafisiolitzada.Elscriterisd’altadeURPAsón:estabilitathemo-dinàmica, EVA <3, no signes de sagnat, bloqueig motor revertit segons escala de Broomage i diuresi espontània superior a 80 mL. L’estada habitual és de 4 hores.

ResultatsS’analitzen els resultants en mobilització, sondatges, hores d’estada i dolor en els darrers 40 malalts tractats. Els canvis anestesiològics i quirúrgics en el nostre PRIF permeten una mobilització precoç (80% dins de la primera hora), una reducció de sondatges (de 100% a 25%), una reducció de l’estada a reanimació (de 9 hores a 4 hores), una reducció de les nàusees i vòmits (de 29% a 2%) i una reducció del dolor (80% amb EVA<5).

ConclusióEl PRIF (Programa de Fast-Track del nostre centre) permet reduïr el dolor, millorar la mobilitat precoç, minimitzar els sondatges urinaris, minimitzar les nàusees i vòmits, i reduir a menys de la meitat l’estada dels malalts a reanimació.




23

SÍNDROME CONFUSIONAL AGUDA EN PACIENTS D’EDAT AVANÇADA AMB FRACTURA DE FÈMURM. Glòria GemmaHospital Sant Bernabé. Berga, Barcelona

Introducció i objectiusLa Síndrome Confusional Aguda (SCA) és una complicació freqüent en persones d’edat avançada que han de ser intervin-gudes per fractura de fèmur.La seva presència fa més difícil el seu tractament i té un greu impacte sobre els resultats en termes de morbiditat i costos.

Material i mètodesConèixer la incidència de SCA dels pacients majors de 65 anys ingressats per fractura de fèmur durant l’any 2014 a l’Hospital Sant Bernabé de Berga.Conèixerelperfildemogràfic,capacitatfuncionalprèviaipatologiesassociadesdelspacientsmajorsde65anysingres-sats per fractura de fèmur durant l’any 2014 a l’Hospital Sant Bernabé de Berga.Conèixer la durada de l’ingrés hospitalari i la institucionalització posterior dels pacients majors de 65 anys ingressats per fractura de fèmur durant l’any 2014 a l’Hospital Sant Bernabé de Berga.

ResultatsEstudi observacional, descriptiu i retrospectiu.Població estudi: pacients majors de 65 anys ingressats per fractura de fèmur durant l’any 2014 a l’Hospital Sant Bernabé de Berga.Variables estudi: edat, sexe, patologies associades, capacitat funcional prèvia, durada de l’ingrés hospitalari, aparició de SCA i destí a l’alta.Mostra: 34 pacients.Pendent resultats.

ConclusióPendent conclusions.




ReunióIX

24

REDUCCIÓ DELS SONDATGES URINARIS EN PROGRAMA FAST-TRACK EN PRÒTESI Lidia Estrada Tor, Eva Serra Ribera, Gemma Puig Bonet, Neus Arroyo Planes, Carme Prat Grau, Silvia Villanueva ArteroServei d’Infermeria de Quiròfan Hospital Sant Bernabé de Berga, Barcelona

Introducció i objectiusEn el nostre Hospital tots els pacients al que s’ha d’implantar una pròtesi es fa sota el mateix Programa. El PRIF (Programa de Recuperació Intensiva Funcional) és el Programa de Fast-Track del nostre centre. L’any 2014 va tractar 143 malalts (100% de les pròtesis). S’utilitza una anestèsia intradural amb bupivacaína hiperbara o isobara a dosis baixes (9-12 mg) i sense opiacis. La recuperació del to muscular (tant musculatura llisa del bufeta com estriada de les extremitats inferiors) és més precoç. S’analitza comparativament amb el 2013 la reducció en els sondatges vesicals.

Material i mètodes143 pacients van ser atesos a la nostra Unitat de Reanimació (URPA) entre gener i desembre de 2014. En el nostre Proto-col PRIF no es practica sondatge vesical de rutina. Només si a la URPA apareixen signes de retenció urinària (palpació de globus o dolor) o en absència de micció espontània abans de l’alta de URPA es realitzarà un sondatge d’evacuació. Alguns pacients prostàtics, a criteri del anestesiòleg son sondats, però només en el postoperatori.Dins dels criteris d’alta de la REA es troba la diuresis espontània superior a 80 mL que normalment es realitza abans de les 4 hores.

ResultatsS’analitzen els resultats comparatius 2013-2014. Durant l’any 2013 es va sondar el 100% dels malalts preoperatòria i el sondatgeesretiravaaplantaales24hores.Esvanidentificar8infeccionsd’orinaen122pacients.Durant l’any 2014 no es va realitzar cap sondatge previ, només si la diuresis a reanimació era menor de 80 mL abans de l’alta o existia evidència d’un globus vesical. Es van realitzar un 25% de sondatges d’evacuació i un 4% de sondatges permanents.Esvaidentificar1infecciód’orinaen143malalts.

ConclusióEl PRIF (Programa de Fast-Track del nostre centre) permet recuperar de forma precoç el to de la musculatura detrusora vesical, reduir els sondatges vesicals, millorar l’autonomia del malalt no sondat, reduir els costos de les sondes i reduir les infeccions.




25

PROTOCOL D’ACTUACIÓ INFERMERA EN LA FIXACIÓ EXTERNA (ORTHOFIX) DAVANT ELS TRAUMATIS-MES PÈLVICSVictor Mairal Morillas, Jénnifer Dosuna López, Mónica García Alvarez, Veronica Vilarrasa Valldeperas, Lidia Garcia Moya, Desiree Palomero ColmeneroHospital Universitari de Vall d’Hebron, Barcelona

Keywords:Protocol,Orthofix,Infermeria,TraumatismesPèlvics

Introducció i objectiusElfixadordepelvisd’emergènciaésuninstrumentd’estabilitzaciód’urgènciaperleslesionsilesfracturesinestablesdel’anell pèlvic. Aquestes fractures poden associar-se a una pèrdua massiva de sang, que pot conduir a un xoc terminal. El fixadordepelvisd’emergènciapermetlareduccióil’estabilitzacióràpidad’aquesteslesionsinestablesdelanellpelvià.Pertant,ésunaeinavaluosaperaconseguirelcontroldelareacciódelxoc,almateixtempsquenoretardanidificultaeldiagnòstic i el tractament posteriors. Actualmentestàacceptadalafixacióexterna(ORTHOFIX)comatractamentd’eleccióenelspacientsambtraumatismepèlvic, permetent l’estabilitat pèlvica ràpida i precisa. Es presenta el protocol d’actuació infermera dut a terme en el servei de quiròfan o sala Kirschner.

Objectius:- Informar, orientar i donar pautes d’actuació a l’equip d’infermeria que ha de cuidar un pacient a qui se li practica una fixacióexternapertraumatismepelvià.- Aconseguir l’estabilitat hemodinàmica del pacient aviat millor. - Realitzar un treball en equip entre els diferents professionals que intervenen en el quiròfan o sala Kirschner.Material i mètodesEsrealitzaunarecercabibliogràficaalallibreriaCochrane,Pudmed,CuideniMedline,iesseleccionenelsestudisdescrip-tius.

ResultatsDesprés dels resultats obtinguts en els diferents estudis: Latècnicaquirúrgicafixacióexterna(ORTHOFIX)estàacceptadacomatractamentd’eleccióenpacientambtraumatismepèlvic. La realització de la tècnica no és possible sense la participació d’un equip expert, multidisciplinar i un treball en equip. Lesinfermeresqueformenpartdel’equipdequiròfanirealitzenlatècnica,handeconèixertotelmaterialespecíficdequè es disposa, la seva aplicació i les complicacions potencials que deriven del seu ús i de la pràctica mèdica. La infermera té un paper important en la realització de la tècnica mèdica i en l’estabilitat hemodinàmica del pacient.

ConclusióDesprésd’obtenirresultatseficaçosiimmediatsalacol•locaciódelfixadorexternenfracturespèlviquesibasant-nosenl’evidència pretenem estandarditzar l’ús d’aquest protocol, servint com a guia ràpida d’actuació davant aquest tipus de fractura i evitar en la mesura del possible les complicacions de dit traumatisme.




ReunióIX

26

REUTILITZACIÓ DELS DISPOSITIUS MÈDICS D’UN SOL ÚSVictor Mairal Morillas, Jénnifer Dosuna López, Mónica García Alvarez, Veronica Vilarrasa Valldeperas, Lidia Garcia Moya, Desiree Palomero ColmeneroHospital Universitari de Vall d’Hebron, Barcelona

Keywords: Dispositius Mèdics, Reutilització, DMSU

Introducció i objectiusEls dispositius mèdics d’un sol ús (DMSU) són aquells materials que segons el fabricant només es poden utilitzar una vegadaperpreservarlasevaeficàcia.La reutilització dels DMSU en el hospitals espanyols està creixent de manera molt ràpida i alarmant. Aquesta situació es a causa de la restricció econòmica del sector sanitari i a l’elevat cost dels dispositius que fa que no es pugui disposar d’una quantitat il•limitada.Objectiu:Identificarlaseguretatiefectivitatdelsdispositiusmèdicsd’unsolúsdesprésdelasevareutilització.

Material i mètodesEstudiretrospectiubasatenlarevisióbibliogràficacientíficaactual.

ResultatsEl 80% dels hospitals espanyols reutilitzen els DMSU ja que s’aconsegueix una reducció econòmica del 50% respecte a un dispositiu nou i disminueix els residus que es deriven de la seva utilització. Consegüentment, hi ha uns factors negatius, com són el risc de contagi de malalties i alteració de l’estat dels dispositius provocant intoxicacions pels productes utilit-zats en el procés d’esterilització com per degradació del propi material del dispositiu. No obstant, es podria fer possible la reutilització seguint els criteris de Spaulding que relaciona la reutilització amb el risc de contagi de malalties segons siguin dispositius: no crític amb baix risc, semicrítics amb major risc o crítics amb gran risc.Sense oblidar que segons el Reial Decret 414/1996 esta prohibit a Espanya la utilització de DMSU.

ConclusióEls resultats demostren que s’han de seguir les recomanacions del fabricant, així com la normativa del Reial Decret 414/1996 per tal que el procés d’esterilització sigui correcte i garantir la seguretat, qualitat i funcionalitat dels DMSU. Per tant, no s’han de reutilitzar els DMSU pel risc de contagi de malalties i d’intoxicació pels productes utilitzats en l’esterilització, així com per degradació del material.No obstant, en una situació d’austeritat econòmica com la que tenim avui dia i a la gran quantitat d’hospitals que reutilit-zen els DMSU per l’estalvi que comporta, es podria reutilitzar segons els criteris Spaulding els DMSU no crítics pel seu baix risc de transmissió de malalties.




27

PROTOCOL DEL MANEIG DEL PACIENT AÏLLAT PER CONTACTE DINS L’ÀREA QUIRÚRGICAVictor Mairal Morillas, Jénnifer Dosuna López, Mónica García Alvarez, Veronica Vilarrasa Valldeperas, Lidia Garcia Moya, Desiree Palomero ColmeneroHospital Universitari de Vall d’Hebron, Barcelona

Keywords: Pacient Aïllat Contacte, Protocol, Quiròfan

Introducció i objectiusEls microorganismes als hospitals són transmesos per moltes vies. La transmissió per contacte directe suposa el contacte pell a pell i la transferència física de microorganismes a un hoste susceptible per part d’una persona colonitzada o infecta-da. La transmissió per contacte directe també pot ocórrer entre dos usuaris, quan un actua com la font d’infecció i l’altre com a hoste susceptible. La transmissió per contacte indirecte suposa el contacte d’un hoste susceptible amb un objecte contaminat, normalment inanimat, de l’entorn del subjecte de cura. Les mesures de precaucions de contacte, que són barreres físiques que s’interposen entre la font d’infecció (pacient infectat o colonitzat), i l’hoste (altres pacients, familiars i personal) per disminuir la possibilitat de transmissió.

Objectius:- Disminuir la incidència d’infeccions creuades entre pacients, pacients i personal hospitalari i pacients i comunitat.- Utilitzar correctament l’equip de protecció personal.- Aplicar les mesures preventives de transmissió de determinats patògens.

Material i mètodesEsrealitzaunarecercabibliogràficaenCochranelibrary,Pubmed,MedlineiCuiden,sentsolamentseleccionatselsestudisdescriptius.

ResultatsDesprés de l’anàlisi dels protocols trobats i la consulta de les diferents fonts podem determinar que l’aplicació en quiròfan d’un protocol informatiu sobre la preparació de l’àrea quirúrgica davant un pacient aïllat, evitarà el risc de la contaminació d’altres pacients. Les precaucions de transmissió per contacte s’han d’aplicar, per tant, als subjectes que es sap o es sospita estan infectats o colonitzats amb microorganismes. És coneguda la necessitat d’aplicació en aquests casos d’unes mesuresd’aïllamentespecífiquesiprevenirelcontagid’altrespacientsdinsdel’àreaquirúrgica:s’had’interromprelacadena de transmissió d’una malaltia infecciosa entre pacients , pacients i personal hospitalari i pacients i comunitat.

ConclusióS’evidencia la importància i aplicació de protocol informatiu sobre aïllament de contacte, degut a les diferents formes de preparacióiaplicaciódel’àreaquirúrgica.Laimportànciad’aquestaeinaésestablirpràctiquesracionalsd’aïllament,afideprevenirinfeccionscreuadesdurantl’atencióclínicaaconseguintunfuncionamentràpidieficaç,enestarrecopilatsde manera ordenada totes les pautes d’atenció, que contribueixi a disminuir riscos per al pacient i donar seguretat al personal.




ReunióIX

28

PREVENCIÓ DEL TROMBOEMBOLISME VENÓS MITJANÇANT COMPRESSIÓ PNEUMÀTICA INTERMITENT EN CIRURGIA TRAUMATOLÒGICAVictor Mairal Morillas, Jénnifer Dosuna López, Mónica García Alvarez, Veronica Vilarrasa Valldeperas, Lidia Garcia Moya, Desiree Palomero ColmeneroHospital Universitari de Vall d’Hebron, Barcelona

Keywords: Tromboembolisme, Compressió Neumàtica Intermitent, Traumatologia

Introducció i objectiusEsdenominatromboembolismevenós(TEV)alasituacióenquèuncoàgulimpedeixelfluxsanguinienunavena.ElsdostipusdeTEVméssignificatiusclínicamentsónlatrombosivenosaprofunda(TVP)il’embolismepulmonar(EP).LaprofilaxidelTEVincloutresrecomanacionsprincipals:Mobilitzacióprecoç;mètodesmecànics:compressiópneumàticaintermitent (CNI) i mitjanes elàstiques; i mètodes farmacològics.LaCNIevitaelestasivenósiaugmental’activitatfibrinolíticaendògena.Consisteixenundispositiuconnectatabotesinflables,queprodueixciclesdecompressió,elsqualsestransmetenalsistemavenósprovocantelbuidatdelesvenesprofundesdelpanxellendireccióproximal.Aquestmètodehademostratlasevaeficàciaenpacientsquirúrgicsambriscmoderat.El TEV és una complicació freqüent en cirurgia, amb una incidència del 33% en cirurgia general i en més del 65 % dels pacientssotmesosacirurgiaortopèdica.Senseprofilaxi,aproximadamentel50%delspacientsalsqualsse’lsvaimplan-tar una PTC i el 50-70% de les artroplàsties de genoll van presentar TEV en el postoperatori, sent l’extremitat operada la comunament afectada. Els pacients amb fractura de maluc, pelvis i MMII tenen un risc elevat de tromboembolisme estimat entre el 30 i 70%.Els objectius són:-Unificarl’actuacióenl’aplicaciódelaprofilaxiantitrombòticaperdisminuirlamorbiditatimortalitatdelsgrupsderisc.-Estudiarl’eficàciadelaCNIenlacirurgiatraumatològica.

Material i mètodesEsrealitzaunarecercabibliogràficaalallibreriaCochrane,Pubmed,MedlineiCuiden,iesseleccionenelsestudisdescrip-tius i casos-control.

ResultatsSegons els resultats obtinguts en els diferents estudis, en els pacients quirúrgics, s’ha estimat que la mortalitat es pot reduirenmésdel60%ielriscdeTEVpostquirúrgicaespotreduirfinsal75%delscasos,aplicantmesuresprofilàcti-ques.Entreaquestes,laCNIsenteficaçreduintlamorbimortalitatenpacientsderiscmoderat-altintervingutsdecirurgiatraumatològica.

ConclusióL’aplicaciód’estratègiesdeprofilaxibasadesenlamillorevidènciacientíficapermetlaprevenciódelescomplicacionstromboembòliques. Per tant, utilitzar les mesures mecàniques com la compressió pneumàtica intermitent prevé el trom-boembolisme venós i redueix per tant, la incidència d’aquest, disminuint la morbimortalitat.




29

ATENCIÓ: EXPOSICIÓ I PROTECCIÓ A LA RADIACIÓ NO NATURALSonia Díaz Espinoza1, Cesia Jemima Calderón Bazán1, María De Las Nieves Varela Bazán1, Josefa Antonia Peinado Lopez1, Gabriel Tato Domingo2, Laura Sal Mola2

1 Hospital Bellvitge, Hospitalet De Llobregat, Barcelona2 Hospital Vall d’Hebrrón, Barcelona

Keywords: Radiació No Natural, Exposició, Protecció.

Introducció i objectiusEls quiròfans de traumatologia treballen contínuament amb proves d’imatge que apliquen raigs X, el qual és la major font d’exposició del personal d’infermeria a la radiació no natural.L’excés de radiació, provoca canvis en el funcionament cel·lular, amb conseqüències severes per al nostre organisme.Sempre hem de considerar la importància de l’ús de la protecció del personal d’infermeria i, mai minimitzar la seva utilitzacióperdesconeixement,perexcésdeconfiançaopercomoditat.

ObjectiusProtegir sempre de les radiacions provocades pels raigs X.Conèixer i utilitzar els mitjans per evitar rebre exposicions innecessàries.Conscienciar al personal de nova incorporació al seu correcte ús.

Material i mètodesUtilitzemelmètodequalitatiu,escollintl’estudifenomenològic,perquèdescriuelsignificatdel’experiènciaviscudaperuna persona o grup de persona sobre un fenomen. En aquest cas l’exposició a la radiació no natural a curt o llarg termini, sobre els òrgans més sensibles del cos (com són tiroide, medul·la, gònades i cristal·lí) i els casos de mort per les diferents dosis rebudes.

ResultatsPer l’experiència viscuda del dia a dia del personal d’infermeria observem com els casos de mort, són directament propor-cionals a la dosi rebuda i al temps d’exposició. A més el seu efecte és acumulatiu en l’organisme, i pel fet que no només afecta molecularment sinó també altera la informació genètica de la cèl·lula i, que el dany es transmet de generació en generació.

ConclusióLa nostra exposició a les radiacions de raigs X s’ha de minimitzar de forma òptima i no ha de superar certs límits, però com és inevitable per la nostra professió rebre-la, hem de protegir correctament i mai exposar innecessàriament encara que sigui per mínim temps. Nosaltres mateixes hem de mantenir sans, molt sans.




ReunióIX

30

ENSENYAR EL MANEIG CORRECTE DE LA TERAPIA VAC AL PERSONAL D’INFERMERIA NOVELLSonia Díaz Espinoza, Cesia Jemima Calderón Bazán, Rosa Regí Olesti, Maria De Las Nieves Varela Rodriguez, María Angeles Muñoz Varela, Jacqueline Reyes CordovaHospital Bellvitge, Hospitalet De Llobregat, Barcelona

Keywords: VAC,Tipus De Herida ,Personal Novell

Introducció i objectiusEl personal d’Infermeria Novell de L’àrea de Sèptics del Servei de traumatologia ha d’ aprendre a familiaritzar-se amb la tècnica de la teràpia VAC i saber que és un sistema no invasiu i dinàmic que estimula la cicatrització i curació de les feri-des mitjançant l’aplicació de pressió negativa controlat en el lloc de la ferida; tal pressió, és subministrada a través d’una bomba electrònica per mitjà d’un tub que sotmet a descompressió un apòsit de forma contínua o intermitent depenent del tipus de ferida.Motiu important en nostra unitat dominar el seu ús correcte per poder ser capaços de resoldre els problemes que puguin sorgir abans, durant i després de la seva col·locació. Amb això la recuperació de la ferida serà òptima facilitant Minimitzar l’estada hospitalària dels pacients.

ObjectiuEnsenyar el maneig correcte de la teràpia VAC a personal d’infermeria novell.

Material i mètodesEsrealitzaunmètodequalitatiud’investigació-acció:Perquèésunaformadecercaautoreflexivaperbuscarl’equitatdelpersonald’infermeriaenlacompressióienlarealitzaciódelespràctiquesdeformaeficaç.Realitzem cursos teòrics _ pràctics en maneig de la Teràpia VAC en personal d’infermeria novell i trauma sèptic.Es comprova adquisició de coneixement teòrics - pràctics mitjançant una entrevista

ResultatsLa utilització d’aquest tipus de material utilitzat ens va assegurar que el personal novell està especialment preparat per desenvolupar la seva feina de forma equitativa en relació al personal que treballa a la nostra unitat de forma habitual. Donantunescuresbasadesenl’evidènciacientífica.

ConclusióUn ensenyament previ a tot personal novell de l’ús correcte de la teràpia de pressió negativa (VAC) farà que les seves funcions en una unitat de sèptics sigui correcte, que pugui resoldre tots els problemes que passin abans, durant i després de la seva col·locació. Ajudant d’aquesta manera al pacient a disminuir la seva estància hospitalària gracies a nostra bona praxis.




31

PROTOCOL D’INFILTRACIÓ AMB ANESTÈSIA LOCAL (LIA) EN FAST-TRACK DE PRÒTESILidia Estrada Tor, Pilar Buján Saus, Nuri Puig Feliu, Rosa Sigüenza Orriols, Maria Miracle Flores GonzálezServei d’Infermeria de Quiròfan Hospital Sant Bernabé de Berga, Barcelona

Introducció i objectiusEl PRIF (Programa de Recuperació Intensiva Funcional) és el Programa de Fast-Track del nostre centre. L’any 2014 va tractar 143 malalts (100% de les pròtesis). El control del dolor és un dels 3 pilars bàsics de funcionament dels protocols Fast-Track.Lestècniquesd’infiltracióambanestèsialocal(LIA)permetenreduïreldolordelmalucoelgenollenlesprime-res 8 hores postoperatòries. La majoria de centres utilitzen la bupivacaína o la ropivacaína. Nosaltres utilitzem la segona per la major duració del seu efecte (tot i que el preu és més car), i la combinem amb adrenalina per allargar la seva acció.

Material i mètodes143 pacients van ser sotmesos a la LIA durant l’any 2014 (100% de les nostres pròtesi). En el nostre Protocol LIA (tant en PTG com PTM) s’utilitzen 4 xeringues de ropivacaina 0.2% + adrenalina de 20mL cadascuna i una de 20mL de ropivacaï-na 0.2% sense adrenalina.EnPròtesisdeGenoll(PTG)abansdelacimentaciódelapròtesisesdipositaran80mL.S’infiltraranrecessoscuadricipi-tals, càpsula posterior, sinovial, tendons cuadricipitals i tendó rotulià. Després de realitzar el tancament del teixit subcutani iabansdecol•locarlesgrapesesrealitzaràinfiltracióambunaxeringade20mLderopivacaïnasenseadrenalina.EnPròtesideMaluc(PTM)esrealitzaabansdelacol•locaciódelcapilareducció(40mL,2xeringues).S’infiltraràsinovialicàpsulaposterioraixícomtendódel’iliopsoasiinserció.Desprésdelacol•locaciódelcapireducció.S’infiltraràcàpsulaisinovial anterior remanent i segons el tipus d’abordatge: vast extern i gluti mig o bé rotadors externs i gluti major, tensor de la fàscia lata i fàscia lata amb els 40 mL restants amb adrenalina. El subcutani (20 mL) abans de les grapes. Quan es deixa anar la isquèmia, o mentre s’administra la LIA en cas de no utilitzar isquèmia, es preguntarà al pacient si nota símptomes d’intoxicació per anestèsic local (sabor metàl•lic a la boca, acúfens, etc). Es disposa a quiròfan de Smoflipid(200mgr/ml)pelriscdetoxicitat.

ResultatsS’analitza la experiència amb les 143 pròtesis. No es va haver d’utilitzar l’antídot en cap ocasió. Hem augmentat durant l’any les dosis de LIA de 70 mL/80 mL a les actuals de 100 mL/100 mL en PTG/PTM.Es va reduïr durant l’any 2014 la dosis d’adrenalina per intentar evitar l’efecte rebot en forma d’hematomes que es pro-duïaenalgunscasosdesprèsd’infiltrarlaLIAambdosisaltesadrenalina.Esvanpunxar3arteriespoplíteesperpartdelcirurgià(s’had’aspirarsempreenlapartpoplíteadelesinfiltracionsenPTG),sensecaprepercusióenl’evolució.Esretiral’agulla i es continua amb la LIA en una altra localització.El cost de la ropivacaína durant l’any 2014 va ser de 635 Euros (4.6 Euros per malalt).

ConclusióLaInfiltracióambAnestesiaLocal(LIA)ésunatècnicasegura,econòmicaiquepermetcontrolareldolordurantlesprimeres 9 hores (6-12 h) després de la cirurgia. Aquest fet és fonamental en que el 82% dels malalts del nostre Hospital puguin caminar el dia de la intervenció per la tarda.




ReunióIX

32

RESUMSDivendres 15 DE MAIG

APLICACIÓ DE L’APÒSIT DE CARBOXIMETILCEL·LULOSA SÒDICA EN UNA FERIDA QUIRÚRGICA DE PRÒTESI DE GENOLL.Ignacio Sorli S, Aguayo Álvarez M, Serramalera Castella J, Rendón Hernández EM, Ignacio Sorli S, Segura Martínez J, López Cañete MJ, Mas Boti C, Herrera López E, Castillo Poyo, B.Hospital Vall d’Hebron

Introducció:L’apòsitformatpercarboximetilcel·lulosasòdica,hidrofibraielastà,recobertambpoliuretàpermet:disminuciódel’apariciódeflictenes,disminuciód’infeccionsperserantibacteriàiantivíric,millorcontroldel’exsudatquefadisminuirelnombre de cures, millor adaptació al llit de la ferida quirúrgica i permet una millor visualització de la pell.L’elasticitat de l’apòsit facilita la mobilitat de l’extremitat afavorint la rehabilitació, prevenint l’edema postoperatori i acon-seguint un major confort pel pacient.

Objectius:Descriure l’evolució de la ferida quirúrgica d’un pacient intervingut d’artroplàstia total de genoll aplicant l’apòsit de carboximetilcel·lulosasòdicadesdelquiròfan,plantad’hospitalitzaciófinsalprimercontrolaconsultesexternes.

Material i mètode:En el període del 10 de febrer al 27 de març de 2014 la infermera responsable va realitzar un registre en el sistema informàticiambsuportfotogràficdelseguimentdelaferidaquirúrgicad’unpacientdesdelquiròfan,passantperlaplantad’hospitalitzaciófinsqueelpacientvaserdonatd’altaiposteriormentesvacitaraconsultesexternespertornaravalorar-lo.

Resultats:L’aplicació de l’apòsit de carboximetilcel·lulosa sòdica va permetre observar en les primeres 24 hores de la intervenció quirúrgical’apariciód’unaflictenaalavoradel’apòsitquefriccionavaambl’embenatcompressiu.Vanecessitarsercanviat l’apòsit sencer per excés de sagnat i saturació. Posteriorment, la utilització de l’apòsit va disminuir el nombre de cures,vaevitarl’apariciódenovesflictenesalvoltantdelaferidaquirúrgica.Noesvanpresentarsignesd’infecciónimaceracióalaferidadurantl’ingrésnitampocposteriormentfinsquevasercitataconsultesexternes.

Conclusions:Lacol·locaciódel’apòsitvapermetrepelquefaalaferidaquirúrgica;evitarl’apariciódeflictenesnoves,tenirunmillorcontrol de l’exsudat, millor visualització de la ferida i evitar la infecció quirúrgica. L’apòsit va millorar el confort del pacient: li va permetre realitzar-se la higiene personal diària amb dutxa i una millor mobilització del genoll en el servei de rehabilita-ció per l’elasticitat que presenta l’apòsit.El pacient va marxar a domicili amb un apòsit nou que es va retirar el dia que li van treure les grapes al centre de primària de referència, d’aquesta manera es va despreocupar de curar la ferida cada 24-48 hores a domicili.



33


Bibliografia:• Hopper GP, Deakin AH, Crane EO, Clarke JV. Enhancing patient recovery following lower limb arthroplasty with a

modernwounddressing:aprospective,comparativeaudit.JWoundCare.2012Apr;21(4):200-3.

• Valero-Bravo, N.; Felipe-Sánchez, A.M.; Granero-Íñiguez, M.; Guillem-Gisbert, J.; Benito-Miralles, A.; Muñoz-Lagunas, E.; Maldonado-Lozano, E.; Muñoz-Esquembre, S. Técnica Mölndal: Cura de elección en herida secundaría a cirugía ortopédica o traumatológica. 26 Jornadas Nacionales de Enfermería en Traumatología y Cirugía Ortopédica, 19,20 y 21 Mayo 2010 Ibiza.

• Blesa Pons, M.A., Martinez Latorre, I., Garcia Fores, P. (2008) “Cuidado de las heridas tras la cirugia ortopedica y traumatologicaconlatecnicaMolndal”,RevistacientíficadelColegioOficialdeA.T.SdeValencia,No.84,pags.45-47.

• Teresa Faura Vendrell, M.J. Gonçalves, J. Martín, G. Soler, Agnes Nicolau, A.M. Ballel, M.J. Valencia, Y. Peralta, C. Tares, P. Balaguer, Josep Maria Segur Vilalta, Francisco Maculé Beneyto. Aplicación de la técnica Mölndal en la cura de la herida quirúrgica de PTR: comparación cura seca vs cura húmeda (Aquacel®). Avances en traumatología, cirugía, rehabilitación, medicina preventiva y deportiva. Vol. 38, No. 2, 2008, págs. 80-84

• Burke NG, Green C, McHugh G, McGolderick N, Kilcoyne C, Kenny P. A prospective randomised study comparing the jubilee dressing method to a standard adhesivedressing for total hip and knee replacements. J Tissue Viability. 2012 Aug;21(3):84-7. doi: 10.1016/j.jtv.2012.04.002. Epub 2012 Jun 1



ReunióIX

34

ARTROSCÒPIA DE GENOLL, RECOMANACIONS D’INFERMERIA EN L’ALTA A DOMICILIIgnacio Sorli, S, López Cañete, Ma J. De Damas, Trujillo C. Segura Martínez J. Mas Boti C. De Damas, Ignacio Sorli, S. Álvarez Aguayo Marta.Herrera Lopéz,E. Castillo Poyo, B.Hospital Vall d’Hebron

Introducció: L’artroscòpiadegenollesdefineixcomunaexaminacióquirúrgicarealitzadamitjançantunendoscopidel’articulaciódelgenoll, podent realitzar intervencions de menisc, tendons i de la sinòvia, sense deixar grans cicatrius sobre la pell que la recobreix. Per obtenir els millors resultats de la intervenció quirúrgica, d’infermera donarà unes recomanacions a l’alta.

Objectius:• Prevenir la possibilitat de l’aparició de complicacions.• Formar al pacient i la família en els aspectes a tenir en compte a realitzar aquest tipus d’intervenció de cara a l’alta.

Desenvolupament:A l’alta del pacient, facilitarem una sèrie d’indicacions i recomanacions, les quals explicarem i seran recollides en l’informe de l’alta d’infermeria:

• Mantenirl’embenatgecompressiufinslaprimeracura.• Caminar amb l’ajuda de bastons.• Portar calçat còmode i tancat.• Recolzar lleugerament la cama si el cirurgia no ho contraindica.• Dietaricaenfibraiincrementarlaingestahídricaa1’5litres.• Repòs relatiu les primeres 48 hores.• Aplicació de crioteràpia durant 5-10 minuts cada dos o tres hores durant les primeres 48 hores.• Correcte administració de l’heparina subcutània per evitar el risc de trombosis.• Realitzar passejos de curta durada de manera regular.• Realitzar els exercicis recomanats per l’equip de rehabilitació cada hora, descansant al migdia i durant la nit, deu

cops cada exercici, deixant que el múscul es recuperi després de cada exercici.• Els exercicis es faran de manera progressiva augmentant de freqüència cada dia.• Després de realitzar els exercicis, s’ha de mantenir la cama intervinguda reposant-la sobre una cadira.• Cura seca de la ferida quirúrgica segons les indicacions descrites en l’alta.• En cas de dolor intens o febre anar al servei d’urgències del seu centre de salut.

Resultats:En els estudis consultats fan referència a d’importància d’aquestes recomanacions de cara a l’alta del pacient per obtenir millors resultats de d’intervenció quirúrgica.




35


Aplicabilitat clínica:Es millora la qualitat de vida del pacient, i en futures intervencions augmenta la qualitat assistencial.

Bibliografia:• Cuidados en artroscopia de rodilla (Recomendaciones de enfermería). Unidad de Gestión Clínica del Aparato Loco-

motor. Hospital Universitario Virgen de la Victoria./ 4/10/2011.

• Mercedes Albaladejo Tello, Francisco Javier Ballesta López,,Francisco Vicente Blanes Compañ,,Catalina Cases Alarcón, Miguel Castells Molina, Manuela Domingo Pozo, Francisco Javier Gómez Robles, Nieves Izquierdo García, José Luis López Montes, Belén Payá Pérez, Mercedes Segura Cuenca, María Torres Figueiras . Guía de Actuación de enfermería: Manual de procedimientos. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat. Secretaría Autonómica para la Agencia Valenciana de la Salud. 2003



ReunióIX

36

CURES D’ INFERMERÍA PER EVITAR LA INFECCIÓ EN PACIENTS AMB FIXADOR EXTERN OSSI.Herrera López, Esther, Ignacio Sorli, Sheila, López Cañete, María José. De Damas, Trujillo Carolina. Segura Martínez Josefa. Mas Boti Cristina. Alvarez Aguayo Marta. Rendón Hernandez, Eva M.Hospital Vall d’Hebron

Introducció: Lafixacióexternaésunaparellmecànicsituatforadelapelldelpacient,queesfixaal’ósambfilferrooclausroscatsambfinsterapèutics,queenlavessantestàticagarantitzal’estabilitatienlavessantdinàmicaésresponsabledelacomprenssióidistracció,principisfísicsquemodifiquenquantitativamentiqualitativamentlarepacióòsea.Lafixacióex-terna presenta complicacions, algunes les podem evitar i altres no, i varien la gravetat de les mateixes. La major complica-ciódelmètodeéslainfeccióeneltrajectedelfilferro.Segonslagravetatlespodemdiferenciareninfeccionslleusigreus.Perevitarqualsevold’aquestesinfeccionsésnecessariunabonacuradelsfilferros.Hemdetenirencompteelsedemesper declivi, per això colocarem al pacient amb el membre afectat en repòs antigravitacional. Aplicarem sempre aniti-bioteràpia preoperatòria i postoperatòria, preferiblement cefalosporines. Farem cures del punt d’inserció amb povidona yodadaoantisèpticssimilarsiposarempomadesantibiòtiquesalvoltantdecadafilferro,iaixíesmantélazonamésneta.

Objetiu:Conèixerlescomplicacionsilescuresdelsfixadorsexterns.

Keywords: Fixador extern, infecció i cura.

Material i mètode:Mitjançantlabibliografiaconsultadahepogutconèixerlescuresilescomplicacionsquepodendonarelsfixadorsexterns.Amb tota la informació trobada faria xerrades als professionals sanitaris que estiguin en contacte directe amb les unitats detraumatologiaiortopèdiaiproposariaferunprotocolperestandaritzarlescuresdelsfixadorsexterns.

Resultats i conclusions: Desprèsdeconsultartotalabibliografiaobtingudaicomparant-loamblamevapràcticadiàriaenunitatsdetraumatologia,m’headonatquesegueixenlesmateixescarènciesentornalacuradelfixadorsexterns.Ambunaestandaritzaciódelescures adequades podríen garantir uns resultats molt millors dels que tenim ara, i segurament evitaríem infeccions greus.

Bibliografia:• Enf. Dulce M. Alfonso Ramos, Dr. Julio C. Escarpanter Buliés, Tec. Jorge L. Ledesma Cruz. Importancia de los

cuidadosdeenfermeríaenpacientesconfijaciónexternaósea.RevistacubanadeEnfermeríav.12n.1CuidaddelaHabana ene-dic.1996.

• Dr.JulioC.EscarpanterBuliés.Sepsisdeltrayectodelosalmambresdetrasfixiónenfijaciónexternaósea.RevistaCubana Ortop Traumatol 2003; 17(1-2):79-82

• Rodríguez Angulo MA, Tarragona Reinoso R, Salles Betancourt G, Castro Soto del Valle A, González Ruiz A. Trata-mientodepolifracturadosconfijadoresexternosmodeloRALCA®.RevCubanaOrtopTraumatol1999;13(1-2):90-4.

• Anne Lethaby, Jenny Temple, Julie Santy-Tomlinson. Cuidados en los sitios de inserción de clabos para la preven-cióndeinfeccionesasociadasconclavosyfijadoresóseosexternos.WoundsGroup2013.




37


MESURES PREVENTIVES EN LA UNITAT DE TRAUMATOLOGIA EN RELACIÓ A LA MOVILITZACIÓ DELS PACIENTS EN LA INFERMERA GESTANT. Ignacio Sorli S, Aguayo Álvarez M, Serramalera Castella J, Rendón Hernández EM, Ignacio Sorli S, Segura Martínez J, López Cañete MJ, Mas Boti C, Herrera López E. Castillo Poyo,B.Hospital Vall d’HebronIntroducció: Durantl’embaràsesprodueixenunasèriedecanvisfisiològicsquepodenprovocarprocessosderisctantperlagestantcom per al fetus. El risc per al personal d’infermeria de traumatologia augmenta a mesura que l’embaràs evoluciona. L’ Infermera traumatològica gestant realitza un conjunt d’activitats per mobilitzar els pacients, aquests no es poden moure per si mateixos per fractures, intervencions quirúrgiques o indicacions mèdiques. Aquestes maniobres s’han de realitzar sense perjudicar la seguretat i integritat del personal sanitari gestant.

Objectius:Elaborar unes recomanacions per mobilitzar els pacients sense adoptar postures forçades que perjudiquin la seguretat i la salut de l’ infermera de traumatologia en procés de gestació.

Material i mètode:S’harealitzatunarevisióbibliogràficais’haconsultatambeldepartamentderiscoslaboralselaborantunesrecomanacionsper al confort dels professionals en procés de gestació.

Resultats: Unes recomanacions d’higiene postural en les mobilitzacions de pacients traumatològics destinades al personal d’infermeria gestant on hi consten moviments prohibits, moviments que cal adaptar i exercicis que poden fer el personal per estirar la musculatura.

Conclusions: L’educació sanitària/recomanacions en la mobilització de pacients traumatològics en la infermera gestant evita complica-cions en l’embaràs i millora la qualitat assistencial sense patir riscos per part del personal sanitari.

Bibliografia: • WhelanEA,LawsonCC,GrajewskB,HibertEN,SpiegelmanD,Rich-EdwardsJW.Workscheduleduringpregnancy

and spontaneous abortion. Epidemiology 2007 May; 18(3):350-355. GUÍA DE VALORACIÓN DE RIESGOS LABORA-LES DURANTE EL EMBARAZO Y LACTANCIAEN TRABAJADORAS DEL ÁMBITO SANITARIO 194.

• CarusoCC,HitchcockEM,DickRB,RussoJM,SchmitJM.Overtimeandextendedworkshifts:recentfindingsonillnesses, injuries, and health behaviors. NIOSH. U.S. Department of Healthand Human Services. CDC. DHHS. Cincin-nati, 2004. Publication No.2004-143. Disponible en: http://www.cdc.gov/niosh/docs/2004-143/pdfs/2004-143.pdf.



ReunióIX

38

LUXACIÓ DE MALUC: RECOMANACIONS AL ALTAIgnacio Sorli S, Aguayo Álvarez M, Serramalera Castella J, Rendón Hernández EM, Ignacio Sorli S, Segura Martínez J, López Cañete MJ, Mas Boti C, Herrera López E.Hospital Vall d’Hebron

Introducció:La luxació traumàtica del maluc és una lesió que es produeix després de traumatismes violents en accidents d’alta ener-gia. És la pèrdua de la relació o congruència de l’articulació. Existeixen dos tipus de luxació de maluc:- La luxació posterior.- La luxació anterior.Calrealitzarunestudiradiològicperconfirmareldiagnòsticquehabitualments’haestablertenl’exploraciófísica,enaquestas’observaescurçamentdel’extremitat,flexió,abduccióirotacióinterna.

Objectius:Elaborar unes recomanacions per tal d’omplir un informe d’alta estandarditzat per al pacient que ha patit una luxació de maluc traumàtica.

Material i mètode:S’ha elaborat les recomanacions a partir de l’experiència professional, de la revisió de guies clíniques, protocols, revisió bibliogràficaabasesdedades,articlesoriginals,manualsiliteratura,aplicantlataxonomiaNANDA.

Resultats: Unesrecomanacionselaboradesperincloureal’informed’altaquesiguinclares,específiquesipersonalitzadespelpacientque ha patit una luxació de maluc.

Conclusions: L’elaboració de les recomanacions de l’informe d’alta ajuda a no perdre informació fonamental, promociona l’adherència al tractament,s’identifiquenlespossiblesnecessitats,lessituacionsderiscperevitarcomplicacions,lescuresnecessàriesa domicili, les adaptacions de les activitats de la vida diària i millora la continuïtat de les cures, garantint una millor qualitat assistencial.




39


Bibliografia: • Rihn JA, Cha PS, Groff YJ, Harner CD. The Acutely Dislocated Knee: Evaluation and Management. J Am Acad Orthop

Surg. 2004;12(5):334-46.

• Heigeson MD, Lehman RA, Murphy KP. Initial Evaluation of the Acute and Chronic Multiple Ligament Injuried Knee. J knee Surg. 2005;18(3):213-9.

• Fernández-Lasquetty Blanc B. Cuidados al paciente con alteraciones traumatológicas y ortopédicas. Serie de Cuida-dos Especializados. Madrid: Difusión de Avances en Enfermería, 2011.

• Conthe GutiérrezP, et al. Consenso para la elaboración del informe de alta hospitalaria en especialidades médicas. Med Clin (Barc). 2012. doi:10.1016/j.medcli.2009.12.002.

• De Diego M et al. Recomendaciones de enfermería al alta en la consulta de traumatología de urgencias del Hospital Universitario“VirgenMacarena”(Sevilla).RevistaCientíficadelaSociedadEspañoladeEnfermeríaenUrgenciasy Emergencias. Segunda época. No 12 Marzo-Abril 2010. Data de consulta: 30 de març de 2015. Disponible en: http://www.enfermeriadeurgencias.com/ciber/marzo2010/pagina11.html



ReunióIX

40

UNA BONA OPCIÓ: SESSIONS CLÍNIQUES D’INFERMERIAIgnacio Sorli S, Rendón Hernández EM, Aguayo Álvarez M, Serramalera Castella J, Ignacio Sorli S, Segura Martínez J, López Cañete MJ, Mas Boti C, Herrera López E, Castillo Poyo, B.Hospital Vall d’Hebron

IntroduccióA causa dels canvis organitzatius de la unitat de Traumatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, la rotació del personal, al personaldenovaincorporacióil’apariciódenovestècniquesesfanecessariformarenconeixementsespecíficsidifondrela informació entre el personal.

ObjectiusUnificarcriterissobrelametodologiainfermeraaplicadaalescuresintegralsproporcionats als pacients.

Material i mètodeA partir del 2010 es van iniciar les sessions clíniques d’infermeria, aquestes són multidisciplinars i es duen a terme per diferents professionals experts en la matèria a Les sessions i el tema a tractar es determina quan es detecta una nova necessitat per part de Direcció, supervisió o les mateixes infermeres de la unitat.Les sessions clíniques s’organitzen dins l’horari laboral i d’acord amb les possibilitats organitzatives de la unitat per garan-tir la màxima assistència. La durada de la sessió és de 60 minuts, dels quals 20-30 es dedicaran a l’exposició del tema i 10-15 al debat entre assistents. S’ha fet una revisió de totes les sessions dutes a terme en l’últim any.

ResultatsDurant l’últim any s’han realitzat 25 sessions on ha assistit el 98% d’infermeres i auxiliars de la unitat. S’han realitzat sessionsde:Classificacióderesidussanitaris,Osteotomiaperiacetabularendisplàsiademalucenl’adultjove,Unificacióde criteris en el registre de l’alta, Prevenció de caigudes ... D’entre aquestes, dues d’elles han fet possible que en l’actualitat s’estigui treballant en la posada en marxa de la instauració del procés de les Osteotomies pèlviques en la resta del’hospital.Delesmateixamanera,launificaciódelesrecomanacionsdecaraal’altadePTCiPTR,hafetpossiblequela unitat de Ortogeriatria estigui elaborant les seves pròpies recomanacions a l’alta sobre la Fractura de Fèmur.

Conclusions Les sessions clíniques milloren la comunicació i la relació interprofessional. Les propostes de millora surgeixen de l’equip multidisciplinar,aquestfetgeneraelcompromísdelsprofessionalsperdur-hoaterme.Aixòinflueixpositivamentenlaqualitatdelescuresofertes.S’hanidentificatprofessionalsimplicatsenlamilloradelprocésinfermer,ambcapacitatsdecomunicació i de motivació als professionals d’altres




41


Bibliografia• GuiraoGorisJA,DelPinoCasadoR.Lasesiónclińicadecuidados.Finalidadymétodo.Enfermeríaclínica,vol.11,

num.5. 2001

• Macías Rodríguez AC. La metodologiá enfermera. Análisis de una realidad práctica a través de las sesiones de enfermeriá. III Simpo- sium internacional de diagnósticos de enfermeriá. Libro de resúmenes: comunicaciones y posters. Pamplona: AENTDE, 2000; 80.

• Guiráo-Goris,J.A.yPino(del),R.Lasesiónclińicadecuidados.Finalidadymétodo.EnfermeríaClínica.5(vol11):42-47.

• VenturaRibalM.R.,etal.SesionesclińicasconjuntasenUCIysatisfaccióndelosprofesionales.Enferm.Intensiva2002; 13(2):68-77

• BellidoVallejo,J.C.Sesionesclińicasdecuidados.Experienciaenpositivo.Art.deopinión.Inquietudes2007;36(enero-junio):3.



ReunióIX

42

CURES D’INFERMERIA EN EL PACIENT AMB TRACCIÓ TRANS-ESQUELÈTICA EN EXTREMITATS INFE-RIORSIgnacio Sorli, Sheila. Segura Martínez, Josefa. Aguayo Álvarez, Marta. López Cañete, Mo José. Mas Boti, Cristina. Herrera López, Esther. Rendón Hernández, Eva María. Ignacio Sorli, Sara. Castillo Poyo, Belen.Hospital Vall d’Hebron

Introducció:La tracció esquelètica és un procediment que s’utilitza en el tractament de les fractures òssies i en la correcció ortopèdica d’anomaliesestructurals.Consisteixaintroduirunclaumetàl·licounaagullaenelteixitossi,esfixenalescordesquefan tracció aconseguint immobilitzar, mantenint una correcta posició i alineació de la fractura. Habitualment s’utilitza per immobilitzacions llargues i desalineades.

Objectius:Reduir, alineari immobilitzar la fractura.Disminuir el dolor i prevenir els espasmes provocats pel desplaçament de l’ós.

Material i mètodes:Material:llitambquadrebalcànic,fèruladeBraun,agulladeKirschneriestrep,fildetracció,politges,peses,gases,sèrumfisiològic,antisèptic,guantsestèrils,drapotalla.Procediments:• Mantenir la tracció i l’extremitat alineada correctament.• Controlar les peses• Protegir amb gases o embenat l’estrep, l’extrem de les agulles i la fèrula per evitar lesions a la pell.• Realitzarlacuraestèrildelsorificiscada24/48hambantisèptic,deixantgasesdeprotecció.Controlarelssignes

d’infecció.• Ensenyarexercicisdeflexióiextensióperprevenirelpeuequí.• Valorar l’estat neurovascular.• Control de la temperatura per risc d’infecció.• Controldeleszonesdepressióenlesprominènciesòssiescomelscolzes,glutis,apòfisisespinoses.

Resultats:Amb un control correcte de la tracció s’aconsegueix mantenir alineats els ossos de manera que es redueix el dolor i els possiblesespasmesprovocatsperlafractura.Alhoraelcontrolexhaustiudelsorificisdelesagullesidel’estatneurovascu-lar prevenen possibles complicacions.

Conclusió:Desprésderealitzarunarevisióbibliogràficaipartirdel’experiènciaprofessionalenl’àreadetraumatologia,esconsideraque el control de les traccions ajudarà a una recuperació més ràpida i de major qualitat.




43


Bibliografía:• B.Kozier,G.Erb, K.Blais, J.Y.Jhonson, J.S.Temple.Técnicas en enfermería clínica.vol.II.4oEdición.McGraw-Hill.

Interamericana

• Manual de procedimientos de enfermería. Departamento de enfermería del Massachussets General hospital de Boston. Editorial Salvat.1987.

• Broker, A y SCHIMEISSER, g.(1999) Manual de tracción Ortopédica Editorial Limusa, México DF

• Carpenito,L(2005)Planes de cuidados y documentación clínica en enfermería Edición 4o editorial McGraw-Hill. Interamerica Madrid-España



ReunióIX

44

TRACTAMENT DE LA TERAPIA DE PRESSIO NEGATIVA (VAC) A LA CURA DE FERIDES AGUDES I CRONIQUESIgnacio Sorli S, Aguayo Álvarez M, Serramalera Castella J, Rendón Hernández EM, Ignacio Sorli S, Segura Martínez J, López Cañete MJ, Mas Boti C, Herrera López E. Castillo Poyo,B.Hospital Vall d’Hebron

Introducció:La teràpia de tancament assistit per buit (VAC®): Tancament assistit al buit és una de les tècniques avançades en la cura de ferides tant agudes com cròniques, incloses ferides quirúrgiques. Sistema no invasiu i dinàmic que ajuda a promoure la cicatrització mitjançant l’aplicació de pressió negativa en el lloc de la ferida, afavorint la reducció de l’àrea de la ferida, eliminantl’excésdefluidsiestimulantl’angiogènesiielteixitdegranulació.Consisteixenl’aplicacióenelllitdelaferidad’una escuma hidròfoba de poliuretà connectada a través d’un tub a una bomba de buit amb un receptacle de 250 a 500m i coberta amb un apòsit adherent.Contraindicat en ferides necròtiques, amb alt grau de contaminació, ferides d’origen tumoral i quan existeixen vasos visibles o comunicació amb òrgans.

Material i Mètodes:Esrealitzaunarevisióbibliogràficaenarticlesitreballsd’investigaciórelacionatsamblateràpiadePressióNegativa(VAC®) en el tractament de ferides a partir del títol i el resum.

Objectius:Estimar el nivell de cost-efectivitat del VAC® en aquestes lesions, la morbiditat i el temps de tractament necessari per comparar amb altres sistemes tradicionals de cura humida.

Resultats:S’accelerenelstempsdelprocésdecicatritzaciófinsaun75%respecteaaltrestècniquesdecuracióimplicantunestalvien estades hospitalàries, en material de cura i en temps d’infermeria .No perden la seva autonomia i no manifesten dolor.

Conclusió:La TPN (VAC®) suposa un canvi en el paradigma de la curació de ferides de llarga durada. És una excel·lent alternativa en el tractament de pacients amb ferides traumàtiques, quirúrgiques i d’una altra índole oferint rapidesa, seguretat i baixa morbiditat en el seu maneig.




45


Bibliografia:• Relevancia del tractament integral del pacient amb ferides extenses previ a la teràpia amb pressió negativa, medi-

graphic José Manuel Díaz González, Roberto Antonio Narro Llorente, Judith Domínguez Cherit, José Contreras Ruíz Dermatologia Rev Mex 2008; 52 (4): 182-7.

• Tractament de ferides utilitzant Pressió Negativa Tòpica Florència Barreira, Carlos Carriquir; BIOMEDICINA, 2006, 2 (2) - 122-130

• Ús del sistema de tancament assistit al buit VAC®en el tractament de les ferides quirúrgiques infectades. Experièn-cia clínica, medigraphic Felipe Robledo-Ogazón, Joan Mier i Díaz, Patricio Sánchez-Fernández, Roberto Suárez-Moreno, Adriana Vargas-Rivas, Lluís Bojalil-Durán Dir Ciruj 2006; 74: 107-113

• Curació avançada de ferides; CE Jiménez - Rev Colomb Cir, 2008 - scielo.org.co Rev Colomb Cir 2008; 23 (3): 146-155



ReunióIX

46

DRENATGE TORÀCIC: ¿EL CONEIXEM? ¿SABEM COM ACTUAR EL EQUIP DE TRAUMATOLOGÍA?Ignacio Sorli, S, López Cañete, Ma J. De Damas, Trujillo C. Segura Martínez J. Mas Boti, C. Alvarez Aguayo, M. Rendón Hernandez, E. M. Herrera López, E.Castillo Poyo,B. Ignacio Sorli, S.Hospital Vall d’Hebron

Introducció: Pacient politraumàtic és aquell amb lesions orgàniques múltiples produïdes en un mateix accident i que almenys una d’elles, comporta un risc vital. El pacient policontusionat presenta traumatismes lleus. Els dos acudeixen a urgències de traumatologia, a vegades amb traumatismes toràcics que desencadenen amb un drenatge, és el tractament d’elecció d’una gran part dels neumotòrax, vessaments pleurals i de molts traumatismes toràcics. Amb el drenatge toràcic (pleur-evac) s’intenta l’evacuació completa de les col·leccions pleurals aèries i/o líquides i reexpansió pulmonar. El correcte controldeldrenatgepelpersonalinfermerimèdic,ésfonamentalperl’eficàciadelmateixibonaevoluciódelpacient.

Objectiu:Descriure el pleur-evac, comprendre i conèixer les cures infermeres amb drenatge toràcic i la seva retirada.

Material i mètode:El sistema de recollida pleur-evac, consta de tres càmeres i dues connexions externes.Cures infermeres en el drenatge toràcic amb pleur-evac:Informar al pacient. RX. Assegurar connexions. Fixar el tub a la pell amb esparadrap. Tub llarg. Pleur-evac per sota del nivell del pit. Vigilar que no hi hagi fuites. Mantenir una intensitat d’aspiració suau (Pleur-evac). Bombolleig continu i lent. Permeabilitat dels tubs de drenatge. Observar i registrar el volum, to, color i consistència del drenatge. Ajudar al pacient a tossir, respirar profundament i realitzar exercicis. Cura de la zona de punció.Retirada: Informar al pacient, pinçar el tub durant 2h. RX a les 2h. Pacient semiincorporat a la retirada. Camp estèril i guants. Nete-jarlaferidaquirúrgicaambsèrumfisiológiciantisèptic.Apòsitestèril.RXdetòraxpercomprovarlareexpanciódelpulmó.

Resultats:Aquestes activitats són realitzades pel personal d’infermeria, i la bona realització de les mateixes, evitarà complicacions.

Conclusions: Aquest procediment descrit permet afrontar els reptes que plantegen els pacients portadors d’un tub toràcic connectat al Pleur-evac.

Keywords: drenatge toràcic, pleur-evac




47


Bibliografia: • Dr. Isidro Martínez Casas. Unidad de Urgencias Servicio de Cirugía General y Digestiva . Hospital del Mar PROTOCO-

LO DE TRATAMIENTO INICIAL DEL PACIENTE POLITRAUMATICO.

• Cuidado Gil Alba, Laia. Carmona Simarro, José Vte. Moncada. Valencia. Hospital de la Ribera. Alzira. Valencia. Montañez Aguilera, F. Javier. Cuidados de enfermería del drenaje mediastínico en cirugía extracorpórea. Enfermería Integral Septiembre 07.

• Carmona Simarrro JV. Barberá Soriano C. Cirugía cardiaca y enfermería en la UVI del Hospital de la Ribera. Actua-ción y Proceso. Grupo de Investigación de Enfermería del Hospital de la Ribera (GIEHR). 2000.

• Estrada Masllorens, Joan Maria. Falcó Pegueroles, Anna Falcó. Moreno Arroyo, Carmen. Drenaje torácico cerrado. Procedimiento y cuidados de enfermería. Nursing. Mayo 2012, Volumen 30, Número 5

• Oto, Arqué M, Barrachina L. Infermeria medicoquirúrgica. Procediments d’infermeria. Necessitats d’oxigenació. 2 CD. Barcelona: Masson; 2001. p. 83-84.

• Ericsson R. Domine los detalles del drenaje torácico. Nursing. 1990;8(2):42.

• PROTOCOLO DE CUIDADOS DE ENFERMERÍA AL PACIENTE PORTADOR DE DRENAJE PLEURAL. Servicio Salud Castilla la Mancha.


MONESTIR

SALA SOTATAULADA: REUNIÓ INFERMERIACASA DE L’ AMO

SALES 1-2-3-4

EDIFICI LA FÀBRICA

MAPA DE SITUACIÓ

12

01 0302

13

15

14

SECRETARIA

SALA D’ACTES

05

09

07

04

08

06

10

ENTRADA

DE M

ITJA

NS

AUDI

OVIS

UALS

MILLORS CARTELLS CIENTÍFICS

EPOSTERS

ENTRADA



MONESTIR

SALA SOTATAULADA: REUNIÓ INFERMERIA

01 0302 04 05

06 0807 09 10

1312 14 15

patrocini_cafes.indd 1 13/04/15 16:36

LLISTA D’EXPOSITORS


EXPOSICIÓCOMERCIAL

12

01 0302

13

15

14

SECRETARIA

SALA D’ACTES

05

09

07

04

08

06

10

ENTRADA

DE M

ITJA

NS

AUDI

OVIS

UALS

MILLORS CARTELLS CIENTÍFICS

EPOSTERS

ENTRADA


15 de maig 2015MÓN SANT BENETSANT FRUITÓS DE BAGES. BARCELONA


reunióIX


IX Reunió -...

Documents

Transcript of IX Reunió -...