fitxa: 1 - XTEC · L’activitat comença amb l’arribada del viatger disfressat, carregat amb el...

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s

NOM DE L’ACTIVITAT:Escull la teva aventura

OBJECTIUS• Conèixer algunes de les accions que es

realitzen quan es fan tasques decooperació per al desenvolupament.

1a. sessió

CENTRE D’INTERÈSJoc d’opcions i situacionsBenvinguda i presentació

Amb aquest joc comença la presentaciódel conjunt d’activitats adreçades al grupde mitjans. El fil conductor del conjunt deles activitats és el diari d’un viatger que jaha viscut l’experiència de la cooperació ique vol transmetre-la als qui l’escolten.

DESENVOLUPAMENT DEL’ACTIVITAT

L’activitat comença amb l’arribada delviatger disfressat, carregat amb el seuequipatge (aquest conté totes les cosesreferents al seu viatge).Després d’una petita presentació,explicarà al grup les experiències que haviscut i que han quedat recollides en el seudiari personal, les quals li agradaria compar-tir amb ells, i és per això que els proposaparticipar del seu viatge.El primer que caldrà fer és preparar-se perpoder viatjar. Abans, però, hi ha tota unacolla de coses que cal fer. És per això quel’activitat constarà de quatre momentsdiferenciats que tindran llocconsecutivament. Les fases d’aquesta sónles següents:

f i t x a : 1

Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268

[email protected]

FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres

d’Esplais Cristians

1. Elaboració del passaportCadascun dels membres del grup, per talde poder viatjar, haurà d’elaborar el seupassaport personal omplint el documentque trobareu a la carpeta de materialscomplementaris. Cal escriure el nom, lanacionalitat, adjuntar una fotografia, etc.

2. A la recerca de la millor oferta deviatgesUn cop tinguem el passaport serà l’hora debuscar la millor oferta de preus de viatgesper tal de trobar-ne la més econòmica. Labuscarem als catàlegs de viatges.

3. Fem l’equipatgeArribats a aquest punt ja podem dedicar-nos a triar les peces de roba que ensendurem amb nosaltres. Haurem d’escollirdiferents objectes de tot un conjunt quetrobarem a la carpeta de materialcomplementari en forma de fitxes. El criterique haurem d’utilitzar és que cal triar allòque creguem més necessari per viatjar.Caldrà que expliquem el perquè de lanostra tria.

4. Joc d’Escull la teva aventura:

“Descobrint la cooperació per al desenvolupament”

La dinàmica del joc segueix l’estructura de leshistòries de “Tria la teva aventura”. En aquestaactivitat s’inclouen un seguit de proves, situacionsplantejades i opcions diferents per escollir . (Hotrobareu tot a l’annex de l’activitat). Les diferentsopcions poden ser:

1.Opcions que porten a una altra situació.Aquesta tria té conseqüències positives i elsparticipants seran conduïts a una altra situació.

2.Opcions que porten conseqüències negativesmolt evidents. Per això ja se’ls diu que no sóncorrectes. Si escullen aquesta opció no avancen,sinó que es queden al mateix lloc fent una de lesproves que surten a la llista de proves depenalització. Un cop superada la penalitzaciópodran continuar tot escollint entre les opcionsque queden. Si només en queda una, podranmarxar cap a aquesta situació.

Cada grup portarà el seu propi diari de viatge, onanotarà les decisions que es prenguin i lesconseqüències que se’n deriven. Aquest diari téuna doble finalitat. Per una banda, els monitors/espodran saber quantes i quines proves haurà fet elgrup. Per altra banda, també servirà per introduir unapetita “reflexió” quan tots els grups hagin arribat alfinal del joc. En aquesta reflexió s’explicaran elsrecorreguts que ha seguit cada grup i què és el quehan anat aprenent.

Per acabar el dissabte...

Avaluació:

Aquesta la farem a partir de la reflexió final

i de l’opinió dels participants respecte a

com s’han sentit i què han entès. D’aquesta

manera podrem veure si han copsat o no la

dinàmica plantejada i la realitat de la

cooperació.

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s1a. sessióf i t x a : 2

RECURSOS NECESSARIS:

MATERIALS:

• Diari del viatger = Plec de fulls on cada grup anirà apuntant totes les decisionsque va prenent (1 per grup = 5 diaris) � Model de tapa al material complementari

• Model de passaport (1 per participant).� Model al material complementari

• Catàlegs d’ofertes d’agències de viatges. � Material complementari

• Prova 1.1 i 1.2 : trencaclosques. � Material complementari

• Prova 2.1: cartulines, colors, pega...• Prova 2.3: tres tipus diferents de llavors.• Prova 2.4: llistat d’herbes i les seves propietats, les quals hauran de relacionar.

� Material complementari

• Prova 2.6: Joc de cartes.• Prova 2.7: tres ampolles d’ 1’5 litres d’aigua.• Proves 3.1 i 3.2: guixos de colors i cintes de roba per tapar els ulls.• Material prova 3.3: Mapa dividit en diferents peces. � Material complementari

• Fitxes d’objectes personals. � Material complementari

ESPAI:

Exterior

TEMPS:

2 hores aproximadament.

➱

✏✏✏✏✏


[email protected]



A partir de l’esquema anterior de les situacions possibles del joc,podem dividir i concretar la tasca dels 6 monitors de la següentmanera :

• SITUACIÓ O.Presentació del viatger. A càrrec dels monitors/es A, B i C.

• SITUACIÓ 1.Monitor/a E Situació 1.1. ALIMENTACIÓMonitor/a F Situació 1.2. SANITATMonitor/a G Situació 1.3. CONSTRUIR INFRAESTRUCTURES

• SITUACIÓ 2.Monitor/a A Situació 2.1. ALIMENTS ECOLÒGICS

Situació 2.2. ALIMENTS ENLLAUNATSSituació 2.3. LLAVORS

Monitor/a B Situació 2.4. HERBES MEDICINALSSituació 2.5. MEDICAMENTS

Monitor/a C Situació 2.6. MATERIALSituació 2.7. DINERS

• SITUACIÓ 3.Monitor/a E Situació 3.1. DIRIGEIXES.Monitor/a F Situació 3.2. COL·LABORES.Monitor/a G Situació 3.3. VAS DE TURISME.

• SITUACIÓ 4.Monitor/a A Situació 4.1. EXPLIQUES LA DIFERÈNCIA.Monitor/a B Situació 4.2. NO EXPLIQUES LA DIFERÈNCIA.

• SITUACIÓ 5.REFLEXIÓ SOBRE ELS INCIDENTS DEL VIATGEEn aquest punt hi participarem tots els monitors/es, ja que és elresum final del joc, on tots els participants donaran la seva opinió,alhora que compartiran impressions respecte a la dinàmica, i detot allò que n’hagin pogut treure. També cal recordar que és apartir d’aquest intercanvi d’opinions dels participants que elsmonitors/es farem l’avaluació de l’activitat.

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s

LLIBRE D’ESCULL LA TEVA AVENTURA.

TÍTOL: “ Descobrint la Cooperació per al desenvolupament”

SITUACIÓ 0. INICI DEL VIATGE

La primera decisió que cal que afronteu quan usplantegeu d’iniciar un projecte de cooperació inter-nacional és saber en quin dels termes es plantejaaquesta cooperació. Per poder-ho fer la mateixacomunitat amb la qual col·laborareu ha realitzat unestudi de les necessitats bàsiques. Es tracta d’unacomunitat pobra i rural de la República Dominicanaque anomenen Batey.

És una comunitat molt rural dedicada a la recollidade la canya de sucre en grans plantacions. Això ésuna feina molt dura i poc gratificant que, a més, dónapocs recursos. Actualment la canya de sucre està encrisi i això afecta bàsicament als habitants delsbateys, que s’han quedat sense feina.

Algunes de les diferents necessitats es poden agru-par en tres grans blocs: alimentaris, mèdics id’infraestructures.

Per una banda, la població no pot veure cobertes lesseves necessitats alimentàries com a conseqüènciade la manca d’aliments, que actualment no pot ad-quirir amb els propis recursos. El seu aliment bàsicés l’arròs amb carn de res i mongetes vermelles.Aquest plat s’anomena bandera.

La situació higiènica i alimentària en què viu lapoblació d’aquest batey fa que la seva salut siguimolt precària, ja que en molts dels bateys no hi hacap centre de salut ni cap metge i els serveis mèdicsde la capital són molt cars. En aquesta comunitatnecessiten de manera urgent diferents medicaments.

Finalment, estan mancats d’infraestructures (latrines,dipòsits d’aigua, locals polivalents, etc.) per podermillorar el seu estat actual. Molts dels problemesmèdics i de sanitat no es poden resoldre per mancad’infraestructures adequades.

Com a grup heu de decidir per on començareu acol·laborar. Cal tenir molt presents els tres aspectesesmentats, ja que de tots ells se’n deriven d’altres.

• Si us decidiu per la qüestió alimentària, feu la prova1.1 i passeu a la situació de: campanya alimentària(1.1).

• Si us decidiu per la qüestió mèdica, feu la prova 1.2 ipasseu a la situació campanya mèdica (1.2).

• Si us decidiu pel tema de les infraestructures, feu laprova 1.3 i passeu a la situació campanyad’infraestructura (1.3).

SITUACIÓ 1.1 CAMPANYA ALIMENTÀRIA

Heu decidit encaminar la vostra col·laboració enl’aspecte alimentari. Aquest és realment un delproblemes principals que pateix la gran majoriade la població dels països del Sud, ja que elsrecursos de què disposen per obtenir alimentssón sovint escassos.

Dins de la campanya alimentària teniu trespossibilitats per millorar la situació de la gentamb la qual voleu col·laborar:

• La primera és portar-los aliments cultivats aquíamb mètodes ecològics, ja que són els quetenen més vitamines i els més sans i nutritius.

• La segona és fer una campanya de recollidad’aliments envasats (llaunes, pots de conserves,etc.) ja que, encara que no siguin tan nutritiuscom els altres, duraran més temps, i com que fanmenys volum en podreu prendre més.

• I finalment, amb la tercera, podeu optar per noportar aliments directament, sinó per prendrellavors o comprar-ne en el mateix país perpoder iniciar un cicle de conreus. Amb aixòteniu l’inconvenient que no podreu aportar lessolucions tan necessàries a curt termini, peròaconseguireu que, en un futur, no necessitintanta ajuda externa.

• Si us decidiu pel tema d’aliments ecològics, feula prova 2.1 i passeu a la situació alimentsecològics (2.1).

• Si us decidiu pel tema d’aliments enllaunats, feula prova 2.2 i passeu a la situació alimentsenllaunats (2.2).

• Si us decidiu pel tema de les llavors, feu la prova2.3 i passeu a la situació llavors (2.3).

SITUACIÓ- 1.2 CAMPANYA MÈDICA

Us heu decidit per encaminar la vostracol·laboració en l’aspecte sanitari. Aquest ésrealment un dels problemes importants quepateix una gran majoria de les poblacions delspaïsos del Sud, com a conseqüència de lasituació socioeconòmica. Hi ha força dificultatsper aconseguir els medicaments necessaris peratendre la població. A més a més, hi ha pocapoblació mèdica i això fa que els serveis mèdics

1a. sessióf i t x a : 3


[email protected]



siguin molt cars, a part que en les zones ruralsno arriben els medicaments.

En el camp de la cooperació sanitària podeucol·laborar de dues formes:

• Amb la primera, podeu finançar la producciód’herbes medicinals autòctones i la formacióper a possibles agents de salut per a laprevenció de malalties.

• Amb la segona, podeu endegar una campanyade recollida de medicaments. Elsmedicaments d’aquí són molt bons i efectiuscontra totes les malalties.

• Si us decidiu per la primera opció, feu la prova2.4 i passeu a la situació herbes medicinals (2.4).

• Si us decidiu per la segona opció, feu la prova 2.5i passeu a la situació portar medicaments (2.5).

SITUACIÓ 1.3 CAMPANYAD’INFRAESTRUCTURES

Les infraestructures sovint passen a un segonterme, ja que tenen una repercussió més a llargtermini que els temes alimentaris i sanitaris. Peròla seva importància es nota en la millora de laqualitat de vida que aporta, ja que permet que elproblemes futurs, en qualsevol dels altrescamps, siguin menors. Per exemple, si esconstrueixen latrines això permet controlar millorels residus i, per tant, les condicionshigièniques de la comunitat milloren. Amb aixòes poden reduir els riscos d’ infeccions i, pertant, de malalties.

Però hi ha dues maneres de col·laborar en laconstrucció de les infraestructures, en funciódel lloc d’on es pugui obtenir el material queutilitzarem.

• La primera consisteix a prendre el materiald’aquí, ja que probablement aquest estaràmés ben fet i durarà més.

• Per altra banda, la segona opció consisteix aprendre els diners des d’aquí i a comprar elmaterial allà.

• Si trieu la primera manera de col·laborar, feu laprova 2.6 i passeu a la situació preneu el material(2.6).

• Si trieu la segona manera de col·laborar, feu la prova2.7 i passeu a la situació prendre diners (2.7).

SITUACIÓ- 2.1. ALIMENTS ECOLÒGICS

Heu decidit prendre aliments ecològics cap alpaís empobrit amb el qual voleu col·laborar. Comus han dit, són aliments més bons i sans que elsque es cultiven normalment, ja que en la sevaproducció no s’han utilitzat elements químics niartificials, i això fa que la seva qualitat nutritivasigui millor.

Però portar-los aquest tipus d’aliments no és boper dues raons:

• Són de mal transportar: ocupen molt de volumi es fan malbé.

• I quan s’acabin, què?

• Com que heu d’escollir una altra opció us pertocafer una penalització. Torneu a la situacióCAMPANYA ALIMENTÀRIA ( punt 1.1 ).

SITUACIÓ- 2.2 ALIMENTS ENLLAUNATS

Heu decidit portar-los aliments en conserva. Nosón molt nutritius, però són fàcils de transportar.Són bons per solucionar demandes puntualsproduïdes per catàstrofes o situacionsd’emergència, però no serveixen quant alconcepte general de cooperació, ja que creendependència.

Quan s’acaben continua el problema i, a més,queden els residus dels embalatges, llaunes,pots, etc.

• Com que heu d’escollir una altra opció us pertocafer una penalització. Torneu a la situaciócampanya alimentaria (punt 1.1).

SITUACIÓ- 2.3 LLAVORS

És una possible i bona manera de cooperar.Aconseguir llavors en el propi país i poder-lesconrear és una solució adient. Això ens permetràtenir una producció suficient.

Aleshores, amb les llavors, teniu tres opcions enla continuació del projecte:

• La primera opció és quedar-vos a dirigir elprocés de plantació d’aquestes i de laproducció dels seus fruits, perquè aquí heupogut adquirir un nivell de preparació molt mésbo, i esteu acostumats a treballar amb méseficàcia i eficiència.

• La segona opció és quedar-vos un temps perrealitzar un treball d’acompanyament id’assessorament tècnic i organitzatiu. Penseuque la mateixa gent del país és la que vaprenent les decisions i n’és la protagonista.

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s

• La tercera opció és creure que ja heu fet lavostra feina. Heu acomplert i ja podeu anar peraltres projectes, buscar un altre país... Ah, siabans de marxar decidiu anar a fer turisme uscal conèixer el país per poder explicar la sevarealitat quan torneu.

• Si us decidiu per la primera opció, feu la prova3.1 i passeu a la situació dirigeixes (3.1).

• Si us decidiu per la segona opció, feu la prova3.2 i passeu a la situació col·labores (3.2).

• Si us decidiu per la tercera opció, feu la prova3.3 i passeu a la situació vas de turisme(3.3).

SITUACIÓ- 2.4 HERBES MEDICINALS

Heu escollit una bona opció, ja que no pro-voca dependència dels països del Nord ipermet curar algunes malalties fent servirmètodes més econòmics i produïts per ellsmateixos. Evidentment hi ha malalties que perguarir-les necessiten medicaments com els quefem servir nosaltres. Per això caldrà buscar algunaltre tipus de col·laboració que no sigui nomésa través de campanyes aïllades de recollida demedicaments, sinó que es centrin en un projectemés global i continuat de col·laboració entreuna entitat d’aquí i un metge o hospital d’allà.

La possibilitat d’organització d’un curs deformació per a agents de salut sobre el tema deprevencions pot també ajudar a complementar latasca de cooperació en aquest camp.

Ara ja heu aportat el material necessari per fer lainvestigació. Ja sabeu quines herbes són bonesi per a què serveixen. Cal organitzar-se per plan-tar-les o anar-les a buscar per poder elaboraraquests remeis. Heu de decidir de quina maneraus involucreu a partir d’ara.

• La primera opció és que us quedeu a dirigir elprocés organitzatiu, perquè aquí heu pogutadquirir un nivell de preparació molt més bo, iesteu acostumats a treballar amb més eficàcia ieficiència.

• La segona opció és quedar-vos un temps perrealitzar un treball d’acompanyament iassessorament tècnic i organitzatiu. Penseuque la mateixa gent del país és qui va prenentles decisions i n’és la protagonista.


· Si us decidiu per la primera opció, feu la prova3.1 i passeu a la situació DIRIGEIXES (3.1).

· Si us decidiu per la segona opció, feu la prova3.2 i passeu a la situació COL·LABORES (3.2).

· Si us decidiu per la tercera opció, feu la prova3.3 i passeu a la situació VAS DE TURISME (3.3).

SITUACIÓ- 2.5 PORTAR MEDICAMENTS

Aquesta no és una opció bona del tot, ja que,amb una ajuda puntual, quan s’acaben elsmedicaments, què fan?

Tot i que és millor organitzar un projecte decol·laboració continuada, segueix existintdependència respecte dels països del Nord, iaixò cal evitar-ho.

• Com que heu d’escollir una altra opció uspertoca una penalització. Torneu a la situaciócampanya mèdica (punt 1.2).

SITUACIÓ- 2.6 PRENEU EL MATERIAL

Heu decidit que la millor manera de fer laconstrucció és emprant el material del vostrepaís perquè el coneixeu i penseu que és mésbo que el d’allà. Ara bé, no és una bona opcióperquè quan s’acabi, què farem? I el trasllat?

• Com que heu d’escollir una altra opció uspertoca una penalització. Torneu a la situaciócampanya infraestructura (punt 1.3).

SITUACIÓ- 2.7 PRENDRE DINERS

Amb aquests diners es poden aconseguir elsmaterials al propi país.

No us caldrà transportar res i, per tant, serà méseconòmic.

A més, si s’acaba el material podreu comprar-nemés, i si alguna cosa s’espatlla, els recanvispodreu aconseguir-los des del propi país.

Una vegada acabada la campanya de recollida dediners i fet el canvi a moneda dominicana,arribeu al país i cal que comenceu tot el procésde construcció que us han demanat. Fer elprojecte, comprar els materials, fer laconstrucció, etc. no és cosa fàcil.

Ara és el moment de decidir quin nivell decompromís voleu mantenir.



[email protected]



• La primera opció és que us quedeu a dirigir elprocés organitzatiu, perquè aquí heu pogutadquirir un nivell de preparació molt més bo, iesteu acostumats a treballar amb més eficàcia ieficiència.

• La segona opció és quedar-vos un temps perrealitzar un treball d’acompanyament iassessorament tècnic i organitzatiu. Penseuque la mateixa gent del país és qui va prenentles decisions i n’és la protagonista.


• Si us quedeu amb la primera opció, feu la prova3.1 i passeu a la situació dirigeixes (3.1).

• Si us quedeu amb la segona opció, feu la prova3.2 i passeu a la situació cooperació (3.2).

• Si us quedeu amb la tercera opció, feu la prova3.3 i passeu a la situació vas de turisme (3.3).

SITUACIÓ- 3.1 DIRIGEIXES

Heu decidit quedar-vos a dirigir el projecte queheu pensat fer. Intenteu aplicar els vostresconeixements i la vostra manera de fer percomençar a treballar. Però de seguida comencenels problemes i els conflictes, ja que la vostramentalitat de treball no és la mateixa que la seva;necessiteu coses que ells no tenen i, per tant,creeu noves necessitats. Veieu aleshores queper continuar el projecte cal que siguin ells elsqui decideixin allò que necessiten i com volenfer les coses, ja que per imposició nos’aconsegueix res. Acabeu, doncs, cedint-los ladirecció i quedant-vos al seu costat posant elsvostres coneixements al seu servei.

A mesura que avança el projecte, comenceu aentrar en contacte amb la gent del país, i cadavegada coneixeu més gent i feu més amics.Aquests us ensenyen els seus costums i la sevamanera de viure. Però també us pregunten comes viu al vostre país.

Això us crea un problema, ja que us adoneu queels seus recursos són pitjors que els vostres,encara que la seva manera de viure us agradamolt; per això no sabeu si és bo o no explicar larealitat de com vivim aquí. Què feu:

• Els expliqueu les diferències reals existentsentre els dos països.

• Intenteu evitar les respostes concretes perquèno estiguin tristos.

• Si els expliqueu les diferències, feu la prova 4.1 ipasseu a la situació expliques la diferència(4.1).

• Si intenteu evitar les respostes, feu la prova 4.2 ipasseu a la situació no expliques la diferència(4.2).

SITUACIÓ- 3.2 COL·LABORES

Heu pres una bona decisió. Quan marxeu a co-operar en un país del Sud cal ser moltconscients que aneu a fer una acció conjuntaamb la gent del país per fer possible eldesenvolupament de les seves comunitats.

Perquè els projectes siguin beneficiosos, s’hihan d’implicar, han de prendre decisions i hand’impulsar-los ells mateixos. Vosaltres els heud’oferir el vostre treball i els heu d’assessoraramb els vostres coneixements i mitjans.

A mesura que avança el projecte, comenceu aentrar en contacte amb la gent del país, i cadavegada coneixeu més gent i feu més amics.Aquests us ensenyen els seus costums i la sevamanera de viure. Però també us pregunten comes viu al vostre país.

Això us crea un problema, ja que us adoneu queels seus recursos són pitjors que els vostres,encara que la seva manera de viure us agradimolt; per això no sabeu si és bo o no explicar-los la realitat de com vivim aquí. Què feu:

• Els expliqueu les diferències reals existentsentre els dos països.

• Intenteu evitar les respostes concretes perquèno estiguin tristos.

• Si els expliqueu les diferències, feu la prova 4.1 ipasseu a la situació expliques la diferència(4.1).

• Si intenteu evitar les respostes, feu la prova 4.2 ipasseu a la situació no expliques la diferència(4.2).

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s

SITUACIÓ- 3.3 VAS DE TURISME

Quan torneu, penseu que ja heu complert i decidiuque la millor manera de continuar el vostre projecteés acabar la coneixença del país a través d’un viatge.Però de seguida comenceu a pensar com deu evolu-cionar el projecte amb el qual volíeu col·laborar. Peraixò torneu al seu país per veure què estan fent, icom que veieu que la vostra experiència pot ser útil,acabeu participant en els seus projectes.

A mesura que avança el projecte, comenceu a entraren contacte amb la gent del país, i cada vegadaconeixeu més gent i feu més amics. Aquests usensenyen els seus costums i la seva manera de viure.Però també us pregunten com es viu al vostre país.

Això us crea un problema, ja que us adoneu que elsseus recursos són pitjors que els vostres, encara quela seva manera de viure us agradi molt; per això nosabeu si és bo o no explicar-los la realitat de comvivim aquí. Què feu:

• Els expliqueu les diferències reals existents entreels dos països.

• Intenteu evitar les respostes concretes perquè noestiguin tristos.

• Si els expliqueu les diferències, feu la prova 4.1 ipasseu a la situació 4.1.

• Si intenteu evitar les respostes, feu la prova 4.2 ipasseu a la situació 4.2.

SITUACIÓ- 4.1 EXPLIQUES LA DIFERÈNCIA

Davant de la insistència en el reclamd’informació sobre com és i com es viu alvostre país, al final arribeu a la conclusió que elmillor que podeu fer és explicar la realitat delque separa els dos móns. A més sabeu que ellsparteixen de la informació que reben a travésde la televisió, on tot és molt diferent a larealitat, i del que els expliquen els emigrantsdel seu país, que deformen la realitat pintant laseva situació de color de rosa. Per això decidiuque intentareu que en la vostra explicació hisurtin els aspectes positius i negatius de lamanera de viure de la societat occidental, ambel seu benestar, que no arriba a tothom, peròtambé amb els seus problemes.

Aquí acaba el vostre viatge d’aproximació. Araus queda continuar convivint amb els nousamics per aprofundir l’experiència del dia adia.

SITUACIÓ- 4.2NO EXPLIQUES LA DIFERÈNCIA

La vostra primera idea ha estat amagar la realitatdel vostre país perquè us fa por que sentinenveja de la qualitat de vida de la societat occi-dental. Però de seguida us adoneu que no espot amagar una realitat, que ells ja teneninformació que els arriba a través de la televisió ique a més tenen amics o familiars que hanemigrat. Per això és important que els clarifiqueula situació real d’allà on viviu, amb els seusavantatges reals, però també amb els seusproblemes i inconvenients. Així els ajudareu avalorar el que tenen al seu país.

Aquí acaba el vostre viatge d’aproximació. Araqueda continuar convivint amb els nous amicsper aprofundir l’experiència del dia a dia.

SITUACIÓ- 5 - FINAL

Arribats al final del viatge, ja heu acabat la vostraaproximació a aquest nou país, on hi ha una gentque viu força diferent de com ho feu vosaltres,amb una llengua i uns trets culturals diferents. Peraixò la convivència amb ells serà molt importantper aprendre moltes coses, entre elles una novamanera de veure i entendre el món. Val la penaaprofitar-ho.



[email protected]



PROVES SEGONS LA SITUACIÓ TRIADA

1.1 i 1.2 En aquestes dues opcions s’ha optat per emportar-se alguna cosa(aliments o medicaments). Sempre que vulguem prendre objectesde viatge caldrà empaquetar-los bé perquè ocupin el mínim espaipossible. Per simular això caldrà construir un trencaclosques.


1.3 Per tirar endavant una projecte de construcció d’infraestructures esnecessiten molts recursos econòmics. Per tal d’obtenir-los caldràque emprenguin una campanya per a la recollida de diners.Escolliu entre cartells, eslògan, manifest, idees per obtenir diners,anuncis publicitaris (TV o ràdio), etc.

2.1 i 2.2 Penalització

2.3 Si hem decidit prendre llavors caldrà que les coneguem bé i quesapiguem com s’han de conrear per fer-les créixer.PROVA: Tenir barrejades llavors de tres menes diferents que s’han detriar (separar). (p.e. llenties, arròs i blat de moro...)

2.4 Heu decidit decantar-vos per una col·laboració a nivell de la medici-na tradicional. Com que allà haureu de fer una investigació sobre lesseves herbes medicinals, abans de marxar caldria veure si soucapaços de descobrir les propietats de les que tenim aquí.

• Relacionar la llista d’herbes amb la de propietats. Es tracta de simu-lar el procés d’estudi i recerca de plantes diferents que poden sercombinades: podeu oferir-los llibres perquè busquin les resposteso els podeu deixar que preguntin a la gent del carrer.

� Llistat d’herbes al material complementari

2.5 Penalització

2.6 Penalització

2.7 Ja heu aconseguit els diners i ara haureu de preparar-vos per fer elcanvi de moneda, ja que allà no fan servir les pessetes per pagar lescoses. La prova és un simulacre dels problemes del canvi de moneda.

• Suposem que una pesseta correspon a dos pesos del país.Prepararem un recipient ple d’aigua i un altre de buit, els pesos i lespessetes. Entre els dos recipients col·locarem tota una collad’obstacles que caldrà superar (aquests obstacles representen lescomissions que es cobren en els canvis de divisa). Es tracta d’anarportant l’aigua d’un lloc a l’altre utilitzant la boca, un got, etc.

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s

3.1 La feina de la direcció és molt complicada. Cal estar atents amoltes coses a la vegada i aconseguir que tothom sàpiga què hade fer i com s’ha de fer. Heu de demostrar que esteu preparatsper ser uns bons directors.

• Haureu de dibuixar al terra diferents camins amb guixos decolors. Aleshores es formaran trios. A cadascun d’ells hi haurà eldirector i els dirigits. Els dirigits portaran els ulls tapats i es situa-ran a l’inici d’un dels camins. Cal que el director vagi donantordres als altres dos integrants del trio sense tocar-los per fer queaquests arribin sense problemes al final del camí.

3.2 Posar-se a seguir les instruccions d’una altra persona requereixesforç i confiança. Heu de demostrar que esteu preparats per serdirigits.

3.3 Per anar a fer turisme pel país ens cal informar-nos dels perillsamb què ens podem trobar. Voldrem saber quines ciutats hemde visitar, com és el seu clima i la seva vegetació, etc. Per aixòtindrem un mapa amb el perfil del país dividit en diferentstrossos. Per conèixer el país haurem de encaixar les peces. Quanhaguem acabat, amb ajuda o sense, farem una ruta de viatge.


4.1 i 4.2 Per explicar com vivim cal tenir-ho clar. Per això la prova aniràrelacionada amb unes anàlisis de les nostres comoditats.En primer lloc, farem una llista de les coses que fem durant eldia. El llistat definitiu ha de ser semblant a: llevar-se, anar al lava-bo, netejar-se (dutxa + dents), esmorzar, anar a escola, dinar,activitats extraescolars, veure la televisió, sopar i dormir.

Amb el llistat acabat presentarem una colla de comoditats queassociarem a cada una de les accions. Aquestes seran,respectivament, les següents: ens llevem molt d’hora, tenim lavaboa casa, aigua corrent, transport fins a l’escola, ensenyament per atothom, menjar variat i en abundància, fem moltes coses i anem debòlit, no hem de fer feines de la casa, habitació i llit amples...



[email protected]



PENALITZACIONS

2.1. Aliments ecològics

Joc de l’aranyaUn membre del grup és l’aranya i els altres han de travessar el camp. Sil’aranya toca a algú s’ajunten per les mans i aquesta es fa més gran. Els altreshan de seguir passant tot evitant l’aranya. Cada cop, però, l’aranya va fentuna tela més gran i cada cop és més difícil de passar.

La reflexió torna a ser la dificultat del transport dels aliments ecològics. I uncop s’han acabat els aliments, què s’ha de fer? Què se’n fa dels residus?

2.2. Aliments enllaunats

Es divideix el grup per la meitat i es fan dues files.Les persones posades en fileres s’enllacen les mans per darrere, amb elsbraços creuats. Es posen les dues files una davant de l’altra i en un momentes dóna la sortida. Cada filera s’haurà de passar la corrent. Quan arribin al’extrem de la fila hauran d’omplir una ampolla o got (aliment enllaunat).

La gràcia o paradoxa del joc és que les dues files hauran de passar lacorrent a la vegada, per veure qui arriba abans d’omplir l’ampolla (fins a unextrem); aleshores s’ha de fer la reflexió que els aliments enllaunats són demal portar (pel volum, pel pes i pel temps que tarden en el transport) ique, un cop s’han acabat, què s’ha de fer? Això reflecteix la dependènciadels països del Sud respecte als del Nord.

2.5. Portar medicaments

Cal anar a buscar cartrons vells i fer un seguit de caixes per poder empa-quetar els diferents medicaments i enviar-los cap als països destinataris.Però, per fer-ho, caldrà que cada cop que necessitin un material l’hagind’anar a buscar a un lloc molt allunyat on sempre l’hagin de demanar...Què passa quan s’ha acabat el material que necessitàvem?Què passa si el monitor/a que dóna el material ara té altres coses a fer?

Es tracta de fer veure l’inconvenient d’haver d’esperar l’ajut des de fora.No cal fer massa caixes... Només cal que es vegi la dificultat que hi ha perenviar-les. Tots els grups poden fer les caixes i veure com i qui les fa millor.

2.6. Preneu el material

Amb un joc de cartes s’ha de fer una torre d’una alçada concreta. Acontinuació s’ha de posar aquest castell damunt d’un tros de cartolina (nimassa dur ni massa tou) i s’ha de transportar, en forma de relleus, en unrecorregut de 10 metres, aproximadament. Aquest pot ser més o menysllarg en funció del nombre de persones que hi hagi dins del grup.Cada membre d’aquest ha d’anar i tornar per retornar el castell de cartessense que caigui; si cau, cal tornar a començar.Es poden posar més dificultats en el moment del relleu. Per exemple, es potbufar el castell de cartes i es poden posar obstacles al llarg del recorregut...

Reflexió: Transport difícil. El material pot ser el menys adequat per al’ambient on ens hem d’inserir.

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s


NOM DE L’ACTIVITAT:Joc de les diferències

OBJECTIUS• Descobrir les diferents maneres de viure que

hi ha entre Catalunya i un país del Sud.• Descobrir la vida dels nens/es dels pobles

del Sud .• Valorar els serveis de què disposem.• Aprendre a treballar en grup.

DINÀMICA:Joc de taula

CENTRE D’INTERÈSPresentació i benvinguda

A la segona pàgina del llibre gegant elviatger ha dibuixat situacions i realitatsreferents a diferents països del Nord i delSud. D’aquesta manera ens serà més fàcilpoder fer una anàlisi de les principalsdiferències existents entre ambdós països.

DESENVOLUPAMENT DEL’ACTIVITAT

Per poder adonar-nos de les diferènciesjugarem a un joc de caselles (joc de taulaamb dimensions grans) en el qual trobaremdos tipus de caselles, una de gran querepresentarà una prova o situació (serà ambaquesta que es podran copsar lesdiferències entre el Nord i el Sud), i una depetita, que tindrà una funció de pregunta obé permetrà avançar un cert nombre decaselles. Prèviament a l’inici de les provesels monitors/es faran una breu introducció iexplicació de la problemàtica que es veuràa la prova.

Cada grup sortirà des d’una casella deprova o situació. El joc s’acabarà quanalgun dels grups hagi superat cada una deles caselles de prova o situació. Seria bo ferun petit comentari abans i després de fer laprova, referent a la situació en què estroben els nens/es.Al final del joc es pot fer una última reflexióamb tots els participants sobre lesdesigualtats que han pogut conèixer.

En finalitzar el joc es farà una reflexió final

de tot allò que hagi anat sorgint en les

diferents proves o situacions, i preguntes

sobre les diferències entre el Nord i el Sud.

Seran els monitors/es els qui dinamitzaran

aquesta reflexió i conclusió finals per tal que

quedin clares quines són les desigualtats

que han conegut.



[email protected]




MATERIALS:

• Tauler i dau gros.• Per a cada prova caldrà un material específic que detallem a continuació:

- Prova habitatge: Guixos i mobiliari de l’esplai (una taula i alguna cadira).- Prova medi ambient: Deixalles domèstiques de diversos materials i petits

contenidors de color verd, blau, groc i marró � Indicatius contenidors al

material complementari

- Prova ball: Un aparell de CD, un CD amb música de merengue � Material

complementari i fulls de diari.- Prova de l’aigua: Galleda o bidó. Recipients en mal estat. Cordill, bancs,

taules o qualsevol material per fer obstacles.- Prova comoditats domèstiques: Fotos de cases dominicanes i catalanes.


- Prova escola: Memory � Material complementari

- Prova avis: Targetes dels rols d’avis i infants, joves o adults. � Material

complementari

- Prova àpats: Fulls i bolígrafs.- Prova treball: Papers de diari.

ESPAI:

Al centre d’esplai (interior).

TEMPS:

2 hores i 30 minuts. Seria bo deixar una mica de temps al final per fer una petitaxerrada/reflexió tots junts.

➱

✏✏✏✏✏

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s


PROVES A REALITZAR:

1. Habitatge:De tots és ben coneguda la manca d’habitatges pel que fa a la gran majoria de lapoblació en els països del Sud. Concretament, als poblats de recol·lectors decanya de sucre de la República Dominicana, les famílies viuen en barracons de3x3 metres, en principi habilitats per a només una persona, però on viuenfamílies amb tres o més membres.

• Prova: Per veure els inconvenients que suposa la manca d’un habitatge digneus proposem que realitzeu una sèrie d’activitats quotidianes dins d’un rectanglepintat amb guix al terra.El rectangle pot o no tenir les mides reals, i dependrà del nombre departicipants que hi hagi al grup.S’aniran donant diferents consignes:1. Intenteu dormir dins del cercle tots estirats.2. Poseu una taula amb alguna cadira i acomodeu-vos per poder menjar.3. Altres propostes que sorgeixin...

2. Medi ambient:En el nostre país funciona força bé la recollida de les escombraries, fins i tot ambdiferents contenidors per als diferents tipus de material. La infraestructura públicaen els països del Sud és pràcticament nul·la i, per tant, les escombraries no esrecullen. Això provoca greus problemes d’infeccions i d’insalubritat.

• Prova: Per demostrar que sabem aprofitar l’oportunitat de reciclar brossa calque entre tots seleccionem d’una pila d’escombraries els diferents objectes, enfunció del material amb què estan fets.Aprofitarem per informar dels colors dels diferents contenidors identificant elsmaterials inorgànics (vidre > verd, blau > paper, groc > llaunes o plàstics imarró > matèria orgànica).

3. Ball:El ball típic dominicà és el merengue.

• Prova: En aquesta prova ensenyem al grup el ball típic: el merengue. Per fer-hoposarem la música i els nens/es hauran de ballar sobre un full obert de diari.Seria interessant explicar l’intercanvi cultural entre els pobles amb l’exemple delsballs. Per exemple, molts grups musicals reben influències de ritmes i sonsoriginaris de països i cultures diferents. També podríem dir que alguns balls sóntípics d’algunes zones: Espanya exporta el pas doble; Estats Units, el rock; laRepública Dominicana, el merengue; Brasil, la salsa i la cumbia ...

4. Manca d’aigua corrent:Les infraestructures públiques en els països pobres són força precàries i aquestaafirmació també es fa extensible a la manca de xarxa pública de subministramentd’aigua. Per aquest motiu els nens i nenes d’aquests països han d’anar a buscar-lalluny de casa seva, a rius, fonts, etc. i utilitzar-ne molta menys de la que femservir nosaltres.

• Prova: En aquesta prova, després de fer una breu reflexió sobre comcanviarien els hàbits del nen/a si quan obrís l’aixeta aquesta no ragés, caldràtransportar aigua d’un punt a un altre amb l’ajut de bols en mal estat o, fins i tot,foradats. Es tracta d’omplir un bidó o galleda amb l’aigua que els nens/es trans-porten des de l’únic punt d’aigua, que pot ser un lavabo o font del poble.Per fer més emocionant la prova es pot establir un temps per dur-la a terme iposar obstacles entre el punt de sortida i el d’arribada.


[email protected]



5. Els germans petits:En molts països del Sud les filles grans de la família sovint s’han de quedar a casaper tenir cura dels germans petits, i fer les diferents feines de la llar. Això passaperquè el pare i la mare treballen fora i deixen els fills responsabilitzant-se de laresta de la família.

• Prova: Aquesta situació la podem representar molt bé amb el joc de la cadena.S’escull un dels components del grup i se li diu que és el germà/na més gran delgrup i que la seva mare i/o el seu pare l’han deixat/da al càrrec de tots els altres.El que ha passat és que tots els germans petits s’han escapat i volten sols. Elgermà gran ha d’agafar els petits abans que torni la mare i/o el pare. Quanenxampa un germà/na l’agafa de la mà i va a buscar-ne un altre, fins que totsacaben agafats de la mà, formant una cadena.

6. Jocs:En aquesta prova cal fer reflexionar els nens/es que amb la generalització de lesnoves tecnologies, moltes de les nostres joguines també s’han fet més tècniques.Han aparegut els ordinadors, les videoconsoles..., on sovint la participació ésmolt individualista. En altres indrets, però, hi ha nens i nenes que en el seutemps lliure es fabriquen i construeixen els seus propis jocs i joguines, i juguenplegats.En començar la prova els podem preguntar com passen el seu temps lliure.

• Prova: Per superar la prova hauran de construir-se una joguina amb material en desús.

7. Comoditats domèstiques:En els països del Nord, la gran majoria de persones estem acostumades a gaudird’un gran nombre de comoditats, ja que màquines i estris diversos ens facilitenles diferents tasques quotidianes.Plantejarem diverses situacions quotidianes en les quals els falti l’estri que estanacostumats a utilitzar, perquè s’adonin de la gran sort que tenen de podergaudir de tot allò que ens cal per viure, tot i que moltes vegades algunes de lescoses no siguin imprescindibles.Algunes de les situacions que es poden plantejar són, per exemple, les següents:1. Què passaria si a casa no tinguessin wàter i haguessin d’anar a les latrines

públiques ?2. Què passaria si el corrent elèctric aparegués i desaparegués diversos cops

al llarg del dia (televisor, ordinador, ...)?3. Etc.

• Prova: En aquesta prova hauríeu de dir, a partir de les fotos que us adjuntem,quines són les diferències que hi ha entre una casa com la nostra i una de lesque podem trobar-nos en un país del Sud.

8. Escola:El sistema educatiu en la majoria de països del Sud està mancat de recursoseconòmics i materials. La manca d’escolarització dels nens i nenes és un fetquotidià, ja que alguns no poden anar a l’escola perquè les famílies no podenpagar les matrícules o els materials, fet que comporta que s’incorporin des demolt petits al món laboral.A part de l’absentisme escolar, les hores lectives diàries són molt poques,normalment tres, i a més s’hi afegeix que el professorat rep un salari baix.Per això cal que els nostres infants s’adonin que l’educació és important per alcreixement de les persones i que, a la vegada, és una manera d’intentar sortir dela pobresa.

• Prova: Per demostrar que quan són a l’escola aprofiten el temps, tot i que siguilimitat, caldrà que juguin i solucionin el joc del Memory que trobareu amb elsmaterials complementaris dins d’una caixa de fusta.

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s

9. Avis:La gent gran, en els nostres països, és un col·lectiu que es té força marginat.Cada cop se’ls arracona més i no s’escolten les seves opinions i consells.Estaria bé fer una petita xerrada on es comentés amb els infants quina és larelació que tenen amb els seus avis, si els escolten i els fan cas quan elsexpliquen coses,...Els explicarem que els avis no sempre havien estat apartats de la societat,sinó que fins no fa gaire eren els membres més importants dins la família, jaque al llarg de la seva vida havien après moltes coses que després podienservir com a exemple o, com a mínim, se’ls tenia en compte. S’ha de dirque són persones que amb la seva història de vida poden ensenyar-nos unmunt de coses. De totes maneres hi ha alguns països i altres cultures queencara continuen tenint l’avi i l’àvia com dos membres importants dins lafamília i la comunitat. Caldria que, tot contrastant-ho amb la nostra realitat, ensadonéssim que és important tenir en compte els avis i les àvies. En societatsafricanes, per exemple, l’avi és molt important, ja que es converteix en elpatriarca de la comunitat, i les seves opinions es tenen molt en compte.

Presentem dues opcions de proves a superar:

• Prova 1: Per presentar aquesta situació els plantegem que donin resposta aun problema o que comentin quin és el seu punt de vista al voltant del temaque els proposem. La prova tindrà dues parts. Una primera on cada infantdonarà la seva opinió personal i una segona on hauran de preguntar-li a l’avio a l’àvia quina visió tenen del tema per tal de poder comparar les duesrespostes.Es presenten dues alternatives de temes per opinar:1. Comentar a algun avi o àvia que conegueu que us expliqui algun remei

casolà per curar un mal de panxa o un mal de cap.2. Preguntar quin temps farà demà segons el que indiquen els diferents

tipus de núvols.

• Prova 2: Joc de RolPer tal que els infants tinguin l’oportunitat de posar-se a la pell dels avis percomprovar com són tractats en uns països i en uns altres, farem un joc de rolque tindrà tres moments:1. Petita representació per part de tres membres del grup (1 avi i dos infants,

joves o adults), on els joves tindran una actitud passiva davant dels avis ion s’establirà la comunicació mínima per tal de conviure.

2. Petita representació per part de tres membres del grup ( 1 avi i dosinfants, joves o adults) on es presentarà un actitud d’estimació,preocupació i comunicació plena amb els avis, i on es donarà importànciaa tot el que són i a tot el que saben, sempre amb una actitud constructi-va, i no d’indiferència.

3. Posada en comú:- Aportació dels membres que han estat observant el que ha anat

succeint durant la representació.- Comentari de les sensacions viscudes tant pels que han actuat com a

avis i àvies com pels que han fet el paper de nens, joves o adults en lesdues petites representacions.

- Conclusions finals.



[email protected]



10.Àpats:L’alimentació és un problema més dels que pateix la gent dels païsosempobrits, on l’aliment està mal distribuït. Un tant per cent elevat de lapoblació mundial està mal alimentada, pateix desnutrició o bé mor de fam.Això provoca problemes greus de salut, a causa d’una dieta monòtonapobra en alguna de les vitamines essencials o bé per manca d’higiene.És normal que una persona faci només un àpat fort al dia, normalment arròsblanc acompanyat d’alguna altra cosa, i que l’esmorzar i el sopar siguin elmateix plat que el dinar però amb menys quantitat.

• Prova: La prova consisteix a elaborar un menú setmanal en dos païsosdiferents, Catalunya i la República Dominicana.Per fer el d’aquí disposem de tots els aliments que hi ha normalment a casanostra i per fer el de Dominicana només disposem d’arròs, una cuixa depollastre, macarrons per a un àpat, salsa de tomàquet i fruita.

11. Manca de telèfon:El telèfon és un aparell que estem molt acostumats a utilitzar. Aquest invent,que ara ja té més d’un segle, encara no ha arribat, ni molt menys, a totes lesllars del món.Com ho faríem nosaltres per quedar amb els amics, per parlar amb els onclesque viuen lluny, etc., si no tinguéssim telèfon?

• Prova: Per superar la prova jugarem al joc del telèfon. Es comença passantun missatge a cau d’orella des del primer participant fins a l’últim per veurecom queda distorsionat i com pot modificar-se la informació en funció decom i a través de quins mitjans es transmet i les conseqüències que això pottenir. A l’hora de jugar és més divertit si entre els nens i nenes que es vanpassant el missatge hi ha una certa distància. S’hi poden anar introduint altreselements distorsionadors.

12. Treball infantil:En alguns països del Sud molts nens/es de la vostra edat estan treballant enfeines dures, monòtones i mal pagades. Aquest fet els provoca i elsprovocarà molts problemes, tant físics com psíquics, al llarg de la seva vida.Això passa perquè amb el sou del pare i la mare no n’hi ha prou per alimen-tar i cobrir les necessitats bàsiques de tota la família. Per això els diners deltreball de l’infant són molt necessaris. Cal fer veure als infants que en elsnostres països el treball infantil és una realitat social minoritària. El mésfreqüent és que les famílies puguin cobrir gran part de les necessitats i, pertant, que els infants no hagin de treballar.

• Prova: La prova consisteix a fer el màxim nombre possible de paperinesamb paper de diari en un temps determinat, producció que els permetràobtenir abonaments de menjar en funció del benefici que comporti laproducció feta.

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s


NOM DE L’ACTIVITAT:Acostem-nos a la cultura de laRepública Dominicana

OBJECTIUS• Fer una breu aproximació a la cultura de

la República Dominicana.• Valorar la riquesa i diversitat culturals.• Aprendre costums i tradicions culturals.

DINÀMICA:Tallers diversos

CENTRE D’INTERÈS.Presentació i benvinguda

Inicialment es farà una petita introducció acada taller sobre el sentit que té aquellcostum, tradició o manifestació cultural per a lagent del país. Seria important introduir lescaracterístiques del país a partir de lainformació que trobareu en dossier de monitor.

DESENVOLUPAMENT DEL’ACTIVITAT:Es tracta d’organitzar tallers gastronòmics de laRepública Dominicana. Aquests tallers quedenrecollits en el Llibre de Tallers.


Demanarem l’opinió als infants sobre com

han viscut l’experiència i reflexionarem al

voltant del que han après sobre la cultura

dominicana. D’aquesta manera podrem fer

un recull dels trets que més identifiquen la

cultura dominicana.


[email protected]




MATERIALS:

• Tot allò que calgui per dur a terme el taller ho trobareu en el Llibre deTallers, on podreu llegir la descripció, els passos a seguir, el materialnecessari i el significat del taller per a la cultura.

ESPAI:

Al centre d’esplai. Segons el tipus de taller, es pot fer a l’interior o al’exterior. Els diferents espais ambientats amb elements dominicans facilita-ran la motivació dels infants.

TEMPS:

2 h i 30 min. aproximadament.

➱

✏✏✏✏✏

MALeeSpedagògiques


NOM DE L’ACTIVITAT:Joc dels Refugiats

OBJECTIUS.• Conèixer algunes de les causes de les

migracions.• Posar-se a la pell de la gent que viu

situacions d’injustícia, com el cas de lesfamílies refugiades, perseguides per causessocials i/o polítiques.

CENTRE D’INTERÈSVideofòrum (primera part de la dinàmica) iposteriorment joc d’equips.

DESENVOLUPAMENT DEL’ACTIVITAT:

El joc dels refugiats es desenvolupa enquatre parts o moments.

1r moment: Videofòrum

El viatger ens presenta un vídeo d’unsamics seus, l’Alejandro i la María Luïsa, queha conegut en el seu viatge. Aixídescobrirem com viuen i què els passa aaquests infants.

2n moment

Al final del vídeo dos o tres monitors/esentraran a la sala vestits de militars cridant ifent formar els nens/es, i parlant amb toautoritari i despectiu. Fins i tot se’ls potsotmetre a un interrogatori sobre el queestaven fent.

Després aquests monitors escolliranaproximadament la meitat dels nens/es(considerats addictes al règim) i passaran aformar part del seu exèrcit. La resta, amb unmonitor/a, seran els refugiats. Seriainteressant que un altre parell de monitorsfossin la policia del país on emigraran elsrefugiats. (Aquests dos també tindran unamissió de control i supervisió per tal desaber qui i què entra en el nou paísd’origen).


[email protected]



➱

✏✏✏✏✏

3r moment:

Per començar el joc cal que cada habitantpassi a l’altra banda de la frontera amb cincobjectes personals: les joies de la família,els plats i coberts, els estris de neteja, unagallina i un mapa de la zona.

Aquests objectes els tindrà el monitor/aque estarà amb els refugiats i els donarà alsnens/es quan aquests els demanin, però heud’anar amb compte perquè només se’n potdonar un cada vegada.

El nen/a s’ha d’amagar l’objecte, sortir delpaís, entrar a l’altre i dipositar-lo en un llocon els altres refugiats ja hi hagin dipositat elsseus (camp de refugiats).

Si un refugiat és enxampat per l’exèrcit, elsoldat té dret a escorcollar el detingut i, finsi tot, a torturar-lo fent-li fer flexions, tenint-louna estona detingut,... Els monitors/espodeu escollir les diferents maneres deportar-lo a la pràctica. Fins i tot podríeu in-ventar-vos proves per fer. Si el soldat trobal’objecte se’l queda i aquest formarà partdel seu bàndol.

Si un refugiat aconsegueix sortir del seu paísencara ha de passar la frontera. Per fer-ho hade mofar-se de la policia (monitors/es).Aquesta també pot registrar els refugiats perintentar trobar els objectes que passen.Han de portar-los a un lloc concret, escollitprèviament, al voltant del qual estaran segurs ila policia no els podrà molestar.

Quan el monitor/a que reparteix els objectesals refugiats ja no en té cap més arriba el finaldel joc. L’equip guanyador (exèrcit o refugiats)serà aquell que hagi aconseguit més objectes(robant-los, en el primer cas, o transportar-los allloc segur, en el cas dels refugiats).

4t moment:

En aquesta darrera part s’intercanviaran elspapers. Els que han fet anteriorment de soldatspassaran a fer de refugiats i els que han fetanteriorment de refugiats passaran a fer desoldats.


MATERIALS:

• Vídeo de l’Alejandro i la María Luïsa (INTERMÓN).


• Una televisió i un vídeo per poder projectar lapel·lícula.

• Targetes per poder fotocopiar els béns personals: joiesde la família, plats i coberts, estris de neteja, una gallinai un mapa de la zona. � Material complementari

ESPAI:

Primera part: Una sala per poderveure el vídeo.Segona i tercera part: Un espai exteriorurbà (zona de vianants o parc) o natural.

TEMPS:

Primera part: 30 minuts.Segona i tercera part:1 hora i 30 minuts(45 minuts cada una).

MALeeSpedagògiques

m i t j a n s


NOM DE L’ACTIVITAT:Un immigrant a Catalunya

OBJECTIUS.• Conèixer la realitat dels immigrants a

Catalunya.• Conèixer el procés d’adaptació que

pateixen els immigrants en el nou país.

DINÀMICA:Joc de rol

CENTRE D’INTERÈSBenvinguda i presentació

Primerament es formaran els grups per poderdur a terme el joc de rol.Cada grup és una família d’immigrants. Primer hande decidir de quin país vénen (hauran de triard’entre alguna d’aquestes zones: AmèricaLlatina, Magreb, Àsia, Àfrica subsahariana, Europade l’Est), i després quin paper tindrà cadascundins la família (pares, fills, oncles, avis...).

Com que no tenen diners, cada 10 o 15minuts (que ells mateixos i els monitorshauran de controlar) passaran per unaentitat de beneficència i ajut social (controlcentral) a buscar aliments. Hi ha d’anar elgrup complet. Allà se’ls marcarà una casellade la targeta d’aliments que serà vàlidanomés durant els propers 10 o 15 minuts.

DESENVOLUPAMENT DEL’ACTIVITAT:L’objectiu del joc és aconseguir un certnivell de: coneixements, treball,retrobament amb la identitat cultural,habitatge i permisos per poder-se quedaral país on han arribat.Cada cosa d’aquestes l’aconseguiran d’unamanera diferent, i ho anirem marcant enuna targeta, com per exemple...

Cultura

Treball

Habitatge

Identitat

Aliments

Permístreball

PermísResidència


[email protected]



Però hauran d’anar aconseguint les coses denivell en nivell, és a dir, de manera ordena-da, i no tot alhora.

Per exemple, en el primer nivell hauran defer una prova de coneixements de la novacultura i una d’identitat; en el segon, una decultura i aconseguir el permís de treball, etc.De manera que si no tenen totes les casellesd’un nivell marcades no poden començar elsegüent. Els temes i les proves que caldràtenir superades són:

• Cultura: S’aconseguiran gomets de la senyera.Per aconseguir-ho cal respondre algunes pregun-tes sobre Catalunya. Quan tenen dos nivells se’lsdóna el descodificador que els permetrà traduirels anuncis de feina.

• Treball: Per poder anar al treball cal tenir 2 nivellsde cultura, perquè els anuncis de feina estan enl’idioma del país i els cal un descodificador. A mésa més, també hauran de tenir un permís de treball.Per aconseguir feina hauran d’estar alerta deltaulell d’anuncis de l’oficina de col·locació. Alsanuncis se’ls dirà on cal que es presentin peraconseguir la feina. El primer grup (hi han d’anartots els membres del grup) que es presenti tindràdret a realitzar la prova per aconseguir la feina(pot ser que es demani més d’una persona).Proves: tira de roba, cadena de paper de xarolper guarnir,...Quan tenen 3 nivells de treball no cal que vagin aCàritas, però cal que avisin perquè si no ho fan elsposaran una penalització.

• Habitatge: Per poder accedir a un habitatge calque tinguin 3 nivells de treball i un permís deresidència. Hauran de construir una paret quecaldrà alçar amb peces. Tenen un minut perarribar a una alçada determinada (que els marquiel monitor) i així aconseguir l’habitatge.

• Permisos: Per aconseguir permisos han de trobarl’advocat d’una ONGD que els ajudi gratuïtament.Però aquest és mòbil i serà un monitor que s’aniràtraslladant i canviant de lloc. Quan el trobin caldràque li expliquin quelcom del país que han triatcom a país d’acollida perquè els doni el permísque volen: de residència o de treball. Peraconseguir el permís de treball els ho ha de posarmés difícil. Els ha de dir que si no tenen treball noels pot donar aquest permís: si no hi ha permís nohi ha treball, i si no hi ha treball no hi ha permís.

• Identitat: Hi haurà 4 proves d’identitat que seranuna mica diferents en funció del país que hagintriat al principi:país: Cal buscar el país que han escollit, situar-loen el mapa i dir-ne la capital.dansa: Amb una música de la zona que hanescollit han d’ inventar-se una dansa.conte: Se’ls dóna un conte de la zona i l’han derepresentar.religió: Segons el país d’origen caldrà que facinel ritual de pregària propi de la seva religió: islam,budista o hindú, cristiana...


MATERIALS:

• Targeta individual (Inclosa en aquesta fitxa)

• Gomets vermells i grocs.• Preguntes culturals sobre Catalunya. (Incloses a continuació)

• Anuncis de feina codificats. � M. complementari

• El descodificador dels anuncis. � M. complementari

• Permís de treball.• Permís de residència.• CD de música. � M. complementari

• Informació de les religions del món. � M.complementari

ESPAI:

Aquest joc està pensat per serdesenvolupat en el barrio en un parc.

TEMPS:

2 hores aproximadament.

✏✏✏✏✏

➱

MALeeSpedagògiques


5.Quina proesa vafer el Timbalerdel Bruc?

Va espantar elsfrancesos queens volien envair.

6. Per què SantJordi va matar eldrac?

Per alliberar unadonzella.

7. Quin familiar haanat a Cuba?

El meu avi.

8. Com acaba lahistòria delmonstre deBanyoles?

El monstre estorna vegetariàper deixar demenjar persones.

9. Quin productetípic es cultiva alDelta de l’Ebre?

L’arròs.

10.Quins són elsingredients delscarquinyolis?

Farina, ous, sucre,ametlles, pell dellimona i canyella.

1. Hi ha hagutalgun políticfrancès que hagivolgut ajudar elscatalans a con-vertir-se en unarepúblicaindependentd’Espanya?

Sí, el cardenalRichelieu.

2. Quina ciutat vaconquerir abansen Jaume I elConqueridor?Palma de Mallorcao València?

Palma de Mallorca.

3. Qui era enSerrallonga?

Un bandoler.

4. Què erahistòricament uncroat?

Una moneda ca-talana dels seglesIII a XV.

5. Quin decret deFelip V vasotmetre elspaïsos catalansal govern delconsell deCastella?

El Decret deNova Planta.

6. Per quins fetses recorda l’any1909?

Per la SetmanaTràgica.

7. De què provél’expressió “L’anyde la picor”?

D’una plaga depuces que vatenir lloc l’any1947.

P R E G U N T E S

1.Què se celebradurant la nit deSant Joan?

L’arribada del’estiu. El focsimbolitza el culteal sol perquè lacollita delspagesos siguibona.

2.Quin tractamentprevi se li ha defer al tió perquècagui millor el diade Nadal?

Se li ha de donarmenjar i beguda, ise l’ha de taparperquè no esrefredi.

3.En què consisteixl’Aplec del Cargol?

Se celebra per laFesta Major deLleida i consisteixen una menjadade cargolsorganitzada perdiverses penyesde la ciutat.

4.Quin personatgeestà moltrelacionat ambFigueres?

Dalí, pintorsurrealista que téun museu.

D’HISTÒRIA DE CATALUNYA DE CULTURA I TRADICIONS


[email protected]



P R E G U N T E S

11.Què és un roda-soques?

Algú que sempreva amunt i avall.

12.Què és unaescudella?

Plat típic català abase de brou,pasta i llegumsque es menjava ales cases de pagèsi que s’acostuma amenjar per Nadal.

13. Quin dia éstradicional prepa-rar la crema cata-lana per postres?

Per Sant Josep, el19 de març.

14.Què es celebral’onze desetembre?

La Diada Nacionalde Catalunya, ones commemora laderrota de lacaiguda de Barce-lona davant elscastellans, el 1714.

15. Les provínciesde Catalunyasón:

Barcelona, Girona,Tarragona i Lleida.

1. Les recollidesselectives sónconvenientsperquè...Perquè represen-ten un estalvi dematèria i energia.

2. Una de lesdeixalles méstòxiques quellencem són:Les piles botó, pelseu alt continguten mercuri.

3. Quantesvegades es potreciclar unallauna d’alumini?Una vegada, i unaaltra, i una altra...

4. Quantesespècies de rèptilestan protegidesper la llei alspaïsos catalans?Totes les espècies.

5.Quina és la millormanera de rentarun pati ben brut?Amb una escombra.

6.Per què en deuanys handesaparegut lameitat delselefants d’Àfrica?Els han matat lespersones peraprofitar l’ivori.

7.Quan triga adegradar-se unallauna de colatirada al bosc?

200 anys.

8.El Collsacabra ésuna cadena demuntanyes queestà entre...

A cavall entreOsona i LaGarrotxa.

9.Quin és l’arbretípic de les rieresdel nostre país?

El plàtan.

10. Els senglarss’alimentenbàsicament deglans. En quinbosc és més pro-bable que veiemaquests animals?

En un boscd’alzines.

11. Com podemcalcular l’edatd’un arbre tallat?

Contant els anellsconcèntrics delseu tronc.

12.Sabeu quin ésl’arbre mésutilitzat perproduir paper?

L’eucaliptus.

SOBRE NATURA

13. Quina és lafont d’energiamenyscontaminant?

La hidràulica.

14. Si et pica unmosquit, dequin sexe serà?

Femella.

15. Per què can-ten els ocells?

Per marcar elterritori.

16. Per què ésimportant l’ozó?

Perquè protegeixla terra de laradiacióultravioleta.

17. Quina famíliad’animals té mésrelació amb elsdinosaures?

Les sargantanes.

18. Què és lamolsa?

Una planta.

19. Quin arbre ésimportant per fertaps a lesampolles?

L’alzina surera.

fitxa: 1 - XTEC · L’activitat comença amb l’arribada del viatger disfressat, carregat amb el...

Documents

Transcript of fitxa: 1 - XTEC · L’activitat comença amb l’arribada del viatger disfressat, carregat amb el...