1-AUSIÀS MARCH

2-Guió● La seva vida● La seva importància, sobretot a València● La modernitat de la seva obra● La seva obra● Cants d'amor● Cants morals● Cants de mort● Cant espiritual● Estil● I unes quantes poesies

3-La seva vida

● Va néixer a Gàndia el 1397● De molt jove ja era militar● Es casa dues vegades● Va morir el 3 de Març de

1459

4-La seva importància

● Va ser un poeta molt llegit

● Amplia participació militar en ajuda d'Alfons el Magnànim

● Molts manuscrits conservats

5-La modernitat de la seva obra

● Utilitza el valencià en els seus poemes● Trenca amb la poesia trobadoresca● Reflexiona sobre l'home● Converteix la poesia en un joc complex i canviant● La mort de Joana Escorna és tema d'alguna cançó

6-La seva obra

● Consta de 128 poemes● Té un to directe i

personal● Es divideix en:

– Cants d'amor

– Cants morals

– Cants de mort

– Cant espiritual

7-Cants d'amor

● El tema central és l'amor, que es divideix en:– Amor sensual

– Amor intel·lectual

● La dona és real, humana i individual

● Anomena la dona amb un “senhal”

8-Plena de seny

● Està compost per dinou poesies● Diàleg entre l'autor i “aimia”● La dama té un caràcter tradicional

9-Llir entre cards

● Comprén 35 poemes● Parla d'una “dona Teresa”● Es concentra en l'amor intel·lectual● La dama el refusa● S'obsessiona per la mort

10-Amor, amor

● Format per 12 poemes● Reconeix que l'amor intel·ectual es queda curt● Enyora temps passats

11-Mon darrer bé

● Es compon de dues poesies● Li fa oblidar els mals passats● Ell ja és vell

12-Oh, folla amor

● Elaborat amb deu poemes● Ell se sent pecador● Demana el perdó de Déu

13-Cants morals

● Analitza els seus sentiments i contradiccions

14-Cants de mort● Es compon per sis

poemes● Dedicats a una dona

sense senyal● El poeta reflexiona

sobre la mort d'una cona estimada

● La mort hi és personalitzada

● Ell perd la capacitat d'estimar

15-Cant espiritual

● Oració de 224 versos● Dirigit a Déu● Utilitza versos sense rima

16-Estil

● Banda culta– Expressió formal de l'amor

– Estil elegant

● Faceta popular– Paissatges del món medieval

● Utilitza increpacións i interrogació

17-Veles e ventsVeles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, levant los deuen subvenirab lurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanalqu'en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bollirà·l mar com la cassola·n forn,mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn;grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:fugint al mar on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votarane prometran molts dons de cera fets;la gran paor traurà·l lum los secretsque al confés descoberts no seran.

En lo perill no·m caureu de l'esment,ans votaré al Déu qui·ns ha ligats,de no minvar mes fermes voluntats

e que tots temps me sereu de present.

18-Per lo camí de mort he cercat vida

● Per lo camí de mort he cercat vida, on he trobat moltes falses monjoies. Quasi guiat per les falses ensenyes, só avengut a perillosa riba, sí co el malvat que en paradís vol cabre e vers infern ab cuitat pas camina i així com cell qui de Migjorn les terres va encercant per vent de tremuntana.

● Gran és mon dan, segons ma complacença: segons lo ver, és poc lo meu damnatge. Jo perd delit havent ab dolor lliga e, tal com fon, plac molt a ma natura: en mi no pusc troba àls sinó perdre e de mon bé, si bé ho vull, no m’alegre. Lo perdre sent, perquè, perdut dolç hàbit, del bé vinent no em trob certa fiança.

● Així com l’hom, per molta fe que haja, lleixa ab dolor esta vida mesquina, perquè no sent los delits de l’Altisme e sent aquests que en esta vida lleixa, ne pren a mi, que el delit d’amor lleixe ab tal dolor que no sé on pot cabre: ab molta por esper lo raonable perquè no sé com lo sentré païble.

● Sí com aquell que entrar vol en batalla e troba’s cor ans que l’experimente, e quan se veu esser prop de l’encontre per gran paor fuig mostrant les espatles, ne pren a mi, que en contra amor m’esforce fins a venir a fer-ne l’estret compte, e quan só prop de aquell apartar-me, com a vençut jo abandon mes armes.

● Dubtar no em cal si em són fetes metzines: ab alguna art són preses mes potences. Per son voler tot home del món ama i amar no em plau e d’amor són mes obres. Per los cabells a mi sembla que em porten

● a fer los fets que amor me comana: si en vull fugir, portar no em poden cames. En tal contrast la mia vida penja!

● Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta no és en mi, mas dolor del discorde. Qui no és amat i amor d’altre cobeja no sent gran mal, puix un terme desitja. Jo son aquell qui en res del món no em ferme: jo am a qui no mereix que jo l’ame e d’altra part veig obres en contrari. De vida i mort he certana paraula!

● A tot mesquí un gran bé no li minva, ço és, haver de mort un molt poc dubte. D’aquest gran bé jo no sé on té casa: no trob raó per què viure desitge. En contra amor aitant jo no m’esforce que dón oblit en algun bé seu ficte ne ell m’és bastant, sí com dabans, complaure. Jo só en l’estat lo qual deu tot hom tembre!

● Font són mos ulls d’aigua dolça i amarga, perquè en dolor i ab delit aquells ploren, car una és la dolor delitable; l’altra ab aquell poc ne molt no es companya. Com ne per què, saber açò com passa, no sia jo lo deïdor o mestre: tan solament a ben sentir-ho baste. Vinga el juí als qui d’amor més saben!

● Cascuna part de si em dóna creença, tant que no sé raó que la desfaça. Amor de si gran raó m’ha donada, e si desam no em sia dada colpa. Ja los meus fets raó d’home no els porta: als fats és dat tot quant a mi seguesca. A res a fer a mi és tolt l’arbitre. No em trob res franc sinó la sola pensa.

● Oh folla amor, les dolors costumades vénen, per temps, que no donen congoixa. Si així no fos, ja no serien hòmens. E per què, doncs, aquest ús en mi es trenca?

19-Així com cell qui en lo somni es delita

● Fóra millor ma dolor soferir que no mesclar poca part de plaer entre aquells mals qui em giten de saber com del passat plaer me cové eixir. Llas, mon delit dolor se converteix, doble és l’afany aprés d’un poc repòs, sí co el malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix.

● Com l’ermità qui enyorament no el creix d’aquells amics que tenia en lo món e essent llong temps que en lo poblat no fon per fortuit cas un d’ells se li apareix qui los passats plaers li renovella, sí que el passat present li fa tornar, mas, com se’n part, l’és forçat congoixar: lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

● Plena de seny, quan amor és molt vella, absença és lo verme que la gasta, si fermetat durament no contrasta, e creure poc, si l’envejós consella.

● Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l’imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps d’avenir en negun bé em pot caure; aquell passat en mi és lo millor.

● Del temps present no em trobe amador, mas del passat, que és no res e finit. D’aquest pensar me sojorn e em delit, mas, quan lo perd, s’esforça ma dolor sí com aquell qui és jutjat a mort e de llong temps la sap e s’aconhorta e creure el fan que li serà estorta e el fan morir sens un punt de record.

● Plagués a Déu que mon pensar fos mort e que passàs ma vida en durment! Malament viu qui té son pensament per enemic, fent-li d’enuigs report, e com lo vol d’algun plaer servir li’n pren així com dona ab son infant, que si verí li demana plorant ha tan poc seny que no el sap contradir.

20-Treball realitzat per:

Víctor CostaJosep Mª Massó

Gràcies per la seva paciència