ANY XV-NUM. 9 15 SETEMBRE 1931

II II

A G R I C U L T U R AI R A M A D E R I A

DIES DE SORTIDA: EL 15 DE CADA MES

UN S O L N Ú M E R O : 1 P c u c t aD I B E C T O R :

M. ROSSELL I VILARSUBSCRIPCIÓ: BARCELONA, ANY: P t u . 9

FOIA: P tu . 10 ESTRANOHR: Pt<i. 11

L'escassetat de farratges

LA persistent secada ha fet impossible el con-reu de farratges d'estiu i tardor en les co-

marques que no són de regadius. Àdhuc en a-questes, la disminució 'd'aigua ha minvat con-siderablement la collita. Això ha determinat quemolts pagesos hagin començat de treure's bes-tiar en la impossibilitat de mantenir-lo durantl'hivern.

Ara bé. ¿ És possible mantenir el mateix nom-bre de bestiar amb la meitat o el terç dels far-ratges collits? Aquesta és la primera qüestióque posem. La segona, saber si sortirà més acompte al pagès adquirir aliments en el comerçi servar tot el bestiar o vendre'l al preu quevagi, preu forçosament baix, conseqüència de lagran oferta.

A la primera qüestió es pot respondre, que noté res d'extraordinari mantenir tot l'hivern elbestiar amb aliments comprats. Cal, només, sa-ber confeccionar les racions, tot procurant-se elsaliments més barats.

Hem de suposar que la quantitat de palla co-llida haurà estat la mateixa dels anys anteriors,que el que faltarà haurà estat els farratges d'es-tiu i de tardor, o sigui menys alfals, menys ogens blat de moro, naps, bledarave o remolatxa.

Doncs bé, la palla constituirà ella sola o ambl'alfals l'aliment voluminós de la ració. De pa-lla, hem dit, que en teníem. Caldrà comprar unamica d'alfals o distribuir només el que es vacollir.

Tots els altres aliments poden comprar-se. Lavaca lletera, que és l'animal més exigent en l'a-

limentació pot ésser racionada amb els següentsaliments :

Palla 5 quilosAlfals 2 »Pulpa de remolatxa ... 2 »Farina d'ordi 3 »Segones 3 »

Aquesta ració pot ésser per una vaca de 500quilos de pes, produint 16 litres de llet.

Els bous de treball poden ésser racionatsigualment, sense els tradicionals farratges. Laració que anem a indicar és per a un bou de600 quilos de pes, sotmès a un treball fort.

Palla 10 quilosSegó 3 »Sègol o segle mòlt 3 »

Per al bestiar boví jove, la palla es pot donaren parts iguals a l'alfals, ben barrejada. Exem-ple de ració per a una vedella de 200 quilos, pera devenir vaca lletera.

Alfals 2 quilosPalla 2 »Sègol' mòlt 1 »Farina de faves 0*5 »

En tot el bestiar lleter i de cria hi ha unaqüestió molt important en l'alimentació, que sónles vitamines, o factors de creixença i calcifica-ció. Les vitamines són pròpies dels farratgesverds. Una privació de farratges verds per unatemporada, no perjudicarà molt la vaca lleterani les vedelles. Quant els bous, no cal ni parlar-ne.

AGRICULTURA I RAMADBR1A

A cada una de les racions, mancades com es-tan de verd, caldrà recordar-se d'afegir-hi certaquantitat de calç en forma de farina d'òssos ode fosfat. Per a les vaques lleteres la dosi espot calcular a raó de 3 grams per litre de llet,per les vedelles a raó de 20 grams per 100 qui-los de pes viu. Als bous no es necessari donar-los-hi calç.

No cal dir, que immediatament d'haver plo-gut, es sembraran farratges d'hivern, per tal de110 perllongar massa temps l'acció d'un règimsec i de privació de vitamines. Si durant el rè-gim sec, els animals van restrets, es tindrà tur-tó de llinosa i se'n donarà o bé una mica cadadia, 0 en certa quantitat quan es noti que elsexcrements no són prou molls.

La segona qüestió, la part purament econòmi-

ca, l'ha de resoldre el mateix pagès. Si té dinersper aguantar el cop, nosaltres li aconsellaríemque 110 vengués, sempre que els comptes li sor-tissin, és a dir, el pagès ha de calcular el queli costarà racionar el bestiar, havent de com-prar els aliments i el que valdrà aquest bestiaral cap de tres o quatre mesos.

Però, que tingui present, que la baixa fortadel bestiar serà ara, en el moment que la majo-ria dels pagesos es despendran dels animals quees veuen incapaços de mantenir, sense els recur-sos ordinaris. Passada aquesta crisi, els preuss'aniran restablint i és de pensar que seran mésalts que els d'abans de la crisi, per la manca debestiar que hi haurà.

M. ROSSKI.I, 1 VII.AU

La piroplasmosi en els bòvids, èqüids i o vins

LA piroplasmosi, cota la malària en l'home,ataca greument els èquids bòvids i ovina.

Aquesta malaltia és mundial, però en les re-gions tropicals i subtropicals assoleix la màxi-ma intensitat, declarant-se en fornia de greu e-pizootia, mentre que en les regions del nord, espresenta en forma enzoòtica.

A Catalunya aquesta malaltia és ben conegu-da en els bous, malaltia que es coneix: amb elnom de pixament de sang. Abans, aquesta afec-ció s'atribuïa a la ingestió de certes plantes, en-tre elles les ginesteres o gòdues, els brots deroure i particularment les boles que fan aquestsarbres.

Iva malaltia és causada per paràsits que pene-tren en els glòbuls roigs de la sang. Aquestsparàsits anomenats piroplasmes són inoculats alsanimals pels renecs, el nom científic dels qualsés ixocUs bovis.

Els símptomes de totes les piroplasmosis sónidèntics en tots els animals : postració, febre al-ta, anèmia, mucosa ocular groga o safranada,hemoglobinúria o pixament de sang.

La malaltia ataca tots els animals de qual-sevol raça i edat, però mentre els joves resistei-xen bé i un cop han patit la malaltia adquirei-xen immunitat, els adults, i particularment elsque estan magres, i les femelles prenvs o criantmoren quasi sempre.

Ela animals que viuen en comarques on la pi-roplasmosi és més o menys endèmica disfrutende cert grau d'immunitat. Pel contrari, quans'importen animals d'una comarca on no existeixaquesta malaltia i passen a viure en regions onla piroplasmosi és enzoòtica, els animals impor-tats en contraure la malaltia moren absolu-tament tots. En el Transvaal, on la malaltiahi és permanent, no és possible fer-hi prosperaranimals importats de comarques indemnes. Unavegada, de 4.000 caps provinents de Nova Gal-les del Sud, sols en sobrevisqueren 200. A Ar-gelia, durant més de vint anys un propietari haintentat adoptar-hi la raça xarolesa sense capresultat. La piroplasmosi els ha anat matanttots.

IM piroplasmosi aris bòvids

El professor Caspasso, director del Laborato-ri bacteriològic del Caire, ha estudiat les for-mes piroplasmòsiques que es donen en algunsindrets de la Mediterrània, de les quals les mésimportants són la piroplasmosi pròpiament ditai la babasiliosi. Els transmissors d'aquests he-matozoaris són els insectes Ixodt's ricimts i elfioüphüus annulatus.

Els animals atacats estan molt i molt tristos.A l'Amèrica del Sud, d'aquesta malaltia endiuen tristeza, A seguit apareix l'hemoglobinú-