Guia de - Cossetània Edicions · plantes medicinals per a les nostres terapèutiques. Raó per la...
19
Transcript of Guia de - Cossetània Edicions · plantes medicinals per a les nostres terapèutiques. Raó per la...
Guia de plantes medicinalsdels Països Catalans
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 1 26/04/19 10:53
A la Neus Llovera i als amics del Seminari Permanent
de Ciències Naturals,
per l'estima en què els tenim i pels ànims que ens han donat
per tirar endavant aquest llibre.
A la memòria d'en Joan Vaqué,
autor de les etimologies dels noms científics de les plantes,
que ens ha deixat i a qui trobem molt a faltar.
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 2 26/04/19 10:53
Guia de plantesmedicinals
dels Països Catalans
Núria Duran, Maria Manonelles, Ramon Pascual
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 3 26/04/19 10:53
Primera edició: maig 2019
@ dels textos: Núria Duran, Maria Manonelles i Ramon Pascual@ de l’edició: Cossetània Edicions
Edita:9 Grup Editorial
Cossetània EdicionsC/ Violeta, 6 – 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 [email protected]
www.cossetania.com
Disseny i composició: Nèlia Creixell
Imatge de la coberta: Jurate Buiviene_shutterstockImatge de la contracoberta: Ramon Pascual
Dibuixos de les espècies descrites: Eugeni Sierra i RàfolsEtimologies dels noms científics: Joan Vaqué, catedràtic de grec
Impressió: Anman Gràfiques del VallèsISBN: 978-84-9034-838-3
DL T 642-2019
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 4 26/04/19 10:53
SUMARI
6 Pròleg
cap í to l i
9 Generalitats
10 Què és una planta medicinal?
10 Criteri per a la tria de les plantes del llibre
11 Fonts consultades per documentar els apartats de principis
actius, activitat farmacològica, posologia i precaucions
11 La finalitat d’aquest llibre
12 El contingut de les descripcions i com estan estructurades
12 “Això s’ha de dir”
13 La història de les plantes medicinals
cap í to l i i
17 Plantes medicinals autòctones
18 Descripció de les espècies
cap í to l i i i
149 Les plantes foranes d'ús més corrent
150 Descripció de les espècies
cap í to l i v
169 Annexos
170 Aplicacions de les plantes medicinals
174 Vocabulari de termes botànics
176 Característiques de les fulles
177 Característiques de les flors
178 Vocabulari dels principis actius de les plantes medicinals
180 Vocabulari de termes mèdics i farmacèutics
182 Formes de preparació de les plantes medicinals
184 Índex de noms vulgars
185 Índex de noms científics
186 Equivalències dels noms de les plantes
188 Bibliografia recomanada
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 5 26/04/19 10:53
6
Pròleg
Just quan començàvem a estudiar la flora del delta del Llobregat, fa ara més de 20 anys, ens va cridar l’atenció la presència d’una planta herbàcia que superava els dos metres d’alçària i formava densos herbassars al tram final del riu Llobregat, entre Sant Boi i el Prat. Era una planta flairosa, de fulles molt dividides, que vam identificar com a Artemisia annua, espècie originària del sud-est d’Europa i de l’Àsia occidental que s’estava estenent a poc a poc per la Mediterrània occidental. A Catalunya havia estat observada per primera vegada l’any 1979, a Barcelona. A les vores del Llobregat, aleshores, ens va preocupar especialment el comportament invasor d’aquesta planta exòtica.
Però, anys després, els mitjans de comunicació van difondre una notícia que em va fer veure aquest fet des d’una perspectiva ben diferent. Em refereixo, concretament, a la concessió del Nobel de Medicina 2015 a la científica xine-sa Tu Youyou pel descobriment de l’artemisinina, principi actiu que ha estat utilitzat en l’elaboració de tractaments molt efectius contra la malària, amb els quals s’han aconseguit salvar més de dos milions de vides humanes, arreu del món. Tu Youyou va extreure l’artemisinina de l’Artemisia annua, provant més de 100 receptes diferents fetes a base d’aquesta planta, utilitzades des de fa més de 2.000 anys a la Xina, en ambients rurals, per al tractament de les febres. Llavors, vaig pensar que si els primers pobladors del nostre Delta, castigats tantes vegades per les febres palúdiques, haguessin pogut disposar d’aquesta planta, potser haurien après a fer-ne algun ús.
Amb aquest exemple vull deixar ben palesa la importància que ha tingut, que té en el present i que segurament tindrà en un futur el coneixement de les plantes medicinals per a les nostres terapèutiques. Raó per la qual vull agrair a les dues autores i a l’autor d’aquest llibre la iniciativa que han tingut de portar a l’actualitat editorial el món de les plantes medicinals, i de manera particular la deferència de deixar-me llegir els textos, com a una primícia, abans que els pugueu gaudir la resta de lectors, i molt especialment els amants de la natura, els aficionats a les apotecaries i herbolaris i els interessats a conèixer i preservar les nostres arrels i tradicions.
Al llibre hi trobareu unes generalitats que recomano llegir i uns annexos que almenys s’haurien de fullejar abans d’abordar el cos principal, constituït per una selecció de 74 espècies de plantes, 65 del país i 9 de foranes, tractades totes igual, a doble pàgina.
A la primera pàgina, i a l’esquerra, hi trobareu el nom o els noms populars, el nom científic amb les etimologies i la descripció botànica de cada planta, amb dades sobre la seva distribució i ecologia, a més de l’enumeració dels trets morfològics diferencials, il·lustrats generosament amb una fotografia, i un dibuix de l’Eugeni Sierra, artista molt minuciós i fidel col·la borador del botànic Pius Font i Quer, l’autor de Plantas medicinales. El Dioscórides reno-vado.
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 6 26/04/19 10:53
7
A la segona pàgina, i a la dreta, hi trobareu sintetitzada en poques ratlles molta informació sobre les propietats, els usos medicinals i les precaucions que cal tenir a l’hora de fer servir les plantes medicinals. També hi trobareu els principis actius que contenen i l’activitat farmacològica o propietats me-dicinals que se’ls atribueixen, juntament amb valuoses informacions sobre la recol·lecció, manipulació, conservació, preparació i posologia, a més d’algu-nes curiositats sobre les tradicions i els usos de les plantes.
Moltes d’aquestes informacions són pròpies dels manuals de fitoteràpia o dels vademècums de prescripció de plantes medicinals, però ens avisen a les primeres pàgines que la finalitat no ha estat elaborar una guia d’auto diagnosi i automedicació, sinó atraure l’atenció sobre els efectes i les utilitats recone-gudes de les plantes medicinals.
Tot i així, veig que s’ha fet una selecció de les aplicacions d’eficàcia compro-vada i que s’ha tingut molta cura a l’hora de tractar les plantes tòxiques i d’anotar les contraindicacions i els possibles efectes adversos de les espè cies més comunes, de manera que els banys, xarops, cataplasmes, decuits, elixirs, tisanes, emulsions, foments, infusions, inhalacions, maceracions, olis i la res-ta de preparats que es recomanen han de ser d’indubtable eficàcia, a més d’arribar avalats per una llarga tradició d’ús en el tractament d’afeccions lleus, moderades o cròniques, als Països Catalans, o arreu del món, en el cas de les plantes foranes.
Per a les autores, la Maria Manonelles i la Núria Duran, i l’autor, el Ramon Pas-cual, sabem que és un llibre molt desitjat, al qual fins ara no havien pogut dedicar el temps que calia, tot i que feia anys que recopilaven amb mètode notes i observacions. Estem de sort, doncs, i especialment els que hem estat agraciats a la dedicatòria, els seus estimats amics del Seminari Permanent de Ciències Naturals, que hagin trobat finalment el temps necessari per en-llestir-lo amb profunditat, rigor i no poc entusiasme, que són els components fonamentals, els principis de la fórmula magistral amb què s’elaboren les coses ben fetes.
Personalment, felicito la Maria, la Núria i el Ramon, per aquest llibre tan pe-dagògic i tan ben documentat i per tornar a reivindicar el coneixement mo-dern i a la vegada ancestral de les plantes medicinals, que han estat durant segles els principals medicaments dels nostres avantpassats i que ara hem de conservar com un tresor auxiliar de la nostra medicina convencional.
Andrés Valverde MartínezCatedràtic de Biologia i Geologia
d'ensenyament secundari
30.11.2018
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 7 26/04/19 10:53
Galè preparant un elixir, manuscrit del 1224
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 8 26/04/19 10:53
cap í to l i
Generalitats
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 9 26/04/19 10:53
10
Què és una planta medicinal?Segons una definició proposada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS):
Una planta medicinal és una planta qualsevol que en els seus òrgans conté substàncies (principis actius) que tenen utilitat terapèutica.
La terapèutica és la part de la me-dicina que s’ocupa dels mitjans emprats en el tractament de les ma-lalties i de la manera d’aplicar-los.
La fitoteràpia és la part de la medi-cina natural que utilitza les plantes amb activitat terapèutica (plantes medicinals) per prevenir, alleujar o guarir determinades afeccions.
La patologia és la part de la medi-cina que estudia les causes de les malalties.
En general, la principal utilització de les plantes medicinals és en el trac-tament d’afeccions lleus, modera-des o cròniques i sempre cal fer-ho sota control d’un metge.
Criteri per a la tria de les plantes del llibrePer escollir les 65 plantes que formen el cos central d’aquest llibre, s’han triat les que són més comunes i de més tradició en l'àmbit territorial del país.
S’han consultat els estudis històrics d’en Pius Font i Quer i textos recents d’etnobotànica, s’ha parlat amb metges, farmacèutics i herbolaris per valorar quines consultes rebien i les demandes més freqüents.
També s’ha tingut en compte la relació de plantes tòxiques editada per l’OMS que no es poden fer servir per a l’automedicació i que només les poden tenir en compte els professionals de la salut. Per aquest motiu s’han descartat moltes plantes que havien estat molt populars en el passat i, en canvi, se n’han considerat unes altres que tenen interès per a l’obtenció de fàrmacs d’ús clínic.
La globalització ha portat moltes plantes medicinals provinents de les medi-cines naturistes aiurveda, de l’Índia, la xinesa tradicional i la indígena ameri-
Gravat antic de camamilla, Matricaria chamomilla
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 10 26/04/19 10:53
11
cana. Com que algunes d’aquestes plantes foranes han assolit una gran de-manda, s’ha afegit un apartat de 9 plantes medicinals no autòctones a continuació de les descripcions de les autòctones.
Fonts consultades per documentar els apartats de principis actius, activitat farmacològica, posologia i precaucionsS’han consultat estudis, treballs de laboratori, proves clíniques, conclusions i recomanacions fets per les organitzacions següents:
• Comitè HMPC (Committee on Herbal Medicinal Products), de l’Agència Europea per a l’Avaluació dels Medicaments.
• “Catálogo de plantas medicinales” del Consejo General de Colegios Ofi-ciales de Farmacéuticos de Madrid 2009.
• Monografies editades per l’Escop (European Scientific Cooperative on Phytoterapy), del 1991 al 2015.
• Monografies de Medline Plus, secció de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units.
• Organització Mundial de la Salut (OMS).
La finalitat d’aquest llibreAquest llibre s’ha escrit amb una finalitat concreta: facilitar la informació necessària i suficient per ajudar a identificar les plantes medicinals més cor-rents del nostre país. Això és el pretext per acostar les persones a la realitat del nostre món natural i motivar-les a descobrir-lo, valorar-lo i conservar-lo.
El llibre no pretén ser una guia d’autodiagnosi i automedicació amb plantes medicinals. El que vol aconseguir és atraure l’atenció sobre els efectes i les utilitats reconegudes de les plantes medicinals.
La informació sobre les seves aplicacions ha de permetre utilitzar les plantes a aquelles persones que els interessi, però sempre s’ha de fer amb el consell i control d’un metge, que ha de valorar la conveniència del seu ús, els possibles efectes adversos i les interaccions amb la medicació que s’està prenent. En aquest llibre es dona la informació només d’aquelles aplicacions de les quals es coneix una eficàcia comprovada.
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 11 26/04/19 10:53
12
El contingut de les descripcions i com estan estructuradesEl cos principal del llibre està format per 65 fitxes a doble pàgina amb el contingut i l’estructura següents:
• El nom vulgar de la planta. En alguns casos n’hi ha més d’un.
• El nom científic de la planta d’acord amb la darrera edició de la Flora ma-nual dels Països Catalans.
• L'etimologia del nom científic, molt acurada i amb una justificació del sig-nificat.
• La descripció botànica de la planta, que inclou la seva distribució i la seva ecologia en l’àmbit dels Països Catalans, o sigui, Catalunya, País Valencià i les illes Balears. Segueix una descripció general del seu aspecte general i de les seves mides i continua amb els caràcters de les fulles, flors, inflores-cències i fruits.
• S’acompanyen els textos amb una fotografia general de la planta i un dibuix d’un gran valor històric d’Eugeni Sierra.
• A la pàgina de la dreta hi ha tota la informació sobre les propietats, l’ús medicinal i les precaucions que cal tenir en compte si es vol utilitzar. S’ano-menen els principis actius que conté, l’activitat medicinal que són capaços de dur a terme i les instruccions per a la recol·lecció, manipulació, prepa-ració i posologia.
• La pàgina acaba amb una informació sobre algunes curiositats, tradicions, històries i usos de la planta que donen al conjunt una pinzellada d’huma-nitat.
“Això s’ha de dir”Al llarg de les moltes hores que s’han dedicat a escriure aquest llibre, de tant en tant, a les reunions de treball, sortia algun concepte que es creia que s’hauria d’explicar a l’usuari. Llavors saltava algú i deia: “això s’ha de dir”. A continuació s’exposen aquests conceptes.
• El creixent interès de les persones per fer ús de les plantes medicinals pot portar a la creença que allò que és natural no pot ser dolent per a l’orga-nisme.
• Sovint no s’és conscient que les plantes medicinals d'ús tradicional són medicaments i poden interferir amb la medicació que s’estigui prenent.
• Moltes persones no comenten amb el seu metge de capçalera quan prenen infusions o decuits de plantes medicinals, cosa que dificulta la detecció d’interaccions o duplicitats d’efectes terapèutics.
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 12 26/04/19 10:53
13
• Té molta importància la forma de recol·lecció i conservació de les plantes, a quina època s’han de collir o a quines hores del dia, ja que pot variar la quantitat de productes actius que hi són presents.
• El contingut de principis actius d’una planta varia en funció del seu estat vegetatiu, del moment de la recol·lecció i de les condicions meteorològi-ques. Per tant, es fa molt difícil precisar la posologia perquè no sempre se’n pot conèixer amb certesa l’exacta composició. Un altre factor que cal tenir en compte és l’estat general de salut del malalt.
• Els principis actius citats en cada una de les plantes descrites tenen acti-vitat farmacològica reconeguda tot i que, sovint, només són una petita part de la composició total de la planta.
• Els compostos orgànics s’han anomenat pel seu nom trivial, que és el més tradicional i conegut. No se segueixen les normes de la IUPAC (Unió Inter-nacional de Química Pura i Aplicada), que és l’autoritat mundial en la re-gulació de la nomenclatura química sistemàtica.
La història de les plantes medicinalsNo se sap en quin moment de la història de la vida la humanitat va adquirir la intel·ligència suficient per valorar que les plantes del seu entorn havien de tenir alguna influència en la seva vida. En algun moment determinat es de vien interessar pel seu coneixement aprenent dels fracassos d’una forma empíri-ca, és a dir, valorant l’observació i acumulant l’experiència.
De fet, algunes plantes es devien començar a fer servir més pel seu aspecte màgic que per les seves propietats curatives.
Hi ha evidències que en l’època neolítica les plantes medicinals ja eren utilit-zades, per bé que no se sap amb certesa amb quina finalitat concreta. A la cova de Shanidar, al Kurdistan, s’hi han descobert restes de plantes medicinals molt corrents al costat de restes humanes dels neandertals.
En estudis arqueològics referents a l'Homo sapiens s'atribueix a les dones les labors de recol·lecció, conreu de plantes i elaboració de productes curatius. A l'antiga Grècia hi havia una gran veneració per la deessa Panacea, filla d'Asclepi, considerat el déu de la medicina, ja que era qui recol·lectava les plantes i preparava els remeis. Aquest mite fa pensar en el paper de les dones en les tradicions antigues.
Cal destacar algunes figures dels temps dels grecs i romans que van contri-buir a posar ordre i sistematitzar tota la informació que es tenia sobre les plantes i la seva utilitat.
Uns 400 anys abans de Crist es va escriure el Corpus hippocraticum, atri buït a Hipòcrates de Cos, conegut com a pare de la medicina, que sense cap
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 13 26/04/19 10:53
14
concessió màgica esmenta 260 plantes amb propietats curatives.
Teofrast d’Eresos, que va viure del 371 aC al 287 aC, va estudiar amb Plató i es va relacionar amb Aristòtil, que li va llegar tots els seus es-crits. Va escriure Sistema naturæ, que és una primera classificació sistemàtica de les plantes basada en les seves propietats mèdiques.
Molts anys més tard, destaca la figura de Plini el Vell, que va viure entre els anys 23 i 79 de l’era cristiana. Va completar una obra immen-sa anomenada Naturalis historiæ, dividida en 37 llibres, que abraça tot el coneixement que en aquell temps es tenia sobre la vida.
Però l’aportació més important va ser la de Dioscòrides d’Anazarb amb la seva obra Ma-teria medica, que es caracteritza per la seva rigorositat alliberada de qualsevol contingut popular i supersticiós. Publicada l’any 77, con-té una detallada relació de 520 plantes medi-cinals. El gran mèrit de la seva obra és que va sistematitzar tots els coneixements terapèu-tics coneguts en aquell moment.
Des del segle XVI fins al XVIII, amb la invenció de la impremta, va augmentar-ne la difusió. Andrés de Laguna (1499-1559), metge sego-vià, el va traduir al castellà i el va enriquir amb una abundant literatura.
Pius Font i Quer (Lleida, 1888 – Barcelona, 1964), una de les figures més rellevants de la botànica catalana, va fer-ne una posada al dia i va publicar-lo amb el nom de Plantas medi-cinales. El Dioscórides renovado, que continua sent per a molta gent una obra de consulta imprescindible.
La història de les plantes medicinals, però, no s’acaba aquí, ja que cada dia es continuen des-cobrint nous principis actius que ajuden a re-soldre problemes de salut en elaborar-se’n fàrmacs nous.
El potencial de les plantes de generar noves substàncies que la humanitat pot utilitzar en el futur és immensa, sempre que es conservi
Dioscòrides d'Anazarb
Plini el Vell. Naturalis historiæ
Teofrast d’Eresos
Hipòcrates de Cos
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 14 26/04/19 10:53
15
la diversitat de les espècies i que no se’n deixi extingir cap, per insignificant que sembli.
L’exemple més sorprenent és el cas de la penicil·lina. Ens podem imaginar una humanitat sense antibiòtics per haver menystingut una floridura d’as-pecte desagradable que té la capacitat de sintetitzar-la?
Farmàcia monàstica de la cartoixa de Valldemossa, Mallorca
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 15 26/04/19 10:53
cap í to l i i
Plantes medicinals autòctones
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 17 26/04/19 10:53
18 Família de les fabàcies (papilionàcies)
Alfals, userdaMedicago sativa
Del llatí: medicago, que és el nom d’aquesta planta, originària del país dels medes, i
sativa = cultivada.
L’alfals és una planta introduïda des de l’Àsia central i cultivada com a planta farratgera des de temps immemorials. Amb el pas del temps s’ha naturalitzat en alguns indrets de terra baixa i muntanya mitjana a tots els Països Catalans, on viu en indrets ruderals com una mala herba.
Planta herbàcia perenne, erecta, que pot assolir 1 metre d’alçària, però generalment més humil.
Fulles compostes amb 3 folíols estrets, de forma ovalada, de fins a 3 cm de llargada per 1 cm d’amplada, enters, llevat del de la part superior, on té dentetes fines i desiguals.
Flors blaves de 8 a 11 mm, de forma papilionada, reunides en raïms de 5 a 40 flors, sostingudes per un peduncle llarg. La florida dura molt temps, de l’abril a l’octubre.
El fruit és un llegum de 4 a 8 mm, cargolat en forma d’una hèlix de 2 a 3 voltes i mitja.
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 18 26/04/19 10:53
19
L’alfals és una planta comestible, que conté moltes sals minerals i vitamines. Les fulles tendres es prenen bullides com a verdura i els brots germinats s’afegeixen a les amanides.
Aquesta planta és la principal font d’alimentació per al bestiar i s’ha cultivat com a planta farratgera des de temps remots.
Als Estats Units se n’ha popularitzat l’ús sobretot com a font de vitamines i benes-tar i, fins i tot, es ven als supermercats.
Propietats medicinals
Part utilitzada Les summitats més tendres.
Components actius
A més a més de portar isoflavonoides, cumarines, esteroides i saponines, el seu principal interès radica en l’alt i variat contingut de minerals: calci, potassi, ferro, fòsfor… i vitamines: A, el grup B, C, E i K.
Activitat medicinal
En estats de debilitat orgànica és beneficiós pel seu alt contingut de minerals i vitamines.
Les saponines aconsegueixen una disminució del co-lesterol en el plasma sanguini. També s’ha demostrat que va acompanyada d’una activitat antifúngica, so-bretot sobre fongs del gènere Candida, responsables de les candidiasis, patògens oportunistes del tracte urogenital.
Precaucions Cal evitar la ingestió dels fruits, ja que les llavors po-den ocasionar una síndrome semblant al lupus erite-matós sistèmic.
Per bé que havia tingut una certa fama per al tracta-ment de l’artritis, les agències de salut europees no la consideren recomanable i en rebutgen l’ús.
Recol·lecció i manipulació
Convé collir-la abans de la florida, els primers mesos de l’any, i es pot aprofitar la planta sencera o les sum-mitats més tendres. Es deixa assecar i s’envasa.
Preparació i posologia
Per aconseguir una millora de l’estat general, cal pren-dre infusions de 5 a 10 g de planta seca en 150 ml d’ai-gua, 3 cops al dia.
elaboració i Ús
Guia de plantes medicinals dels Pai�sos Catalans.indb 19 26/04/19 10:53
