El sexe sense informació noresulta plenament satisfactori.L’arribada de la primavera haanimat el Vicerectoratd’Estudiants a organitzar unesjornades sobre sexualitat iseguretat. Aquesta setmana, dedimarts a dijous, tallers, taulesredones i conferències intenta-ran aportar més dades als/lesestudiants/es universi-taris/es.

La inscripció és totalment gra-tuïta. Estima’t molt, usa condóés el lema de les jornades, quecompten amb la col·laboraciódel Col·lectiu Lambda,l’Assessoria Sexològica per aUniversitaris i el ConsellValencià de la Joventut. Elsactes tindran lloc en els trescampus de la Universitat de

València. Pàg. 3

NUMERO 26. 20 DE FEBRER DE 1998

Seguretat SexualEl Vicerectoratd’Estudiantsorganitza de dimartsa dijous unes jornadessobre el sexe ila prevenció

El rei atorgael Premid’Investigacióa CoronadoJoan Carles I va lliurarahir, dijous, el PremiNacional d’InvestigacióCientífico-Tècnica alprofessor de laUniversitat EugenioCoronado. Pàg. 7

La Universitatparticipa enl’acceleradorde partículesLa Universitat deValència signa avuidivendres un conveniper a participar en l’ac-celerador de partículesque s’està construint aGinebra. Pàg. 9

Un arqueòlegtroba unaflautadel PaleolíticEl catedràticd’Arqueologia ValentínVillaverde ha trobat aTeulada una flautapaleolítica construïda fa12.000 anys. Pàg. 8

Imatgessobre laGuerra, alRector PesetEl Col·legi MajorRector Peset exhibeixinteressants documentsgràfics dels anys trenta.Pàg. 11

Pràctiques professionalsen documentaciói anàlisi de dades

Les convoca: Conselleria dePresidència. Dirigides a:Convocades 4 beques,distribuïdes en beques classe A,per a titulats superiors, ambcursos d’especialització enBiblioteconomia i Documentació,i beques tipus B, per a llicenciatsen Matemàtiques, especialitatd’Estadística i d’InvestigacióOperativa. Objectiu: Laformació complementària,millora i especialitzacióprofessional en les àrees detreball de documentació id’estadística. Dotació: Estandotades amb 1.227.000 brutes.Duració: Des de l’adjudicaciófins al 31 de desembre del 1998,prorrogables amb una duraciómàxima de 12 mesos. Termini desol·licitud: Fins al 21 de febrerdel 1998. Més informació: En elDOGV del 4 de febrer del 1998.

Beques per a l’ampliaciód’estudis d’economia al’estranger

Les convoca: Fundació RamónAreces. Dirigides a: Titulatssuperiors. Objecte: Ampliaciód’estudis en qüestions relatives aeconomia monetària i bancària del’empresa, del comerç exterior,economia internacional i sobretemes de dret de les comunitatseuropees. Dotació: 1.600$ USAmensuals. Duració: Un anyacadèmic amb possibilitat depròrroga.Més informació:A laFundació Ramón Areces, carrerVitruvio, 5, 28006, Madrid.Telèfon: (91) 563 07 99.

Beques per a l’ampliaciód’estudis de ciències de lanatura a l’estranger

Les convoca: Fundació RamónAreces. Dirigides a: Es requereixel títol de doctor, amb preferènciaels que l’hagen obtingut entre 1994i 1998. Duració: 12 mesosprorrogables per altres 12.Dotació: Amb 200$ USAmensuals i despeses de viatge.Termini de sol·licitud: Fins al 24d’abril.Més informació: A laFundació Ramón Areces, carrerVitruvio, 5, 28006, Madrid.Telèfon: (91) 563 07 99.

Ajudes per alscursos de postgrau

Les convoca: La Universitat deValència. Dirigides a: Estudiantsde la Universitat. Termini desol·licitud: Per als estudiants jamatriculats, el termini acaba eldia 16 de març; els estudiants nomatriculats podran sol·licitar lesajudes en el moment de la matrí-cula.Més informació:AlNegociat de Postgrau de laUniversitat. C/Antiga Senda deSenent, 11. O a la FundacióUniversitat-Empresa (ADEIT), ala plaça de l’Ajuntament, 19.

Pràctiques professionals deperiodisme i d’audiovisuals

Les convoca: Conselleria dePresidència (GeneralitatValenciana). Dirigides a: 24beques per a llicenciats enCiències de la Informació, brancade Periodisme o de Literatura enPeriodisme, i per als llicenciatsen Ciències de la Informació,branca en Imatge Visual iAuditiva o llicenciats enComunicació Audiovisual. També2 beques per a llicenciats enCiències de la Informació, brancaPublicitat i Relacions Públiques.Dotació: 95.000 pessetes brutesal mes. Termini de sol·licitud:Fins al 26 de febrer. Duració: Unany. Més informació:C/Historiador Chabás, 2. RegistreGeneral de Presidència. Tambéen el DOGV del 9 de febrer.

Ajudes financerescomplementàries per aprojectes d’investigació

Les convoca:Ministerid’Educació i Cultura. Secretariad’Estat d’Universitats,d’Investigació i de Desenvolupa-ment. Dirigides a: Investigadorsresponsables de les accions, sub-vencionades actualment a travésdel Pla Nacional o del ProgramaSectorial, en els camps de laFísica Nuclear i de Física d’AltesEnergies. Objectiu:Ajudesfinanceres complementàries per aviatges i estades relacionadesamb el projecte ja finançats peraltres mitjans. Termini desol·licitud: Fins al 9 de març del1998.Més informació: En elBOE del 6 de febrer del 1998.

Beca de formació depostgraual Museu NacionalCentre d’Art Reina Sofia

La convoca:Ministerid’Educació i Cultura. Dirigida a:

2 Cites

BEQUESCursos de formacióde Voluntariat Universitari

Organitza:Universitat de València.Dirigit a: Estudiants interessats a impli-car-se en les activitats de les associa-cions de voluntariat, activitats com araecologia i medi ambient, racisme iimmigrants, desenvolupament i coopera-ció internacional, promoció de la dona,entre altres. Duració: Dos dissabtes, enhorari de matí i de vesprada. En total20 hores. Termini d’inscripció: Finsl’11 de març. Data de realització: 28de març i 4 d’abril o 25 d’abril i 2 demaig.Més informació: Al CADE del’avinguda de Blasco Ibáñez, 13.Telèfon: 386 47 71. I als dels campusdels Tarongers i de Burjassot.

Epidemiologia bàsica

Organitza: Fundació Universitat-Empresa de València, ADEIT. Dirigita: Diplomats en Infermeria,fiseoterapeutes i treballadors socials.Duració: 40 hores. Data derealització: En el mes de juny.Termini de sol·licitud: Fins al 27 defebrer. Preu: 18.000 pessetes. Mésinformació: Plaça de l’Ajuntament,19, València. Telèfon: 351 06 63.

Cursos de llengua i de culturadel País Valencià. Cursos dellenguatges específics

Organitza: Centre Carles SalvadorAcció Cultural del País Valencià.Dirigits a: Persones interessades.Termini de sol·licitud: Fins al 27 defebrer. Duració: 50 hores.Més in-formació:Al carrer Moratín, 15-3R, pis6A. València. Tef.: 351 17 27.

Ecosistemes forestalsvalencians:La vegetació forestal valencianai la seua problemàtica ecològica

Organitza: Institut Valenciàd’Excursionisme i Natura. Data desol·licitud: Fins al 26 de febrer. Datade realització: Del 26 de febrer al 4de juny. Preu: 9.500 pessetes.Mésinformació: Plaça Tavernes de laValldigna, 4. València. Telèfon: 39116 43.

Curs d’estudisinternacionals 1997/98

Organitza: Escola de Diplomàtica.Dirigit a: Titulats superiors. Els alum-nes podran obtenir el diploma d’EstudisInternacionals de l’Escola Diplomàtica.Duració: Un any acadèmic, d’octubredel 98 a juny del 99. Data de sol·lici-tud: 31 de març.Més informació:Escola de Diplomàtica. Passeig JoanXXIII, 5. Madrid. Tf.: (91) 553 53 00.

Contractació Civil

Organitza: Departament de DretCivil. Dirigit a: Estudiants, diplomatsi llicenciats universitaris. Data desol·licitud: Fins al 31 de març. Datade realització: Del 21 d’abril al 13 demaig. Duració: 40 hores. Preu:18.667pessetes.Més informació:Al Serveide Formació Permanent, carrerAmadeu de Savoia, 14. 46010,València. Telèfon: 362 00 61.

Curs de kayak de mar

Organitza: Servei d’Educació Física id’Esports i Club Valencià dePiragüisme. Data de realització: Del28 de febrer a l’1 de març. Lloc:Peníscola. Preu: 8.000 pessetes.Mésinformació:Als telèfons 398 32 45 i361 73 11.

V Curs Internacional d’EstudisAnglesos: situació actual iperspectives de futur

Organitza: Departament de FilologiaAnglesa i Alemanya. Data derealització: Del 31 de març fins al 3d’abril. Duració: 4 crèdits, cursreconegut com de lliure elecció per laUniversitat de València. Preu: 10.000pessetes.Més informació: AvingudaBlasco Ibáñez, 32, sisena planta.Telèfon: 386 42 62.

Tècniques aplicades

per a la informació juvenil

Organitza: Escola d’Esplai AccióCultural del País Valencià. Dirigit a:Persones interessades majors de divuitanys. Data de realització:A partir del14 de març. Termini de sol·licitud:Fins al 13 de març. Duració: 20 hores.Preu: 5.500 pessetes.Més informa-ció:Al carrer Moratín, 15-8, València.Tef.: 351 17 27.Enfocament cooperatiudels esports de lluita

Organitza: Universitat de València.Servei d’Educació Física i d’Esports.Dirigit a: Estudiants diplomats, llicen-ciats universitaris i persones que hi esti-guen interessades. Data de realització:Del 23 de març al 20 de maig. Preu:10.000 pessetes per al públic universitarii 15.000 per a la resta.Més informació:Al Servei d’Educació Física i d’Esports.Carrer Menéndez y Pelayo, 19. Dedilluns a divendres, de 11:30 a 13:30hores. Es tracta d’un curs curricular delliure elecció convalidable per 3 crèdits.

Aplicacions del processatdigital de senyals

Organitza: Departamentd’Informàtica i d’Electrònica de laFacultat de Físiques. Dirigit a:Estudiants, diplomats i llicenciats uni-versitaris. Data de realització: Del 14d’abril al 15 de maig .Sol·licituds:Fins al 24 de març. Duració: 50 hores.Més informació:Al Servei de

CURSOS

NOU DISE 226620 FEBRER 98

3Informació NOU DISE 2266

MARIA JOSEP PICOLa consigna Estima’t molt, usacondó obri el debat d’aquestes jor-nades sobre sexualitat. La seuafinalitat és crear hàbits socials ihigiènics en les pràctiques sexuals,tot potenciant l’ús del preservatiu.La pròxima setmana, de dimarts

a dijous, es duran a terme diversostallers als campus dels Tarongers,Blasco Ibáñez i Burjassot. En ellses tractaran temes com ara els sis-temes sexuals segurs, la importàn-cia de la comunicació, el concepteampli i integral de la sexualitat, lahigiene, les pràctiques de risc, lesmalalties i altres qüestions inte-ressants i problemàtiques per alsjoves. La col·laboració del Col·lec-tiu Lambda, l’Assessoria Sexo -lògica per a Universitaris i elConsell Valencià de la Joventut haestat fonamental.Una altra de les activitats que

s’hi inclouen és la taula redona, enla qual es parlarà de la sexualitat ila prevenció, que tindrà lloc eldimecres a partir de les 17 hores.La Sala d’Actes del Col·legi MajorLluís Vives del número 23 deBlasco Ibáñez acollirà el debat.Per al vicerector d’Estudiants,

Vicent Alonso, les jornades desexualitat segura “són només elprincipi d’una campanya global desensibilització, perquè, atés l’aug-ment de malalties de transmissiósexual, és un repte introduir deforma generalitzada la utilitzaciódel condó a la Universitat”. I afe-geix: “El Vicerectorat no està almarge del greu problema quesuposa el contagi de malalties comara la sida, o els embarassos nodesitjats, per la qual cosa poten-ciem l’ús del preservatiu”.El portaveu del Col·lectiu

Lambda, Miquel Àngel Fernán dez,destaca “la rellevància del preser-vatiu dins de la realitat quotidiana,ja que es tracta d’un mètode de pre-

venció eficaç contra la sida, la quales contagia sobretot entre jovesd’en tre 25 i 35 anys”. Per aFernández, “des de la Universitat,i altres institucions, calen campa -nyes de sensibilització”. Des del Consell Valencià de la

Joventut, Rubén Sancho asseguraque en la nostra societat “hi hauna manca secular d’educaciósexual, de manera que cal trencarla visió tòpica tant de la sexuali-tat com dels papers dels gèneresi descobrir a la joventut qüestionsinstrumentals i operatives fona-mentals per tal de viure el sexesense perills”. Sancho afegeix quedes de l’organisme valencià espotencien programes de salut iactivitats de prevenció de malal-ties de transmissió sexual.

VENDA DE CONDONS. ElVicerectorat d’Estudiants no volfer només la reflexió teòrica quanta l’ús del preservatiu. La Univer -sitat de València materialitzarà laseua voluntat ferma de sensibilit-zar els joves sobre els problemesde salut derivats de les relacionssexuals amb la instal·lació demàquines expenedores de preser-vatius i de compreses, pròxima-ment, als lavabos dels seus centres.La instal·lació d’aquest servei es

troba actualment en concurs decontractació, i la decisió decol·locar les màquines a llocs tanaccessibles com ara els lavabos“està justificada per motius sani-taris i d’higiene”, segons Alonso.La incorporació de les màqui-

nes expenedores de condons ani -rà recolzada amb una campanyad’informació dins de l’àmbit uni-versitari sobre la utilització correctadels profilàctics. Aquest servei pro-per als estudiants aconseguirà ladesmitificació del preservatiu, grà-cies a la seua presència quotidiana.

Plaersense riscEls prejudicis, les pors i els mites estereotipats del sexepoden allu nyar tot tipus de plaer en una relació deparella. Com viure la sexualitat amb total seguretat ésl’objectiu de les jornades impulsades pel Vicerectoratd’Estudiants, les quals es realitzaran els dies 24 i 25.L’ús del preservatiu, a fi d’evitar la transmissió demalalties o els embarassos no desitjats, serà un delsmissatges més destacats d’aquestes sessions.

El Vicerectorat d’Estudiants organitza unes jornades sobre sexe segur

Les malalties de transmissiósexual es contagien amb lapràctica de diverses relacionssexuals i inclouen diferentstipus: sífilis, gonorrea, herpessimple, vaginitis, condiloma,entre altres. Per aquesta raó,cal evitar les anomenadespràctiques de risc, unes con-ductes que poden posar encontacte semen, sang o fluixvaginal infectats amb el fluixsanguini.A fi de prevenir aquestesmalalties, entre les quals hi hala sida, encara sense guari-ment, durant la penetracióvaginal o anal és important ferun ús correcte del condó. Calemprar preservatius de làtexque complisquen tots elsrequisits de qualitat, i per a nodanyar-los no se’ls ha de sot-metre a la calor, portant-los en

la cartera o en la guantera delcotxe. La correcta utilitzaciódel preservatiu passa per anaramb cura de no fer-lo malbéamb les dents, amb anells oungles, després cal col·locar-lo sobre el penis erecte, duranttot el procés de penetració. Sies fa ús de lubricant, ha de sersoluble a l’aigua perquè nodeteriore el làtex.

MALALTIA SENSE GUA-RIMENT. La sida és unamalaltia causada per un virusanomenat VIH (virus d’immu-nodeficiència humana), elqual destrueix progressiva-ment el sistema de defensesde l’organisme i l’exposa amalalties mortals. Quan algúcontrau el viurs de la sida par-lem d’una persona infectada,seropositiva o que viu amb el

VIH. I es converteixen enmalalts de la sida quancomencen a tenir determina-des malalties oportunistes,com ara infeccions greus idiversos tipus de càncer, o elseu sistema immuno lògic estàmolt deteriorat. L’única formade saber si es té el virus de lasida és per mitjà d’una anàliside sang, que s’ha de fer,almenys, tres mesos desprésde la darrera pràctica de risc.

EMBARASSOS NODESITJATS.L’anticoncepció té diversosmètodes, i per tal d’optar peralgun d’ells cal tenir un asses-sorament adient. L’esponjacontraconceptiva, el dia-fragma amb espermicida, eldispositiu intrauterí (DIU), elsanovulatoris, el preservatiu,són alguns mitjans per a evitarembarassos no desitjats.La informació sobre mètodesanticonceptius també inclou elconeixement de tècniques quecomporten un risc d’embaràs,

Tot allò que volies saber i no t’atrevies a preguntar

AAqquueessttaa ffoottoo ééss uunnaa mmeettàà--ffoorraa.. EEnn rreeaalliittaatt,, nnoo ccaall uuttii--lliittzzaarr eell ccaasscc dd’’oobbrreerr ddee

vviillaa ppeerr aa rreeaalliittzzaarr eell sseexxeeaammbb sseegguurreettaatt..

Concursos pecuarisSóc una de les persones impres-sionades pel reportatge sobre lanova miss de València publicat enel número 23 del periòdic NOUDISE.És cert que semblen retornar

amb especial força algunes pràc-tiques que ja semblaven abolides,com ara la d’exhibir la imatge deles dones en concursos pecuaris.Com se sap, o se sabia, mitjançantl’espeçament –la consideració delsnostres semblants com a trossosde bones o de males carns– és unade les operacions clau per a ladegradació humana. Aquestamenyspreable pràctica, que aalguns ens ressona a mercat d’es-claves/us, no ha de contribuir apal·liar la violència –física o d’al-tre tipus– que moltes dones patei-

xen. És més, jo diria que l’agreuja.Com a membre de la comunitat

a la qual el NOU DISE serveix,espere que consideren vostésaquest comentari.No useu la confiança i els diners

dels contribuents per a estimularla discriminació, ni d’homes ni dedones.

Pura Duart.

Fumadors no, gràciesHola: El motiu del meu missatgeés que les facultats són brutes, fanmala olor i a penes s’hi pot res-pirar.Jo pertany a la Facultat de Dret,

i la gent hi fuma i fuma senseparar sense importar-los gens quea altres alumnes això ens molesta.A més, està prohibit fumar enaquesta mena d’edificis. Ésdolent per a ells, que fumen, peròencara és pitjor per a mi que nofume.No tinc per què suportar el vici

d’uns, per a desgràcia de molts.No estan brutes per culpa del

servei de neteja, que hi fa tot elque pot. I fins que hi arriben elsfumadors, està tot impecable.Fa vergonya.Algú hi prendrà mesures?

Roberto David HernándezBalanzá.

Nota sobre la impugnació

En l’article publicat en la pàgina7 del NOU DISE del 13 de febrertitulat La lluita per la nota es diuque una estudianta es va adreçaral Servei d’Informació al’Estudiant-DISE per sol·licitarinformació sobre la impugnació ise la va remetre directament alTribunal de Greuges.Com a responsable d’aquest

servei m’agradaria aclarir quequan es formula una petició d’a-questes característiques, en qual-sevol de les oficines del DISE, úni-cament es lliura a l’interessat unfullet sobre la normativa d’im-pugnació d’exàmens i, en últimterme, se’l remet a l’àrea d’asses-sorament de conflictes acadèmicsdel CADE.

Ferranda Martí Campoy. Capdel Servei d’Informació a

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: Vicent Alonso. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Redacció: Ferranda Martí, Olga Dénia,Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Juan Jordán,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14. Correu electrònic:Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital:Tomás Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27ª,46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, AntoniTordera, Pilar Sanz, Josep Lluís Barona,Josep Maria Jordan Galduf, AsunciónDobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 226620 FEBRER 98

Aquest article ha estat elaboratper la Comissió d’InformacióBibliogràfica de la Facultat deFilologia i està signat per 136professors d’aquesta facultat.

Tots els que ens dediquem a leshumanitats i hem tingut l’ocasióde visitar universitats amb bonesbiblioteques, com ara les anglosa-xones, hem somiat en tenir algundia una cosa semblant en la nostraUniversitat: una biblioteca centra-litzada i interdisciplinar, amb mit-jans materials i humans suficients,ben gestionada, sense burocràcia,amb un catàleg completamentinformatitzat, amb amplis fonsd’accés directe, amb un sistemaàgil i extens de préstec (tambéinterbibliotecari), amb diversessales de consulta, sales d’ordina-dors connectats a Internet, lectorsde microfilms, de cederoms, ser-vei de reprografia, llibres, revistes,vídeos i altres suports del saber ple-gats, un horari continuat moltextens, ampliable en època d’exà-mens… En definitiva, una institu-ció el més autosuficient possibleon poder estudiar i investigar ambmitjans i eficiència.Conscients de la realitat de la

nostra Universitat, sempre hemmantingut una actitud sensata ipossibilista i hem estat disposats aacceptar el millor entre el possi-ble; ara bé, la raó dicta que entreaquest somni i la caòtica situacióactual dels fons bibliogràfics de laFacultat de Filologia hauria d’ha-ver-hi un punt intermedi.Des de fa uns mesos, a partir del

trasllat de la Facultat a l’antiga seud’Econòmiques, s’ha agreujat unasituació de dislocació, d’atomit-zació i de disfuncionalitat en la ubi-cació i consulta d’aquests fons. Peruna banda, la biblioteca principal

de la Facultat resta en un edificique ja és exclusivament d’una altrafacultat, la de Geografia id’Història (amb la qual fins fa poccompartíem unes molt deficientsinfrastructures bibliotecàries).D’altra banda, els fons que esta-ven depositats als departamentshan quedat dispersos i en situacióde molt difícil consulta, si no inac-cessibles: alguns a edificis de ter-cers, com ara el d’Odontologia(Francés i Italià), o en un pis del

carrer d’Arts Gràfiques (LlenguaEspanyola), altres embalats en cai-xes (Teoria dels Llenguatges) isense poder-se consultar, altres alsdepartaments de la nova seu (par-cialment, segons les anualitats decompra), com ara el cas deFilologia Anglesa i Alemanya, etc.,i en tots els casos sense espai nipersonal preparat per a prestar unservei digne amb un horari sufi-cient (a més del difícil control delsmateixos llibres).

Aquesta situació, denigrant pera professors i estudiants, atemptacontra el més mínim rigor univer-sitari i requereix ser solucionada,o almenys atallada, en el terminimés breu possible. La Facultat deFilologia, a través dels seus inter-locutors autoritzats, ha transmés laseua gran preocupació sobre el par-ticular a les nostres autoritats uni-versitàries, però fins ara no ha tin-gut molta fortuna en les respostesrebudes.Cal saber també que en la pri-

mera planta de la nova seu deFilologia resta actualment la biblio-teca de la Facultat d’Econòmiques,que està pendent de trasllat alCampus dels Tarongers, tan bonpunt acaben les obres d’instal·lacióde la biblioteca centralitzada pre-vista per a totes les facultats allíestablides.Ateses les peculiaritats mor-

fològiques de la nostra Universitat,constituïda almenys per tres cam-pus separats (Burjassot, Tarongersi Blasco Ibáñez), sembla raonableque hi haja tres biblioteques cen-tralitzades (únic mitjà d’unir recur-sos i de guanyar en eficiència), unaper a cada campus. La de Ciènciesja hi és, a Burjassot, des de fa anys;la dels Tarongers té el seu edificien construcció; i la de BlascoIbáñez?El Rectorat ha previst la ins-

tal·lació d’una Biblioteca d’Huma -nitats a l’edifici desocupat perl’Escola d’Empresarials, situat alcarrer d’Arts Gràfiques. En aquestabiblioteca es reuniran els fons per-tanyents a les facultats de Filologia,Geografia i Història, Filosofia iCiències de l’Educació, i potseralguns més (Magisteri, en un segonmoment). Tanmateix, la inaugura-ció d’aquesta biblioteca caldràdemorar-la necessàriament alguns

anys per raons tècniques.Igualment el Rectorat té el propò-sit d’instal·lar l’Hemerotecad’Humanitats en la primera plantade la Facultat de Filologia, quanaquesta planta quedarà buida.Se susciten una sèrie de qües-

tions de principi: té sentit unahemeroteca apartada físicament dela seua homòloga biblioteca? Perquè es deixa fora la Facultat dePsicologia (per no esmentar tambéMedicina)? Quina capacitat tindràaquesta futura Bibliotecad’Humanitats (ja que l’edificid’Empresarials no és suficientmentampli)? És just que Filologia hajade suportar durant anys l’estra -nyament, la dispersió i la inacces-sibilitat (parcial) de la seua biblio-teca? Hi ha alguna altra facultat entota la Universitat en una situaciósimilar?El projecte ja perfilat de

Biblioteca d’Humanitats presentatpel Rectorat estima una capacitatde 321.802 volums i 1.500 llocs delectura. Avui en dia només les tresfacultats previstes sumen ja285.120 llibres i 15.000 lectorspotencials. El dia que s’inaugurarà(d’ací a uns anys), naixerà ja satu-rada? Es parla també d’uns depò-sits de descàrrega, que se situarienal Campus dels Tarongers, inte-grats pels fons de menys ús. Ambquin criteri es determinarienaquests fons (l’antiguitat en huma-nitats no implica necessàriamentdesfasament)?En fi, un projecte d’aquesta

transcendència no pot ser fruit dela imposició; cal obrir un debatentre totes les parts implicades (alqual nosaltres volem contribuiramb humilitat i tranquil·litat desd’aquestes pàgines). Cal examinartots els extrems, buscar el consensi pensar en el futur.I mentre s’arriba a aquest acord

i es posa mans a l’obra, els usua-ris (sovint frustrats) de les biblio-teques (?) de Filologia demanem

Humanitats, biblioteques, dignitat

Bústia Oberta

El Fons de Documentaciódel Medi Ambient és sobre-tot un mitjà d’informacióalternatiu als hàbits consu-mistes que des d’altresespais es propaguen impu-nement. Des de la web dela Universitat hi podeucontactar i aconseguir unainformació verda que notrobareu en cap altre lloc.

PACO MARESProp de les muralles que en altrestemps servien de porta de defensade la ciutat, i amagat entre un muntde carrers que semblen resistir l’e-volució urbanística de la resta de lacapital, es troba el carrer Ripalda, iallí la Casa Verda. Però en aquestquarter ecològic, el verd que es res-pira no és gens agressiu. El Fons de Documentació Euro -

pea està obert de 19 a 21 hores elsdimarts i dimecres per a oferir alsseus usuaris informació d’allò mésdiversa sobre temes de mediambient. El Fons disposa d’acordsde congressos i de simpòsiums queno s’han publicat, té molta in -formació sobre energia i des de laseua web, http://www.uv.es/~fons-meda/, pots entrar en la xarxaQuercus. La Universitat ha man -tingut contínues converses amb elsresponsables del Fons de MediAmbient i probablement en un futurno molt llunyà la seua interessantdocumentació passarà a formar partde la Universitat. Les paraules d’Alejandro de la

Cueva, responsable del Fons deDocumentació Europea i professorde la Facultat de Medicina de laUniversitat de València, reflectei-xen la complexa resistència i super-vivència del projecte inicial, que noes descarta que continue traslladant-

se i canviant d’ubicacions i de con-tinguts. La Casa Verda aglutina unasèrie de projectes alternatius (eco-logistes, antimilitaristes, etc.). En elmateix local es troben AccióEcologista-Agró i el Fons com a ser-vei d’assesorament mediambiental.Des de finals dels seixanta, com

a alternativa d’una societat consu-mista, en un sentit tant depredatoridestructiu com costumista, automà-tic i inconscient, s’ha produït unaprogressiva presa de consciència perpart d’amplis sectors de la societatsobre els problemes mediambien-tals. Això va fer sorgir una varietatde grups ecologistes que han anatampliant la seua incidència social.El nomadisme i les dificultats d’es-tabilitat comentades no només sónproducte de la mateixa naturalesamultidisciplinar dels temes mediam-bientals sinó també de la gran varie-

tat i dispersió d’un movimentexpansiu que en incrementar el seudesenvolupament ocasiona unalògica diversificació. Però la con-solidació del moviment ecologistadepén en gran mesura dels instru-ments d’anàlisi i de propaganda ambquè siga capaç de dotar-se.Progressivament desheretats en

la cursa de l’or, el projecte inicialsobreviu gràcies a l’almoina (si elcomparem amb el suport que rebenaltres tipus de projectes) de la gentmenys manipulable per l’ideal deluxe i glamour patrocinat massiva-

ment: “Cada vegada les subvencionssón més petites. El Fons ha de recór -rer a mantenir-se amb aportacionspersonals”, diu Jandro. Molt dematerial és enviat gratuïtament, finsi tot sense demanar-lo. La plantillala componen 4 persones fixes a mésde voluntaris col·laboradors. A causad’això, l’abast del Fons inclou ungran nombre de llibres, revistesespecialitzades, articles, butlletins,com també arxius de fotografies. Elsserveis del Fons s’ofereixen gratuï-tament. Està obert dimarts i dime-cres de 18:30 a 21:30 hores. Lesconsultes bibliogràfiques poden fer-se personalment, per carta o telèfon. La impressió de modèstia és rela-

tiva, ja que avui l’oferta a l’Estatespanyol de serveis d’informacióespecialitzats en aquests temes con-tinua sent mínima. El baix nivell deformació en aquests temes per partde la població afavoreix l’ideal con-sumista com a sinònim de benestarsocial, i és un efectiu parany per lapropagació dels residus tòxis cap aaltres espais en els temps post -moderns. Això ocasiona una curiosaforma de reciclatge del fem i, pertant, noves modalitats d’aquest ava-lades per noves etiquetes lèxiquescom ara la teleescombraries. Ara que la coordinadora Salvem

el Botànic/Recuperem Ciutat ha edi-tat un disc per a defensar els seusbons ideals, no estaria de més tor-nar a insistir perquè, atesa l’escassaconsciència general i el poc interésper ajudar en els temes esmentats,almenys no es facen servir elsimpostos de tots per a subvencio-nar aquestes modernes formes dereciclatge que contaminen ja tambéla gran part de l’espai audiovisuali que s’ubiquen a les antípodesd’uns mitjans d’informació i decomunicació ecològics.

Informació per a reciclar-se

El Fons del Medi Ambient és pioner en l’assessorament ecològic

5Informació NOU DISE 226620 FEBRER 98

EEll FFoonnss ccoonnttrriibbuuiirrààaa aattuurraarr llaa ddeeggrraaddaa--cciióó mmeeddiiaammbbiieennttaall..

El baix nivell deformació de la gent

sobre mediambient

afavoreix l’ideal consumista com asinònim de benes-

aulaQuina cara Creuen posseir la veritat. I el pit-jor és que des de la tarima la pre-diquen. Quan claven el rem,mantenen la mateixa cara, senseun gest. Quina cara! Ara tens l’o-portunitat de restablir la veritat,sense identificar el pecador.Envia’ns les millors perles delsteus profes.

Un professor de Física Quànticafeia comentaris d’aquesta menasobre els retrats dels seus alumnes:“Si el meu fill veu les fotos que emdoneu en les fitxes pensarà quedone classe a marcians”.

Menuda creuPensen que són forts perquèsón joves i actuen en grup. Peròla superioritat, els estudiantsl’haurien de demostrar en elsexàmens i això no passa sem-pre. Menuda creu! Si com aprofessor t’interessa aclarir lescoses, envia’ns les respostes(anònimes) més xocants quet’han fet empassar.

Un estudiant de Matemàtiques pre-guntà al seu professor on podia com-prar el Quadern negre de Josep Pla.En dir-li que no era negre sinó gris, vareblar: “Ja sabia jo que era obscur”.

Josep A. ColladoPer als qui estimem apassionada-ment les altes terres dels Ports odel Maestrat, resulta molt difícilrecomanar-ne només un indret,però com que prometem tornar-hi, ací en va un tast.

L’ermitori de sant Cristòfolde Saranyana, seguint l’antigamàxima que diu que els santsestan a la vista, les marededéusamagades, es troba situat al cimd’un turó –per damunt dels mil

metres–, als peus del qual s’ajun-ten els rius Bergantes, Cal dés iCantavella.

L’edificació està restaurada ipart de les seues dependènciesannexes habilitades per a pernoc-tes (consulteu al poble de laTodolella, on pertany). L’ermità–un ciutadà de món d’origenargentí arrelat ací– us podrà par-lar llargament de la història i lestradicions d’aquelles contrades.

Per arribar-hi haurem d’anarfins a Morella i el Forcall. Acíprenem la carretera a la Todo lellai, en una tancada revolta on unpont salva el riu Cantavella, aga-fem la pista a l’esquerra que ensmenarà a Sant Cristòfol.

Val la pena d’aturar-se en elprimer nucli de cases que troba-

rem poc després d’agafar la pista–el caseriu medieval de Sa -ranyana– i, si volem refrescar-nos, a la font que trobarem mésamunt, ja prop de la nostra desti-nació.

La vista des de Sant Cris tòfolés magnífica: als peus, el Forcall.A la nostra dreta, Cinc torres, elPortell i, més lluny, Castellfort iel coll d’Ares. A l’esquerra lasuau ribera del Bergantes ambles petites poblacions deVillores, Ortells, Palanques iSorita (és imprescindible acos-tar-se al santuari de la Balma: ussentireu transportats a un altremón). Per fi, cap al nostre front,tancant-nos la vista en direcció aMorella, el massís de la MolaGarumba.

nBusquem xica que no fume per acompartir pis que vulga aprofundiren el coneixement de la llengua i cul-tura valencianes. El pis es troba a laplaça d’Hondures, 29-13, i el preu ésde 18.000 pessetes. Totalment restau-rat, calefacció, molt tranquil i prop deles facultats. Els interessats truqueu al970 61 92 29 i pregunteu per RoserPla.

nEs busca xic, preferiblementErasmus, per a compartir pis. Situatal Camí Vell d’Alboraia, 7-14. Té ren-tadora, gas ciutat i garatge. Són 15.000pessetes, i podeu passar-vos-hi a lavesprada o a la nit i preguntar perEstela Barberà.

nEs busca xica per a compartir pisal carrer Erudit Orellana, 4-10. El pisté tota mena d’electrodomèstics i telè-fon. Habitació molt assolellada, al cos-tat de la Gran Via Ferran el Catòlic. Elpreu és de 16.000 pessetes incloent-hidespeses. Podeu trucar al 385 94 79 ipreguntar per Laura.

nEs lloga pis al carrer Pepe Alba, 25.Està situat prop de les facultats i lesdespeses són mínimes: 16.000 pesse-tes. Si us interessa podeu trucar al 35625 96 o al 372 65 32 i preguntar perAntonio Alemany.

nBusquem company/a de pis prefe-rentment estranger d’intercanvi alcarrer Antonio Suárez, 136-4. El preués de 15.000 pessetes. Podeu trucar altelèfon 333 89 56. Pregunteu per AnnaAlbaladejo.

nVols llogar un bon pis? Telefona al395 15 02 o al 151 76 92, pregunta perMari Carmen i demana-li pel pis delcarrer Arts i Oficis reformat i comple-tament moblat. El preu és a convenir.

nLlogue habitació en règim de pen-sió a xic/a al carrer Xiva, 6-21, ambdret a la cuina. El preu és a convenir.Els interessats truqueu al 380 76 79 ipregunteu per Maria Dolors Miquel.

nLlogue habitació en règim de pen-

sió, preferentment a gent d’altresnacionalitats. Carrer Literat Azorín.25.000 pessetes. Truqueu al 334 43 06.

nEs donen classes de repàs. ESO,BUP, COU i exàmens de la JuntaQualificadora de Valencià. 700 pessetesl’hora. Pregunteu per Pepa al telèfon393 03 27.

nTitulada nadiva dóna classesd’Alemany. També realitza traduc-cions per ordinador. Pregunteu perMartina. Telèfon: 391 02 54.

nDone classes d’Estadística per aPsicologia, Criminologia, Pedagogia iBioestadística. Nivell universitari.Pregunteu per Carlos al número de telèfon 369 61 44.

nDone classes d’Italià. També de BUP. A domicili. Pregunteu per Solal telèfon 253 08 76.

nDone classes de música, de guitarrai de baix. Hi tinc molta experiència. Sius interessa podeu telefonar-me al 38079 26.

nNadiva anglesa dóna classesd’Anglés. Per a tots els nivells.Telefoneu a Susan al 369 61 44.

nVenc bicicleta de carretera ZEUS(Columbus) T-54. Frens, desviador icanvis Shimago Exage 300, 14 veloci-tats. Canvis integrats en la maneta defre, tipus STI. A estrenar. 80.000 pesse-tes. Els interessats truqueu al 138 55 29 ipregunteu per José.

nVenc llibres per a ADE iEconòmiques. Frank, Robert H.Microeconomía y conducta. JosepMaría, coord. Economía de la UniónEuropea. VicenteSerra; Begoña Giner;i Eduardo Vilar. Sistemas deInformación contable (Una introduc-ción a la contabilidad). F. JavierEscribá; Juan Manuel Blanco; i JoséGalán. Introducción práctica a la eco-nomía. Truqueu a Manuel al 360 3505. Preu a convenir.

nCompre la gravació en vídeo delsprogrames de tercer curs del That’sEnglish que passen per la 2 de TVE.Telefoneu al 126 99 43 a partir de les 9de la nit o al 386 44 94, de 8 a 15hores.

nSóc la més ràpida passant treballsa ordinador i a un preu molt econò-mic: 75 pts. el foli. Telefoneu al 39706 63 i demaneu per Raquel.

nEs busquen persones poliglotes inte-ressades a intercanviar o a adquirirmètodes o material amb acompanya-ment sonor per aprendre les llengüesd’estat menys difoses d’Europa, com arael polonés, el finés, l’hongarés, etc.Telefoneu a les nits a Paco al 373 29 64.

ALTRES

VENDES

CLASSES

PISOS

LL’’AAuullaa MMaaggmmaa és un espai políticament incorrecte, que no disposad’autorització governativa (ni ganes tampoc). Aquesta secciónecessita de la teua col·laboració i enginy per a cada una de lesseues subseccions. Si ets un virtual digitalitzat en la xarxa global imediàtica que ens envolta, envia’ns les teues propostes a E-mail:Premsa@uv.es. Si ets un/a romàntic/a lletraferit/da, per correu alGabinet de Premsa, C/ de l’Antiga Senda de Senent número 11,

EXAMEN (Psquiatr.) m.

Acció d’origen religiós con

-

sistent a reflexionar sobre

allò que no has fet durant to

t

el quadrimestre. Arribat

aquest moment decisiu en la

teua vida descobreixes

quanta raó tenia Aristòtil:

“Només sé que no sé res”.

La diferència és que Aristòti

l

passà a la història i que tu vas

de cul.

REACCIO EN CADENA

(Físic.) f. És un procés uti

-

litzat en la fissió nuclear.

Aquest mateix procés es

repeteix en les llistes de

notes de febrer. La reacció

es torna a registrar el mes

de juny. Ja saps, davant de

la reacció, revolució.

PRINCIPI DE SOLAPAMENT

(Art.) m. Únic principi al

qual respon l’elaboració del

calendari d’exàmens, i que

provoca una convergència

cap a la suspensió total.

REVISIO (Loter.) f. Dret dels

estudiants a tenir en contra

un determinat professor

durant tota la carrera. En

ocasions sembla que fun-

ciona, però no és així: els

professors estan connectats

entre ells i si t’aproven l’exa

-

men que has demanat revisa

r,

et suspenen tots els altres.

NOTA (Polit.) f. Número amb

el qual s’intenta mesurar el

coneixement. Els professors

es passen la vida explicant la

complexitat de la vida, inten-

tant lluitar contra el reduccio

-

nisme intel·lecutal i contra le

s

idees simples, per a després

acabar resumint la complexa

ment dels estudiants a un fre

d

número.

DECIMALS (Art.) m. No con-

tents amb reduir les coses a

un número fred, molts pro-

fessors es permeten la ironi

a

de col·locar decimals en les

notes. Com és possible

mesurar en decimals el

coneixement d’un estudian

t

sobre les hipoteques mobi-

liàries? O sobre la teoria de

l’enunciació de Benveniste?

DICCIONARIPER A AG

RAFS

L’agrafia és la incapacitat

per a expressar idees per

escrit. Si ets àgraf total, no

et preocupes. Pots arribar

a ministra d’algun gover

n, a president d’un club d

e

futbol o, amb paciència, a

periodista de NOU DISE.

Si ets àgraf parcial,

col·labora amb el Dicciona

ri per a àgrafs, una obra m

agma que serà de con-

sulta obligatòria en el futu

r per a investigadors d’Hi

stòria de la Mística.

TAMTAMJa està bé d’embrutar lesparets i els panells ambanuncis de tota mena. Sipodeu embrutar un full deNOU DISE i arribar a milersde persones, per què conti-nuar amb grafits que resul-ten més antics que la parti-tura del Misteri d’Elx.Envia’ns els teus missatges ireclams, gratis, a l’adreçahabitual o a la Borsa

Ja està en marxa el IIICongrés Nacional d’Usuarisd’Internet. En la seua pàginawww.aui.es pots trobar informaciósobre les pròximes novetats en laxarxa que en els propers mesosestaran a l’abast de tots nosaltres,com també les conferències i lesponències que s’hi presenten.Entre les darreres tendències, calassenyalar la creixent importànciaque prenen els anomenats busca-dors i motors de recerca. Enwww.rediris.es/doc/buscadores.es.html n’hi ha un complet índex,on podem localitzar recursos entotes les llengües de l’Estat.També a l’alça es troben els butlle-tins de notícies especialitzats. Duesbones mostres d’ells són:www.nexus.es/nexus/online, on espresenta una selecció de nousrecursos d’interés apareguts l’úl-tima setmana, i www.noticies depremsa, que abraça des de temespolítics a esportius o econòmics iculturals.

6 AULA MAGMANOU DISE 226620 FEBRER

Sant Cristòfolde Saranyana

Prestatgeria

http://www.uv.es/~noudise

7Informaci NOU DISE 226620 FEBRER

Filosofia rebutja l’actual borsa de treball en secundàriaREDACCIOLa Junta de la Facultat de Filosofiai Ciències de l’Educació de laUniversitat de València ha redac-tat un comunicat per a manifestarel seu rebuig a la borsa de treballque es pretén implantar a centresd’ensenyança secundària a Alacant.L’escrit assenyala: “Davant de

l’actuació de l’Administració edu-cativa a l’hora d’establir les titu-lacions amb què poder optar a lesborses de treball en secundàriaque, amb data de 10 de novem-bre del 1997, va convocar ladirecció territorial d’Alacant enl’assignatura de formació i d’o-rientació laboral, aquesta juntavol expressar el seu malestar pel

fet que no hagen estat consideratscom a titulats idonis per a aquestàmbit professional els llicenciatsen Pedagogia”. El document afe-geix: “L’orientació, tant escolarcom professional, ha constituïttradicionalment un dels campspropis d’especialització i de pro-fessionalització dels llicenciatsen Pedagogia. Resulta incom-prensible, per tant, que l’Adminis -tració no conega aquesta situaciói margine injustificadament en elprocés de selecció de la borsaesmentada els professionals pre-parats. Formats, a més, segons elsplans d’estudi homologats peraquesta autoritat educativa”.

Cavanilles fa una visita al seu Institut d’Ensenyament MitjàREDACCIOL’Institut d’Ensenyament MitjàCavanilles inaugurarà el pròxim24 de febrer a les 10:15 hores unaexposició dedicada al botànic queporta el seu nom, Antoni J.Cavanilles.El contingut de l’exposició, que

han titulat Cavanilles alCavanilles, ha estat cedit pelJardí Botànic de la Universitat deValència, on fa un temps es va feruna exposició sobre l’il·lustrat

botànic valencià.L’Institut d’Ensenyament Mitjà

vol homenatjar Cavanilles mos-trant als seus alumnes i a totsaquells que es passen pel carrerd’Alberic, 18, de València, elselements més interessants de l’ex-posició feta al Botànic. Hi troba-ran plànols de l’època, imatges itextos sobre aquest investigadorque recorregué les terres valen-cianes durant el segle XVIII.

REDACCIOEl rei d’Espanya, Joan CarlesI, va lliurar ahir, dijous, el PremiNacional d’Inves ti gació Cientí -fico-Tècnica al professor de laUniversitat de València EugenioCoronado, en un solemne acteque se celebrà al Palau Reial deMadrid. Eugenio Coronado, queva estar acompanyat pel rectorde la Universitat, Pedro RuizTorres, i de col·legues del seudepartament, és catedràtic deQuímica Orgànica. Coronadorep aquest premi en la catego-ria de joves investigadors pelsseus treballs sobre magnetismemolecular. En concret, els treballs que

han merescut aquest premi secentren en el disseny, la síntesii l’estudi de les propietatsmagnètiques de sistemes mole-culars que incideixen en elscamps de la física de l’estatsòlid.El professor Coronado és

autor de més d’un centenard’articles científics, dirigeixtesis doctorals, ha escrit un lli-bre i ha col·laborat en altres nou,combinant la seua tasca entre lainvestigació i la docència.El seu treball d’investigació

començà per entendre la física

dels materials magnètics mole-culars, conéixer per què erenaixí les seues propietats. Fins al1988 va treballar per a obtenirels compostos senzills i enten-dre les seues propietats. Desprésobtingué materials compostosamb aquestes qualitats. A par-tir d’ací s’inicia una terceraetapa de treball consistent a uti-litzar els compostos per a feraplicacions, que tindran pro-pietats elèctriques i magnèti-ques interessants similars a les

dels sòlids clàssics. Coronadoi el seu equip es troben ara entreaquesta segona i tercera etapaen la fase d’optimitzar els mate-rials, i considera que en quatreo cinc anys els materials tindranaplicacions. Des de fa un anyl’equip d’investigació disposad’un nou equip per a mesuraractivitats magnètiques i de con-ductivitat elèctrica, que ha su -posat una inversió de trentamilions de pessetes.

El rei premia CoronadoEl lliurament del guardó d’investigació es féu ahir al Palau Reial

EEuuggeenniioo CCoorroonnaaddoo.. JJooaann CCaarrlleess II..

8 InformacióNOU DISE 2266

SALUT ALCOVER–Feia molt de temps que no

publicava res de poesia.–Sí. El meu últim llibre va ser

El ritme de Clepsidra, que vapublicar 3i4 l’any 87. Jo no sócun poeta prolífic. Escric quan tincnecessitat d’escriure. Però no hedeixat de fer poesia mai i, sobre-tot, no he deixat de llegir-la. Sócun gran lector.

–Com defineix la seua obraCercles de la mirada? Pertanyal que s’anomena poesia curta?–M’agradaria més definir-la

com a poesia breu. M’agrada dis-tingir entre curt i breu. Curt fareferència sempre a l’extensió,mentre que breu remet a un pro-cediment formal que consisteixa dir en poques paraules moltes

coses. I això és una constant enla meua poesia. M’agrada prac-ticar aquest tipus d’experiènciaformal, fer que el significat esclateen la ment del lector i no en eltext.

–Quins temes li interessen?–Des del punt de vista temàtic,

la meua poesia no és gens inno-vadora. Jo, a més, crec que en laliteratura hi ha poques in -novacions temàtiques. La meuapoesia tracta els problemes desempre. Jo definisc la meua poe-sia com una mena de viatge inte-rior, un mètode d’autoconeixe-ment. És la manera en què algúes planteja els seus problemesvitals i els resol. Resoldre’ls novol dir trobar-hi solució. De vega-des, amb plantejar-los és suficient.La gent que s’acosta a la meuapoesia veu que tracta els proble-mes de sempre: les relacions per-sonals, el desig, la paraula poè-tica o una cosa que sempre m’hainteressat molt: el silenci. De fet,la meua obra tenia al principi untítol diferent: Silenci contrasilenci. La meua originalitat estàen la forma amb què tracte el dis-curs. En la voluntat d’eliminarqualsevol situació sobrera, d’a-costar-me a l’aforisme.

–Té en ment alguna altrapublicació de poesia?–Tinc altres projectes imme-

diats, però la poesia no la deixarémai. Respecte a la publicació, josempre he defensat que, amb ferpoesia, ja és suficient. Però hi hatambé el problema que el llibreno llegit no existeix. Si jo crecque la meua obra té interés,supose que sí que la publicaré.

–Ha tingut problemes per aeditar en valenciàa València?–No n’he tin-

gut. Seguramentperquè quan vaigcomençar a editarpoesia hi haguéun auge de lapublicació al PaísValencià.

–Què pensa de la desaparicióde la IVEI? –El desmantellament de la

IVEI em sembla una gran errada.Era una institució d’una solvèn-cia científica inqüestionable. Ambla desaparició de la IVEI perdemuna parcel·la important del mónde l’edició en aquest país.

–Què li sembla la proposta deles Corts Valencianes de des -homologar Filologia Valencianai Filologia Catalana?–Aquesta és una demanda que

palesa fins a quin punt el PP estàen mans de grups secessionistes.Jo tinc esperança que aquestapetició no serà atesa. Perquè jocrec que realment és fer el ridí-cul. Hem de lluitar contra aquestatac furibund a la ciència. Caldriauna protesta immediata i el recursa totes les instàncies culturals de

l’Estat perquè garan-tisquen la veritat cien-tífica. Hi ha coses queno entenc. Com unapart de la societatvalenciana no acceptala unitat de la llengua.Jo crec que tot éscompatible: el man-teniment de la unitat

de la llengua amb la conservacióde les diferències, òbvies també,entre la nostra manera de parlarcatalà i la d’altres zones deldomini lingüístic.–Com valora la iniciativa de

demanar al Consell Valencià deCultura un dictamen sobre lallengua?–Jo, ara, tinc els meus dubtes

sobre la bona voluntat de lamaniobra. Al principi, vaig pen-sar que podria eixir-ne algunacosa bona. Especialment per algu-

nes de les persones que hi formenpart. Hi ha una persona, com arael professor Lapiedra, que és ungran defensor de la unitat de lallengua. Però ara comence a veurecom es desenvolupa el procés itinc dubtes importants. No s’en -tén com, des d’aquesta posició devoler resoldre el problema, apa-reix aquesta última decisió de lesCorts. –Una proposta de solució...–Depén del que s’entenga per

solució. La unitat de la llengua,la veritat científica, no es potdiscutir en una taula. Em cridapoderosament l’atenció que algúpuga dubtar això, especialmentsi és un científic tan prestigióscom ara el professor SantiagoGrisolía. Un científic ha de saberque la ciència no es pot debatreen una taula. S’ha de tractar deresoldre la qüestió no des delpunt de vista científic sinó desdel punt de vista social o polí-tic. I no s’està creant un ambientadequat per a la pacificació.Potser alguns sectors de la dretad’aquest país estan gua nyant labatalla contra altres sectors mésproclius al diàleg.

“El llibreno llegit noexisteix”

En només unes setma-nes veurà la llum l’úl-tima obra de VicentAlonso, professor deLiteratura CatalanaContemporània de laUniversitat de València.Amb Cercles de lamirada, Alonso haguanyat el Premi AusiàsMarch de Poesia queanualment convocal’Ajuntament de Gandia.

Vicent Alonso Catalina, filòleg i Premi Ausiàs March de Poesia

La Universitat fa sonaruna flauta paleolítica

L’instrument és el més valuós de l’època trobat a la Península

VViicceenntt AAlloonnssoo,, eenn uunn mmoommeenntt ddee ll’’eennttrreevviissttaa..

FFllaauuttaappaalleeoollííttiiccaattrroobbaaddaa aallaa ccoovvaa ddee

lleessCCeennddrreessddeell tteerrmmeemmuunniicciippaall

ddeeTTeeuullaaddaa

ppeerraarrqquueeòò--lleeggss ddee llaaUUnniivveerrssiittaa

“Tracte el de sempre: les relacions personals,el desig iel silenci”

REDACCIOLa cova de les Cendres de Teulada(la Marina Alta) ha ocultat en lesseues entranyes durant 12.000anys l’instrument musical mésvaluós del Paleolític i únic trobata la Península Ibèrica fins ara. Una flauta realitzada amb un

fragment d’un húmer d’una cabrapirenaica de l’època magdale-niense. L’equip d’arqueòlegs quedirigeix el catedràtic de laUniversitat de València, ValentínVillaverde, amb la col·laboraciódel tècnic de la Conselleria deCultura, Rafael Martínez Valle,

són els que l’han trobada.L’instrument fa 49 mil·límetres

de llarg i 10,3 d’ample i té duesperforacions en la seua superfí-cie. Aquesta troballa confirma lariquesa de materials dels nivellsmagdalenienses en aquesta covai demostra, segons Villaverde, “elvincle que hi havia durant elPaleolític superior entre la zonamediterrània peninsular i lesregions pròximes d’Europa”. AFrança s’han trobat moltes flau-tes semblants però aquesta és laprimera de la península.L’equip d’arqueòlegs de la

Universitat està treballant a la covade les Cendres des de fa moltsanys. Després d’una primera etapade treball el 1981, el 1995 hireprengueren les excavacions. Laflauta va ser des coberta fa un anyi fins ara s’estava verificant el seuorigen i característiques. Pròxima -ment Villaverde i Martínez publi-caran un estudi sobre aquesta ialtres peces paleolítiques, troba-des a la cova de Teulada, en unapublicació de la DiputacióProvincial d’Alacant en homenatgea Enrique Llobregat.

9Informació NOU DISE 2266

RAFAEL F. CIDLa participació espanyola en laconstrucció d’aquest aparell i en lesseues investigacions posteriors ser-virà per a la demostració d’una novateoria sobre els elements que com-ponen la matèria (quarks i leptons),com també per a confirmar el tre-ball dels nostres investigadors enun dels experiments més importantsque es realitzarà l’any 2005.El projecte està dirigit per Emilio

Higón, cap del Depar tament deFísica Atòmica, Mole cular i Nuclearde la Universitat de València, i pelsprofessors María Victoria Castilloi Antonio Ferrer, membres del’Institut de Física Corpuscular.El conveni de col·laboració pre-

veu la construcció per la indústriavalenciana de 300 submòduls, lameitat d’una de les dues peces detancament d’un gegantesc cilindre;unes peces que posteriorment s’en-caixaran a Barcelona. Cada peça detancament és coneguda com a barrilexterior i pesarà 640 tones. Tambées construirà a Espanya una de lesrodes de detectors de silici, situadaen el cor del cilindre central.La importància i grandesa d’a-

quest detector de partícules, cono-gegut com a projecte ATLAS, en elqual s’emmarca el conveni firmatper les dues entitats, rau no sols enl’experiment per a confirmar unanova teoria que deixaria enrere lacreença que la matèria està com-

posta de protons i de neutrons, sinóen la col·laboració per a construiruna gegantina màquina d’alta pre-cisió capaç de mesurar grans quan-titats d’energia.Els mòduls que van a construir-

se a Espanya formen part d’uncilindre compost per 64 peces “amanera de gallons de taronja”,segons va explicar gràficament elprofessor Ferrer. Cada un d’ells téforma rectangular, una alçadaaproximada de 2 metres, i 30 cen-tímetres d’ample. La seua missióés transformar en llum l’energiaque li arribe i mesurar-la. La sen-sibilitat d’aquest aparell és tal quepot mesurar i distingir 1 fotó (unabombeta corrent de 100 watts emeten un segon trilions de fotons). Ladiferència entre els fotons quemesurarà aquest aparell i els de labombeta és que els d’aquesta por-ten una energia d’un electró/volti els fotons que es mesuraran tin-dran mil milions d’electrons/volt.Per tant, l’energia que es des-prendrà d’aquest experiment seràenorme.

El barril exterior espanyol, juntamb el nord-americà, idèntic al quehem descrit, i la part central, formenuna peça cilíndrica de 12 metres dellarg per 8 metres de diàmetre, queés el cor de l’aparell. El cilindre està

col·locat en una gegantesca estruc-tura situada sota terra en una cavernaexcavada a 80 metres de profundi-tat. La caverna és una nau de for-migó de 33 metres d’alçada, ambuna superfície de 53x26 metres qua-

drats, un espai on entraria el Palaude la Generalitat.El conjunt de l’aparell és conegut

com LHC i és l’accelerador de par-tícules de major energia amb el quals’experimentarà al CERN. El detec-tor ATLAS es col·locarà en unabanda de l’anell de l’accelerador departícules. Per l’anell de 27 quilò-metres circulen protons a gran velo-citat (el protó és una partícula carre-gada). L’experiment consisteix a pro-vocar la col·lisió frontal de protonsde tal manera que en el moment delxoc s’allibere energia mai no asso-lida en una reacció nuclear. L’energiadels protons es convertirà en massacreant noves partícules, seguidamentaquestes xoquen contra les plaquesinternes dels submòduls.Tot el procés és seguit per milers

de detectors que mesuraran les re -accions amb altíssima precisió, jaque l’objectiu del projecte és des-cobrir una partícula fonamental queencara no s’ha vist però que tots elsfísics estan convençuts que hi és, estracta del bossó de Higgs.Físics de la Universitat participen

des de fa anys en aquest projecte, ijunt amb els físics de l’IFAE deBarcelona treballen en la construc-ció del detector de partícules (TILE-CAL) amb ferro, centellejadors(transformen en llum l’energia pro-duïda en captar les partícules que esdesprenen del xoc dels protons), fibraòptica i fotomultiplicadors (sensorsque capten i multipliquen la llumrebuda).En el CERN participen 19 països

europeus, entre ells Espanya, i téquaranta anys d’història. Els labo-ratoris d’aquest organisme han apor-tat sis premis Nobel de Física en elsdarrers quinze anys.L’objectiu perseguit per la Física

d’Altes Energies és el coneixementpur de les propietats de la matèriaque ens envolta. Però aquests conei-xements han provocat nombrososdesenvolupaments tecno lògics lli-gats a la construcció dels grans acce-leradors de partícules, a més de laseua contribució al terreny de lamedicina (fonts radioactives per altractament de tumors), aplicacionstecnològiques (superconductivitat,alt buidatge, criogènia –congelaciód’òvuls–, camps magnètics inten-sos), fins i tot aplicacions en fontsd’energia.

Xafant l’acceleradorL’Institut de FísicaCorpuscular de la Universitatde València-CSIC i l’Institut deFísica d’Altes Energies de laGeneralitat de Catalunya sig-nen avui divendres un convenide col·laboració per a la cons-trucció d’una de les dues pecesde tancament del CalorímetreHadrònic (TILE-CAL), del’experiment ATLAS, ques’està preparant per al futurcol·lisionador LHC (LargeHadron Collider) ques’instal·larà al LaboratoriEuropeu de Física dePartícules (CERN), a Ginebra.

La Universitat de València participa en la construcció de l’accelerador de partícules de

Els científics creuen avui que lamatèria està constituïda per dostipus de corpuscles, els quarks iels leptons. Les partícules fona-mentals i les seues inter accionses descriuen en una teoria ano-menada Model Estàndard. Elsinvestigadors de Física d’AltesEnergies vénen comprovant enels últims anys aquesta teoria.Per a això han emprat unmètode basat en el bombardeigde la matèria amb projectilsd’alta energia, obtinguda grà-cies als acceleradors de partícu-les. L’accelerador està situat alCERN.El Laboratori Europeu ha mul-

tiplicat per un miler l’energiadisponible en les col·lisions departícules, “ja que per a explo-rar els corpuscles més xicotetsexistents cal augmentar l’ener-gia dels acceleradors”, va indi-car el professor Ferrer.La Física d’Altes Energies ésuna disciplina íntimament rela-cionada amb la Física Nuclear,l’Astrofísica i la Cosmologia.Conéixer les propietats íntimesde la matèria és equivalent aestudiar l’instant inicial de for-mació de l’univers, “és unabranca bàsica de la ciència,que està sempre situada en lafrontera del coneixement”.

PPeeççaa ccoonnssttrruuïïddaa aaVVaallèènncciiaa ii aa CCoommppaarraacciióó aammbb llaa

ggrraannddààrriiaa dd’’uunnaa ppeerr--

SECCIO DE L’ACCELERADOR LHC QUE ES CONSTRUEIX A GINEBRA

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessantaquest món, NOU DISE et posa al dia. Només has d’ompliraquesta butlleta amb les teues dades i enviar-la, junt amb unxec de 1.500 pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a:Gabinet de Premsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart

MARIA ÀNGELS ULL*

Els dies 1, 2 i 3 de juliol tindranlloc les II Jornades d’EducacióAmbiental a la Comunitat Valen -ciana. En complir-se deu anys deles I Jornades és oportú la cele-bració d’unes segones Jornadesque revisen i valoren la situacióactual de l’educació ambiental ique es cree un nou fòrum de tre-ball i de debat per a canalitzar elsesforços educatius i les directriusde la nova societat global davantdel futur.Els objectius de les II Jornades

són:–Propiciar el desenvolupament

d’una ètica ambiental de tots elsàmbits d’intervenció humana.–Avançar en el desenvolupa-

ment i la integració de la trans-versalitat.–Analitzar els requeriments de

l’avaluació de programes, d’acti-vitats i de recursos per a l’educa-ció ambiental.–Debatre la problemàtica de l’e-

ducació ambiental en el medi urbà. –Difondre i intercanviar inves-

tigacions, programes i recursosd’educació am bien tal.Les Jornades estan organitza-

des per la Universitat de València(Dpt. de Teoria de l’Educació)amb el suport de la CAM, que enscedeix els seus locals de Torrent(i estan dirigides als professionalsde l’educació implicats en l’edu-cació ambiental, els tècnics del’administració implicats en la ges-tió del medi ambient, especialmentels relacionats amb l’educacióambiental, investigadors, moni-tors i promotors de programes pera l’educació sobre el medi icol·lectius implicats en activitatsrelacionades).Més informació al Departament

de Teoria de l’Educació. Tef.: 38647 36. Fax: 386 40 35. E-mail:Vicente.revert uv.Es

* Delegada de Medi Ambientde la Universitat de València.

Jornadesd’EducacióAmbiental

10 AgendaNOU DISE 226620 FEBRER

TEATRE

Espai Moma

A partir del 12 de febrer i fins al 8 demarç a l’Espai Moma, Platero Suárez,11, baix, es representarà Mandíbulaafilada, de Carles Alberola, interpre-tada i dirigida pel mateix autor ambCristina Plazas i produïda per AlbenaProducció.

Teatre Rialto

A les 22:30 Retrato de un espacio ensombras, d’Alejandro Jornet, PremiEnrique Llovet 1996. Teatre Rialto,plaça de l’Ajuntament, 17.En la mateixa adreça, a la SalaMoratín, i a partir de les 22:00, MarchTrama, de la mà de Ximo Vidal.

Teatre de titelles

Al Teatro de Marionetas La Estrella,carrer Los Ángeles, 33. Venda altelèfon 356 22 92.Espectacle de participació de pallas-sos i titelles. Dissabtes, diumenges ifestius a les 18:30. Entrada única: 600pessetes.

Teatre Micalet

Ballant, ballant, de la mà de JoanPeris. A partir del 17 de desembre.Dimarts a les 17:00, dimecres a les20:00 hores (dia de l’espectador).Dijous a les 21:30 (únic dia de des-comptes: universitaris, jubilats i car-net jove). Divendres i dissabtes a les22:30 hores. Diumenge a les 19:00.Venda per telèfon: 399 55 77.

PREMIS

Premi de Poesia Miquel Martí i Pol

Hi podran participar tots els membresde la comunitat universitària. Aquestpremi s’atorgarà a la millor obra in -èdita de poesia de tema lliure, no pre-miada en altres certàmens. Els treballses presentaran en català, dins d’unsobre on figurarà la indicació Per alPremi de Poesia Miquel Martí i Pol.No aniran signats ni s’hi indicarà elnom de l’autor, i hauran de portar un

lema en la portada. Caldrà adjuntar-hiun sobre tancat, en l’exterior del qualfigurarà el lema i, en l’interior, elnom, l’adreça i el telèfon de l’autor,com també el pseudònim, si s’escau.Extensió: De 20 a 40 poemes.Convoca: Vicerectorat d’Estudis dela Universitat Autònoma deBarcelona. Termini: 31 de març del1998. Lliurament: Servei dePublicacions de la UAB, EdificiRectorat. 08193, Bellaterra. Telèfon:(93) 581 10 22.

Premi de Narrativa PereCalders

Hi podran participar tots els mem-bres de la comunitat universitària.Aquest premi s’atorgarà a una obrainèdita de creació literària (novel·la orecull de contes), no premiada enaltres certàmens. Els treballs es pre-sentaran en català, per triplicat,mecanografiats a doble espai i peruna sola cara. Extensió: De 60 a 250fulls de 30 línies. Convoca:Vicerectorat d’Estudis de laUniversitat Autònoma de Barcelona.Termini: 31 de març del 1998.Lliurament: Servei de Publicacionsde la UAB, Edifici Rectorat. 08193,Bellaterra. Telèfon: (93) 581 10 22.

PRESENTACIONS

Primera edició facsímil del’obra d’Ausiàs March

Josep Vicent Escartí, responsable d’a-questa edició finançada per laUniversitat de València i la Fundació

Bancaixa, en farà lapresentació el prò-xim 26 de febrer ales 18 hores al’Aula Joan Fusterde la Facultat deGeografia id’Història.Posteriorment

Josep Piera i el grup La Drova oferi-ran un recital de poesia i música d’untemps.

Joies de vidre per a vestir i art en cristall

Organitza: Fundació Bancaixa i laReial Fàbrica de Cristalls de la Granja

de Sant Ildefons. Inauguració del’exposició: El 23 de febrer a les 20hores a l’Oficina Glorieta deBancaixa.

JORNADES

Jornades sobre ‘Sexualitat amb seguretat’

Organitza: Vicerectorat d’Estudiantsde la Universitat de València amb lacol·laboració del col·lectiu Lambda,l’Assessoria Sexològica per aUniversitaris i el Consell de laJoventut de la Comunitat Valenciana.Tallers ‘Sexe més segur’: Dimarts24 i dijous 26 de febrer al Campusdels Tarongers (16:30-20:30 hores),de Blasco Ibáñez (16:30-20:30hores) i al de Burjassot (10-14hores). Taula redona: Dimecres 25de febrer a les 17 hores a la Salad’Actes del Col·legi Major LluísVives. On matricular-se gratuïta-ment: Al CADE dels tres campus dela Universitat a partir del 12 defebrer d’11 a 14 hores. Telèfons: 386

47 71/ 43 15 / 85 04.

Taula redona ‘La comunicació zlocal i comarcal a la Comunitat Valenciana’

Dia: 25 de febrer del 1998.Participants: Representants de mit-jans de comunicació de les comarquesvalencianes. Convoca: Departamentde Teoria dels Llenguatges,Universitat de València.

EXPOSICIONS

Exposició ‘Imatges de guerra’

Dies: Del 19 de febrer al 28 de març.Lloc: Sala de la Muralla.Organitza: Col·legi Major RectorPeset de la Universitat. Varietat dedocuments gràfics, que donen comptede l’experiència quotidiana en uns anyson qualsevol àmbit de la vida, privada ipública, era com un camp de confron-tació ideològica i política.

CITES

Te’l portem a casa

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tf.: E-mail:

NIF:

REDACCIO

Imatges en Guerra. Memòriaestampada de l’Espanya delsanys 30. Amb aquest títol, elCol·legi Major Rector Peset, dela Universitat de València, hainaugurat aquesta setmana unaexposició amb documents grà-fics dels anys trenta. La mostras’ha obert amb la col·laboraciódel Servei d’Extensió Univer -sitària.

Imatges en Guerra reuneixcartells, publicitat, postals delfront i altres elements provinentsde la col·lecció valenciana de J.Díaz Prósper i J. Roca Boix.Entre els documents es trobenalguns dels artistes més impor-tants de la cartellística de princi-pis de segle, com ara Fontseré,Bardasano, Puyol, Renau i ArturoBallester, entre altres.En fer visible aquesta col·lec-

ció privada, l’exposició preténdonar a conéixer una diversitatde documents gràfics que com-plementen els fons existents a ins-titucions com ara l’Arxiu de laGuerra Civil de Salamanca, laBiblioteca Nacional o la mateixaUniversitat de València.L’exposició presenta una gran

diversitat de documents gràfics,també anòmims, que donantcompte de l’experiència quoti-diana en qualsevol àmbit de lavida pública i privada constituïenun camp d’enfrontament ideo -lògic i polític.El criteri de selecció no ha

estat, doncs, merament estètic,que és el que ha prevalgut en

altres exposicions dedicades aestablir les relacions de parestescdels dibuixants de cartells i gra-fistes de l’època de les avant-guardes artístiques. En aquest cas,també ha jugat un importantpaper la raresa del document i elseu caràcter d’il·lustració de lesdiferents esferes de la vida, inclo-

ent-hi les més íntimes, com arala publicitat del sabó de tocador,l’erotisme o els jocs.L’exposició també se centra

en els prototips, símbols i con-cepcions relatius a la dona, larelació entre els sexes, l’amor, elcombatent o l’heroi que encar-naren les imatges d’aquells anys.

Les imatges de laGuerra, al Rector Peset

Una exposició reuneix importants documents gràfics dels anys

Informació NOU DISE 226620 FEBRER 98

UUnn ddeellss ccaarrtteellllss eexxppoossaattss aall RReeccttoorr PPeesseett..

REDACCIOSi ets estudiant de la Universitatde València, tens superat el 50%,en el cas de les llicenciatures, o el75%, en el cas de les diplomatu-res, dels crèdits de la teua titulaciói coneixes el valencià, anima’t, talvegada pots ser tu un dels pilots dela Nau dels Xiquets. L’Escola d’Estiu La Nau dels

Xiquets, organitzada pel Vice -rectorat d’Estudiants i el deCultura, se celebrarà per tercera

vegada durant el mes de juliol ala Universitat de València, i pera això s’han convocat 32 bequesde coordinadors, monitors i ani-madors. L’experiència en activi-tats d’animació sociocultural i detemps lliure i l’expedient acadè-mic seran mèrits a l’hora de laselecció. Els estudiants interes-sats han de presentar un projectejunt amb els documents que esrequereixen a les oficines delCADE dels tres campus de la

Universitat de València, abansdel dia 16 de març a les 14 hores.La durada de les beques de

coordinadors serà del 15 d’abrilal 4 d’agost del 1998, i la restade becaris treballaran entre l’1de juny i el 4 d’agost. S’haurande dedicar 15 hores setmanals enels mesos previs a la realitzacióde l’Escola d’Estiu i l’horarinecessari per a garantir el seufuncionament durant el mes dejuliol. La dotació econòmica perals becaris de coordinació és de280.000 pessetes brutes i per alsmonitors i animadors la beca ésde 140.000 pessetes brutes.

Beques per a impulsarLa Nau dels Xiquets

CRISTINA VALERO’un seguit d’entre vistesa la gent del carrer esdesprén que una granquantitat de joves

veuen les festes falleres com unafesta de cap de setmana més llargde l’habitual, altres pensen en lesfalles com un conjunt d’actes tra-dicionals, i una part de les personesentrevistades associen aquestes fes-tes valencianes amb una temporadaangoixant.Per als components de la Falla

Universitat Vella-Plaça del Patriarcales falles són un punt de trobada,un seguit d’activitats culturals i untemps per a passar-s’ho bé.En aquesta falla universitària cada

any des del 1990 joves universita-ris de diversos barris i poblacionsdel País Valencià s’ajunten per aviure les festes falleres d’unamanera alternativa.Víctor Benlloch, membre de la

comissió de la falla UniversitatVella-Plaça del Patriarca, asseguraque des de la seua falla s’intenta“recuperar la tradició, oferir cultura,festa i una alternativa estètica i crí-tica de la vida valenciana”.Aquesta falla és especial no sols

perquè entre els fallers hi ha gentde diferents llocs del País Valencià,sinó també perquè és una falla total-ment igualitària on es transforma latípica imatge de la dona valencianaen les falles com a element deco-ratiu per a passar a participar acti-vament en l’organització de la festa.A més, el monument faller és

innovador. Els mateixos fallers n’e-laboren els ninots amb mobles vellsi altres andrònimes, tal com es feiaabans.El resultat és una falla diferent,

econòmica i que vol transmetre unmissage per tal de conscienciar lapoblació.

Enguany li ha tocat el torn a l’e-cologia, així és que amb més raóque mai els elements de la fallaseran de paper, fusta i tela decoratsamb pintures no contaminants i ape-gats amb coles vegetals i altres

materials respectuosos amb el mediambient.Que se’ns Crema serà el títol d’a-quest monument, el qual en una solaescena reproduirà una zona de mun-tanya cremada amb pins socar rats,esquelets d’animals i fins i tot unecologista carbonitzat pujat dalt dela seua bicicleta.Però si amb la falla es vol trans-

metre un poc d’educació ambien-tal, el llibret també és un altre mitjàper apropar els diversos temes a lagent. Aquest 1998 el llibret de laFalla Universitat Vella-Plaça delPatriarca continua amb la seua líniaíntegrament en valencià i en ell hanparticipat amb diversos articles el

sociòleg Gil-Manuel Hernández,Carles Ferrís, del CentreExcursionista de València, el direc-tor del Jardí Botànic, Manuel Costa,Carles Arnal, d’Acció Ecologista-Agró, i el catedràtic de Didàcticade les Ciències, Javier García.També es recullen en el llibret els

textos guanyadors dels premis denarrativa que organitza tots els anysla falla, articles sobre monumentsarquitectònics de la ciutat deValència i fins i tot reflexions sobreInternet.I com que aquests universitaris

fallers tenen com a objectiu recu-perar les arrels valencianes fent acti-vitats noves cada any, en aquesta

ocasió estrenen una colla de dimo-nis anomenats Els Dracs delPatriarca. Una colla de dimonis queompliran de vistositat pirotècnicala nit de la cremà. Però abans de la fi de festa i des

del dia 14 de març, hi haurà unaaltra novetat: a la plaça del Patriarcaes col·locarà una fira artesana defalles, una fira alternativa que a lesnits serà substituïda pels concertsde rock valencià, els jocs de carrer,les revetles o els concursos de pae-lles. La fallera major d’aquesta fallaespecial, Camino Lapresta, és estu-dianta de Comunicació Au dio visuali destaca de la falla que represental’ambient de festa i de convivènciaque s’hi respira, encara que hi hauna barreja de diferents ideologies. La seua presentació serà aquesta

nit, al Paranimf de la UniversitatPolitècnica. Un acte que a més del’exaltació de les falleres vol ser unhomenatge a Ausiàs March amb lalectura d’alguns dels seus poemes.

LA COLUMNAAquesta nit es presenta la Falla Universitat Vella-Plaça del Patriarca amb poemes d’Ausiàs

ostés els deuenveure córrerpel llit del riu,per les avingu-

des de la gran ciutat, esqui-vant de mala manera elsclots que va construint pelscarrers de València l’alcal-dessa Rita Barberà. Elsdeuen veure amb la caracansada i les cames enfunda-des en mitjons d’hivern, ambels casquets de llana i lallengua fora. Els pobresdeuen mirar amb desig d’e-namorats perduts la creuverda i lluminosa de lesfarmàcies, s’aturen unmoment amb el cor a mil perhora i a l’últim ixen a ritmede tristesa per a completar lasessió diària im posada perRomay Beccaría a les seueshemor roides estrangulades.D’altra banda, l’aigua ambquè els dos científics de laUniversitat de València pen-saven traslladar a Bilbao elsautomobilistes en proves demodernes combustions sel’empassaran aquests atletesde cos agre després de lacursa prescriptiva, i entrel’exercici físic i l’aiguasense fosfats amortitzarà elseu dèficit sanitari l’estatposat en crisi pels periodis-tes del sindicat del crim, elsnoms del qual acaba d’aflo-rar Luis María Ansón.Són els nous temps d’unasanitat que beu en el mari-datge infame entre la libera-lització a destall de la ver-gonya governant i la de -mostració implacable del fetque qui té els diners en elstemps que corren serà feliç ials altres ens espera el blo-queig canalla d’aquesta feli-citat a un interés bancari delzero per cent.Els atletes que corren pel llitdel riu tots els matins són elrostre transmudat d’un des-propòsit que patim en aquestpaís com una hemorroidesagnant en el centre mateixdel cor i dels afectes.Als del medicamentazo tantse’ls en dóna: ells ja seran ala meta abans que els pobrescorredors podran sortir delcontrol del més inútil delsavituallaments.

Alfons Cervera

Atletes

12 ÚltimaNOU DISE 226620 FEBRER

D

V

Oferir cultura, festa i una alternativa estètica i crítica de la vida valencianaés l’objectiu d’aquesta

falla universitària

Ninots nocontaminants

VVííccttoorr BBeennlllloocchh iiCCaammiinnoo LLaapprreessttaa,,ddaalltt dd’’uunn aarrbbrree ddeelljjaarrddíí ddee BBllaassccoo